1

ELS INICIS DE LA MODERNITAT

EL SEGLE XVII

2

CRISI DEL MON MEDIEVAL

RENAIXEMENT

NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

LA MODERNITAT

S. XVIIS. XVI

IL·LUSTRACIÓ

Antecedents en Italia

al s. XV (Quattrocento)

S. XVIII

BARROC

EIX CRONOLÒGIC

3

CONTEXT HISTÒRIC

o Trencament de l’ordre feudalo Ruptura de la unitat de la Cristiandat per la

Reforma i Contrarreforma o Crisi del Model d’Estat medievalo Crisi de l’Escolàstica i de la autoritat aristotèlica

EL SEGLE XVII ÉS EL SEGLE DE LA CRISI DE LA EDAT MITJANA I DE LA CONFIGURACIÓ DE LA MODERNITAT

Els canvis fonamentals són:

CRISI DE L’ORDRE FEUDALNOUS PROCESSOS EN MARXA:

El mode de producció capitalista basat en la propietat privada, la llibertat d’empresa, la competència i la voluntat de guanys.

Noves formes de treball: el treball assalariat

Cultura de l’endeutament: sorgiment de la banca, el crèdit, les societats d’accions, etc.

Economia comercial i urbana basada en el mercantilisme

Augment del pes polític i social del poder personal (burgesia) front al poder heredat (aristocràcia)

Resistència de l’aristocràcia Revoltes camperoles afins al protestantisme

5

REFORMA I CONTRARREFORMARUPTURA DE LA UNITAT DE LA CRISTIANDAT AL S. XVI

Reforma: Procés d’expansió de diferents religions protestants per Europa. Fou liderat per Luter en Alemanya

Contrarreforma: Intent fracassat dels catòlics d’unir de nou a tots els cristians sota el poder Papal.

● Concili de Trento (1545-1563)

●Els jesuïtes: Vot d’obediència al Papa i gran activitat contra els protestants

6

REFORMA I CONTRARREFORMA II

GUERRAS DE RELIGIÓ GUERRAS DE RELIGIÓ ARREU TOTA EUROPAARREU TOTA EUROPA

Espanya: Líder del bàndol catòlic.

Guerra durant 80 anys als Països Baixos front als calvinistes

França: Guerra civil entre hugonots i catòlics.

Alternança de períodes de llibertat religiosa i repressió durant tot el s. XVII

Imperi Alemany: Guerra dels 30 Anys (1618-1648):

Un problema successori esdevé un conflicte en tota Europa entre dos modes de vida: el feudal-catòlic i el burgés-protestant

7

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI RELIGIOSA

CLIMA D'INTOLERÀNCIA RELIGIOSA LIDERAT PER LA INQUISICIÓ

SUPRESSIÓ DE LA LLIBERTAT DE PENSAMENT

RETARD DEL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC (Persecucions i condemnes de científics com G. Bruno, G. Galilei)

EXTENSIÓ DE LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA COM A LÍMIT AL PODER SECULAR

SECULARITZACIÓ DE LA SOCIETAT

DEFENSA DE LA INDEPENDENCIA DE L’ESTAT RESPECTE DE L'ESGLÉSIA COM UN MITJÀ PER ASSEGURAR LA PAU

DOS PROCESSOS CONTRARIS:

Als països catòlics Als països protestants

8

CRISI DE L’ESTAT MEDIEVAL

ES UNA CRISI DEL MODEL MEDIEVAL D’ESTAT ON EL PODER TEMPORAL ESTAVA SUBORDINAT AL PODER ESPIRITUAL

El poder temporal és d’origen diví

El poder terrenal és un instrument per al

poder espiritual

Els fins polítics estan subordinats als espirituals

• AUTONOMIA DE L’ESTAT RESPECTE DE L'ESGLÉSIA

• FORMA: MONARQUIA ABSOLUTA

• FINALITAT: SEGURETAT DELS SUBDITS.

Th. Hobbes

9

CRISI DE LA CULTURA MEDIEVAL

PAS D’UNA CULTURA TEOCÈNTRICA A UNA ANTROPOCÈNTRICA

Els objectes del coneixement seran l’home i la natura

La font del saber és la Raó, no la Revelació o l’autoritat

La justificació de l’Estat deriva de la natura humana

El saber té una finalitat pragmàtica, no especulativa. Comença el domini de la racionalitat científic-tècnica

10El Naixement de Venus. S. Botticelli (1482)

11

Mercantilisme:

Doctrina de pensament econòmic que domina Europa al llarg dels s. XVI, XVII y XVIII i que defensava que l’ Estat deu exercir un sever control sobre la indústria i el comerç per augmentar el poder de la nació.

Es un conjunt de creences més que una teoria entre las que cal destacar la idea de què la riquesa de una nació depèn de la acumulació d’ or i argent; i per tant la intervenció pública de la economia està justificada si està adreçada a aquestos objetius.