Els Justs - Albert Camus (treball de lectura

8/6/2019 Els Justs - Albert Camus (treball de lectura

1/9

Els justs-Albert Camus-

Nom: Jaume Ribas i VilanovaCurs i grup: 4t dESO C

Matria: Educaci eticocvica

1


2/9

Aquest treball es troba sota llicncia Creatvie Commons Reconeixement-CompartirIgual (by-sa). Es permet l's comercial de l'obra i de les possibles obres

derivades, la distribuci de les quals s'ha de fer amb una llicncia igual a la que regulal'obra original i citant la font.

Contacte amb l'autor:http://www.facebook.com/jaumeribasvilanova

Podeu trobar aquest treball a Internet, a:http://es.scribd.com/doc/55847583/Els-Justs-Albert-Camus-treball-de-lectura

"Si l'home fracassa a conciliar la justcia i la llibertat, fracassa en tot" - Albert Camus,escriptor i filsof francoalgeri.

2
http://www.facebook.com/jaumeribasvilanovahttp://es.scribd.com/doc/55847583/Els-Justs-Albert-Camus-treball-de-lecturahttp://es.scribd.com/doc/55847583/Els-Justs-Albert-Camus-treball-de-lecturahttp://es.scribd.com/doc/55847583/Els-Justs-Albert-Camus-treball-de-lecturahttp://es.scribd.com/doc/55847583/Els-Justs-Albert-Camus-treball-de-lecturahttp://es.scribd.com/doc/55847583/Els-Justs-Albert-Camus-treball-de-lecturahttp://www.facebook.com/jaumeribasvilanova


3/9

ndex

Biografia i context histric 4

Acte primer 5

Acte segon 6

Acte tercer 7

Acte quart 7

Acte quint 8

Opini personal 9

3


4/9

1- Bibliografia d'Albert Camus

Albert Camus va nixer en una famlia de colons francesos dedicats al cultiu de l'anacard aldepartament de Constantina, a Algria. Sa mare, Catalina Elena Sintes, nascuda a Birkadem(Algria), i de famlia originria de Menorca, era analfabeta i gaireb totalment sorda. Son pare,

Lucien Camus, que treballava en una finca vitivincola i era d'origen alsaci, mor un any desprsdel naixement del seu fill, aix que Camus i sa mare es traslladaren a viure a ca la mare d'aquestadarrera, la padrina de l'infant. A l'Alger, amb sa mare i la seva padrina, Camus realitz els seusestudis, encoratjat pels seus professors, especialment Louis Germain, a l'escola primria, a quiguardar total gratitud, fins al punt de dedicar el seu discurs del Premi Nobel, i tamb Jean Grenier,a l'institut, qui el va iniciar en la lectura dels filsofs, i especialment li va donar a conixer a

Nietzsche.

Amb denou anys comen a publicar a la revista Sud. Quan hagu obtengut el batxillerat i estudissuperiors de lletres en filosofia, la tuberculosi li imped participar en l'examen de llicenciatura. El1935 comen a escriure L'envers et l'endroit(1937). El 1937 fund una companyia de teatre obrera i

deix el Partit Comunista per serioses discrepncies, som el pacte germano-sovitic i la seva posturafavorable a l'autonomia dels comunistes algerians respecte als francesos.

Entr a treballar en el Diari del Front Popular i public, tamb, public La misria de la Kabylia,amb gran repercussi. El 1940, el peridic fou prohibit i el govern algeri fu tot el que pogu

perqu Camus no trobs feina. Fou llavors que Camus emigr a Paris on treball com a secretari deredacci al diari Paris-Roir. El 1943, treball com a lector de textos per una editorial parisenca i,ms tard, prengu la direcci de Combat quan Pascal Pia fou cridat per ocupar altres crrecs a laresistncia francesa front als nazis.

El 1948 fou prosentat per Andre Prudhommeaux a una reuni del Crecle d'Estudiants Anarquistes.Des de llavors, Camus simpatitz amb el llibertalisme i particip en Le Libertaire (precursor de LeMonde libertaire), Le rvolution proletarienne i Solidaritat Obrera (de la CNT espanyola). Al costatdels anarquistes, dn suport a diversos aixecaments i revoltes de carcter llibertari arreu d'Europacom sn els treballadors polonesos de Poznan i la Revoluci Hongaresa. Tamb fou membre de laFdration Anarchiste.

El 1952 romp amb Jean-Paul Sartre una llarga relaci de companyonia literria i ideolgica quanpublicLes Temps Modernes, on Sartre retreia a Camus una rebellia deliberadamen esttica que,deia, s'expressa especialment en l'obra de l'algeri El mite de Ssif. El 1956 Camus deman alsindependentistes algerians i a l'exrcit francs ple respecte als civils amb Crida a la treva civil.

Les qestions relatives a la seva opini en relaci als independentistes algerians i la seva relaciamb Sartre s confusa i amb multitud de material contradictori i teories dispars.

Al marge de les seves obres, Camus reflexion sobre la condici humana i rebutj els actes de fe enDu, en la histria, i en la ra; aix mateix, s'opos al cristianisme, al marxisme i a l'existencialisme.Va lluitar, en definitiva, contra totes les ideologies que, segons ell, allunyen l'hum de si mateix.

Camus mor en un accident de cotxe el 4 de gener de 1960 prop de Petit-Villeblevin. Entre elspapers que se li trobaren hi havia un manuscrit inacabat, El primer home, ple de contingutautobiogrfic i de gran bellesa estilstica i formal. Albert Camus fou enterrat a Lourmarin, un pobletdel sud de Frana, on havia comprat una casa.

4


5/9

Heus ac una llista d'algunes de les seves obres classificades per gnere i amb el ttol original enfrancs.

Novella:L'estrany.La PesteLa caiguda.

Histries curtes:La Femme AdultreL'exil et le royaumeL'Hte.

No ficci:L'envers et l'endroit.Combat.L'Homme rvolt.

Teatre:Caligula.Le Malentendu.Les justes.

2- Context histric

Histricament, l'obra est ambientada al 1905, durant la revoluci russa d'aquest mateix anys, queserv per canalitzar les diferents revoltes de les dcades anterior i com a antecedent de cara a larevoluci de 1917. Sergi de Rssia, Gran Duc de Rssia amb tractament d'altesa imperial, fouassassinat aquest any amb un atemptat de bomba com passa a Els justs. La rellevncia d'aquestassassinat i del perode histric en general trascendeix especialment si l'enfocam com a precedentde la revoluci del 1917 i totes les conseqncies que tengu: formaci d'un estat comunista per nodemocrtic, extensi pel mn del comunisme i el socialisme, creaci de l'URSS, etc.

De la revoluci del 1905 podem dir que va aconseguir la creaci de la duma i algunes consecionsdel tsar i poca cosa ms. Fou durament reprimida. Provoc la supressi del gran ducat de Finlndia ila desorganitzaci de l'esquerra russa fins, gaireb, la revoluci del 1917.

Acte primer

3 -Creus que tenen dues concepcions diferents del Partit Socialista RevolucionarinAnnenkov i nStepan? Per qu?

Pens que, en bona part, s. Stepan creu ms en la disciplina i conceb el partit com quelcom rgid iuna mica fred i impersonal; per Annenkov s ms passional i l'entn com una cosa ms fresca ims dinmica i personal, on les persones sn lliures i no totalment entregades a l'Organitzaci.Segurament, aix se deu a la manera de ser de cada personatge. N'Stepan s ms radical i ms

metdic, i crec que tamb ms infeli; n'Annenkov s un romntic.

4 A qui volen assassinar? Per qu?

Volen assassinar al Gran Duc Sergi Romnov. L'objectiu s alliberar al poble rus d'un dels tiransque l'oprimeixen.

5 Per qu discuteixen Stepan i Kaliayev? Qu pensa Stepan de Kaliyaev? Per qu?

El motiu de la disputa s que Stepan no es fia de Kaliayev per tirar la primnera bombam, i aquestdarrer acusa a Stepan de no confiar en ell. Stepan, per, pensa que Kaliayev s inexperimentat i que

tendr por.

5


6/9

6 Stepan diu: Jo no amo la vida, sin la justcia, qu est per damunt de la vida. Quen penses tu? Hi ests dacord o no?

El problema de la justcia s que no s sempre objectiva. La vida, en canvi, s; noms es pot ser viuo mort. s per aix que crec que la vida ha d'estar per damunt de tot en qualsevol cas, encara que,

en certa manera, no em costa gaire entendre la postura de l'Ogranitzaci. Segurament molta gentpateix per culpa de tirans com el Gran Duc, fins i tot avui en dia.

7 Com entn la revoluci Kaliayev? Per qu creus que aix li genera problemes amb elsseus companys? Qu en penses tu?

Ell est convenut que la revoluci ha de servir per fer una vida millor per ell, pel mn i pel mndels que vendran. Aix li genera problemes amb altres membres ms derrotistes que consideren quesimplement s'ha de lluitar perqu aix s el que cal fer, sense cap esperana de vida feli. Jo pensque Kaliayev t ra i que els seus companys s'equivoquen. Veure una revoluci socialista amb la

presncia d'una autoritat ferma, repressiva, nica i inamovible (com ms tard veurem en la histriade Rssia, amb els dirigents comunistes cal capdavant) s un atac als principis d'igualtat d'aquestesideologies (socialisme i comunisme) i un atac a la democrcia i la sobirania del poble. De totamanera, de manera prctica, val mil vegades ms aix que no veure revolucionaris de boquetacom els que es passegen avui en dia.

Acte segon

8 Per qu no amola la bomba Kaliayev la primera vegada? Qu pensa Stepan? Qu fariestu en aquest cas?

En Kaliayev no amolla la bomba perqu es topa amb els nebots dels Ducs dins la calessa. Stepanpensa que hauria d'haver tirat la bomba igualment, ja que la seva missi era matar al Gran Duc, fosqui fos que arrossegs amb ell. Jo, en canvi, no hauria perms mai la mort d'infants innocents, es

perd la causa, s com podrir-la.

9 Qu pensen de la revoluci na Dora i nStepan? Estan dacord? Per qu? Qu enpenses tu?

Na Dora creu que l'organitzaci perdria la seva credibilitat i el seu poder si mats infants. Pensa queseria posar-se la gent en contra intilment. N'Stepan, en canvi, creu que s'ha de fer tot el que sigui

necessari, encara que sigui a costa de la vida d'alguns infants, per salvar-ne molts d'altres i que, siells creuen en la revoluci de veres, la podran imposar a tothom. bviament, ambdues posicionsdivergeixen enormement. Jo crec ms en la postura de na Dora.

10 Qu vol dir Kaliayev quan li diu a nStepan que; He acceptat matar per acabar ambel despotisme. Per darrere del que dius veig anunciar-se un despotisme que, si algunavegada aconsegueix intallar-se, far de mi un assass, quan jo sols tracto de ser un

justicier? Qu en penses tu?

En Kaliayev sost que mata pel b del poble, s a dir, per lluitar contra el despotisme. D'aquestamanera ho justifica i diu, tamb, que si guanya el despotisme (s cesa tota resistncia) llavors ell

ser considerat verdaderament un assass. El raonament s ms que lgic, trob que t ra. Ara b,

6


7/9

aix no justifica que estigui matant persones per a materiaitzar un ideal i, aquest fet, s moralmentqestionable. Molt qestionable.

Acte tercer

11 Qu vol dir na dora quan diu: Te recordes de lestiu, Yanek? Per no, s lhivernetern. No som daquest mn, som justs. Hi ha un calor que no s per a nosaltres. Ah,pietat pels justs!?

Entenc que quan diu l'estiu es refereix a quan encara no eren terroristes i, conseqentment,l'hivern s el moment en qu transcorr l'obra, quan ja ho sn i no deixaran de ser-ho. Crec que, ams, volen voler dir que ells duen una vida diferent als altres perqu sn justs i revolucionaris.

12 Qu pensa Dora dStepan? I Stepan de na Dora i en Kaliayev? Qu en penses tu?

Stepan s menyspreuat per Dora, ja que ell pensa que ella i en Kaliayev lluiten per amor i a ell, en

canvi, ja no li queden forces per estimar. Jo crec que, en part, Camus ens vol fer veure que n'Stepant enveja i que, en realitat, s'ha de lluitar per amor. N'Stepan, tanmateix, diu que ell prefereix nosentir res pe tenir-ho tot ms fcil. Jo pens que la mentalitat de nStepan no s ladequada. Estariams dacord amb na Dora i en Kaliayev.

Acte quart

13 Quina s la tasca de Foka a la pres? Per qu ho fa? Trobes que s moralmentacceptable? Ho faries en la seva situaci?

Foka fa de botx a la pres. Ho fa perqu li serveix per rebaixar-se la condemna, un any per cadamort. No ho veig moralment acceptable, per val a dir que mai puc dir qu faria jo si fos a la pres iem jugus la llibertat dia a dia.

14 Qu voldir Skuratov quan diu: A mi no minteressen les idees, a mi minteressen lesperones ? Qu en pensa Kaliayev? Qu en penses tu?

Skuratov ve a dir que no pot jutjar les idees (no sn res tangible), per aix li importen noms lespersones i els seus actes. Kaliayev pensa que Skuratov no s ning per jutjar-lo, ell ha fet el quecreia que havia de fer per a la revoluci i aix s tot. Pens que Kaliayev t ra, que una vegada queha fet el que creia que havia de fer noms cal que se'l jutgi segons la llei, deixant de part els judicis

eticomorals i segons quins tipus de pactes.

15 Qu li recrimina la Gran Duquessa a Kaliayev? Quina s lactitud de Kaliayev davant laGran Duquessa?

La Gran Duquessa es queixa de que l'ha deixada sola, que li ha mort l'home que era l'nic amb quiparlava dels seus problemes i es consolava. A ms, li recrimina que ell, el Duc, era una personabona i que fins i tot els seus nebots eren ms dolents que ell. A ms, insisteix en que no pot dur aterme la revoluci matant noms al Duc. L'actitud de Kaliayev s sempre de rebuig.

7


8/9

16 En quin sentit comprara la Gran Duquessa al seu home amb Kaliayev? Qu en pensestu?

Diu que tots dos parlen igual de la justcia. Diu que no noms ells dos, sin que tothom parla de lamateixa manera quan parla de justcia. Com que es refereix al to i a coses semblants, me pareix,sincerament, un doi. Potser que a tothom ens agradi, o ens enorgullesqui parlar de poltica, per que

ho facem tots igual em pareix incorrecte si no s a mode de metfora, per tal de fer veure que lajustcia s una cosa universal, que importa a tothom (encara que cadasc la vegi a la seva manera).

17 Per qu pensa Kaliayev que la mort s all que li proporcionar felicitat? En quinasituaci o acci actual pots comprar aquesta actitud?

Kaliayev pensa que ha de morir per ser feli perqu ser la manera d'evadir el mn injust contra elque lluita sabent que ha fet tot el que podia, al seu entendre, per atacar-lo o canviar-lo. Des d'aquest

punt de vista, no entenc que es vulgui fer un canvi i morir abans de veure'l aplicat, de tota manera,l'actitud en general, pens que es bastant comprable a alguns terroristes actuals, sobretot islmics,que es suciden cometent atemptats. De tota manera, l'obsessi de Camus amb el sucidi s unaconstant en la seva obra i, podem dir, que en el seu pensament. Algunes de les seves cites horeflecteixen prou clarament: l'acte ms important que realitzam cada dia s prendre la decisi de nosucidar-nos i no hi ha ms que un problema filosfic verdaderament seris: el sucidi, diguCamus.

Acte quint

18 Qu pensau de la sentncia de Kaliayev en el judici, quan diu: La mort ser la mevasuprema protesta contra un mn de llgrimes i de sang? Creis que un fi pot justificarmoralment qualsevol mitj? T sentit el sacrifici personal per la humanitat? En quin sentit?

Aquesta sentncia, que ve a dir que se sacrifica a si mateix com a pas cap a la revoluci, i la reflexipertinent que l'ha d'acompanyar estan inevitablement relacionades amb l'tica kantiana. Sil'acceptam, haurem de dir que s incorrecte perqu s emprar-se a si mateix com a mitj. Si no, encanvi, podem argumentar que, en la llibertat individual, cadasc pot optar per fer en si mateix el quevulgui, fins i tot donar la seva vida per una causa en qu creu (alg en diria anarquisme, d'aixdarrer). Un sacrifici hum per una causa concreta noms t sentit per a un mateix, des del meu puntde vista. Independentment de les repercussions prctiques que pugui tenir, s una decisi prpia queha d'anar en concordana de cada individu (kanti o no kanti).

19 Qu penses del que diu Dora quan sost: Si la mort s lnica soluci, no estam enel bon cam. El bon cam s el que du a la vdia, al sol? Qu pensa Dora en aquestsmoments de tot el que fan?

Na Dora creu que la mort no s el cam perqu s'ha d'estimar ms i, sobretot, s'ha de convncer i serestimat i valorat per dur a terme una revoluci vertadera. Si les coses sortissin com ells volen, ohaurien de voler la majoria, el poble ho valoraria i els ho agrairia; haurien aconseguit un canvi real.En aquells moments, na Dora sembla, fins i tot, estar en desacord amb lactitud dels seus companys.Els recrimina la falta de consideraci i denteniment.

20 Quina relaci t la frase que obri el llibre O love! O life! Not life but Love in deathamb la totalitat de lobra?

8


9/9

Pens que aquestes paraules sn fcilment adaptables al context de l'obra. Si identificam l'amor deShakesperare amb un amor per la revoluci, per l'Organitzaci i per la lluita, veim clarament el

parallelisme: Kaliayev pensa que veur l'amor per la revoluci acomplit i assolit en haver mortlluitant per aquesta.

Opini personalHe gaudit enormement amb aquesta obra i investigant sobre el seu autor. Amb el que ms gust ha

passat no ha estat amb el llibre en si, sin amb el conjunt de l'obra i amb la reflexi a la quecondueix. La brevetat del text el fa molt bo de dur: bo de llegir, profund d'entendre i meditar i molt

breu. El que no m'ha agradat tant s la falta absoluta d'algun moment gracis o curis. Crec quequan aquests petits incisos manquen en una obra, per seriosa que sigui, la fan bastant ms mala dedur.

Llegir aquesta obra t sentit en l'assignatura d'tica i en la vida perqu aporta una visi planerasobre els conflictes tics de l'acci directa violenta; pot ser una manera de fer-nos entendre ireflexionar sobre l'acci directa i una invitaci a rebutjar la violncia. Tanmateix, trob que estoberta a reflexions de tot tipus i aix, fer pensar, sempre s bo. Endems, el treball tamb m'ha

perms informar-me sobre Albert Camus, un personatge que ha despert la meva curiositat i de quien sabia poca cosa ms que el nom.

La meva reflexi personal s simple: el llibre s magnfic i la presentaci, segurament, deu serencara millor. M'encantaria veure-la. Pens que tothom hauria de mirar de llegir aquest llibre no pelque diu, sin per el que pot significar all que diu, per sobre qu i com ens pot fer pensar. Lavigncia del llibre s ms que clara, segueix havent un poder establer contra el que lluitar i,desgraciadament, tamb persones que ho fan mitjanant accions terroristes. Pens que un poder

establert sempre hi ser, i si un dia no hi fos s'hauria de lluitar perqu no aparegus. Per aix s quela vigncia de l'obra s eterna, tot i que les conclusions extretes poden variar degut alcondicionament socioeconmic i poltic de cada poca.

9

Els Justs - Albert Camus (treball de lectura

Documents

Transcript of Els Justs - Albert Camus (treball de lectura