ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL - UJI · 2015. 3. 31. · ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL...
13
Centro de Estudios del Maestrazgo Boletín nº 36, Octubre-Diciembre 1991 ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL PERE-EN RIC E' ARREDA i EDO El Repartiment del Terme de Benassal en masos es va fer al segle XIII. Després de la davallada motivada per la Pesta Negra i els conflictes de la segana meitat del segle XV, es van despoblar molts masos.El númerod'aquests no va passar de cinquanta fins als voltants del 1750. En els cent anys que van de 1750 a 1850 eixe número es va duplicar, sobretot a causa de is repartiments de sorts i divisió de propietats. Fins a I'any 1900 idesprés de la guerra, a causa de la Desamortitzac ió i creixement de població, va arribar quasi a trip li car-se, situant-se el nú- mero total de masos i masets poblats al voltant deis cent cinquanta. La majaría d'estos masos estan despoblats des de la década de 1960, i molts ja s'han assolat, peró igual estan posats a la lI ista de noms. El criteri que s'ha adoptat per a caracteritzar un mas és l'haver estat habitat continuadament al lI arg de I'any: posseir cuina (i forn, en molts casos), tenir revoltó per a les cambres de dor- mir, ser dotat d'era i de corrals, i tenir a prop un abastidor d'aigua. No han estat considerats masos les dites casetes de camp (habitatge ocasional de treball o d'esplai), les corralisses, els pous, etc. La manera més practica de c1ass ificar-los, a pa rt d'alfabeticarnent, es seguint I'itinerari de la volta deis Quintos (com era cap a 1940). Esta vaIta recupera aproximadament l'antiqa ruta deis cobradors deis Delmes i les Primlcies, que recor rí an el terma anant a tots els masos. A continuació va la lIi sta, amb el nom del mas normalitzat (encara que al parlar es lleven paraules com la preposició "de",algunes lI etres), i una breu explicació sobre I'origen del nom del mas. Aquesta explicació és necessana per acabar amb moltes equivocacions de Mossén Salvador Roig (Veure Benassal. Recull biblla- gráfic de textos, Valéncia, Papeimport, 1989, 1 , 67 -76) . DILLUNS Es recorre la part nord del terme, eixint pel caml reial d'A res fins a la Pedrissa d'en Selma. El Corral del Sucrer El nomve de I'oficidelllogater,Tomás Moliner, que era ta rroner o confiter cap a 1780. Els propietaris, amb la Tancada, eren els Fabregat de la Verola, i així el 1850 ho era Cristófol Fabregat, El Mas de Sant Roe Té este nom per estar prop de l'Ermita de Sant Roc, més avall deis bassis. El Maset del Mú stio A causa del malnom d'un antic amo. El Mas de la Coma Per estar a la part i da de la Coma. La "coma", nom que avui només s'usa com a nom de mas o de part ida, es una fonda ladao depressióentre muntanyes. La Coma d' Allredo Degut al nom de I'anterior amo, Alfredo Miralles. El Maset d'Ore ja A causa de l malnom de I'amo. Es una construcció nova, pero abans al seu territori estava el Mas d'en Calbó, pel cognom de l'antic propietari Bernat Calbó, al segle XV, que dona - 37-
Transcript of ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL - UJI · 2015. 3. 31. · ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL...
Centro de Estudios del MaestrazgoBoletín nº 36, Octubre-Diciembre 1991
ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL
PERE-EN RIC E'ARREDA i EDO
El Repart iment del Terme de Benassal enmasos es va fer al segle XIII. Després de ladavallada motivada per la Pesta Negra i elsconflictes de la segana meitat del segle XV, esvan despoblar molts masos. El númerod'aquestsno va passar de cinquanta fins als voltants del1750. En els cent anys que van de 1750 a 1850eixe número es va duplicar, sobretot a causadeis repartiments de sorts idivisió de propietats.Fins a I'any 1900 i després de la guerra, a causade la Desamortització i creixement de població,va arribar quasi a triplicar-se, situant-se el número total de masos i masets poblats al voltantdeis cent cinq uanta. La majaría d'estos masosestan despoblats des de la década de 1960, imolts ja s'han assolat , peró igual estan posats ala lI ista de noms.
El criteri que s'ha adoptat per a caracteritzarun mas és l'haver estat habitat con tinuadamental lIarg de I'any: posseir cuina (i forn , en mo ltscasos), ten ir revol tó per a les cambres de dormir, ser dotat d'era i de corrals, i tenir a prop unabastidor d'a igua. No han estat consideratsmasos les dites casetes de camp (habi tatgeocasional de treba ll o d'esplai), les corralisses,els pous, etc.
La manera més pract ica de c1assificar-los , apart d'alfabeticarnent, es seguint I'itinerari de lavo lta deis Quintos (com era cap a 1940). EstavaIta recupera aprox imadament l'antiqa rutadeis cobradors deis Delmes i les Primlcies , querecorrían el terma anant a tots els masos. Acontinuació va la lIista, amb el nom del masnormalitzat (encara que al parlar es llevenparaules com la preposició "de",algunes lIetres),i una breu exp licació sobre I'origen del nom del
mas. Aquesta explicació és necessana peracabar amb moltes equ ivocacions de MossénSalvador Roig (Veure Benassal. Recull bibllagráfic de textos, Valéncia, Papeimport, 1989, 1,67-76) .
DILLUNS
Es reco rre la part nord del terme, eixint pe lcaml reial d'Ares fins a la Pedrissa d'en Selma.
El Corral del Sucrer
El nom ve de I'oficidelllogater,Tomás Moliner,que era tarrone r o confiter cap a 1780. Elspropietaris, amb la Tancada, eren els Fabregatde la Vero la, i així el 1850 ho era CristófolFabregat,
El Mas de Sant Roe
Té este nom per estar prop de l'Ermita deSant Roc , més avall deis bassis.
El Maset del Mústio
A causa del malnom d'un antic amo.
El Mas de la Coma
Per estar a la part ida de la Coma. La "coma",nom que avu i només s'usa com a nom de maso de part ida, es una fondaladao depress ió entremuntanyes.
La Coma d'Allredo
Degut al nom de I'anterior amo, AlfredoMiralles.
El Maset d'Oreja
A causa del ma lnom de I'amo. Es unaconstrucció nova, pero abans al seu territoriestava el Mas d'en Calbó, pel cognom de l'anticpropietari Bernat Calbó, al seg le XV, que dona
- 37 -
nom també a la font d'en Calbó (ara de SantRoc) i al barranc d'en Calbó (ara del Calbo).Després es va dirtambé el Mas d'en Gastó, i osMonterde, fins que en Jaume Grau el compra il'uní a la seua Verola de Grau.
La Verola de Grau
Degut al cognom deis antics propietaris elsGrau, enespeciald'enJaume Grau ,que comprael mas cap a 1730. Una "verala" és un "veral" ,extensió de terra que volta una altra propietatmés alta. En el cas de Benassal, les pa rtides deles Vero les anaven des del Mas de l'Anima a laVerola de Fabregat, i eren el repeu del Mas deMonterde. Vapertányer alsFabregat de laVerolaelsegle XV,tins que Antoni Fabregat "el teixidor"dona aquesta al seu fill Pere, i I'altra a Antonimenor. Deis Fabregat de la Verola (és tals elque diu Mossén Salvador sobre la Verola den'Arels)passa alsde Montleó,deisque desceniala vídua d'Antoni Xerta de Sant Mateu (per aixóes va dir el Mas de la Vídua), el fill de la qual vavendre elmas als Grau . Aquests elconservarenfins I'any 1908 en qué, degut a la mort de naMagdalena de Grau, es va vendre el patrimonifam iliar.
El Mas de I'Anima
Per un tonó men que els habi tants atribuTen aani ma en pena, i que era totalment natural.Mossén Salvador Roig diu que era el ven! queentrava per un forat de laparet i feia girar el fusdel teler. Una altra versió diu que era per undesfressat, a manera d'anima en pena, queanava a demanar menjar. Un día el van sorprendre i van descobrir que era l'escolá del'Església. Abans es va dir el Mas d'en Vicent,quan es va desgallar de la Torre de Pere-Joan,pel cognom del seu propietari Domingo Vicent,cap a 161 0. Era deis Bertran del Mas de Bulc.
El Mas de Monterde
Degut al cognom de I'amo, l.luis Monterde,que unificá la propietat del mas, despartidaentre germans i cosins, cap a 1690. Abans esdeiael Mas del Senyoro el Mas del Comanador,per ser propietat del Comanador de la Tinencade Cuila, primer, i de la Comanda de Benassal,després.També es vadir elMasd'enSantmartí,pel cognom del se u propieta ri en BernatSantmartí, cap a 1520.
El Mas de la Cova
Per la seua proximitat a la Cova antigament
-38 -
dita d'en Gastó. Va pertányer als Navas del Capdel Terme, fins que el compra L1uis Monterde.Passa a Mossén Cristófol Monterde, fundadorde l'Aula de Gramática, després al seu nebotAntoni Moliner, una néta del qual casa amb elCorone l carli en Vicent Barreda "Cava", quereconstruí el mas desprésqueelcrema l'exercitliberall 'any 1834. El nom antic era, com el de laCova, el Mas d'en Gastó.
El Raconet
Per estar prop d'un raeó de roca, antigamentdit d'en Pellicer, que era mallada de la Tinencade Cuila. Fins al 1990, en qué passa a L1 uísBarreda d'Andreu, formava part del Mas de laCava.
El Mas de Moletó
Pel seu antiquiss im propietari, de cognomMorató, al segle XIV. Va ser despoblat moltssegles.
El Mas de Querol
Degut al seu amo, Josep Querol, cap a 1840.A I'edat mitjas'anomenavael Mas de n'Ager,pelcognomdel notariBartomeu d'Ager,capa 1390.El XVIII el va refer Antoni Garcés. D'ell passa aManuel Gisbert de Morella, lloqater de la Vero lade Grau (també es va dir el Mas de Gisbert perell), i al seu gendre Ouero l.
El Maset del Ven!
Per estar molt exposat al vent i correntsd'aire.Formapartdelcasalicidel CapdelTerme.
El Cap del Terme
Per estar a la punta o extrem Nord del terme.Abans este nom el rebien també els masos deles Comes de Foies i del Coll d'Ivol, situatsrespeetivament als extrems o eaps Est i Oestdel terme. No és la Calcada de Meder de laCarta de Població, de situació insegura. El seunom antic era el Mas d'en Flor. Va pertanyer ala família de Navas junt al Mas de la Cova. Capal1690 eradeis Garcia, després deis Centelles.
El Riu del Bose
Per estar sobre el barranc que té este nomoVa ser un Mol í fariner de Pere Pitarevers 1610,i després deis Fabregat de Montlleó fins al'actualitat,
El Mas de la Cova Roja
Per estar prop de la Cova Roja del riu delBoseo barranede la Calderassa,diferent d'altresdues eoves d'igual nomo
La Cova Roja
Es traeta de la mateixa eova convertida enhabitatge. Era una ant iga mallada d'herbatgede la Tínenca de Cuila.
El Campás
Nom que deriva de "campo. Es va separar delMas de Maurieio.
El Xisquerol
Pel malnom d'un antie propietari, que ja consta al segle XVI, en qué es deia el maset d'enGisquerol. Es va separar del Mas de Mauricio.
El Maset del Nostre Senyor
Perun malnom delpropietarioAbans pertanyiaa la Calderassa .
La Calderassa
Per eanvi de I'antie nom de "La Caldereta",que ven ia del nom de "caldera", aparell deeuina . Es va separar del Mas de Mau ricio.
I
El Mas de Mauríelo
Degut al seu amo, Maurieio Navás, que elreeonstrui cap a 1710 després d'haver-Io erematels Miquelets. Abans es deia el Mas d'enBenages, i tam bé el Mas d'en Rambla, pelseognoms de dos antines propletaris. AIIi es vafer el Delme del bestia r fins el segle XIX. DeisNabás passa per heréneia als Roig , e lsdeseendents deis quals encara el posseeixen.
El Desmamador
Per ser abans un corral on es desmamavenles eries d'ove lla . Era propietat de la Casa deMatutano.
Les Llornetes
Per les lIomes que abunden a les seuesterres. Abans es deia el Mas d'en Cabestany,pel eognom del seu antic propietarl el notari enPere Cabestany, cap a 1340, o bé en GuillemCabestany, cap a 1440. Després el va com prarJaume Forés de Domingo, i els deseendents elvengueren als Bertran, que el partiren . Entre lesmolles cases aetuals, el Mas d'en Cabestanyd éu ser el que hi ha entre l'Eseola de Les L1ometes i el barrane.
Les Llometcs
- 39 -
La Torre de Pere-Joan o de Navás
Pel seu ltoq ater, Pere-Joan Navás, ca p a1730. Abans es deia el Mas d'en (o de l) Pinell itambé el Mas d'en Palomar, pe l cognom deI'antic propietari en Domingo Palomar, cap a1450. També se'l va coneixer per la Torre deBertran (com el Mas de Bulc) i pel Mas de laGuatla, per aq uesta au o ocell. L'edifici actual elva fer construir Pere Bertran i Babot I'any 1588,essent mestre d'obres BartomeuClairac, aceita,que edifica també l'Ermita de Sant Roc. És elmas nata l de Mossén Salvador Roig , besnét dedit Navas.
El Mas del Teuler
Per I'ofici de l seu lloqater, Antoni Bellés, capa 181 0. Abans es de ia el Mas de n'Obac, pe lcognom de l propietari, després el Mas de laSo lana, per la partida, o tarnb é el Mas deisMoliners, pe l cognom de is propietaris . No ésver itat que es digués Mas d'en Barue comafirma Mossén Salvador. Pertanyia a la Casade Grau pervenda d'Agustí Moline r cap a 1700.El compraren després els Pitarc del Mas deBulc.
La Caseta deis Cotets
Pel malnom deis propietaris. Es traba entre elBu rgal i la Coma.
El Ma s de Valentí
Degut al nom de l seu amo, Valentí Vives, capa 1720. Abans es deia el Mas d'en Morell, peróes despoblé i quedé un it al Mas del Calle!. Lanéta de Valentí Vives casé amb Lloren, Bellés
Les Hedreres
Per les plantes d'hedra. El nom antic era elMas de n'Aguiló, i també el Mas de n'Agustina on'Agustí després d'unir- se al Mas de Bulc, delque se separé el segle X IX.
El Mas de Bulc
Par un malnom de I'amo, Vicent Bertran,degut a un defec te al parlar que li feia pronu nciar les "V" com a "b", en especial al jugar acartes, dien t "bulc" per "vu lc". El nom antic erael Mas d'en Timar, o b éel Mas d'Agustí (amb lesHedreres). També li van dir el Mas d'Aigüetesper una broma escatológica. L'edifici actual elva fer Jaume Bertran I'any 1601 , i per aixó es vadirtambé la Torre de Bertran. Al segle XIX el vacomprar Ouico Pitare, i encara el té la descendencia.
- 40 -
de Cuila ; la filia Petronila Bellés amb JoanBadal; i una filia, So letat Badal, amb Enr icMonferrer de Foies.
El Mas del Collet
Per esta r a un collet , ant igament di t del'Aguilar, on es despartien els camins velis deVila franca i de la Torre de Pere-Joan. Pertanyiaals Vives junt al Mas de Valenti, deis que passaal Caval ler n'lsidor Miralles (ferit de mort alsHortassosquananava a cavall alseumas) ia laCasa de Vallterra, en unió des de 1750 amb unmas ende rrocat que es de ia el Mas Crem at (lesrunes són en ter res de Josep-Maria Lecha).
DIMARTS
Pel ca mi reial de Vilafranca i el de l Mas deisOms.
El Rlu de la Solana
Per estar al costat de l barranc d'igual nomo Vaser deis Badal, deis Monterde i deis Ce nte llesde Vilafranca.
El Mas deis Oms
Per I'arbre d'igual nomo Pertany als Falcó desde l seg le XV I: cap a 1600 ja era de la vidua deJaume Falcó.
El Mas de la Liorna
Per ser a la 1I0ma del Saulonar.Abans formavapart de l Saulonar. És de is Pitarc.
El Mas de Felip
Deg ut al nom de l seu prop ietari, Felip Bertrande Roc,cap a 1840 (Mossén Salvador I'anomenael Mas de Roc pel nom del pare). Es va separarde l Saulonar.
El Mas de Folc
Pel cognom de is propietaris. Ha esta t mo ltmodificat pels successors, de cognom Santmartí,fa uns pocs anys.
El Maset de Mangranera
Pel mas de procedencia de l seu propietari.Es va separar del Saulonar.
El Saulonar
Parser alcostat d'un saulonar. Abans esdeiael Mas d'en Clergue (na Cléria , na Clara) otambé elMas de l'Almoin a d'en Balari (corromputposteriorment en Baiarri), i el Mas d'en Forés,pel cognom del propietar i Domingo Forés, vers1460.
El Masel de les Manyes
Per ser al costat d'un assagador anomenatdel Manyo.
El Corralel
Per haver estal molts anys despoblat i Iimi tata ser un corraletde l Mas de Centelles. Abans esdeia, junt al Mas del Groc, el Mas de n'Algerri oel Mas d'en Gerri. Va pertányer a Gaspar Navasve rs 1640, i després de la particló a la Casa deBe rtran -Matutano .
El Mas de Cenlelles
Degul al cognom del seu Ilogater, MiquelCentelles de Vilafranca, capa 161O. Vapertányerals Bertran i als Navas, que el van vendre , juntal Corralet, a la Casa de Bertran-Matutan o.
Els carrus
Per ser a la moleta o tossal deis Carri ls , quea la Carta de Població de Benassal reben elnom de Tossal de Pere Oaroca. Són varismasets, entre ells I'anomenat el Maset de Gori.
El Masel de Gori
Pel nom del seu propietari, Gregori Gaux ia,cap a 1870. Formava part deis Carrils .
Corbó de Dall
Per ser a la partida de Corbó, que pren nomdel Castell d' igual nomo També es deia el Masd'en Moliner,pelseu propietarien 8ernat Moliner,cap a 1550. El Castell de Corbó, a di feréncia delque diu Mossén Salvador, va ser conquistat el1231 i els moros van serexpu lsatsper asempre.Després de la conquesta només van seguirvivint moros al Molinell, te rme de Cu ila, i ja no enquedaven a la década del 1380. El nom de"Corbó" és arab, i diuen que vol dlr "la méspróxima", per ser la fortalesa més propera alCastell de Cuila. Va pertányer alCavaller n' ls idorMiralles per venda de Blai-Sirnó Moliner, I d'ella la Casa de Vallterra.
El Tossal d'en Aamos
Per ser al tossal d' igual nom, que ve delcognom de I'antic propietari Domingo Ramos, alsegle XIV. Després de molts anys d'abandó, vapertányer a la Casa de Vallterra, que el vavend re al segle XIX.
La Casela de Gareés
Pel seu lloqater, Man uel Garcés, cap a 1820.
El Mas de la Fos
Pe r ser al costat del barranc de la Fos . Abans
es deia el Maset de na Margalida.
Corbó de Baix
Per ser a la parti da de Corb ó i diferenciar-lode Corbó de Dalt. També es deia el Mas den'Ortl, pel cognom del propieta ri. Deis Ortí passaals Moliner de Corbó (de Dalt) i per herencia alsMolés, essent propietal deis notarís Tomás,pare, i Vicent, fill.
El Masel de Puca
Deg ut al malnom del seu propietari. Formavapart de Corbó de Baix.
El Mas del Grae o de Valero
Es diu el Mas del Groc per ser a la partida delGroc, I'ant iga Serra del Vermell. També es diuel Mas de Valero , pel nom del seu propieta riValeri Navas, cap a 1700. Era el Maset d'enGerri deis Navás, que es va partir en dos masos:l'actual Corralet i el Mas del Groc. Aquesl vapertányer a la Casa de Vallte rra fins que el vacomprar Josep Edo.
El Aju deis Arbres
Per ser al costal del barranc d' igual nom oAbans es deia el Mas d'en Salla, pel cognomdeis propietaris. Ara es diu Arbres (Albres) peróantigament era Al bers, per aquesta c lassed'arb re. Tot el que diu Mossén Sa lvador sobreel mas i el riu és fa ls: el Mas de n'Arbís (Alb is)era I'actual ColI de les Vistes . Pertanyia alsMoli ner deis Albers, peró la descendéncia el vavendre alCavaller, i passa a la Casa de Sánchezde Cutanda.
La Bonela
Pel renom d'Elisabet-Anna Bonet, "na Boneta"(filia del seu antic propietari, Antoni Bonet, capa 1620). Es va dir el Mas de na Boneta , red uHposteriorment a"La Soneta". Passa perherenciaals Bertran de les L1ometes , que el repartiren alsegle passat.
El Masel de Xavier
Pel nom d'un ve ll propietari, Xavier Barreda.També dit el Racó de la Mireta persera un raeóde roca dalt d'aquest mas, del que es va separar.
La Mirela
Pel renom de la vídua o fillad'un antic propietaride cognom Miró, cap al segle XIV. També esdeia el Mas d'en Torres, o el Mas de na Mireta.Pertanyia a la Casa de Vallte rra (en Josep-
-41 -
Maria Vallterra, Alcalde de Va lencia, el reeonstrul I'any 1849), fins que elcomprarenels Bertran.
El Mas de Sales
Degut al eognom del seu propietari. Es vaseparar del Mas d'Hilário.
El Mas del Viudo
Per I'estat civil del propietarl, Bapti sta Roig dela Mireta, vidu de Joana Badal cap a 1890.Tarnbá se I'anomena el Mas del Pla de Faleó.
El Mas d'Hilário
Pel nom de l propietari , Hilário Rolg , cap a1780. Es tot el easaliei nou fet a la part sud delcamí antic de Vilafranca.
El Maset d'Hilário
A causa del nom del pro pietarl, Hilarlo Roig,cap a 1780. Abans es delael Manganar (difere ntde I'altre) i també el Mas del Rei, per un malnomaplieat al seu propietari Miquel Fabregat, cap a1620.
El Mas de Tenesa
Degut al cognom del seu Ilogate r, TomásTenesa, cap a 1750. Abans es deia el mas de laCava de na Saborida, i després el Mas den'Orenga. Era de la Casa de Sá nche z deCutanda per herencia de Mossén Jaume-JosepGarcia.
OIMECRES I OtJOUS
Sortida pel cam í deis Molinets, i després perI'antic de Vilafranca fins a la Boneta, on esdespartien els Quintos . La meitat anaven alCo rra l de Mador, la Caseta de Se rafi, lesL1argueres, els Masas de Robert, el Pou Nou, elColI d'lvol , la Teulerla i la Caseta de les Sorts .l.'altra meitat anaven al Mas de Rosco, el RiuSec, els Covarxos, la Caseta de Camenya, elFogassero i la caseta de les Sorts ,on es reunientots.
El Molí d'en Rillo
Degut al eognom del seu lloqater, Pere Riello(Rillo), cap a 1610. El nom antie era el Molí d'enCatalá. Va pertányer al Clergat de Benassal finsa la Desamortitzaeió, I'any 1864, i després aI'advoeat Letanci Monterde.
Els Molinets
Par ser molins de poca grandaria al barrancque baixa de la Vila.
El Mas de Rosco
Degut al malnom d'un antic pro pietari.
-42-
El Riu Sec
Per ser al eostat del barrane d' igual nomoAbans es deia el Mas de Vives, peró aquestafam ilia el va vendre el segle XVIII a la Casa deGrau .
Els Covarxos
Per ser a la partida d' igual nom, on abundenesta elasse de refugis a les parets de roca.
La Caseta de Camenya
Degut al malnom de l'antic propietari. Abanses deia tam bé la Caseta de la Punta, per ser aI'extrem d'una llama, antigament dlta de la Pitja .
El Fogassero
Ve del nom "fogassa", Ideu ser pel drap sobreel que es posaven els pans aban s de eoure'ls alforn.
El Corral de Mador
Per corrupció de "del Delmador", és a dir, deI'encarregat de cobrar I'impost antic del Delm e.
La Caseta de Seratí
Degut al nom de I'anti c amo, Serafí VIdal,natu ral de Cuila , cap a 1840. Cal diferenciar-lade l Mas de Serafí ba ixant de l'Algar cap aCovatelles (que també era de dit Serafí) . Es vaseparar de les L1argueres, i per aixó enca ra repel nom de les L1argueres de Baix .
Les L1argueres
Per "lIarguera", que pot ser des deis muntonsde blat i palla sense triar després de batre, a unarenglera de garbes, o a uns bancals moltlIargueruts. Va pertányer als Bertran de l mas deBulc.
El Mas de Robert de Baix
Per havar-se separat del Mas de Robert (deDalt). A primeries de seg le I'anomenaven elMas de Co lom.
El Mas de Robert de OaU
Pel cognom del propletari, Joan Robert, capa 1640. D'ell se separa I'anterior .
El Pou Nou
Per ser al costat d'un pou i abeurador de laTinenca de Cu ila. Abans es deia el Mas d'enMas, pel cognom de Joan Mas, cap a 161 0. Vaincorporar dos antics masets anomenats,respectivament, el Mas de l'Alber (per aquestaespécle botánica) iels Clapers (per les clapisseso roques planes), propi etat deis Molés. Al segleXVIII era deis Roig .
El ColI d 'lvol
Per ser al costat del coll d'igual nom o Jaapareix a la Carta de Població de I'any 1239.També es va anomenar el Mas deis Albalats, iel Masdels Falcons,pelcognom deis propietarisdel segle XVI al XVIII. Incorporá el Mas d'enBlasco sobre el barranc de la Fas. Va pertányerdesprés a la Casa de Matutano.
La Teuleria
Per haversegut una teuleria. El nom anticerael Mas de Navarro, pel nom del seu propietariNavarro Falcó, cap a 1530, que el separa delCol l d'l vol. L'hereu, Jaume Ager, el va vendrecap a 1540 a la Tinenca de Cuila amb d'altresmasos. Aleshores s'anomenava la Pinarosa oles Pinaroses. Es va desamortitzar I'any 1877.
La Casela de les Sorts
Per estar dalt de la partida de les Sorts,bancalets sortejats per la Vila entre els velns aprimeries del segle XIX. Es va separar de laPinarosa, i antigament rebia el nom de la Solanade na Gomara o deis Albalats.
El Mas de Forés de Dalt
Per I'antic propietari Jaume Forés, cap a1720. També es va dir el Mas d'en Montó, pelcognom deis propietaris, els Montó de Vilatranca,que el deixaren al seu Benitet eclesiástic.Igualment, es va dir el Mas d'en Vadenes.Incorpora el Maset deis Herbadors i el Masetd'en L1obet. Va pertányer als Forés vers 1570,i els descendents el van vendre vers 1740 a Mn.Isidre Penya-roja de Vilatranca, que el pass áala Casa de Grau.
El Mas de Forés de Baix
Per I'antic prop ietari Joan Forés , cap a 1720.També es va dir el Mas d'en Gardull, pel cognomd'un antic propietari vilafranqu i, o el Mas de laNoguera, per dita espécie botánica. Incorporáel Mas d'en Gurrell i el Maset d'en Pasqual. Vapertányer als Fabregat de Vadenes i als Forés,que el vengueren el segle XVIII al Clergat deVilatranca. amo tins a la desamortització I'any1865.
La Casela Nova
Es diu ei Maset del Sargallar o la CasetaNova del Mas de Forés de Baix, que va fer JoanForés cap a 1890.
El Molí de Colau o Més AIt
Degut a la variant del nom del seu amo
Nicolau Edo, cap a 1740. També es diu el MolíMés Alt perserel més amunter. Va pertányer atsFabregat de Montlleó, i d'ells als Edo deVistabella fins al moliner Josep Edo i Solsona,cap a 1910. Té varíes casetes a més del moli.
Els Rodalejos
Pels rodals o rodejadors del Riu. Este mas,separat del Molí de Colau, era propietat deFrancesca Edo, muller de Brigadier carl! enJosep Miralles "Serrador". Per no tenir descendéncia, passa als Santmartí.
Les Tanyades
Per haver segut una tanyada o magatzemrural. Són dos masas, la Tanyada de Dalt i laTanyada de Baix, sobre el Molí de la Cava.
El Molí de la Cava
Per estar al costat de la Cava del Senallo. Vapertányer als Fabregat de Montlleó.
El Maset del Senallo o de Ximo
Per estar a la llama de la roca del Senallosobre el Batanet. També de Ximo pel nom,Joaquim, del seu propietari.
El Batanet
Per haver segut un bat á o molí draper (ons'abatanaven els teixits de llana). Era deisFabregat de Montlleó.
Les Ferreries
Per haver segut una ferre ria. Ara són duescasetes.
El Mas de l'Olivera
Pel nom d'aquest arbre. Seg urament tenia al•
davant una olivera . Es I'antic Mas d'en Mas, queJaume Ager vengué I'any 1540 a la Tinenc;a deCuila. Després es va dir la Font del Mas per lafont adjunta. Es va desamortitzar I'any 1878 ise'n van ter sis masets.
El Mas de les Valles
Per ser a les voltes del Riu. També es va dirde la VaIta. Es va separar del Mas de 1'0 livera.
La Caseta de l'Obrer
Per l'ofici del seu amo. Es va separar del Masde l'Olivera.
El Molí Nou
Per ser I'últim molí que es va fer al Riu. Es vaseparar del Mas de l'Olivera.
- 43 -
. """ ..El mas de Por és I .s (e Baix
•
El molí de Colau
-44 -
El Mas del Bilxo
Degut al malnom (Bltxorro) d'u n antic propietari. Abans s'havia dit la Caseta de Sangüesapel cog nom del propietari Casimir Sangüesa,ca p a 1850.
El Mas de Sant Josep o de Pepo
Per una invocació sagrada. EsvaseparardelMas de l'Olivera.
El Mas de la Creu
Psr ser a la creu o crutlla entre el camí anticde Cuila a Vilafranca i el del Riu de Montlleó. Esva separar del Mas de l'Olivera.
El Canlo
No se sapo Podri a se r derivat del caste llá("canto" per pedra de rambla o bé pe r vo ra ocantonet), o bé tret del verb "cantar". El nom deutind re uns cent anys. Al Canto , a una pall lssaseparada del mas, so lien dormir els Qu intos lanit del dimecres.
El coll de les Vistes
Degut al coll d' igual nomo "V istes" pot ferreferencia al panorama que es veu , pero mil lara les "trobades" de joves deis masos de lacontornada. El nom antic era el Mas de n'Arbís(Albis). Va pertányer als Fabregat de Vadenes,i als Forés, partint-se en dos masos, un deisquals pass áa la Casa de Sánchez de Cutanda.
La Mangranera
Per l'existencia d'aquest arbre. El va vend reel 1540 Jaume Ager a la Tínenca de Cuila, queel posseí fins a la Desamortització I'any 1877 .
El Mas del Morral
Per se r al costat d'un morra l de roca. Tambése I'anomená el Mas de la Roca o de la Roqueta.Es va segregar de la Mangranera.
L'Apolecária
Per haver segut propietat de Bárbara Sangüesa, curandera,vers 1850, casada amb UrbaBarreda, Ilogater del Mas de Celad es.
El Mas de Celades
Pel cognom delllogater, Joan Ce lades, cap a1730. Aba ns es deia el Mas del Ginebre, pe raquesta espécie botánica, i també el Mas den'Ortí, pel cognom del propietari Jau me Ortívers 1540. Perfanyia a la Casa de Grau .
El Man~anar
Pel nom antic d'aquest arbre, ara "pomera".
No obstant, el nom antic era el Mas de n'Orenga,per aquest cognom al segle XV, i el mas den'Albalat o de n'Alba lada, pel cognom de JoanAlbalat ve rs 1580, car el Mancanar antic eraI'actual Maset d'Hilario. Pertanyla a la casa deVallte rra.
La Torreta
Par havar ti ngut antigament aspecte deTorreta, c ita d'en Calbó pe l cognom de I'anticpropietari, fins I'any 1845 en qué es va reformar.Pertanyia el segle XVIa tlorenc Roig, I desprésper venda i herencia a la Casa de Vallterra.
La Torre de Monlorl
Pel se u lloqater Joan Montort, cap a 1730.Abans el nom era el Mas d'en Gomar pel seupropietari Bartolí Gomar de Morella, i també laTorre deis Catalans o el Mas d'en Catalá, pelcognom de is propietaris, els Catalá de Montson ís. Va pe rtanyer per venda i herencia a laCasa de Vallte rra fins que I'any 1925 es vavendre a trossos ats vems de Benassal.
La Caseta del Bord
Pel malnom d'un antic propietario Abans esdela el Maset d'en Pasqua!.
El Mas de la Vella
Psr una dona que va vi ure molts anys. Estest imonia ja al segle XIV, pero es desconeix elnom antic fins al segle XV I, en que s'anomenael Mas deis Roques. Era de Cristoto l Badal , queel va vendre a Amador Mirall es vers 1610, I d'ellpassa a la Casa de Vallterra fins que el compraFrancesc Rolg .
La Pinella
Nom diminutiu ant ic de rivat no de "pi" sinó de"penya" o roca. El nom anfic és el Mas d'enBiosca , pel cognom de l propietari BerenguerBiosca, cap a 1420, i despr és Mas d'en Segu rao de is Segures, pe l cognom deis prop ietaris,entre ells els nota ris Jaume Segu ra, pare , i JoanSegura, flll , els descendents del qual el vanvendre a Amador Miralles. Va pertányer a laCasa de Vallterra.
El Rivel
Pel nom diminutiu "riuet" de l'antic Riu delDomenge .Abansesdeia el Domenge,prop ietatdominical reservada pel conqueridor en Balased'Alagó, i apare ix a la Carta de Població de l1239. Va pertányer al Cavaller n'Isidor Miralles,del que passa a la Casa de Vallterra fins que
- 45 -
I'any 1935 el compra Josep Edo y Tena a naIgnasia Vallterra. Aquesta senyora va vendretam bé més tard al benemérit Alcalde en TomásFabregat i Fabregat la Rourera del Rivet, avu ipare i piscina municipal de renom . Degut al fetde ser el lloc de trobada de l'heroma Se idia ambel cavaller Artal d'Alagó al monumental poemade Mossen Joaquim Garcia i Girona, benassalencil.lustre, la Residén ciade la Calxad 'Estalvisde Castelló constru'ida dal t de la Rourera portael nom de Seidia. És un fet vergonyós que atates les publicacions oficials actuals el nom deEL RIVET aparega escri t amb una falta d'ortografia.
El Mas de Vicento o de les Ombries
Es diu el Mas de Vicento pe l nom del seulloqater (Vicen t), o Mas de les Ombries per sera aquesta partida. Abans es dela també el Masdeis Cavalle rs, car era propietat de la Casa deSánchez de Cutanda.
El Maset de Joseret o del Rivet
Pel nom en diminutiu del seu propietari JosepTena.
La Penya de l'Amor
Nom modern d'un maset seqreqat del Rivel.Antigament per allí va estar el Mas d'en Marulls,i tam bé el Mas de na Saranyana o d'en So ler(que potser siga el maleix Rivet).
La Font d'en Segures
Per evolució de l'arit íc cognom S'Aguda(L'Aguda),del segle XIV. El segle XVIII conviuenles formes Seguda, Segudes I Segures, de lesque triornfara la darrera .
El Maset de Catalina
Pel nom d'alguna propietária. Era propietatde Josep Puig del Mas Vell d'Ares. Tambés'anomenavaelMaset del Ratat,perun malnom.Es va segregar de la Tanyada de Pau.
El Mase! de Motre
Pel malnom d'un antic propietari. Es va segregar de la Tanyada de Pau.
El Maset de Mossén Antoni
Pel seu amo Mossén Antonl Miralles (o pelseu constructor Mossén Antoni Urquisú). Es vasegregar de la Tanyada de Pau, escindi da delMas de la Foia.
DIVENDRES
Pel cam i reial d'Ares, i pel costat de la Rambla Carbonera fins a Foies.
- 46 -
La Verola de Fabregat
Pels seus propietaris des del segle XV al XIX ,els Fabregat de la Vera la, que duraren fins aJosep Fabrega t i Bellés, que no va tenir descendencia i en feu set parts per a tres germanastres: Maria-Dolors (cinc parts), Baptista iIsid re Monterde I Bellés . El nom antic era el Masd'en Picó, pel cognom d'un antic propietari.
El Manyá
Per I'ofici del seu amo Jeroni Miralles, que vaaprendre afer esquelles i panys a Benafigos,cap a 1670. El seu nom antic era el Mas de naFresca. Pertanyia a Pere Ramon cap a 141 0,després als Mira lles, que el van vendre alsFabregat de la Verola cap a 1700 i s'assolá. Lacasa vella la va fer Vicent Barreda l'any 1890, ila nova Francesc Barreda I'any 1920.
La Caseta de Baptista o Els Cups
Degut al nom del seu amo Baptista Monterde,cap a 1900.
La Man~anera
Ve del nom antic de I'arbre que ara es diu"pomera". És al mig del Pla de la Mancanera,
Les Moreres
Degut als arbres d'igual nom plantats aI'endrel. Va pertányer a la casa de Sánchez deCutanda.
L'Arranque
No se sapd'onve el nom . Potser tinga relacióamb la dita benassalenca "Arrancada de caval li parada de «burro» ". En totcas, es va fer cap a1840, i era propletat de Josep Esteve d'Ares.
El Vilar
A causa del nom antic del Vilar deis Serranso de la Serrana, [unt a I'assagador d'igual nomoPertanyia a la Vila de Benassal fins a laDesamortització.
El Maset de Serafí
Pel nom del seu propietari, Serafi Vidal deCuila (cam la Caseta de Serafi).
Covatelles
Per les covetes que hi ha al costal. Erad'Antoni Garcia cap a 1750.
Els Cups de Covatelles
Dos cups, un ano rnenat de Paranca pel mal nom d'un antíc propietari , iun altre ditdelmasdeBulc. Es van separar de Covatelles.
El Maset de Panís
Pelmalnom d'un antic propietari. Esva separar de Covatelles.
Les Comes
Perestarsituat prop d'una coma,odepressióentre muntanyes. Abans es deia el Mas den'Am ill, pelcognom del propietari Dom ingoAmillde Vilar de Canes, vers 1360. Pertanyia aPereVives vers 1390, i desp rés a la Vila de Benassalfins a la Desamort ització . L'adquirí el IlogaterJoan Centel les.
Foies de Baix
Per ocupar la part inferior de la partida deFoies, que [a apareix a la ca rta de Població deCuila I'any 1244. Pertany d'ímmemorial, potserdes de l seg le XIV, als Vives de Foies, que elconservaren fins el segle XIX. És el mas que haestat més segles en poder d'una única fam ília.
El Mas de Ximero
Pel malnom d'u n antic propietari.
Els Cups
Per haver segut cups per pica r el vi.
1
,
•
Foíes de Dalt
Per ocupar la pa rt alta de la pa rtida . Abans esdeía e l Mas d'en Ferrer, pel cog nom delpropietari, I'honorable n'Antoni Ferrer, Justiciade Benassal l'any 1410. D'ell passá als Feliu deCastelló , que vers 1480 el van vendre a JaumeVives de Foies. Els successors el van vendreats Salvador d'Ares, amos fins al casament deMaria Salvador amb Esteve Monferrer deBenafigos. Es va partir en dues parts I'any 1843entre els germans Ambrós iJoan Monferrer, i decada part se'n van terd'altres set, i així avui endia está totalm ent repartit.
La Caseta del Cup o d'Eduardo
Per ser un de is seus propietaris, EduardCelades, í també perqué hav ia segut abans uncupo
La Solaneta
Per se r a la pa rt so lana de Foies. Era l'anticcup de Foies de Dalt.
La Catxa
Per ser abans una construcció baixa com uncau de conills (una "catxapera") . L'obra nova haestat qualificada fins i tot de "torre". Potse r sigadenominada així per lronla.
El mas de Giraulo
- 47 -
La Caseta d'Antoni
Degut al nom del seu anterior propieta rioAntoni Faleó. És al eapdamunt de l Barrane de laVila . Molt moderna.
El ColI de la Rualda
A causa de l eoll d'igual nom, que abans esdeia el Co lI de na Rigua lda, a partir del eognomd'u na antiga ama del seg le XIV. També es deiael Mas d'en Vidal, pe l eognom de l seu prop ietariBernat Vidal, cap a 1550. Al seg le XV III es vadivid ir en dues parts, una de les quals era de lacasa de Sánehez de Cutanda, i I'altra deisFabregat.
El Mas de la Foia
Per dominar la Foia d ita ant igament deisVidals. Pertanyia des de l seg le XV als Fabregatde la Foia, i a I'aeabar-se aquesta familia alsegle XV III es va vendre a la casa de Sánehezde Cutan da.
El Mas de Giraulo
Pel malnom d'un antie propietari. És laTanyada de Pau Fabregat, separada de l masde la Foia, que el seg le XIX es va dividir envaries cases, anomenades de Melcior,de Lechai de Fesol ve rs 1850, i arade Giraulo ,de MossénAn ton i, de Catalina o del Ratat i de Motre.
L'Algar
El nom és arab, pero al princip i no s'aplicavaal mas, car el seu nom antic era el ColI de naSaura, o méstard el Masdels Vives, pe leognomdeis seus propietaris des de Pere Vives, cap a1510. El segle XV III es va partir en duesmasades.
El Maset de l' Algar
Per haver-se separat de l'Algar . Era deisParear dits de l'Algar al seg le XV III.
•
It,
-•
-"--
,.. .. , .
j
El mas de l'Algar
- 48 -
El mas d'cn Serrans
El Corral d 'en Pagés
Pel cognom d'un antic propietari medieval,Bernat Pagés, cap a 1400. Després el Masetd'en Pagés es va incorporar al Mas de la Foia ies convertí en corralissa flns al seg le passat. Ésenderrocat.
El Mas del Vaquer
Per l'oñci del propietari.
El Mas d'en Serrans
Per la proximitat a I'assagador deis Serrans.La forma Serrans, per tant, mai ha segut uncognom, i són falses les afi rmacions de MossénSalvador.Abans es va dirtambé elMasd'Ambróspel nom de l propietari Arnbrós Sertran, cap a1730.
Altres masos antics assolats o amb el nomcanviat:
El Mase! de Tibúrclo
Al Riu Seco
El Mas de I'Hortelá
L'any 1900era del secretari Vicent Saragossá.
El Mas de la Llama del Bord
Al Riu Seco
El Mas de Campello
Al Riu de Montlleó . El 1900 era de ManuelPitare Fabregat.
El Maset de Bufo
La Caseta de Badal
Darrera del Coll de les Vistes . El 1900 erad'lsidor Garcia de Vilatranca.
El Maset de Collado
Al Riu SecoEra del Benifet de na Gomara, il'empr á Mossén Salvador Roig, que el venguérápidament la década de 1850.
NOTA FINAL: la norrnaluzaci ódeIs noms deIs musesha esrat feta conjuntamerü pcr Pete-Enrie Barreda i JoanPeraire d ins del projecte "Toponfmia de Benassul", Ireballd'i nvesrigació per a la Conselleria de Cultura. Bducaci ó iCiencia de la Gcneralitat Valenc iana.
- 49 -
