ELS MOLINS DE VENT 1 LA TORRE· DE L'ESCARDÓ · els Mag[ ~a rine s,l Magi pag ... mentab1ement. no...
3
Aixf co~ hi ha loltes restes de lolins eogots per itaiguI a la .ajoria de rius i rieres del Penedes t la veritat és que queden pocs molins de veot on no hi ha- via aigoa per moldre. A Sitges existien dos eol105 que ja han desaparegut del tot, un l'any 1916 i ltaltre el 1982, quan s'hi va fer passar la variant de les Costes a Cubelles. A Miralpeix nthi, ha un del seqle XVI, en boo estat de conservaci6, pero sense teulada. A Vilanova tenim dos mo- tins a la partida de Santa Llú- cia: el Molí de Vent, de la nova urbanitzaci6 Que es fa a ponent del torrent de Sant Joan, i lla- nomenada "torre" de l'Escard6, que en realitat també era un mo- lí. conegut antigament per ~olí de PEscardó o molí di Adarró:-:r; que estava situat dins d'aquesta extensa partida. N'hi ha~ia hagut d'altres; el qés conegut de tots a La Geltr6, dins la quadra del Padró (actual raval de Santa Mag- dal~na) -del qual encara queda el record entre la gent gran-o j,a que pel l1Io1i era conegut un 110c entre el carrer de Barcelona el carrer deis Arengaders. L'antic camí que anava des del' camí reíal de Cubelles als Molins és Un ca_í fressat pels carros que passaven carregats de blat de farina. El molí del c9stat de mar esta molt enrunat, sense teulad~, centre que el de la ban- da de .unt~nya ~a tingut millor sort í, a eés d'estar restaurat, encara serveix d'habitatge teepo- ralo Prop deIs Molios slnan fet troballes i b erri que s , i ae i qd i a de les construccions es veu una bassa de pedra p ic ada. - .' ELS MOLINS DE VENT 1 LA TORRE· DE L'ESCARDÓ El Molí de Vent entre el tor- rent de Sant Joan i l'Aragai era conegut per molí d'en Llan~a i. a .é? dlésser el ~és ben conser- vat de tots. ha donat "om a la urbanitzaci6 que allargarli Vilan! va per la part de ponent. E~ta adossat a la masi~ i sembla que té cOndicionants per durar .olts anys. En canvi, el 1011 de l'Escardó cada dia esta .'s abandonat. La bonica portalada de pedra i les finestretes sobre una planta rod~ na lleugerament atalussada. sens~ la teulada i prop de la vila. te~ nen poques possibilitat~d. super viv~ncia. El camí quehi anav; t anbé esta fressat pels carros, pero caaí i ~olí desapareixeran qualsevol dia. Escardó és un cognom catala exactament igual que Cardó, pero asb l l ar t i cle salat, ¡¡;;Cardó". quan avui diriel "el Cardó", ~om dluna planta pUnXO$8 del'genere tlDip.sacus ttl , conegud.a per "cardó de peraire u2 , s~.blant a un card de l'Escardó. Foto: V.Carbonell (juny 90) 5
Transcript of ELS MOLINS DE VENT 1 LA TORRE· DE L'ESCARDÓ · els Mag[ ~a rine s,l Magi pag ... mentab1ement. no...
Aixf co~ hi ha loltes restesde lolins eogots per itaiguI a
la .ajoria de rius i rieres delPenedest la veritat és que quedenpocs molins de veot on no hi ha-via aigoa per moldre. A Sitgesexistien dos eol105 que ja handesaparegut del tot, un l'any1916 i ltaltre el 1982, quan s'hiva fer passar la variant de lesCostes a Cubelles. A Miralpeixnthi, ha un del seqle XVI, en booestat de conservaci6, pero senseteulada. A Vilanova tenim dos mo-tins a la partida de Santa Llú-cia: el Molí de Vent, de la novaurbanitzaci6 Que es fa a ponentdel torrent de Sant Joan, i lla-nomenada "torre" de l'Escard6,que en realitat també era un mo-lí. conegut antigament per ~olíde PEscardó o molí di Adarró:-:r;que estava situat dins d'aquestaextensa partida. N'hi ha~ia hagutd'altres; el qés conegut de totsa La Geltr6, dins la quadra delPadró (actual raval de Santa Mag-dal~na) -del qual encara quedael record entre la gent gran-oj,a que pel l1Io1i era conegut un110c entre el carrer de Barcelona
el carrer deis Arengaders.
L'antic camí que anava des del'camí reíal de Cubelles als Molinsés Un ca_í fressat pels carrosque passaven carregats de blat
de farina. El molí del c9statde mar esta molt enrunat, senseteulad~, centre que el de la ban-da de .unt~nya ~a tingut millorsort í, a eés d'estar restaurat,encara serveix d'habitatge teepo-ralo Prop deIs Molios slnan fettroballes ib erri que s , i a e iqd iade les construccions es veu unabassa de pedra p ic ada.
- .'
ELS MOLINSDE VENT
1LA TORRE·DE L'ESCARDÓ
El Molí de Vent entre el tor-rent de Sant Joan i l'Aragai eraconegut per molí d'en Llan~a i.a .é? dlésser el ~és ben conser-vat de tots. ha donat "om a laurbanitzaci6 que allargarli Vilan!va per la part de ponent. E~taadossat a la masi~ i sembla queté cOndicionants per durar .oltsanys.
En canvi, el 1011 de l'Escardócada dia esta .'s abandonat. Labonica portalada de pedra i lesfinestretes sobre una planta rod~
na lleugerament atalussada. sens~la teulada i prop de la vila. te~nen poques possibilitat~d. superviv~ncia. El camí quehi anav;t anbé esta fressat p e l s carros,pero caaí i ~olí desapareixeranqualsevol dia.
Escardó és un cognom catalaexactament igual que Cardó, peroasb l l ar t i c l e salat, ¡¡;;Cardó".quan avui diriel "el Cardó", ~omdluna planta pUnXO$8 del'generetlDip.sacusttl , conegud.a per "cardóde peraireu2 , s~.blant a un card
de l'Escardó. Foto: V.Carbonell (juny 90)
5
ovoide en for~a de pínya eri~adade punxes3 , tapbé ano.enat 'car-dot', pel que taabé hi ha perso-nes que duen el t09"om 'Escardot'que vol dír el .ateix que Escar-dó. ~ Aquest c09no. l'hem llegiten documenta ámb les formes se-gi1ents:
Escardó, Ascardó, Scardó,Schardó, Squárdó, Asqoardó, Squerdé i Scardí..
Alcover-Moll diu que aquest.llinatge existeix a Barcelona,BeJlvei, Calafell, Reus. Vinarosi altres Ilocs.5·~osaltres, a p'sde Cubelles i Vilanova, l'hem tr!bata San MartISarraca, tal ve-gada en descendents d'~ns ~Scar-dó' Que v iv ien a la barriada deRovellats els any. 1553 i 1604.
Ta t la GEC cam el DiccionariBiograFic ·Al.bertí fan es ent delmallorqui Joan Baptista [scardó(1581-1652), jesuita i.predica-dor , i de Rafael Es c ar dé , fi 11de Tortosa (1841-1902). militari polrtic liberal.
EIs tscardó de la nostra con-trada eo enceo a ésser doeuaen-tats a partir de 1530, Quan untal 6uillem era ad,inistrador del+Ho sp ita.l de Vilanova. Des d+a-
leshores. les dades só" constants'any 1553 ja hi havia sis ca-
ses a Vilanova i una a La GeltrúQue portaven aquest eognom,5 un
dlell. era sastre. El 1591 cons-ten aariners, pa9150$, un sastrei un "caustdich" (advocat).7 Per
altre cantó,.a Cubelles, un Bart~meu Scar dé , pages, vivía en e-lmas Qli~ella o Pinyana,8 avui co-negut pel nos de corral d'enCona •.
El. Eseardó roren tonsellersbatlles in diverses ocasions.
Alguns deis .ariners van trobarla .art ell captiveri i altrés esvan ofegar a la mar. Des de ladarreria del segl~ XVII n'hi ha-via Que eren patrons de barca,i al tombant 'del sIg1e XVIIl, unMagí Escardó era eapita de llagute~ vi.tge i Portugal.9
En el Caoastre de 173g,entreels Mag[ ~ariners, el Magi pag~s,el Joan (a)'Micalet í les víduesIsabel, Francisca Magdalena,posseYen vint-i-una peces de ter-ra escampades pels termes de Vil!nova i La Geltrú i Cubelles i,
'junt a~b altres familiars, tenie"tretze cases situades en els car-rers "ajor, Sant A.ntoni, del Hig,de 1'[591'sia,. Caputxins i 80n-aire. A lés, el aariner Magí Es-cardó (a) Capó, era. propietarid'uoa "botiga" i d'ull celler sit!!,ats a la platja. [n 3Quest cadas-tre, surt Que la vídua Isabel (oElisabet) V1V1a en el carrer del'Església i passela diverses pe-'ces de terra a Adarró, al Prat
de l'Esquerrer, a la Collada, alFaraix, al mas Piular i una cone-guda per molí d'en Escard6. o si-gui, que ntera la .estressa. la~mentab1ement. no en tenia.és re-ferene i.is ,pero el topanía encara
persisteix.
Quan, a la darreria del segleXV[Il, es va incre~entar'el co-Cler~ cap a" Aaterica, els Escardóvan sobresortir COI a grans nave-gants i ~iv~rsos fills van passarper l'Escola de Pilobs d'ArenYs.·de Mar.10 Entre 1 (68 i :1776, PereEscardó va réalitzar una fa.osaexpedició a l'A~erica, intrineatviatge, estudiat i· nar-r at per Vi-lar, com un c lar exe ap l e de 11es-
perit aventurer dels nostres ho-.mes de lar.11 Entre els que vanQuedar-se a' Vilanova, cal,esleri-tal' Magí, el boter, que va sab~rbeneficiar-s.e . 'de la pr-o speri t at :existenti, l"arly ·1792. -veni a unaterra a la partida de Soterraníper poder fer inversions a la se-va botería. 12 Els boters vilano-vios van arribar a fabricar fin sa cent pipes diaries.
Un altre Magl fou sobrecarrecde la barca."Virgen del Rosario"que tanava el patró vilanoví Cristofol Farr'. Efectuaren un 'cele:bre viatge a Alerica. Sortirenel 1778 i 110 van tornar fíns el1786. Van larxar carregats de viblanco vi negre, oli d+o.l í va , Ia-
Molí de Vent.
Foto! V.Carbon~lf(~et •. 89) .
::;! ,.
tafaluga (an[s ~egetal), sab6,"teixits i al tres producles .anu-facturats i arribaren de l'aven-tura a.b un altre vaixelI, la que"el d'anada setl van vendre. 3
Tot i "els naufra9is haguts en-tre la familia, els Escard6 con-tinuav.n negociant en l'exporta-ci6 i foren alguna vegada socisdeIs Cabanyes.
Per ara desconeixem qui eral'amo del molr a la darreria delsegle XVIII i durant el segleXIX, pero no descarte:. la poss.i-bilitat d'obtenir les dades nece!,saries.
'Actualme~t, el cognom Escard6e~ porten una Dinoria de vilano-vins i a.b el nom de "Torre Esc~r
dé" es coneix una casa situadaa ponent del .olf. 1 el .olí oblidat dél tot. 14
Els Molins.
Foto: V,Carbon.ll (des. 89)
7. Capbreu del Castell de la Geltrú de 1591.
8. Capbreu de Gallifa de 1593.
9. A. VIRELLA, "La nostra lIJar",p. 16, 1984.
10. V. CARBONELL, "La marineriav"lanovin.""en el segle XVIII"p. 31, 1974.
11.. P. "VILAR, "Cat a l uny a di nsI ' Espanya Moderna"", vol. IV,p. 267.
12. Arxio de cal,CANDELA.
ra. P. VILA~~ibídu. p.301. ", :.,.' o",
14. Mapa del ter.~ .u~ieipal deVilanova' i la Gelt~ú, 1988.escala 1: 5000.
Vicenc¡ Carbonell i Virella
NOTES
1, F. de B. HOLL, "EIs llinatgesc ar a l ans", p. 230, 1982.
2. AlMERrCH, "Els cogno.s cata -lan s!", p. 90. 1968.
3. G.E.C. vo Iua 4, p. 392.
4. AlCOVEf~~MOl.l, vol. 2, p.I030-1031.
5. ALCOVER-MOLL, vc l . 5, p.n8
6. J., IGL{SIES, "El 'ogatge de1553", p. 412-413, 1979.
ELS ESTABLIMENTS 1 MARQUESQÜE TENIM ANUNCIATS E~ AQUEST BUT-LLETf COtLABOREN EN LA SEVA FINANCIACI6. AGRAYRfEM LA COOPERA-tr6 DE TOTS ELS SOtIS EN L'AOQUISIC16~ElS-PROOUCTES OElS HOS~TRES ANUNCIANTS.
7
