Els nous filons d'ocupació i els joves: reptes i possibilitats

de futur

Document resultant de les Jornades

Anna Escobedo

Fundació CIREM

Generalitat de CatalunyaDepartament de la Presidència

Secretaria General de Joventut

Barcelona, 2000

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

1a edició: Desembre 2000Tiratge: 1.000Impressió: RomargrafDisseny i maquetació: Secretaria General de JoventutD.L.: B-50791-2000ISBN: 84-393-5296-4

©

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Les jornades “Els nous filons d’ocupació i els joves” es van dur aterme a la seu de la Secretaria General de Joventut els dies 8 i 29de març de 2000.

Escobedo, AnnaEls Nous filons d’ocupació i els joves : reptes i possibilitats de futur. - (Espais de reflexió ; 2)A la portada: Fundació CIREM. - Document resultant deles jornades “Els nous filons d’ocupació i els joves”,Barcelona, 8 i 29 de març de 2000. - BibliografiaISBN 84-393-5296-4I. Catalunya. Secretaria General de Joventut II. Títol III. Col·lecció: Espais de reflexió ; 2 1. Joves - Treball -Catalunya - Congressos 2. Creació d’ocupació -Catalunya - Congressos331.5-053.7

Índex

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

2. Els nous filons d'ocupació: definició i perspectiva metodològica d'intervenció . . . . . . . . . . . . . . . .9

3. Oportunitats professionals que els nous filons d'ocupació obren a les persones joves . . . . . . . . . . .17

4. Les polítiques juvenils com a polítiques sectorials des de les quals es poden incentivar alguns dels nous filons d'ocupació . . . . . . . . . .21

5. Les entitats juvenils i del tercer sector com a agents activadors dels nous filons d'ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

6. Conclusió: interès d'identificar les bones pràctiques i de disseminar l'experiència acumulada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

Annexos: Ressenyes de projectes i estudis . . . . . . . . . . . . . . .31

Annex 1: Ressenya de projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

1.1. Tallers experimentals de telemàtica aplicada (Iniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada, 9ICTA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34

1.2. Projecte de nous filons d'ocupació dins l'àmbit de la prevenció de riscos laborals (Fundació Politècnica de Catalunya) . . . . . . . . . . . . . . . .36

— 3 —

1.3. Projecte de creació i desenvolupament d'aules d'entorn rural i natural (Escoltes Catalans) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39

1.4. Projecte de nous filons d'ocupació en serveis infantils i associatius (Fundació Catalana de l'Esplai) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

1.5. Projecte de creació d'ocupació des de les entitats de lleure (Fundació Pere Tarrés) . . . . . . . . . . . . .44

1.6. Servei d'animació estimulativa a domicili per a malalts d'Alzheimer (Fundació Pere Tarrés) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46

1.7. Projecte de creació de nous llocs de treball en el camp dels serveis escolars complementaris (Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud-CAE, Formació i Serveis Socioculturals) . . . . . . . . . .48

Annex 2: Ressenya d'estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

2.1. Estudi sobre el teletreball (Iniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada, 9ICTA) . . . . . . . .52

2.2. Aspectes juridicolaborals del teletreball (Xavier Thibault, Universitat Autònoma de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54

2.3. Creativitat on-line (Iniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada, 9ICTA) . . . . . . . . . . .57

2.4. Televisió interactiva. De televidents a tvnautes (Iniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada, 9ICTA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59

— 4 —

2.5. Casos d'èxit d'e-commerce(Iniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada, 9ICTA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61

2.6. ONG: nous filons d'ocupació (Fundació Salut i Comunitat, Grup ABS) . . . . . . . . . . . . .62

2.7. Les professions de la cultura a Catalunya. Estudi prospectiu (Universitat Internacional de Catalunya. Facultat d'Humanitats) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65

2.8. Estudi prospectiu sobre els animadors turístics, el turisme actiu i els esports d'aventura (CETT Consultors) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67

2.9. Noves professions i medi ambient (FORMATEC) . . . . . . .68

Contribució de Pau González, responsable de l'Àrea de Formació de l'Institut Català de Noves Professions (INCANOP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70

— 5 —

1. Introducció

Els nous filons d'ocupació (NFO) han esdevingut un eix de lesnoves polítiques d'ocupació a Catalunya i al conjunt de la UnióEuropea, d'ençà que l'any 1993 el Llibre blanc sobre creixement,competitivitat i ocupació de la Comissió de les ComunitatsEuropees va formular el repte d'anar a trobar les noves necessi-tats socials com a font d'ocupació. L'any 1998 aquest repte quedarecollit en el Pacte per a l'Ocupació a Catalunya, que van subs-criure el Govern de la Generalitat i els interlocutors socials i que técom a primer punt d'acord la promoció dels nous filons d'ocupa-ció.

L'objecte d'aquest document és situar en una primera aproxima-ció els interessos i les perspectives que els nous filons d'ocupa-ció plantegen a les persones joves, a les entitats juvenils, a les ins-titucions i als agents decisoris que treballen en l'àmbit juvenil.

Les situacions i les necessitats associades a la joventut són tandiverses que plantejar aquest exercici equival a fer una lecturatransversal de tot el que se sap sobre els nous filons d'ocupaciódes de la perspectiva juvenil. Convé tenir present, d'una banda,aquesta heterogeneïtat i, de l'altra, allò que és comú i caracterís-tic de la població jove i del món juvenil. En particular, cal obser-var:

· l'itinerari formatiu i d'inserció professional com a element cen-tral de l'itinerari vital de la gran majoria de les persones joves.En la mesura que representen el major nombre d'entrades pres-ents i futures al mercat de treball, els joves són el principal grupde població al qual s'adrecen els nous filons, en el seu vessantde generadors de noves oportunitats d'ocupació;

· l'existència d'un sector juvenil d'entitats, d'uns serveis als jovesi d'unes polítiques sectorials de joventut, i

· l'existència d'unes necessitats socials que són més caracterís-tiques de la població juvenil —serveis a la infància i a la joven-tut, suport a la formació, el lleure, la cultura, els esports...—o béque poden ser viscudes i expressades per les persones joves

— 7 —

— 8 —

des de diferents perspectives i amb graus d'intensitat diversos—per exemple, protecció i millora del medi ambient, millora deltransport col·lectiu, millora de l'allotjament, etc.—. Aquests inte-ressos característics poden ser especialment vehiculats per lesinstàncies públiques i privades de representació infantil i juve-nil.

En primer lloc, s'expliquen el concepte i l'enfocament metodològicdels NFO i quins són els dinou àmbits sectorials d'activitat on s'u-biquen aquestes noves oportunitats d'ocupació. En segon lloc, sesituen les oportunitats professionals que els NFO obren a les per-sones joves i la manera d'abordar-les. En tercer lloc, es plantegenidees sobre el paper que poden tenir-hi les polítiques públiquesde joventut. En quart lloc, es parla de la funció que les entitatsjuvenils poden desenvolupar en l'activació dels NFO, ja sigui pro-veint itineraris de professionalització als seus joves associats iusuaris o bé canalitzant l'emergència i l'expressió de les novesnecessitats socials per a la població infantil i juvenil. En cinquèlloc, i com a conclusió, s'apunta l'interès de fer un treball d'identi-ficació de bones pràctiques i de disseminació d'experiències enaquest àmbit.

Aquest document ha estat elaborat a partir de diversos treballs derecerca sobre els NFO que ha dut a terme la Fundació CIREM, enun intent especial d'aplicar a l'àmbit juvenil i a les polítiques dejoventut un seguit de reflexions emmarcades en els treballs delLlibre blanc dels nous filons d'ocupació a Catalunya. Incorporatambé aportacions dels diversos experts i responsables d'entitatso serveis juvenils convocats per la Secretaria General de Joventuta fi de tractar els NFO i les persones joves, en les dues jornadesde treball que van tenir lloc els dies 8 i 29 de març de 2000. Pertal de recollir la riquesa de les aportacions i de les experiènciespresentades, s'ha reunit —en forma d'annex— un conjunt de fit-xes amb informacions sintètiques sobre estudis i projectes orien-tats a l'activació dels NFO en àmbits d'interès per a la poblaciójove i per a les entitats que treballen en el món juvenil, els qualses van presentar en aquestes dues jornades.

— 9 —

2. Els nous filons d'ocupació: definició i perspectiva meto-dològica d'intervenció

"Els nous filons d'ocupació (NFO) són activitats econòmiques des-tinades a satisfer noves necessitats socials que avui es configu-ren en mercats incomplets i amb dificultats per desenvolupar-se,que normalment tenen un àmbit de producció/prestació definitterritorialment, al mateix temps que són intensives en ocupació1".

L'enfocament dels NFO posa en relleu tres aspectes importants:la necessitat d'intervenir conjuntament des dels vessants de lademanda i de l'oferta tant en el mercat de treball com en el debéns i serveis, la importància d'una bona regulació dels mercatsi, finalment, l'interès que l'activitat econòmica s'orienti a la satis-facció de necessitats individuals i col·lectives no cobertes.

La idea dels NFO és inseparable de la idea de satisfacció denoves necessitats socials. Aquestes necessitats sorgeixen d'unatransformació de la societat que està marcada pels aspectessegüents:

· canvis sociodemogràfics (diversificació de les formes familiarsi de convivència, envelliment de la població, fluxos migratoris,etc.);

· noves condicions i expectatives de qualitat de vida (atesa lanova pauta de participació continuada de les dones en el mer-cat de treball, el desemvolupament dels serveis d'atenciósocial i sociosanitaris, la cultura i el lleure, el desig de segure-tat i de benestar, l'extensió de la societat de la informació, etc.);

· canvis en el treball (amb la introducció de les noves tecnologiesde la informació i la comunicació, majors requeriments de qua-litat i de formació continuada, nous serveis i formes empresa-rials, etc.), i

1 Definició extreta de Jiménez, Barreiro i Sánchez (1998, pàg. 43). Cal assenyalarque una part dels serveis vinculats a la societat de la informació s'exceptua dela característica de configurar-se en àmbits de producció o prestació definitsterritorialment.

— 10 —

· canvis en la interrelació amb l'entorn i el temps (preocupaciópel medi ambient, el desenvolupament sostingut i la urbanitza-ció i la mobilitat creixents).

Algunes d'aquestes necessitats insatisfetes s'expressen clara-ment i de manera individual; d'altres, però, es manifesten demanera més difosa —com és el cas de serveis innovadors enca-ra poc coneguts al nostre país— o mitjançant instàncies col·lecti-ves —per exemple, la demanda de serveis i de béns públics, comara la protecció del medi ambient.

La taula 1 següent presenta la llista d'activitats i de serveis asso-ciats als NFO que s'identifiquen a Catalunya en el marc dels tre-balls del Llibre blanc dels nous filons d'ocupació a Catalunya, apartir dels dinou àmbits sectorials proposats per la ComissióEuropea2.

2 Vegeu Buch i Escobedo (1999), en relació amb la llista de la CE, s'ha definit unúnic àmbit cultural considerant que al nostre país bona part del sector cultural téles potencialitats i les dificultats de creixement pròpies dels NFO, i s'han afegitdos nous àmbits sectorials: els serveis de prevenció de riscos laborals i els ser-veis de mediació i assessorament per a la resolució de conflictes.

— 11 —

1. Serveis de la vida quotidiana

1.1. Serveis a domicili

· Ajuts burocràtics

· Producció i repartiment de menjars adomicili

· Repartiment de mercaderies a domi-cili

· Acompanyament de persones d'e-dat

· Servei de neteja a domicili

· Atenció a persones d'edat o ambdiscapacitats

1.2. Atenció a la infància

· Llars d'infants

· Atenció infantil domiciliària (habituali ocasional)

· Altres centres d'atenció infantil ifamiliar

· Serveis de guarda fora de l'horariescolar

· Activitats extraescolars culturals oesportives

· Colònies (escolars, esportives i d'es-tiu)

· Serveis de suport a nens amb difi-cultats d'aprenentatge (classes derepàs)

1.3. Noves tecnologies de la infor-mació i de la comunicació

· Equips i serveis informàtics

· Equips i serveis de telecomunicació

· Serveis d'accés a la informació(Internet)

Taula 1. Activitats i serveis dels nous filons d'ocupació aCatalunya

·

Noves formes de distribució de latelevisió (cable, satèl·lit…)

· Producció multimèdia

· Serveis administratius o teleserveis(a les llars, les empreses i les admi-nistracions públiques)

· Suport a activitats professionals(teletreball)

· Comerç telemàtic

· Educació i formació a distància

· Altres teleaplicacions en l'àmbit del'Administració pública, les empre-ses i les llars

1.4. Ajut als joves amb dificultats

· Ajut extraescolar a infants i jovesamb problemes de fracàs escolar

· Ajut a la inserció laboral dels joves

· Ajut a infants i joves amb discapaci-tats

· Prevenció de la delinqüència juvenili reinserció social

· Prevenció i tractament de drogoad-diccions

· Atenció als menors en situació derisc

1.5. Serveis de mediació i assesso-rament en la resolució de conflictes

· En l'àmbit familiar

· En l'àmbit escolar

· En l'àmbit laboral

· En l'àmbit dels municipis

· En l'àmbit de la justícia

— 12 —

1.6. Prevenció dels riscos laborals

· Formació en prevenció

· Serveis de prevenció

· Serveis d'inspecció

· Serveis d'informació i recerca

2. Serveis de millora de la qualitat de vida

2.1. Millora d'allotjaments

· Rehabilitació i reparació interiorsd'immobles

· Rehabilitació exterior d'immobles

· Manteniment i vigilància d'immobles

2.2. Seguretat

· Vigilància en llocs públics

· Vigilància en transports col·lectius

· Instal·lacions de seguretat en domi-cilis

· Instal·lacions de seguretat enempreses

· Instal·lacions de seguretat en llocspúblics

· Televigilància

2.3. Transports col·lectius locals

· Millora del confort tècnic dels trans-ports públics

· Millora de l'accés de les personesamb discapacitats als transportspúblics

· Creació de noves formes d'organit-zació del transport col·lectiu urbà

· Acompanyament de persones ambdificultats

· Millora de la seguretat

Informació (acollida, assessorament,turisme, etc.)

· Vigilància de vehicles

· Microtransports especialitzats pertemàtiques o per zones

2.4. Revaloració d'espais urbans

· Redefinició polifuncional dels espaisaltament funcionals vers la conviven-cialitat

· Remodelatge, rehabilitació i mante-niment dels espais públics

2.5. Comerç de proximitat

· A les zones rurals: adaptació als can-vis en la composició de la població(permanent o flotant)

· A les zones urbanes perifèriques:introducció del comerç de proximitatper revalorar i adaptar les noves for-mes de vida (treball de les dones,envelliment de la població, etc.)

2.6. Gestió de l'energia

· Estalvi energètic en edificis i habitat-ges

· Assessorament per a l'estalvienergètic de les famílies

· Utilització de noves fonts d'energia

3. Serveis de lleure

3.1. Turisme

· Turisme rural

· Turisme cultural

· Turisme d'aventura

· Turisme especialitzat (rutes, circuits,etc.)

· Organització d'activitats i esdeveni-ments

— 13 —

· Turisme de la tercera edat

3.2. Sector cultural

· Activitats artístiques de creació (artsplàstiques, arts escèniques, música,cinema, etc.)

· Activitats de mediació

· Activitats de difusió

· Ensenyaments artístics

· Indústries culturals (audiovisual, edi-torial, fonogràfica, producció d'es-pectacles, mitjans de comunicació,etc.)

· Revaloració del patrimoni cultural(restauració del patrimoni històric,equipaments i infraestructures cultu-rals, etc.)

· Gestió d'equipaments i centres cul-turals

· Desenvolupament cultural local

· Associacionisme cultural

3.3. Esports

· Gestió de clubs esportius

· Educació esportiva i esport per a lasalut

· Esport professional i d'espectacle

· Inserció mitjançant l'esport

4. Serveis mediambientals

4.1. Gestió de residus

· Recollida selectiva i tractament deresidus

· Recuperació i comercialització delsmaterials selectius

4.2. Gestió de l'aigua

· Protecció de les fonts

· Neteja i manteniment dels cursosfluvials

· Sanejament de les conques

· Protecció contra les aigües contami-nades

· Gestió d'infraestructures

· Educació pública en l'ús de l'aigua:ciutadans i empreses

· L'aigua com a element d'oci

4.3. Protecció i manteniment dezones naturals

· Controlar la degradació

· Programes de parcs naturals, reser-ves, creació de noves zones protegi-des, etc.

· Programes de reforestació o dereconstitució de terrenys

· Prevenció i extinció d'incendis fores-tals

· Construcció i conservació d'infraes-tructures

· Educació ambiental

· Investigació i relacions amb l'entorn

4.4. Reglamentació i control de lapol·lució i de les instal·lacionscorresponents

· Introducció de béns i serveis lligats atecnologies menys contaminants

· Exportació de tecnologia de procés

· Tecnologia d'estalvi d'energia

· Sensibilització pel control de lapol·lució i l'estalvi energètic en elsàmbits de la ciutadania i de lesempreses

— 14 —

Les activitats associades als NFO són molt heterogènies. A bandade la diversitat temàtica, hi ha quatre factors que determinenaquesta heterogeneïtat: a) el tipus de participació del sectorpúblic com a demandant o oferent de serveis o com a reguladordel mercat; b) la disposició al pagament del servei i el nivell desolvència de la demanda i dels consumidors potencials, que indi-ca les possibilitats de sostenibilitat econòmica de l'activitat i de lanova ocupació generada; c) l'àmbit territorial de l'activitat i l'e-xistència de canals de comercialització, que determinen el graude competència del mercat, i d) els requeriments financers i tec-nològics del servei, que n'afectaran el cost i el valor afegit i tambéles escales de producció o de prestació més idònies.

Hi ha activitats econòmiques que, si bé satisfan noves necessi-tats, no es consideren NFO, perquè es desenvolupen en mercatssense dificultats o bé perquè no generen ocupació. La idea de filó—jaciment o font— implica que es tracta d'unes ocupacions prè-viament inexistents i que cal fer emergir amb un esforç de detec-ció i remoció d'obstacles3.

Elaborar una bona diagnosi dels obstacles i les oportunitats encadascun dels àmbits sectorials, de les activitats o dels serveisdels NFO pot permetre establir les intervencions més adequades.

Els treballs estadístics duts a terme en el marc del Llibre blancdels nous filons d'ocupació a Catalunya indiquen que les novesfonts d'ocupació són ja una realitat al nostre país, i que aquesta

3 Hi ha una sèrie d'obstacles que caracteritzen els NFO en conjunt: demanda noespecífica (és a dir, es volen resoldre unes necessitats però no se sap quins ser-veis sol·licitar) o amb problemes de solvència; oferta fragmentària, de baixaqualitat i amb substitutius fora del mercat o en l'economia informal; problemesde visibilitat de costos; economies d'escala limitades per la intensitat del factortreball; dèficits en la formació i en la qualificació professionals; dèficits en els ins-truments financers, en les regulacions jurídiques i, finalment, el dèficit d'unaintervenció pública adequada. Tanmateix, cadascun dels dinou àmbits podenpresentar un o diversos d'aquests obstacles. En l'àmbit dels nous serveis de lasocietat de la informació, per exemple, el principal obstacle dels esmentats mésamunt és el relacionat amb la formació i la qualificació professionals. D'altrabanda, l'àmbit dels serveis domiciliaris d'atenció a les persones dependents ésexemplar en el sentit que conté tots aquests obstacles en diversos graus.

— 15 —

tendència s'accentuarà encara més en el futur. Per exemple, eldiferencial d'ocupació a Catalunya en l'àmbit dels serveis col·lec-tius respecte al conjunt de la Unió Europea indica un importantpotencial de creixement de les ocupacions relacionades ambaquests serveis4. L'any 1997, per cada cent persones en edat detreballar, al conjunt de la Unió Europea hi havia sis persones méstreballant en serveis col·lectius que a Catalunya (Homs, 1999).

La taula 2 indica quins han estat els sectors d'activitat i serveisque de 1993 a 1998 han mostrat un impacte més fort —absolut i/orelatiu— en el creixement de l'ocupació a Catalunya. En aquestapartat destaquem, per la seva vinculació al treball de les entitatsi dels serveis juvenils, els àmbits següents: les activitats recreati-ves, culturals i esportives; les activitats sanitàries i de serveissocials; l'educació; i les activitats associatives —en aquest darrercas, cal dir que el ritme de creixement de l'ocupació en el sectorassociatiu és elevat, tot i que l'impacte en termes absoluts ésencara baix.

En una prospecció efectuada per la Fundació CIREM sobre l'evo-lució de l'ocupació a Catalunya per sectors de serveis durant elperíode 1998-2003, s'estima que aquests sectors continuarancreixent (Homs, 1999). La qüestió que cal tenir en compte és quees preveu que el creixement dels nous filons d'ocupació associatsa aquests sectors serà dificultós i que, tanmateix, podria ser moltmés efectiu —tant des del punt de vista de l'impacte i la qualitaten l'ocupació com en la resolució de necessitats socials— en lamesura en què es contribueixi a superar els obstacles que deter-minen aquests diferents sectors d'activitat.

4 En aquesta agrupació de serveis col·lectius s'inclou: l'Administració pública, l'e-ducació, la sanitat i els serveis socials, les activitats associatives, les activitatsrecreatives, els serveis de sanejament i altres serveis personals i, també, les llarsque ocupen personal.

— 16 —

Font: elaboració de la Fundació CIREM a partir de dades de l'"Enquesta de població activa" (EPA) de l'Institut Nacionald'Estadística (INE) (Jiménez, 1999, pàg.47).

RITME DE CREIXEMENT DE L'OCUPACIÓ(taxa de variació en %, 1993-1998)

Alt> 50%

Alt> 15.000

Activitats recreati-ves, culturals i

esportives

Hoteleria Activitats sanità-

ries i serveis socials

Transport

Altres activitatsempresarials

Educació Comerç al detall

Mitjà< 5.000 a >

15.000

Activitats informàtiques

Activitats immobiliàries

Administraciópública

Correus i teleco-municacions

Baix< 5.000

Reciclatge R+D

Activitats associatives

IMPACTE ABSOLUT ENL'OCUPACIÓ(variació abso-luta de perso-nes ocupades,1993-1998)

Mitjà < 25% a > 50%

Baix < 25%

Taula 2. Caracterització de les activitats dels serveissegons el seu impacte absolut i relatiu en l'evolució de l'ocu-pació (1993-1998)

3. Oportunitats professionals que els nous filons d'ocupacióobren a les persones joves

Les activitats i els serveis dels nous filons d'ocupació (NFO) estanrelacionats amb noves necessitats socials o bé amb noves res-postes i maneres d'organitzar els serveis de la vida quotidiana. Elselements d'organització de l'activitat i del servei, d'atenció alclient/a o de participació a l'usuari/ària, les noves formes empre-sarials i d'autoocupació, la introducció de les noves tecnologiesde la societat de la informació o de noves regulacions sobre laqualitat dels serveis i del treball són importants per a la major partd'aquestes activitats. Entre els obstacles que dificulten bona partdels àmbits dels NFO, hi ha el de la disponibilitat de personal ambqualificacions que s'adeqüin a aquests nous serveis i necessitats.Així, aquestes noves activitats creen la necessitat de noves quali-ficacions, nous perfils professionals i noves ofertes formatives.

No hi ha un inventari exhaustiu de perfils professionals en elsàmbits dels NFO, tot i que es comencen a elaborar diversos estu-dis i prospeccions en aquest sentit (Jiménez i Blasco, 2000, pàg.72-98). El principal motiu és que si bé es poden identificar algunsperfils professionals clarament associats als NFO, en realitat lanova ocupació que es genera al voltant dels NFO respon a situa-cions ben diverses.

1. Emergència de nous perfils professionals que corresponen anoves activitats (per exemple, animadors socioculturals, ges-tors culturals, monitors d'esports d'aventura en el medi natural,tècnics en disciplines audiovisuals, tècnics en xarxes informà-tiques i Internet, mediadors, tècnics en prevenció de riscoslaborals, etc.).

2. Adaptació de perfils professionals ja existents, mitjançant laincorporació de noves competències (per exemple, un bonnombre de perfils transversals que es poden enriquir amb com-petències relatives a les noves tecnologies i als serveis de lasocietat de la informació, amb competències relatives a lesnoves formes empresarials o bé amb competències relatives ala gestió i la idiosincràsia del sector no lucratiu).

3. Qualificació d'ocupacions no qualificades prèviament (per

— 17 —

exemple, voluntaris de grups d'ajut mutu o persones que fan decangur que es qualifiquen com a treballadors familiars).

4. Perfils transversals que no varien substancialment en aplicar-los a aquests nous àmbits d'activitat (com ara conserges,recepcionistes, administratius, conductors, personal de netejao altres operaris que desenvolupen, per exemple, activitats dereciclatge, jardineria o conservació forestal i rehabilitació urba-na). Aquest darrer grup és, quantitativament, molt important.

Així, doncs, ha de quedar clar que els NFO no són el mateix queels nous perfils professionals: els NFO estan relacionats, sobretot,amb sectors i àmbits d'activitat nous que no es tradueixen forço-sament en nous tipus d'ocupacions. Ens referim, en definitiva, alsaspectes següents:

· la valoració d'ocupacions tradicionals en nous sectors d'activi-tat;

· les noves ocupacions, i

· els nous itineraris laborals i les noves maneres de treballar ambmés flexibilitat.

L'orientació professional i la formació són factors clau per poderaprofitar diferents oportunitats:

· la d'adquirir les qualificacions que tenen més demanda (mit-jançant formació inicial, formació ocupacional i formació conti-nuada), i

· la de desenvolupar itineraris professionals que incorporin nouselements de la cultura emprenedora (gràcies a l'autoocupació,les microempreses o el tercer sector d'economia social).

En general, les persones joves es troben immerses en els proces-sos de formació inicial i d'orientació professional, a diferència d'al-tres col·lectius de població que s'incorporen o que es reincorpo-ren al mercat de treball. En conseqüència, els joves poden tenir,sens dubte, un major avantatge comparatiu en tots els àmbits delsNFO en què la formació inicial és important —en l'àmbit de lesnoves tecnologies de la societat de la informació, però, també enels àmbits més qualificats dels serveis col·lectius i d'atenciósocial—, amb la condició, és clar, que disposin d'una bona orien-

— 18 —

— 19 —

tació professional que els proveeixi les indicacions necessàriessobre les sortides professionals i les condicions de treball que tro-baran un cop acabats els diferents itineraris formatius.

La Comissió Europea ha identificat els obstacles següents pel quefa al desenvolupament dels NFO en l'àmbit de la formació i la qua-lificació professionals:

· unes condicions de treball que, en moltes activitats, no vanacompanyades d'expectatives de qualificació ni fomenten elsconceptes de formació i de continuïtat entre els treballadors;

· el dèficit de formació i de professionalització de la gestió demoltes activitats dels àmbits socioculturals i d'assistència, comtambé les dificultats d'adaptació de l'oferta formativa que s'hidirigeix, i

· la manca de polivalència dels continguts formatius en l'àmbitde les professions amb un alt contingut relacional en sectorscom el turisme, el desenvolupament cultural i l'assistència a lespersones.

Les necessitats i les possibilitats formatives en l'àmbit dels NFOsón extraordinàriament diverses i fan referència a una gamma denivells de qualificació molt àmplia. Tots aquests nivells tenenimportància, però són particularment interessants els processosformatius orientats a millorar els nivells de qualificació més baixos,els quals resulten fonamentals per a una bona inserció professio-nal de joves que altrament tindrien més dificultats per accedir almercat de treball i per defensar la qualitat de les seves condicionsde treball i, de retruc, la qualitat dels serveis.

L'enfocament global dels NFO fa èmfasi en la inserció professio-nal. Atesa la fluïdesa d'ocupacions i de continguts nous en elsàmbits d'activitat dels NFO, són especialment importants l'orien-tació professional, la formació ocupacional i la formació continua-da5.

5 En aquest sentit, Pau González va manifestar, en el decurs de la Jornada d'ex-perts, que el seguiment de l'oferta d'ensenyaments no reglats que duu a termel'INCANOP forneix una bona observació de l'evolució de la demanda de qualifi-cacions a Catalunya.

— 20 —

Cal assenyalar, finalment, la conveniència que el conjunt d'entitatsde l'anomenat tercer sector no lucratiu s'incorpori amb més inten-sitat als dispositius de finançament públic de la formació conti-nuada i a d'altres iniciatives relacionades amb la formació i l'o-rientació professionals (FOREM, 2000, pàg. 147-151). En aquestsector no lucratiu trobem un bon nombre d'entitats estretamentvinculades als NFO —en àmbits com ara atenció social, infància ijoventut, cultura i esports, etc.—, les quals, si bé compten enalguns casos amb una llarga tradició d'escoles i de programes deformació, han seguit una lògica d'estructuració sectorial i denegociació amb els poders públics ben diferent de la dels altressectors econòmics. En aquests darrers, els agents socials —elssindicats i les organitzacions empresarials— han contribuït a con-formar dispositius de finançament públic de la formació profes-sional a partir dels mecanismes de negociació col·lectiva.

4. Les polítiques juvenils com a polítiques sectorials des deles quals es poden incentivar alguns dels nous filons d'ocu-pació

Les actuacions encaminades a millorar la formació i la qualifica-ció en l'àmbit dels nous filons d'ocupació (NFO) han de quedarrecollides no tan sols en les polítiques educatives i d'ocupació,sinó que també en la definició de les polítiques sectorials —cosaque genera possibilitats d'actuació des de les polítiques juvenils.

Aquestes polítiques poden contribuir a l'extensió de serveis infan-tils i juvenils a un major nombre de població i a la cobertura denoves necessitats socials —com ara d'atenció infantil, de serveiscomplementaris a l'escola o de serveis socioculturals—, sobre labase de l'experiència de les entitats de l'àmbit juvenil i de l'edu-cació en el lleure.

El desenvolupament de les noves fonts d'ocupació depèn de lasuma i de la coherència d'un nombre considerable de polítiques id'intervencions públiques d'àmbit general o sectorial, combina-des amb actuacions des de les polítiques d'ocupació. La inter-venció dirigida al desenvolupament dels nous filons es caracterit-za per ser una intervenció conjunta i simultània en la demanda ien l'oferta de serveis, que ha de tendir a introduir canvis en lespautes de consum públic i privat i a establir un marc estable dedesenvolupament de les activitats amb la participació dels dife-rents agents implicats. Les cinc fases en què s'estructura aquestprocés són les següents (CIREM, 1999, pàg. 5):

1. la detecció de necessitats insatisfetes;

2. la creació d'instruments de dinamització i de millora de lasolvència de la demanda de serveis;

3. la regulació de les condicions d'oferta d'activitats i la promociód'instàncies intermèdies que permetin estructurar i distribuir l'o-ferta de serveis;

4. el suport concret a la creació d'empreses i a l'ocupació en elsdiversos àmbits, i

5. el suport a la professionalització i la qualificació del treball.

— 21 —

— 22 —

La taula 3, extreta d'un dels documents de treball del Llibre blancdels nous filons d'ocupació a Catalunya, mostra la interrelaciódels diversos tipus d'actuacions polítiques pel que fa al desenvo-lupament dels NFO. S'inclou aquí amb l'objecte que esdevinguiun esquema conceptual que convidi a reflexionar sobre quinespoden ser les contribucions de les polítiques juvenils a Catalunya—tant en l'esfera nacional com en l'esfera local— a fi d'activar elsàmbits dels NFO que tenen una relació més intensa amb els jovesi amb les entitats de serveis a la infància i a la joventut.

Taula 3. La interrelació entre els diversos tipus d'actua-cions pel que fa al desenvolupament dels nous filons

Políti-ques

generals,econò-

miques ipressu-

postàries

Canvis en la consideració fiscal dedeterminats ingressos

Canvis en la desgravació fiscal dedeterminats consums

Establiment de subvencions públiquesper al consum de determinats serveis

Augment de la despesa pública mit-jançant noves prestacions

Noves regulacions en els sistemes decompres públiques de serveis

Canvis en les cotitzacions socials pera determinades activitats i/o nivells dequalificació

Plans d'inversió pública

Regularització de l'economia informal

Regulació de l'ofertaPromoció de la qualitat de l'ofertaEmpreses noves

Suport a l'estructuració de l'ofertaActuacions de promoció de l'ocupacióActuacions de formació i de qualificació

ACTUACIONS

Àread'inter-

venció enla

demandade ser-

veis

Àread'inter-

venció enl'ofertade ser-

veis

Políti-ques

secto-rials

Políti-ques demercatlaboral

Políti-ques

d'ocupa-ció

·

·

·

·

·

·

·

·

· ·

·

·

·

· ·

·

· ·

·

·

·

·

·

·

···

···

Font: Fundació CIREM, "Polítiques i mesures que cal promoure per activar els nous filons d'ocupació", document de tre-ball del Llibre blanc dels nous filons d'ocupació a Catalunya, pàg. 22.

5. Les entitats juvenils i del tercer sector com a agents acti-vadors dels nous filons d'ocupació

Les entitats juvenils i del tercer sector poden ser agents activa-dors dels nous filons d'ocupació (NFO)—sobretot en els àmbitsde serveis a la infància i a la joventut, però en àmbits d'atenciósocial destinats a altres col·lectius de població i en serveis socio-educatius, culturals i de lleure, etc.—. Les entitats juvenils podenproporcionar itineraris de professionalització a una part dels seusjoves associats i usuaris; de fet, ja fa temps que ho fan, mitjançantla combinatòria particular de treball voluntari i treball remuneratque les caracteritza (Jiménez, 1996). D'altra banda, poden facili-tar l'expressió de noves necessitats i demandes socials —en par-ticular, de les que viuen majoritàriament les poblacions infantil ijuvenil— i articular-ne respostes col·lectives.

S'ha assenyalat que les dificultats per arribar a un desenvolupa-ment econòmicament sostenible dels nous serveis i activitats delsNFO condicionen les característiques dels qui les ofereixen, elsquals tenen, sovint, debilitats i dèficits d'estructuració econòmicasectorial. Les entitats que actuen en l'àmbit juvenil no són alienesa aquesta realitat. S'han destacat tres característiques pel que faa la configuració de l'oferta d'activitats i serveis dels NFO (Homs,1999):

· la importància de les microempreses —fins a deu treballa-dors— en la majoria de sectors d'activitat. El caràcter territoriali el fet que molts d'aquests serveis siguin de proximitat i amb unnivell d'estandardització baix contribueix a explicar aquestacaracterística;

· les entitats no lucratives prestadores de serveis a la poblacióconstitueixen una part important i decisiva de l'oferta d'activi-tats i serveis, sobretot en els que estan relacionats amb l'aten-ció a les persones i amb les activitats culturals i de lleure.Aquestes entitats permeten copsar noves necessitats de lapoblació i organitzar-ne la satisfacció mitjançant formes adap-tades i més complexes que les que tradicionalment duen aterme el sector públic i el sector mercantil;

· la manca d'organització i cooperació dels diversos sectors d'o-

— 23 —

— 24 —

ferents és també una característica estesa en els diferentsàmbits.

En síntesi, es pot constatar el sorgiment del que s'anomena novaempresarialitat, és a dir, una nova manera d'emprendre i desen-volupar activitats i serveis a partir d'una diversitat més àmplia deformes jurídiques d'activitat econòmica, de noves formes de rela-ció amb el sector públic i d'un atansament diferent a la població ia les seves necessitats. Bona part de les entitats de serveis queestan desenvolupant serveis infantils i juvenils se situen en aquestparadigma de la nova empresarialitat.

A Catalunya, els serveis col·lectius i d'atenció personal —desti-nats en particular als infants, als adolescents i als joves— tenenun fort potencial de creixement i d'impacte en l'ocupació que potesdevenir encara més gran. A mode indicatiu, es pot observarl'estimació següent, elaborada a partir d'una enquesta a les llarsen el marc dels treballs del Llibre Blanc dels nous filons d'ocupa-ció a Catalunya, que suggereix el potencial de creació d'ocupa-ció en serveis habituals a les persones i a les llars.

Taula 4. Potencial de creació d'ocupació en els serveishabituals a les persones i llars

Atenció a persones dependents. 43,2 59.804 11.780Neteja i cura de la llar 32,9 690.042 67.212Neteja i cura de la roba 26,0 545.625 23.620Compra diària 21,4 448.805 19.429Reparacions de la llar 7,1 148.464 1.285Trasllat d'infants a l'escola 19,1 155.439 6.561Atenció d'infants al migdia 17,2 140.135 8.872Guarda habitual d'infants en horari laboral 22,3 181.479 67.023TOTAL 205.782

Font: elaboració de la Fundació CIREM a partir de l'"Enquesta a les llars de Catalunya". Per al càlcul de l'equivalent atemps complet (ETC) s'ha estimat un nombre d'hores anuals per servei i llar que oscil·la entre les 16 hores per repara-cions i les 975 hores per guarda habitual de nens petits i una jornada anual de 1.848 hores. En la demanda insatisfeta nos'inclou la coberta pel treball no declarat (Jiménez, 1999, pàg. 48).

Demanda efectivainsatisfeta futura per a

serveis habituals apersones i llars (%

sobre el total de llarspertinent)

Estimació delnombre de llarsamb necessitat

insatisfeta

Estimació d'ocu-pació en ETC dela demanda efec-

tiva insatisfeta

— 25 —

És important que les entitats de serveis a la infància i a la joventutadoptin una posició concreta en aquest mercat emergent de nousserveis personals. En aquest sentit, les polítiques juvenils podencontribuir a aquest procés. En particular, poden contribuir a reduirprogressivament el fenomen encara molt estès —sobretot en l'àm-bit de l'atenció domiciliària a infants i a altres persones depend-ents— de la forta presència de treball no declarat, fet que romanal marge de les garanties de la protecció social per als treballa-dors i de la supervisió de qualitat per als usuaris, que permetrienuna regulació pública adequada.

6. Conclusió: interès d'identificar les bones pràctiques i dedisseminar l'experiència acumulada

A Catalunya, s'han començat a preparar estudis i prospeccionsterritorials o sectorials sobre els nous filons d'ocupació (NFO). Amés, s'està duent a terme un nombre suficient d'experiències d'in-tervenció com per permetre el desenvolupament d'un treball d'i-dentificació, valoració i disseminació d'accions interessants ibones pràctiques.

Les experiències i els estudis prospectius exposats en el decursdels seminari d'experts de la Secretaria General de Joventut, quees ressenyen en l'annex corresponent, en constitueixen una bonamostra pel que fa als àmbits següents:

· la detecció i l'estudi prospectiu de noves professions, impulsatsper l'Institut Català de Noves Professions (INCANOP);

· la societat de la informació, amb l'experiència d'estudi sobreàmbits innovadors, de formació i consultoria de 9ICTA,Iniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada, i la recercade Xavier Thibault sobre els aspectes juridicolaborals del tele-treball;

· els serveis infantils i complementaris a l'escola, amb les expe-riències de creació de nous llocs de treball en el camp dels ser-veis complementaris a l'escola per part del Consorci deFormació i Iniciatives del Bages Sud-CAE, Formació i ServeisSocioculturals; en el camp de les entitats de lleure per part dela Fundació Pere Tarrés; en el camp dels serveis infantils i asso-ciatius per part de la Fundació Catalana de l'Esplai, o en aulesd'entorn rural i natural per part dels Escoltes Catalans;

· la gestió de programes socials, amb les experiències de laFundació Pere Tarrés en serveis domiciliaris d'animació estimu-lativa per a persones malaltes d'Alzheimer o de la FundacióAutònoma Solidària en la promoció de mediadors d'integracióeducativa, com també amb l'estudi de la Fundació Salut iComunitat sobre la generació d'ocupació en ONG que treballenamb persones joves en risc d'exclusió social;

— 26 —

· la prevenció dels riscos laborals, amb l'experiència de laFundació Politècnica de Catalunya;

· el turisme, amb l'estudi i l'experiència consultora de l'empresaCETT sobre animació turística, turisme actiu i altres àmbitsemergents en el sector turístic;

· la cultura, amb l'estudi prospectiu sobre les professions de lacultura i l'experiència formativa en l'àmbit dels gestors culturalsde la Facultat d'Humanitats de la Universitat Internacional deCatalunya, i

· el medi ambient, amb l'estudi prospectiu sobre les noves pro-fessions en l'àmbit del medi ambient i l'experiència formativa iconsultora de FORMATEC.

Així mateix, l'avaluació prevista pel Departament de Treball —quetambé va participar en aquestes jornades de la SecretariaGeneral de Joventut—dels projectes elaborats en el decurs de laprimera convocatòria de subvencions per a projectes de nousjaciments o filons d'ocupació de 1999 també aportarà elementsen aquest sentit.

Les bones pràctiques en els NFO es poden definir com les queaprofiten les oportunitats i superen els obstacles específics ques'identifiquen en un determinat àmbit sectorial d'activitat; és a dir,les que aconsegueixen generar ocupació estable i satisfer, alho-ra, noves necessitats socials. Per tant, els indicadors que cal teniren compte a l'hora de revisar experiències concretes són els rela-tius a la generació d'ocupació estable —sovint associada a lesnoves formes de treball i al desenvolupament de la capacitatemprenedora— i a la satisfacció de noves necessitats socials demanera sostenible —generalment per la via d'incrementar la dis-ponibilitat de la societat a pagar uns serveis determinats adequa-dament i promovent canvis en els hàbits de despesa pública i pri-vada.

Identificar, compilar i difondre experiències i bones pràctiques enl'àmbit dels serveis a la infància i a la joventut i en l'àmbit de lesentitats que treballen amb joves és també una de les primeres tas-ques que es poden impulsar des de les polítiques juvenils.

— 27 —

— 28 —

L'experiència acumulada ens permet aprendre dels encerts i delserrors, i convé que una part d'aquest aprenentatge es puguisocialitzar i fer de manera comuna. Les dues jornades a partir deles quals ha sorgit aquest material han estat orientades cap a laconsecució d'aquest propòsit.

Referències bibliogràfiques

Buch, M. i Escobedo, A. (1999), "Els dinou àmbits dels nous filonsd'ocupació a Catalunya", a Revista Àmbits de Política iSocietat, núm. 13, Barcelona, Col·legi de Doctors iLlicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, pàg. 53-55.

CE (1993), Comissió de les Comunitats Europees, Llibre blancsobre creixement, competitivitat i ocupació. Reptes i pistesper entrar al segle XXI, Luxemburg, OPOCE.

CE (1996), Comissió de les Comunitats Europees, Primer informesobre les iniciatives locals de desenvolupament i ocupació,SEC(96)2061 de novembre de 1996, Brussel·les.

CE (1998), Comissió de les Comunitats Europees, Segon informesobre les iniciatives locals de desenvolupament i ocupació,SEC(98)25 de gener de 1998, Brussel·les.

CIREM (1999), "Dossier monogràfic sobre els nous filons d'ocu-pació a Catalunya", a Revista Àmbits de Política i Societat,núm.13, Barcelona, Col·legi de Doctors i Llicenciats enCiències Polítiques i Sociologia, pàg. 43-63.

CIREM (1999), "Polítiques i mesures que cal promoure per desen-volupar els nous filons d'ocupació", documents de treballdel Llibre blanc dels nous filons d'ocupació a Catalunya(material mimeografiat).

FOREM (2000), La formación continua para trabajadores y traba-jadoras del tercer sector. Conclusiones de un seminario,FOREM-CCOO, Madrid.

Homs, O. (dir.) i Jiménez, E. (coord.) (1999), documents de treballdel Llibre blanc dels nous filons d'ocupació a Catalunya,Barcelona, Fundació CIREM i Generalitat de Catalunya(material mimeografiat en procés d'edició).

Jiménez, E. (1999), "Els nous filons d'ocupació: una aproximacióconceptual i positiva", a Revista Àmbits de Política iSocietat, núm. 13, Barcelona, Col·legi de Doctors i

— 29 —

— 30 —

Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, pàg. 46-52.

Jiménez, E.; Barreiro, F. i Sánchez, J.E. (1998), Los nuevos yaci-mientos de empleo. Los retos de la creación de empleodesde el territorio, Barcelona, Fundació CIREM i editorialIcària.

Jiménez, E. i Blasco J.L. (dirs.); Escobedo, A., Spendeler, L. iHernández R. (2000), Informe de valorización del programaLeonardo en España en el ámbito de los nuevos yacimien-tos de empleo y del desarrollo del espíritu emprendedor,Madrid, Ministeri de Treball i Assumptes Socials (materialmimeografiat en procés d'edició).

Jiménez, E. (dir.), Escobedo, A. i altres (1996), Ocupació i sectorno lucratiu a l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, FundacióCIREM i Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (materialmimeografiat).

— 31 —

Annexos. Ressenyes de projectes i estudis

Les ressenyes de projectes i estudis següents han estat facilita-des pels experts i els responsables d'entitats que van assistir a lesjornades a partir d'un format de fitxa estandarditzat que se'ls vaadreçar posteriorment per ajudar a sistematitzar la informaciórecollida. De les fitxes resultants que es presenten tot seguit,n'han estat eliminats els apartats que es van deixar en blanc, delsquals no es disposava d'informació.

— 33 —

Annex 1. Ressenya de projectes

— 34 —

1.1. Tallers experimentals de telemàtica aplicada (Iniciativesde Comunicació i Telemàtica Aplicada, 9ICTA)

Nom del projecte: Tallers experimentals de telemàtica aplica-da.

Entitat promotora: Iniciatives de Comunicació i TelemàticaAplicada (9ICTA).Entitats col·laboradores: segons cada cas. En uns casos, elDepartament de Treball de la Generalitat de Catalunya; end'altres, el Govern d'Andorra o l'IMPE d'algun ajuntament, comara el de Vic.

Àmbit territorial: fins ara hem actuat a Catalunya, Andorra iBolonya (Itàlia).Àmbit dels NFO: noves tecnologies de la informació i la comu-nicació.

Objecte de l'experiènciaEls beneficiaris directes són persones joves amb titulació uni-versitària. Aquestes titulacions es basen sobretot en especiali-tats no tècniques i tenen la finalitat de descobrir les possibili-tats que ofereix el món de la telemàtica en el seu camp pro-fessional. El taller proporciona als beneficiaris la possibilitat dedesenvolupar-se en un entorn d'empresa simulada on treba-llen per a clients reals d'empreses reals. Cada alumne/a potescollir formar-se amb vista a diferents objectius:· reciclar-se incorporant les noves tecnologies a la seva llista

de capacitacions;· adoptar un nou perfil professional mitjançant la descoberta

d'oportunitats noves, o· adoptar un rol emprenedor en la nova societat de la informa-

ció.

Impacte en l'ocupacióMolt elevat. Els participants en l'experiència generalment s'in-corporen a empreses tecnològiques, i un percentatge bastantelevat d'aquestes persones munta empreses de serveistelemàtics.

— 35 —

Impacte en la satisfacció de noves necessitats socialsHabitualment, els projectes sobre els quals es treballa en l'en-torn d'un taller són projectes innovadors que cobreixen buitsde negoci en la societat actual.

Element de bona pràctica que cal destacarLa majoria de les persones participants en el taller acabaduent a terme activitats professionals diferents d'aquelles a lesquals tenia accés abans de prendre part en aquesta iniciativa.

Referències de consultaRecentment una estudianta de la Universitat de Bolonya ha fetuna tesi de llicenciatura sobre el model formatiu "Tallers expe-rimentals". Aquesta tesi està en poder de 9ICTA com a font deconsulta per a les persones interessades.

Persona/entitat de contacteSra. Elisabet Marill i FemeniasA/e: emarill@9icta.comIniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada.Av. Diagonal, 456, 3r. 08006-BarcelonaTel.: 93 415 31 15 - Fax: 93 415 38 18A/e: 9icta@9icta.com - Web: http://www.9icta.com

— 36 —

1.2. Projecte de nous filons d'ocupació dins l'àmbit de la pre-venció de riscos laborals (Fundació Politècnica de Catalunya)

Nom del projecte: Nous filons d'ocupació dins l'àmbit de laprevenció de riscos laborals.

Entitat promotora: Fundació Politècnica de Catalunya.Entitats col·laboradores: ABSS (Fundació creada per PIMEC-SEFES, UGT i CCOO) i ACMAT (Associació de Mútues deCatalunya).

Àmbit territorial: Catalunya.

Àmbit dels NFO: serveis de prevenció de riscos laborals.

Objecte de l'experiènciaObjecte: les modificacions que han tingut lloc en els àmbitssocial i polític i l'entrada en vigor de la Llei 31/1995, de pre-venció de riscos laborals, ha generat l'estudi, la formació i l'o-cupació en aquest camp.Objectius:

· Contribuir a la creació d'ocupació per a les persones jovesinvolucrant-les en un projecte destinat a millorar la qualitat devida de la població treballadora (seguretat en el treball, higie-ne industrial, ergonomia i psicosociologia).

· Conèixer l'abast i les implicacions dels llocs de treball emer-gents en prevenció de riscos laborals a Catalunya.

· Millorar i fomentar la sensibilització de les empreses en matè-ria de prevenció de riscos laborals i sobre la necessitat realque tenen d'invertir en recursos humans.

El projecte s'ha desenvolupat bàsicament en dues àrees:A. Contractació-formacióAccions desenvolupades:· Recerca de candidats.· Recerca d'empreses col·laboradores.· Realització de 52 contractes laborals, especialment a perso-

nes joves.· Coordinació amb els tutors de les empreses. · Seguiment individualitzat.

— 37 —

· Elaboració d'un programa de formació en habilitats que sónnecessàries per desenvolupar un lloc de treball relacionatamb la prevenció de riscos laborals.

· Creació d'una xarxa d'autosuport.· Reconeixement de les competències adquirides al llarg de la

durada del contracte formalitzat en un dossier.· Avaluació final conjunta dels resultats de l'acció.B. Detecció del nou filó d'ocupació i determinació dels pro-cessos adients per assolir-ne l'emergènciaEstudis exhaustius sobre els temes següents:· Perfil del professional prevencionista.· Implementació de la prevenció de riscos laborals a l'empre-

sa.· Mitjans d'intermediació del mercat.

Prototip de pàgina web (consultable a http://doeh51.upc.es) ala qual puguin accedir les petites i mitjanes empreses i els pro-fessionals, centrada en la temàtica de l'ocupació en l'àrea deprevenció de riscos laborals.

Impacte en l'ocupacióS'han subscrit 52 contractes laborals, el 80,7% dels quals hanestat per a persones joves. Aquestes persones s'han incorpo-rat a entitats públiques i privades que tenen una gran neces-sitat de recursos humans en el seu àmbit de prevenció de ris-cos laborals. Aquesta iniciativa ha esdevingut clau, ja que hiha hagut gairebé un 50% d'inserció real posterior al projecte.

Impacte en la satisfacció de noves necessitats socialsEls índexs de sinistralitat actuals i la tendència a l'augmentd'accidents de treball i malalties professionals referma laimportància de continuar treballant des dels diversos vessantsen el camp de la recerca en accidents/incidents, l'educació enl'aprenentatge de comportaments i la formació continuada iespecífica en el lloc de treball des de les entitats o les institu-cions corresponents.

Element de bona pràctica que cal destacar S'han identificat unes àrees amb necessitats més grans, s'haelaborat un estudi dels perfils i s'ha creat ocupació.S'han esta-

— 38 —

blert lligams amb organitzacions públiques i privades.S'hafacilitat la inserció de persones amb disminució física i de per-sones estrangeres.S'ha potenciat l'intercanvi d'experiènciestant entre les persones contractades com entre aquestes i elstutors o formadors, i també s'ha ofert la possibilitat d'establirconsultes a distància. Així, doncs, el formador/a ha actuat coma tutor/a de la tasca professional que han dut a terme els par-ticipants. No obstant això, s'ha fomentat la resolució de pro-blemes entre els mateixos participants, de manera que lesqüestions que arribaven al tutor/a ja havien estat objecte dedebat entre diferents persones.S'han elaborat uns dossiersque acrediten les competències adquirides pels partici-pants.En definitiva, la comunicació que ha donat cos a la xarxaha estat potenciada amb la intenció de compartir coneixe-ment, i s'ha basat en l'ús de correu electrònic.

Referències de consultaEs pot trobar una síntesi de l'estudi al portal de prevenció dela Fundació Politècnica de Catalunya. Web: www.prevencio-nintegral.comLa Fundació Politècnica de Catalunya disposa de tota la infor-mació relativa al projecte.

Persona/entitat de contacteSra. Matilde Olives (tècnica en formació)Fundació Politècnica de Catalunya (edifici Vèrtex). Pl. d'Eusebi Güell, 6. 08034-BarcelonaTel.: 93 401 56 63 - Fax: 93 401 18 77A/e: matilde@fpc.upc.es - Web: www.fpc.upc.es

— 39 —

1.3. Projecte de creació i desenvolupament d'aules d'entornrural i natural (Escoltes Catalans)

Nom del projecte: Creació i desenvolupament d'aules d'en-torn rural i natural.

Entitat promotora: Escoltes Catalans.Entitats col·laboradores: Secretaria General de Joventut dela Generalitat de Catalunya i Ajuntament d'Àger.

Àmbit territorial: Catalunya, centrat inicialment al Barcelonèsi a la Noguera.Àmbits dels NFO: protecció i manteniment de zones naturals,valoració del patrimoni cultural, atenció a la infància, esports iturisme.

Objecte de l'experiènciaLes aules d'entorn rural i natural són espais educatius desti-nats al descobriment i l'estudi del medi i de les modificacionsque hi provoca l'activitat humana. Des dels usos agrícoles i lesexplotacions mineres fins als espais protegits i les reservesintegrals, els éssers humans dissenyem i alterem el nostreentorn segons les nostres necessitats. Les aules, doncs, pre-tenen ser un lloc on poder prendre consciència de totsaquests canvis i avaluar-ne les conseqüències. Les aules d'en-torn rural i natural es poden dur a terme en diversos indretsque estiguin condicionats adequadament. S'ha projectat unimportant gruix d'activitats per al Mas Portal, situat a 3 km d'À-ger (la Noguera); es tracta d'un entorn natural que gaudeix deles característiques adients i que compta amb equipamentsdidàctics i logístics. Tanmateix, es poden desenvolupar moltesaltres accions en diferents indrets. Les aules d'entorn rural inatural estan situades a diferents punts de la geografia catala-na, i això ens ajudarà a tenir una visió més completa i real delnostre país.Les aules s'adrecen a un sector ampli de la socie-tat. Principalment estan pensades per a grups d'educació for-mal i no formal, però també hi poden participar persones adul-tes (mestres o altres col·lectius) o famílies que es vulguin for-mar en temes específics. L'objectiu final d'aquesta iniciativa ésdonar a conèixer les relacions que s'estableixen entre els

— 40 —

éssers humans i l'entorn al llarg de la història i treballar-lesamb una metodologia lúdica i de treball en equip.Les diversesactivitats que s'ofereixen —que els visitants escullen segonsels seus interessos— tenen un cost determinat que varia d'a-cord amb el material, el grau d'especialització de l'educa-dor/a, el nombre d'integrants del grup, els dies de residència,etc. Dates del projecte: inici, 15/09/1999; acabament, 15/10/2000.Entenem que aquest projecte no es pot considerar finalitzatamb només un any de vigència. Després d'un any de dissen-yar el projecte i el conjunt d'activitats que abasta, de donar-loa conèixer a través de diferents sistemes de promoció i, final-ment, de començar a atendre les necessitats dels col·lectiusamb què ens hem posat en contacte, iniciem una fase de pro-ducció en la qual els ingressos econòmics i la generació denous llocs de treball es comença a fer evident. És per això quecreiem que és molt interessant poder donar continuïtat al pro-jecte, tant per garantir els llocs de treball que ha generat finsa l'actualitat com per començar a pensar a contractar els edu-cadors que hauran de formar part de l'equip estable que duràa terme les activitats.

Impacte en l'ocupacióS'han formalitzat dos contractes a temps complet.El perfil delsprofessionals sol·licitat durant el procés de selecció havia dereunir els requisits següents: persones joves —preferentment,dones— amb estudis especialitzats en un dels dos casos,com a mínim, i amb alguna experiència dins el món de l'asso-ciacionisme i/o dins el món de l'educació. A més, es va valo-rar especialment el fet que els professionals sintonitzessinamb les característiques de la nostra associació i amb la nos-tra manera de treballar.Davant les expectatives creades ambel nostre projecte, podem assegurar que una de les dues con-tractacions es mantindrà i, en cas que s'incrementi sensible-ment el ritme d'activitats que es duguin a terme, es tractaràd'una contractació totalment autofinançada. Això garantiràl'estabilitat de la plaça i, per tant, permetrà plantejar la viabili-tat del manteniment de la segona contractació.

— 41 —

Impacte en la satisfacció de noves necessitats socialsFins al moment de redactar aquesta memòria, han utilitzat elsnostres serveis un centre d'ensenyament primari, tres d'en-senyament secundari i quatre centres d'educació no formal(agrupaments i esplais).A més, s'han fet quatre reserves mésque es duran a terme durant el curs 1999-2000. Amb vista a latardor vinent i a la primavera de l'any 2001, tenim unes pers-pectives de cinc a set escoles i de deu a quinze escoles més,respectivament. Val a dir, però, que el volum de participants,com també el tipus i la durada de les activitats, varia substan-cialment: des de xerrades d'un matí fins a estades de cincdies, per exemple. A més, volem destacar la importància dedesenvolupar aquest tipus de projecte en comarques on l'o-ferta de serveis d'aquesta mena és escassa i, sobretot, on hiha problemes de despoblament perquè el jovent no té opcionslaborals.

Element de bona pràctica que cal destacarEl nostre projecte, a banda de representar una alternativasobretot metodològica a una oferta educativa que està crei-xent cada dia més, també vol donar sortida a col·lectius depersones joves d'àmbits rurals. Aquesta actuació té dos objec-tius ben definits: d'una banda, evitar el despoblament i, de l'al-tra, fomentar la participació d'aquests grups, que són elsmillors coneixedors de les relacions que s'estableixen entre elséssers humans i la natura en aquests entorns concrets. Enaquest sentit, pensem que els equips d'educadors hauriend'estar formats majoritàriament per persones de la zona.

Persona/entitat de contacteSr. Pere Ribas PerarnauEscoltes Catalans. C/ Mare de Déu del Pilar, 18.08003-BarcelonaTel.: 93 268 91 10 - Fax: 93 268 91 12A/e: esca@escoltes.org

— 42 —

1.4. Projecte de nous filons d'ocupació en serveis infantils iassociatius (Fundació Catalana de l'Esplai)

Nom del projecte: Nous filons d'ocupació en serveis infantils iassociatius.

Entitat promotora: Fundació Catalana de l'Esplai.Entitats col·laboradores: Departament de Treball de la Gene-ralitat de Catalunya i els sindicats CONC i UGT.

Àmbit territorial: Catalunya.

Objecte de l'experiènciaLa Fundació Catalana de l'Esplai té com a finalitat l'impuls del'educació en el lleure dels infants, els joves i els adults.Agrupa les entitats següents: la Federació Catalana de l'Esplai—amb 77 centres—, l'Associació Catalana de Cases deColònies —especialitzada en educació ambiental—, l'entitatSuport Associatiu i el Centre d'Estudis de l'Esplai i Serveisd'Esplai. L'any 1998, del conjunt de la Fundació i les entitatsque agrupa —ocupa a 511 treballadors, a temps parcial o béa temps complet— L'any 1996, l'ocupació generada per lesentitats de la Fundació era de 237 persones. Així, doncs, elcreixement del nombre de treballadors en els tres anys haestat del 116%.La Fundació Catalana de l'Esplai es proposadonar resposta a necessitats insatisfetes de serveis de proxi-mitat en l'àmbit de l'atenció infantil i de l'educació en el lleuredes de l'economia social. En aquest sentit, la Fundació apos-ta per la creació de llocs de treball de qualitat a partir de laseva experiència i la seva base associativa, en la qual con-flueixen voluntaris i professionals. L'objectiu és dur a termeuna gestió professional i eficient, entenent que el seu caràcterno lucratiu no consisteix a treballar per sota dels preus de mer-cat, sinó destinar els beneficis i els recursos econòmics que esgeneren a desenvolupar serveis i finalitats socials.

Impacte en l'ocupacióDurant el període 1998-2000 s'han tramitat 143 noves contrac-tacions en el marc d'aquest projecte —ja sigui a temps com-plet o a temps parcial—. Un cop finalitzat el finançament

— 43 —

públic especial per a aquestes noves contractacions, el 82%de les noves contractacions continuen sent indefinides (117persones). Les noves incorporacions s'han destinat a diferentsserveis:· Menjadors escolars i centres d'esplai a diferents barris. S'han

contractat monitors, pedagogs, administratius, cuiners i tèc-nics de manteniment.

· Activitats d'educació ambiental en escoles de natura. S'hancontractat monitors, educadors, cuiners i tècnics de mante-niment i de conservació dels entorns naturals.

· Serveis d'assistència a diverses associacions en el terrenyde la gestió i activitats de formació associativa. S'han con-tractat tècnics comptables, administratius i professors perimpartir els cursos de formació.

Element de bona pràctica que cal destacarAquesta iniciativa facilita la inserció laboral de persones jovesamb experiència prèvia de voluntariat i va acompanyada d'unprocés de formació. S'adreça bàsicament a col·lectius ambdificultats especials d'inserció laboral: joves menors de 25anys que busquen una primera feina i dones majors de 35anys (que han fet cursos de formació ocupacional o es trobenen zones rurals). Es busca una major aportació econòmicadels usuaris. D'altra banda, s'ha elaborat un pla de viabilitateconòmica basat en recursos propis (quotes familiars) per acada subprojecte i en ingressos per subvencions ordinàriesper al funcionament dels centres.

Persona/entitat de contacteSra. Núria VallsFundació Catalana de l'Esplai. C/ de Dolors Almeda, 19-21,baixos. Apartat de correus 57. 08940-Cornellà de LlobregatTel.: 93 474 42 51 - Fax: 93 474 07 05A/e: fundacio@esplai.orgWeb: http://www.pangea.org/fcesplai

— 44 —

1.5. Projecte de creació d'ocupació des de les entitats delleure (Fundació Pere Tarrés)

Nom del projecte: Creació d'ocupació des de les entitats delleure.

Entitat promotora: Fundació Pere Tarrés.Entitat col·laboradora: Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya.

Àmbit territorial: Catalunya.

Objecte de l'experiènciaEl sector de l'educació en el lleure infantil i juvenil és, sensecap dubte, tant una font potencial de creació d'ocupació comun camp en el qual encara no estan cobertes totes les neces-sitats socials. A més, és un sector que té serioses possibilitatsd'autofinançament a mitjà termini sense el concurs de les sub-vencions, que sí que són necessàries, en canvi, per al seullançament.La Fundació Pere Tarrés duu a terme, des de famés de quaranta anys, una tasca important en aquest àmbit.L'educació en el temps lliure té unes fortes potencialitats per al'educació en valors, per a la promoció social dels nens i delsjoves participants i com a espai preventiu de la marginaciósocial.Durant els últims anys, aquest sector està vivint unaevolució considerable, ja que camina cap a una certa profes-sionalització i obre noves propostes que donen respostes anecessitats socials.L'estructura de la Fundació Pere Tarrésinclou tant els centres d'esplai (Moviment de Centres d'EsplaiCristians) i els serveis a aquests centres i a diferents institu-cions públiques i privades (Servei Colònies de Vacances) comla formació per a educadors de diferents àmbits (Institut deFormació).Aquest projecte pretén donar resposta a les neces-sitats d'una certa professionalització dels centres d'esplaisense oblidar l'important vessant de voluntariat que han decontinuar tenint aquests centres.

Impacte en l'ocupacióEn un primer moment, el projecte pretén crear 22 llocs de tre-ball:

— 45 —

· 2 coordinadors del projecte, a jornada completa;· 20 coordinadors dels centres d'esplai.Les diferents tasques i les gestions que s'han dut a termes'han arrelat en les sinergies que ofereix el coneixement i l'ex-periència de la Fundació Pere Tarrés en el món de l'educació,el lleure i la intervenció socioeducativa, que compta amb untotal de 465 contractes laborals a partir dels quals es desen-volupen diverses professions en aquests àmbits.

Element de bona pràctica que cal destacarSom conscients que per aconseguir la viabilitat del projectecal que ens plantegem objectius a llarg termini. És per aixòque presentem un pla d'acció organitzat en les cinc fases quedescrivim a continuació, diferenciades segons el grau d'auto-finançament assolit:· any 2000: 10%;· any 2001: 30%;· any 2002: 50%;· any 2003: 75%;· any 2004: 100%.Aquest plantejament ha de fer possible la generació establed'ocupació i la creació de nous àmbits d'acció i de professio-nalització del lleure, com a suport a una activitat que té un fortcomponent de voluntariat i que presta serveis bàsics alsbarris.

Persona/entitat de contacteÀrea de Serveis EducatiusFundació Pere Tarrés. C/ de Numància, 149-151. Barcelona-08029Tel.: 93 430 16 06A/e: seducatius@peretarres.org - Web: www.peretarres.org

— 46 —

1.6. Servei d'animació estimulativa a domicili per a malaltsd'Alzheimer (Fundació Pere Tarrés)

Nom del projecte: Servei d'animació estimulativa a domiciliper a malalts d'Alzheimer.

Entitat promotora: Fundació Pere Tarrés.Entitats col·laboradores: Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya i Associació de Familiars de Malaltsd'Alzheimer de Barcelona (AFAB).

Àmbit territorial: Catalunya.

Objecte de l'experiènciaAquest programa consisteix a treballar els estímuls de l'entornfamiliar de la persona afectada —com poden ser les habilitats,les actituds i els records— amb l'objectiu de potenciar unprocés de prevenció i de manteniment de les capacitats i,paral·lelament, la seva màxima implicació dins la relació sociali la millora de la qualitat de vida de la persona malalta i de laseva família. Aquesta intervenció es duu a terme des del campde l'educació social.A partir dels resultats obtinguts arran dela valoració neuropsicològica i social, un equip compost pereducadors socials i neuropsicòlegs dissenya el pla de treballadequat a les circumstàncies concretes de la persona malal-ta. Aquest pla de treball proposa, d'una banda, l'aplicació detot un seguit de tècniques estimulatives i, de l'altra, un procésd'aprenentatge amb els familiars que els permeti desenvolu-par aquestes tècniques.En aquest sentit, el familiar rep infor-mació sobre les capacitats que la persona malalta té afecta-des i sobre les que encara manté. A més, també rep formaciórelativa a les tècniques i les dinàmiques d'estimulació que potdesenvolupar amb els seus propis recursos.

Impacte en l'ocupacióEn un primer moment, el projecte ha creat directament 12 llocsde treball a temps complet destinats a psicòlegs, pedagogs ieducadors socials. A partir d'una valoració neuropsicològica,l'equip de seguiment dels casos es planteja realitzar set ses-sions formatives en les quals els educadors ensenyarien al

— 47 —

familiar de quina manera ha d'intervenir estimulativament res-pecte a la persona malalta. Després d'aquesta intervenció, espreveuen mecanismes de seguiment a través de l'AFAB o dela mateixa Fundació Pere Tarrés.

Impacte en la satisfacció de noves necessitats socialsDels 70 casos en què s'ha treballat, s'han obtingut els resultatssegüents:· en 47 casos, la intervenció es considera acabada;· els 23 casos restants requereixen un model mixt adaptat a la

nova dinàmica.A més d'aquests 70 casos, es treballaria amb 57 casos nous:· 25 casos que seguirien tot el procés;· 32 casos en els quals es faria la valoració i s'iniciaria la for-

mació.

Persona/entitat de contacteÀrea de Serveis EducatiusFundació Pere Tarrés.C/ de Numància, 149-151. Barcelona-08029Tel.: 93 430 16 06A/e: seducatius@peretarres.org - Web: www.peretarres.org

— 48 —

1.7. Projecte de creació de nous llocs de treball en el campdels serveis escolars complementaris (Consorci de Formaciói Iniciatives del Bages Sud-CAE, Formació i ServeisSocioculturals)

Nom del projecte: Creació de nous llocs de treball en el campdels serveis escolars complementaris.

Entitat promotora: Consorci de Formació i Iniciatives delBages Sud (CFIBS).Entitat col·laboradora: CAE, Formació i ServeisSocioculturals.

Àmbit territorial: comarca del Bages.Àmbit dels NFO: serveis infantils.

Objecte de l'experiènciaL'objecte del programa és afavorir el sorgiment de nous llocsde treball en el camp dels serveis escolars complementaris.Les accions incloses en el programa són:· Elaboració d'un treball de prospecció del potencial de crea-

ció de llocs de treball en els serveis escolars complementa-ris a la docència en els centres d'ensenyament infantil i pri-mari del Bages (excepte Manresa).

· Incorporació, al projecte, de centres educatius.· Disseny de serveis adaptats a les necessitats de cada cen-

tre escolar.· Selecció dels treballadors que han de prestar aquests ser-

veis.· Formació dels treballadors. · Fase de prestació gratuïta dels serveis.Als centres acollits al programa se'ls va demanar el compromísde mantenir el lloc de treball creat fins al final de curs. El costd'aquest servei es cobria a través de les quotes dels nois inoies que n'eren usuaris. Es va permetre l'establiment d'unaquota per usuari/ària durant el període de prestació gratuïtadel servei.

— 49 —

Impacte en l'ocupacióPersones contractades: 28 (15 novembre de 1999-31 de marçde 2000)Dedicació: · 20 hores setmanals: 23 persones;· 25 hores setmanals: 1 persona;· 30 hores setmanals: 4 persones.Continuïtat un cop acabat el programa:· 22 persones continuen contractades en serveis escolars;· 1 persona presta serveis escolars sense contracte;· 2 persones contractades en altres activitats;· 3 persones no treballen.

Impacte en la satisfacció de noves necessitats socials· Ha possibilitat provar nous serveis escolars sense cap risc

econòmic per a l'escola ni per a l'AMPA.· S'han regularitzat situacions laborals immerses en el marc de

l'economia submergida.· Ha comportat una tasca de sensibilització sobre la importàn-

cia dels serveis escolars complementaris.Pel que fa a les persones contractades:· Han iniciat un procés formatiu.· Algunes han aconseguit el seu primer contracte laboral.S'han sentit implicades en un col·lectiu laboral amb personesd'altres poblacions.

Element de bona pràctica que cal destacar · S'ha millorat la qualitat dels serveis prestats (formació dels

treballadors).· S'han millorat les condicions laborals de les persones impli-

cades.· S'ha incentivat la creació d'ocupació.· S'ha traspassat protagonisme i responsabilitats a diferents

agents socials: els sindicats, el Consell Comarcal, etc. · Com a programa, ha permès continuar una línia de treball del

CFIBS i del CAE per potenciar els serveis escolars comple-mentaris amb vista a la creació d'ocupació. Fins ara, aques-ta línia de treball s'ha materialitzat a través dels projectessegüents:

— 50 —

- Lleurescola 1996-1998 (projecte europeu Leonardo daVinci);

- Nous filons d'ocupació 1999-2000, i - Lleurescola Dissemination 2000-2001 (projecte europeu

Leonardo da Vinci).

Referències de consulta · A l'escola... a treballar!/At the school...Let's work! CFIBS,

1998. Publicació elaborada dins el projecte pilot Lleurescola.Programa Leonardo da Vinci.

· Superar l'atur femení de llarga durada (Overcoming thefemale long-lasting unemployment). Elements metodològicsper a la inserció laboral de dones de baix nivell acadèmicaturades de llarga durada. CFIBS, 1998. Publicació elabora-da dins el projecte pilot Lleurescola. Programa Leonardo daVinci.

· Prospecció del potencial de creació de llocs de treball en elsserveis escolars complementaris a la docència als centresd'ensenyament infantil i primari del Bages. CFIBS-CAE, 1999(document intern).

· Fòrum de debat virtual sobre els serveis escolars, el seupotencial de creació d'ocupació i la inserció de col·lectiusd'exclusió laboral a: http://www.cfibs.es. Aquest fòrum formapart de les activitats del projecte Lleurescola Disseminationque es desenvolupa actualment en el marc del ProgramaLeonardo (convocatòria 1999).

Persona/entitat de contacteSra. Àngels FustéCFIBS. C/ de Montserrat, 50. 08295-Sant Vicenç de CastelletTel.: 93 833 13 11 - Fax: 93 833 10 53A/e: cfibs@aisi.es - Web: www.cfibs.esNasi MuncunillCAE. Pl. del Milcentenari, s/n. 08240-ManresaTel.: 93 872 57 89 - Fax: 93 872 47 81A/e: cae@lasequia.org - Web: www. lasequia.org/cae

— 51 —

Annex 2. Ressenya d'estudis

La major part dels estudis presentats a les jornades sobre novesprofessions i nous àmbits professionals vinculats als nous filonsd'ocupació han estat promoguts per l'INCANOP. És per aquestmotiu que al final afegim una reflexió de Pau González, responsa-ble de l'Àrea de Formació de l'INCANOP, i una llista suplementà-ria d'estudis prospectius de l'INCANOP que són d'interès per alsnous filons d'ocupació —alguns en curs i d'altres de finalitzats—.

— 52 —

2.1. Estudi sobre el teletreball (Iniciatives de Comunicació iTelemàtica Aplicada, 9ICTA)

Nom de l'estudi: Teletreball.

Entitats promotores: Institut Català de Telemàtica Aplicada iInstitut Català de Noves professions (INCANOP).

Autor: Pantaleó Villanueva i Palacios.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiObjectiu: es tracta d'explicar clarament el teletreball des de laperspectiva de nova metodologia de treball, enumerar-ne lesmodalitats i veure'n exemples d'aplicació real per tal que ellector/a pugui extreure'n conclusions pròpies (avantatges iinconvenients enfront altres mètodes d'organització del tre-ball).Àmbit: noves tecnologies de la informació.Data de l'estudi: abril de 1997.

Mètodes/metodologiaL'estudi és fruit d'una recerca, en primer lloc, per veure elresultat de diverses experiències en diferents modalitats deteletreball i, en segon lloc, per explicar una experimentacióreal de presa de decisions mitjançant aquesta nova modalitatde treball.El llibre conté tres seccions diferenciades:· anàlisi del teletreball;· exposició d'onze casos pràctics, i· Ficosa, una experiència de teletreball.

Principals resultats· La situació del nostre país pel que fa al teletreball encara

dista molt de la d'altres països europeus i americans. · Encara hi ha confusió respecte al concepte de teletreball

(mètode o nova professió). · Les empreses i les persones desconfien dels avantatges que

pot suposar.· No existeix cap legislació clara que reguli aquest tipus d'ex-

periències.

— 53 —

· Tot i així, qui ho ha provat qualifica l'experiència de "moltpositiva".

Elements d'interès des de la perspectiva juvenilEl llibre no planteja cap conclusió directa. Ara bé, se'n podenextrapolar dels diferents casos descrits: s'amplien les possibi-litats per als joves que viuen en zones econòmicament mésdeprimides, per als joves que es volen iniciar com a profes-sionals liberals i per a totes les persones que tenen algun tipusde disminució.

Referències bibliogràfiques/documentalsEl llibre ha estat publicat per l'INCANOP. Es tracta del número8 de la col·lecció Informes.

Persona/entitat de contacteSr. Pantaleó Villanueva i PalaciosA/e: panta@9icta.comIniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada. Av. Diagonal, 456, 3r. 08006-BarcelonaTel.: 93 415 31 15 - Fax: 93 415 38 18A/e: 9icta@9icta.com - Web: www.9icta.com

— 54 —

2.2. Aspectes juridicolaborals del teletreball (Xavier Thibault,UAB)

Nom de l'estudi: Aspectes juridicolaborals del teletreball.

Entitat promotora: Universitat Autònoma de Barcelona.Entitat col·laboradora: Ministeri d'Educació i Ciència.

Autor: Xavier Thibault Aranda.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiObjectiu: aquest estudi intenta identificar els punts de friccióexistents entre la regulació jurídica i la nova realitat laboral querepresenta el teletreball confrontant les transformacions per-ceptibles amb la norma concreta destinada a regular-les.Algunes d'aquestes dificultats estan relacionades amb aspec-tes individuals —com ara la jornada, la remuneració, la segu-retat i la salut o el control i la "privacitat" del treballador/a—,mentre que d'altres fan referència a la defensa col·lectiva delsinteressos dels treballadors, a la necessitat d'adaptar lesestructures sindicals o als problemes de dumping social deri-vats del teletreball transfronterer.

Mètodes/metodologiaL'estudi parteix de la delimitació i la conceptualització del tele-treball i de l'anàlisi de les notes definitòries que en determina-ran l'enquadrament dins o fora de l'àmbit d'aplicació del Dretlaboral. A continuació, identifica els punts de fricció existentsentre la regulació jurídica i la nova realitat laboral que repre-senta el teletreball confrontant les transformacions percepti-bles amb la norma concreta destinada a regular-les.Finalment, com a resultat de les deficiències i les incompatibi-litats detectades, planteja una proposta normativa encamina-da a conciliar els interessos col·lectius i les aspiracions indivi-duals i a crear un marc jurídic capaç de donar una respostasatisfactòria a la prestació de teletreball.

Principals resultatsEl caràcter proteïforme i la curta trajectòria del teletreball fanque aquest concepte sigui encara una realitat incerta en l'àm-

— 55 —

bit laboral: és llum i ombra. ¿Com no ens hem de sentir enlluer-nats per una activitat laboral que, en "trencar amb la unitat aris-totèlica de lloc, temps i acció", allibera el treballador/a d'algu-nes de les servituds que li imposa la seva condició? Pensemun moment en la possibilitat d'abandonar la macrociutat i revi-talitzar els nuclis rurals, d'organitzar un horari "a la carta" od'assolir uns objectius col·lectius de maneraautònoma.Tanmateix, hem de vigilar que l'arbre no ens impe-deixi veure el bosc: si per a uns treballadors el teletreballrepresenta un mode més intel·ligent i interessant de dur aterme la prestació laboral, per a d'altres pot ser només un"neotaylorisme" —ara assistit per ordinador— que es traduiràen aïllament, repetitivitat, salaris baixos i invasió de la vida pri-vada. El que sembla segur és que, a principis del segle XXI, elteletreball continuarà fent el seu camí lent però inexorable, ique correspon al Dret laboral apropar-se a aquests nòmadeselectrònics que hi transiten amb equipatges desiguals i regu-lar aquesta activitat laboral a fi d'evitar que les ombres delpassat es projectin sobre la forma de treball més prometedoradel futur.

Elements d'interès des de la perspectiva juvenilEl teletreball representa, sens dubte, una oportunitat immillora-ble per a les persones joves en la mesura en què es trobenmés familiaritzades amb el món informàtic i telemàtic. L'entornd'Internet els ofereix la possibilitat de canalitzar tota la sevaenergia, creativitat i activitat en un mercat quasi infinit i sensefronteres. Pensem, per exemple, en la possibilitat de diversifi-car l'oferta d'ocupació per a la població jove a les zones ruralsi més deprimides mitjançant la implantació de telecentres, enles oportunitats d'incorporació al treball per als joves quetenen algun tipus de discapacitat o en l'alternativa d'oferir ser-veis a milers de quilòmetres del lloc on es reben.

Referències bibliogràfiques/documentalsThibault Aranda, X., El teletrabajo. Análisis juridico-laboral,CES, Madrid, 2000.

— 56 —

Persona/entitat de contacteSr. Xavier Thibault ArandaA/e: Javier.Thibault@uab.esUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de DretPúblic i de Ciències Historicojurídiques, edifici B, 08193-BellaterraTel.: 93 581 24 93 / 93 581 13 00 - Fax: 93 581 20 65

— 57 —

2.3. Creativitat on-line (Iniciatives de Comunicació iTelemàtica Aplicaa, 9ICTA)

Nom de l'estudi: Creativitat on-line.

Entitat promotora: Institut Català de Noves Professions(INCANOP).

Autor: Pantaleó Villanueva i Palacios.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiEl llibre és fruit d'un projecte que tenia com a objectiu centraldivulgar Internet i els avantatges del seu ús per a diversoscol·lectius professionals, com ara periodistes, dissenyadorsgràfics, responsables de màrqueting, pedagogs, psicòlegs,experts en qualitat, fotògrafs o experts en comunicació.Àmbit: noves tecnologies de la informació.Data de l'estudi: novembre de 1998.

Mètodes/metodologiaL’estudi s'ha basat en un conjunt d'entrevistes adreçades adiferents professionals de la creativitat que han tingut èxitposant en marxa nous negocis o noves experiències a travésde la xarxa Internet. Cada entrevista se centra en un tipus deprofessional diferent que explica de quina manera ha aconse-guit els seus objectius en aquesta incipient societat de la infor-mació.

Principals resultatsEntre d'altres, els resultats de l'experiència són els següents:· Els pioners troben els millors jaciments i disposen de més

temps per plantejar els seus projectes.· Cal aprendre dels errors i rectificar.· Cal no esperar rendiments immediats, perquè els inicis sem-

pre són durs.· En alguns casos, fins i tot cal no esperar rendiments econò-

mics a llarg termini.· Cal estar a l'aguait: l'èxit pot ser efímer.· (...) La resta de conclusions es poden trobar al mateix estudi.

— 58 —

Elements d'interès des de la perspectiva juvenilL’estudi no planteja cap conclusió directa. Ara bé, se'n podenextrapolar dels diferents casos descrits: s'amplien les possibi-litats per a les persones joves que no tenen un perfil tècnic ique necessiten idees i ànims per incorporar les tecnologies alseu perfil professional.

Referències bibliogràfiques/documentalsL’estudi ha estat publicat per l'INCANOP. Es tracta del número10 de la col·lecció Informes.

Persona/entitat de contacteSr. Pantaleó Villanueva i PalaciosA/e: panta@9icta.comIniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada. Av. Diagonal, 456, 3r. 08006-BarcelonaTel.: 93 415 31 15 - Fax: 93 415 38 18A/e: 9icta@9icta.com - Web: www.9icta.com

— 59 —

2.4. Televisió interactiva. De televidents a tvnautes (Iniciativesde Comunicació i Telemàtica Aplicada, 9ICTA)

Nom de l'estudi: Televisió interactiva. De televidents a tvnau-tes,

Entitat promotora: Iniciatives de Comunicació i TelemàticaAplicada (9ICTA) i Institut Català de Noves Professions (INCA-NOP).

Autor: Pantaleó Villanueva i Palacios.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiAquest dossier és el resultat de diferents actuacions:· haver dut a terme un estudi ampli i profund al llarg de diver-

sos mesos;· haver sol·licitat l'opinió de diversos professionals del sector

sobre els aspectes més decisius del tema, i· haver dissenyat, realitzat i analitzat una experiència de com-

binació de TV digital i Internet en el camp de la formació (encol·laboració amb Media Park).

Àmbit: noves tecnologies de la informació.Data de l'estudi: abril de 2000.

Mètodes/metodologiaRecerca, entrevistes i experiències pilot efectuades en canalstemàtics.

Principals resultatsEn tota la prospectiva que hem dut a terme, hem observat cla-rament que poques empreses s'han preocupat d'explicard'una manera precisa als seus futurs clients quins serien elsserveis reals als quals tindrien accés quan la TVi fos una reali-tat.La majoria de projectes de TVi mostren molta preocupaciópels aspectes tècnics i, en canvi, trobem a faltar autèntics dis-senys sociotècnics.

Elements d'interès des de la perspectiva juvenilL’estudi planteja moltes conclusions pel que fa als nous perfilsprofessionals que estan sorgint i sorgiran en l'àmbit de la tele-

— 60 —

visió. També explica quins prendran més importància i quinses modificaran.

Referències bibliogràfiques/documentalsL’estudi ha estat publicat per l'INCANOP. Es tracta del número13 de la col·lecció Informes. Web de l'estudi: http:/7www.tvnautas.com

Persona/entitat de contacteSr. Pantaleó Villanueva i PalaciosA/e: panta@9icta.comIniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada. Av. Diagonal, 456, 3r. 08006-Barcelona

— 61 —

2.5. Casos d'èxit d'e-commerce (Iniciatives de Comunicació iTelemàtica Aplicada, 9ICTA)

Nom de l'estudi: Casos d'èxit d'e-commerce.

Entitats promotores: Iniciatives de Comunicació i TelemàticaAplicada (9ICTA) i Institut Català de Noves Professions (INCA-NOP).

Autor: Sergi Callau.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiObjecte: mostrar la situació del comerç electrònic (e-commer-ce) al nostre país, tant en relació amb la utilització que en fanles empreses tradicionals com les noves empreses que hannascut amb Internet.

Mètodes/metodologiaRecerca, entrevistes i descripció d'experiències reeixides.

Elements d'interès des de la perspectiva juvenil· Els nous perfils professionals que sorgiran a conseqüència

de la introducció del comerç electrònic a les empreses.· Modificació dels perfils de les entitats financeres, les entitats

intermediàries, etc.

Referències bibliogràfiques/documentalsEl llibre es publicarà el desembre de 2000 dins la col·leccióInformes de l'INCANOP.

Persona/entitat de contacteSr. Sergi Callau Iniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicada. Av. Diagonal, 456, 3r. 08006-BarcelonaTel..: 93 415 31 15 - Fax: 93 415 38 18A/e: 9icta@9icta.com

— 62 —

2.6. ONG: nous filons d'ocupació (Fundació Salut iComunitat, Grup ABS)

Nom de l'estudi: ONG: nous filons d'ocupació.

Entitat promotora: Fundació Salut i Comunitat (Grup ABS).Entitats col·laboradores: ONG que treballen amb personesjoves en situació de risc d'exclusió social.

Autors: Marc Sánchez, Paqui Sánchez i Toni Gelida.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiObjecte: les ONG que centren la seva activitat en la prevenció,el tractament i la inserció de persones joves que tenen dificul-tats especials. Objectius:· La detecció de necessitats laborals i formatives en l'àmbit de

les ONG que treballen amb joves amb dificultats i que tenencom a objectiu la prevenció, el tractament i la inserció depersones joves amb problemes penitenciaris, de drogode-pendències i/o VIH/sida.

· La divulgació de les dades detectades en totes les ONG i lesinstitucions que treballen en el sector i que estan interessa-des a conèixer i a analitzar els nous perfils professionals quedemanda l'actual mercat laboral en aquest àmbit d'interven-ció.

Àmbit: l'àmbit sectorial d'actuació és el de l'ajut a les personesjoves que tenen dificultats. En particular, tenint present ladiversitat de problemes que es poden treballar dins aquestàmbit, ens centrem en les ONG que desenvolupen projectes iactivitats de prevenció, tractament i inserció per a aquestcol·lectiu.Data de l'estudi: 31 de març de 2000.

Mètodes/metodologiaLa metodologia emprada parteix del contacte personal —mit-jançant converses telefòniques, entrevistes personals, difusióde l'equip mòbil, etc.—que s'ha dut a terme amb les diferentsONG participants en l'estudi. La recollida d'informació s'haefectuat a través d'un qüestionari que combina preguntes

— 63 —

obertes i tancades. Entre d'altres, el disseny del qüestionari harecollit les informacions següents:· informació general sobre l'entitat;· àmbits d'actuació i sectors d'intervenció;· necessitats laborals de l'entitat, i· necessitats formatives dels professionals.

Principals resultatsA partir de les tasques i les funcions que desenvolupen tant elpersonal contractat com el personal voluntari, així com de lesnecessitats laborals expressades pels representants de lesONG col·laboradores, podem elaborar una relació dels pro-fessionals que tenen més demanda en el sector: · educadors socials;· agents de salut;· mediadors juvenils;· tècnics en gestió i coordinació de projectes;· tècnics en autoedició i disseny de materials;· insertors sociolaborals, i· formadors qualificats.

Elements d'interès des de la perspectiva juvenilLes ONG són precursores en l'àmbit dels nous filons d'ocupa-ció. Tot i així, moltes d'aquestes organitzacions no són cons-cients d'aquest fet.· El treball de les ONG és cada vegada més especialitzat dins

el sector o sectors en què es desenvolupen. Els professio-nals contractats són persones amb formació específica enles quals es valoren àmpliament aspectes com la motivació iels interessos.

· La varietat d'activitats i/o projectes que s'hi duen a termerequereix els serveis de professionals polivalents i adapta-bles a les necessitats de l'entitat.

· Les fonts de finançament són, principalment, públiques. Ésper aquest motiu que les diferents administracions tenen unpaper molt important en les actuacions i el desenvolupamentde les ONG.

· Els professionals treballen en condicions laborals precàries.

— 64 —

Referències bibliogràfiques/documentalsSánchez, Marc i Sánchez, Paqui, ONG: nous filons d'ocupació,butlletí no publicat però consultable, Fundació Salut iComunitat, Grup ABS, març de 2000.

Persona/entitat de contacteSr. Marc Sánchez i sra. Paqui Sánchez Fundació Salut i Comunitat. C/ d'Ali Bei, 25, 3r. 08010-BarcelonaTel.: 93 244 05 70 - Fax: 93 244 05 73 - A/e: abs@intercom.es

— 65 —

2.7. Les professions de la cultura a Catalunya. Estudi pros-pectiu (Universitat Internacional de Catalunya. Facultatd'Humanitats)

Nom de l'estudi: Les professions de la cultura a Catalunya.Estudi prospectiu.

Entitat promotora: Universitat Internacional de Catalunya.Facultat d'Humanitats.Entitat col·laboradora: Institut Català de Noves Professions(INCANOP).

Autors: Miquel Bastons, Maribel Panosa i Concha Peig.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiObjectius:· Establir un perfil actualitzat de les persones que a Catalunya

treballen sota la denominació de "gestors culturals", amb lafinalitat de saber quin perfil socioprofessional tenen, quinvolum econòmic gestionen —tant en despeses corrents comen inversions—, en quin tipus d'administracions o empresestreballen, quina és la seva trajectòria professional i quinatendència de futur es preveu per a aquest sector d'activitatprofessional.

· Fer una radiografia del sector de la cultura com a sectord'activitat econòmica que genera llocs de treball i perspecti-ves de futur per a moltes persones joves.

Data de l'estudi: 31 de desembre de 1999.

Mètodes/metodologiaEnquesta a professionals que a Catalunya desenvolupen tas-ques relacionades amb la planificació i la gestió d'activitatsvinculades a la promoció cultural, de manera remunerada iprofessionalitzada, en el marc d'una entitat pública o privada.

Principals resultats· El grup d'edat on es concentren 4 de cada 10 dels gestors

culturals actuals a Catalunya és el de 31 a 40 anys.· Els gestors culturals actuals duen a terme aquesta tasca pro-

fessional des de l'any 1985 aproximadament.· El 45% dels gestors culturals va començar a treballar en

— 66 —

aquest sector professional durant el període 1981-1990.· El 82,3% dels professionals té un títol universitari o més. Per

tant, només el 17,7% dels gestors culturals actuals no hapassat per les aules d'alguna universitat.

· Del 82,3% de gestors culturals que tenen algun títol universi-tari, el 63,5% són llicenciats (percentatge que s'incrementafins al 68% en el sector privat). El 23,6% restant té algunatitulació de diplomatura.

· Quasi 6 de cada 10 gestors culturals tenen un contracteindefinit (7,1 entre els que treballen en l'Administració públi-ca).

· El 21% dels gestors culturals actuals treballa en règimd'autònom/a. Aquest percentatge arriba fins al 38% en el casdels gestors que treballen per a empreses privades.

· Altres tipus de situacions laborals específiques són els con-tractes temporals (10,8% en les entitats públiques) o elsvoluntaris que col·laboren en alguna empresa privada(10,6%), que treballen bàsicament en empreses i fent tas-ques relacionades amb la música.

Referències bibliogràfiques/documentals"Perfils professionals de la gestió cultural", publicat dins lacol·lecció Informes de l'INCANOP, 2000.

Persona/entitat de contacteDr. Miquel BastonsUniversitat Internacional de CatalunyaA/e: bastons@unica.edu

— 67 —

2.8. Estudi prospectiu sobre els animadors turístics, el turis-me actiu i els esports d'aventura (CETT Consultors)

Nom de l'estudi: Animador turístic, turisme actiu i esports d'a-ventura.

Entitat promotora: Centre d'Estudis d'Hostaleria i Turisme(CETT).Entitat col·laboradora: Institut Català de Noves Professions(INCANOP).

Autors: CETT Consultors.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiObjectius: a conseqüència del creixement generalitzat delspaïsos occidentals, han aparegut noves necessitats professio-nals tant pel que fa a demandes més innovadores dels turistesi els consumidors de temps d'oci com pel que fa a ofertes queles empreses llancen al mercat, cosa que genera deficiènciesestructurals en la formació. L'estudi intenta cobrir aquestesdeficiències aportant les línies d'un pla formatiu que doni res-posta a aquesta situació. Es tracta d'un pla formatiu que s'a-dapti a les necessitats de les empreses de turisme actiu i queajudi a la creació d'ocupació per a les persones joves deCatalunya.Índex del treball:· Introducció a la formació del sector.· Metodologia de l'estudi.· Necessitats empresarials.· La formació actual.· Desequilibri necessitat-formació.· Nou perfil professional i pla formatiu.· Estadístiques.

Referències bibliogràfiques/documentalsEl projecte es pot consultar a l'INCANOP.

Persona/entitat de contacteA/e: cettconsultors@cett.es

— 68 —

2.9. Noves professions i medi ambient (FORMATEC)

Nom de l'estudi: Noves professions i medi ambient en els enslocals.

Entitats promotores: Institut Català de Noves Professions(INCANOP) i FORMATEC.

Autors: Gemma Gonzálvez i Antoni Lacueva.

Objecte, objectius i àmbit de l'estudiObjectiu: estudi de les competències i les necessitatsmediambientals en els ens locals en relació amb la creaciód'ocupació i amb la conseqüent definició de les noves profes-sions i la formació necessàries.Àmbit dels nous filons: serveis mediambientals com ara la ges-tió de residus i de l'aigua, la protecció de zones naturals, lareglamentació i el control de la contaminació i, finalment, lagestió de l'energia.Data de l'estudi: 1998.

Mètodes/metodologiaEls tècnics i els responsables dels ajuntaments que constituïenel grup pilot van contestar/respondre un seguit de qüestiona-ris, els resultats dels quals es van comparar amb les basesteòriques i amb altres estudis.

Principals resultats· Determinació d'una sèrie d'ocupacions, professions o feines

i/o tasques que cal desenvolupar en l'àmbit ambiental clas-sificades en 7 subsectors: aire, soroll, aigua, residus, ener-gia, educació i gestió ambiental.

· S’ha destacat de la importància de diversos temes com anecessitats socials: residus, sensibilització i educacióambiental, energia i consum d'aigua.

Elements d'interès des de la perspectiva juvenilCal que tant la gent jove com les entitats que treballen enl'àmbit juvenil continuïn insistint en la importància del respec-te ambiental. Igualment, és important promoure les bones

— 69 —

pràctiques i no defallir a l'hora d'ajudar a la internalitzacióreal de les necessitats des de l'àmbit de l'ocupació.

Persona/entitat de contacteSr. Antoni LacuevaFORMATEC. C/ de Rosselló, 372, 1r.08025-BarcelonaTel.: 93 459 47 90 - Fax: 93 459 37 26A/e: antoni@formatec.es - Web: http://www.formatec.es

— 70 —

Contribució de Pau González*, responsable de l'Àrea deFormació de l'Institut Català de Noves Professions (INCA-NOP)

A l'inici del segle XXI, la societat està vivint una transformació moltprofunda on el canvi —que és alhora causa i efecte de novesmodificacions—constitueix l'únic element permanent.

En aquest marc, és natural detectar un estil diferent de fer empre-sa que comporta perfils professionals nous: es tracta d'un sistemad'organització econòmica i social nou que possibilita l'apariciód'altres camps d'activitats professionals. Així, per exemple, l'apli-cació de la tecnologia al flux de la informació empresarial generanecessitats professionals noves, com ara experts logístics, info-documentalistes, gestors de xarxes o tècnics en multimèdia.

L'escenari d'organització empresarial actual —que preveu la qua-litat total, l'increment sostingut de la productivitat, l'enginyeria delsintangibles o l'outsourcing com a organització externa— potdonar lloc a diverses professions emergents: comunicòlegs, capsde gabinets empresarials, auditors de la qualitat, tècnics en tele-treball, dinamitzadors o assessors d'imatge corporativa. Enaquest context, podríem estudiar filons ocupacionals relacionatsamb l'ètica professional o de l'entorn ambiental com a valors afe-gits a l'economia.

Sovint relacionem les noves professions amb les noves tecnolo-gies de la producció. Ens hem familiaritzat amb les demandes deproductrònics, tècnics en reologia, experts en normalització deprocessos, robòtics, ergonomistes o assessors de tecnologia. Enaltres ocasions, les noves professions estan relacionades amb lestecnologies de la comunicació, com els tècnics en multimèdia,dissenyadors de 3D, tècnics en xarxes integrades, experts enInternet i Intranet o implementadors de telecomunicacions.

Tanmateix, i sense menysvalorar el pes del ritme de la difusió tec-nològica dins el mercat laboral, cal fer èmfasi en l'aparició denoves professions en el sector serveis, com són els camps de la

* Autor de la publicació periòdica Guia dels ensenyaments no reglats.

cultura, el lleure, l'esport, la gerontologia, la sanitat o la formació.Els tècnics gerontòlegs, els animadors socioculturals, els gestorsde patrimoni cultural, els tècnics d'arts escèniques, els infografis-tes o els guies de patrimoni natural, entre d'altres, són professio-nals cada vegada més coneguts. Per això cal remarcar que ésprobable que les mutacions professionals siguin més conseqüèn-cia dels canvis socials que dels canvis tecnològics.

Ens acostem a una societat que segurament oferirà més treball,però menys llocs de treball; altament qualificada, però en reci-clatge permanent; més comunicada, però més autònoma; mésprofessional, però amb més voluntariat i entitats sense finalitatlucrativa; més dirigida, però menys jerarquitzada. El concepteactual de mercat global evoluciona cap a una economia delconeixement basada en les competències clau dels professio-nals. La nova organització del treball —centrada en la productivi-tat de cada diferencial d'empresa— requereix l'adquisició deconeixements més amplis i dinàmics del sector i, al mateix temps,la preocupació per l'actualització formativa de les competènciesclau.

Tot això necessita l'existència d'un sistema formatiu —i educatiu—adequat a la nova societat, fonamentat en la prospectiva perma-nent, en l'aplicació de les normes de qualitat, en els objectiusd'acció, en la sinergia de les activitats formatives públiques i pri-vades, reglades i no reglades, i en la certificació garantida de lescompetències clau aconseguides per l'alumnat. Aquest és l'ob-jectiu de l'Institut Català de Noves Professions: estudiar les neces-sitats de formació ocasionades per les mutacions professionalsmitjançant una prospectiva acurada i garantir a les empreses—através d'un diploma emès per la Generalitat de Catalunya— laconsecució de les competències clau necessàries per cobrir lesseves necessitats professionals, principalment en l'àmbit de l'en-senyament no reglat.

En resum, l'objectiu de l'INCANOP és instar els centres de forma-ció a aconseguir els professionals del futur, amb una àmplia dis-ponibilitat de coneixements cada vegada més complexos i méssol·licitats pel vessant humanístic de la societat.

Per ampliar la informació anterior, és preferible adreçar els lectors

— 71 —

interessats a la pàgina web http://www.xtec.es/incanop, on troba-ran més dades sobre aquest organisme, les seves activitats i lesseves publicacions —com ara la Guia d'ensenyaments noreglats—. El maridatge entre l'especialització tecnològica i la for-mació humanística, conjuntament amb les anomenades com-petències clau, són el pilar dels perfils professionals del canvi desegle.

Altres estudis

A banda dels estudis promoguts per l'INCANOP que els expertsvan presentar directament a les jornades de la Secretaria deJoventut —i que apareixen ressenyats anteriorment—, l'INCANOPha fomentat altres estudis prospectius sobre noves professionsque són d'interès per als nous filons d'ocupació —alguns en cursi d'altres finalitzats—. La ressenya de tots aquests estudis es potconsultar a la pàgina web d'aquesta entitat (www.xtec.es/inca-nop):

· "Perfils professionals en l'àmbit dels serveis socials", publicatdins la col·lecció Informes de l'INCANOP.

· "Detecció de nous jaciments de treball en l'àmbit de la inter-venció socioeducativa", Escola Universitària d'Educació Socialde la Universitat Ramon Llull (en curs).

· "Anàlisi prospectiva i disseny d'una metodologia d'implementa-ció global elaborada a partir de la diagnosi de les necessitatsde formació per desenvolupar noves professions en el marc denous filons d'ocupació", Centre de Promoció i Gestiód'Iniciatives d'Autoocupació Juvenil.

· "La formació del treballador familiar a l'Europa comunitària.Iniciatives i projectes sociolaborals" (en curs).

· "Les noves professions i les activitats formatives del movimentsolidari a Catalunya. Una anàlisi prospectiva", Jordi Goro (direc-tor) (en curs).

— 72 —

— 73 —

· "Professions requerides pel fenomen de la immigració", PabloMandirola, Teresa Blasi i Keven Bermúdez (en curs).

· "Les professions de l'esport", Alfredo Bergua Valls, EscolaCatalana de l'Esport.

· "Aplicació del model EFQM de qualitat a la formació ocupacio-nal", Confederació d'Empresaris del Baix Llobregat.

· "Indústria multimèdia: perfils professionals i necessitats formati-ves a Catalunya", Escola Multimèdia de la Fundació Politècnicade Catalunya.

· "Guia metodològica del teletreball", Prospectiva Formació.

· "Perspectives d'ocupació mediambiental en relació amb elsports, les platges i els rius de la província de Barcelona",Consorci el Far-Centre dels Treballs del Mar.

— 74 —

Agraïments

Agraïm la seva col·laboració en les jornades a les personessegüents:

Sergi Fernández PortaSecretaria General de Joventutsfernandez@presidencia.gencat.es

Sra. Manuela MerinoDirecció General d’Ocupació del Departament de Treball

Elisabet MarillIniciatives de Comunicació i Telemàtica Aplicadaemarill@9icta.com

Mireia VilaEscola Universitària d’Hostaleria i Turisme CETTcettconsultors@cett.es

Antoni LacuevaFORMATECantoni@formatec.es

Pau GonzálezResponsable Àrea de Formació de l’INCANOPPgonzal2@pie.xtec.esTel. 93 400 6900 - 3848

Xavier Thibault ArandaUniversitat Autònoma de BarcelonaJavier.Thibault@uab.es

Miquel BastonsFacultat d’HumanitatsUniversitat Internacional de Catalunyabastons@unica.edu

— 75 —

Enriqueta Vidal, M. Àngels Tejada i Enrique AlvarezProjecte NFO en Prevenció de Riscos LaboralsFundació Politècnica de Catalunyaenriqueta@fpc.upc.es; angels@fpc.upc.es; alvarez@pe.upc.es

Ignasi MuncunillProjecte de Serveis Complementaris a l’Escolacae@lasequia.org i cfibs@aisi.es

Paqui SánchezFundació Salut i Comunitat (ABS)abs@intercom.esTel. 93 244 0570

David PérezEscoltes Catalansforca@escoltes.org

Jesús Delgado AlmendroFundació Pere Tarrésjdelgado@peretarres.org

Coloman NavarroFundació Pere Tarréscnavarro@peretarres.org

Antoni LloretProjecte Mediadors Integració Socioeducativa de la UAB,Fundació Autònoma Solidàriafaspiune@blues.uab.es

Anna EscobedoInvestigadora de la Fundació CIREManna.escobedo@cirem.es