LA CATALUNYA MUSULMANA711: inci de la conquesta musulmana714: els musulmans arriben a l’Ebre i conquereixen Saragossa720: conquesta a Catalunya722: batalla de Covadonga (Pelai, heroi de la Reconquesta)732: els musulmans arriben a Poitiers, aturats per Carles Martell

La conquesta musulmana

CATALUNYA NOVA // CATALUNYA VELLALímits: riu Llobregat, Segre i Cardener.

CATALUNYA NOVA:

Quan els musulmans conquerien una ciutat respectaven la manera de viure i la religió dels

habitants. És per això que als territoris de Catalunya sota poder musulmà hi van conviure

persones de tres religions.

Va ser un territori molt islamitzat: la població va adoptar les formes de vida i els avenços

agrícoles i urbans aportats pels musulmans. Molts habitants es van convertir a l’Islam.

Arquitectura musulmana

Castell de Siurana, s. IX (situat a la serra de Prades. Conquesta 1153-1154. Ramon Berenguer IV

Seu Vella de Lleida. Construccions anteriors: catedral paleocristiana, mesquita fortificada i catedral romànica.

MARCA HISPÀNICA:- Creada pels francs per defensar-se de les incursions dels musulmans.

- era una franja protectora ben fortificada

- dividida en comtats, cada comtat tenia un funcionari reial (comte) nomenat i destituït pel

rei franc.

L’imperi carolingi.

ELS COMTATS CATALANS878: concili de Troyes (Lluís el Tartamut) canvi important, títol de comte es fa hereditari

- abat de Sta Maria de Ripoll- abat de Sant Miquel de Cuixà- bisbe de Vic- impulsa Assemblees de Pau i Treva- participa en la repoblació i fortificació del territori.

Guifré el Pelós (840-897)- origen: visigot de la casa comtal de Carcassona, fill de Sunifred I i d’Ermessenda

- 870: nomenat comte d’Urgell i de la Cerdanya pel rei franc Carles el Calb.

- 878: comte de Barcelona – Girona i Besalú.

- impulsa la repoblació de la zona central de Catalunya (el Ripollès, Osona, el Berguedà, el

Solsonès i el Bages)

Per afavorir la repoblació:

-Fundació de diferents monestirs (Ripoll, Sant

Joan de les Abadesses)

- també construeix castells a la frontera

(Cardona).

Possessions de Guifré I el Pelós

Llegenda de les 4 barres (cronistes medievals i historiadors s. XIX)

Heroi nacional, capdavanter en la lluita contra l’islam, mort en lluita contra el valí de LleidaEn el llit de mort, l’emperador Lluís el Pietós va dibuixar sobre l’escut daurat del comte 4 barres amb els dits tacats de sang.Va ser enterrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Procés d’independència: Borrell II

-Comte diplomàtic: bones relacions amb Còrdova i amb els francs i també amb el Papat (vol reorganitzar l’administració religiosa i restaurar l’arquebisbat de Tarragona).- 985: al – Mansur ataca i saqueja Barcelona.

- el comte demana ajuda al seu senyor (rei franc, Lotari I)- 988: NO renovació del pacte de vassallatge al nou rei (Hug Capet)

Pagesos. Repoblació del territori-s. IX-X: repoblació del territori (Catalunya Central)ç

- zona despoblada per invasió musulmana i revoltes nobles locals- afavorir la repoblació: concedien alous

pagesos lliures

-Formació de petites comunitats: viles.- pagesos decideixen en consell assumptes col·lectius.- tècniques agrícoles: rotació biennal (guaret)- agricultura de subsistència: autoconsum amb eines rudimentàries.- pocs intercanvis.

La casa comtal de Barcelona. Segles XI i XII Els primers comtes-reis

Regne d’Aragó i de Navarra

ARAGÓ:• 817: revolta contra els francs 1r comte independent: Asnar Galíndez• zona meridional: 2 comtats (Sobrarb i Ribagorça)• Galíndez: domina vall riu Aragó i 2 comtats

PAMPLONA• principis s. IX: família Arista, nobles locals, fan fora els francs, tenen el poder.• 830: es constitueix el regne de Pamplona (Navarra)• s. X: annexió comtat Aragó i regne de Pamplona 1r rei: Sanç Garcés II (970)• s. XI: Sanç III el Gran

• annexió comtat Aragó + Sobrarb i Ribagorça• per matrimoni (Munia, nobla local): controla Castella• divisió del territori entre els seus fills:

• Ferran: Castella• Garcia: Navarra• Ramir: Aragó• Gonçal : Sobrarb i Ribagorça

• mort sense descendència• territoris: Ramir

Herència de Sanç III el Gran

REVOLTES CONTRA ELS FRANCS:- 722: batalla de Covadonga (Pelai, guerrer asturià)- 778: derrota a Roncesvalles poema èpic “La cançó de Rotllan”-Aragó. Asnar Galíndez- Pamplona. Família Arista- Comtats catalans. Revolta d’Aissó 826-827 (nobles locals)

- Guifré es mantindrà al costat dels monarques francs: recompensa

Herència Sanç III el Gran:• el regne de Pamplona perd el domini de Castella i Aragó que seran independents.• s. XI-XII: unió de Pamplona i Aragó• 1134: mort Alfons I el Bataller

• independència de Pamplona• successor: Ramir II el Monjo

CANVI DE NOM: REGNE DE NAVARRA-Sanç VI el Savi (1150-1194)- “navarri”: pagesos, de l’euskera nabaherri “poble de l’arada”

UNA SOCIETAT FEUDAL

-s. XI: procés de feudalització

- necessitat de protegir el territori- nobles prescindeixen de l’autoritat del comte

violència s’apoderen de terres i fortaleses- pagesos aloers demanen protecció als nobles

perden la llibertat: es converteixen en serfs

-Organització del territori.- comte (senyor, títol hereditari)

-Governadors locals (nobles locals) barons

- funcions: cobrar impostos i impartir justícia- volen treure poder al comte, i fan hereditari el càrrec

Ramon Berenguer I (1035-1076)-Problemes amb els barons imposen les seves lleis- solució: pactar amb els barons

- vassalls del comte- títol hereditari - altres comtes: vassalls del de Barcelonal

cap del sistema feudal català

Usatges de Barcelona- codi, recopilació de normes de dret romà i dret visigot- també recull altres normes jurídiques que formaran el Dret

consuetudinari català.

-Relacions comercials i culturals ambaixades- ajuda militar:

- 1010: comtes catalans ajuden al califa contra els berbers

Relacions amb l’ Al - Andalus

-Regnes de taifes, ~1031-1035- pressió a la frontera, al-Andalus perden poder militar-comtes catalans: Comte de Barcelona i Comte d’UrgellRamon Berenguer I i Ermengol II - pagament de tributs: pàries

ingressos pels comtes catalans: més poder militar (castells i armament)

- finançament per l’expansió a Occitània.- ocupació de terres de frontera

Arnau Mir de Tost-Noble i militar del comtat d’Urgell, vinculat a la cort del comte Ermengol II- casat amb Arsenda, compra el castell de Llordà

- base ofensiva cap a territoris musulmans- conquesta l’alcassaba d’Àger- dominarà tot el territori: reconquesta“El cid català”- repoblació del territori: cartes de població

Castell de Llordà

Noves conquestes, pressió a la frontera

Avanç de la frontera occidental 980-1050

-Tàrrega: 1056- Agramunt: 1078- Balaguer: 1105- Tarragona: 1117

Repoblament i defensa dels nous territoris- pagesos- nobles dels comtats de BCN i Urgell

Llengua catalana:Homilíes d’Organyà, sermons del segle XII

Vall de l’Ebre

-Regne d’Aragó i Navarra Alfons I el Bataller- conquesta de la taifa de Saragossa (1118)- 1134: crisi successòria mort sense descendència

- Navarra: independent- Aragó: Ramir, bisbe de Barbastre

Peronella (negociacions de Barbastre amb Ramon

Berenguer IV

príncep d’Aragó

LA FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

-Enfortiment polític del nou regne, unió de forces militars.- expedicions a la frontera:

- conquesta Tortosa (1148)- Lleida (1149)- Siurana (1153)

frontera de Catalunya

Alfons II d’Aragó = Alfons I el Cast1r comte – rei- acaba conquesta Aragó- fundació ciutat Terol

Repoblament de la Catalunya Nova ≠ repoblament Catalunya Vella s. XII - XIII s. IX-X

-Terres atorgades a ordes militars i ordes religiosos i nobles que participen en la conquesta.- Cartes de poblament per atreure pobladors a ciutats Lleida i Tortosa

Pagesos lliures d’algunes servituds senyorials creació de noves ciutats, nom: Vilanova territori poblats de jueus i musulmans, interessava que s’hi instal·lessin (no territori deshabitat)

Els ordes militars eren ordes religiosos l'objectiu dels quals era la defensa armada de la religió: combinaven, doncs, fins militars i religiosos.Època de les croades.Ex. Orde del Temple, orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Orde dels Cistercencs, orde monàstic fundat el 1098, com a reforma de l’orde de Sant Benet, per seguir amb rigor i carisma les normes originals. Els seus membres porten un hàbit blanc.

El castell de Miravet (Ribera d’Ebre) va ser bastit pels musulmans en el segle X, i

conquerit per Ramon Berenguer IV el 1153, que el va donar als monjos cavallers

del Temple. Els templers el van convertir en una impressionant fortalesa que

dominava l’estratègic riu Ebre i en una de les cases conventuals més importants

d’aquest orde militar.

Orde del Temple

Orde dels Císter

Ramon Berenguer IV va concedir unes terres a l’Orde del Císter per fundar un monestir, i administrar el territori, va ser el monestir de Poblet.Va tenir importància ecònomica perquè posseïa moltes terres i molts pagesos treballaven en els seus dominis.

Expansió econòmica i política

s. XI: creixement econòmic i urbà-millora les condicions de vida de la població

noves tècniques agrícoles (guaret amb 3 cultius, arada normanda ampliació de terres de conreu (artigatges)

augmenta la producció agrícola afavoreix el comerç interiorfires i mercats

Pirineu: creació de ferreries (Vall Ferrera, Vall d’Àneu)

- transforma el mineral del ferro en metall- fabricació d’eines i armes- treballaven el ferro amb el mètode de la farga catalana

Ciutats: consolidació de centres d’intercanviatrauen tota mena d’artesans (ferrers, teixidors,

sabaters…) plaques dels carrers. - Augment de la població i renaixement de la vida urbana

Comerç Al- Andalus Europa- Catalunya : punt estratègic BCN centre comercial important- Al – Andalus: or musulmà- Europa: esclaus, pell i armes

Expansió occitanas. XI: inici expansió política cap a Occitània

- 1069: Ramon Berenguer I compra els comtats de Rasès i Carcassona. pàries

- adquisició de drets sobre altres territoris per matrimoni: Ramon Berenguer III i Dolça de Provença

- Influència occitana: cultura poesia trobadoresca

Enfrontament amb el rei de França

s. XIII rei de França vol recuperar el domini sobre territoris d’Occitània. patrocina 1 expedició militar contra els comtats catalans- contra els càtars (albigesos)

grup religiós declarat contrari a l’Església (feien ombra al Papa)

Pere I, el Catòlic rei d’Aragó i comte de BCN-Defensa dels seus vassalls (nobles occitans que segueixen els càtars)

Batalla de Muret (1213)- derrota dels occitans i victòria dels francesos- repressió dels càtars- mort del rei

fill orfe: Jaume I

Fi de l’expansió a OccitàniaInici expansió al sud de la Península (València) i a la Mediterrània (Mallorca)

Càtars expulsat de CarcassonaTractat de Corbeil (1258)-Jaume I: renuncia als seus drets a Occitània.manté: Rosselló, Montpeller i Carladès- Lluís IX de França: renuncia als seus drets sobre els comtats catalans

LA CORONA D’ARAGÓ I OCCITÀNIA AL SEGLE XII