Els paisatges del Tarragonès

Tarragona, 19 de desembre de 2012Serveis Territorials de Tarragona. Departament de Cultura.Consell Comarcal del Tarragonès

Sergi Saladié [email protected]

Els paisatges del Tarragonès

Què és el paisatge?

Convenció Europea del Paisatge ( Florència, 20-10-2000 )

Qualsevol part del territori, tal i com és percebuda per les poblacions, i queés el resultat de l’acció de factors naturals i humans i de les sevesinterrelacions.

Paisatge : Concepte polisèmic que permet captar les relacions dinàmiques entre la societat i l’entorn

Valoració social i cultural

Representacions i imatges que la societat té del territori

Processos ambientals, socials i econòmics

Es poden estudiar les relacions entre la societat i l’entorn. Interaccions complexes

i dinàmiques.

OBJECTIUSUBJECTIU

Convenció Euro pea del Paisatge

que tot el territori és paisatge , i no només els paisatges singulars, pintorescos o excepcionals

l’existència d’un dret dels ciutadans a tindre i disfrutar d’unpaisatge de qualitat

que el paisatge és un element de qualitat de vida i un factor de desenvolupament de les comunitats

Què són els catàlegs de paisatge?

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació de l paisatge :

“Documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen latipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen els seus valors i estatde conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir”.

Unitats de paisatge del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)

Massís de Bonastre

Baix Gaià

Camps del Francolí

Baix Gaià

Reus-Tarragona

Litoral del Camp

Valors estètics dels paisatges del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)

Valors històrics dels paisatges del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)

Valors naturals dels paisatges del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)

Dinàmiques dels paisatges del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)

VALORS

DINÀMIQUES

Salomó, Vespella de Gaià

• Estètics (ambients aquàtics, formacions

geomorfològiques, nuclis urbans)

• Ecològics (Espais d’Interès Natural, espais

forestals)

MASSÍS DE BONASTRE

DINÀMIQUES

• Abandonament agricultura.

•Homogeneïtzació del paisatge.

•Incendis forestals

VALORS

DINÀMIQUES

La Secuita, Perafort, Els Pallaresos, El Catllar, Urbs. Llevant (Tarragona), La Riera de G., La Nou de G., Altafulla, Torredembarra,

La Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Barà

• Creixements urbanístics (litoral i interior)

• Estètics (mosaic agroforestal)

• Ecològics (Espais d’Interès Natural al

litoral, mosaics agroforestals interiors)

BAIX GAIÀ

• Creixements urbanístics (litoral i interior)

•Abandonament conreus

•Homegenïtzació del paisatge

•Incendis forestals

VALORS

DINÀMIQUES

Vilallonga del Camp, El Morell, La Pobla de Mafumet

• Transformació agrícola

• Estètics (Espais agrícoles de l’avellaner)

•Històrics (Patró de poblament)

CAMPS DEL FRANCOLÍ

• Transformació agrícola

•Abandonament conreus

VALORS

DINÀMIQUES

Tarragona, La Canonja, Constantí, Vila-seca

• Polígons industrials i comercials

• Estètics (Espais agrícoles de cereal i olivera,

espais aquàtics)

•Històrics (Tarragona romana)

REUS-TARRAGONA

• Polígons industrials i comercials

• Noves vies de comunicació

VALORS

DINÀMIQUES

Salou

•Creixement urbanístic

• Estètics (Interfície terra-mar, espais agrícoles,

paisatges recreats)

LITORAL DEL CAMP

“Sempre dic i n'estic convençut que som

fruit del que mengem, del clima que tenim i

del paisatge que veiem.”

Bigas LunaBigas LunaFragment del Pregó de la Festa Major de Juliol de 2004.

Festa Major de Santa Magdalena. La Nou de Gaià

Àmbit d’aplicació

Camp de Tarragona

Terres de Lleida

Alt Pirineu i Aran

Comarques Gironines

Terres de l’Ebre

Regió Metropolitanade Barcelona

Comarques Centrals

Marc de referència

Conveni europeu del paisatge.

Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Experiències i estudis realitzats en els últims anys a Catalunya, l’Estat espanyol i a Europa.

Sistema normatiu i de planejament territorial i sectorial vigent.

L’Observatori del Paisatge elabora el maig de 2005 el Prototipus de Catàleg de Paisatge.

Sotmès a consideració de més de 70 entitats i experts.

Revisat i actualitzat anualment, des de 2005.

Metodologia

Criteris

Visió integrada del paisatge.

Aplicació al conjunt del territori de Catalunya.

Multiplicitat de valors.

Aplicabilitat.

Participació.

Funcions (I)

Integració del paisatge en el planejament territorial i urbanístic.

De gran utilitat per a altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial lligades al paisatge (transports, turisme, agricultura,...).

Document de partida per a la definició d’estratègies regionals o locals(cartes del paisatge...).

Funcions (II)

Donar suport a l’avaluació ambiental estratègica de polítiques, plans i programes, així com als estudis d’impacte ambiental de projectes i els estudis d’integració paisatgística.

Document de base per a campanyes de sensibilització sobre el paisatge.

Actuar com a document de referència pel desenvolupament i aplicació del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Equips d’elaboració

Equips universitarisen col·laboració amb

altres experts

Equip de participació

Coordinació i supervisió:

Elaboració:

Equips tècnics dels Catàlegs de paisatge del CdT i de les TE

Departament de Geografia. Universitat Rovira i Virgili.

Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge. Universitat de Girona.

i més de 20 col·laboradors

Departament de Geografia. Universitat Rovira i Virgili.

Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre-Montsià.

9 redactors d’informes (COAC-Ebre / Àmbit rural)

7 membres equip participació ciutadana (CODE / X3EA / URV)

25 col·laboradors externs

CdT

TE

Elaboració del catàleg de paisatge

Informació pública

Aprovació del catàleg per part del Conseller de PTOP

Procés d’aprovació

Observatori del Paisatge DPTOP

Aprovació inicial

3 mesos: suggerimentsagost’05-octubre’06-juliol’07

juliol’08

maig 2010

LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE DE CATALUNYA

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge

Aspectes destacats de la llei:

Article 5 (Polítiques de paisatge): integrar, per mitjà dels diferents plans i programes, la consideració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, agrícola, forestal, ramadera, d’infraestructures, cultural, social, econòmica, industrial i comercial, i, en general, en qualsevol altra política comercial, i, en general, en qualsevol altra política sectorial amb incidència directa o indirecta sobre el paisatge.

Capítol II (El paisatge en el planejament territori al) Article 9 (Instruments) : Es creen els catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge com a instruments per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge.

CONSELL RECTOR

PresidentVicepresident

L’OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYAhttp://www.catpaisatge.net

Creat l’octubre del 2004 com a entitat assessora dela Generalitat de Catalunya pel que fa a lespolítiques de paisatge.

La Llei de Paisatge (Capítol III, Article 13) li atribueixuna sèrie de funcions que ha de dur a terme, entre lesquals hi ha l’elaboració dels Catàlegs de Paisatge .

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

http://www.gencat.cat/ptopEncarregat, a través de laSecretaria per al PlanejamentTerritorial, d’elaborar els PlansTerritorials Parcials .La Llei de Política Territorial, de1983, ja preveia l’elaboració delsPTP. El primer PTP es va aprovarel 2001 (Terres de l’Ebre).

CONSELL

ASSESSOR

VicepresidentSecretari9 vocals de la Generalitat de Catalunya7 representants de les universitats públiques4 representants de les diputacions catalanes2 representants de associacions municipalistesL’alcalde d’Olot9 representants de Col·legis professionals1 representant de la Fundació Territori i Paisatge

COMISSIÓ EXECUTIVA

Departament de PTOPAjuntament d’OlotDiputació de BarcelonaFundació Territori i PaisatgeCol·legi d’Arquitectes de Catalunya

DIRECCIÓ (Joan Nogué, Catedràtic de Geografia de la UdG)

ÀREA TÈCNICA I ADMINISTRATIVA





http://www.gencat.cat/ptopEncarregat, a través de laSecretaria per al PlanejamentTerritorial, d’elaborar els PlansTerritorials Parcials.

La Llei de Política Territorial, de1983, ja preveia l’elaboració delsPTP. El primer PTP es va aprovarel 2001 (Terres de l’Ebre).

Integració Catàlegs Paisatge – Plans Territorials Parcials: TEORIA

CATÀLEGS DE PAISATGE

DIRECTRIUS DE PAISATGE

PLANS TERRITORIALS PARCIALS

1

2

3

Integració Catàlegs Paisatge – Plans Territorials Parcials: TEORIA





http://www.gencat.cat/ptopEncarregat, a través de laSecretaria per al PlanejamentTerritorial, d’elaborar els PlansTerritorials Parcials.

La Llei de Política Territorial, de1983, ja preveia l’elaboració delsPTP. El primer PTP es va aprovarel 2001 (Terres de l’Ebre).

Integració Catàlegs Paisatge – Plans Territorials Parcials: PRÀCTICA

CATÀLEGS DE PAISATGE

DIRECTRIUS DE PAISATGE

PLANS TERRITORIALS PARCIALS2

3

1

MESURES I ACCIONS?

?

4

Integració Catàlegs Paisatge – Plans Territorials Parcials: PRÀCTICA

Procediment d’elaboració

1. Identificació i caracterització del paisatge

2. Avaluació del paisatge

PARTIC

3. Definició dels objectius de qualitat paisatgística

4. Establiment de mesures i propostes d’actuació

CIPACIÓ

FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge

- CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE (ÀMBIT TERRITORIAL ):

Elements naturals : identificació i descripció dels elements abiòtics, biòtics i antròpics que intervenen en el paisatge.

Evolució històrica : breu síntesi de les diferents etapes de transformac ió paisatgística, fent especial èmfasi en el darrer se gle.

Organització actual : descripció i classificació del paisatge actual (urb à, periurbà, agrícola, forestal...

Expressió artística : com es veu i descriu el paisatge des de diferents v essants artístiques (pintura, literatura, llegendes, cançon s,...

Dinàmica actual :Dinàmica actual : identificació i descripció dels diferents processos de transformació actual (agents, impactes,...)

Valors paisatgístics : descripció dels principals valors paisatgístics (ec ològics, culturals, històrics, religiosos, simbòlics-identit aris, socials i estètics.

Rutes i punts d’observació : inventari de cada punt i recorregut, i descripció de la visió del paisatge i de les unitats de paisat ge veïnes que s’observen.

Riscos i impactes : processos i factors que podrien empobrir la qualita t del paisatge (com els incendis).

Evolució futura : Descripció del futur paisatge a través de la interr elació entre processos naturals, tendències socioeconòmiques i c onseqüències de les polítiques territorials, urbanístiques i sectorials vigents.


PROCEDIMENT PER A LA CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE


Elements naturals Model Digital del Terreny, ICC, 1:5.000Cartografia hàbitats Catalunya (2004), DMAiHMapa usos sòl (2002), DMAiHOrtofotomapa, ICC, 1:25.000Treball de camp

Evolució històrica Ortofotomapes, ICC, 1:25.000Vol americà (1956-57)BiliografiaDades estadístiques

Organització actual Cartografia d’Hàbitats (2004), ICCMapa usos sòl (2002), DMAiHTreball de camp

Expressió artística Exploració del llegat artístic i literari de l’indret (pintura, fotografies, literatura,…)

FONTS D’INFORMACIÓ PER A LA CARACTERITZACIÓ DEL PAI SATGE

Expressió artística Exploració del llegat artístic i literari de l’indret (pintura, fotografies, literatura,…)Bibliografia

Dinàmica actual Treball de campMapes usos sòl (1992-2002) DMAiH

Valors paisatgístics NaturalsEspais naturals protegtis (parcs nacionals, PNIN, reserves natural s, …)Espais d’Interès Natural (PEIN) Etc.HistòricsBé cultural d’interès nacionalBibliografiaEstèticsParticipació ciutadanaBibliografia

Simbòlics-identitarisParticipació ciutadanaBibliografiaÚs socialParticipació ciutadanaXarxes d’intieraris i miradorsProductiusDenominacions d’origenRecursos turísticsXarxa espais d’interès naturalParticipació ciutadana

CARTOGRAFIA BÀSICA PER CARACTERITZAR EL PAISATGE

Cartografia de base- Cartografia topogràfic (ICC) 1:50.000 i 1:5.000-Ortofotoimatges (ICC) 1:5.000 i 1:25.000Cartografia temàtica- Base geològica (DMAH, 2003)- Cartografia de l’Atles Climàtic de Catalunya (DMAH, 1996)- Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (CREAF, 2001)- Usos del sòl 2002 (DMAH, 2004)- Cartografia dels hàbitats a Catalunya (DMAH, 2004)- Corine Land Cover 2000 (AEMA)- Hàbitats d’Interès Comunitari (DMAH, 2001)- Espais naturals de protecció especial (DMAH, 2003)


- Pla d’espais d’interès natural (DMAH, 2003)- Xarxa Natura 2000 (DMAH, 2004)- Zones humides (DMAH, 2001)- Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (DMAH, 2002)- Forest gestionada pel Departament de Medi Ambient (2001)- Activitats extractives (DMAH, 2004)- Activitats extractives en domini públic hidràulic (DMAH, 2004)- Activitats extractives abandonades (DMAH, 1999)- Zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts agràries (DMAH, 2004)- Delimitació de zones inundades per a la redacció de l’INUNCAT (1:50.000)- Mapa de perill bàsic d’incendi forestal (DMAH, 2002)- Mapa de models de combustible i d’inflamabilitat (DMAH, 2001)- Gestors de residus municipals i de la construcció (DMAH, 2005)- SITPUC (DPTOP)- SIGPAC (DARP)


- DEFINICIÓ D’UNITATS DE PAISATGE

Identificació i cartografia de les àrees del territori que tenen un caràcter semblant (prenent de base l’estudi dels elements naturals, culturals i visuals que configuren el paisatge): unitats de paisatge


- CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE (UNITATS DE PAISATGE ):

Elements naturals i humans : identificació i descripció dels elements abiòtics, biòtics i antròpics que intervenen en el paisatge.










- CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE (ÀMBITS/UNITATS ):

Elements naturals i humans : identificació i descripció dels elements abiòtics, biòtics i antròpics que intervenen en el paisatge.









NATURALS I ECOLÒGICS : Fan referència als factors o elements que determinen la qualitat del medi natural. Es consideraran:

Espais amb especial interès natural i ecològic (per la seva singularitat, representativitat, etc.) i també els paisatges reconeguts legalment per criteris estrictament natu rals.

Connectivitat ecològica entre espais naturals (fluv ial i terrestre)

ESTÈTICS: es relacionen amb la capacitat que té un paisatge per transmetre un determinat sentiment de bellesa, en funció del significat i apreciació cultural que ha adquirit al llarg de la història, així com del valor intrínsec en funció dels colors, la diversitat, la forma, les proporcions, l’escala, I la textura dels elements que conformen el paisatge.

Elements monumentals històric-artístics

Pobles abandonatsPobles abandonats

Nuclis urbans tradicionals

Espais amb arquitectura rural de pedra seca

Conjunts monumentals històric-artístics

Paisatges amb harmonia visual de conjunt

Formacions geomorfològiques i els perfils topogràfics

Formacions vegetals

Espais agrícoles

Mosaics agroforestals

Litoral (Interfícies terra-aigua)

Paisatges recreats

HISTÒRICS: es corresponen a les petges més rellevants que l’ésser humà ha deixat en el paisatge al llarg de la història.

Castells i torres defensives

Cooperatives i cellers modernistes

Masos i masies

Conjunts i elements industrials

Restes arqueològiques

Infraestructura hidràulicaInfraestructura hidràulica


Nuclis urbans

Conjunts i elements religiosos

Escenaris d’episodis bèl·lics

Infraestructura viària

Pobles abandonats


Patró de poblament:

Bosc de Poblet

Espais agrícoles

SIMBÒLICS-IDENTITARIS : es correspon amb la identificació que un determinat col·lectiu sent amb un paisatge. Ambdós valors fan referència a elements del paisatge o paisatges en el seu conjunt amb una gran càrrega simbòlica o identitària per les poblacions locals per establir-hi relacions de pertinença.


Pobles abandonatsPobles abandonats

Elements religiosos


Espais agrícoles

Formacions geomorfològiques i els perfils topogràfi cs

Bosc de Poblet (nord de les Muntanyes de Prades)

Paisatges mironians

RELIGIOSOS-ESPIRITUALS : es corresponen a elements del paisatge, o paisatges en el seu conjunt, que es relacionen amb pràctiques i creences religioses.

Esglésies i ermites

Santuaris

MonestirsMonestirs

Montsant , espai amb alta càrrega espiritual.

Ruta del Cister

� Valors productius : relacionats amb la capacitat d’un paisatge per proporcionar beneficis econòmics, convertint els seus elements en recursos. Per al conjunt del Camp de Tarragona realment hi ha pocs paisatges que representin un valors productius de primer ordre. Destacarien els paisatges litorals, els paisatges de la vinya del Priorat, els paisatges agroforestals, i els paisatges agrícoles.

� Valors d’ús social: es relacionen amb la utilització que fa un individu o un determinat col·lectiu d’un paisatge per a diverses activitats, sobretot relacionades amb el temps d’oci. En el cas del Camp de Tarragona, destacarien dos grans tipus de paisatges, els litorals i els forestals.

- AVALUACIÓ D’AMENACES I OPORTUNITATS

FASE 2: Avaluació del paisatge

- l’èxode rural que ha despoblat grans àrees de muntanya a favor de les planes i ciutats, és la causa de la pèrdua d’estructures seculars del paisatge rural.

- la urbanització difusa que ha provocat la dispersió per tot el territori d’àrees residencials, comercials i industrials, juntament amb una densa xarxa d’infrastructures viàries, ha provocat l’emergència de nous paisatges, de caràcter periurbà o rururbà sense identitat pròpia.

- el turisme litoral ha estat el motor de transformació de la façana litoral. Potser el més característic de tots els tipus de paisatges mediterranis és el que ha sofert un canvi més radical.

PRINCIPALS DINÀMIQUES I PROCESSOS

- els incendis forestals , afavorits per l’abundància i continuïtat de grans masses forestals, han transformant els darrers 20-30 anys bona part dels paisatges de les muntanyes del Camp de Tarragona (exceptuant algunes masses de les obagues de les Muntanyes de Prades).

- les centrals eòliques , que tendeixen a instal·lar-se a les carenes, ja han transformat alguns paisatges (Serra de Pradell-l’Argentera, Coll de la Teixeta, Serra del Tallat), i probablement ho continuaran fent en el futur immediat.

- algunes transformacions agrícoles , especialment a la comarca del Priorat, però també en altres indrets del Camp de Tarragona, comporten transformacions de les estructures de paisatge tradicionals.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

- AGENTS DE PAISATGE

Entrevistes en profunditat i grups de discusió amb agents de paisatge: cambres de comerç, grups ecologistes, consells comarcals, unió de pagesos,… (25 CdT, 81 TE)

Objectiu: validar delimitació i topònim de les unit ats; valors intangibles; riscos i amenaces; evolució futura; definició objectius de qualitat paisatgística;...

3 nivells de participació:

- ENQUESTES TELEFÒNIQUES: 811, només TE

- ENQUESTES WEBObert al públic en general. Aportacions: 878 CdT, 3 87 TE.

Objectiu: valoració principals elements del paisatg e; ajustar riscos i amenaces; definició objectius qualitat paisatgístic a;...

- CONSULTES A EXPERTS

- ENQUESTES TELEFÒNIQUES: 811, només TEObjectiu: primer contacte amb la població (no exper ta, no motivada) per determinar a grans trets els principals valors i di nàmiques del paisatge

- TALLERS TERRITORIALS: 100 participants, només TE

FASE 3: Definició dels Objectius de Qualitat Paisat gística (OQP)

Es descriuen tant per a tot l’àmbit territorial objecte d’estudi, com per a cadascuna de les unitats de paisatge

FASE 3.A: OQP Àmbit territorial

OQP 1

OQP 2

FASE 3.B: OQP Unitats de paisatge

Unitat 1

OQP 1.1

OQP 1.2

Els objectius de qualitat paisatgística, es defineixen a partir de la pregunta «quin paisatge volem?» .

OQP 2

OPQ 3

OPQ…

OPQ…

OPQ 21

OQP 1.X

Unitat …

OQP ….1

OQP ….2

OQP ….X

Unitat 29

OQP 29.1

OQP 29.2

OQP 29.X

OQP Àmbit territorial Terres de l’Ebre

OQP Unitat de paisatge Reus-Tarragona

FASE 3: Definició dels Objectius de Qualitat Paisat gística (OPQ)

S’han definit 21 objectius de qualitat paisatgística per a tot l’ àmbit territorial :

FASE 3.A: OQP Àmbit territorial Camp de Tarragona

1. Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva pa rt històrica.

2. Uns assentaments urbans amb un creixement ordenat, dimensio natd’acord a les necessitats reals.

3. Unes urbanitzacions endreçades, amb perímetres nítids, i dotades d’elements de qualitat paisatgística.d’elements de qualitat paisatgística.

4. Uns paisatges litorals naturals i agrícoles gestionats integralment, preservant-los de la urbanització i les infraestructures.

5. Uns paisatges litorals urbanitzats amb unes intervencion s dirigides a dotar-los de qualitat i de noves identitats.

6. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’act ivitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

7. Un sòl no urbanitzable endreçat

8. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament .

9. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticame nt .

10. Uns espais periurbans de les grans i mitjanes ciutats, dissenyats amb criteris d’integració.

11. Uns polígons industrials, energètics, logístics i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn.

12. Uns paisatges de les infraestructures energètiques, con formats per 12. Uns paisatges de les infraestructures energètiques, con formats per centrals eòliques i centrals solars fotovoltaiques, planificades amb visió de conjunt a escala regional i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors.

13. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els refere nts visuals i identitaris del Camp de Tarragona i no incorporin elements estranys o aliens.

14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiqu es més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges del Camp de Tarragona.

15. Uns mosaics agroforestals de conreus de secà, productiu s, i vinculats al manteniment dels elements de pedra seca de suport a l’agricultura, o exemples vius de paisatges de la trilogia mediterrà nia per excel·lència (blat, vinya i olivera/ametller).

16. Uns paisatges de la vinya ben conservats i gestionats q ue revaloritzin els productes vinícoles que s’hi produeixen, on la vinya conviu amb altres conreus de secà generant mosaics agrícoles.

17. Un paisatge del garrofer generant paisatges de qualita t en espais agrícolament marginals en base al treball de la pedra seca, conservat com a agrícolament marginals en base al treball de la pedra seca, conservat com a referent estètic i identitari del litoral mediterrani tarragoní, i com espais tampó/de transició entre els espais urbanitzats i els espais naturals.

18. Un paisatge de l’avellaner del sector central del Camp gestionat en base a la seva singularitat i identitat, i que permeti la revalorització dels productes agrícoles.

19. Uns paisatges dels conreus herbacis de secà, caracterís tics de la Baixa Segarra, que es mantinguin nets d’elements que trenquin la seva configuració actual.

20. Uns paisatges fluvials, especialment dels rius Francolí i Gaià, però també del conjunt de barrancs i rieres, conservats conforme a la seva dinàmica i funcionalitat i accessibles per activitats de gaudi.

21. Un paisatge del patrimoni històric vinculat a les cons truccions defensives, les construccions religioses, i les con struccions productives, dotant-los d’un contingut i significació territorial i paisatgística.

FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuac ió

Algunes apreciacions preliminars (1):

CAPÍTOL II (de la Llei de Paisatge)El paisatge en el planejament territorial

Article 9Instruments de protecció, gestió i ordenació del pa isatge

1. Es creen els catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge com a instruments per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge.

2. L’aprovació dels catàlegs del paisatge correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques , amb uns tràmits previs d’informació pública i de consulta als ens locals i a les organitzacions econòmiques i socials concernides.

3. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques incorporar als plans territorials parcials i , si escau, als plans directors territorials , pel que fa a llur àmbit, les directrius del paisatge que responguin a les propostes dels objectius de qu alitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge .

4. La col·lectivitat, les entitats, els ens locals, el s altres departaments de la Generalitat i altres administracions participen en la tramitació de les directrius del paisatge en el marc i amb els mitjans que estableixen la normativa referent a la tramitació del planejament territorial i la normativa sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, especialment pel que fa al compliment dels tràmits d’informació pública i de consulta o informe.


Algunes apreciacions preliminars (2):CAPÍTOL II (de la Llei de paisatge)El paisatge en el planejament territorialArticle 11Contingut dels catàlegs del paisatgef) La proposta de mesures i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat

paisatgística.

Article 12Directrius del paisatge1. Les directrius del paisatge són les determinacions que, basant-se en els catàlegs directrius del paisatge

del paisatge, precisen i incorporen normativament l es propostes d’objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials.

2. Els plans territorials parcials i els plans directors territorials determinen els supòsits en els quals les directrius són d’aplicació directa (Normes ), els supòsits en els quals són d’incorporació obligatòria quan es produeixi la modif icació o la revisió del planejament urbanístic i els supòsits en els quals les actuacions requereixen un informe preceptiu de l’òrgan competent en matèria d e paisatge (Directrius) . Els plans territorials parcials i els plans directors territorials també poden determinar quan les directrius del paisatge són recomanacions per a l planejament urbanístic , per a les cartes del paisatge i per a altres plans o programes derivats de les polítiques sectorials que afectin el paisatge (Recomanacions ). En aquest darrer supòsit, els plans o els programes que s’aprovin han d’ésser congruents amb les recomanacions de les directrius del paisatge.


- Els Catàlegs de Paisatge no tenen valor normatiu , sinó que en la quarta fasedels catàlegs (Establiment de mesures i propostes d’actuació) fan unespropostes de criteris i accions que caldria dur a terme per assolir els objectiusde qualitat paisatgística.

- Les propostes de criteris i accions són les que s‘acabaran aprovant en cadascundels catàlegs, i desprès els equips redactors dels respectius Plans Territorials

Algunes apreciacions preliminars (3):

- L’estructura de l'apartat d’Establiment de mesures i propostes d’actuació ha sofert modificacions durant l'elaboració dels primers catàlegs (Camp de Tarragona i Terres de Lleida), passant de l’estructuració en: normes, directrius i recomanacions, segons àmbit d’actuació (Sistema d’espais oberts, Assentaments urbans, i Infraestructures de mobilitat), tal i com marcava el Prototipus de Catàlegs de Paisatge (document metodològic facilitat per l'Observatori del Paisatge als equips redactors), a l'establiment de criteris i accions per a cada Objectiu de Qualitat Paisatgística.

dels catàlegs, i desprès els equips redactors dels respectius Plans TerritorialsParcials decidiran quins criteris i accions passen a formar part de lesdirectrius de paisatge en el si dels plans territorials parcials.


Algunes apreciacions preliminars (i 4):

-Els objectius de qualitat paisatgística, i per extensió les mesures i propostes d’actuació , han de ser coherents amb les orientacions, els criteris, les directrius i les normes establertes pels documents de referència en l’àmbit de la planificació del territori , especialment amb els principis i criteris generals que orienten el Programa de Planejament Territorial de Catalunya, així com amb aquelles disposicions nacionals i internacionals en matèria de protecció, ordenació i gestió del paisatge des de la perspectiva del desenvolupament sostenible.i gestió del paisatge des de la perspectiva del desenvolupament sostenible.

- També s’han considerat aquelles aportacions que des de les organitzacions socials, econòmiques, acadèmiques,…, del territori s’han fet sobre la protecció, gestió i ordenació del paisatge.


Per a tot l’àmbit territorial , les mesures i propostes d’actuació equivalen a:

Criteris , que contribueixin a l’assoliment dels objectius de qualitat paisatgística.

Accions , que corresponen a actuacions, projectes o iniciativesimpulsades per les administracions que, seguint els criteris establerts prèviament, ajudin a l’assoliment dels objectius de qualitat paisatgística definits. Detallen sectors i àmbits d'actuació concrets .

Les mesures i propostes d’actuació estan presentades en dues parts:.

definits. Detallen sectors i àmbits d'actuació concrets .

Per a les unitats de paisatge , les mesures i propostes d’actuació equivalen a:

àrees a protegir : espais de qualsevol extensió i/o elements puntuals que hauriende ser protegits davant agressions que comprometin els seus valors paisatgístics.

àrees a gestionar : espais d’extensió mitjana o gran, que necessitend’actuacions de gestió del paisatge.

àrees a ordenar : elements puntuals o àrees de poca extensió que permetenplantejar solucions a nivell projectual.


Criteris i Accions per a cadascun dels Objectius de Qualitat Paisatgística Àrees amb valors especials a protegir

Àrees de foment de la gestió

Àmbits susceptibles d’accions d’ordenació

UNITATS DE PAISATGEÀMBIT GENERAL

DIRECTRIUS DE PAISATGE (DPTOP)

Segons àmbit d’actuació PTP :

Sistema d’espais oberts

Assentaments urbans

Infraestructures de mobilitat

Segons tipologia :

Polítiques de planejament territorial

Polítiques de planejament sectorial

OQPÀmbit territorial

OQPUnitats

de paisatge

mesures i propostes d’actuació


Esquema-resum

Àrees a protegirÀrees a gestionard’actuació

CRITERIS i ACCIONS

Àrees a gestionarÀrees a ordenar

DIRECTRIUS DE PAISATGENORMES-DIRECTRIUS-RECOMANACIONS

Segons àmbit d’actuació Segons tipologia planejament

Normes d’ordenació territorial i Directrius del pa isatge del PTP de les Terres de l’Ebre, aprovat definititvament el 27 de juliol de 2010http://www.gencat.cat/ptop/plans/ptte/03 Normes ordenacio territorial i Directrius del paisatge/Normes_Directrius.pdf

Directrius del paisatge per a les Terres de l’Ebre

S’han incorporat al PTPTE un total de 53 directrius del paisatge que han de permetre l’assoliment dels quinze objectius de qualitat paisatgística

TALLER DE TRASPOSICIÓ DE CRITERIS I ACCIONS A DIRECTRIUS DE PAISATGE

• Cada grup treballarà sobre els Criteris i Accionsd’un Objectiu de Qualitat Paisatgística

INSTRUCCIONS

• Es treballarà en grups

• Al finalitzar l’exercici cada grup haurà de presenta r una matriu degudament cumplimentada.

OBJECTIUS

• Cada grup actuarà com si fós un equip de la Secreta ria per al Planejament Territorial de la Generalitat de Catalu nya, a qui se li

encarrega la trasposició d’uns Criteris i Accions c ontemplats en el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, al Pla T erritorial Parcial del

Camp de Tarragona.

• Es tracta d’un simple exercici on caldrà ubicar cad a Criteri i cada Acció en la part de la matriu que es consideri escaient.

TALLER DE TRASPOSICIÓ DE CRITERIS I ACCIONS A DIRECTRIUS DE PAISATGE

ORIENTACIONS

1) El sistema d’espais oberts : correspon a aquelles parts del territori que han d’ésser preservades de la urbanització i en general dels processos que poden afectar-les negativament; comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic.

2) El sistema d’infraestructures: correspon a la xarxa viària, la xarxa ferroviària, el sistema aeroportuari, el sistema portuari, el sistema logístic i els intercanviadors el sistema aeroportuari, el sistema portuari, el sistema logístic i els intercanviadors modals associats.

3) El sistema d’assentaments i usos industrials: correspon als espais urbanitzats. Per la seva especificitat en l’àmbit del Camp de Tarragona, aquest capítol també incorporarà normes, directrius i recomanacions aplicables al paisatge litoral.

Els paisatges del Tarragonès

Documents

Transcript of Els paisatges del Tarragonès