ELS PLÀSTICSEL MEU BLOC DELS PLÀSTICS

• 1.- Origen i definició.

• 2.- Propietats.

• 3.- Tipus de plàstics. 3.1.- Termoplàstics. 3.2.- Termostables. 3.3.- Elastòmers o cautxús. 3.4.- Codificació. 3.5.- Reciclatge.

• 4.- Conformació de peçes. 4.1.- Conformat de plàstics per injecció. 4.2.- Conformat de plàstics per extrusió. 4.3.- Termoconformació de làmines. 4.4.- Altres processos de conformat de plàstics. 4.4.1.- Emmotllament per compressió. 4.4.2.- Emmotllament per buit.

• 5.- Contaminació originada per els plàstics.

5.1.- Reciclatge dels plàstics. 5.1.1.- Primari. 5.1.2.- Secundari. 5.1.3.- Terciari. 5.1.4.- Quaternari.

1.- Origen i definició.

El mot plàstic deriva del mot llatí plasticus, que al seu torn prové de les paraules gregues πλαστικός (plastikos) i πλαστός (plastos), que fan referència a la sevamal·leabilitat, la capacitat de ser modelat per tal de donar-li qualsevol formafísica (pel·lícules, fibres, tubs, ampolles, caixes, ...), utilitzant diferents mètodes (fusió, extrusió, pressió, ...).

Els primers plàstics eren materials creats a partir de substàncies naturals d'origen biològic. Els primers plàstics sintètics com el cautxú, la nitrocel·lulosa, el col·lagen o la galalita, foren el resultat de la transformació química de substàncies naturals, que més tard serien complementadesamb molècules sintètiques per obtenir substàncies com la baquelita, la resina epoxi, el clorur de polivinil, o el polietilè.

Baquelita

El cautxú

El primer plàstic totalment artificial va ser la baquelita, descoberta i comercialitzada per Leo Hendrik Baekeland el 1907, era un tipus de plàstic barat, no inflamable i versàtil que va ser força popular.[5] [6] Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer extremadament popular i va arribar a

substituir altres materials tant dins l'àmbit domèstic com l'industrial.

• 2.- Propietats.

Els plàstics són substàncies formades per macromolècules orgàniques anomenades polímers. Aquests polímers són grans agrupacions de monòmers units mitjançant un procés químic anomenat polimerització.

Són propietats característiques de la majoria dels plàstics, encara que no sempre es compleixen en determinats plàstics especials:

•Són barats.

•Tenen baixa densitat.

•Són impermeables.

•Aïllen l'electricitat.

•Aïllen la calor, tot i que no són resistents a ell.

•Són resistents a la corrosió i a la intempèrie..

•Resisteixen davant l'acció de molts factors químics.

•Alguns es reciclen millor que altres que no són biodegradables ni

fàcils de reciclar.•Són fàcils de treballar.

•En alguns plàstics la seva combustió pot ser molt contaminant.

• 3.- Tipus de plàstics, codificació i reciclatge. Segons el seu comportament davant la calor: . Termoplàstics . Termostables . Elastòmers o cautxús

3.1.- Termoplàstics. Els polímers termoplàstics difereixen dels polímers termostables en què després d'escalfar i modelar aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs, la seva forma després de refredar no canvia .

Els principals termoplàstics són:

•Resines cel·lulòsiques. Estan obtingudes a partir de la cel·lulosa, Pertany a aquest grup el raió.•Polietilens i derivats. Fan servir com a matèria primera l'etilè

obtingut del craqueig del petroli. Permet obtenir diferents monòmers, com l'acetat de vinil, l'alcohol vinílic i el clorur de vinil. Pertanyen a aquest grup el PVC, el poliestirè i el metacrilat.•Derivats de les proteïnes. El niló i el perló.•Derivats del cautxú. Són exemples d'aquest grup el clorhidrat de cautxú que s'obté afegint àcid clorhídric als polímers de cautxú.

3.2.- Termostables. Els plàstics termostables són materials que una vegada que han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no tornen a fondre's.

•Polímers del fenol. Són plàstics durs, insolubles i infusa

però, si durant la seva fabricació s'utilitza un excés de fenol, s'obtenen termoplàstics.•Resines epoxi.•Resines melamíniques.

•Baquelita.•Aminoplàstics. Polímers d'urea i derivats. Pertany a aquest grup la melamina.•Polièsters. Resines procedents de l'esterificació de polialcohols, que solen emprar-se en vernissos. Si l'àcid no està en excés, s'obtenen termoplàstics.

3.3.- Elastòmers o cautxús. Els elastòmers es caracteritzen per la seva

elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva una vegada que es retira la força que els deformada. Comprenen els cautxús naturals i sintètics; entre aquests darrers es troben el neoprè i el polibutadiè. Els elastòmers són materials de molècules grans les quals després de ser deformades a temperatura ambient, rercobren en major mesura la seva mida i geometria en ser alliberada la força que els deforma.

3.4.- Codificació. Existeix una gran varietat de plàstics i per classificar-existeix un sistema de codificació que es mostra a la Taula 1. Els productes duen una marca que consisteix en el símbol internacional de reciclat amb el codi corresponent a mitjà segons el material específic.

Tabla 1. Codificació internacional per als diferents plàstics.

Tipus deplàstic:

Polietilètereftalat

Polietilèd'alta

densitat

Policlorurde vinil

Polietilède baixadensitat

Polipropilè

Poliestirè

Altresplàstics

Acrònim PETPEAD/ PEHD

PVCPEBD/ PELD

PP PS -

Codi 1 2 3 4 5 6 7

3.5.- Reciclatge. El plàstic es pot reciclar amb contenidors de reciclatge de plàstics. Les deixalles d'envasos de líquids com l'oli de cuina, no són susceptibles de ser assimilats un altre cop per la natura, perquè el seu material triga uns cinc-cents anys a degradar-se. El reciclatge dconsta bàsicament en recollir-los, netejar-los, seleccionar-los per tipus de materiali fosos un altre cop com matèria orgànica. + addicional,

alternativa o substituta per al modelat d'altres productes. D'aquesta forma la humanitat ha trobat una forma per evitar la contaminació de productes que per la seva composició, materials o components, no són fàcils de rebutjar de forma convencional.

4.- Conformacióde peçes.Un procés industrial, procés de fabricació, manufactura o producció és el conjunt d'operacions necessàries per modificar les característiques de les matèries primeres. Aquestes característiques poden ser de naturalesa molt variada com ara la forma, la densitat, laresistència, la mida o l'estètica. Es realitzen en l'àmbit de la indústria. En la immensa majoria dels casos, per a l'obtenció d'un determinat producte seran necessàries multitud d'operacions individuals amb una determinada màquina eina.

4.1.- Conformat de plàstics per injecció.

4.2.- Conformat de plàstics per extrusió.

4.3.- Termoconformació de làmines.

4.4.- Altres processos de conformat de plàstics.

4.4.1.- Emmotllament per compressió.

4.4.2.- Emmotllament per buit.

5.- Contaminació originada per els plàstics. Moltes de les avantatges dels productes plàstics es

converteixen en un desavantatge en el moment que rebutgem ja sigui l'envàs perquè és descartable o bé quan tirem objectes de plàsticperquè se'ns han trencat. Si bé els plàstics podrien ser reutilitzatso reciclats en la seva gran majoria, el cert és que avui aquests residus són un problema de difícil solució, fonamentalment en les grans ciutats. És realment una tasca costosa i complexa per als municipis encarregats de la recollida i disposició final dels residus ja que a la quantitat d'envasos se li ha de sumar el volum que representen.

L'eliminació dels plàstics suposa un problema ambiental. El mètode més eficient per solucionar aquest problema és el reciclatge i la no generació de residus. Tot i que el reciclatge es considera una bona opció, sempre suposa una despesa energètic

que es pot minimitzar si el residu no ha estat generat, el que es pot aconseguir adquirint productes amb el mínim embalatge.

Molts dels plàstics resisteixen mica la temperatura i perden la seva forma o es destrueixen totalment. Molts d'ells són inflamables i desprenen en alguns casos, a causade la combustió, productes molt tòxics que reben el nom de dioxines (àtoms de Cl, estables, resistents al medi ambient i l'ésser humà). La degradació excessivament lenta que pateixen fa que ocupin molt espai en els abocadors.

5.1.- Reciclatge dels plàstics.

Hi ha quatre tipus de reciclatge de plàstics:

5.1.1.- Primari

Conversió del rebuig plàstic en articles amb propietats físiques i químiques idèntiques a les del material original. Es realitza amb termoplàstics dels tipus: PET, HDPE, LDPE, PP, PS i PVC. És necessari un procés de separació i neteja.

5.1.2.- Secundari

Es converteix el plàstic en articles amb propietats inferiors a les del polímer original. S'usa en termoestables que estan

contaminats. En aquest cas no és necessari netejar, es barregen amb tapes d'alumini, paper, pols, ... i es molen i fonen junts en un extrusora. S'usen com àrids en la construcció de carreteres.

5.1.3.-

Terciari

El polímer es degrada en compostos químics bàsics i combustible. Es diferencia dels anteriors en que a més d'uncanvi físic hi ha un canvi químic. Els mètodes més usats són piròlisi i gasificació. En el primer es recuperen les matèries primeres dels plàstics, de manera que es poden refer polímers purs amb altres propietats i menys contaminació i, en el segon s'obté gas que pot ser usat per a produir electricitat, metanol o amoníac.

5.1.4.- Quaternari

Es crema el plàstic per utilitzar l'energia tèrmica alliberada d'aquest procés en altres processos, és a dir, s'usa com a combustible per obtenir energia. El principal problema d'aquest mètode és la generació de contaminants gasós i de cendres altament contaminants.