Els Problemes a Primaria
4
ELS PROBLEMES A L’ESCOLA PRIMARIA Exercicis: -Es treballen a cada tema per consolidar els continguts del tema i controlar que s’han assolit suficienment. Problemes: -Son la base del “aprendre a raonar matemàticament”. -Es interessant treballar-los en un tema a part, preferiblement al principi, i després al llarg del curs amb cada tema. -Al principi cal que els continguts de tipus conceptual siguin molt simples per poder-se concentrar en els de raonament, que son les estrategies heurístiques elementals. -Aquestes s’aprenen per la pràctica. -Les estrategies bàsiques per on cal començar son “assaig i error” i “raonar sobre un model” -Cal potenciar el raonament espontani dels nens, el seu “sentit comú”, la seva creativitat. -Quan sigui necessari corregir un raonament d’un alumne s’ha de fer d’una forma raonada, no imposada. -Els problemes son la base per poder passar després a fer petites investigacions. Investigacions: -Son la continuació lògica dels problemes -Igual que hi ha una continuitat entre el raonament espontani dels nens i el raonament que es fa en un problema de matemàtiques, també hi ha una continuitat entre la tendencia natural a fer preguntes, a saber-ne més, i l’actitud de convertir un problema en una petita investigació. -Totes les estrategies utilitzades als problemes son també útils en les investigacions, sobre tot “assaig i error”, “raonar sobre un model” i “trobar regularitats”. També es especialment útil “resoldre un problema relacionat”, que en el cas d’una investigació no te per que ser “més senzill”. -La forma d’introduir les investigacions a l’escola ha de ser gradual.
Transcript of Els Problemes a Primaria
ELS PROBLEMES A L’ESCOLA PRIMARIA
Exercicis:-Es treballen a cada tema per consolidar els continguts del tema i controlar que s’han assolit suficienment.
Problemes:-Son la base del “aprendre a raonar matemàticament”.-Es interessant treballar-los en un tema a part, preferiblement al principi, i després al llarg del curs amb cada tema.-Al principi cal que els continguts de tipus conceptual siguin molt simples per poder-se concentrar en els de raonament, que son les estrategies heurístiques elementals.-Aquestes s’aprenen per la pràctica.-Les estrategies bàsiques per on cal començar son “assaig i error” i “raonar sobre un model”-Cal potenciar el raonament espontani dels nens, el seu “sentit comú”, la seva creativitat.-Quan sigui necessari corregir un raonament d’un alumne s’ha de fer d’una forma raonada, no imposada.-Els problemes son la base per poder passar després a fer petites investigacions.
Investigacions:-Son la continuació lògica dels problemes -Igual que hi ha una continuitat entre el raonament espontani dels nens i el raonament que es fa en un problema de matemàtiques, també hi ha una continuitat entre la tendencia natural a fer preguntes, a saber-ne més, i l’actitud de convertir un problema en una petita investigació.-Totes les estrategies utilitzades als problemes son també útils en les investigacions, sobre tot “assaig i error”, “raonar sobre un model” i “trobar regularitats”. També es especialment útil “resoldre un problema relacionat”, que en el cas d’una investigació no te per que ser “més senzill”.
-La forma d’introduir les investigacions a l’escola ha de ser gradual. -En una primera etapa serà el mestre el que a partir d’un problema, una vegada resolt, proposarà noves preguntes. -Serà una investigació guiada -En una 2ª, poc a poc el mestre animarà als alumnes a fer preguntes, a prendre la iniciativa en l’investigació -Finalment en la 3ª, dictarà un enunciat i acabarà amb la proposta: “Investigueu sobre això” deixant-los en llibertat sobre com continuar.
-Els avantatges d’introduir investigacions a l’escola son diversos: -Per treure més profit d’un problema, fent-lo a més més interessant. ja que els alumnes poden prendre l’iniciativa no sols sobre el métode de resolució sino també sobre com continuar-lo i sobre quines preguntes cal fer. -Per introduir i treballar molts continguts que es presten a aquest métode que es una alternativa a la típica classe magistral.
-Per exemple imaginem un mestre que està treballant a la seva classe el tema de la divisibilitat i que ha arribat el moment de trobar els criteris de divisibilitat més senzills.Podría introduir el tema així:
Pregunta RespostaEscriu els 15 1ers múltiples de 5. Trobes alguna regularitat en aquest conjunt de números?
5,10,15,20,25,30,35,40,45,50,55,60,65,70,75
Tots acaben en 0 o en 5Investiga que succeeix amb els múltiples de 2
2,4,6,8,10,12,14,16,18,20,22,...Els múltiples de 2 acaben tots en 0,2,4,6,8 es a dir en xifra parell.
Investiga altres números Els múltiples de 3: 3,6,9,12,15,18,21,24,27,30, 33,36,39,42,45,48,51,54,...Els múltiples de 3 poden acabar en qualsevol xifra pero sumant la de les unitats més la de les decenes dona múltiple de 3. Caldría mirar que passa amb els números de 3 xifres...
Els múltiples de 4:4,8,12,16,20,24,28,32,36,40,44,48,52,56,60, 64,68,72,76,80,...Els múltiples de 4 acaben tots en xifra parell per amb això no hi ha prou per reconeixer-los per que hi han nombres que acaben en xifra parell i no son múltiples de 4 com el 14.Si a la xifra de les unitats li sumem el doble de la xifra de les desenes dona múltiple de 4.Caldría també veure que passa amb els de 3 xifres.
-També pot tenir alguns inconvenients: -Si en un problema el mestre ha d’estar atent i obert als métodes i raonaments que poden proposar els alumnes, i per tant a que en certs moments la classe “se li escapi de les mans” i prengui un curs inesperat, això encara es més probable que passi en el curs d’una investigació, ja que les preguntes que proposin els alumnes encara poden ser més imprevisibles. La flexibilitat del mestre en el curs de la classe es per tant esencial.
