1

ELS PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR:

UNA PROPOSTA CURRICULAR I ORGANITZATIVA

MEMÒRIA DE TREBALL

CURS: 2008-2009

ESTHER GUIRAO GARRIGA

PROFESSORA DE PSICOLOGIA I PEDAGOGIA

TUTOR DEL TREBALL: JOAQUÍN GAIRÍN SALLÁN,

CATEDRÀTIC DEL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA APLICADA DE LA UAB

2

Memòria de la llicència d’estudis concedida pel Departament d’Educació per al curs

2008/2009. (Resolució EDU/625/2008, de 27 de febrer ).

Dedico aquest treball a tots els alumnes que arriben a l’ensenyament secundari

amb un historial de dificultats d’aprenentatge i necessitats educatives especials. A

tots ells i elles i a les seves famílies: endavant, tot és possible.

Vull agrair a Joaquín Gairín, Catedràtic del Departament de Pedagogia Aplicada de

la UAB, el seu suport i els seus savis consells per a que la recerca anés pel bon camí.

Vull agrair a la professora Pilar Atienza la possibilitat que m’ha donat de poder

valorar la utilitat de la proposta curricular objecte d’aquesta recerca.També

agraeixo molt sincerament la col.laboració i les aportacions dels professors i

professores i dels alumnes de 3r d’ESO sobre les unitats curriculars

desenvolupades.

Amb finalitats exclusivament educatives, he utilitzat imatges de diferents fonts. El

seu ús no lucratiu està emparat en l’article 32 de la llei de la propietat intel.lectual.

No obstant, no hi hauria cap inconvenient en retirar-ne si hi hagués qualsevol

problema per part dels afectats.

3

ÍNDEX

Introducció 5

1. Disseny i desenvolupament de l´ estudi 6

1.1. Objectius del treball 6

1.2. Mostra de centres: activitats realitzades i incidències 7

2. El context d´ intervenció: marc normatiu 8

3. Elaboració d´ una proposta 11

3.1. Model del programa 11

3.2. Principis pedagògics i metodològics 15

3.3. Procediments per a la seva aplicació 16

3.4. Una proposta d´ intervenció 18

3.4.1. Els referents 18

A- Conceptes bàsics presents en la proposta de programació 18

B- Objectius de l´ àmbit lingüístic i social i la seva vinculació als

objectius de l´ etapa 20

C- Continguts de referència 24

D- Àmbit científic i tecnològic i àmbit pràctic 29

3.4.2. La proposta d´ intervenció i la seva vinculació a allò que es

transversal. 31

4. Aplicació de la proposta 38

5. Resultats i valoració final 39

5.1. Els resultats en relació al projecte de treball 39

5.2. En relació amb la investigadora 41

5.3. Modificacions 41

6. Bibliografia i webgrafia 42

4

7. Annexos: desenvolupament de dues unitats dins de la proposta de programa

de l´ àmbit lingüístic i social de 3r d’ESO .

7.1. Unitat 1: Climes i paisatges de la terra 47

7.2. Document del professor/a per a la Unitat 1 95

7.3. Unitat 9: La globalització i les desigualtats territorials 113

7.4. Document del professor/a per a la Unitat 9 166

5

INTRODUCCIÓ

El tema de l’atenció a la diversitat a l’educació Secundària és sens dubte

l’aspecte més complex i el que suposa major grau de preocupació per part dels

docents, l’administració Educativa i les famílies. Tot professor sempre ha sabut

que cada alumne aprèn de manera diferent ja que arriba a l’escola marcat per

les seves circumstàncies personals, les seves motivacions i les capacitats que

posseeix. Podríem afirmar, per tant, que els ensenyants hauríem de tenir com a

objectiu afavorir les potencialitats de cada alumne de manera que aquestes

esdevinguin en possibilitats de desenvolupament.

Quan les necessitats educatives de determinats alumnes superen el que es pot

esperar de les mesures adoptades per a tot l’alumnat en general, és necessari

dissenyar mesures més específiques o extraordinàries, de caràcter més

personalitzat, que intenten donar resposta a cada cas en particular. Aquest

tipus de mesures presenten les següents característiques:

S’apliquen sobre alumnes concrets.

Comporten canvis en el currículum o en la seva organització.

Requereixen gairebé sempre recursos específics d’espais i professorat.

Es posen en marxa una vegada s’han esgotat les possibilitats de la via

ordinària.

La Diversificació Curricular (D.C en endavant) és una mesura extraordinària

d’atenció a la diversitat contemplada per la LOE. Té per objectiu donar resposta a

les necessitats educatives de determinats alumnes, que per les seves

característiques no segueixen satisfactòriament el currículum ordinari de

l’Educació Secundària Obligatòria .

És important constatar que per a la incorporació d’un alumne/a a un programa

de diversificació curricular la LOE ha eliminat el límit mínim d’edat dels 16 anys

com s’establia en anteriors lleis educatives. Hi podran accedir nois i noies de 15

anys amb l’ única condició d’haver repetit un curs a l’ ESO. Aquest fet suposa que, a

partir d’ara, és una mesura d’atenció a la diversitat que els centres poden oferir als

alumnes, però existeix un desconeixement general sobre l’organització,oferta i

programació de les matèries, la metodologia de treball i les finalitats en si

d’aquests programes.

6

1. DISSENY I DESENVOLUPAMENT DE L’ESTUDI

1.1. OBJECTIUS DEL TREBALL

A) Raons per plantejar la recerca.

Raons socials. Els alumnes que no tenen una resposta adequada a les seves

necessitats tenen moltes possibilitats de presentar conductes disruptives,

desmotivació i absentisme. Aquest fet causa un enorme malestar en les

famílies i és font de preocupació de la pròpia administració educativa i de la

societat en general.

Raons pedagògiques. En els PDC hi ha una organització diferent d’àrees i

matèries. Algunes àrees s’uneixen per a formar àmbits .Es poden deixar de

cursar algunes àrees o matèries comunes per a cursar matèries d’iniciació

professional. Existeix en aquest moment manca de materials i programacions

per a dur a terme els programes de diversificació curricular.

Raons organitzatives. No tenim programacions per competències bàsiques ni

estan organitzats com a projectes integrats als àmbits els tallers d’iniciació

professional. Per tal de facilitar que als PDC hi puguin accedir alumnes de 3r i

4t d’ESO i alumnes que acabin el 2n amb condiciones específiques cal realitzar

un esforç organitzatiu i de recursos humans molt important.

Raons Professionals. Com a Psicopedagoga en relació al meu treball i al d´

altres companys, penso que és molt necessari disposar de material per treballar

i orientar als centres que vulguin aplicar aquesta mesura.

B) Qüestions a plantejar.

Sense que es pugui parlar d’hipòtesis, per no tractar-se d’un plantejament

experimental, si que em sembla important clarificar les preguntes que l’estudi ha

intentat respondre:

1.- Com s’hauria d’organitzar un PDC ?

2.- Hi ha una forma més idònia que una altra de poder aplicar el programa?

3.- L’agrupació de les diferents matèries per àmbits, es pot realitzar?

4.- Es poden crear mecanismes de coordinació inter-departaments dins dels

centres i amb serveis externs per estimular la participació i la col·laboració dels

diferents agents educatius?

5.- Un PDC respon realment a la satisfacció del principi d’equitat en

l’ensenyament?

6.- L’aplicació d’un PDC pot augmentar els nivells de motivació i participació de

l’alumnat, alhora que farà disminuir l’absentisme i les conductes disruptives?

7

7.- Quin és l’equipament imprescindible per a que un noi /a que arriba al segon

cicle de l’ESO amb un historial de dificultats generals d’aprenentatge i d’altres

problemes associats pugui assolir els objectius bàsics de l’ensenyament

obligatori i iniciar seguidament el seu camí professional?

Existeixen projectes similars als actuals PDC que proposen les darreres lleis

educatives,que ja estan experimentats amb molt d’èxit. Els resultats han estat molt

positius i s’han publicat les experiències de manera que es poden conèixer i contrastar.

En aquesta línia es troben “Els projectes singulars a l’Educació Secundària

Obligatòria”publicats pel Servei educatiu del Vallès Oriental.

C ) Objectius del treball

Els objectius generals de la recerca han estat els següents:

A. Elaborar una proposta curricular dels PDC .

B. Analitzar les qüestions didàctiques i organitzatives que suposa la seva

aplicació.

C. Proposar una programació de l’àmbit lingüístic i social per a 3r d’ ESO.

D. Elaborar dues unitats didàctiques com a exemple de programació.

E. Experimentar les unitats didàctiques amb un grup d’alumnes de 3r d’

ESO.

F. Valorar els resultats amb l’equip de professors que ha experimentat les

unitats.

G. Elaborar un informe final amb les conclusions i les possibilitats

d’aplicació d’un programa d’aquestes característiques.

1.2.- MOSTRA DE CENTRES: ACTIVITATS REALITZADES I INCIDÈNCIES

Durant el primer trimestre es va iniciar el contacte amb dos centres de secundària: un

de la zona del Vallès Occidental i un del Baix Llobregat. Es van visitar els dos centres i

es va establir contacte amb l’equip de professors de l’aula oberta. Un dels objectius

era poder seleccionar algun grup d’alumnes per aplicar i valorar alguna de les unitats

de diversificació curricular elaborades durant aquesta període de recerca.

Durant el segon trimestre es va afegir a la mostra de centres, un IES de les comarques

de Lleida, que també va mostrar interès en poder aplicar alguna de les esmentades

unitats .

Les activitats dutes a terme amb els centres han estat les següents:

a. Sessió d’informació sobre els Programes de Diversificació Curricular i

mostra de les unitats didàctiques dissenyades.

8

b. Establiment d’un acord amb un dels centres per poder aplicar una de les

unitats amb un grup d’alumnes de 3r d’ESO.

c. Un dels centres va fer una demanda que es concretava en el disseny

d’una unitat de síntesi per un grup de aula oberta de 4t d’ ESO amb la

finalitat específica de preparar la prova d’accés de cicles formatius. Es

va procedir a fer recerca de material i documentació i es va plantejar un

esquema dels possibles continguts d’aquesta unitat, però finalment

l’autora d’aquest treball va decidir centrar-se en la proposta de

programació adreçada als alumnes de 3r d’ ESO.

El procés s’ha vist afectat per alguna incidència, ara com el cas d’un dels

centres on es va aplicar una de les unitats didàctiques. La professora que en un

principi feia d’enllaç i coordinava l’equip de professors que duien a terme

l’aplicació d’una unitat, va estar de baixa laboral durant unes setmanes i aquest

fet va reduir les possibilitats de contacte i d’informació sobre possibles

incidències durant la fase d’aplicació.

2. EL CONTEXT D’INTERVENCIÓ: MARC NORMATIU

Ja fa molt anys, especialment des del període LOGSE, que els centres de

secundària han anat incorporant diferents mesures ordinàries i extraordinàries

per poder assolir aquest fi. Però ha estat en aquests darrers anys que s’ha

insistit en la necessitat de donar estructura que agrupi, desenvolupi i reconegui

totes aquestes mesures.

D’altra banda, la normativa estatal i autonòmica que ha anat desenvolupant

l’atenció a la diversitat és molt extensa. S’ha anat distribuint en diferents textos

i darrerament ha anat variant es podria dir cada curs.

Aquesta normativa fa èmfasi en la necessitat d’atendre la diversitat de

l’alumnat de manera que els centres educatius assumeixin el compromís

educatiu de realitzar una escolarització sense exclusions. No obstant mai

s’havia desenvolupat a l’ensenyament secundari. La LOE, en aquest sentit

introdueix les mesures específiques d’atenció a la diversitat al ensenyament

secundari. Més concretament els següents quadres sintetitzen les mesures

d’atenció a la diversitat i de manera específica el PDC (art.14)

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria

Capítol 4

Atenció a la diversitat Article 13

9

Atenció a la diversitat 13.1 L'educació secundària obligatòria s'organitza d'acord amb els principis de l'educació comú i

d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l'etapa. Ni la diversitat sociocultural de l'alumnat, ni la diversitat en el procés d'aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació, que els impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.

13.2 Entre les mesures d'atenció a la diversitat es preveuran agrupaments flexibles, el reforç en grups ordinaris, el desdoblament de grups per reduir la ratio quan faci falta, les adaptacions curriculars, la integració de matèries per àmbits, programes de diversificació curricular i altres programes personalitzats per aquells alumnes amb necessitats específiques de reforç educatiu.

13.3 El Departament d'Educació, amb la finalitat de facilitar l'accessibilitat al currículum establirà els procediments adequats, quan sigui necessari realitzar adaptacions curriculars que s'allunyin significativament dels continguts i dels criteris d'avaluació. Aquestes adaptacions es realitzaran tenint present el desenvolupament de les competències bàsiques. Em aquests supòsits, l'avaluació i la promoció de l'alumnat amb adaptacions curriculars es farà d'acord amb els criteris d'avaluació fixats en les mateixes adaptacions.

Article 14 Programes de diversificació curricular 14.1 Els centres podran organitzar programes flexibles de diversificació curricular, per

l'alumnat que necessiti una organització diferenciada de l' establerta en el centre, pel que fa als continguts i als criteris d'avaluació per tal que s'assoleixi els objectius i competències bàsiques de l'etapa i afavorir l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. Així mateix, el Departament d'Educació podrà autoritzar programes de diversificació curricular que comportin una organització curricular i un horari de permanència en el centre diferent, ja sigui perquè comparteixen l'escolaritat ordinària amb altres activitats externes al centre o perquè els centres organitzen altres activitats que afavoreixen continuar amb èxit els estudis i que requereixen una organització, diferent. En aquestes situacions, l'avaluació s'ajustarà al que estableixi el programa de diversificació curricular.

14.2 Podrà participar en els programes de diversificació curricular l'alumnat des del tercer curs d'educació secundària obligatòria, després de l'oportuna avaluació i a proposta dels equips docents. També hi podran participar aquells nois i noies, un cop escoltat l'alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicions de promocionar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa.

14.3 Els programes de diversificació curricular tindran una durada d'un o dos cursos escolars. Per a l'alumnat que s'incorpora en acabar el segon curs tindran una durada de dos cursos.

14.4 Els programes s'emmarquen en tres grans àmbits: un àmbit de caràcter lingüístic i social; un àmbit científic i tecnològic; i un àmbit pràctic, que es podran desenvolupar, també, agrupant-los mitjançant projectes interdisciplinaris. L'alumnat cursarà un mínim de tres matèries del currículum ordinari en un grup ordinari del curs corresponent.

L'àmbit lingüístic i social inclourà els aspectes bàsics del currículum corresponent a les matèries de Llengua i literatura catalana i castellana, Llengua estrangera i Ciències socials, geografia i història. L'àmbit científic i tecnològic inclourà els corresponents a les matèries de Matemàtiques, Ciències de la naturalesa i Tecnologies.

14.5 Cada programa de diversificació curricular haurà d'especificar la metodologia, els continguts i els criteris d'avaluació.

14.6 L'alumnat que en finalitzar el programa no estigui en condicions d'obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits de l'edat, podrà continuar un curs acadèmic més en el programa.

10

14.7 El Departament d'Educació establirà convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions per al desenvolupament dels programes de diversificació curricular que comportin la realització d'activitats fora del centre, que en cap cas podran ser de tipus laboral ni professional.

Com es pot veure es tracta de donar resposta a les necessitats educatives

d’alumnes amb dificultats generalitzades, de manera que es pugui afavorir el seu

procés educatiu .

Un dels aspectes a destacar és la durada dels P.D. C (Programes de Diversificació

Curricular, en endavant). La normativa ofereix la possibilitat d’organitzar-los durant

dos cursos escolars per l’alumnat que s’incorpora des de 2n d’ ESO.

En síntesi, la D. C. té una sèrie de característiques que la defineixen i l’expliquen:

1. És una forma concreta d’adaptar el currículum.

2. És una proposta que persegueix la funcionalitat i la integració dels

aprenentatges. Els alumnes que accedeixen als P. D. C han presentat al llarg de

la seva història acadèmica dificultats diverses d’aprenentatge, bé per motius

propis, bé perquè l’organització i metodologia educativa no ha estat prou

encertada.

La funcionalitat és concreta en promoure un ensenyament lligat a allò que és

útil per a la vida.

La integració es basa en plantejar activitats que integrin els continguts de

diferents àrees curriculars amb uns objectius comuns.

3. És una oportunitat per aconseguir el Graduat d’ Educació Secundària.

4. És una resposta a la diversitat de l’alumnat, potenciant els aprenentatges de

nois i noies que per la via ordinària troben dificultats generalitzades, de manera

que puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats.

La D.C. és una forma excepcional i diferent de cursar 3r i 4t d’ ESO. Ha de suposar una

millor alternativa que la simple repetició de curs, la promoció amb adaptacions

curriculars i altres mesures de suport i reforç.

Les finalitats, doncs, de la D. C són tres.

1. Desenvolupar les capacitats previstes en els objectius de l’etapa per altres

camins acadèmics i adquirir una forma bàsica que els capaciti per cursar alguna

modalitat d’estudis posteriors , sobretot pensant el l’àmbit de la formació

professional.

2. Obtenir el Graduat.

3. Introduir elements d’Orientació Professional que permetin facilitar el pas al món

laboral.

Les principals novetats que aporten el P.D.C són:

11

A. Organització diferent d’àrees i matèries. Algunes àrees s’uneixen en una sola

per passar a organitzar-se en àmbits.

B. Aprofitar el àmbits per establir relacions entre els continguts de les diferents

matèries per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu i útil.

C. Repartir les tasques per a dominar estratègies complexes en diferents unitats

didàctiques per tractar el domini de les competències de forma recurrent.

D. L’horari de permanència al centre serà també diferent, per dues possibles

raons:

Possibilitat de compartir l’escolaritat ordinària amb altres activitats

externes al centre.

El centre pot organitzar activitats en altres espais.

3 . ELABORACIÓ D’UNA PROPOSTA

3.1. MODEL DE PROGRAMA

Prenent com a base les instruccions del Departament d’Educació per al curs 2008-

2009, i revisant experiències similars arreu en altres comunitats autònomes

(Sebastian,H. ), aquest podria ser un model de programa de diversificació curricular:

1.- Àrees del currículum bàsic que s’integren en cada un dels àmbits (carácter orientatiu).

ÀMBIT LINGÜÍSTIC- SOCIAL 3r ESO

4t ESO

- CIÈNCIES SOCIALS (GEOGRAFIA I HISTÒRIA)

- EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I DRETS HUMANS

- LLENGUA CATALANA

- LLENGUA CASTELLANA

- LLENGUA ESTRANGERA (1ª): ANGLÈS

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC 3r ESO

4t ESO

12

MATEMÀTIQUES

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

TECNOLOGIA

3

4

2

0

-

-

AMBIT PRÀCTIC: Activitats de caràcter pràctic per promoure l’adquisició de les habilitats personals necessàries per a la vida adulta I professional. El Departament d’Educació podrà establir convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions per al desenvolupament d’aquets àmbits dins els P.D.C. en cap cas podran ser de caràcter laboral o professional.

ASSIGNACIÓ HORÀRIA DE MATÈRIES

MATÈRIA 3r ESO 4t ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

LLENGUA ESTRANGERA

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

3

3

3

3

1

3

3

3

3

-

MATEMÀTIQUES

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

TECNOLOGIA

3

4

2

3

-

-

EDUCACIÓ FÍSICA 2 2

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA 1 -

MÚSICA 1 0

EDUCACIÓ ÈTICO CÍVICA - 1

RELIGIÓ/ALTERNATIVA 1 1

MATÈRIES OPTATIVES 2 -

MATÈRIES ESPECÍFIQUES : 4t ESO

Biologia i Geologia 3 Física i Química 3

Educació Visual i plàstica 3 Música 3

Tecnologia 3 Informàtica 3

Llatí 3 2º llengua 3

0

9

13

TUTORIA 1 1

SÍNTESI - 1

RECERCA - 1

TOTAL 30 30

GRUP DE D. C 3r d’ ESO (primer any) Després d’estudiar les orientacions generals facilitades

pel Departament d’Educació per a l’organització curricular dels P.D.C., aquesta podria

ser una possible organització curricular:

ÀREES I MATÈRIES HORES

SETMANALS

ÀREES BÀSIQUES COMUNES

GRUP ORDINARI

- Educació Física

- Educació Visual i plàstica

- Música

- Religió/Alternativa

- Educació Ciutadania

2

1

1

1

1

ÀREES ESPECÍFIQUES

- ÀMBIT LINGÜÍSTIC . SOCIAL

- Llengua catalana i literatura

- Llengua castellana i literatura

- Ciències Socials

3

3

3

- ÀMBIT CIENTÍFIC- TECNOLÒGIC

- Matemàtiques

- Ciències de la naturalesa

3

4

- ÀMBIT PRÀCTIC (projecte)

- Tecnologia

- Anglès bàsic I

2

3

MATÈRIES OPTATIVES 2

ALTRES: SÍNTESI Es durà a terme dins l’horari de matèries

14

TUTORIA (es prioritzarà el tutor/a d’un dels tres àmbits)

1

TOTAL

30

GRUP DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR DE 4T D’ ESO (2n any)

ÀREES I MATÈRIES HORES

SETMANALS

ÀREES COMUNES BÁSIQUES

(Grup ordinari)

- Educació Física

- Educació Ètica- cívica

- Religió /Alternativa

2

1

1

ÀREES ESPECÍFIQUES

- ÀMBIT LINGÜÍSTIC SOCIAL

- Llengua catalana i literatura

- Llengua castellana i literatura

- Ciències Socials.

3

3

3

- ÀMBIT CIENTÍFIC- TECNOLÒGIC

- Matemàtiques - Tecnologia - Anglès bàsic II

3

3

3

MATÈRIES ESPECÍFIQUES

- ÀMBIT PRÀCTIC

PROJECTE ORIENTACIÓ PROFESSIONAL :

Coneixement d’oficis.

7

15

TUTORIA (es prioritzarà tutor/a d’un dels àmbits)

RECERCA (total 35 h.) 1

TOTAL 30

3.2. PRINCIPIS PEDAGÒGICS I METODOLÒGICS

Revisant les propostes que fa el Departament d’Orientació de l’ IES Diego de Siloé

dins del marc del seu P.D.C., es poden extreure quatre tipologies bàsiques

d’intervenció en aquest tipus de programes:

1. El procés d’ensenyament- aprenentatge més tutelat que amb l’alumnat

ordinari. S’ha de contemplar amb una major insistència:

- L’avaluació continua i formativa. Es tracta de fer servir com activitats

d’avaluació les pròpies activitats d’aprenentatge o és que és el mateix,

valorar tota la feina feta.

- Informar l’alumne/a dels seus progressos i les seves dificultats. Això suposa

la correcció informada de quaderns i treballs. Cal revisar acuradament les

proves, els exercicis i els deures per trobar les raons dels progressos i les

dificultats.

- Incrementar la quantitat i varietat d’orientacions a l’hora de fer la feina.

- Explicitar els objectius a assolir i els mínims que es demanaran.

- Adaptar els materials i els llibres de text. En aquest sentit caldria si es

considera necessari modificar els enunciats de les feines, estructurar els

exercicis de manera adequada i evitar feines ambigües i poc precises que

només poden provocar ansietat en l’alumne/a.

2. Crear un clima de diàleg a l’aula. És molt important motivar a través de

l’estímul i el missatge positiu i reconèixer qualsevol esforç per sobre de la

correcció o incorrecció de les respostes. Aprofitar els errors que es fan per

considerar-los com una bona oportunitat d’aprenentatge.

3. Propiciar experiències d’èxit des de l’ inici de curs per promoure la confiança.

Algunes consideracions al voltant d’aquest apartat poden ser:

- Començar amb tasques adequades al seu nivell de competència.

16

- Assignar quantitats adequades i no excessives de feina.

- Estructurar adequadament les tasques.

- Realitzar les primeres proves d’avaluació després d’unes setmanes des de l’

inici de curs, assegurant-nos que la majoria té èxit.

4. Potenciar el treball cooperatiu.

3.3. PROCEDIMENTS PER A LA SEVA APLICACIÓ

Sebastian, H. exposa en el seu web un llistat de procediments per a la correcta

aplicació dels P.D.C. :

A. Criteris i procediments per a la selecció de l’alumnat

El P.D.C no podrà resoldre tots els problemes del centre. És necessari articular-lo amb

altres mesures d’atenció a la diversitat.

Donat que és difícil valorar exactament les possibilitats de un que alumne/a assoleixi

els objectius generals de l’etapa, no és del tot possible establir un perfil definitiu i

estàndard de l’alumnat de diversificació. És imprescindible considerar els casos

individualment de manera que es pugui tenir clar si el programa és adequat o no per

un alumne/a.

Aquests podrien ser alguns dels criteris de selecció

Alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge generalitzades que posen en

risc el poder assolir els objectius de l’etapa. Aquest perfil d¡alumnat sol

presentar les següents característiques:

- Dèficit de coneixements i manca d’organització dels mateixos.

- Desconeixement de les estratègies d’aprenentatge que permeten fer front

amb èxit a les tasques escolars.

- Percepció de que l’esforç que fan no serveix per escapar de la situació de

fracàs.

- Atribució del fracàs escolar a la seva manca d’esforç com una manera de

protegir la seva imatge.

- Autoestima acadèmica i personal baixa. Els pocs èxits que tenen els

atribueixen a factors externs com la condescendència del professor o la

sort, i no a la seva capacitat.

17

Alumnes amb possibilitat d’obtenir el Graduat d’ ESO.

Alumnes amb el que no han acabat de donar bons resultats mesures prèvies

d’atenció a la diversitat.

Alumnes amb nivells baixos de motivació abans d’accedir al PDC, ja que han

viscut reiterades experiències de fracàs.

Estudiar i valorar amb una certa flexibilitat la possibilitat d’accés dels alumnes

amb problemes de conducta i/o amb necessitats educatives especials, sempre

tenint en compte l’estudi detallat del cas.

B. El professorat dels P.D.C.

El fet de reduir el nombre d’àrees i de professors facilita l’atenció educativa i un millor

coneixement de cada alumne/a, de les seves capacitats, interessos,etc.

D’altra banda, es millora la coordinació entre els professors que imparteixen docència

als grups de D. C, tant per unificar criteris d’actuació com per tractar aspectes de

l’avaluació i de l’acreditació del títol de l’ ESO.

Donada la importància que té l’orientació dels alumnes, és aconsellable que sigui el

Departament d’Orientació el que planifiqui, coordini i desenvolupi la D. C. És per això

la conveniència de que el professorat estigués integrat al Departament d’Orientació.

En el P.D.C. ,el professor esdevé un educador que prioritza l’acció tutorial, l’orientació i

les relacions humanes amb els seus alumnes.

Cal tenir en compte, però, que la formació inicial del professorat no sempre coincideix

amb el perfil que es demana , de manera que s’ha de complementar amb una

formació permanent pel que fa a les dinàmiques de grup, treball per projectes,

tècniques i procediments didàctics,etc.

C. Criteris i procediments per a l’avaluació

El Departament d’Orientació i la Comissió d’Atenció a la Diversitat hauran de realitzar

el seguiment i la valoració del Programa de Diversificació i elaborar una valoració que

inclogui.

1.- Informe sobre el progrés dels alumnes que han seguit el programa

2.- Valoració del funcionament del programa i propostes de modificació.

És necessari reflexionar periòdicament sobre el funcionament i desenvolupament del

programa pel que fa al següents elements:

18

A. Principis pedagògics, metodològics i organitzatius.

B. Procediments i criteris per a la selecció dels alumnes.

C. Criteris per a l’elaboració de la programació didàctica dels àmbits

D. Directrius per aplicar els criteris de titulació.

Alguns indicadors que poden ser útils per a valorar els P.D.C. són.

Opinió i grau de satisfacció dels professors que intervenen en el P.D.C.

Opinió i grau de satisfacció dels alumnes.

Nivell d’integració dels alumnes en el programa.

Percentatge d’èxit en funció dels resultats acadèmics.

Implicació del Departament d’Orientació, de la comissió d’atenció a la diversitat

i de la resta de departaments didàctics en l’elaboració i el desenvolupament del

programa.

Recursos utilitzats i aprofitament dels espais.

Integració del grup d’alumnes de D.C. en la vida del centre.

3.4. UNA PROPOSTA D´ INTERVENCIÓ

El present estudi ha dut a terme una proposta d’intervenció amb alumnes d’adaptació

curricular de 3r d’ ESO dins de l’àmbit lingüístic i social. S’han programat dues unitats

didàctiques dins d’una proposta general de 9 unitats didàctiques a dur a terme en un

curs escolar. Al final de cada unitat hi figura un annex amb un document pel

professor/a on s’especifica la programació, la seqüència d’ensenyament aprenentatge i

una breu guia per a l’avaluació de la unitat.

3.4.1. ELS REFERENTS

A. Conceptes bàsics presents en la proposta de programació

En el document del professor/a, a final de cadascuna de les uniats didàctiques hi

figuren, en forma d’esquema, els següents conceptes que donen suport al

desenvolupament de la unitat. És interessant explicar-los i definir-los prèviament per a

la comprensió de la intenció de la programació.

Competències educatives generals:

19

La competència educativa general o transversal és susceptible de generar una infinitat

de conductes adequades pel que fa a una infinitat de conductes noves. Estaríem

parlant de treballar la potencialitat interior, la personal.

Una vegada clarificat el concepte em vaig reflexionar sobre la següent qüestió:

“Si els alumnes de D. C. han d’assolir les competències generals, quina serà la millor

manera d’ensenyar-les: per matèries separades o integrant-les?.

L’acció educativa ha d’orientar-se a l’aplicació dels coneixements a situacions

practiques i a contextos concrets. Això no vol dir que a les unitats didàctiques que es

presenten en aquesta recerca i que s’han experimentat amb alumnes de 3r d’ESO,

s’hagin menystingut els “sabers”, sinó que s’ha intentat complementar teoria i

pràctica.

- Competència específica: s’aplica a una situació o família de situacions dins d’un

context particular. Es bàsicament un acte observable i està relacionat amb cada àrea

temàtica.

- Competència bàsiques o claus: són les fonamentals i construeixen posteriors

desenvolupaments. Totes les competències generals o transversals són claus i algunes

competències específiques també són claus. Aquesta seria la base de la proposta de

programació de D. C.

- Àmbit disciplinar:

Definim l’àmbit com el conjunt de continguts de caràcter disciplinar, interdisciplinar i

metadisciplinar organitzats al voltant de les assignatures que formen l’àmbit.

La proposta d’àmbit pretén evitar la fragmentació dels continguts i facilitar

l’aproximació a la realitat. L’àmbit té sentit en la mesura que ajudi a que els alumnes

dels P.D.C. assoleixin les competències bàsiques.

La funció dels professor/a d’àmbit va més enllà de l’ensenyament de la seva matèria;

ha d’ensenyar a pensar, a comunicar-se, a compartir i a treballar en equip. El model de

professor d’àmbit demana canvis en el pensament i la pràctica docent.

Finalment cal també tenir en compte la necessita d’elaborar material curricular

coherent amb el model de D. C. Existeixen propostes curriculars desenvolupades per

editorial al territori MEC, (EDITEX) però a Catalunya de moment existeixen propostes

interessants d’adaptació curricular per matèries. (Vicens Vives)

- Competències i continguts metadisciplinars, interdisciplinars i disciplinars

20

L’anàlisi de les competències educatives generals no permet establir una relació

directa entre cada competència amb la disciplina acadèmica. La major part d’aquestes

competències requereixen uns coneixements, procediments i actituds que no

corresponen explícitament al coneixements d’una disciplina en concret. Aquestes

competències són anomenades de caràcter metadisciplinar.

Existeix un segon grup de continguts que depenen de les disciplines incloses dins de

l’àmbit lingüístic i social, o sigui que són de caràcter interdisciplinar.

Finalment, existeix un tercer grup de continguts que són els que podem identificar com

específics i que depenen directament d’una disciplina, els continguts d’àrea. En la

proposta de programació de D. C les àrees de l’àmbit lingüístic i social estan al servei

del desenvolupament de les competències educatives.

B. Objectius de l’àmbit lingüístic i social i la seva vinculació als objectius de l’etapa

Un dels aspectes més important d’aquesta proposta és la necessitat de mantenir la

coherència amb els objectius generals d’etapa. El P.D.C. ha de facilitar que els alumnes,

nois i noies, desenvolupin les capacitats enunciades en els objectius de l’Educació

Secundària Obligatòria i assoleixin les competències bàsiques de l’etapa.

Recordem seguidament els objectius general d’etapa, ja que seguidament els

relacionarem amb els objectius generals de l’àmbit lingüístic i social.

OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Els objectius són principis d’acceptació general però de difícil aplicació Una dels

aspectes bàsics dels P.D.C és justament quin desenvolupament fem del currículum.

Cal plantejar qüestions com.

- Quins objectius educatius volem aconseguir?. Podrà el centre assegurar

l’assoliment de tots aquests objectius?

- Com definir les assignatures?

- Quina selecció dels continguts d’aprenentatge durem a terme?

- Quins criteris farem servir per avaluar?

- Finalment, un professorat format fonamentalment per instruir pot assumir

aquesta tasca?

- Quins són els continguts/objectius que no corresponen a la tradició escolar

però que la societat considera imprescindibles per als seus ciutadans?

- Quines són les mesures que el sistema educatiu i dins de les seves possibilitats

les mateixes escoles han d’adoptar per garantir que aquets continguts es

puguin aprendre, compensant els possibles dèficits familiars.

21

Les unitats de l’àmbit lingüístic i social que han estat elaborades com unitats

experimentals, han estat aplicades amb alumnes de 3r d’ESO de grups

d’adaptació curricular. Inclouen a l’apartat de programació del professor

l’objectiu general relacionat amb cadascuna de les activitats proposades. És per

això que recordem els objectius i els situarem amb el número corresponen al

següent llistat.

OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO1

- 1) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

- 2) Desenvolupar i consolidar hàbits d'esforç, d'estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

- 3) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

- 4) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

- 5) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

- 6) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d'altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

- 7) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

- 8) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

- 9) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

- 10) Desenvolupar habilitats bàsiques en l'ús de fonts d'informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.

- 11) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s'estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència

1 Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació

secundària obligatporia.

22

per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

- 12) Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l'exercici d'activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.

- 13) Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d'expressió i representació.

- 14) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

- 15) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l'activitat física i l'esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

M’ha sembla interessant i he estudiat a fons la proposta de desplegament curricular dels P.D.C feta per la Consejería de Educación y Ciencia del Gobierno del Principado de Asturias. El llistat d’objectius que es presenten seguidament s’ha adaptat a les característiques específiques de Catalunya. Per a fer l’adaptació s’han consultat programacions de editorials com Vicens Vives, que ha fet una aposta força interessant per proporcionar materials que donin suport als grups d’adaptació curricular.

1.- Desenvolupar la competència comunicativa (correspondència amb els objectius

generals d’etapa 2, 5, i 8). Es tracta de centrar el currículum en l’ús funcional de la

llengua i en l’aprenentatge de les següents destreses:

1.1. Parlar, escriure, escoltar i llegir en diferents àmbits de l’activitat social.

1.2. Comprensió de missatges orals i escrits i Producción de textos adequats a la

intenció comunicativa.

1.3. Desenvolupament de destreses relacionades amb l’obtenció d’informació, la seva

interpretació el seu tractament i si s’escau, la representació gràfica o comunicació, de

manera que l’alumne/a vagi aprenent de manera progressiva a treballar

autònomament.

1.4. Afavorir el coneixement del codis lingüístics i no lingüístics dels mitjans de

comunicació de masses i de les tecnologies de la Informacion i comunicacions,

possibilitant la interpretació crítica dels missatges

1.5. Afavorir el coneixement i la valoració positiva per part dels alumnes del projecte

educatiu l’unilingüe , de manera que puguin utilitzar correctament el català i el castellà

i tinguin coneixements bàsics d’una llengua estrangera.

23

2.- Adquirir coneixements, destreses i actituds necessàries per comprendre la realitat

del món on vivim.(correspondència amb els objectius generals d’etapa 6, 7, 1, i 4)

2.1. Proporcionar coneixements bàsics sobre l’organització espaial de les societats i la

configuració del territori, de manera que l’alumne/a adquireixi un major grau de

consciencia dels aspectes demogràfics, econòmics o socials.

2.2. Adquirir coneixements bàsics i globals dels processos històrics contemporanis.

2.3. Afavorir el desenvolupament de persones lliures I integres, consolidant

l’autoestima, la dignitat personal, la llibertat I la responsabilitat.

3. – Desenvolupar en els nois i noies la capacitat per fer front, des del punt de vista

ètic, a l’anàlisi dels problemes de la societat actual i plantejar-se i proposar alternatives

per poder assolir un món més just.

3.1. Desenvolupar procediments com el raonament, l’argumentació i el reconeixement

dels propis sentiments.

3.2. Promoure actituds bàsiques per a la convivència com són la tolerància, el diàleg i

la solidaritat.

RELACIÓ ENTRE OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA I ELS OBJECTIUS DE L’ÀMBIT

LINGÜÍSTIC I SOCIAL.

Objectiu

etapa

Objectiu àmbit lingüístic –social

9

11

12

L-S 1.- Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de

l’activitat acadèmica, social i cultural, tot valorant la lectura com a Font de

plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix, i consolidar

l’hàbit lector.

L-S 2.- Utilitzar la llengua per expressar-se oralment i per escrit amb correcció i

coherència, de forma adequada a cada situació i finalitat comunicativa,

afavorint l’expressió d’idees i sentiments propis, evitant estereotips lingüístics,

que suposin judicis de valor i prejudicis de qualsevol tipus.

L- S 3.- Conèixer la realitat plurilingüística de Catalunya , d’Espanya i del món, valorant les varietats de la llengua com una riquesa cultural. L-S 4.- Aconseguir la competència en llengua catalana com a vehicle de

24

3

4

6

4

3

1

2,4,5

1,3

comunicació parlada o escrita.

L-S 5.- Aconseguir la competència parlada i escrita en llengua castellana .

L- S 6.- Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social

i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir, interpretar,

elaborar i presentar en diferents formats informacions i opinions diverses de

manera organitzada i intel·ligible.

L-S7.- Aproximar-se al coneixement de les mostres més rellevants del

patrimoni natural, històric, cultural i literari d’Europa, d’Espanya i de

Catalunya, reconeixent els seus trets fonamentals i valorar-ho i respectar-ho

com un recurs per al l’enriquiment individual i col·lectiu.

L-S8.- Identificar els problemes més rellevants de les societats contemporànies,

distingint els components polítics, econòmics, socials i culturals i les seves

interrelacions, amb la finalitat d’adoptar opinions raonades sobre qüestions

de caire social.

L-S9.- Identificar i localitzar les característiques bàsiques de la diversitat

geogràfica del món, reconeixent els trets físics i humans d’Europa, d’Espanya i

especialment de Catalunya, entenent el territori com el resultat de les

interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos

disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials,polítiques i

mediambientals que se’n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.

L-S 10.- Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i

esdeveniments més rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa,

Espanya i Catalunya, distingint les causes, les conseqüències i aplicant tots

aquets coneixements a la interpretació del present, la comprensió del passat i

la construcció del futur.

L-S 11.- Desenvolupar l’autoestima, l’autonomia personal i adquirir hàbits

d’estudi. Participar en tasques d’equip i debats amb una actitud

constructiva,valorant la importància de l’esforç personal, la cooperació i el

diàleg en la vida col·lectiva.

L-S.- 12 Reconèixer els principis i valors que regeixen el funcionament de les

societat democràtiques, assumint els drets i deures derivats de l’Estatut de

Catalunya, la Constitució espanyola i les declaracions de drets humans d’àmbit

internacional.

C .Continguts de referència

25

BLOC 1: COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

1. Ús funcional de la llengua

Comprensió i composició de textos propis de la vida quotidiana i

de les relacions socials en àmbits propers a l’experiència de

l’alumne/a.

Comprensió i exposició d’informacions d’actualitat properes als

interessos de l’alumne/a procedents dels mitjans de

comunicació escrita i audiovisual.

Comprensió d’explicacions orals utilitzades en l’àmbit acadèmic,

especialment relacionades amb la realització i presentació de

tasques.

Ús de la llengua per prendre consciència de les idees i sentiments

propis, per regular la conducta, resolent de manera pacífica i

constructiva els conflictes mitjançant el diàleg.

Presentació adequada de textos escrits tant en suport de paper

com digital, tenint en compte les normes gramaticals,

ortogràfiques i tipogràfiques.

Interès per la composició escrita com a font d’informació i

aprenentatge.

Participació activa i actitud de cooperació i respecte en

situacions de comunicació oral i escrita pròpia d’àmbits

acadèmics o quotidians.

2. Reflexió sobre la llengua

Observació i reconeixement de les diferències contextuals i

formals entre comunicació oral i escrita i entre els usos formals i

col·loquials dels discursos.

Identificar els trets peculiars que caracteritzen els diversos usos

de la llengua. Diferenciació entre usos “cultes” i “vulgars” i

argots ”juvenils” i “professionals”.

Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verbs

com a formes d’expressar intencions dels parlants.

26

Ús reflexiu i funcional d’alguns connectors textuals (temporals,

d’ordre, de contrast...) i d’alguns mecanismes de referència

interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius,

demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims, el·lipsis).

3. Educació Literària

Desenvolupament de l’autonomia lectora i l’estima per la

literatura com a font de plaer i de coneixement d’altres móns,

temps i costums.

Lectura i comentari d’obres literàries o fragments adequats a

l’edat, relacionant-los amb els grans períodes i autors de la

literatura universal.

Identificar els recursos expressius i estilístics més evidents de les

obres literàries a partir de la lectura dels fragments escollits.

Composició de textos senzills d’intenció literària.

BLOC 2: TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Recerca, registre, interpretació i comparació d’informació procedents de

fonts diverses (observació directa de la realitat, bibliografia, mitjans de

comunicació, suports electrònics i Internet) i presentades en diferents

formats: textos, imatges, vídeo,gràfics, taules estadístiques i altres.

Aplicació de les estratègies per a la comprensió de textos orals i escrits:

prendre notes i apunts, relectura, identificar paraules clau, anàlisi de la

tipologia, l’estructura i la finalitat del text, ús de diccionaris, elaboració

de resums o esquemes,etc.

Presentació ordenada i clara de la informació escrita, fent ús del

vocabulari, i combinant procediments , formats i tipus de text

variats: redaccions, resums, quadres sinòptics, taules de dades,

esquemes, gràfics, etc.

Utilització dels processadors de text per a la realització de treballs

escrits fent servir els correctors ortogràfics.

Realització d’exposicions orals i presentacions planificades sobre

temes acadèmics o d’actualitat, aprofitant els recursos que

proporcionen les tecnologies de la informació i comunicació,

27

combinant procediments i formats diversos: textos orals i escrits,

imatges, música, gràfics,etc.

Planificació i realització en equip de projectes o petits treballs de

recerca, de manera que posteriorment es puguin presentar en

forma de resum, informe escrit o exposició oral.

Interpretació de plànols i mapes de diferents temes i escales.

Interpretació i elaboració de gràfics per a la representació de taules

de dades.

Ús de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i

comunicació de forma progressivament autònoma per a la

localització, selecció i organització de la informació.

Preparació i realització de diàlegs o debats sobre aspectes rellevants

de la realitat expressant opinions pròpies mitjançant

argumentacions documentades i raonades, tot i respectant les

opinions dels altres i les normes que regeixen el diàleg.

BLOC 3: ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ESPAI GEOGRÀFIC

Localització de llocs i espais geogràfics significatius en el mapa del món,

d’Europa, d’Espanya i de Catalunya.

Localització i caracterització dels grans àmbits geopolítics, econòmics i

culturals del món.

La Unió europea: l’espai geogràfic i les seves institucions bàsiques.

L’organització política i administrativa d’Espanya. La Comunitat

Autònoma de Catalunya.

Les necessitats humanes i els recursos econòmics. Localització i

caracterització de les principals zones i focus d’activitat econòmica, amb

especial referència al territori català, espanyol i europeu. Els

desequilibris regionals.

Diferenciació de les característiques dels paisatges agraris, industrials,

urbans i de serveis. Identificació dels principals factors físics i humans

que els configuren.

28

Conceptes, agents i institucions bàsiques que intervenen en l’economia

de mercat.

Les activitats econòmiques i els problemes mediambientals. Les

conseqüències de l’ús abusiu dels recursos. Mesures que contribueixen

individualment i col·lectiva a la racionalització en el consum i al

desenvolupament humà de forma equitativa i sostenible.

BLOC 4: CIUTADANIA EN UN MÓN GLOBAL

Les relacions interpersonals. Respecte a les diferències personals.

Habilitats i actituds socials per a la convivència. Pràctica del diàleg

constructiu com estratègia per fer front als conflictes de forma no

violenta.

Diversitat, desigualtats i conflictes de la societat actual. L ’Índex de

Desenvolupament Humà. Interpretació i comparació d’indicadors

econòmics de diferents països.

El món desigual: riquesa i pobresa. La manca d’accés a l’educació com a

font de pobresa. La discriminació de la dona. Reconeixement de les

repercussions que determinades formes de vida en el món tenen en els

països en vies de desenvolupament.

Actitud crítica davant del desigual repartiment de recursos i rebuig de

les desigualtats entre les persones i els pobles del món. Les polítiques

de cooperació i ajut al desenvolupament.

Comparació d’indicadors i dades demogràfiques bàsiques per analitzar

l’estructura, la distribució i evolució de la població de diferents països.

Característiques de la població d’Espanya i de Catalunya.

Tendències i conseqüències dels desplaçaments de població al món

actual. Anàlisi de la situació a Catalunya, Espanya i Europa.

BLOC 5: CONEIXEMENTS HISTÒRICS

Localització en l’espai i en el temps d’etapes, cultures, coneixements i

processos històrics. Representació gràfica de seqüències temporals.

Identificació de les causes i conseqüències dels fets històrics i dels

processos d’evolució i canvi, relacionant-los amb els factors que els van

originar.

Reconeixement en el present de les principals aportacions dels passat.

29

Les transformacions polítiques del món contemporani. Les revolucions

liberals burgeses i les conseqüències per a societats contemporànies.

Les grans transformacions del s. XX. Les guerres mundials i el valor dels

organismes internacionals per la preservació de la pau.

Les i ideologies contemporànies (nacionalisme, socialisme i feixisme) i la

seva influència en els coneixements i processos històrics i socials.

Reconeixement dels elements bàsics que caracteritzen les

manifestacions artístiques més rellevants, relacionant-les amb la seva

intencionalitat i la seva significació en el context de la seva època.

Valoració de l’herència cultural i el patrimoni artístic, natural i lingüístic

com a riquesa que cal preservar i col·laborar per a la seva conservació.

BLOC 6: MÓN ACTUAL

Els diferents tipus de règims polítics: dictadura, democràcia, monarquia i

república. Identificació dels principis i institucions bàsiques dels règims

democràtics. Les formes de participació ciutadana.

La Declaració universal dels drets humans. Valoració dels drets i deures

humans com a conquestes històriques inacabades i de les constitucions

com a font de reconeixement de drets.

La Constitució Espanyola. L’Estatut d’autonomia de Catalunya. La

política com a servei a la ciutadania: la responsabilitat pública.

El impostos i la contribució dels ciutadans i ciutadanes. Compensació de

desigualtats i distribució de la renda.

Identificació i anàlisi dels problemes rellevants i els focus de tensió del

món actual. Desequilibris mundials. Interdependència, globalització i

cooperació.

Els canvis a les societats actuals. Els canvis en el món del treball. Els nous

papers socials de l’home i la dona:la igualtat efectiva dels drets laborals

i socials. Els nous moviments socials i culturals.

La resolució pacífica dels conflictes. Els dret internacional humanitari.

Les accions individuals i col·lectives en favor de la pau.

D. Àmbit científic i tecnològic i àmbit pràctic.

30

Tot i que aquests dos àmbit no són l’objecte d’aquesta proposta de treball, cal tenir en

compte que el P.D.C. es centren en tots tres àmbit. És per aquesta raó que que per

donar un caire més global a l’estudi , donen seguidament una breu informació sobre

els dos àmbits no desenvolupats en l’estudi.

- Àmbit científic i tecnològic.

El currículum de l’àmbit científic – tecnològic es configura amb els continguts i

mètodes propis de les matemàtiques i les ciències naturals, dos camps del

coneixement entre els quals existeixen nombroses interaccions.

En la societat actual és imprescindible el maneig diari de conceptes i procediments

matemàtics. És necessari seleccionar continguts que puguin ajudar els alumnes a

prendre mides, dades, realitzar càlculs, obtenir i aplicar fórmules senzilles, representar

dades en forma de taules o gràfiques per poder fer-ne l’anàlisi , l’ interpretació i

elaborar les pròpies conclusions.

Comprendre la ciència, els procediments científics, les aplicacions tecnològiques i la

seva influencia en assumptes tant rellevants com la salut, els recursos alimentaris, el

medi ambient, el transport o els mitjans de comunicació, són elements clau per

entendre la societat actual.

En aquest sentit és interessant la proposta de blocs temàtics que ha fet la Consejeria

de Educación y Ciencia del Principado de Asturias (2008):

Bloc 1: Continguts comuns de l’àmbit científic i tecnològic

- Resolució de problemes científics i matemàtics.

- Procediments per a l’anàlisi de situacions o problemes relacionats amb la salut,

el medi ambient

- Valoració i reconeixements de les aportacions científiques.

Bloc 2: Tractament de la informació i competència digital.

- Habilitats per obtenir, seleccionar i interpretar informació.

- Capacitats per comunicar, presentar i exposar informació en diferents formats

aprofitant els recursos de les tecnologies de la informació i comunicació.

Bloc 3: Les persones i la salut.

- El cos humà des de la perspectiva d’educació per a la salut.

- Higiene, estils de vida i hàbits de prevenció de malalties.

31

Bloc 4: Ecologia i desenvolupament sostenible.

- La terra com un planeta viu.

- Els éssers vius i la seva relació amb el medi físic.

- Els problemes mediambientals.

Bloc 5: Eines per representar i interpretar la realitat(Competència matemàtica).

- Quantitats, espai i forma.

- Canvi i relacions.

- Incertesa.

Bolc 6: La diversitat de la matèria.

Bloc 7: Els canvis químics i les seves repercussions.

- Àmbit pràctic.

La selecció de continguts d’aquest àmbit s´ ha de considerar en funció dels

següents criteris:

A. Facilitar l’adquisició d’aprenentatges funcionals relacionats amb les

competències bàsiques.

B. Afavorir el desenvolupament de destreses i habilitats practiques relacionades

amb la Tecnologia i la iniciació Professional.

C. Comprensió i explicació dels problemes rellevants relacionats amb la

Tecnologia i les conseqüències de les seves aplicacions al món real.

La següent proposta de blocs pot ajudar a realitzar el desplegament curricular de

l’àmbit:

Bloc 1: Elaboració de projectes i resolució de problemes tecnològics.

Bloc 2: Tractament de la informació i competència digital.

Bloc 3 : Tecnologies

32

Els centres , tenint en compte les característiques dels seu alumnat i del seu entorn i

els recursos humans i materials dels quals disposin, poden incloure en la concreció dels

seu currículum continguts de tipus pràctic orientats a la iniciació professional o bé

relacionats amb l’orientació professional de l’alumnat.

3.4.2 LA PROPOSTA D’INTERVENCIÓ I LA SEVA VINCULACIÓ A ALLÒ QUE ÉS TRANSVERSAL.

La programació de l’àmbit lingüístic i social , adreçada a 3r d ’ESO dins del marc del

P.D.C, inclou de manera integrada les assignatures de llengua catalana, llengua

castellana i ciències socials.

S’han elaborat quatre matrius amb l’objectiu de repartir en les diferents unitats

tasques per a dominar diferents estratègies que es consideren claus en l’ensenyament

secundari. Es tracta doncs de treballar el domini de competències de forma recurrent.

El Curriculum vasco para el período sobre la escolaridad obligatoria (2006) afirma que

no hi ha suficient experiència per integrar les competències i les àrees disciplinars i a

més a més que tampoc és fàcil identificar les competències necessàries per a la vida.

Però el que si deixa clar aquest informe és que les competències generals que

s’ensenyen en diferents situacions, amb diferents continguts i en distintes matèries,

tindran una major capacitat de transferència. Això justifica que presenti unes matrius

de competències per a les 9 unitats i que després les hagi desenvolupat en dues

unitats de prova.En la proposta que presento seguidament tracto de compatibilitzar

l’organització del currículum per àmbits sense descuidar la importància de les àrees.

33

Matriu nº 1: Procediments metadisciplinars

U-1

U-2

U-3

U-4

U-5

U-6

U-7

U-8

U-9

01) Pautes a seguir per a la comprensió de missatges orals. X X X X

02) Passos per a la comprensió de textos escrits. X X X X X X X X X

03) Pautes per a la producció de textos genèrics. X X X X

04) Regles a seguir per a la realització d'informes descriptius. X X X X X

05) Regles per a la realització d'informes valoratius o crítics. X X X X

06) Pautes a seguir per a la realització de comentaris de textos. X X X

07) Pautes per a la realització de treballs monogràfics. X X X X X

08) Orientacions a l'hora de realitzar la presentació o exposició oral d'un tema. X X X

09) Pautes per a la recerca d'informació bibliogràfica. X X X X X

10) Consells a seguir per fer servir l'ordinador en l'obtenció de la informació. X X X

11) Regles a seguir per a l'organització de la informació fent servir taules i diagrames. X X X X X X

12) Pautes a seguir per clarificar, generar i avaluar idees. X X

13) Pautes a seguir per a la realització d'esquemes. X X X X X X X X X

14) Pautes a seguir per a la realització de mapes conceptuals. X X X X

15) Pautes a seguir per a la realització de resums. X X X X

16) Passos a seguir per prendre notes sobre diferents tipus d'informació X X X X

17) Pautes a seguir per desenvolupar la metacognició X X X X

18) Passos a seguir a l'hora d'estudiar i memoritzar un text. X X X X X X X

19) Normes a seguir per a l'organització del treball: agenda, carpetes ,etc. X X X X X X X

20) Consells a seguir per realitzar petites investigacions. X X X X

21) Normes a seguir per a la participació de debats a l'aula. X X X

22) Orientacions per a realitzar treballs en equip. X X X X X

U1 Els continents i el seu espai natural U2 Organització política del món U3 Les activitats econòmiques: Catalunya i Espanya U4 La desigual distribució de riquesa U5 Geografia física de Catalunya i Espanya U6 Organització política del territori U7 Industria i energia U8 Serveis, comerç i transport U9 La globalització i les desigualtats territorials i socials

34

Matriu nº2: Competències interdisciplinars (LLengües-Socials)

U-1

U-2

U-3

U-4

U-5

U-6

U-7

U-8

U-9

01) Comprendre i utilitzar diferents variants en el discurs: descripció, narració, exposició, argumentació X X X X X

02) Adquisició de vocabulari X X X X X X X X X

03) Recerca i selecció d'informació rellevant en funció de necessitats diferents. X X X X X X

04) Ús de la informació per poder produir textos orals i escrits propis. X X X X X

05) Aprendre a utilitzar fonts d'informació (biblioteques,Internet…) seguint un itinerari específic. X X X X X X X X X

06) Analitzar la informació de forma crítica. X X X X X

07) Ús de suport electrònic per a la composició de textos, per a planificar, executar i revisar el text. X X X X X X X X X

08) Autovalorar-te. Prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. X X X X X

09) Repassar continguts abans de tractar-ne de nous. X X X X X X X X X

10) Aplicar raonaments, saber preveure i adaptar-se als canvis de manera positiva. X X X

11) Plantejar-se objectius, planificar les accions per a dur a terme un treball d'investigació. X X X X

12) Reflexionar i buscar elements per defensar un punt de vista propi. X X X X

13) Desenvolupar la capacitat de posar-se en el lloc dels altres X X

14) Exercir el diàleg constructiu com a via necessària de solució de problemes. X X X

15) Respectar les opinions que no coincideixin amb les d'un mateix. X X X X

16) Fer debats i discussions en grup, arribant a conclusions que pugin ser acceptades per tothom. X X X X

U1 Els continents i el seu espai natural U2 Organització política del món U3 Les activitats econòmiques: Catalunya i Espanya U4 La desigual distribució de riquesa U5 Geografia física de Catalunya i Espanya U6 Organització política del territori U7 Industria i energia U8 Serveis, comerç i transport U9 La globalització i les desigualtats territorials i socials

35

Matriu nº 3: Competències d' area: llengua.

U-1

U-2

U-3

U-4

U-5

U-6

U-7

U-8

U-9

01) Practicar el resum com a tècnica per a la presentació de la informació més important d'un text. X X X X X

02) Millorar l'expressió escrita per mitjà de la pràctica de l'ortografia i les normes d'escriptura. X X X X X X X X X

03) Valorar l'ús del diccionari com a element adequat per al coneixement del significat de les paraules. X X X X X X

04) Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text. X X X X X X X X X

05) Reconèixer el tipus d'informació que transmeten els mitjans. X X X X

06) Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament. X X X X

07) Suprimir els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis o imatges estereotipades del món. X X X

08) Constatar la varietat dels usos de la llengua i la diversitat lingüística. X X X X

09) Elaborar col·lectivament un reportatge, posant-se d'acord sobre el que ha d'aparèixer. X X X

10) Aplicar regles gramaticals a les situacions amb què ens trobem, seleccionant la correcta. X X X X X X X X X

11) Comparar modalitats oracionals i veure semblances i diferències que s'estableixen entre elles. X X

12) Llegir textos expositius i entendre la informació que ens proporcionen. X X X X X X X X X

13) Interpretar requadres i descobrir la informació gramatical que ens proporcionen. X X X X X X X X X

14) Descobrir la informació gràfica que presenten les pàgines web. X X X X X X X X X

15) Recórrer al suport electrònic en el procés d'escriptura. X X X X X X X X X

16) Competència literària: hàbit lector i hàbit escriptor. X X X X

17) Comprensió i composició de textos: analitzar, contrastar, reduir o ampliar. X X X X X

U1 Els continents i el seu espai natural U2 Organització política del món U3 Les activitats econòmiques: Catalunya i Espanya U4 La desigual distribució de riquesa U5 Geografia física de Catalunya i Espanya U6 Organització política del territori U7 Industria i energia U8 Serveis, comerç i transport U9 La globalització i les desigualtats territorials i socials

36

Matriu nº 4: Competències d'àrea. Socials

U-1

U-2

U-3

U-4

U-5

U-6

U-7

U-8

U-9

01) Descriure diferents tipus de paisatge. X X

02) Definir conceptes. Utilitzar el vocabulari específic del tema. X X X X X X X X X

03) Apreciar manifestacions artístiques com la música, la pintura o el cinema. X

04) Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes, il·lustracions i gràfics. X X X X X X X X X

05) Buscar explicacions multicausals, predir possibles efectes dels fenòmens socials. X X X X

06) Localitzar en un mapa els accidents geogràfics treballats en un tema, utilitzant els atles quan calgui. X X X X

07) Analitzar i interpretar mapes climàtics i climogrames. X X

08) Desenvolupar estratègies per memoritzar accidents geogràfics. X

09) Percepció i coneixement de l'espai físic en que es desenvolupa l'activitat humana. X X X

10) Treballar procediments d'interpretació, localització i observació de paisatges. X X

11) Analitzar l'acció dels éssers humans en l’ utilització dels espais i dels recursos. X X X X X X

12) Analitzar les accions que busquen la protecció i cura del medi ambient. X X

13) Sortir-te’n socialment gràcies a la comprensió de la realitat social. X X X X

14) Apropar-se críticament a diferents realitats socials. X X X X

15) Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament crític i creatiu per poder presentar alternatives. X X X X

16) Posar-se en contacte amb universos de context variat, per tal de replantejar-se idees prèvies. X X X X

U1 Els continents i el seu espai natural U2 Organització política del món U3 Les activitats econòmiques: Catalunya i Espanya U4 La desigual distribució de riquesa U5 Geografia física de Catalunya i Espanya U6 Organització política del territori U7 Industria i energia U8 Serveis, comerç i transport U9 La globalització i les desigualtats territorials i socials

37

Es

OB

JEC

TIU

S G

ENER

ALS

ES

O

OB

JEC

TIU

S À

MB

IT L

ING

ÚIS

TIC

I SO

CIA

L COMPETÈNCIES

GENERALS

RELACIONADES

1. Comunicació

lingüística i

audiovisual.

2. Artística i

cultural.

3. Tractament

informació.

4. Competència

matemàtica.

5. Aprendre a

aprendre.

6. Autonomia i

iniciativa

personal.

7. Coneixement i

interacció amb el

món físic.

8. Competència

social i

ciutadana.

Competències i

continguts

metadisciplinars.

CONTINGUTS BÀSICS

De totes les àrees del curriculum.

Específics de cada disciplina:

Llengua catalana.

Llengua castellana

Ciències Socials

De les àrees de l’àmbit lingüístic i

social.

Competències i

continguts

interdisciplinars

Competències i

continguts disciplinars

Esquema de la programació de les unitats didàctiques

38

4. L’APLICACIÓ DE LA PROPOSTA

S’han elaborat dues unitats didàctiques dins de la programació descrita anteriorment

de 9 unitats en total:

- Unitat nº 1: Climes i paisatges de la terra

- Unitat nº 9: La globalització i les desigualtats territorials.

Cada unitat s’estructura de la següent manera:

- Índex. S’hi poden trobar els continguts de la unitat.

- Activitats d’introducció al tema.

- Textos d’informació bàsica.

- Activitats d’aplicació.

- Activitats de repàs.

- Document de suport al professorat on hi figuren :

o Fitxes de programació de l’activitat seguint l’esquema de la pàg. anterior

o Descripció de la seqüència d’ensenyament- aprenentatge.

o Documentació de suport per a les explicacions a l’aula.

o Full de valoració de la unitat.

o Full d’autoavaluació per a l’alumne/a.

o Guió per a l’avaluació de l’alumne.

Per facilitar la comprensió de l’alumne/a , cada activitat ve indicada amb un símbol

d’identificació amb l’assignatura que s’està treballant. Els símbols seleccionats han

estat:

Llengua catalana.

Llengua castellana.

Ciències socials.

Les unitats s’han mostrat a diferents centres per poder ser valorades per professors i

professores de grups d’adaptació curricular del segon cicle de l’ ESO. Un dels centres

va mostrar interès en poder aplicar directament amb els alumnes una de les unitats.

39

Es va facilitar la unitat completa i el material de suport per als professors que són els

que van aplicar la unitat amb un grup d’alumnes d’adaptació curricular de 3r d’ESO .

Els professors i els alumnes van realitzar una valoració que s’ha tingut en compte per a

modificar una sèrie d’aspectes de les unitats didàctiques tant a nivell formal com de

contingut.

Les incidències dels procés han estat explicades a l’apartat 1.2. d’aquesta memòria.

5. RESULTATS I VALORACIÓ FINAL.

5.1. ELS RESULTATS EN RELACIÓ AL PROJECTE DE TREBALL

Al final de treball tenim elements suficients per respondre a les següents qüestions.

Com s’ha d’organitzar un P.D.C ?

Per una banda s’han establert les bases de com s’ha d’organitzar un P.D.C al centre.

S’ha facilitat un model de caràcter orientatiu amb les àrees del currículum que

s’integren en cadascun dels àmbits, l’assignació horària de matèries i una possible

oferta d’assignatures distribuïdes en dos cursos, 3r i 4t d ’ESO.

D’altra banda s’han especificat els criteris pedagògics, metodològics , de selecció de

l’alumnat i del professorat que ha de participar en aquests programes. Un dels

elements comentats amb els professors que ha experimentat les unitats ha esta la

necessitat d’una bona coordinació entre els professors que imparteixen la docència

dels P.D.C. Cal tenir en compte, però, que per molts professors la seva formació inicial i

el sentiment de pertànyer a una especialitat fa que es vegi amb una mica de reticència

la figura del professor generalista, que esdevé una peça clau per al funcionament dels

àmbits dins la D.C.

L’ agrupació de les diferents matèries per àmbits, es pot realitzar ?

Les unitats didàctiques d’exemple que es mostren en l’annex, confirmen que si és

possible l’agrupació de les diferents matèries per àmbits. L’estudi ha constatat, però,

que és al territori MEC i a d’altres comunitats autònomes com Navarra o el Pais Basc

on existeix una tradició d’anys en l’aplicació d’aquests programes. Aquest fet ha

suposat l’aparició de materials de molta qualitat que algunes editorials ja fa temps han

tret al mercat. A Catalunya no existeix tradició en aquest tipus de programes i no hi ha

una oferta de material didàctic de qualitat per a poder aplicar amb els alumnes. Si que

és cert, que algunes editorials estan començant a oferir material específic d’adaptació

curricular, però no s’ha desenvolupat encara dins del concepte d’àmbit i es presenta

per assignatures .

40

Els professors que han aplicat les unitats didàctiques han assenyalat com a punts forts

a mantenir, el fet de que la proposta curricular aconsegueix la funcionalitat i la

integració dels aprenentatges. Opinen que és adequada la connexió dels continguts,

repartits en les tres àrees curriculars, compartint, però, uns objectius comuns. En

general tots valoren positivament l’aprofitament de l’àmbit per tal d’aconseguir un

aprenentatge significatiu i útils per als alumnes.

D’altra banda, es va demanar als docents que indiquessin els punts febles de la

proposta per tal de tenir-los en compte de cara a possibles modificacions. En aquest

sentit una professora de llengua catalana va opinar que el nivell de les activitats de

català era excessivament baix i caldria reforçar alguns continguts gramaticals i

ortogràfics. També es va indicar per part d’un professor de l’àrea de Ciències Socials, la

necessitats de presentar textos amb de més extensió per a poder treballar les

tècniques del resum i de l’esquema.

Altres aspectes que els professors i professores van valorar van ser els següents:

És molt important mantenir el nivell d’interès i motivació dels alumnes i

una bona manera d’aconseguir-ho és a través de la presentació de

material didàctic de qualitat. Les activitats s’han de presentar en color i

amb lletra adequada. Cal tenir en compte que dins dels grups

d’adaptació curricular gairebé sempre hi sol haver alumnes amb

dificultats d’organització espaial associats a problemes de

lectoescriptura i necessiten material organitzat adequadament i amb

espai suficient per realitzar les activitats.

Els mapes i els esquemes s’han de presentar amb espai suficient i en

format horitzontal, ja que així es facilita molt més que l’alumne/a pugui

dur a terme l’activitat.

Quin és l’equipament imprescindible per a que un noi/a que arriba al 2n cicle

de l’ ESO amb un historial de dificultats generals d’aprenentatge i d’altres

problemes associats pugui assolir els objectius bàsics de l’ensenyament

obligatori i iniciar seguidament el seu camí professional ?

Un dels aspectes que més preocupava a l’ inici d’aquest estudi era seleccionar els

continguts bàsics que hauria de tenir la programació. Un referent molt important per a

tractar aquest aspecte del treball ha estat la lectura i l’anàlisi del document publicat al

País Basc, Curriculum vasco para el período de escolaridad obligatoria. Tot i que és un

document molt dens i d’extensió considerable, m’ha permès assentar les bases de la

proposta de programació per àmbits . Les unitats didàctiques presentades inclouen un

concepte clau, segons el meu punt de vista, per a l’assoliment dels objectius generals

de l’etapa, que és el dels continguts metadisciplinars: coneixements, procediments i

41

actituds que no es corresponen explícitament als coneixements d’una disciplina en

concret, sinó que s’haurien de tractar en totes i cadascuna de les assignatures. Les

uniats de prova presenten una programació on estan especificats aquests tipus de

procediments i la seva relació amb els continguts i els objectius generals de l’etapa.

5.2. EN RELACIÓ AMB LA INVESTIGADORA

Aquest any de reflexió i recerca m’ha permès veure amb perspectiva la feina que he

estat fent durant molts anys treballant a l’ensenyament secundari. Ha estat molt

positiu el poder llegir, buscar documentació, estudiar i analitzar propostes d’altres

comunitats autònomes. També ha estat molt interessant la recerca de material

publicat per diferents editorials sobre adaptació curricular de diferents assignatures de

l’ESO.

Un aspecte en el qual he hagut d’invertir temps i formació per a poder confeccionar les

unitats didàctiques ha estat la informàtica. He necessitat aprofundir en el programa

Excel per a la presentació de les matrius de competències, en tractaments d’imatges, i

en aspectes de Word avançat que eren del tot imprescindibles per una acurada

presentació de les activitats.

Tot aquest treball a estat possible gràcies a que el Departament d’Educació creu en la

necessitat de donar suport a la recerca, l’estudi i la innovació per part dels professorat.

En aquest sentit he format part d’un grup de professors i professores que com jo hem

tingut el privilegi de fer una parada dins del nostre itinerari professional .

5.3.MODIFICACIONS

Totes les suggeriments de l’equip de professors que han valorat les unitats didàctiques

han estat tingudes en compte. Abans de finalitzar definitivament el treball s’han

modificat l’espai d’algunes activitats, la mida i format de presentació dels mapes i

esquemes.

42

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

CABRERIZO,J. ; RUBIO,Mª J.(2007) Atención a la diversidad. Teoría y práctica.

Madrid: Pearson

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. DECRET 143/2007 de 26 de juny d’ordenació dels

ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOG núm. 4915-

29/06/2007).

GALVE,J.L., AYALA,C.L.;CABRERA,J. y SEBASTIAN,E. (1996) Programas de

Diversificación Curicular. De la teoría a la pràctica .Madrid: CEPE

.

INSTITUTO PARA EL DESARROLLO CURRICULAR (1998). Programas de Diversificación Curricular. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco: Vitoria-Gasteiz

MEC (2006):LOE.(Ley Orgánica de Educación de 3 de mayo)

MOHEDANO, FUERTES, Mª Jesús (2000) “Programas de Diversificación

Curricular: aciertos y dudas”. Cuadernos de Pedagogía nº 293. (pág. 23-27).

QUESADA, R.(2008) Cómo planear la enseñanza estratégica. México D. F. :

Limusa

SANPASCUAL, G.; NAVAS L; CASTEJON, J.L.(1999) Funciones del orientador en

Primaria y Secundaria. Madrid: Alianza Editorial

WANG, M. (1994): Atención a la diversidad del alumnado. Madrid: Narcea.

ZABALA, A., ARNAU,L.(2008) Cómo aprender y enseñar competencias: 11 ideas clave.Graó. Barcelona: Narcea

GOBIERNO DE NAVARRA.DEPARTAMENTO DE EDUCACION Y DE CULTURA (1998)

La Diversificación curricular en la ESO.

ASPECTES

ORGANITZATIUS

A

S

P

E

C

T

E

S

C

U

R

R

I

C

U

L

A

R

S

43

WEBGRAFIA

BENITO MARTÍN, ANA. La pràctica diaria de enseñar a prender. http://www.educaweb.com/notícia. (consultada el 13-02-09)

CALATAYUD SALOM, Mª AMPARO, La autoevaluación como estrategia de

aprendizaje para atender a la diversidad. http://www.educaweb.com/educanews/interface/asp/web (consultada el 28-01-2008)

COLL,C.(2006) “Lo básico en la educación bàsica. reflexiones entorno a revisión y

actualización del currículo escolar” en Revista Electrónica de Investigación

educativa nº 8 (1) http://redie.uabc.mx/vol8no1/contenido-coll,htm (consultada

el 5-2-2008)

CURRICULUM VASCO PARA EL PERIODO DE ESCOLARIDAD OBLIGATORIA. (2006),

Consejería de Educación del Gobierno vasco. http://hezkuntza.ejgv.euskadi.net

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Educació. Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària. Curs 2008-2009. http://educació.gencat.net/portal/page/portal/educació/Instruccions

ORDENACIÓN DEL LOS PROGRAMAS DE DIVERSIFICACION CURRICULAR. Consejería de Educación y Ciencia. Gobierno del Principado de Asturias. http://educastur.es/index.

GUIU, A. Recursos de Ciències Socials. Llicència d’estudis. http://www.xtec.cat/guiu1/socials.index.htm.

SEBASTIAN.H. Programas de diversificación curricular en los IES

http:/platea.pnic.mes.es/~esebasti

MINISTERIO DE EDUCACION Y CIENCIA CNICE. Programas de Diversificación

curricular .

http://w3.cnice.mec.es/recursos2/orientacion/o1apoyo/op02.htmric

(consultada el 18-3-08)

MAGDALENA CALVO,J. L. Programa de diversificación curricular. Programa de

adaptación curricular en grupo.

http://intercentres.cult.gva.es/cefire/46401840/diversificacio/index.htm

(consultada el 5 -3-08)

44

PROGRAMA DE DIVERSIFICACION .CURRICULLAR (1999). Departamento

Departamento de Orientación IES “Diego de Siloé”

Boj.pntic.mec.es/Ibarrioc/papea/progdc.DOC

(consulta 31-10-2008)

FONTS CONSULTADES PER A L’ELABORACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

EXPERIMENTALS:

ATLES ESCOLAR, Editorial Teide.

QUADERN PER LA DIVERSITAT(2008) Polis, Ciències socials, geografía. Educació

Secundària. Tercer curs. Barcelona: Vicens Vives.

CUADERNO PARA LA DIVERSIDAD. (2008) Juglar, Lengua castellana y literatura.

Educación secundaria. Primer curso. Barcelona: Vicens Vives

CUADERNO PARA LA DIVERSIDAD. (2008) Juglar, Lengua castellana y literatura.

Educación secundaria. Segundo curso. Barcelona: Vicens Vives.

CABEZAS, Mª E.,ARJONA, E., BENEDÉ, A. Mª, RAMOS, J. Mª (2008)

Diversificación I. Ámbito lingüístico y social. Madrid: Editex S. A.

CABEZAS, Mª E.,ARJONA, E., BENEDÉ, A. Mª, RAMOS, J. Mª (2008)

Diversificación II. Ámbito lingüístico y social. Madrid: Editex S. A.

CURS DE CATALÀ PER A TOTHOM (1999).Barcelona. La Vanguardia ediciones S.

L.

WIKIPEDIA. http://wikipedia.org/wiki/Portada

45

7. ANNEXOS. Proposta elaborada de dues unitats de l’àmbit lingüístic i social

dins d’un Programa de Diversificació curricular de 3r d’ESO.

7.1. Unitat 1: Climes i paisatges de la terra. 47

7.2. Document de suport pel professorat per a la Unitat 1. 96

7.3. Unitat 9: La globaltzació i les desigualtats territorials. 113

7.4. Document de suport pel professorat per a la unitat 9. 166

46

1.Climes i paisatges de la terra. Unitat de diversificació curricular de 3r d’ ESO :

Ciències Socials.

Llengua Catalana.

Llengua castellana.

Nom i cognoms:

47

1.1. Climes i Paisatges

Introducció 50

Activitat 1: Mapa conceptual zones climàtiques 51

Activitat 2 52

Activitat 3: esquema dels diferents tipus de clima 53

Activitat 4 55

1.2. El continent Africà

Introducció 57

Activitat 1 57

Mapa físic d´ Àfrica 58

Treball de recerca 60

1.3. El continent Europeu

Introducció 62

Activitats 63

Mapa físic d´ Europa 64

1.4. El continent Americà 67

Llengua catalana 69

Lengua castellana 72

1.5. Oceania i Artàntida informació inicial 74

Lengua castellana 76

Llengua catalana 89

1.6. El continent Asiàtic

Informació bàsica 93

Lengua castellana 95

48

1.1: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

Introducció:

Els elements essencials que serveixen per definir el tipus de clima que hi ha al planeta

terra són: les temperatures, les precipitacions i la vegetació de les diferents zones.

Activitat 1: Busca al diccionari el significat de les següents paraules:

1. Clima:

.........................................................................................................................

.........................................................................................................................

2. Temperatura:

.........................................................................................................................

.........................................................................................................................

3. Precipitacions:

.........................................................................................................................

.........................................................................................................................

4. Amplitud tèrmica:

.........................................................................................................................

.........................................................................................................................

49

Activitat 1: Mapa conceptual de les zones climàtiques:

Segueix les explicacions del teu professor/a i completa aquest mapa conceptual de les zones climàtiques.

50

Activitat 3: Esquema dels diferents tipus de clima

Segueix l’explicació dels professor/a i completa el següent esquema sobre els principals tipus de climes del món. Es molt important que

aprenguis a treballar amb esquemes, ja que et facilitarà l’estudi i la comprensió del tema

51

t Font: www.xtec.es/socials/taller/unitat5/mapa.htm

52

Zona temperada

Continental

Oceànic

C

l

i

m

e

s

Zona càlida

Zona freda

Equatorial

Tropical

Desèrtic

Polar

Alta Muntanya

Mediterrani

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

Temperatures

Amplitud térmica

Pluges

Paisatge

53

Activitat 4.- Comenta amb un company/a aquestes fotografies i escriu a sota de cada

paisatge el clima que creus que correspon:

..............................................................

..........................................................

............................................................. ..........................................................

54

.............................................................. ..........................................................

.............................................................. ..........................................................

55

1.2.- EL CONTINENT AFRICÀ

Introducció:

Àfrica ocupa una zona de 30 milions de Km² i és travessada per la línia de l’Equador.

Limita al nord amb el Mar Mediterrani, a l’est amb el Mar Roig i l’Oceà Índic , que la

voreja pel sud fins trobar-se amb l’Oceà Atlàntic, que és el seu límit per l’oest.

El relleu d’África es caracteritza per la seva baixa altitud i el predomini de planures i

altiplans.

No té clima fred, a excepció dels pics de més alçada i les fredes nits del desert. El

paisatge és de zones de selva, desert, zones d’abundant pluviositat i d’altres de

seques.

Les principals zones climàtiques són: la zona equatorial (ocupa la part central), les

zones tropicals (amb una estació de pluges i una altra seca), les zones desèrtiques (el

desert del Sàhara i el desert de Kalahari) i les zones temperades (una a l’extrem nord i

l’altra a l’extrem sud).

Activitat 1. Quins són els límits geogràfics d’Àfrica?

56

MAPA FÍSIC D’ÀFRICA

57

Activitat 2- Consulta el mapa d´ Àfrica i omple el següent quadre:

Formes de relleu

Massissos

Serralades

Cims més alts

Hidrografia Rius

Llacs

Vessant atlàntica

Vessant

mediterrània

Vessant de l’Índic

Relleu de costa Caps

Golfs

Illes

3.- Quin són els tipus de clima que hi ha a Àfrica. Consulta el teu mapa de climes del

món (pàg.48).

58

- Treball de recerca.

Busca informació i fes una breu síntesi escrita sobre els dos principals accidents

geogràfics del continent africà: el riu Nil i el cim del Kilimanjaro. El professor/a et

donarà les pautes de com has de fer el treball. Pots acompanyar la informació amb

alguna imatge.

Recorda: és molt important una bona presentació dels treballs , ja que representa una

dosi afegida d’esforç que els professors sempre et valoraran positivament.

Esquema del contingut del treball:

Riu Nil:

Etimologia: origen de la paraula nil.

Història. (2-3 línies)

Parts del riu. Països que travessa.

Ciutats principals que es troben a la seva ribera.

Cim del Kilimanjaro

Origen del nom del cim.

Situació: en quin país es troba.

Alçada del cim.

Primeres expedicions que van fer el cim

El Kilimanjaro actual: el Parc Nacional del Kilimanjaro.

59

Recorda: fonaments bàsics per a una presentació acurada (Word 2007)

Crea un arxiu nou

Arxiu nou

Justificar: Ajustar el text els marges laterals

Justificar

Desfer i refer escriptura: Sense necessitat de modificar tornes a l´ estat anterior.

Desfer i refer

Copiar

Copiar

Enganxar

Enganxar

Cursiva

Cursiva

Negreta

Negreta

Subratllat

Subratllat

Ortografia i gramática

Eines- Ortografia i gramàtica

Notes al peu.

Situà el cursor en el lloc on vols que aparegui la nota, fes clic a inserir, clic a nota al peu, clic a acceptar, escriu el text addicional

Quadre de text:

Quadre de text

Numeració

Numeració

Vinyetes

Vinyetes

Columnes,

Columnes

Taules

Taula

Portada

Wordart

60

1.3. - EL CONTINENT EUROPEU

Introducció

Europa és un continent d’extensió reduïda ja que només ocupa 11 milions de km². En

realitat no és pròpiament un continent sinó una prolongació d’Àsia de la que està

separada per la Serralada dels Urals i el Caucas.

Al nord limita amb l’Oceà Glacial Àrtic; al sud amb el mar Mediterrani; a l’oest amb

l’Oceà Atlàntic; a l’est està separada d’Àsia per la serralada dels Urals .

Activitats:

1.- Quins són els límits geogràfics d’Europa?

2.- Consulta el teu mapa de les zones climàtiques i explica els tipus de clima que hi ha a

Europa.

3.- Consulta el diccionari i explica el significat dels següents termes:

CAP :

................................................................................................................................

GOLF :

................................................................................................................................

ILLA :

................................................................................................................................

PENÍNSULA :

................................................................................................................................

...............................................................................................................................

61

4.- Completa el següent esquema seguint el mapa físic del continent europeu. (pots fer

servir l´ atles)

Formes de relleu

Massissos

Serralades

Cims més alts

Hidrografia Rius

Vessant atlàntica

Vessant

mediterrània

Vessant de l’Àrtic

Vessant del Mar

Negre

Vessant del Mar

Caspi

Llacs

Caps

Golfs

Estrets

Illes Oceà Atlàntic

Mar Mediterrani

Penínsules Oceà Atlàntic

Mar Mediterrani

62

Mapa físic Europa

Imatge obtinguda de http://www.kalipedia.com

63

5.- Les següents fotografies corresponen a tres tipus de paisatges propis de diferents

climes europeus: clima atlàntic, clima continental i clima mediterrani. Observa

atentament les fotografies, revisa l’esquema de la pàgina anterior i digues amb quin

dels tres climes identifiques cada fotografia.

64

Imatges obtingudes de http://www.easyviajar.com , http://www.kalipedia.com

6.- Fes una recerca de documentació (biblioteca, Internet, DVD, CD-ROM.) sobre el Pic

més alt d’Europa. Col·loca una fotografia a l’espai que tens a sota i escriu un petit

resum tot seguint les instruccions del teu professor/a.

EL MONT BLANC

65

1.4 EL CONTINENT AMERICÀ

Informació bàsica

El continent americà , que s’extèn des del Cercle Polar Àrtic fins el Cercle Polar

Antàrtic, ocupa 42 milions de Km² i és el segon continent en extensió.

Es troba dividit en dues grans masses d’extensió semblants entre elles: Amèrica del

Sud i Amèrica del Nord, unides per un estrenyiment de terra -anomenat itsme- i per

una zona insular- les Antilles- (Amèrica Central).

Aquesta divisió geogràfica és, a més a més, una divisió cultural, religiosa, lingüística i

econòmica.

Amèrica limita la nord amb l’oceà Glacial Àrtic, a l’est i al sud amb l’oceà Atlàntic, i a

l’oest i al sud amb l’oceà Pacífic.

El relleu americà està caracteritzat per una immensa serralada que neix a Alaska i

recorre tot el continent de nord a sud. Aquesta zona pateix una intensa activitat

volcànica i sísmica

Activitats

1) Quins són els límits geogràfics del continent americà ?

2) Consulta el mapa de les zones climàtiques (pàg.48 ) i digues quins tipus de

climes hi ha a Amèrica.

66

3) Completa la taula següent amb l’ajut de l’atles

Formes de relleu

Massissos

Serralades

Cims més alts

Hidrografia Rius

Vessant del Pacífic

Vessant del

Atlàntic

Llacs

Relleu de costa Caps

Golfs

Illes

67

Ha passat la meitat de la seva vida a la gran selva amazònica. I encara avui, establert a Espanya des ja fa set anys , segueix sense perdre el contacte amb aquella impressionant i sempre apassionant regió, “Encara que no ho sembli, el que passa allà ens afecta d´ una manera molt directa” assegura, Daniel Gaributti és el comissari de l´ exposició Planeta Amazònia, que avui s´ inaugurarà a Lleida.

- ¿Què és el Planeta Amazònia? - És un viatge al voltant de l´

etnografia, la botànica i la fauna de l´ Amazònia. És una proposta, si es vol, molt humil, perquè la varietat a la regió és enorme i tot plegat no es pot recollir en una sola mostra. El gran avantatge és que viatja i s´ ha pogut visitar en setze ciutats.

- ¿I què veurem a Lleida? - Doncs els explicarem la varietat

enorme de llavors que produeix l´ Amazònia o les fustes desconegudes que existeixen a la regió i que amb prou feines s´ usen. El mercat, en aquest sentit, hauria de ser més intel·ligent i explotar altres varietats d´ arbres, en lloc d´ estar talant sempre els mateixos. L¨ Amazònia pot ser rendible des de molts punts de vista, sense haver de trencar-la com s´ està fent actualment.

- També es parla dels indígenes… - Si, i es fa des d´ una perspectiva molt

original. Podrem seguir la vida d´ un indi en plena selva, a través dels sons que sent: quan s´ endinsa entre la vegetació, quan prepara la seva sarbatana. També podrem veure-hi un model de sarbatana que és una de les més llargues que existeixen.

- ¿I la gent aprecia el que veu? - Cada vegada existeix més

consciencia, sobretot entre els joves. L´ Amazònia està patint molt i no hi ha marxa enrere. I això ens afecta a tots. MARIA JESÚS IBAÑEZ

El Periódico, 14 de gener de 2008.

68

Llengua Catalana

1.- Lectura del text.

2.- Busca en un diccionari el significat de les següents paraules.

- Etnografia:

- Botànica:

- Fauna:

- Indígena:

- Sarbatana:

3.- Què és el més important que es pot veure a l’exposició “Planeta Amazònia”

69

Anàlisi Lingüístic:

4.- Elabora un llistat amb els noms i un altre amb els adjectius que trobis al primer

paràgraf de l’entrevista.

- Noms:

- Adjectius:

5.- El text és una entrevista. Pren nota de l’explicació del teu professor/a sobre quina

funció fan els protagonistes de l’entrevista i com cal planificar l’entrevista de manera

adequada.

6.- Repàs de la síl·laba.

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. Així distingim

en el text:

Una síl·laba dues síl·labes tres síl·labes La seva (se-va) germana (ger-ma-na)

Hi ha casos, però en què trobem dues vocals seguides que es pronuncien en un sol cop

de veu: són els diftongs.

Exemple:

Una síl·laba dues síl·labes tres síl·labes Mai aire (ai-re) paraigua (pa-rai-gua)

70

6.1. Busca en el tex paraules d’una, dues o més síl·labes

1 síl·laba 2 síl·labes 3 síl·labes o més

gran

selva Amazònica

Diftongs: meitat,....

7.- De les paraules de l’exercici anterior, senyala la síl·laba tònica.

Recorda: Síl·laba tònica: és la síl·laba amb el cop de veu més fort. Exemple: gran, selva, amazònica .Les síl·labes restants són àtones

Lengua Castellana

Anàlisis de una película: La selva esmeralda

La selva esmeralda es una película basada en hechos reales y narra la historia de un

niño, hijo de un ingeniero americano que está construyendo una presa en la selva

amazónica. El niño desaparece en la jungla sin dejar rastro, raptado por una tribu

conocida como los hombres invisibles.

Actividad: Después de ver la película, escribe un resumen del argumento y añade tu

opinión personal. Puedes seguir las siguientes recomendaciones.

Sitúa el lugar y la época en que se desarrolla la acción.

71

Presenta los protagonistas. Describe los rasgos físicos, su comportamiento y su

carácter.

Cuenta ordenadamente los hechos que suceden.

Intercala tus opiniones personales: era emocionante ver, fue una lástima que…

Argumento y opinión personal de “La selva esmeralda”.

72

1.5.- OCEANIA I ANTÀRTIDA

Què en saps d’Oceania ? A què et sona quan sens a parlar d’aquest continent?

Informació inicial

Situada entre els oceans Índic i Pacífic, Oceania està formada per una gran illa com és

Australia i un conjunt de nombroses illes i arxipèlags (aproximadament 10.000)

disseminats per l’ Oceà Pacífic: Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia. Per la seva extensió

destaquen les illes de Nova Zelanda, Nova Guinea i i Tasmània. En total el seu territori

ocupa nou milions de Km2.

Mapa físic d´ Austràlia

73

Respon a les següents qüestions

1.- Quines són les tres illes de major extensió a Oceania ?

............................................................................................................................................

2.- Consulta el mapa de zones climàtiques i explica quins són els climes que hi ha va

Austràlia.

3.- Investiga sobre La gran barrera de corall. És l’escull de corall més gran del món i

està situat a Austràlia. Busca per Internet una fotografia i escriu una petita informació

sobre el tema.

GRAN BARRERA DE CORALL

74

La gran barrera de Corall

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

Lengua castellana: lectura, subrayado y resumen de un texto: James Cook, el

primer explorador europeo que divisó la gran barrera de coral.

Adaptación del texto:

(De Wikipedia, la enciclopedia libre).

James Cook (Marton, North Yorkshire, 27 de octubre de 1728 - Hawái, 14 de febrero de 1779) fue un navegante, explorador y cartógrafo británico.

Realizó tres viajes por el océano Pacífico, durante los cuales se describieron con precisión grandes áreas, y muchas islas y costas fueron documentadas por primera vez en mapas europeos.

Sus mayores logros fueron el reclamo para Gran Bretaña de la costa este de Australia, descubierta por los españoles en el siglo XVI; las islas Hawái, descubiertas por el español Alvaro de Saavedra en 1527 y la

75

circunnavegación y cartografía de Terranova y Nueva Zelanda.

Primeros años

James Cook tuvo un origen humilde. Nació en Marton, North Yorkshire. Sus padres hacían tareas rurales. En total eran cinco hermanos. Cuando tuvo 13 años, comenzó a trabajar con su padre en la administración de una granja.

En 1745 Cook dejó su hogar para trabajar como aprendiz de tendero en una aldea de pescadores. Después de un año y medio allí, el dueño de la tienda encontró que James no era apropiado para ese trabajo, lo llevó a la ciudad portuaria de Whitby y lo presentó a unos armadores que estaban en el negocio del carbón. Cook empezó a trabajar como aprendiz en un navío mercante que transportaba carbón a lo largo de la costa inglesa.

Una vez que completó su aprendizaje de tres años, comenzó a trabajar en barcos comerciales del mar Báltico y al cabo de poco tiempo entró al servicio de la Royal Navy (Armada Real Británica).

En 1762 Cook se casó con Elizabeth Batts y tuvieron seis hijos. Cuando Cook no estaba navegando, residía en Londres.

Los viajes de Cook

En uno de sus viajes se propuso buscar en el Pacífico Sur señales del continente más austral: Terra Australis. Con la ayuda de Tupaia, un tahitiano que tenía gran conocimiento de la geografía del Pacífico, Cook se las arregló para llegar hasta Nueva Zelanda, siendo el segundo europeo en llegar allí. Abel Tasman, en 1642, había sido el primero. Cook hizo un mapa de toda la costa de Nueva Zelanda, cometiendo sólo algunos errores menores. En este viaje, Cook tuvo contacto con originarios del lugar, que eran de carácter pacífico.

76

Cook continuó hacia el norte, mapeando la costa. Hubo un contratiempo cuando el

Endeavour ,el barco de Cook ,pasó por la Gran barrera de coral el 11 de junio de 1770.

El barco se dañó seriamente y el viaje se demoró casi siete semanas. Mientras

estuvieron allí. Por el contacto con la tribu Guugu Yimithirr, la palabra kangaroo

(canguro) fue introducida al idioma inglés, derivando de gangaroo; "kangaroo" no

designaba el nombre del animal, sino la expresión "no le entiendo" con que

respondían a las preguntas de los ingleses.

Hasta este momento de la travesía, Cook no había perdido ningún hombre a causa del escorbuto. Este fue un logro destacable y prácticamente desconocido en los viajes de larga distancia por mar durante el siglo XVIII. Cook obligaba a su tripulación a comer cítricos y chucrut, aunque todavía nadie entendía las razones por las que ingerir estos alimentos prevenía el escorbuto. Desafortunadamente, navegó hacia Batavia,(la actual Yakarta, capital de Indonesia y en aquellos momentos colonia holandesa) por reparaciones. Batavia era conocida por sus brotes de malaria, y, antes que retornaran, gran parte de la tripulación de Cook sucumbió a esta enfermedad y a otras como la disentería.

En su tercer viaje, Cook viajó hacia el norte, y en 1778 se convirtió en el primer

europeo en visitar las islas Hawái. En Hawái fue tratado con gran reverencia, ya que los

nativos pensaron que era una reencarnación de uno de sus dioses. Desde allí viajó

hacia el este, para explorar la costa oeste de América del Norte. Exploró e hizo mapas

de la costa, desde California hasta el estrecho de Bering.

La muerte de James Cook.

Cook volvió a Hawái en 1779. El 14 de febrero, en Kealakekua Bay, algunos hawaianos robaron un bote pequeño perteneciente a Cook. Normalmente, como los ladrones eran comunes en Tahití y otras islas, se tomaban rehenes hasta que las cosas robadas reaparecían. Pero Cook planeó tomar como rehén al rey de Hawái, Kalaniopuu. Hubo un altercado con una gran multitud de nativos en la playa. Se dispararon algunos tiros hacia los hawaianos y éstos terminaron matando a Cook para devorarlo después. El resto de la tripulación regresó a Londres en 1780.

77

Legado

Los once años de navegación de Cook por el océano Pacífico contribuyeron en gran medida a acrecentar los conocimientos europeos sobre la zona. Muchas islas, como la isla de Pascua y las islas Sandwich, fueron encontradas por primera vez por europeos, y su mayor logro fue la creación de cartografía naval de grandes áreas del Pacífico de gran precisión.

Cook estuvo acompañado de varios científicos, cuyas observaciones y descubrimientos agregaron importancia a los viajes. Los botánicos Joseph Banks y Daniel Solander fueron en el primer viaje. Entre ambos recolectaron más de 3.000 especies de plantas.

Cook fue el primer europeo en tener un contacto amplio con los habitantes del Pacífico. Navegó por varias islas cercanas a Filipinas, e incluso a islas pequeñas y más remotas en el Pacífico sur, y llegó a la acertada conclusión de que había una relación étnica entre todas las personas del Pacífico, a pesar de que se encontraran separadas por grandes distancias.

Cook se aseguró de que su tripulación tuviera cítricos en su dieta, para controlar el escorbuto, una enfermedad bastante común en este tipo de viajes, causada por la falta de vitamina C en la dieta, la cual podía ser fatal si no era tratada.

Los diarios de sus viajes fueron publicados de modo que se convirtió en una especie de héroe de la comunidad científica.

78

Actividades

1.- Busca en el diccionario el significado de las siguientes palabras:

Portuaria:

Armador:

Navío mercante:

Escorbuto:

Cítricos:

Malaria.

Disentería:

Tripulación:

79

2.- Localiza cada una de las palabras del ejercicio anterior y copia la oración dónde

aparece:

Ejemplo: portuaria

“el dueño de la tienda encontró que James no era apropiado para ese trabajo, lo llevó a

la ciudad portuaria de Whitby”.

3.- Lee el texto atentamente y con ayuda de tu profesor/a subraya las ideas más

importantes.

4.- Escribe un pequeño resumen sobre la vida de James Cook. Para ello te puede servir

de ayuda agrupar las ideas que has subrayado en el anterior ejercicio en los siguientes

apartados.

80

James Cook nació en

………………………………………………………………………………..........................................................

………………………………………………………………………………………………………………………………………

En sus primeros viajes …………………………………………………………………………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

En sus viajes se propuso ………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

Murió …………………………………………………………………………………………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

Algunas de sus contribuciones más importantes fueron …..………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………

81

Lengua castellana: Los determinantes

Recuerda:

Los determinantes

Son palabras que acompañan al nombre y especifican su significado y su función en

la oración. Varían en género y número para concordar con el sustantivo.

Determinante artículo: concuerda con el sustantivo al que acompaña en género y

número. Sus formas son: el , la, los, las.

El artículo “el” precedido de a o de e se contrae:

A + el al

De+ el del

Determinantes demostrativos: señalan la proximidad o cercanía del nombre al que

acompañan:

- Cerca: este, esta, estos, estas: “Este coche es muy confortable”

- Ni cerca ni lejos: ese, esa, esos, esas: ¿Esa mochila es tuya?

- Lejos: aquel, aquella, aquellos, aquellas. ¿Recuerdas aquellas vacaciones?

DEMOSTRATIVOS

SINGULAR PLURAL NEUTRO

Masculino Femenino Masculino Femenino

Esto, eso, aquello Este, ese,

aquel

Esta, esa,

aquella

Estos, esos,

aquellos

Estas, esas,

aquellas

Actividades

1.- Completa las oraciones con el demostrativo adecuado:

a) ………………. libros de aquí son novelas de aventuras.

b) …………………. cuadros que están rente a ti son impresionistas.

c) ¿Recuerdas ……………………………………. historias que nos contaban cuando

éramos pequeñas?

82

d) ……………………………. grupo de ahí es el que va de excursión.

e) ………………………………. Bicicleta de ahí es como la que me regalaron.

f) ………………………….de aquí son mis preferidos.

g) Quiero escuchar……………………………….compact disc (de este lado).

Determinantes posesivos

Indican posesión respecto a una de las personas gramaticales:

Mi ordenador es más pequeño que el tuyo; Vuestros amigos han venido a cenar.

POSESIVOS

UN POSEEDOR VARIOS

POSEEDORES

UNO O

VARIOS

POSEEDORES

1ª persona 2ª persona 1ª

persona

2ª

persona

3ª persona

Con

art.

Sin

art.

Con

art.

Sin

art.

Con

art.

Sin

art.

Singular Masc. mío

Mi

tuyo

tu

nuestro vuestro suyo

Su Fem. mía tuya nuestra vuestra suya

Plural

Masc. míos

mis

tuyos

tus

nuestros vuestros suyos

Sus Fem. mías tuyas nuestras vuestras suyas

Actividades:

1.- Elimina los sustantivos a los que acompañan los posesivos y escribe de nuevo las

oraciones. Por ejemplo: Mi habitación tiene más luz La mía tiene más luz.

a) Mi bicicleta es de carreras.

b) Tu libro es muy interesante.

83

c) Vuestras preocupaciones son mis preocupaciones.

d) Entiende muy bien a su hija.

2.- Localiza en las siguientes oraciones referidas a la vida del capitán CooK, los

elementos que hagan referencia a la posesión de algo. Di de cada uno sus valores

morfológicos: persona, número uno o varios poseedores.

- Sus padres hacían tareas rurales:

- Cuando tuvo 13 años comenzó a trabajar con su padre.

Numerales e indefinidos

Son elementos cuantificadores que hacen referencia a la cantidad.

Los numerales se refieren a la cantidad de forma precisa: cuatro libros, dieciocho

euros.

- Las formas compuestas hasta veintinueve se escriben en una sola palabra:

dieciséis, veintidós…

- Desde treinta hasta cien se escriben separados por la conjunción “y”: treinta y

uno, cincuenta y siete.

- Los que indican orden o sucesión (llamados numerales ordinales): primero,

tercero, undécimo. Se escriben en una sola palabra las formas compuestas des

del decimotercero al decimonoveno y en dos palabras, desde el vigésimo

primero.

Actividades:

1. Escribe correctamente los siguientes numerales cardinales. Por ejemplo: 16>

dieciséis.

- 17: 19: 20:

- 18: 21: 22:

84

- 23: 24: 25:

- 26. 27: 28:

- 29: 30: 32:

2.- Localiza las formas numerales ordinales de las siguientes oraciones:

a) Muchas islas y costas fueron documentadas por primera vez.

b) Cook fue el segundo europeo en llegar a nueva Zelanda.

c) En su tercer viaje, Cook viajó hacia el norte.

Los indefinidos se refieren a la cantidad de forma imprecisa: algunos alumnos, ciertos

comentarios.

Un, una, unos, unas Mucho, mucha, muchos, muchas.

Algún, alguno, alguna, algunos, Poco, poca, pocos, pocas. algunas.

Varios, varias.

Ningún, ninguno, ninguna Cierto, cierta, ciertos, ciertas.

Cualquier, cualquiera. Todo, toda, todos, todas.

Quienquiera. Cada.

Otro, otra, otros, otras. Ambos, ambas.

Actividades:

1.- Señala los elementos indefinidos de las siguientes oraciones:

a) Cook comenzó a trabajar en barcos comerciales, pero al poco tiempo entró al

servicio.

85

b) Cook hizo un mapa de toda la costa de Nueva Zelanda, cometiendo sólo

algunos errores.

c) Cook no había perdido ningún hombre a causa del escorbuto.

d) Algunos hawaianos robaron un bote pequeño perteneciente a Cook.

e) Muchas islas, como la isla de Pascua fueron encontradas por europeos.

f) El escorbuto era una enfermedad bastante frecuente en los viajes al Pacífico.

86

Llengua catalana

Coneix l'Antàrtida

L’Antàrtida no és pas un mar gelat com el Pol Nord és un continent amb uns 2.500 km

de diàmetre i té una mida com dos cops Austràlia. De fet, és un continent molt aïllat,

separat dels altres continents per distàncies superiors als 1.000km. És un continent

muntanyós, en part perquè és la continuació geològica dels Andes i entre per la gran

quantitat de gel acumulat al centre del continent . El 70% de l’aigua dolça de la Terra

es troba, gelada, a l’Antàrtida. Malgrat que associem l’Antàrtida amb gel i neu, hi plou

molt poc, menys de 50mm anuals de neu a la part central (que equivalen al que plou

als deserts de Namíbia o Atacama). És un continent molt fred i alhora molt poc plujós,

és un desert gelat.

El nom Antàrtida prové de l’oposició amb l’Àrtic (que va ser batejat amb el nom grec

de l’os, Arctos). Potser ens semblarà sorprenent, però al segle XVIII es pensava que allí

hi havia un continent tropical on la gent vivia sense haver de treballar. Els primers que

van navegar-hi ho van veure ben diferent. L’Antàrtida va ser explorada per l’innat desig

humà de descoberta del desconegut. Però, també, perquè amagava recursos amb un

interès clarament econòmic: les balenes i els lleons marins. L’any 1836, i pocs anys

després que James Cook hagués fet el primer viatge austral, ja hi havia hagut una

expedició, la de Wilkes, que oficialment marcava l’ interès del comerç americà

concernent a la pesca de la balena".

És interessant remarcar el canvi d’"utilització" que l’Antàrtida ha tingut, de ser font

d'obtenció de carn i pells, passant per ser un continent pràcticament reservat als

científics a, darrerament, ser objecte d’una explotació turística en creixement, i amb

l’amenaça de convertir-se en una gran explotació de minerals i petroli, explotació que

de moment ha quedat aturada. L’any 1959 es va signar, i l’any 1991 es va estendre, el

Tractat Antàrtic pel qual l’Antàrtida és un continent de pau, és patrimoni de la

Humanitat i on, bàsicament, només es fa recerca.

S’hi registren temperatures baixíssímes (-89°C a la base russa de Vostok, rècord

mundial). La dura climatologia impedeix el desenvolupament d’una coberta vegetal

important. Molt de fred, molta sequera, poca llum, i molta variabilitat de temperatura.

La poca cobertora vegetal fa que la fauna visqui especialment dels recursos que es

troben al mar: gavines que mengen cargols marins, xatracs que mengen peixets i

pingüins que depenen bàsicament del krill. Lleons i elefants marins, foques i balenes

són els altres animals estrelles de l’Antàrtida. Probablement són tant abundants per

que hi ha molt aliment i perquè la pressió de l’home és relativament baixa.

87

Josep M. Gasol1 i Víctor Alvà1 1Departament de Biologia Marina i Oceanografia 2Unitat de Gestió de Vaixells Oceanogràfics i Instal·lacions Polars Institut de Ciències del Mar, CSIC. Barcelona

(Adaptació de l'article publicat al simposi sobre ensenyament de les ciències naturals,

Manresa, 1999)

http://portalhispano.files.wordpress.com/2009/02/antartida.jpg

Activitats:

1.- Llegeix atentament el text i senyala les paraules o expressions que et siguin difícils

de comprendre.

2.- Amb ajut del teu professor/a subratlla les idees més importants de cada paràgraf.

3.- Respon a les següents preguntes sobre el text

a) Quina diferència existeix entre l’Antàrtida i el Pol Nord?

88

b) Explica perquè és un continent muntanyós.

c) Quin és l’origen del nom de Antàrtida?

d) Què buscaven els primer exploradors que hi van arribar ?

e) Posteriorment a l’arribada dels primers exploradors van començar a haver raons d’interès comercial. Què és el que interessava de l’Antàrtida per a poder comerciar?

f) Quina és la situació actual, després d’haver estat molts anys reservat a les expedicions científiques?

g) A l’Antàrtida s’hi registren temperatures baixíssimes. Quina ha estat la temperatura rècord?

h) Quins són els animals “estrelles” del continent gelat i perquè són tan abundants?

4.- Prepara una breu exposició sobre les principals característiques del l’ Antàrtida.

89

Resum per a l’exposició oral:

90

1.6. EL CONTINENT ASIÀTIC

Informació bàsica

Àsia és el continent més extens (44 milions de Km²) del món. Està format per una gran

zona compacta de terres, tot i que al sud existeix una gran zona fragmentada en illes i

penínsules.

Situada a l’hemisferi nord, Àsia s’estén fins a l’Equador. Limita al nord amb l’Oceà

Glacial Àrtic;a l’est amb l’Oceà Pacífic i a l’oest està unida a Europa; al sud-oest limita

amb Àfrica pel Canal de Suez i el Mar Roig.

Les muntanyes més altes del món com l’ Everest, de 8846 m., el K2 de 8611 i el

Kangchejunga de 8586 m. Són al continent asiàtic.

Mapa físic d´ Àsia

91

Respon les següents qüestions:

1. Quins són els límits geogràfics d’Àsia?.

2. Consulta el mapa de les zones climàtiques i digues quins són els climes d’Àsia.

3. Per què es diu que a Àsia hi ha el sostre del món?

4. Localitza al mapa físic el cim de l’Everest.

5. Localitza al mapa els mars que estan situats a l’Oceà Pacífic i a l’Oceà Índic i

escriu els noms:

6. Observa aquesta fotografia del riu Ganges i escriu a sota quins països travessa i

en quin oceà desemboca:

92

Lengua castellana

Fernando Alonso, pendiente de las lluvias del Monzón

Se correrá a 300 kilómetros por hora, en un circuito lleno de baches, recién asfaltado…

y de noche. Con la única ayuda de la luz artificial, que según será suficiente para la

televisión, pero Dios sabe si también para los pilotos. Es decir, que de cara al Gran

Premio de Singapur, hay demasiados factores que amenazan la seguridad de Alonso,

Hamilton y compañía. Pero ahora todo eso ha quedado en segundo plano por la

aparición de un nuevo "enemigo", la lluvia. Las previsiones apuntan a un riesgo del

50% de lluvias torrenciales este fin de semana en la isla tropical, a 137 kilómetros al

norte del ecuador. El primer Gran Premio nocturno de la historia podría acabar en una

lotería pasada por agua. Terrorífico. Las tormentas y las lluvias torrenciales son

legendarias y frecuentes. Los pilotos deberán frenar y los espectadores se mojarán,

porque en las tribunas no se permiten los paraguas, ya que tapan la vista a otros y

porque ráfagas de viento podrían arrastrarlos a la pista y provocar accidentes. Para ello

habrá chubasqueros de cuerpo entero. La gran preocupación de los pilotos para el

primer Gran Premio de Singapur son las temidas lluvias monzónicas. Algunos de los

pilotos de la parrilla ya han mostrado su preocupación ante las previsiones de lluvia

extrema, algo que podría ser un auténtico infierno este fin de semana.

Por su parte, Fernando Alonso (Renault) recorrió hoy a pie el circuito urbano de

Singapur, para tratar de descubrir sus secretos de una pista por descubrir, siempre

entre un gran número de operarios que dan los últimos retoques al trazado. Antes de

cumplir con un trámite que suele hacer casi siempre, el piloto español comentó que a

su juicio el sistema de iluminación utilizado es suficiente, aunque considera que para

las cadenas de televisión puede no serlo. A esa hora, la pista, trazada en la Bahía

Marina de esta ciudad-estado, era un hervidero de operarios afanados en dejarla en

perfectas condiciones para el viernes a las 19.00 horas (13.00 ET/11.00 GMT), cuando

comenzará la primera sesión de pruebas libres para el decimoquinto Gran Premio de la

temporada.

Rubén Uría - 24-09-08

93

COPE deportes.es

1.- Lee atentamente el texto.

2.- Escribe el significado de las expresiones subrayadas en el texto. Coméntalas con

todo el grupo y tu profesor y utiliza el diccionario si lo necesitas.

- Asfaltado:

- Lluvias torrencales:

- Previsiones:

- Isla tropical:

- Legendarias:

- Ráfagas de viento:

- Lluvias monzónicas:

- Operarios:

- Últimos retoques:

- A su juicio:

- Hervidero de operarios afanados:

3.- Subraya la sílaba tónica de las siguientes palabras.

- hora - circuito - única

- artificial - televisión - también

- amenazan - seguridad - riesgo

- terrorífico - podría - habrá

- lluvia - provocar - afanados

94

4.- Clasifica las palabras anteriores en agudas, llanas y esdrújulas:

AGUDAS LLANAS ESDRUJULAS

95

7.2 DOCUMENT PROFESSOR/A . UNITAT 1: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

OBJECTIU GENERAL

ESO

OBJECTIU ÀMBIT

L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

RELACIONADA

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 2 OBJECTIU 5 OBJECTIU 14 OBJECTIU 12

L-S 9

Coneixement i interacció amb el món físic Comunicativa, lingüística i audiovisual

Pautes per elaborar mapes conceptuals Pautes per a la realització d´ esquemes Pautes per organitzar la informació fent servir taules

Saber argumentar les explicacions de forma convincent. Definir conceptes i utilitzar el vocabulari específic del tema Valorar l´ ús del diccionari com element adequat per el coneixement del significat de les paraules. Descriure diferents tipus de paisatges Treballar procediments d´ observació i interpretació de paisatges. Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes

Adquisició de vocabulari. Comprensió i composició de textos. Fer servir esquemes per a expressar la mateixa idea.

Interpretació i reflexió sobre imatges de paisatges diferents Les zones climàtiques de la terra. Interpretació i reflexió sobre la imatge de les zones climàtiques. Vocabulari bàsic. Mapa conceptual dels climes. Els climes de la terra: completar i presentar un esquema. Tipus de paisatges i la seva relació amb els diferents climes Activitat de síntesi: conèixer els climes que es donen a cada continent.

96

SEQÜÈNCIA D´ APRENENTATGE : Unitat 1.

El professor facilita una imatge i fa reflexionar els alumnes sobre les possibles

dificultats que el paisatge i el clima pot representar per a la vida de les persones.

Seguidament es comenta el gràfic de zones climàtiques de la terra que cada

alumne té al seu dossier. Els alumnes anotaran el mapa conceptual de les zones

climàtiques amb l´ explicació del professor.

Explicació per part del professor sobre l´ elaboració de mapes conceptuals. S´

anota a la pissarra el mapa conceptual dels climes de la terra seguint els els

següents passos.

Pautes per elaborar mapes conceptuals:

1) Identificar i seleccionar els conceptes i principis involucrats.

2) Escollir el concepte més important, general i inclusiu. Definir-lo.

3) Ordenar a partir d´ aquest concepte nuclear els altres que són secundaris i

establir relacions.

4) Escollir les paraules d´ enllaç en les quals es relacionaran els conceptes.

5) Emmarcar els conceptes i dibuixar les relacions.

6) El mapa ha de ser clar a primera vista. Si cal explicar-lo vol dir que no està

ben fet.

Els alumnes buscaran al diccionari els termes indicats en el dossier.

El professor realitza una explicació dels diferents tipus de clima i els alumnes han

de completar l´ esquema durant l´ explicació.

Una vegada realitzada l´ explicació dels tipus de clima els alumnes relacionaran

les fotografies de paisatges amb diferents tipus de clima.

Activitat de síntesi. Observant el mapa dels climes de la terra els alumnes hauran

de complimentar un quadre sinòptic.

97

Zona temperada

Continental

Oceànic

C

l

i

m

e

s

Zona càlida

Zona freda

Equatorial

Tropical

Desèrtic

Polar

Alta Muntanya

Mediterrani

Temperaturas superiors a

25 graus. Mínima amplitud

térmica 1-2- graus.pluges

abundants i regulars.

Paisatge de selva verge.

Pluges

Paisatge

Temperatures superiors a

20graus.amplitud térmica

entre 5-10

graus.Precipitacions

abundants a l’estiu i

escasses a l’hivern.Paisatge

de bosc tropical:sabana.

Temperatures molt

altes.fort contrats entre el

dia i la nit.amplitud térmica

superior a 10

graus.Vegetació

inexistents, cactus.

Hiverns suaus. Estius secs i

calurosos.Amplitud térmica

superior als 20

graus.Precipitacions

escasses. Boscos

mediterranis.alzines,pins,

arbustos, matolls…

Temperatures suaus i

regulars tot l’any.Amplitud

térmica de 10

graus.Precipitacions

abundants.Boscos de fulla

caduca: faig i roure. Prats.

Fred a l’hivern i calor a

l’estiu.amplitud térmica

superior als 20 graus.

Precipitacions escasses que

augmenten a l’estiu.Taiga:

boscos fulla perennne

Temperatures per sota dels

10 graus.Pluges inexistents.

La neu és permanent.sense

vegetació a climesextrems i

tundra a les zones àrtiques

polars.

Les temperatures baixen

progressivament amb

l’alçada.Les precipitacions

són en forma de neu a

cotes altes.Bosc, prats i

absència de vegetació als

cims.

98

ZONES CLIMÀTIQUES

ZONA CÀLIDA ZONA TEMPERADA ZONA FREDA

Equatorial

Tropical

Desèrtic Mediterrani

Oceànic

Continental Polar Alta Muntanya

99

DOCUMENT PROFESSOR/A UNITAT 1. EL CONTINENT AFRICÀ

OBJECTIU GENERAL

ESO

OBJECTIU ÀMBIT

L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 2 OBJECTIU 8 OBJECTIU10

L-S 1 L-S 5 L-S 6 L-S 9 L-S 11

Comunicativa, lingüística i audiovisual Coneixement i interacció amb el món físic

Tractament de la informació i competència digital

Pautes per a la recerca d’informació. Pautes per a la realització de treballs escrits. Consells per a fer servir l’ordinador.

Lectura i comprensió d’un text. Comprensió de l’espai geogràfic. Treballar procediments de localització i d’observació de mapes i paisatges.

Seleccionar informació. Distingir aspectes rellevants dels que no ho són.

Els límits i els accidents geogràfics més rellevants del continents africà. Classificació en forma d’esquema de les principals formes de relleu, hidrografia i relleu de costa. El clima d’Àfrica. Coneixement dels aspectes bàsics de dos principals accidents geogràfics del continent africà. Coneixement dels aspectes bàsics de dos dels principals accidents geogràfics del continent africà:

El Kilimanjaro

El Nil

Recerca d’informació, imatges i elaboració d’un breu informe.

100

SEQÜÈNCIA D´ APRENENTATGE : EL CONTINENT AFRICÀ.

1. El professor/a presenta un text sobre la geografia física d’África. Es realitzarà la

lectura en veu alta i es resoldran dubtes e manera que hi hagi certesa que

tothom ha entès el contingut del text.

2. Els alumnes hauran de completar un esquema del principals accidents

geogràfics del continent africà amb ajut del text i d’un mapa que també es

troba al dossier de l’alumne.

3. L’alumne ha de respondre a la Qüestió:

Quins són els tipus de clima que hi ha a l’Àfrica. (Cal consultar l’activitat 1.1.)

4. Recerca d’informació i síntesi escrita sobre els dos principals accidents

geogràfics del continent africà: el riu nil i el cim del Kilimanjaro.

Pautes per a la realització de treballs escrits. (Procediment metadisciplinar)

Recerca de fonts d’informació.

Abans de començar a buscar informació, hi ha una feina prèvia

d’organització.

Una cop seleccionada la informació, cal fer-ne la lectura i elaborar una

breu síntesi personal. Pot servir d’ajuda seguir els següents passos:

.Organització de la

informació.

Recursos per a la recerca

d’informació.

Plantejament del treball :

esquema

Ajut del professor/a.

Organització dels arxius i

carpetes per guardar el

material seleccionat.

Programa Word.

Informació escrita.

Selecció de materials i

arxius a la carpeta.

Enciclopèdies tradicionals.

Enciclopèdies digitals:

101

Pot ser interessant

realitzar una visita a la

biblioteca del centre o a

la biblioteca municipal

més propera per

consultar diferents

documents:

enciclopèdies, llibres de

geografia i prendre nota

dels llibres. Si n’hi ha

algun que interessa es

pot localitzar a les

prestatgeries, mirar

l’índex, fullejar el llibre i

anotar la referència

bibliogràfica.

Cita bibliogràfica.

AUTOR (cognoms, inicial

del nom en majúscula):

Títol ( en cursiva), lloc de

publicació, editorial i

data.

http://es.wikipedia.org./wiki

Buscadors d’ internet. Si no ses

coneixen les direccions,

s’introdueix la paraula o grups de

paraules i es sol·licita l’ inici de

recerca.

Direccions útils:

http://www.google.com

http://yahoo.es

Imatges. Selecció i arxiu. Enciclopèdies en format cd-Room i

DVD

Enciclopèdis tradicionals, llibres i

revistes revistas (no es poden

utilitzar les imatges.

Buscadors d’ imatges per internet.

Documents audiovisuals Buscar a

<http://www.youtube.com

Elaboració d’ una síntesi

personal.

102

DOCUMENT PROFESSOR/A . UNITAT 1: GEOGRAFIA FÍSICA D’EUROPA

OBJECTIU GENERAL

OBJECTIU ÀMBIT

L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 12 OBJECTIU 10 OBJECTIU 5 OBJECTIU 2

L/S 2 L/S 9 L/ S 4 L/S 5 L/S 6

Coneixement i interacció amb el món físic Comunicativa, lingüística i audiovisual

Pautes per elaborar mapes conceptuals Pautes per a la realització d´ esquemes Pautes per organitzar la informació fent servir taules

Saber argumentar les explicacions de forma convincent. Definir conceptes i utilitzar el vocabulari específic del tema Valorar l´ ús del diccionari com element adequat per el coneixement del significat de les paraules. Descriure diferents tipus de paisatges Treballar procediments d´ observació i interpretació de paisatges. Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes

Adquisició de vocabulari. Comprensió i composició de textos. Fer servir esquemes per a expressar la mateixa idea.

Conèixer els límits geogràfics d’Europa. Saber el significat del vocabulari bàsic de geografia física: CAP, GOLF, ESTRET, ILLA I PENÍNSULA. Identificar els paisatges europeus amb els diferents tipus de clima dels continents. Conèixer els trets bàsics del cim més alt d’Europa: el Montblanc.

103

DOCUMENT PROFESSOR/A . UNITAT 1: EL CONTINENT AMERICÀ

OBJECTIU GENERAL

ESO

OBJECTIU ÀMBIT

L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 8 OBJECTIU 1 OBJECTIU 2 OBJECTIU 14 OBJECTIU 6

L/S 9 L-S 3 L/S 4 L/S 6 L/S 8

Coneixement i interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital.. Comunicació lingüística i audiovisual Autoestima i iniciativa personal. Competència social i ciutadana. Competència artística i cultural.

Pautes per a la recerca d’informació bibliogràfica. Pautes per analitzar una projecció audiovisual Consells a seguir per fer servir l’ordinador en l’obtenció de la informació. Pautes per a la comprensió de textos escrits. Normes a seguir per a participar en un debat a l’aula.

Localitzar en un mapa accidents geogràfics.(S) Analitzar i interpretar mapes.(L) Millorar l’ortografia per mitjà de la reflexió i la pràctica de normes.( L) Saber argumentar una explicació.

Valorar l’ús del diccionari. Treballar el contingut d’una lectura. Comprensió i composició de textos Apreciar manifestacions artístiques com el cinema.

- Els límits geogràfics del continent americà. - Les zones climàtiques d’Amèrica. - Hidrografia i relleu: coneixements bàsics.

- Lengua castellana: Investigación sobre el río Amazonas. Película: La selva esmeralda. Jonh Boorman (1985)

- Llengua catalana: - Anàlisi d’una entrevista. - Estudi de lèxic. - Concepte, fases i preparació d’una

entrevista. - El substantiu i l’adjectiu. - Repàs de síl·labes i accentuació.

104

SEQÜÈNCIA D´ APRENENTATGE: EL CONTIENT AMERICÀ

- Partint d’un text d’introducció i un mapa físic del continent, l’alumne/a

haurà d’omplir l’esquema amb els principals accidents geogràfics del

continent.

- Llengua catalana. Explicació per part del professor/a dels elements

principals d’una entrevista

L’entrevista és un diàleg planificat entre dues persones, generalment sobre

un tema determinat. En aquest diàleg hi ha sempre un entrevistador( el que

fa les preguntes) i un entrevistat (el que les contesta).

Per planificar una entrevista de la manera més adequada es segueixen els

següents passos.

A. Escollir la persona que es vol entrevistar i buscar informació sobre

ella.

B. Elaborar un guió amb les dades i els temes d’interès.

C. Escriure ordenadament les preguntes.

Per realitzar una entrevista és important:

Presentar breument el personatge entrevistat.

Realitzar les preguntes de manera ordenada i clara.

No interrompre les respostes.

Agrair la seva col·laboració .

- Lengua castellana. El río Amazonas.

Sinopsis de la película “La selva esmeralda”.

La selva esmeralda es una película basada en hechos reales y narra la

historia de un niño, hijo de un ingeniero americano que está construyendo

una presa en la selva amazónica. El niño desaparece en la jungla sin dejar

105

rastro, raptado por una tribu conocida como los hombres invisibles. Tras

diez años de búsqueda, el padre conseguirá encontrarlo. Esto provoca un

doble choque: emocional, dado que el chico considera su tribu como su

familia, aunque mantiene los recuerdos de su familia biológica; por otro

lado existe un impacto cultural que se aprecia cuando el padre se adentra

en la tribu para recuperar a su hijo.

- El alumno/a escribirá el resumen del argumento y su opinión personal de la

película.

106

DOCUMENT PROFESSOR/A UNITAT 1: OCEANIA I ANTÀRTIDA

OBJECTIU GENERAL

OBJECTIU ÀMBIT L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 8 OBJECTIU 10

L/S 9 L/S 1 L/S 2

L/S 4 L/S 5 L/S 6

Autonomia i iniciativa personal. Tractament d’informació i competència digital. Coneixement i interacció amb el món físic Comunicativa, lingüística i audiovisual

Pautes per a generar i clarificar idees. Pautes a seguir per a la recerca d’informació. Consells a seguir per a fer servir l’ordinador en l’obtenció d’informació. Pautes per a la realització de resums.

Repassar continguts abans de tractar-ne de nous. Percepció i coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat humana. Millorar l’ortografia mitjançant la pràctica de normes d’escriptura.

Prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. Recerca i selecció d’informació. Ús de la informació per produir textos escrits propis.

Coneixements previs sobre Oceania. Les tres illes més grans d’Oceania. Els climes d’Austràlia. Clima i Vegetació de l’Antàrtida. Llengua Catalana: Lectura, subratllat i resum d’un text. Lengua castellana: Los determinantes y los pronombres. Lectura, subrayado y resumen de un texto.

107

SEQÜÈNCIA D´ APRENENTATGE : OCEANIA I L’ANTÀRTIDA

El /la professora introdueix l’activitat demanant als alumnes el què saben sobre Oceania. Si coneixen quelcom típic d’aquest continent o si

el sabrien localitzar en un mapamundi. Recull les aportacions dels alumnes i s’anoten a la pissara les diferents idees que han sorgit.

Seguidament es fa la lectura Informació inicial sobre els aspectes bàsics de la geografia física. El professor explica les qüestions que s’han

de resoldre i els alumnes les duran a terme consultant el mapa.

Llengua catalana: Lectura, subratllat i resum d’un text: L’Antàrtida. En grup es procedirà a subratllar les idees per importants de cada

paragraf i el posterior resum del text. El professor/a decidirà si el resum s’anota a la pissara com a pràctica guiada o comença a donar

autonomia als alumnes per a que el puguin escriure individualment al seu dossier.

108

DOCUMENT PROFESSOR/A UNITAT 1: EL CONTINENT ASIÀTIC

OBJECTIU GENERAL

OBJECTIU ÀMBIT L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

RELACIONADA

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 8 OBJECTIU 10

L/S 9 L/S 1 L/S 2

L/S 4 L/S 5 L/S 6

Tractament de la informació i competència digital Coneixement i interacció amb el medi físic. Aprendre a aprendre. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Pautes per a la interpretació de textos escrits. Pautes per a la realització de resums.

S/ localitzar al mapa accidents geogràfics treballats en el tema. Practicar el resum com a tècnica de presentació de la informació més important d’un text.

Comprensió de l’espai geogràfic on tenen lloc els fets socials. Percepció i coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat humana. Comprensió i composició de textos: ús del llenguatge i normes.

- Límits geogràfics i zones climàtiques

d’Àsia

- Mars i oceans del continent asiàtic.

- Característiques fonamentals del Pic de

l’Everest i el riu Ganges.

- Lengua castellana:

Lectura, subrayado i resumen

de un texto.

Repaso de sílabas y

acentuación.

109

SEQÜÈNCIA D´ APRENENTATGE : EL CONTINENT ASIÀTIC.

El professor/a anotarà tres paraules a la pissarra: Ganges, Everest i Monzó. Després

demanarà als alumnes si tenen alguna informació sobre aquests noms. A partir d’aquí

es comentarà què sap el grup sobre aquest continent.

Es realitzarà la lectura en veu alta del text d’informació bàsica i utilitzant el mapa físic

del continent asiàtic, l’alumne/a repondrà a les qüestions plantejades.

A la secció de llengua castellana es practica la lectura, el subratllat i el resum del text:

“Fernando alonso, pendiente de las lluvias del Monzón”.

Seguidament es torna a repassar el concepte de síl·laba tònica i àtona i l’accentuació

en llengua castellana.

110

GUIÓ PER A L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A:

1.- Planificar l’avaluació. Donar a conèixer que se li demanarà. En aquest cas cal insistir

en els coneixements bàsics i els procediments d’aprenentatge.

2. Realitzar l’avaluació.

Recollir el dossier amb el full corresponent d’autoavaluació. Seria interessant

que el lliurament del dossier es fes a través d’una petita entrevista amb el

professor. Se li pot demanar com l’ha fet servir, què és el que li ha costat més;

amb què s’ha equivocat i com ho ha corregit; en què nota que ha millorat i què

creu que ha de treballar més.

3. Fer una prova de coneixements i procediments bàsics. Es tracta de reafirmar allò

que ha après.

El tipus de pregunta pot ser:

- elabora un resum o esquema de…

- explica la importància de…; elabora dos exemples de…

- Com es diu…; parla de…; digues alguna regla de…; cita….

4. Qualificar.

5. Analitzar els resultats.

Llistat de possibles preguntes per valorar la unitat 1

1.- Comenta la frase: ” Allò que passa a l’amazones ens afecta a tots”.

2.- Identifica els adjectius del text i posa coma on calgui.

3.- L.Castellana:

a. Completa las siguientes oraciones con el determinante demostrativo

adecuado.

b. Escribe una oración que contenga un determinante indefinido.

c. Explica brevemente el argumento de la película : “La selva esmeralda”.

d. ¿Qué són las lluvias monzónicas?

e. Subraya la sílaba tónica de las siguientes palabras y clasifícalas en

agudas, llanas y esdrújulas.

4.- Què recordes de l’Antàrtida?

5.- Qui va ser el capità James Cook?

6.- Situa en el mapa els rius i llacs del contient africà que recordis.

111

7.-Quin és el nom del cim més alt d’Europa ?

8.- Fes un esquema dels tipus de clima a les tres grans zones climàtiques de la terra:

zona freda, zona càlida i zona temperada.

112

9.La globalització i les desigualtats territorials. Unitat de diversificació curricular de 3r d’ ESO : Àmbit Lingüístic i Social

Ciències Socials.

Llengua Catalana.

Llengua castellana.

Nom i cognoms:

113

ÍNDEX

9.1. Què és la globalització? 114

Preguntes per reflexionar 114

Introducció. La globalització 115

Llengua catalana

- Ortografia i normes: la coma 119

Lengua castellana

- Léxico coloquial y léxico vulgar 122

- Ortografía: la letra B 124

9.2. Quions són els països que dirigeixem l´ economia mundial? 127

- Estats Units d´ Amèrica

Llengua catalana: expressió oral i escrita 129

Lengua castellana: repaso de la oración gramatical 130

-Japó i els tigres del pacífic 131

Llengua catalana: el verb 133

-La Unió Europea (UE) 136

9.3. Com han arribat els països subdesenvolopats a l´ extrema pobresa? 139

-Causes de la dependència econòmica 139

Lengua castellana: “Etiopia pidiendo un poco de justícia” 142

Gramática: repaso del adjetivo 144

Comunicación: la carta 146

9.4. Globalització i desigualtat

-Indicadors del desenvolupament d´ un país 151

-Causes de les desigualtats en un món global 153

Llengua catalana: el verb (II) 154

114

9.1.- QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ?

Fitxa´t en aquestes dues fotografies i fes un comentari sobre el que et suggereixen.

Desprès relacionarem la teva opinió amb el que treballarem a la unitat.

---------------------------------------- ----------------------------------------------

---------------------------------------- ----------------------------------------------

---------------------------------------- ----------------------------------------------

1. Preguntes per reflexionar:

a) Com creus que és el nivell de vida de la major part de la població mundial?

b) Pots posar algun exemple de país desenvolupat?

c) Saps d´ algun país que tingui molt recursos naturals i els seus habitants

visquin en la pobresa?

115

Introducció: La globalització

La globalització és una nova organització econòmica, social (té conseqüències per a la

societat en la manera de viure), cultural (es comparteix informació de cultures d´ arreu

del món gràcies els transports i els mitjans de comunicació) i política (té conseqüències

en la manera de governar) que actualment predomina a tot el món.

El sistema capitalista ha determinat el fenomen de la globalització per tres raons

fonamentals:

1- El capitalisme defensa la concentració del capital a mans de les grans empreses

que busquen el màxim benefici.

2- El capitalisme defensa la lliure competència, es a dir, la llibertat de compra i

vendre arreu del món.

3- El capitalisme promou el moviment del capital, es a dir, invertir els llocs on sigui

més avantatjós.

La globalització ha dut aspectes positius. Per exemple, s´ ha creat una consciència

mundial en relació a problemes com la desigualtat de les persones, la contaminació, la

conservació del planeta, etc.

També ha tingut, però, conseqüències negatives. Les distàncies entre els països pobres

i els països rics, en qüestions com el repartiment de recursos naturals i la producció de

béns i serveis, són cada vegada més grans.

Els primers països que es van incorporar a la Revolució industrial del s. XIX són els que

han aconseguit dirigir l’economia mundial. Aquests països són: EEUU, Canadà,

Australia (països relacionats històricament amb Gran Bretanya), els membres de la

Unió Europea i Japó.

Uns altres centres econòmics i polítics importants són Xina, Índia i Brasil.

Gairebé tots els països desenvolupats estan situats a l’hemisferi nord, metre que els

països més pobres es situen a l’hemisferi sud. És per això que s’ha generalitzat la idea

de que, en funció de la riquesa, el món està dividit entre nord i sud

Activitat:

- Situa en el mapa polític del món tots els països que s’han citat en el text.

116

117

- Separa per una línia divisòria el sud i el nord.

- Llegeix atentament el text i comenta amb el teu professor/a i els teus companys

aspectes que no hagis entès.

- Subratlla seguint les indicacions del professor les idees fonamentals del text.

2. Fes un breu resum i escriu què és per tu la globalització:

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

3. Crea un blog, el teu quadern a la xarxa.

Un blog és un quadern de classe però en un lloc web, on pots fer els teus treballs,

activitats i donar opinions sobre temes diversos. Pots recopilar imatges, redaccions,

vocabulari,... A continuació t´ expliquen com pots crear el teu blog en menys de 5

minuts de forma ràpida i senzilla. Ves a la direcció http://www.blogger.com

118

a) Crea un compte

b)

Escriu la teva adreça de correu electrònic i

la contraseña d´ aquest

Escriu el teu nom

Escriu la paraula clau

Accepta les condicions del servei web

Fes clic per a passar a la pantalla següent

119

c) Assigna un nom al blog.

c) Tria una plantilla

d) Ja tens creat el teu blog. Durant aquesta unitat el teu professor/a et proposarà

diferents activitats per a que les hi publiquis.

Llengua Catalana.

Ortografia i normes : La importància de la coma.

La coma ( ,) és un signe de puntuació que indica una pausa menor i correspon a una

breu parada de la veu en l’entonació.

La utilitzem en els següents casos:

a) Per separar una exclamació:

Exemple: Si us plau, ajudem als països pobres.

Posa el nom que t´ indiqui el teu

professor/a al teu blog.

La teva adreça de blog será per exemple:

http://marcvila.blogspot.com

Punxa per a continuar

Tria un dels dissenys que t´ ofereixen

120

b) En l’enumeració de sèries per separar mots que fan les mateixes funcions.

Exemple: La globalització econòmica funciona al voltant dels països rics: EEUU,

la Unió Europea, Japó i d’altres centres econòmics importants com la Xina,

l’Índia, Brasil i Austràlia.

Alerta! amb la coma mal col·locada, ja que pot fer variar el significat d’allò que

vols comunicar. Fixa’t en el canvi de sentit de les següents oracions:

A. No estic a favor de la globalització.

B. No, estic a favor de la globalització.

Explica el significat de les oracions anteriors:

A- ..........................................................................................................................

B- ..........................................................................................................................

..

Aplica les normes:

1) Posa la coma en el lloc on correspongui:

- La globalització és una nova forma d’organització econòmica social política i

cultural.

- La globalització és positiva en alguns sentits; per exemple tothom ara està més ben

comunicat.

- La globalització crea una consciència mundial en relació amb problemes com la

desigualtat entre les persones la contaminació la conservació del planeta, etc.

Gramàtica: L’adjectiu.

Un adjectiu és una paraula variable (això vol dir que pot tenir diverses formes de

gènere i nombre) que generalment acompanya al substantiu i n’indica la qualitat.

Exemple: Països rics, pobres, grans, petits, són possibles adjectius aplicats a la paraula

països.

Activitat

Completa les següents expressions afegint qualitats als substantius:

a) Economia ......................... d) Empreses......................... g) Televisió ................

b) Països ........................... e) Persones ...........................h) Mapa ..................

121

c) Investigació .................. f) Productes ........................ i) Ordinador .............

Relaciona:

Substantius Adjectius

Pàgina extrema

Organització grans

Pobresa globalitzat

Empreses econòmica

Món anterior

Competició esportiva

Activitat: Repàs de l’adjectiu

Completa el següent quadre d’adjectius

MASCULÍ SINGULAR FEMENÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL FEMENÍ PLURAL

Blau

Fortes

petita

prims

Ample

fonda

Europeu

amiga

tranquil·les

menuts

122

Lengua castellana: Léxico coloquial y léxico vulgar

Una persona que domina una lengua sabe diferenciar el registro formal y el registro informal, y utiliza uno u otro según la situación en la que se encuentre.

La forma más habitual de comunicación oral es la conversación y se basa en el diálogo entre dos o más interlocutores con presencia directa. Las nuevas tecnologías permiten tener una conversación inmediata sin compartir el mismo espacio (videoconferencia) o a través de textos escritos en tiempo real (chat en internet).

Los niveles de lengua utilizados en una conversación son:

Nivel coloquial:

a) Propio de familiares y amigos.

b) Habla espontánea y descuidada.

c) Frases cortas e incompletas

d) Frases hechas

e) Aumentativos y diminutivos

Nivel formal:

Se utiliza en las relaciones laborales. Es muy importante este nivel de lenguaje en una entrevista de trabajo, en una reunión de empresa, a la hora de organizar el trabajo o dar instrucciones.

Nivel vulgar:

a) Vocabulario pobre y limitado.

b) Abundancia de incorrecciones y vulgarismos.

c) Acentuación incorrecta: sabado, périto, etc.

d) Errores fónicos: abujero, istituto, agüelo, amoto, arradio, etc.

e) Errores sintácticos: “me se cayó”.

f) Errores morfológicos:

Actividades

1.- Di qué rasgos de la conversación encuentras en este texto y qué tipo de habla

emplea Toni.

Toni aprovechó un momento en que se había quedado a solas con su madre.

123

- Bueno, mamá, ya sé que me vas a echar la bronca, pero he decidido ponerme a trabajar.

- ¿Otra vez lo mismo? Mira que hemos hablado veces de ese tema. Lo que deberías hacer es continuar los estudios. Estás en la edad de estudiar.

- ¡Vale, vale! Qué ya me conozco el rollo.

- Por favor, piénsalo bien. ¿Crees que merece la pena dejar de estudiar?

- Pues, es que he recibido esta carta. Estoy hecho un lio.

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

2.- Lee con atención el siguiente texto.

Toni se miró en el espejo del recibidor de su casa. Se arregló el flequillo y miró el reloj.

No podía llegar tarde a la entrevista. No le costó encontrar la dirección. En el ascensor cogió esta conversación:

- Me han llamado de la sucursal de Oviedo. Nos han hecho un pedido de tarjetas

para instalar ordenadores en red.

- Habrá que hablar urgentemente con el departamento de compras.

- Buenos días, me llamo Antoni Segura. Estoy citado para una entrevista de trabajo.

- Siéntese, por favor.

- Gracias. Ayer me comunicaron por teléfono que había sido seleccionado y que debía presentarme hoy a las nueve de la mañana.

- Si, así es. El currículum le ha parecido interesante al Jefe de Personal ya que usted ha iniciado un Ciclo Formativo. El problema será hacer compatibles ambas cosas.

- Ya sé que es difícil, pero confío en mi capacidad de trabajo. También depende del horario que deba cumplir.

- En realidad, no se trata de un contrato de trabajo. Estamos realizando una preselección para varios contratos formativos en prácticas. ¿Estaría interesado?.

- Creo que sí. Pero me gustaría conocer los requisitos y la duración del contrato.

- ¿Te parece que Toni utiliza el mismo tipo de habla que antes?.

124

3.- ¿Qué nivel de habla utiliza Toni en el siguiente texto? ¿Sueles hablar así con tus amigos?

Toni ha acabado la entrevista y está en la calle. Suena el móvil. Es su amigo Óscar.

- Pero Toni, ¿Dónde te metes tío? Paso de ti, estoy hasta el gorro de llamarte.

- Vale tío, es que voy a tope. Quiero ponerme a currar y he ido a una entrevista.

- ¡Pero si todo está muy chungo ! ¿Cómo lo haces?

- Bueno es un contrato en prácticas. Es poca pasta y no sé qué hacer.

Ortografía

La letra B

Se escriben con B

1. Palabras acabadas en –bilidad (salvo movilidad).

2. Palabras que empiezan por –abu o –abo.

3. Palabras que empiezan por –alb (excepto Álvaro).

4. Verbos acabados en – bir (salvo hervir, servir y vivir).

5. Terminación del pretérito imperfecto de indicativo de los verbos de la primera conjugación (-ar) y del verbo ir.

6. Palabras que empiezan por bu-, bur- y bus-.

7. Verbos haber, deber, sorber, saber y caber.

8. Verbos probar y sus compuestos: aprobar, desaprobar, comprobar, reprobar, así como los adjetivos y sustantivos derivados.

Amabilidad, responsabilidad, sensibilidad.

Abuelo, abuchear, aburrimiento, abono.

Albañil, Albacete, albornoz, albaricoque.

Concebir, subir, prohibir, recibir.

Yo viajaba, tu mandabas, nosotros cantábamos, yo iba, tu ibas…

Bufanda, bucear, Burgos, busto …

Había, beberá, debieron, sorben…

Prueba, probable, improbable, aprobado.

125

Aplica las reglas. Completa y escribe al lado la regla que corresponde:

…e…ísteis:

Í…amos

prohi…ieron:

mo…ilidad:

reci…imos

prue…a:

perci…isteis:

al…oroto:

ca…eis:

ha...ilidad.

ha...ía reci...ido:

Ama...ilidad:

al...óndiga:

a...usón.

bajá...amos:

a...ollar.

a...undantes:

manda...a: Busca en la sopa de letras 7 palabras con “b” de uso frecuente en el tema de la globalización:

O I C I F E N E B S

F G L K P E U S U E

M M L P O T J D S T

I F G O B N N R Q N

P W L I L A M Y U A

N A O U A D A O E T

C L B T C N X P D I

X Ñ A Y I U J K A B

Z P L P O B R E Z A

M Q W R N A Z C M H

126

Escribe cada una de las palabras anteriores en la frase más adecuada:

1. La mayor parte de la ……………………............. mundial tiene un bajo nivel de vida.

2. Existen países con ………………………............. recursos naturales cuya población

vive en la extrema …………………………………

3. Actualmente, el nivel de funcionamiento de la economía es ………………………….....

4. El sistema capitalista se basa en la ………………………….. del máximo …………………….

5. La población mundial se aproxima a los 6.500 millones de ………………………………..

127

9.2.- Quin són els països que dirigeixen l’economia mundial?

El 80% de la riquesa mundial es concentra en uns poca països anomenats

desenvolupats. La població restant viu en un estat de pobresa.

Fixa’t en el mapa i reflexiona. Quins creus tu que són els tres grans focus econòmics

que hi ha al món?. Senyala amb un cercle les tres zones i després uneix-les en forma de

triangle.

Text 1: Estats Units d’Amèrica. (EEUU)

EEUU és el centre principal de l’economia capitalista. És una potència política i militar

capaç d’exercir una influència decisiva a qualsevol part del planeta.

◊ Sector Primari .

Ocupa els primers llocs mundials en la producció de soja , blat de moro, cotó, carn,

blat, cítrics, sucre i tabac.

◊ Sector Secundari.

EEUU és la primera potència en producció d’energia, però també la que més

consumeix. Tot i ser un important productor de petroli, importa cru i guarda les seves

reserves per raons estratègiques. Les companyies petrolíferes signen pactes per reduir

la competència entre elles i augmenten els beneficis. D’aquesta maniobra se’n diu

càrtel. És així com controlen els preus i la distribució mundial de petroli.

La seva producció mundial de petroli és la més gran del món . Destaca la indústria

informàtica, aeronàutica, aeroespacial i energia nuclear.

128

En l’ intent d’augmentar les vendes, les empreses nord-americanes van crear empreses

filials a altres països. Són el que coneixem com a multinacionals, que reparteixen la

fabricació dels components d’un producte a països on la mà d’obra és més barata i les

exigències fiscals o mediambientals són menors. Així, es fabriquen productes a cost

molt baix per comercialitzar- los als països rics a preus molt alts, de manera que els

beneficis són extraordinaris. Les multinacionals aconsegueixen l’autorització dels

governs per instal·lar-se en països amb la promesa de crear nous llocs de treball. És

per això que poden penetrar en mercat , que abans estaven tancats als seus productes,

i provoquen el tancament d’indústries nacionals, que no poden resistir la competència.

El poder d’aquestes companyies pot arribar a ser més gran que el dels governs.

◊ Sector terciari.

Les multinacionals també han arribat al sector dels serveis.

EEUU disposa d’un gran mercat intern de consumidors que són induïts a comprar per

mitjà de la publicitat.

La cultura i el mode de vida nord-americana difosos pel cinema, la TV i Internet

són la base de la cultura global universal que s’està imposant a tots els països.

Activitats.

1.- Llegeix atentament el text i pregunta les idees que no t’hagin quedat prou clares.

2.- Què és una multinacional? Per què les multinacionals no troben resistència per

instal·lar-se a d’altres països. Coneixes alguna multinacional?.

3.- Què significa càrtel?

129

Llengua catalana: expressió oral i escrita

La cultura nord-americana s’ha globalitzat. Això vol dir que els seus llibres, la

seva música, el cinema i les competicions esportives, arriben a gairebé tots els llocs del

planeta. Segurament fa poc que deus haver vist alguna pel·lícula nord-americana.

Escriu un breu resum de l’argument i dona la teva opinió sobre ella. Prepara’t una

exposició oral pels teus companys . Si està recent estrenada als cinemes, en tot cas no

expliquis el final...

Títol: Gènere:

Nacionalitat:

Argument:

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

Algunes expressions que pots fer servir:

Es tracta de .... (un jove, una noia, una família, un policia, etc.)

La història es situa en l’època actual, en el futur, a l’Edat Mitjana....

A partir d’aquí; d’altra banda; al final; està molt bé que....

Us la recomano...; que s’abstingui de veure-la aquell/a que...

El millor és el vestuari, els protagonistes, la música, l’acció...

130

El pitjor és que es fa llarga, costa d’entendre, el final....

Lengua castellana: gramática

Repaso de la oración gramatical

Las oraciones son enunciados completos, que ponen de manifiesto la intención del

hablante: afirmar, preguntar, expresar un sentimiento o dar una orden. Se relacionan

unas con otras y forman oraciones compuestas.

Ejemplo:

EEUU es la primera potencia en producción de energía, pero también es la que más consume

Oración 1 simple: un solo verbo Oración 2 simple: un solo verbo

Oraciones compuestas

Las oraciones compuestas se relacionan entre sí de diferentes modos:

1. Oraciones coordinadas: dos o más oraciones de la misma categoría, que

podrían aparecer como independientes. Van relacionados por nexos del tipo: y,

e, ni, o .

Ejemplo: EEUU ocupa los primeros puestos mundiales en la producción de maíz y

exporta a países donde escasean los alimentos.

2. Oraciones subordinadas: son dos oraciones que van relacionadas por un nexo

(que, como , cuando, donde, porque, puesto que, sí, aunque, para que...) y una

de ellas depende de la otra.

Ejemplo:

Desearía (que se acabara el hambre en el mundo)

O. principal O. Subordinada

Actividades: combina las siguientes oraciones simples para formar oraciones

coordinadas o subordinadas, según creas más oportuno. Modifícalas y pon los

elementos de relación necesarios para unirlas: que, por lo que, porque, a causa de,

aunque, cuando, donde, y , ni, etc.

a. Esa es la puerta del instituto./Por esa puerta entran los de 1º de ESO todos los

días

................................................................................................................................

b. Me dejó un mensaje en el contestador./Me envió un e-mail.

................................................................................................................................

131

c. Nieva en el Valle de Arán./ Llega el frío hasta aquí.

................................................................................................................................

d. Me tocó la lotería de Navidad./Acabo de pagar mi hipoteca.

................................................................................................................................

e. Juegan bien al baloncesto. /No ganarán.

................................................................................................................................

f. No tengo dinero. /No puedo ir al cine.

................................................................................................................................

Actividad 2: Di que tipo de relación mantienen las siguientes oraciones

compuestas: coordinación o subordinación.

a. Unos trabajaban y otros se divertían.

b. He dejado el coche en el mecánico para que lo revisen.

c. Me rogó que le enseñara las fotos.

d. Le llamé varias veces, pero no me respondió.

e. Llegué tarde a clase porque no me sonó el despertador.

f. Me advirtió que me pusiera siempre el casco de la moto.

Text 2: Japó i els tigres del Pacífic.

Japó és l’exemple de país que ha superat les dificultats en un medi físic no favorable, ja

que pel seu relleu muntanyós i el seu clima fred, té poc terreny cultivable i , a més, no

posseeix riqueses energètiques importants. No obstant és la segona potència industrial

del món i la segona en productes informàtics. Ocupa el primer lloc mundial en

producció d’acer, construcció naval, automobilística i electrònica. Malgrat la seva

derrota a la 2ª Guerra Mundial i de les bombes llençades per EE.UU, Japó va

aconseguir que la seva economia es recuperés espectacularment.

Els tigres del Pacífic: Hi ha un petit grup de països situats al sud-est asiàtic que han

tingut un desenvolupament industrial espectacular en els últims anys. Es tracta de

Corea del Sud, Taiwan i Singapur. Estan molts propers als països rics.

Activitat: Amb l’ajut d’un atles posa els noms dels països del sud –est asiàtic.

Senyala especialment Japó i els tigres del Pacífic.

132

-

Entra a Internet i busca a través de Google les 10 empreses més importants del

món i escriu de quin país és cadascuna d’elles.

Empresa País

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

133

Llengua catalana: Gramàtica

El verb

1.- Què és el verb?. És una classe de paraula que funciona com a nucli de l’oració. Pot

aparèixer sol o amb d’altres complements. En quant al seu significat, el verb expressa

una acció o l’existència o estat dels éssers.

Els verbs es nomenen per l’ infinitiu, que es pot presentar en tres terminacions:

1ª conjugació (-ar): mirar, esperar . 2ª conjugació (-er/re): témer, prendre. 3ª conjugació (-ir): sortir, dormir.

2.- Estructura del verb

Formes simples:

lexema o arrel ⁺ morfema: cantàvem, cantaria, cantés

Formes compostes:

Verb auxiliar (haver) ⁺ participi del verb: han cantat, havien cantat, haguessin

cantat.

Conjugació verbal: És el conjunt de tots els temps d’un verb.

3.- Verbs regulars i verbs irregulars.

Els verbs regulars no canvien mai la seva arrel.

Exemple: Canto, cantés, cantaria, canti, etc.

Els verbs irregulars: Són els que modifiquen el seu lexema o arrel:

Exemple: anar canvia l’arrel al present d’indicatiu: vaig, vas, va, anem,

aneu ,van.

4.- Formes personals i formes no personals.

4.1. El verb es combina amb les tres persones gramaticals.

1º p/singular : jo canto 1ªp/plural: nosaltres cantem

2ªp/singular: tu cantes 2ªp/plural: vosaltres canteu

134

3ªp/singular: ell/a canta 3ªp/plural: ells/elles canten

4.2.Formes no personals: no expressen cap persona gramatical

- ar: caminar - at/ada: cantat , cantada

Infinitiu - er, re : prendre, poder Participi: - et/eta: fet,feta

- ir: llegir - it/ita: escrit,escrita

Gerundi : cantant, bevent, rient. – ut, uda: volgut, volguda

Activitats

1. Completa les següents oracions amb la forma verbal adequada segons els verbs

en infinitiu que apareixen entre parèntesi.

a. Japó (ser) ............ l’exemple de país que (superar) ........................................

dificultats diverses.

b. Japó (tenir).............. poc terreny cultivable i no (posseir) .............................

riqueses energètiques.

c. (Haver) ........................un petit grup de països d’Àsia que són coneguts com

“els tigres del Pacífic”.

d. EEUU és la primera potència en producció d’energia, però també la que

més (consumir) ....................................

e. Les multinacionals nord-americanes (aconseguir)...........................................

l’autorització dels governs per instal·lar-se en països amb la promesa de

crear nous llocs de treball.

2. Amb les formes verbals marxem, marxàvem o marxarem, completa les

següents oracions:

a. L’estiu passat quan .................................... de vacances vam trobar la Maria

a l’aeroport.

b. Aquest estiu no ........................................ de vacances perquè no hem pogut

estalviar prou diners.

c. Fa molt de temps que no ................................................. per Setmana Santa.

135

3. Llegeix amb atenció les següents formes verbals; després digues quines són

personals (expressen persona, número i temps) i quines són no personals

(infinitiu, gerundi o participi).

a) Mirant g) Creure m) Aniria

b) Dormíeu h) Dit n) Conec

c) Caço i) Picar o)Dormint

d) Témer j) Bec p) Mirés

e) Pugui k) Dormir r) Nascut

f) Aneu l) Cobert s) Estic

g) Aprenc w) Cantem y ) Serveixo

h) Vaig x) Mentir z) Gaudint

4.- Escriu 10 frases amb alguna de les anteriors formes verbals:

136

Text 3: La Unió Europea (UE)

La Unió Europea és el segon centre del capitalisme mundial. Està formada per 27

països alguns dels quals no s’ha incorporat a la moneda única l’euro (€) . Si la

comparem amb EEUU, el seu punt feble es troba en la manca d’unió política dels 27

estats.

La agricultura de la UE està protegida i subvencionada per evitar l’acumulació

d’excedents de producció que provocarien un descens dels preus i l’abandonament

dels camps al no ser rendibles.

La UE és la primera potència mundial comercial amb aproximadament el 50 de les

exportacions i importacions mundials. Necessita importar elevades quantitats

d’energia, ja que a diferència d’ EEUU, té una manca de fonts d’energia.

Activitats:

1.- A través del web oficial de la Unió Europea

http://europa.eu/abc/european_countries/eu/members anota el nom dels 27 països

de la UE i els nom dels països candidats.

Països de la UE:

Països candidats:

137

2.- Amb l’ajut d’un atles, pinta de color blau els països de la UE i de color verd els països candidats.

138

3.- Senyala els punts febles de la UE en el capitalisme mundial, respecte a Japó i EEUU.

4.- Quina és la importància de la UE en el capitalisme mundial.

139

9.3- Com han arribat els països subdesenvolupats a l‘extrema pobresa?

Els països subdesenvolupats, també anomenats dependents, són un conjunt de 120

països que sumen un total aproximat de 4.800 milions de persones.

Per què penses que existeix la pobresa als països subdesenvolupats ?

Text 1: Causes de la dependència econòmica

Els països pobres no tenen capacitat per assolir un nivell mínim de benestar per a la

seva població i controlar els seus propis recursos econòmics. Les seves decisions

econòmiques estan controlades pels països desenvolupats.

Causes de la dependència econòmica:

A finals del segle XIX, els primers països que es van industrialitzar van fer servir el seu

avantatge tecnològic per conquerir militarment zones d’Àsia i d’Àfrica on

aprovisionar-se de matèries primeres i mà d’obra. Els països occidentals van arruïnar

els tallers artesanals indígenes per obligar la població a comprar els seus productes

industrials.

A l’època del colonialisme, els occidentals van imposar al món la divisió internacional

del treball (l’especialització en la realització de determinats béns) que els era més

avantatjosa. Van especialitzar les seves colònies en la producció de matèries primeres

barates, mentre que els europeus, EEUU i Japó produïen béns industrials cars.

Actualment, les colònies han aconseguit la seva independència política, però continua

el domini econòmic dels països industrialitzats, que imposen als altres les seves

normes a través dels següents mecanismes:

A. L’ intercanvi desigual.

B. El lliure comerç internacional.

C. El deute extern.

140

D. Les multinacionals.

A. Lliure comerç internacional: L’Organització Mundial del Comerç, un organisme

que regula el comerç mundial, recomana la lliure competència internacional i

no cobrar impostos per a l’entrada de productes estrangers. D’aquesta manera,

els països pobres són envaïts pels productes industrials dels països rics i mai

poden desenvolupar la pròpia indústria.

B. Deute extern: Des de 1944 funcionen dos organismes que regulen les relacions

financeres internacionals: el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Dins de les seves funcions està ajudar el desenvolupament del països pobres

mitjançant crèdits. Molts països pobres demanen aquest ajut amb l’esperança

de desenvolupar-se, però els seus governs malbaraten els crèdits que

desapareixen en mans de governants corruptes (dictadors que tenen la

confiança de les multinacionals). Aquests governs inverteixen els diners en la

compra d’armes a països rics o en fer costoses obres públiques que solament

beneficien a les grans empreses. D’aquesta manera la població ha de treballar

per tornar els crèdits amb interessos.Finalment, els països del sud (pobres)

acaben enviant als països rics més diners del que reben.

C. Les multinacionals: Són les veritables propietàries de molts països pobres,

controlen els seus governs i provoquen cops d’estat si aquests intenten anar en

contra dels seus interessos.

Activitat: Subratllat, esquema i resum del text.

Per poder estudiar qualsevol tema, és necessari saber extreure’n les idees més

importants.

1. Fes una primera lectura del text i comenta amb el teu professor les

idees que no entenguis.

2. Seguidament, amb ajut del professor/a, subratlla les idees principals.

3. Fes l’esquema del text tenint de base les idees que has subratllat.

4. Escriu un resum seguint l’esquema que has realitzat. Intenta

memoritzar-lo. Així és com t’hauries de preparar un examen d’un tema

qualsevol.

141

Esquema

Què és subdesenvolupament

Causes

Els països

subdesenvolupats

Mecanismes

de domini

dels països

rics

Resum del text:

142

Lengua Castellana

Texto: Etiopía pidiendo un poco de justicia.(Adaptación)

Autora: Elvira Lindo

1.- Lee atentamente el texto.

2.- Busca en el diccionario el significado de:

Safari:

…………………………………………………………………………………………………………………………

Cuando Intermón Oxfam me propuso hacer un viaje por alguno de los países que sufren el

azote del comercio injusto, yo, sin pensarlo contesté que África, y dentro de los países

africanos me decanté por Etiopía. Desde hacía mucho tiempo quería pisar ese continente,

sentía una atracción que poco tenía que ver con los safaris organizados a los que viajan los

turistas.

No viajamos a la Etiopía que suele conocerse a través de los reportajes fotográficos, esa

Etiopía desértica del norte, sino que fuimos hacia el sur, la zona del café, que era lo

contrario, un vergel, un paraíso, una tierra riquísima.

Los campesinos viven en chozas que, de lejos se ven hermosas, aunque hay que acercarse

para comprender el grado de pobreza en el que pasan la vida.(…)

Y a ese atraso de siglos, hay que sumarle el efecto dramático que ha tenido para ellos la

caída de los precios del café en el mercado mundial. Su principal cultivo, el que lleva a

Etiopía el sesenta por ciento de sus ingresos, puede acabar abandonándose si no se frena la

codicia de las grandes multinacionales, que pagan cada vez menos a los pequeños

productores y disfrutan de ganancias cada vez mayores sin que nadie establezca una ley

internacional que impida semejante abuso. Por otro lado, lo que ves muy claro es que esos

países necesitan alternativas: no pueden depender de la lluvia y de un único cultivo de

manera tan desesperada.(…)

En nuestras reuniones de los campesinos le hicimos la firme promesa de que, cuando

llegáramos a España, contáramos la situación tan precaria que están atravesando.”Pasad

nuestro mensaje”., “contad que con lo que nos pagan no tenemos para comer ni para

enviar a nuestros hijos a la escuela, ni para pagarnos un médico si lo necesitamos. Eso es lo

que estamos haciendo los que allí viajamos.(…) Pedir para ellos un poco de justicia.

143

Postergación:

…………………………………………………………………………………………………………………………

Codicia:

…………………………………………………………………………………………………………………………

Precaria:

……………………………………………………………………………………………………………………….

3.- Consulta un atlas dónde está situada Etiopía dentro del continente africano. Píntalo

en el mapa.

4.- ¿Cuál es el principal cultivo de la zona etíope visitada?

............................................................................................................................................

5.- ¿Por qué el recurso del café no les permite vivir dignamente?

..........................................................................................................................................

6.- ¿Qué soluciones propone Elvira Lindo para ayudar a este país?

............................................................................................................................................

……………………………………………………………………………………………………………………………………...

............................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

7.- Consulta la página web de Intermón Oxfam http:// www.intermonoxfam.org .

Selecciona Etiopía en la sección: países donde trabajamos en desarrollo. Anota algunos

de los proyectos de ayuda a Etiopía que se estén llevando a cabo actualmente.

144

8.- Gramática: Repaso del adjetivo.

Los adjetivos son palabras que sirven para expresar cualidades que poseen los

sustantivos, ya sea al lado de éstos o separados por medio de un verbo copulativo (ser

o estar). A través de las siguientes actividades recordarás como identificar los adjetivos

y aprenderás a analizarlos.

8.1. Aplica a los sustantivos de la columna A, las cualidades de la columna B, según el

texto de Elvira Lindo.

Sustantivos Adjetivos

Comercio africano

Países organizados

Etiopía injusto

Tierra fotográficos

Safaris desértica

Reportajes riquísima

Situación precaria

Mercado mundial

Ley internacional

8.2.- Di que calificativo merece una persona que tiene las siguientes cualidades:

a) valentía: ............................. d) salud: ............................... g) modestia: ............................

b) avaricia: .............................. e) gracia: ............................... h) malicia: ................................

c) frivolidad: ........................... f) picardía: .............................

8.3.- Di cómo es una persona si......................

Por ejemplo si estudia mucho es estudioso

a) Tiene mucho dinero

b) Tiene mucha paciencia

c) Habla mucho

d) Sonríe a menudo

145

e) Ayuda a los demás

f) Sólo piensa en sí misma

8.4.- ¿Con qué adjetivo calificarías las siguientes expresiones que aparecen resaltadas

en negrita? Escribe la oración completa con el adjetivo que consideres adecuado.

Ejemplo: Países que sufren el azote del comercio injusto.

Azotados

No viajamos a la Etiopía que suele conocerse a través de los reportajes fotográficos:

Un campo lleno de flores:

Una cumbre cubierta de nieve:

Una casa en la que no vive nadie:

Una tierra que es un desierto:

Un río que lleva mucha agua:

Un país que tiene mucha riqueza:

Un lugar al que acuden muchas personas:

Un libro que divierte:

Una persona que sabe mucho:

8.5 - Sustituye los adjetivos señalados en negrita en el siguiente fragmento del

texto de Elvira Lindo, por otros de significado semejante, que también sean

adecuados al contexto. Consulta si es necesario el diccionario y cuando hayas

acabado el ejercicio, lee el resultado. Debes volver a copiar el texto con los

adjetivos que hayas sustituido.

Cuando Intermón Oxfam me propuso hacer un viaje por alguno de los países que sufren

el azote del comercio injusto, yo, sin pensarlo contesté que África... No viajamos a la

Etiopía que suele conocerse a través de los reportajes, la Etiopía desértica. Era una

tierra riquísima...

Cuando…................................................................................................................

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

146

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

Comunicación: La carta

Una carta se puede definir como una conversación realizada por escrito con un

interlocutor ausente.

Los elementos esenciales que intervienen son:

Emisor: es el remitente de la carta.

Receptor: el destinatario.

Mensaje: el contenido de la carta.

Tipos de cartas: Con la ayuda de tu profesor/a, completa el siguiente esquema sobre

los tipos de carta.

Tipo de carta Destinatario Finalidad Estilo

Cartas personales

Cartas comerciales

Cartas sociales

147

Observa estas dos estructuras y señala al lado de cada número la parte de la carta que

corresponde

Fecha / Saludo / Contenido Membrete. /Fecha/ Destinatario

Despedida /Firma/ P.D.(opcional) Saludo./ Contenido /Despedida

Firma /Nombre del firmante

1 1

2

3

4

5

6

2

3

4

5

6

7

8

148

Actividad: Di a qué tipo de carta corresponden las siguientes frases de cortesía que

se utilizan como forma de saludo y despedida.

a) ¡Hola! ¿Qué tal?: e) Les saluda atentamente:

b) Muy señor mío: f) Un fuerte abrazo:

c) Estimada señora: g) Querida amiga:

d) Te quiere: h) Cordialmente:

Actividad:

Lee con atención las siguientes cartas:

Carta 1

Girona, 15 de marzo de 2009

¡Hola Marc! ¿Qué tal?

¿Cómo te va la vida por Buenos Aires?

Supongo que debes estar adaptándote al cambio de vida. ¿Cómo le va a tu madre en la

empresa?.

Aquí todo sigue más o menos igual que cuando te fuiste. Ahora estamos con los exámenes del

segundo trimestre. Juan, el tutor, tuvo un accidente de moto y le han tenido que operar de la

rodilla. Ha venido una profesora sustituta bastante simpática, aunque muy dura en los

exámenes.

Yo como siempre, intentando que Laura me haga un poco de caso, pero nada de nada.

Escríbeme y cuéntame como te van las cosas por América.

Toni

P.D ¿Qué pasa que no te conectas al messenger?

149

Carta 2

Marc Soley Pueyo

Plaza de Salvador Allende,5

45008 Buenos Aires

ONG Intermundo

www.intermundo.org

T. 902111444

Apreciado Marc:

En primer lugar quiero agradecer especialmente tu colaboración en nombre de quienes

trabajamos en Intermundo ONG y, más aún en el de quienes se han beneficiado de tu ayuda.

El esfuerzo de los que formamos parte de esta asociación no ha sido en vano. Nos ha

permitido, por ejemplo, estar al lado de más de 48.000 personas a quienes las inundaciones de

finales de enero en Mozambique, dejaron sin casa y sin campos de cultivo; de más de 600.000

víctimas del terremoto que sacudió en mayo el sudeste de China.

Gracias a tu colaboración también estamos consiguiendo mejorar la vida de muchas familias y

mitigar los efectos de la grave crisis alimentaria mundial.

Estos tiempos son difíciles para muchos de nosotros, es verdad, pero no hace falta que te diga

que hay quien lo pasa mucho peor. Es por eso que valoramos que nos hayas hecho llegar tu

nueva dirección en Buenos Aires y hayas confirmado que continuarás colaborando con

nosotros.

Recibe un saludo muy cordial

Julia Crespo

Directora general de Intermundo

150

Sede Social: C) Gran Vía 25- 08010 Barcelona. Teléfono 90211144

Contesta a las siguientes preguntas teniendo en cuenta las dos cartas de la

actividad anterior:

A. Repasa el esquema que has completa sobre los diferentes tipos de cartas. ¿A

qué tipo corresponde cada una de las cartas?

B. ¿Qué diferencias observas entre ellas?

C. ¿Qué finalidad tiene cada una?

Actividad:

Escribe una carta a un amigo o amiga siguiendo el modelo de la carta 1.

151

9.4.- Globalització i desigualtat

Indicadors del nivell de desenvolupament d’un país

1. P.I.B (Producte Interior Brut).És el valor monetari total de la producció de béns i

serveis durant un any. Es sol donar el PIB per càpita.

Entra a Internet al web http://es.wikipedia.org/wiki/lista_de_países_por_PIB

a) Anota el PIB del 2009 segons el Fons Monetari Internacional dels 10 primers

països.

b) En quin lloc se situa Espanya?

c) Anota el PIB dels 10 últims països de la llista. A quin continent pertanyen?

Consulta l’ atles si és necessari.

PIB nominal estimat segons el FONS MONETARI INTERNACIONAL en milions de dòlars

USA

Nº País Any

2009

Nº País Continent Any

2009

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

152

2.- Esperança de vida. És la mesura del nombre d’anys que viu una població en un cert

període de temps.

3.- Índex de Desenvolupament Humà – IDH. És un indicador social compost per tres

paràmetres:

Vida llarga i saludable. És mesura segons l’esperança de vida.

Educació. Taxa d’ alfabetització d’adults.

Nivell de vida digne. PIB per càpita en dòlars.

Busca i consulta el web de : CIA World Factbook Life Expectancy (2007). Anota els

noms dels 10 països amb major esperança de vida i els noms dels 10 amb menor

esperança de vida.

MAJOR ESPERANÇA DE VIDA MENOR ESPERANÇA DE VIDA

Nº País ANYS Nº País Continent ANYS

153

Causes de la desigualtat en un món global

L’existència de països subdesenvolupats és conseqüència de tres raons principals:

A. Els desequilibris demogràfics.

B. La descolonització.

C. La globalització.

A. Desequilibris demogràfics. Tot i que la natalitat disminueix arreu del món, als

països pobres continua sent alta. És per això que en aquests països la població

jove és molt nombrosa, no té feina i es veu forçada a emigrar a països rics.

B. Descolonització. Una gran part dels països pobres van ser colònies europees i,

quan van aconseguir la independència a penes els quedaven recursos. A més,

aquests països han continuat dominats per les antigues metròpolis, que encara

n’exploten els recursos.

C. Globalització . Com que els països rics, demanen crèdits per invertir en les

pròpies empreses i s’endeuten.

Per poder superar aquestes situacions de subdesenvolupament caldria prendre les

següents mesures:

Evitar les guerres

Escollir governs democràtics i respectar els drets humans.

Perdonar el deute públic als països més pobres.

Dedicar el 0´7% de la Renda Nacional Bruta dels països rics al desenvolupament

dels pobres.

Estendre el comerç just i fer que els països pobres rebin un pagament adequat

pels seus productes.

Activitats.

1.- Quines diries que són les causes principals de l’existència dels països

subdesenvolupats?

154

2.- Com es podria reduir la desigualtat entre els països?

Llengua catalana : EL VERB (II)

1.- El mode subjuntiu. És el mode del verb que expressa quelcom que no es

considera real, sentiments, dubtes, temors, desitjos, hipòtesis...

Exemple: És millor que miris la TV quan hagis acabat la feina .

Activitat 1

Substitueix els verbs en infinitiu que apareixen entre parèntesi per les formes

verbals adequades en cada cas.

a. Tant de bo! ........................................................ (acabar) les guerres al món.

b. Tal vegada ........................ ....( venir) els meus amics a veure’m aquesta tarda.

c. Voldria que em .........................................(regalar) una bicicleta de muntanya.

d. Si ............................................... (estudiar) una mica més, aprovaries fàcilment.

e. Espero que ....................................................................(arribar) a temps.

f. És molt important que les empreses farmacèutiques ............................................

( facilitar) medicaments.

g. És freqüent que els “cervells” dels països més pobres ...........................................

(desplaçar-se) a països més rics per poder investigar.

2.- A les següents oracions subordinades, quines formes verbals faries servir enlloc

d’infinitiu?

a. Vull que (explicar) ............................... què has vist en el teu viatge a l’Àfrica.

b. Desitjaria que cap nen .......................... (morir) de fam.

c. Que em .............................. (fer esperar) és una cosa que no m’agrada gens.

155

d. Li demanaré que em .................................. (deixar) la seva càmera de fotos.

3.- Completa les següents oracions amb les formes d’indicatiu o subjuntiu del verb

TENIR que més convingui:

a. Si diners, apadrinaria un nen de Somàlia.

b. Si son, és millor que dormis.

c. Malgrat molts diners, jo no l’envejo gens.

d. Si (tenir-ne) ganes, vindria a veure’m.

e. Per molta força que no podrà amb ell.

4. Construeix una frase amb cadascuna de les formes verbals.

a. vaig ................................................................................................................................

e. dieu................................................................................................................................

b. vagin ..............................................................................................................................

f. digui ...............................................................................................................................

c. estic ......................................................................... ......................................................

g. puc ................................................................................................................................

d. estigui ....................................................................... ....................................................

h. pugui .............................................................................................................................

2.- El mode imperatiu

L’imperatiu és el mode del verb que serveix per donar una ordre, un manament o una

instrucció.

Si duu pronoms personals, aquests es col·loquen al darrere:

Exemple: mira’l (a ell) quan parla; digues-li que vingui.

Només hi ha imperatiu amb valor de temps present:

Exemple: compra el pa.

Quan es vol donar una ordre en forma negativa es fa servir el subjuntiu.

156

Exemple: No omplis el got fins dalt/ Omple el got fins dalt

Activitat. Practica el mode imperatiu redactant la següent situació comunicativa:

Escriu un e-mail a un amic o amiga de Barcelona. Demana-li que et tregui una entrada

per un concert al Palau Sant Jordi. Si les entrades són numerades, demana que t’agafi

l’entrada en un bon lloc i que t’avisi per telèfon quan les hagi aconseguit. Si no et troba

a casa, que et deixi l’encàrrec al contestador.

3.- Les formes compostes

Les formes compostes estan constituïdes per dos verbs:

Un que fa d’auxiliar (haver) i que expressa les variacions morfològiques

(número, persona i temps): havia cantat, hagi dormit....

I un altre en participi que és el que aporta el significat: havia cantat, hagi

dormit.

Les formes compostes expressen anterioritat en relació a la forma simple:

He dinat arròs (immediatament anterior) Dino arròs

Altres vegades, les formes compostes estan en correlació amb una altra acció:

Quan vaig arribar, ja havia marxat.

Activitat

Completa les següents oracions mitjançant formes compostes, d’indicatiu o de

subjuntiu, dels verbs que apareixen en infinitiu.

a. Professora, ja (acabar) l’exercici

b. Encara no (anar) a veure’l a l’hospital

c. Aquest hivern ( ploure) abundantment.

d. L’ Anna no (aprovar) l’examen de música.

e. Si (llegir) més no faries tantes faltes d’ortografia.

157

f. Demà quan arribis a casa, la teva mare ja (arribar) de la feina.

Lengua Castellana

Artículo : Vivir con hambre II

Autora: Mariana Martínez. Columnista BBC Mundo

El mundo es una paradoja andante

La razón es muy sencilla, mientras que la mitad del planeta consume diariamente más del doble de las calorías necesarias para sobrevivir y vive preocupada por los "kilitos" de más, la otra mitad no tiene nada para llevarse a la boca y se muere de hambre.

Mientras que en Estados Unidos el que no habla o está haciendo una dieta "low-carb" (baja en carbohidratos) está "out" (fuera de moda), en las favelas de Brasil o en las tierras secas de África Subsahariana, tanto niños como adultos, luchan desesperadamente por encontrar algo (sin importar qué) para llenar el estómago.

África: la más golpeada

Según datos dados a conocer en la reunión anual del Comité Permanente sobre Nutrición de la ONU, Latinoamérica y el Caribe, así como también Asia y el Pacífico, han logrado avances en la lucha para erradicar el hambre en el mundo, uno de los objetivos del "Milenio".

Pero todavía queda mucho camino por recorrer, más que nada en zonas del planeta como África Subsahariana, en Oriente y en África del Norte, donde las esperanzas de reducir y eliminar el hambre son escasas.

La presidenta del comité de la ONU, Catherine Bertini, dijo en una rueda de prensa que si bien existen posibilidades de acabar con el hambre antes de 2015, tal y como lo prevén las metas del milenio, "en África todavía existen serios problemas" que ponen en jaque a este objetivo.

Los que pasan hambre en el mundo son muchos. La Organización de las Naciones Unidas para al Agricultura y la Alimentación (FAO) calcula que una de cada siete personas en el mundo pasa hambre, unas 852 millones de personas.

Sólo 9 millones se encuentran en los países industrializados, 28 millones residen en países en transición, mientras que la mayoría de ellos, 815 millones, viven en los países en desarrollo.

El Comité Permanente sobre Nutrición de la ONU

elogió el Programa Hambre Cero, de Brasil.

158

África se lleva una gran tajada: 243 millones de personas pasan hambre diariamente, de los cuales, 204 millones pertenecen a África Subsahariana.

Según los cálculos de la ONU, si se mantiene el ritmo de crecimiento global, es posible reducir la pobreza a un 12,5% del total registrado durante los años noventa. Es decir, unas 366 millones de personas dejarán de ser pobres y pasar hambre.

Sin embargo, dado que el ritmo de crecimiento en África Subsahariana está muy por debajo del mundial, el número de personas pobres y con hambre podría incrementarse y no reducirse en los próximos años.

¿Se puede eliminar el hambre?

El sueño de un mundo sin hambre se puede lograr. El hambre en el mundo no existe porque la madre naturaleza no es capaz de brindar recursos para todos, o por falta de tierra para cultivar, o porque hoy existan en el mundo muchas más personas que un siglo atrás.

Por el contrario, el hambre en el mundo existe por mala distribución. Una parte del planeta, y justamente en la que viven las naciones más rica, consume más del 80% de los recursos naturales (alimentos y otros productos de consumo) a nivel mundial, mientras que la otra mitad recibe apenas el 20%.

Según el informe anual de la FAO sobre el Estado de la Inseguridad Alimentaria en el Mundo, para eliminar el hambre en nuestro planeta es necesario aplicar una "estrategia de doble vía", es decir, que ataque tanto la pobreza como el hambre.

La FAO propone la intervención de los gobiernos para fortalecer las actividades productivas de las personas pobres como forma de incrementar sus ingresos y mejorar la distribución de los recursos.

Al mismo tiempo propone promover la agricultura y el desarrollo rural, de los cuales dependen los medios de subsistencia de la mayoría de los que son pobres y pasan hambre.

La Organización de las Naciones Unidas para al Agricultura y la Alimentación calcula que una de cada siete personas en el mundo pasa hambre, unas 852 millones de personas.

"Estrategia de doble vía": atacar tanto la

pobreza como el hambre.

159

Durante la reunión en Brasil del Comité Permanente sobre Nutrición de la ONU, Bertini elogió el "Programa Hambre Cero" de Brasil, impulsado por el gobierno del presidente Luiz Inácio Lula da Silva, y argumentó que para eliminar el hambre en el mundo es necesaria "una mayor integración entre los gobiernos, las Naciones Unidas y la sociedad civil".

En la reunión de Brasil, Angola (con 5 millones de personas pobres), Bolivia (5,5 millones), Brasil (40 millones) y Mozambique (10 millones) se comprometieron a suscribir oficialmente un pacto de cooperación para unir fuerzas contra la hambruna.

Estos acuerdos y pactos son un buen primer paso, pero es necesario que otras naciones del mundo imiten el ejemplo y pongan en marcha planes como el Programa Hambre Cero de Brasil, porque el que tiene el estomago vacío no puede esperar. Necesita soluciones para hoy y no en diez años más.

No se trata de reducir el hambre, se trata de acabar con el hambre. Que cada niño pueda ir a la escuela con algo en su estómago y que cada trabajador pueda llevar un plato de comida a su casa.

Para lograr esta meta también se requiere conciencia social. Pase un día sin probar bocado, o mejor aún, hágalo pensando que el que pasa hambre es uno de sus niños o un familiar suyo y verá (aunque en escala muchísimo más reducida porque usted siempre tendría la posibilidad de abrir su refrigerador y romper el experimento) lo que se siente al tener el estómago vacío.

Después de eso, seguro usted pensará dos veces antes de tirar a la basura la comida que le sobra o quejarse porque lo que tiene hoy en su mesa no es de su agrado.

Actividades

1. Lee atentamente el texto. 2. Subraya todas las palabras y expresiones del texto que no entiendas y

coméntalas con tu profesor/a. 3. Anota el significado de las siguientes expresiones. Utiliza el diccionario.

- Paradoja:

¿Qué quiere decir la autora con la expresión “El mundo es una paradoja andante”?

"El hambre en el mundo existe por mala

distribución".

160

- Carbohidratos:

Explica en qué consiste una dieta baja en carbohidratos.

- ONU: - Jaque:

¿Qué significa poner en jaque?

- ¿Por qué crees que África es la zona más golpeada por el hambre?

- La autora del artículo cree que es posible acabar con el hambre. ¿Qué estrategias cree ella que hay que emplear para poder conseguirlo?

161

- ¿Qué consejo da la autora para adquirir conciencia social de lo que significa realmente pasar hambre?

Ortografía. Repaso de la H 1.- Haz una lista de todas las palabras del texto que se escriben con H. Recuerda

La letra H Se escriben con H

1. Hum +vocal Humo, humano-na, humilde, humorista, húmedo…

2. Hue- (incluyendo formas del verbo oler).

Huevo, huésped, hueco, hueso, Huelva, Huesca, huelo, hueles, olemos, oléis, huelen

3. Todas las formas de los verbos hacer y haber.

He, habéis, habrá, habías, hubiera, haya, hubo; hago, haces, harás, hacía, hiciera, haga, hicimos…

4. Verbos de uso frecuente. Habitar (habitación), hablar (hablo), hartar (harto), hechizar (hechizo), helar (hielo), herir (herida), hervir (hervor), hilar (hilo), hinchar (hincho), honrar (honra), hundir (hondo)…

5. Sustantivos de uso frecuente Hucha, hígado, hábil, hombro, hormiga, harina, hélice, hoguera, hazaña, himno…

6. H intercalada en palabras de uso frecuente.

Ahora, búho, moho, almohada, ahorcar, prohibido, ahorrar, rehén, vehículo, zanahoria, enhorabuena,

7. Algunas palabras que suenan igual que otras que no llevan h.

Herrar (poner herraduras) errar: equivocarse Honda (profunda): onda (ola) Hasta (preposición): asta (cuerno) Hecho (hacer): echo (echar) Haya (haber/árbol);halla (hallar); aya (cuidadora) Hay (impersonal); ahí (adverbio); ¡Ay! Interjección Hojear (pasar hojas); ojear (echar un vistazo)

162

Aplica las reglas. 1.- Inventa una frase con cada uno de los verbos de uso frecuente que comienzan por H.

2.- ¿Por qué las palabras humillación y humildad de escriben con H? 3.- Y ¿por qué también huérfano y huelga? 4.- Pon h donde sea necesario.

a. . l delantero …..erró el disparo: lo ….echó dos metros fuera. b. …..Ojear significa …..echar un vistazo. c. Todavía no lo ….e …..echo. d. Me causó una …onda impresión.

Expresión oral. Debate en el aula: ¿Es posible acabar con el hambre en el mundo? Recuerda:

1. En una situación de debate debes exponer y argumentar tus opiniones escuchando y valorando las opiniones de los demás.

2. Para mostrar y defender tu opinión puedes utilizar fórmulas como “yo creo que”, “pienso que”.

3. Manifiesta claramente tu acuerdo: yo opino lo contrario, estoy en contra de, está comprobado que …

4. Aporta razones que justifiquen tu postura: porque…, puesto que…, ya que…

163

5. Acepta las razones válidas de los demás aunque no te hagan cambiar de opinión.

Finalmente el grupo debe llegar a una serie de acuerdos. Anótalos aquí. El grupo cree que para acabar con el hambre en el mundo:

164

AUTOAVALUACIÓ SI NO

Has acabat totes les activitats del dossier?

Has corregit els exercicis ?

Has hagut de passar a net o repetir alguna de les activitats?

Has demanat al teu professor/a aclariments quan no entenies alguna cosa?

Has fet alguna activitat en col·laboració amb algun company?

Has tingut cura de la presentació i de la correcció ortogràfica?

Has fet els deures a casa quant el professor/a t’ho indicava?

Has revisat el dossier abans de lliurar-lo a la professora ?

Has participat de les activitats de grup? (debat, exposicions orals, etc.)

NOTA (1-10):

165

7.4. DOCUMENT PEL PROFESSOR/A UNITAT 9: QUÉ ÉS LA GLOBALITZACIÓ?

OBJECTIU GENERAL

OBJECTIU ÀMBIT LS

COMPETÈNCIA GENERAL

RELACIONADA

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

Objectiu 2 Objectiu 5 Objectiu 8 Objectiu 6 Objectiu 4

LL-S 1 LL-S 2 LL-S 4 LL-S 6 LL-S 8

Coneixement i interacció amb el món físic Comunicativa, lingüística i audiovisual

Passos per a la comprensió de textos escrits. Pautes per a la realització de resums. Consells per a fer servir la comunicació a Internet Pautes per a la realització d´ esquemes Pautes per organitzar la informació fent servir taules

LL./Llegir textos expositius i entendre la informació que ens proporcionen. LL./Practicar el resum com a tècnica per a la presentació de la informació més important d’un tex. LL./ Millorar l’expressió escrita per mitjà de la pràctica de l’ortografia i les normes d’escriptura. LL./Valorar l’ús del diccionari com element adequat per al coneixement del significat de les paraules. LL./Aplicar regles gramaticals a diferents situacions, seleccionant la correcta. LL./Constatar la varietat dels usos de la llengua oral.

Adquisició de vocabulari. Reflexionar i buscar elements per defensar un punt de vista propi. Ús electrònic per a la composició d textos per a planificar, executar i revisar el text.

- Concepte i característiques de la globalització. - Identificació i anàlisi dels focus de tensió del

món actual: desequilibris mundials, interdependència i globalització.

- Comprensió i exposició d’informació d’actualitat sobre el tema de la globalització.

- Identificar els trets peculiars que caracteritzen diferents usos de la llengua oral: usos cultes i vulgars.

- Ús reflexiu i funcional de normes d’ortografia: la importància de la coma.

- Ús reflexiu i funcional de mecanismes gramaticals: l’adjectiu.

- Estratègies per a la comprensió de textos: el resum

- Utilització de les tècniques de la informació per a la realització de treballs escrits: creació d’un blog.

166

DOCUMENT PEL PROFESSOR/A. UNITAT 9: QUINS SÓN ELS PAÏSOS QUE DIRIGEIXEN L’ECONOMIA MUNDIAL ?

OBJECTIU GENERAL

OBJECTIU ÀMBIT

L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

RELACIONADA

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 12 OBJECTIU 8 OBJECTIU 10

L-S 1 L-S 2 L-S 4 L-S 5 L-S 6 L-S 8 L-S 9

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Tractament informació i competència general. Aprendre a aprendre

Pautes a seguir per a clarificar, generar i avaluar idees. Pautes a seguir per a la comprensió de textos escrits

S- Definir conceptes, utilitzar el vocabulari específic del tema. S- Localitzar en el mapa qüestions geogràfiques treballades en el tema. S- Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament crític i creatiu per poder presentar alternatives. L- Aplicar regles gramaticals a les situacions amb què ens trobem, seleccionat la correcta. L- Llegir textos expositius i entendre la informació que ens proporcionen. L- Descobrir la informació gràfica que presenten les pàgines web.

Adquisició de vocabulari. Aprendre a utilitzar fonts d’informació. (Internet). Autoavaluar-se: prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. Utilitzar diferents variants del discurs:descripció i argumentació.

C. Socials: - Característiques dels principals focus de econòmica mundial. - Localització en el mapa. - Recerca per Internet de les 10 principals empreses del món. Registre, interpretació i comparació de la informació. Ll. Catalana:

- Presentació d’un text escrit i preparació d’una exposició oral.

- Ús reflexiu i funcional del verb (I): estructura, verbs regulars i irregulars; formes personals i no personals; temps i mode.

L. Castellana.

- Conocimiento funcional de las modalidades de la oración: oraciones coordinadas y subordinadas.

167

DOCUMENT PEL PROFESSOR/A. UNITAT 9: Com han arribat el països subdesenvolupats a l’ extrema pobresa?

OBJECTIU GENERAL

OBJECTIU ÀMBIT L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

RELACIONADA

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 1 OBJECTIU 3 OBJECTIU 4 OBJECTIU 6 OBJECTIU 8 OBJECTIU 12 OBJECTIU 14

L-S 1 L-S 2 L-S 4 L-S 5 L-S 6 L- S 8 L-S 9

Aprendre a aprendre Social i ciutadana Coneixement i interacció amb el món físic Comunicativa, lingüística i audiovisual.

- Passos per a la comprensió de textos escrits. -Consells per a fer servir l’ordinador en l’obtenció d’informació. -Regles a seguir per a l’organització de la informació, fent servir taules i diagrames. -Pautes a seguir per a la realització d’esquemes. -Pautes a seguir per a la realització de resums. Pautes per a la realització d´ esquemes Pautes per organitzar la informació fent servir taules - Pautes per a la realització d´ esquemes Pautes per organitzar la informació fent servir taules

S- Buscar explicacions multi causals. Predir possibles efectes dels fenòmens socials. S- Apropar-se críticament a diferents realitats socials. S- Plantejar-se preguntes per poder desenvolupar un pensament crític i creatiu per poder presentar alternatives. LL- Practicar el resum com a tècnica per a la presentació de la informació més important d’un text. LL- Aplicar regles gramaticals a les situa-cions en què ens trobem, seleccionant la correcta. LL- Comprensió i composició de textos. LL- Valorar l´’ús del diccionari per al coneixement del significat de les paraules.

Prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. Adquisició de vocabulari. Recerca i selecció d’informació rellevant. Comprendre i utilitzar diferents variants en el discurs. Ús de la informació per produir textos orals i escrits propis.

Àrea Socials: - Causes de la dependència econòmica dels

països pobres. - Comparació dels índex de

desenvolupament amb els països rics. Àrea Llengua Catalana:

- Subratllat, esquema i resum d’un text.

Àrea Lengua Castellana:

- Análisis del artículo: “Etiopía pidiendo un poco de justícia”.

- Gramàtica: Repaso del adjetivo. - Comunicación: La carta.

168

Documents de suport per al professor/a. UNITAT 9

Aquest document es pot fer servir per explicar el tema i per a que els alumnes omplin l’esquema de l’activitat.

Lengua castellana: Tipos de cartas.

Tipo de carta Destinatario Finalidad Estilo

Cartas personales Família, amigos, conocidos,etc. Contacto personal.

Comunicación de cualquier asunto.

Lenguajes sencillo y natural.

Brevedad y claridad.

Exclamaciones, interrogativos.

Giros coloquiales.

Cartas comerciales Empresas, negocios y instituciones,etc. Relaciones comerciales, administrativas y

profesionales.

Brevedad y concisión.

Ideas ordenadas.

Uso de 1ªpersona del plural: estamos interesados

Cartas sociales Cualquier destinatario Escritos de cortesía.

Medio de relación social.

Lenguaje cuidado.

Brevedad.

169

Explicació de les tècniques de subratllat, esquema i resum d’un text.

SUBRATLLAT

Per a què es fa servir? En què consisteix? Com es fa?

Facilita les lectures posteriors d’un text.

És imprescindible abans de fer un resum o esquema

Destacar i ressaltar mitjançant un codi propi (ratlles, signes,

símbols...) les idees, els punts i els detalls més importants

d’un text.

Llegir vàries vegades abans de subratllar.

Fer servir el diccionari

Subratllar només paraules clau.

Allò que has subratllat ha de tenir sentit per si mateix.

ESQUEMA

Per a què es fa servir? En què consisteix? Com es fa?

Ajuda a extreure les parts d’un text i el contingut de

cadascuna d’elles.

És molt útil abans de fer un resum.

Expressar mitjançant una estructura gràfica les idees

fonamentals d’un text.

Subratllar prèviament el text.

Fer servir el menor nombre de paraules.

Els conceptes han de ser clars i precisos.

Escriure amb majúscula les idees principals i amb minúscula

les idees secundàries.

Deixar espais en blanc per anotacions posteriors.

RESUM

Per a què es fa servir? En què consisteix? Com es fa?

Permet donar forma a un text , reduint-lo .

Facilita la memorització per a l’examen.

Exposar les idees més importants de la manera més breu

possible

Llegir atentament el text vàries vegades.

Subratllar prèviament el text.

Fer servir les pròpies paraules per expressar les idees.

Tenir cura de l’ortografia i dels signes de puntuació.

Llegir allò que s’ha escrit per comprovar que té sentit i que

conté les idees més importants.

170

DOCUMENT PEL PROFESSOR/A. UNITAT 9: Per què es diu que la globalització ha dut desigualtat al món ? Quines són les alternatives?

OBJECTIU GENERAL

ESO

OBJECTIU ÀMBIT L/S

COMPETÈNCIA GENERAL

RELACIONADA

PROCEDIMENT METADISCIPLINAR

COMPETÈNCIA D´ ÀREA

COMPETÈNCIA INTERDISCIPLINAR

CONTINGUTS (SABERS FONAMENTALS)

OBJECTIU 1 OBJECTIU 3 OBJECTIU 4 OBJECTIU 6 OBJECTIU 8 OBJECTIU 12

L- S 1 L-S 2 L-S 4 L-S 5 l-S 6 l-S 8

Coneixement i interacció amb el món físic. Social i ciutadana Acomunicativa, lingüística i audiovisual.

Passos per a la comprensió de textos escrits. Regles a seguir per a realitzar informes descriptius i valoratius. Pautes per organitzar la informació fent servir taules

S- Buscar explica- cions multi causals. Predir possibles efectes dels fenòmens socials. S- Apropar-se críticament a diferents realitats socials. S- Plantejar- se preguntes per poder desenvolupar un pensament crític i creatiu per poder presentar alternatives. LL- Practicar el resum com a tècnica per a la presentació de la informació més important d’un text. LL- Aplicar regles gramaticals a les situa-cions en què ens trobem, seleccionant la correcta. LL- Comprensió i composició de textos. LL- Ùs del diccionari

Prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. Adquisició de vocabulari. Recerca i selecció d’informació rellevant. Comprendre i utilitzar diferents variants en el discurs.

Àrea Socials: - Principals indicadors del nivell d’un país. - PIB - Esperança de vida - IDH (Índex de desenvolupament humà). - Causes de la desigualtat en un món

global. Àrea Llengua Catalana:

- El verb (II) Área Lengua Castellana:

- Artículo: Vivir con hambre II - Lectura, léxico y comprensión lectora. - Ortografía. Repaso de la H. - Expresión oral. Debate en el aula

171

Criteris de valoració de la unitat de prova:

1.- Claretat de la proposta.

2.- Adequació a la diversitat existent en el grup.

3.- Utilitat de la proposta.

4.- Nivell de desenvolupament assolit.

5.- Punts forts a mantenir.

6.- Punts febles a millorar.

7.- Altres aspectes a comentar.

172

GUIÓ PER A L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A: UNITAT 9

1.- Planificar l’avaluació. Donar a conèixer que se li demanarà. En aquest cas cal insistir en els

coneixements bàsics i els procediments d’aprenentatge.

2. Realitzar l’avaluació.

Recollir el dossier amb el full corresponent d’autoavaluació. Seria interessant que el

lliurament del dossier es fes a través d’una petita entrevista amb el professor. Se li pot

demanar com l’ha fet servir, què és el que li ha costat més; amb què s’ha equivocat i

com ho ha corregit; en què nota que ha millorat i què creu que ha de treballar més.

3. Fer una prova de coneixements i procediments bàsics. Es tracta de reafirmar allò que ha

après.

El tipus de pregunta pot ser:

- elabora un resum o esquema de…

- explica la importància de…; elabora dos exemples de…

- Com es diu…; parla de…; digues alguna regla de…; cita….

4. Qualificar.

5. Analitzar els resultats.

Llistat de possibles preguntes per valorar la unitat 9.

2. Explica què és la globalització. Creus que ha aportat algun aspecte positiu?

3. Identifica els adjectius del text i posa coma on calgui.

4. L.Castellana:

a. ¿Recuerdas que tres niveles de la lengua podemos utilizar en una

conversación?

b. Construye dos oraciones coordinadas y señala el nexo que las une.

c. ¿Recuerdas alguna norma que indique cuando hay que escribir B?

d. Escribe una carta a una ONG ofreciendo la posibilidad de colaborar como

voluntario en una tienda de comercio justo.

4.- Quins són els tres gran focus econòmics del món?

5.- Escriu el nom de tres gran empreses del món.

6.- Quin és el gerundi i el participi del verb “caminar”?.

7.- Quants països pertanyen a la UE? Recordes el nom d’algun país que sigui candidat a

entrar-hi?.

173

8.- Explica la importància de la UE en el capitalisme mundial.

9.- Què volem dir quan parlem d’un país subdesenvolupat?

10.- Fes un esquema de les causes de la pobresa i els mecanismes de domini dels països rics?

11.- Per què els camperols d’Etiòpia no poden viure dignament tot i que són els que treballen

als cafetars?.

12.- Enumera quins indicadors es fan servir per calcular el nivell de desenvolupament d’un

país.

13.- A quins continents pertanyen els països amb una menor esperança de vida?

14. Com es diu el temps verbal que serveix per donar ordres?

15.- Què creus que es podria fer per acabar amb la fam al món?