Els Quatre Dracs Asiatics

Els quatre dracs asiàticsCorea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur

Pablo BusteloIliana Olivié

P03/17012/02356

© Universitat Oberta de Catalunya • P03/17012/02356 Els quatre dracs asiàtics

Índex

Introducció ................................................................................................ 5

Objectius ..................................................................................................... 6

1. Una visió general del desenvolupament, la crisi

i la recuperació .................................................................................... 7

1.1. El “miracle econòmic” dels dracs ...................................................... 7

1.2. Les interpretacions del seu desenvolupament ................................. 9

1.3. Els anys vuitanta ............................................................................... 11

1.4. Els anys noranta i les crisis financeres .............................................. 12

1.5. La recuperació i la situació actual ..................................................... 13

1.6. Balanç de l’experiència dels dracs ..................................................... 14

2. Corea del Sud ........................................................................................ 15

2.1. Situació actual i evolució econòmica ............................................... 15

2.2. Fases del desenvolupament .............................................................. 17

3. Taiwan ................................................................................................... 22



4. Hong Kong ............................................................................................ 29



5. Singapur ................................................................................................ 36

5.1. La situació actual i evolució econòmica ........................................... 36


Resum .......................................................................................................... 44

Bibliografia ................................................................................................ 45


Introducció

Els quatre petits dracs asiàtics (Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur),

també denominats noves economies industrials asiàtiques (NEIA), han crescut de

manera espectacular des dels anys seixanta i s’han convertit en exportadors

preeminents de productes manufacturats. A més, el seu desenvolupament ha es-

tat impressionant: en els anys cinquanta eren economies molt pobres, però ac-

tualment, la seva renda per capita, en paritat de poder adquisitiu, supera les dels

països del sud de la Unió Europea (Grècia, Portugal o fins i tot Espanya).

El que és realment interessant de l’experiència dels dracs és que van partir d’una

situació inicial desfavorable: absència de recursos naturals, baixa renda per capita,

pes demogràfic escàs, etc. A més, van créixer molt en els anys setanta i vui-

tanta, malgrat les pertorbacions externes d’aquells dos decennis. Aquest crei-

xement alt es va mantenir fins i tot a mitjan anys noranta.

Les crisis financeres asiàtiques de 1997-1998 van afectar directament Corea del

Sud i Hong Kong, i indirectament Singapur i Taiwan. Els dracs van sortir de les

crisis potenciant molt les exportacions, sobretot de productes electrònics, i

amb polítiques expansives de demanda. Així, en els últims anys s’han fet més

dependents de les exportacions i presenten un creixent dèficit pressupostari i

un deute públic cada vegada major.

Els dracs són diversos. Hong Kong i Singapur són territoris petits i densament

poblats. Hong Kong depèn del sector de serveis. Singapur té un sector manu-

facturer assentat en els productes electrònics. Corea del Sud i Taiwan són de-

mogràficament més grans i tenen una economia més diversificada.


Objectius

1. Identificar les característiques més destacades del pes creixent dels dracs en

l’economia mundial.

2. Comprendre en quin sentit destaca el desenvolupament econòmic dels dracs.

3. Distingir la pauta de creixement de Corea del Sud i de Taiwan, d’una ban-

da, i la de Hong Kong i Singapur, d’una altra.

4. Identificar les característiques principals del creixement econòmic de Co-

rea del Sud en els anys setanta, vuitanta i noranta.

5. Entendre les raons per les quals Taiwan ha registrat una desacceleració del

creixement del seu PIB des dels anys setanta.

6. Identificar els vincles econòmics de Hong Kong amb la Xina i entendre de

quina manera els canvis en aquests vincles han provocat successivament

industrialització i desindustrialització al territori.

7. Determinar les característiques singulars de Singapur quant a la seva de-

pendència de la indústria electrònica i de la inversió directa estrangera.

8. Observar de quina manera els dracs van sortir de les crisis de 1997-98 i com

aquesta sortida els ha convertit en més vulnerables.


1. Una visió general del desenvolupament, la crisi i la recuperació

1.1. El “miracle econòmic” dels dracs

Des dels anys seixanta, les NEIA s’han desenvolupat de forma espectacular i

s’han convertit en exportadores preeminents.

Aquests “cadells de tigre” (el tigre “adult” seria el Japó), també denominats

“banda dels quatre”, han estat líders del creixement econòmic mundial.

Entre el 1965 i el 1990 el creixement anual mitjà del seu PNB per capita es va

situar entre el 6,2% i el 7,2%, taxes molt superiors a la de la mitjana del Tercer

Món (2,5%) i a la de la mitjana dels països desenvolupats (2,4%). Entre els

anys 1990 i 2000 el creixement es va desaccelerar notablement, especialment

Les noves economies industrials asiàtiques (NEIA; és a dir, Corea del

Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur) són els anomenats quatre petits

dracs (en la tradició confuciana el gran drac és la Xina).

La “banda dels quatre”...

... és un terme relacionat amb la Revolució Cultural a la Xina, per referir-se al sector més radi-cal del Partit Comunista Xinès.


per l’impacte de les crisis asiàtiques de 1997–1998. El PIB per capita va créixer

el 1990-2000 a una taxa anual mitjana del 5,4% a Taiwan, del 4,7% a Corea

del Sud i a Singapur, i de l’1,9% a Hong Kong. Llevat d’aquest últim cas, el crei-

xement va continuar sent força més gran que el dels països d’ingrés baix i mit-

jà (3,1%) i que el dels països desenvolupats (1,7%).

En un període més llarg (1975-2001), el PIB per capita va augmentar a una taxa

anual mitjana del 6,2% tant a Corea del Sud com a Taiwan, del 5,1% a

Singapur i del 4,5% a Hong Kong. Aquestes taxes són molt elevades. A efectes

de comparació, la taxa va ser del 2,3% als països d’ingrés baix i mitjà i del 2,1%

als països d’ingrés alt (i del 2,2% a Espanya). En suma, Corea del Sud i Taiwan

van créixer tres vegades més que el conjunt del món, mentre que Singapur i

Hong Kong van duplicar amb escreix el creixement mundial.

A més de ràpida, la seva expansió ha estat sorprenent per diversos motius.

En primer lloc, ha resistit notablement bé les pertorbacions externes (petrolí-

feres, monetàries i comercials) dels anys setanta i vuitanta. Malgrat ser molt

dependents de les importacions de petroli i de les exportacions de manufactu-

res als països rics, aquestes economies han pogut suportar l’adversa situació

externa (augment dels preus del petroli el 1973-1974 i el 1979-1980, augment

dels tipus d’interès el 1980-81, proteccionisme creixent dels països rics, etc.)

amb un creixement elevat que contrasta, per exemple, amb l’evolució dels

principals països de l’Amèrica Llatina en aquells dos decennis.

En segon lloc, els dracs van partir d’una situació inicial (en els anys cinquanta

i la primeria dels seixanta) clarament desfavorable: mercat intern de dimen-

sions reduïdes (pel petit pes demogràfic i la baixa renda per capita), menor grau

d’industrialització que altres països del Tercer Món, absència gairebé total de

recursos naturals, escassa dotació de terres cultivables, etc.

En tercer lloc, el creixement s’ha vist acompanyat per un desenvolupament

econòmic i social indubtable: notable canvi estructural i millores substancials en

el nivell i la qualitat de vida de la població. A la primeria dels anys noranta, el

seu nivell de desenvolupament era ja similar al dels països menys rics de l’Eu-

ropa occidental.

El 2001, el PIB per capita en PPA de Hong Kong va ser de 24.850 dòlars, gairebé tan altcom el del Japó (25.130 dòlars). Els de Singapur i Taiwan van superar els 22.000 dòlars;és a dir, més que el d’Espanya (20.150 dòlars). El de Corea del Sud va ser de 15.090, elmés baix dels tres, a causa de l’efecte de la crisi financera de 1997-98.

D’altra banda, els dracs s’han convertit en grans exportadors. El seu pes con-

junt en les exportacions mundials va créixer un escàs 1,7% el 1967 a un apre-

ciable 10% el 2001; és a dir, més que Alemanya (9,3%) i que el Japó (6,3%). El

2001, Hong Kong era el 10è. exportador mundial (3,1%); Corea del Sud, el 13è.

(2,5%); Taiwan, el 14è. (2,3%) i Singapur, el 15è. (2,1%). Cal tenir en compte,

tanmateix, que les exportacions de Hong Kong i de Singapur inclouen una alta


proporció de reexportacions (procedents de la Xina en el primer cas i de

Malàisia i Indonèsia en el segon). Restant les reexportacions, el pes de Hong

Kong passa al 0,3% i el de Singapur a l’1,1%. Així, la suma de les exportacions

dels quatre (excloent-ne les reexportacions) és del 6,2% de les exportacions

mundials, gairebé tant com la proporció del Japó (6,3%).

A més del seu fort pes en el comerç internacional i del seu ràpid creixement

recent, altres característiques de les exportacions dels dracs són les següents:

1) Estan compostes majoritàriament per productes manufacturats (en una

proporció superior al 90%, llevat de Singapur, al qual correspon un pes relatiu

del 85%, ja que també exporta petroli i reexporta cautxú i estany procedents

de Malàisia i d’Indonèsia).

2) El seu principal mercat exterior és el dels Estats Units, (que és la destinació

d’una cinquena part de les exportacions de Corea del Sud i del 15% de les de

Singapur), amb l’excepció de Hong Kong, que dirigeix més d’un terç de les se-

ves exportacions a la Xina, i de Taiwan, que dirigeix un 23% de les seves ex-

portacions a Hong Kong.

3) Les seves exportacions inclouen no solament productes intensius en tre-

ball, com ara tèxtils, peces de vestir, calçat, mobles, articles d’esport, paraigües,

joguines, etc., sinó també mercaderies més intensives en capital i tecnologia,

com automòbils, vaixells, acer, productes químics, articles electrònics de con-

sum, semiconductors i ordinadors personals. Per exemple, Corea del Sud és

una gran potència en construcció naval, acer, semiconductors i automòbils i

Taiwan és el primer productor mundial d’ordinadors portàtils i d’alguns peri-

fèrics d’ordinadors (teclats, ratolins, escàners, etc.).

1.2. Les interpretacions del seu desenvolupament

L’experiència dels dracs ha estat objecte de diverses explicacions. Se’n pot

destacar tres de principals: la neoclàssica radical (o neoliberal), la neoclàssica

moderada, i la de l’enfocament de la dependència. Les tres són insatisfactò-

ries. Per aquesta raó, molts especialistes defensen una explicació d’Economia

Política.

En els anys vuitanta, malgrat la desacceleració del comerç mundial, les

exportacions dels dracs van augmentar a una taxa anual mitjana supe-

rior al 12% (4% de mitjana mundial). En els anys noranta, les seves ex-

portacions van créixer a una taxa mitjana anual del 10%, una mica més

baixa que en el decenni anterior, però superior a la mundial (7%) i a la

del Japó (5%), encara que inferior a la de la Xina (15%).


Per als economistes neoclàssics radicals, el seu èxit hauria obeït a una estra-

tègia liberal de desenvolupament, basada en una breu i suau fase d’industria-

lització per substitució d’importacions (ISI) en els anys cinquanta, en una

notable liberalització, tant interna (reducció del pes de l’Estat) com externa (li-

beralització comercial), de les seves economies a la primeria dels anys seixan-

ta, i en l’aplicació de polítiques ortodoxes d’ajust a les pertorbacions externes

dels anys setanta i vuitanta.

Aquesta interpretació es pot discutir: durant els anys cinquanta, l’ISI va contribuir molta l’expansió industrial de Corea del Sud i Taiwan, fins i tot més que en alguns països del’Amèrica Llatina; no hi va haver ni liberalització comercial important ni descompromísde l’Estat en els anys seixanta; i les polítiques d’ajust als shocks externs van ser claramentheterodoxes, amb mesures expansives que van contrastar, per exemple, amb l’estabilit-zació recessiva que es va aplicar a l’Amèrica Llatina.

La interpretació neoclàssica moderada (de l’anomenat “enfocament favora-

ble al mercat”), expressada en un famós estudi sobre el miracle de l’Àsia orien-

tal publicat pel Banc Mundial el 1993, consisteix a dir que en els dracs l’Estat

hauria recolzat o mantingut el mercat; és a dir, que s’hauria limitat a:

• garantir l’estabilitat macroeconòmica;

• crear un marc competitiu favorable a les empreses privades;

• efectuar inversions públiques en capital humà i físic;

• mantenir una burocràcia estatal competent i honrada.

No obstant això, l’experiència històrica de Corea del Sud i Taiwan no s’ajusta fàcilmenta aquest model interpretatiu. La intervenció de l’Estat va consistir, des dels anys seixanta,no a actuar de manera passiva per a senzillament posar remei a les disfuncions del mer-cat, sinó a fer-ho activament per tal d’estimular la inversió i el comerç exterior. Per tant,no es va tractar per tant d’una estratègia que va harmonitzar amb el mercat, sinó d’unaintervenció deliberada per a alterar els preus relatius i modificar el funcionament delmercat. En altres termes, l’Estat no va governar el mercat, sinó que el va reprimir.

L’enfocament favorable al mercat està mancat de corroboració empírica en el

cas dels dracs o, si més no, en el que es refereix a l’existència d’un ambient em-

presarial basat en la lliure competència. És indubtable, és clar, que altres aspec-

tes de la interpretació del Banc Mundial sí que es van complir: l’estabilitat

macroeconòmica (amb l’important matís que les polítiques d’estabilització apli-

cades per a assolir tal situació es van apartar de l’ortodòxia); les àmplies inversi-

ons en capital humà i físic, i el notable desenvolupament institucional.

És igualment discutible la interpretació de l’enfocament de la dependència.

Per a alguns autors d’aquesta escola, aquestes economies serien simples sub-

productes o meres excrescències de les empreses multinacionals, raó per la

qual el seu creixement hauria desembocat en la perpetuació del seu subdesen-

volupament (el “desenvolupament del subdesenvolupament”) o, en el millor

dels casos, en un desenvolupament parcial i insuficient (el “desenvolupament

dependent”).

La industrialització...

... per substitució d’importa-cions (ISI) és una estratègia d’industrialització orientada al mercat interior i basada en el reemplaçament de les importacions per producció nacional.

La liberalització comercial...

... és la reducció de les restric-cions a les importacions de béns i serveis.


L’afirmació que el creixement dels dracs seria deguda a la inversió estrangera

es contradiu amb la informació empírica disponible, que demostra clarament

que el pes relatiu de l’IDE i de les anomenades “noves formes d’inversió” (NFI,

com la subcontractació internacional) és i ha estat bastant més baix a Corea i

Taiwan que en altres països del Tercer Món i que la importància de les empre-

ses estrangeres (en la producció, les exportacions o l’ús del sector manufactu-

rer) és i ha estat, llevat de Singapur, marginal. Tampoc no s’ajusta a aquesta

afirmació l’existència de grans companyies de capital nacional, com les em-

preses públiques a Taiwan o els chaebol coreans. A més, aquesta afirmació és

ahistòrica i il·lògica: Corea i Taiwan van registrar una més que notable indus-

trialització ja abans dels primers anys seixanta, quan va fer la seva aparició

l’IDE.

La segona afirmació de l’enfocament de la dependència (l’absència d’un des-

envolupament “real”) pot ser discutida: els dracs han registrat un desenvolu-

pament econòmic i social genuí o autèntic, encara que naturalment amb les

contradiccions i desigualtats inherents a qualsevol procés expansiu en el marc

del capitalisme.

Davant de les limitacions de les explicacions anteriors, molts especialistes

defensen un enfocament d’Economia Política. Per començar, aquest enfo-

cament nega que el creixement dels dracs (amb l’excepció de Singapur) depen-

gués de l’IDE i reconeix que el seu desenvolupament ha estat real. Aquest

plantejament insisteix en la importància de l’ISI, d’una liberalització cauta i

parcial en els anys seixanta i d’un ajust heterodox a les pertorbacions externes

dels anys setanta i vuitanta. Destaca, a més, que el desenvolupament dels dracs

ha estat causat per la presència d’un estat capaç d’alterar significativament el

mecanisme del mercat, amb vista a accelerar el creixement mitjançant el fo-

ment de la inversió i de les exportacions.

1.3. Els anys vuitanta

Els anys vuitanta van ser un decenni perdut per a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica

subsahariana, ja que la seva renda per capita real es va reduir. Al contrari, l’in-

grés per habitant de l’Àsia oriental (sense comptar el Japó) va créixer el 6,3%.

Els dracs van registrar un creixement molt elevat en els anys vuitanta. Entre

el 1980 i el 1990 l’increment anual mitjà del PIB va ser notablement superior

en els dracs que a la resta del món: 9,7% a Corea del Sud, 7,5% a Taiwan, 7,1%

a Singapur i 6,4% a Hong Kong, davant una mitjana del 3,2% al Tercer Món i

del 3,1% als països desenvolupats.

A més, els dracs van experimentar un notable canvi estructural cap a activi-

tats més intensives en capital i tecnologia. La competència de països de baixos

salaris i el proteccionisme dels països occidentals en productes intensius en

treball, el creixement dels salaris a causa de l’escassetat de mà d’obra, els efectes


d’arrossegament dels sectors exportadors sobre la substitució d’importacions de

productes intermedis i béns de capital així com també l’avenç tecnològic van

fomentar la diversificació del teixit productiu. A Corea del Sud i Taiwan, es

va alterar la composició de la indústria en favor dels productes metàl·lics, la

maquinària elèctrica i electrònica i alguns sectors d’alta tecnologia (semicon-

ductors, informàtica, maquinària de precisió, etc.).

A més, durant aquells anys es va intensificar la internacionalització empre-

sarial, de manera que els dracs es van convertir en importants inversors a

l’estranger. L’existència de grans empreses (els chaebol coreans, com Sam-

sung, Daewoo, LG, Hyundai, etc.), l’apreciació de les monedes, l’augment

dels costos laborals, els alts superàvit corrents, les importants reserves en di-

vises i la voluntat d’eludir el proteccionisme als mercats van ser alguns dels

factors que van provocar un augment de les inversions directes dels dracs a

l’estranger.

Diverses empreses coreanes i taiwaneses van efectuar inversions als Estats Units i Europaoccidental per a circumvenir les barreres comercials i aproximar-se als consumidors, crearxarxes de comercialització o accedir a tecnologia avançada. Samsung, Daewoo, LG o Ta-tung es van instal·lar a l’Amèrica del Nord i l’Europa occidental per fabricar televisors,magnetoscopis i forns microones. Hyundai va crear una fàbrica d’automòbils al Canadà.Algunes empreses taiwaneses, com Mitac, Kunnan o All-Star van instal·lar als Estats Unitsxarxes de comercialització d’ordinadors personals, raquetes de tennis i calçat esportiu.

Paral·lelament, moltes companyies del sector tèxtil, del calçat o l’electrònica

han invertit massivament en països de baixos salaris del seu entorn geogràfic,

com Malàisia, Tailàndia, Indonèsia, la Xina o el Vietnam, per tal d’accedir a

una mà d’obra barata i de defugir indirectament les barreres comercials dels

seus principals mercats d’exportació.

Per exemple, moltes empreses de Taiwan del calçat i de la fabricació de joguines i de bi-cicletes es van traslladar a les “zones econòmiques especials” de les províncies costaneresdel sud de la Xina per treure profit de salaris deu vegades més baixos que a l’illa. El mateixva ocórrer a Hong Kong, el sector industrial del qual es va traslladar parcialment al deltadel riu de les Perles, a la província xinesa de Guangdong. A més, diverses empreses tèxtilscoreanes van invertir a Mèxic per evitar els efectes de desviació de comerç del TLC i enalguns països de l’Amèrica Central, com Guatemala i Hondures, per treure profit de lespreferències atorgades pels Estats Units als països del Carib. També va començar a notar-se la presència coreana als països de l’Europa central i oriental.

En un altre ordre de coses, els anys vuitanta també van ser testimonis de la

democratització de Corea del Sud i Taiwan, amb la legalització dels partits

polítics de l’oposició i la celebració d’eleccions lliures. L’obertura política va

posar sobre la taula qüestions desateses durant els llargs anys de governs mili-

tars i autoritaris: el considerable deteriorament del medi ambient, la congestió

urbana, el dèficit d’infraestructures i els problemes laborals.

1.4. Els anys noranta i les crisis financeres

Durant la primera part dels anys noranta, el creixement va continuar sent ele-

vat. El 1990-95 el creixement anual mitjà del PIB va superar el 8% a Singapur,


el 7% a Corea del Sud i Taiwan i el 5% a Hong Kong, xifres molt més elevades

que les dels països d’ingrés baix i mitjà (2,1%) i dels països d’ingrés alt (2%).

En el cas de Corea del Sud, la liberalització financera empresa des de princi-

pi dels anys noranta va produir una forta entrada de capital estranger volàtil i

un boom de crèdit bancari. Els chaebol, fortament palanquejats (és a dir, amb

un alt quocient entre el deute i el capital propi), van invertir massivament en

sectors que ja tenien excés de capacitat. El deute extern a curt termini va arri-

bar a duplicar amb escreix les reserves en divises el juny de 1997. A aquests

problemes interns, s’hi va superposar el comportament especulatiu dels mer-

cats internacionals de capital: l’entrada neta de capital estranger privat va pas-

sar de 24.409 milions de dòlars el 1996 a menys 13.884 milions el 1997 i a

menys 13.020 milions el 1998.

En el cas de Hong Kong, les autoritats van augmentar molt els tipus d’interès

per defensar-se dels atacs especulatius. Aquest fet va provocar una retracció del

crèdit bancari, una contenció del consum privat i, sobretot, una caiguda ful-

minant dels preus del sòl. Com que el sector immobiliari representava el 40%

del PIB i generava una tercera part dels ingressos públics, la deflació d’actius

va ser extremadament perjudicial.

Així, el 1998 el PIB va caure un 6,7% a Corea del Sud, un 5% a Hong Kong i

un 0,1% a Singapur. El creixement de Taiwan es va desaccelerar notablement

(del 6,7% el 1997 al 4,6% el 1998), però no va arribar a presentar signe negatiu.

1.5. La recuperació i la situació actual

Durant els anys 1999 i 2000, el creixement dels dracs es va recuperar sensible-

ment. Les polítiques expansives de demanda, el fort augment de les exporta-

cions, la major entrada d’IDE i les mesures de reestructuració bancària i

empresarial van fer que Corea del Sud creixés el 10,9% el 1999 i el 9,3% el

2000. Hong Kong també va créixer bastant el 1999 (el 3,4%) i molt el 2000

Tanmateix, el 1997 el miracle econòmic dels dracs es va veure brutal-

ment interromput per les crisis financeres asiàtiques. Encara que van

afectar directament només a Corea del Sud (juntament amb Tailàndia,

Indonèsia i Malàisia), indirectament van tenir repercussions greus en la

resta dels dracs. La moneda i la borsa de valors de Hong Kong es va veure

sotmesa fins i tot a forts atacs especulatius. Singapur va patir la forta cri-

si dels països del seu entorn i Taiwan va veure caure les seves exportaci-

ons, en part per la recessió en altres països asiàtics i en part per la

renovada competitivitat d’aquests en mercats tercers (ja que les mone-

des de Corea del Sud i de diversos països del sud-est asiàtic es van depre-

ciar considerablement).

Una crisi financera consisteix en...

... el deteriorament sobtat i pro-nunciat de qualsevol indicador financer. Aquí ens referim sobretot a una crisi canviària (devaluació sobtada i pronun-ciada de la moneda)i a una crisi bancària (retirada sobtada i acu-sada dels actius dipositats en el sistema bancari o prestats a aquest).

La liberalitzaciófinancera...

... és la reducció de les restric-cions a la lliure mobilitat dels capitals (obertura financera)i a l’activitat financera interna (desregulació financera).


(10,2%), igual com Singapur (el 6,4% el 1999 i el 9,4% el 2000). Taiwan es va

recuperar de forma més moderada (el 5,4% el 1999 i el 5,9% el 2000). En defi-

nitiva, l’evolució entre el 1996 i el 2000 mostra una forma de V (una caiguda

abrupta seguida d’una forta recuperació).

No obstant això, el 2001, el menor creixement de l’economia mundial, la cai-

guda de la demanda internacional de productes electrònics i la lentitud en la

reestructuració de bancs i empreses van fer que l’expansió es frenés considera-

blement a Hong Kong i Corea del Sud i que la variació del PIB fos fins i tot ne-

gativa a Singapur (-2,4%) i Taiwan (-2,2%). En aquests dos casos, els productes

electrònics representaven una alta proporció de les exportacions totals: la mei-

tat a Taiwan i dues terceres parts a Singapur.

El 2002, el creixement va tornar a ser considerable: 6,3% a Corea del Sud, 3,5%

a Taiwan, 2,3% a Hong Kong i 2,2% a Singapur. No obstant això, els dracs te-

nen diversos reptes per superar, que es deuen a la forma com han sortit de la

crisi de 1997, que va ser exportant més i amb polítiques expansives de deman-

da. Així, s’enfronten a una major dependència que abans de les exportacions

i a creixents dèficits pressupostaris i deute públic.

1.6. Balanç de l’experiència dels dracs

En els anys cinquanta, la renda per capita de Corea del Sud o de Taiwan era si-

milar a les d’Angola, Moçambic o el Senegal. Avui en dia, la pobresa, mesurada

per la proporció de persones amb uns ingressos diaris inferiors a dos dòlars en

PPA, és pràcticament inexistent a Hong Kong i Singapur i inferior al 2% a Co-

rea del Sud o Taiwan (davant el 24% que es registra a Mèxic o al Brasil).

Una altra conclusió és que, com a conseqüència de les crisis asiàtiques de

1997-1998 i de la creixent maduresa de les seves economies, els dracs proba-

blement creixeran a una taxa anual mitjana que pot rondar el 5% en els prò-

xims anys, davant el 7% que van registrar abans de les crisis. El seu “miracle”

econòmic segurament continuarà, encara que a un ritme més moderat.

Un efecte important fruit de l’experiència dels dracs és que el desenvo-

lupament és possible al Tercer Món, fins i tot en economies amb una

situació de partida desfavorable. És més, aquest desenvolupament pot

produir-se en un context de relativa equitat i de ràpida disminució de

la pobresa. La desigualtat a Corea del Sud o Taiwan és i ha estat menor

que a Espanya, mentre que la de Hong Kong i Singapur, encara que bas-

tant major, és similar a la dels Estats Units. La pobresa es va reduir de

manera molt ràpida.


2. Corea del Sud

2.1. Situació actual i evolució econòmica

Igual com altres dracs asiàtics, Corea del Sud ha viscut un llarg període de crei-

xement econòmic que es va iniciar en els anys seixanta. El ritme de creixe-

ment del PIB es va mantenir en decennis posteriors (el 8,9% de mitjana en els

vuitanta i el 5,7% els noranta) i va permetre que el país passés de tenir una ren-

da per capita com la del Iemen o Etiòpia en els primers anys seixanta a conver-

tir-se en un país membre de l’OCDE amb una renda per capita de 8.861 dòlars

el 2001. Amb tot, Corea del Sud pot ser considerat el més “pobre” dels quatre

dracs. Però tot i així, és un dels països més rics dels que s’estudien en aquest

temari. En efecte, el seu PIB per capita en PPA (18.149 dòlars el 2001) duplica

el de Malàisia, triplica el de Tailàndia i és sis vegades superior al del Vietnam.

Durant els anys seixanta i setanta, l’economia sud-coreana va viure un procés

de canvi estructural que va representar el desenvolupament industrial acom-

panyat d’un fort augment de l’activitat comercial exterior i, concretament, de


les exportacions de productes manufacturats. La participació de l’agricultura

al PIB ha descendit del 40% a la primeria dels seixanta al 4% actualment, men-

tre que la participació del sector industrial és avui del 41%. Els serveis, per la

seva part, expliquen el 54% del PIB.

Les exportacions, que en els anys cinquanta ascendien a l’1%, del PIB, han

augmentant fins a situar-se, el 2001, en el 42,9% del PIB. Aquestes xifres, ele-

vades en comparació amb les xifres que registren països desenvolupats com el

Japó, resulten baixes si es comparen amb les que registren la majoria dels paï-

sos estudiats en aquest temari com Hong Kong –que va exportar el 2001 béns

i serveis per valor del 142,9% del PIB–, Malàisia, Tailàndia i fins i tot el

Vietnam, que té una curta trajectòria d’inserció econòmica internacional (les

exportacions del Vietnam ascendien, el 2001, al 54% del PIB). Això s’explica

pel gran volum de l’economia sud-coreana i la capacitat d’absorció del seu

mercat intern.

La inserció financera de Corea del Sud és recent i, per tant, moderada. Amb

un quocient d’inversió estrangera directa sobre el PIB similar al de Taiwan

(13,7%) i una contribució de la inversió estrangera directa a la inversió interna

bruta de tan sols el 7,1% el 2000, la recepció d’inversió estrangera directa re-

sulta nímia si es compara amb la d’altres dracs amb una llarga trajectòria

d’obertura financera com Singapur o Hong Kong –que tenen una ràtio d’inver-

sió directa estrangera sobre inversió interna bruta vint vegades major– o si es

compara amb la dels països del sud-est asiàtic que han viscut períodes de creixe-

ment econòmic sustentats en l’arribada de capital estranger, com Malàisia, amb

una proporció d’inversió directa estrangera sobre el PIB quatre vegades major

que la sud-coreana. L’entrada de capital estranger a Corea del Sud s’ha compost

tradicionalment de deute.

L’índex de desenvolupament humà (IDH) ha augmentat del 0,701 el 1975

al 0,873 el 2001, situant Corea del Sud al lloc 30 en la classificació del PNUD

i al mateix grup que els altres dracs –quatre llocs per sota de Hong Kong i dos

per sota de Singapur– i molt per davant dels països del sud-est asiàtic (Malàisia

ocupa el lloc 58). I és que al fort creixement de la renda nacional, s’hi suma la

millora substancial de les condicions sanitàries i educatives. La taxa d’alfabe-

tització d’adults, del 22% el 1945, se situa avui en gairebé el 98% i ja en el de-

cenni dels setanta s’havia assolit la universalització de l’educació primària. En

comparació, el progrés en matèria de salut ha estat una mica menor: l’esperan-

ça de vida en néixer és de 75,5 anys i la taxa de mortalitat infantil encara se

situa en 5 per mil de nascuts vius, la qual ha descendit des de 43 per mil de

nascuts vius el 1970.

Mentre en el decenni dels cinquanta el 40% de la població vivia en la pobresa

absoluta, avui menys del 2% dels sud-coreans viuen amb menys d’1 dòlar al

dia. La qualitat de distribució de la renda ha estat tradicionalment bona i

després d’empitjorar-se durant els anys noranta, l’índex de desigualtat 20/20


era de 4,7 el 2001. Finalment, es pot fer ressaltar l’impacte mediambiental

del procés d’industrialització accelerat. Aquest s’ha traduït en un fort augment

de les emissions per capita de CO2 que el 1999 ascendien a 8,4 tones. Es pot

comparar amb les Filipines, el problema mediambiental de les qual s’assenyala

en aquest temari, que el mateix any registrava una taxa d’emissions de només

una tona per capita.

2.2. Fases del desenvolupament

Al final de la guerra entre les dues Corees (1950-1953), Corea del Sud va iniciar

una primera etapa de creixement econòmic (1953-1960) que es caracteritza

per la reconstrucció postbèl·lica i la posada en marxa d’una estratègia de des-

envolupament sustentada en una ISI primària en el marc d’una economia de

mercat; tanmateix, hi havia una forta intervenció del Govern de l’aleshores

president Syngman Rhee.

Els resultats de l’estratègia van ser modestos. El creixement anual mitjà del PIB

durant el període 1953-1960 va ascendir al 3,4%, mentre que es registrava un

creixement demogràfic del 3%. Així, a la darreria del decenni, el PIB per capita

de Corea del Sud era inferior al de països com Etiòpia, Haití, el Iemen o l’Índia.

En aquest context, la taxa d’estalvi era pràcticament nul·la, fet que, sumat a

l’escassetat en recursos naturals del territori, va forçar una forta dependència

de l’ajuda al desenvolupament que provenia, sobretot, dels Estats Units. Així

mateix, Corea del Sud depenia de les importacions i va registrar, durant tot el

període, un nivell mitjà d’exportacions no superior a l’1% del PIB. Els sud-co-

reans patien greus problemes de desocupació, subocupació i pobresa: el 40%

de la població vivia en la pobresa absoluta. Tanmateix, en aquesta etapa es va

regenerar la base d’infraestructures físiques i humanes que havia quedat de-

vastada durant la guerra. I això resultaria crucial per a l’èxit de l’estratègia de

desenvolupament seguida en dècades posteriors. A més, es va dur a terme una

reforma agrària que va donar lloc al repartiment equitatiu de la terra entre els

agricultors, i les autoritats van impulsar la reforestació del territori amb la fi-

nalitat de reparar els estralls produïts per la guerra de les dues Corees.

A la darreria del decenni, la demanda local de béns susceptibles de ser substi-

tuïts ja estava coberta i la protecció associada a un règim d’ISI començava a

crear ineficiències en el sistema econòmic.

En una segona etapa (1961-1981) les autoritats sud-coreanes, liderades per

Park Chung Hee, van implantar un model de desenvolupament basat en la

industrialització orientada a l’exportació (IOE), que va donar lloc a l’ano-

menat “miracle” coreà. També en aquesta etapa, el sistema econòmic era de

tarannà capitalista, si bé el Govern intervenia fortament en el funcionament

de l’economia.

L’ISI primària...

... és la fase d’industrialitzacióper substitució d’importacions centrada en els béns de consum.

La industrialització

... orientada a l’exportació (IOE) és una estratègia d’industrialit-zació basada en l’ exportació de productes manufacturats.


Durant els anys seixanta, l’Estat va donar suport al desenvolupament de la in-

dústria lleugera (tèxtil i contraplacat), però a partir de la primeria dels setanta,

les polítiques governamentals van girar cap al suport a la indústria pesada (si-

derúrgia, química, petroquímica, maquinària pesada, i construcció naval) o

ISI secundària.

Aquest gir en l’orientació de les directrius governamentals s’explica pels mo-

tius següents: (1) L’èxit de l’estratègia de desenvolupament iniciada en els

seixanta havia alterat la competitivitat de Corea del Sud als mercats interna-

cionals de béns i serveis. Els baixos costos salarials associats a uns productes

molt intensius en mà d’obra havien començat a augmentar amb el creixement

econòmic i el volum creixent d’exportacions. Resultava doncs més avantatjós

reorientar la producció i les exportacions cap a productes més intensius en ca-

pital i tecnologia. (2) En el canvi de decenni van començar a aparèixer nous

competidors per als productes coreans més intensius en mà d’obra. (3) També

va sorgir una ona de proteccionisme comercial als països desenvolupats –prin-

cipals mercats d’exportació de Corea del Sud– que pretenia protegir les econo-

mies més riques de les importacions de productes intensius en mà d’obra.

El suport, primer a la indústria lleugera i després a la pesada, es va concretar

en una sèrie de mesures adoptades pel Govern. Així, aquest va fer fortes inver-

sions en infraestructures (carreteres, ports, electrificació) i establia els preus

dels productes (tipus d’interès i tipus de canvi, fonamentalment). També es

promocionaven activament les exportacions (mitjançant avantatges fiscals,

subsidis i crèdits a l’exportació), mentre que es restringia la compra en l’exte-

rior de béns susceptibles de ser produïts per la indústria nacional i es facilitava

la compra de béns intermedis necessaris per a aquesta. Així mateix, l’activitat

bancària era sota control estatal i hi havia una política financera activa segons

la qual s’assignaven crèdits tous a les indústries clau en cada moment i es res-

tringia l’entrada d’IDE. Es va prevaler la creació d’un teixit empresarial format

per grans empreses –els chaebol– capaços de competir internacionalment,

mentre que la política laboral estava dirigida a contenir el creixement dels sa-

laris per contribuir així a l’acumulació de capital i a la competitivitat interna-

cional. Finalment, el govern de Park també va realitzar esforços en la creació

d’una base tecnològica promocionant la investigació tecnològica, l’educació

tècnica, la formació professional i la transferència de tecnologia estrangera.

Els resultats econòmics d’aquest paquet de mesures poden ser qualificats d’ex-

traordinaris. Durant el període 1962-1979, el creixement del PIB va assolir una

mitjana anual del 9,3%, multiplicant-se per 18 el PIB per capita. Així mateix,

es va produir un canvi estructural en els anys seixanta i setanta. La contri-

bució del sector agrícola al PIB, que ascendia al 40% el 1962, va descendir fins

el 18,3% el 1980. Aquesta caiguda va tenir com a contrapartida l’apogeu del

sector industrial, que representava el 18,1% del PIB el 1962 i va arribar al 30%

el 1980. Ja a la darreria dels anys cinquanta, la participació del sector terciari

a la producció nacional era elevada, ja que girava entorn del 40%, i la seva con-

L’ISI secundària...

... és la fase de la industrialitzacióper substitució d’importacions centrada en els béns intermedis i de capital.


tribució amb prou feines es va alterar durant aquest període. Però a més, es van

desenvolupar els sectors industrials considerats clau per al desenvolupament

del país per part de les autoritats.

Com a exemple d’això, el 1981 el 90% del consum local d’acer estava cobert per la pro-ducció nacional. El creixement de les exportacions el –33,7% mitjà anual per al període1962–1979 va ser major que el del PIB: mentre les exportacions ascendien a l’1% del PIBen els anys cinquanta, van representar el 30% del PIB els setanta. L’augment de les entra-des de capital estranger no va ser tan vistós com el creixement de les exportacions, peròsí que es va alterar de manera substancial la naturalesa del capital entrant, ja que a la dar-reria dels setanta, les principals entrades es feien en forma de deute, ja que havia desapa-regut l’ajuda al desenvolupament.

Les polítiques socials no van ser, durant aquesta etapa, una prioritat per a les

autoritats sud-coreanes, a diferència de les polítiques econòmica i de defensa.

El 1970-1975 l’esperança de vida encara ascendia tan sols a 62,2 anys. Però sí

que es van produir avenços en matèria educativa, i això considerant que la in-

versió pública en educació era marginal. Seguint l’objectiu de promocionar la

indústria de major component tecnològic, les autoritats van reforçar les des-

peses en formació tècnica i professional. Amb tot, el 1970, Corea del Sud havia

assolit la universalització de l’educació primària i la taxa d’alfabetització

d’adults se situava en el 87,6%, davant el 22% que hi havia el 1945. D’altra

banda, el repartiment de la renda era relativament equitatiu, especialment al

sector agrícola, la qual cosa es devia sobretot a la reforma agrària dels anys qua-

ranta i cinquanta. Tanmateix, en el sector industrial es va afavorir uns sectors

davant els altres i es va donar prioritat al desenvolupament dels grans conglo-

merats empresarials davant les petites i mitjanes empreses.

A la darreria dels anys setanta, l’economia sud-coreana va passar una crisi.

L’eliminació del sostre al creixement dels salaris a la darreria dels setanta va

donar lloc a una pujada d’aquests, generant tensions inflacionistes. A més, el

recent accés al finançament extern en forma de deute havia provocat el sobre-

endeutament de les empreses sud-coreanes i aquest deute servia per finan-

çar un augment excessiu de la seva capacitat productiva. Amb tot, el nivell

de deute extern que suportava el país a la darreria dels anys setanta era ma-

nejable. Però a aquesta situació es van sumar dos xocs externs: el creixement

dels tipus d’interès internacionals –que encarien el finançament– i l’aug-

ment del preu del petroli, producte de què l’economia depenia fortament.

Així mateix, l’assassinat de Park el 1979 va generar una situació d’inestabi-

litat política i el 1980 el país va registrar un creixement negatiu del PIB i un

fort creixement de la inflació.

En una tercera etapa (1981-1997), el successor de Park, Chun Doo Hwan,

va iniciar un programa d’estabilització per respondre a la crisi, programa

que es va acompanyar de les primeres mesures liberalitzadores. Després va

venir l’acceleració de la liberalització comercial i financera en els noranta i

la crisi de 1997. Així doncs, aquesta etapa es pot considerar una etapa de li-

beralització i crisi.

Chun Doo Hwan


Les polítiques d’estabilització dels primers anys vuitanta (polítiques monetà-

ria, fiscal i salarial restrictives i devaluació de la moneda) es van acompanyar

d’una tímida liberalització comercial i una reforma financera parcial que va

consistir bàsicament en la reducció dels subsidis a empreses i en l’eliminació

dels crèdits preferencials per a alguns sectors. La recuperació econòmica des-

prés de l’aplicació d’aquest paquet de mesures, juntament amb l’inici del pro-

cés de democratització a la darreria dels vuitanta, van animar el primer govern

elegit democràticament (amb el militar Roh Tae Woo al capdavant) a avançar

en les polítiques de liberalització econòmica. Però va ser l’arribada de Kim Yo-

ung Sam, el desembre de 1992, la que va marcar l’acceleració de la liberalitza-

ció econòmica, que va consistir bàsicament en una liberalització financera i

comercial. No obstant això, la liberalització financera, cauta i lenta en els vui-

tanta, es va convertir en una reforma accelerada i desordenada. Així, per exem-

ple, es van liberalitzar tots els tipus d’interès en només quatre anys i es van

eliminar les restriccions a les entrades de capital en forma de deute a curt ter-

mini i d’inversió en cartera sense adaptar el sistema de regulació i supervisió

financeres al nou entorn en aquest àmbit.

Els resultats de les mesures expansives i liberalitzadores adoptades des de la

primeria dels anys noranta van ser, en alguns aspectes, positius. Es va registrar

un fort creixement del PIB i es va produir una entrada massiva de capital es-

tranger, la qual cosa va provocar un augment en el superàvit de la balança fi-

nancera que va passar del 0,8% del PIB el 1993, al 4,5% del PIB el 1996. No

obstant això, en paral·lel a aquests resultats, es va registrar un deteriorament

creixent del dèficit per compte corrent, que va assolir el màxim de -4,5% del

PIB el 1996. Es pot dir que el dèficit per compte corrent s’explica, en part, per

un shock exportador autoinduït. A mitjan anys noranta es va produir una cai-

guda en picat del valor unitari dels principals productes d’exportació sud-co-

reans (particularment els semiconductors). I és que les fortes entrades de

capital estranger –que eren volàtils i inestables en tractar-se, sobretot, de deute

a curt termini denominat en divises– es van convertir en un boom de crèdit in-

tern que va finançar la sobreexpansió i sobreproducció dels chaebol, i hi va ha-

ver un excés d’oferta i la caiguda consegüent en els preus dels productes

d’exportació. Amb tot això, van començar a sorgir ineficiències en el sector

productiu mentre que el sistema financer es trobava en una posició cada vega-

da més vulnerable.

En aquesta situació de vulnerabilitat financera, Corea del Sud no va ser capaç de

resistir el contagi de la crisi que havia esclatat a Tailàndia pocs mesos abans i que

s’expandia per tota la regió. La fragilitat econòmica de la darreria dels noranta

era comparable a la que havia experimentat el país vint anys abans, però la in-

serció en el procés de globalització financera va permetre que es desencadenessin

uns atacs especulatius que van convertir Corea del Sud en un dels països més

afectats per les anomenades crisis asiàtiques, juntament amb Malàisia, Indonè-

sia, Tailàndia i les Filipines.


Amb l’avenç cap a la democratització, les polítiques socials van començar a ad-

quirir importància davant les econòmiques. Durant tota aquesta etapa, els di-

ferents governs van posar més èmfasi que els anteriors en el progrés social,

centrant els esforços en la construcció d’habitatges primer i més endavant en

l’educació. Així mateix, es va crear un sistema d’assegurança sanitària. La pri-

oritat social queda reflectida en l’evolució del coeficient de Gini, que va des-

cendir del 0,355 el 1981 al 0,287 el 1992; tanmateix, la desigualtat ja existent

al sector manufacturer va continuar augmentant també en aquesta etapa.

La quarta i última fase (1998-2002) està marcada pels efectes de la crisi – en-

tre els quals es troba l’avenç en el procés de liberalització econòmica– i la

posterior recuperació econòmica. A la tardor de 1997, les autoritats es van veu-

re obligades a sol·licitar a l’FMI un pla de rescat per pal·liar els efectes de la crisi

financera. En canvi, van haver d’acceptar la posada en marxa d’importants re-

formes econòmiques com una major obertura dels mercats de capitals, la ven-

da de bancs en pèrdues a bancs estrangers, l’eliminació de les restriccions a la

importació, la privatització i desregulació del sector empresarial, la liberalitza-

ció del tipus de canvi o l’adopció d’una política monetària restrictiva.

La política monetària restrictiva imposada per l’FMI va contribuir a la caiguda

del consum i a l’augment de l’atur, ja que amb ella es desincentivava la inver-

sió i, per tant, la generació d’ocupació. Tanmateix, la depreciació de la mone-

da local, resultat dels atacs especulatius contra la moneda, va repercutir

positivament en el nivell d’exportacions, registrant-se ja el 1998 un important

superàvit comercial i una substancial acumulació de reserves. I va ser precisa-

ment el fort augment de les exportacions el que va permetre que el PIB creixés

a taxes extraordinàries durant el 1999 i el 2000. El 1999, el creixement va ser

del 10,9%, descendint lleugerament al 9,3% en el 2000. Encara que de forma

menys espectacular, i malgrat la desacceleració econòmica internacional, en

els anys 2001 i 2002 s’ha mantingut la tendència a l’alça, ja que el creixement

econòmic el 2001 es va situar en el 3,1% i el 2002 en el 6,3%. A tot això s’ha

sumat la millora del deute extern.

La repercussió de la crisi en l’àmbit social ha estat més contundent que en

l’econòmic. L’augment de l’atur va afectar sobretot la mà d’obra poc qualifi-

cada, particularment en els sectors de la construcció i de les manufactures, i

un any després de la crisi s’havia triplicat el nombre de llars per sota de la línia

de la pobresa (passant del 2,4% al 7,5%). Així mateix, també es va produir un

empitjorament en la distribució de la renda. La resposta de les autoritats va ser

expandir la despesa social en detriment de les despeses destinades a defensa,

si bé l’esforç de les autoritats en matèria social continua sent insuficient: la

qualitat de l’educació requereix majors inversions i la sanitat només cobreix

el cost de malalties lleus i generalment barates.

El coeficient de Gin...

... és una mesura de la distribu-ció de la renda que varia entre 0 (igualtat total) i 1 (desigual-tat total).


3. Taiwan


Taiwan, una illa de la mida de Catalunya o els Països Baixos (36.000 km2), està

fortament poblat (22,3 milions d’habitants en el 2001, el que representa una

densitat de 620 habitants per km2). El creixement de la població és relativa-

ment petit (0,8%), la qual cosa fa que la seva població envelleixi ràpidament,

encara que el percentatge d’habitants amb 65 anys o més és encara del 8,3%,

davant el 17% del Japó. Només una quarta part de la superfície és cultivable.

A més, ja que l’illa manca pràcticament de recursos energètics, el 90% del con-

sum d’energia està fornit amb importacions.

El seu PIB va superar l’any 2000 els 309.000 milions de dòlars i va ser major

que el de l’Argentina (37 milions d’habitants) o Rússia (146 milions). El PNB

per capita va ser aquell any de 14.188 dòlars, superior al de Grècia o Portugal,

i gairebé tan alt com el d’Espanya (14.960 dòlars). El seu PIB per capita en PPA

(22.700 dòlars) és fins i tot superior al d’Espanya (20.150 dòlars), de manera

que es tracta d’una economia desenvolupada.


Taiwan no pertany a les Nacions Unides (la Xina la considera una província

rebel) i, per tant, no hi ha dades sobre la seva economia en les estadístiques

del PNUD o del Banc Mundial. Així, no hi ha estadístiques sobre el seu IDH.

Tanmateix, el seu desenvolupament humà és alt. La seva esperança de vida en

néixer supera els 75 anys (77 anys a Alemanya i 76 a Portugal), mentre que

l’analfabetisme només afecta el 5% de la població adulta. Més de la meitat de

la població té, almenys, estudis secundaris. La matrícula en tots els nivells de

l’ensenyament ronda el 93% (el 94% a França).

Taiwan és també una gran potència comercial. L’any 2000 les seves exporta-

cions de mercaderies van ser de 148.300 milions de dòlars; és a dir, més que

les d’Espanya o Rússia. És de destacar que el 46% d’aquestes exportacions està

compost per productes d’alta tecnologia (el 19% el 1985). És, per exemple, el

primer fabricant mundial d’ordinadors portàtils i de molts perifèrics d’ordina-

dors (monitors, ratolins, teclats, escàners, etc.). Taiwan és el tercer fabricant

mundial de pantalles de cristall líquid, després del Japó i Corea del Sud, i el

quart en semiconductors.

També és destacable que la inversió directa en Taiwan sempre ha estat rela-

tivament petita (uns 2.000 milions de dòlars anuals en els últims 15 anys),

mentre que la inversió directa de Taiwan a l’estranger és important (de l’ordre

de 4.000 milions de dòlars).

Un aspecte addicional és que Taiwan gasta en R+D la mateixa proporció, en

relació amb el PNB, que la mitjana de la UE (2%).

El creixement de Taiwan des de 1949, quan el govern nacionalista de Chiang

Kai-shek, derrotat al continent, es va refugiar a l’illa, ha estat impressionant.

El PNB per capita el 1950 era similar als d’Angola o el Senegal. N’hi ha prou

amb assenyalar el següent:

• La taxa de creixement anual mitjà del PIB el 1953-2000 va ser del 8,1%, la

major del món. A efectes de comparació, la de Corea del Sud va ser del 7,7%

i la del Japó va ser del 5,6%.

• Entre el 1950 i el 2001, el PNB per capita de Taiwan ha passat del 5,6% al

35,8% del dels Estats Units, del 94,1% al 2.500% del d’Angola i del 31,5%

al 84% del d’Espanya.

Aquest creixement ha descansat en una industrialització fortament orien-

tada a l’exportació. La indústria, amb relació al PIB, va passar del 22% el

1961 al 44% el 1986, per a després caure al 33% en el 2001. El coeficient

d’exportació (de béns i serveis) va passar del 20% el 1965 al 52% en el 2001.

Aquell últim any, les exportacions eren compostes en un 98% per manu-

factures (41% el 1965).


Finalment, és de destacar igualment que el grau d’equitat ha estat molt alt

en comparació amb el dels països en desenvolupament. Entre el 1950 i el 1972

el quocient 20/20 va baixar de 20,5 a 4,5 i es va mantenir inferior a 5 fins al

començament dels anys noranta. Des de llavors, la desigualtat ha augmentat

(aquest quocient va créixer del 4,9 el 1990 al 6,4 en el 2001).


Des de 1949, quan el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinès) i el seu exèrcit es

van refugiar a l’illa, poden distingir-se cinc grans etapes.

Durant la primera fase (1949-1952) els esforços es van encaminar a recons-

truir una economia que havia sortit malparada de la Segona Guerra Mundial,

de la repatriació dels japonesos el 1945, del contagi de la hiperinflació al con-

tinent el 1945-1949 i de l’arribada de dos milions de persones (per a una po-

blació que era llavors de sis milions), que van fugir de la revolució maoista el

1949. L’estabilització monetària i l’ajut econòmic dels Estats Units van perme-

tre superar la inflació. Es va procedir a una ambiciosa reforma agrària, que va

fer desaparèixer els terratinents absentistes, va repartir la terra entre petits

camperols propietaris, que va fomentar un ràpid creixement de l’agricultura i

de les manufactures rurals i va accelerar les contribucions de l’agricultura al

creixement industrial.

La segona fase (1953-1957) va consistir en un breu però intens període d’indus-

trialització per substitució d’importacions (ISI) en béns de consum (és a dir, ISI

primària). L’augment dels aranzels i d’altres restriccions a les importacions, la

devaluació de la moneda i la instauració d’un sistema de tipus de canvi múl-

tiples van facilitar el reemplaçament de les compres a l’exterior de béns de con-

sum per producció nacional. El producte manufacturer es va duplicar entre el

1952 i el 1958 i es va basar en una molt notable presència d’empreses públiques,

que n’efectuaven més de la meitat de la producció industrial, i en una acusada

descentralització geogràfica. La industrialització dispersa o descentralitzada ha

estat des de llavors una característica destacable de Taiwan.

En la tercera fase (1958-1980) l’estratègia seguida va ser la de la industrialit-

zació orientada a l’exportació de béns de consum (IOE primària). Davant de

la saturació del mercat interior i els desequilibris de balança de pagaments, les

autoritats van imprimir el 1958 un gir radical a l’estratègia de desenvolupa-

ment amb vista a fomentar les exportacions de manufactures. Es va devaluar

la moneda, es va unificar el tipus de canvi, es van crear incentius a l’exporta-

ció, es va procedir a una tènue liberalització de les importacions i es van pro-

mulgar disposicions per atreure inversió estrangera en les activitats industrials

d’exportació. El creixement es va accelerar, impulsat pel dinamisme del co-

merç internacional. En els anys seixanta la taxa de creixement anual mitjà del

PIB va ser del 9,2%. El coeficient d’exportació va passar del 9% el 1958 al 38%

El quocient 20/20...

... és el quocient entre la part de la renda nacional del 20% més ric de les llars i la part d’aquesta renda del 20% més pobre de les llars.

Un sistema de tipus de canvis múltiples...

... és un sistema basat en l’existència de tipus de canvi de la moneda diferents per a les importacions i per a les exportacions.

L’IOE primària...

... és la fase de la industrialitzacióorientada a l’exportació centra-da en els béns de consum.


el 1972 i va augmentar la proporció de productes industrials en les exporta-

cions totals (el 74% el 1970).

En els anys setanta, malgrat les crisis energètiques, la recessió als Estats Units

i la desacceleració del comerç internacional, el creixement va continuar sent

molt alt (10,2%, una taxa fins i tot major que en els seixanta, fet pel qual

Taiwan es va erigir en una de les poques al món que van créixer en els setanta

a un ritme major que en el dels seixanta). Les autoritats van aplicar uns sofis-

ticats plans d’ajust, que van combinar la restricció monetària (per contenir

la inflació) amb l’expansió fiscal (per mantenir el ritme de creixement). És a

dir, el Govern va augmentar els tipus d’interès i va contenir el creixement de

l’oferta monetària, però va incrementar notablement la despesa pública en en-

senyament, infraestructures i indústria pesada. Des de 1972 es va incentivar

l’ISI secundària, en energia, siderúrgia, petroquímica i construcció naval.

La quarta fase (1980-1990) va ser la de la diversificació de les exportacions

cap a productes més intensius en capital i tecnologia; és a dir, l’IOE secundà-

ria. A la primeria dels anys vuitanta, es va crear el parc científic industrial de

Hsinchu i van augmentar les despeses en R+D. Tanmateix, l’economia es va

desaccelerar (una taxa mitjana del 7,9% el 1980-1990), el que es va deixar notar

especialment en el sector industrial, la taxa de creixement del qual va passar

del 13,9% el 1963-1980 al 6,7% el 1981-1993. Les raons d’aquesta desaccelera-

ció van ser les següents:

• La competència dels nous països exportadors (la Xina i el sud-est asiàtic).

• L’apreciació de la moneda, especialment des de 1986, com a conseqüència

del gran superàvit corrent, de l’acumulació de reserves en divises i de la

pressió dels Estats Units per reduir el seu elevat dèficit comercial bilateral.

• L’augment dels costos laborals, per l’existència de plena ocupació.

• El proteccionisme creixent dels mercats tradicionals d’exportació (per

exemple, els Estats Units van expulsar a Taiwan del seu Sistema de Prefe-

rències Generalitzades el 1989).

• La relocalització d’empreses cap al sud-est asiàtic i la Xina.

• La incipient inversió directa als Estats Units i l’Europa occidental per esqui-

var les barreres comercials.

• L’apogeu del sector serveis, el pes dels quals al PIB va superar el del sector

industrial des de 1988.

La restricció monetària...

... és una política macroeconò-mica consistent a augmentar els tipus d’interès i/o disminuir l’oferta monetària.

L’IOE secundària...

... és la fase de la industrialit-zació orientada a l’exportaciócentrada en béns intermedis i de capital.


Amb tot, les autoritats van aplicar de nou polítiques expansives de demanda,

de manera que el creixement es va mantenir alt i la taxa de desocupació va

continuar sent baixa.

La cinquena fase (1991-2002) és la de l’ajust a les noves tendències de la glo-

balització. El 1990-99 la taxa de creixement anual mitjà va ser del 6,4% (gai-

rebé dos punts menor que en els anys vuitanta). L’encariment de la mà d’obra

i del sòl i la competència d’altres països va fer perdre avantatges a la indústria

manufacturera, el que va accelerar l’IDE de Taiwan, que va passar de 2.614 mi-

lions de dòlars el 1994 a 6.701 milions el 2000. La nova estratègia del Govern

va ser la de crear una economia del coneixement, basada en els serveis i en

la reorientació de la indústria cap als productes de tecnologies de la infor-

mació. Com a conseqüència del desenvolupament de les finances, les asse-

gurances i els serveis immobiliaris i a empreses, la proporció del sector

serveis al PIB va passar del 46,6% el 1980 al 65,6% en el 2000. Quant a la

indústria, van progressar molt els sectors de productes informàtics (ordina-

dors portàtils, perifèrics d’ordinadors, etc.) i de components electrònics (se-

miconductors). A mitjan anys noranta, Taiwan es va convertir en el tercer

fabricant mundial de productes de tecnologies de la informació, només per

darrere del Japó i dels Estats Units. El creixement anual del PIB va rondar el

6-7% entre el 1991 i el 1997.

Les crisis asiàtiques que es van desencadenar el 1997 van afectar relativament

poc a Taiwan, que tenia superàvit corrent (2,4% del PIB), un petit deute extern

(33.500 milions de dòlars) i enormes reserves en divises (88.500 milions). Tan-

mateix, les exportacions van caure el 9,4% el 1998, malgrat una devaluació

substancial de la moneda, i el creixement del PIB va passar del 6,7% el 1997 el

4,6% el 1998. Es van aplicar polítiques monetàries expansives; entre el 1997 i

el 1999, el tipus de redescompte va passar del 5,25% al 4,50%. Així, el 1999

el PIB va créixer el 5,4%, malgrat el terratrèmol de setembre d’aquell any,

però van aparèixer les primeres tensions deflacionàries (l’IPC amb prou fei-

nes va créixer el 0,2%). El 2000 el creixement es va mantenir relativament

alt (el 5,9%).

Tanmateix, el 2001 la debilitat de l’economia mundial i la caiguda del mercat

mundial de productes electrònics van provocar una caiguda molt forta de les

exportacions, que van passar de 148.231 milions de dòlars el 2000 a 122.866

milions el 2001, un descens superior al 17%. La taxa d’inversió va disminuir

del 22,6% el 2000 al 17,4% el 2001. A més, l’IDE a Taiwan es va reduir (3.614

milions el 1997 i 1.371 milions el 2001). Aquell any, el PIB va caure (−2,2%),

per primera vegada des de 1975. Això va fer augmentar considerablement la

taxa de desocupació (el 3% el 2000 i el 4,6% el 2001) i va agreujar els proble-

mes del sistema financer, especialment pel que fa als préstecs de cobrament

dubtós. La inflació va ser nul·la el 2001. Davant d’aquesta situació, les autori-

tats van mantenir el caràcter expansiu de les polítiques de demanda.


El 2002 el creixement va tornar a ser positiu (3,5%), però en un context ma-

croeconòmic cada vegada més deteriorat. En primer lloc, les polítiques fiscals

expansives van fer augmentar el dèficit pressupostari (que va passar de l’1,5%

del PIB el 2000 al 3% el 2002) i, sobretot, el deute públic (el 29,8% del PIB el

2002, quan havia estat amb prou feines del 13% deu anys abans). En segon

lloc, la relaxació de la política monetària va començar a assolir els seus límits:

entre el 2000 i el 2002, el Banc Central va reduir 14 vegades el tipus de redes-

compte, per situar-lo en tan sols en l’1,62% el novembre de 2002. En tercer

lloc, la taxa de desocupació va assolir un màxim històric dels últims trenta

anys (5,2%). Finalment, els problemes del sector financer es van manifestar en

una taxa de préstecs de cobrament dubtós relativament alta (el 8% el març de

2002 i el 6% el desembre d’aquell any).

En suma, a mitjan 2003 l’economia de Taiwan mostrava alguns greus proble-

mes estructurals:

• Les dificultats per passar d’una estratègia de subcontractació internacional

(original equipment manufacturing, OEM) cap a una altra d’autonomia (origi-

nal design and manufacturing, ODM), atesa la baixa dimensió mitjana de les

empreses.

• L’alt cost de les exigències derivades del canvi cap a les noves indústries

emergents (telecomunicacions, productes de tecnologies de la informació,

semiconductors, maquinària de precisió, etc.): progrés tècnic, desenvolu-

pament de productes nous, identificació de mercats nous, etc.

• La creixent maduresa econòmica, basada en el sector serveis i ja no tant en

la indústria manufacturera, que fa que el creixement es faci més lent.

• Els problemes del sector financer, que fan que els bancs restringeixin els

seus préstecs.

• Els reptes de la seguretat social (assegurança de desocupació i cobertura sa-

nitària) i de medi ambient.

L’economia de Taiwan s’enfronta a diversos desafiaments. D’una banda, la

competència creixent d’altres països i la debilitat de la demanda internacional

de productes electrònics i de tecnologies de la informació haurien de fer que

el creixement es reorientés cada vegada més cap a la demanda interna. No obs-

tant això, l’augment de la desocupació, la caiguda dels salaris i el descens de

la borsa han fet que el consum privat sigui molt poc dinàmic. D’altra banda,

una economia madura, basada en el sector serveis, farà probablement que el

creixement sigui inferior de manera substancial al dels anys vuitanta (8%) i

fins i tot al dels noranta (6%), i rondi, en els pròxims anys, el 4%. Taiwan

s’haurà d’acostumar, per tant, a créixer menys.


El maig de 2002, les autoritats van aprovar el pla Challenge 2008, que, entre

altres coses, pretén:

• Augmentar la despesa en R+D fins al 3% del PNB el 2008.

• Aconseguir que sis milions de persones (una quarta part dels habitants) tin-

guin connexió de banda ampla a Internet.

• Duplicar el nombre de turistes.

• Convertir Taiwan en un centre regional d’operacions per a les grans empre-

ses multinacionals.

• Potenciar les infraestructures de transport (carreteres i trens d’alta velocitat).

• Crear un fort sector d’activitats relacionades amb la restauració i la protec-

ció del medi ambient.

La vitalitat econòmica de Taiwan en els pròxims anys dependrà del fet que

s’assoleixin aquests objectius.


4. Hong Kong


Hong Kong, un territori amb prou feines de 1.089 km2, va ser una colònia bri-

tànica entre el 1842 i el 1997. Des de l’1 de juliol de 1997 és una Regió Admi-

nistrativa Especial (RAU) de la República Popular de la Xina. D’acord amb la

màxima d’“un país, dos sistemes”, podrà conservar el sistema capitalista i una

autonomia considerable (excepte en la política exterior i defensa) durant al-

menys cinquanta anys des de 1997.

La seva població va ser de 6,8 milions el 2001, amb un creixement relativa-

ment alt (1,5%) el 1990-2001, a causa de la immigració des de la Xina i l’en-

trada de residents de Hong Kong instal·lats en altres parts del món. El seu PIB

va ascendir aquell any 162.642 milions de dòlars (va ocupar el lloc 27è del

món en termes d’ingrés, just darrere de Dinamarca i per davant de Turquia).

En PPA el seu PIB va ser de 170.642 milions, amb la qual cosa baixa fins al lloc

39è, a l’alçada de Portugal o del Vietnam.


Quant al seu desenvolupament humà, ocupa el lloc 23è en l’IDH, amb una

esperança de vida de 79,7 anys, major que la d’Espanya, i amb un PIB per capita

en PPA que va ser de 24.850 dòlars, proper al del Japó (25.130 dòlars) i superior

als del Regne Unit, Finlàndia o Itàlia. Tanmateix, la seva matrícula en tots els

nivells de l’ensenyament va ser del 63%, mentre que l’alfabetització d’adults

va ser del 93,5%, xifres, sobretot la primera, relativament baixes i que expli-

quen la seva posició en l’IDH.

Hong Kong és la desena potència exportadora del món, amb 191.100 milions

de dòlars el 2001, xifra superior al seu PIB. D’aquesta quantitat, 170.800 mili-

ons van ser reexportacions procedents principalment de la Xina i només

20.300 milions van ser exportacions “domèstiques”, és a dir, de béns fabricats

al territori. Aquell any, Hong Kong va importar mercaderies per valor de

202.000 milions, de les quals només 31.200 milions van ser “retingudes”, i la

resta es va reexportar.

Hong Kong és una economia molt oberta no solament al comerç internacio-

nal, sinó també a l’IDE. L’estoc d’IDE duplica amb escreix el PIB i el flux d’IDE

representa ja gairebé un 150% de l’IIB. Això es deu al fet que exerceix una fun-

ció d’intermediació comercial i productiva amb la Xina.

Hong Kong és, a més, un important centre financer internacional. Hi ha més

d’un centenar de bancs estrangers amb presència al territori. La seva borsa de

valors és una de les majors de l’Àsia i ha crescut molt en bona mesura per l’ab-

sència de restriccions a la propietat estrangera d’accions.

El desenvolupament de Hong Kong en els últims decennis ha estat impressio-

nant. Entre el 1965 i el 1990 el PIB per capita va créixer a una taxa anual mit-

jana del 6,2%, similar a la d’altres dracs. Tanmateix, en els anys noranta el

creixement es va desaccelerar notablement (1,9%).


Hong Kong ha exercit tradicionalment una funció d’intermediació comercial

(entrepôt) entre la Xina i la resta del món. Aquesta funció va garantir la prospe-

ritat del territori en els seus primers cent anys com a colònia britànica. Tanma-

teix, el seu desenvolupament es va veure alterat per la revolució maoista a la

Xina. Aquesta va tenir conseqüències positives i negatives per a Hong Kong. Els

efectes positius van ser que entre els refugiats que fugien de les tropes de Mao es

comptaven un important nombre de camperols de la província circumdant de

Guangdong, i també un petit grup d’empresaris tèxtils procedents de Shanghai.

Els primers van fer créixer l’oferta de mà d’obra fins al punt que els salaris es van

reduir un 27% entre el 1948 i el 1954 i només van recuperar el seu nivell inicial

el 1960. Els empresaris del sector tèxtil van aportar capacitat de gestió i fins i tot

capitals i maquinària. Entre les conseqüències negatives, la principal és que la


Xina es va tancar al món (en elevar el que es va anomenar la “cortina de bam-

bú”), el que va fer que Hong Kong perdés la seva funció d’entrepôt. Amb tot, això

va ser el que va desencadenar la industrialització de Hong Kong, que al seu torn

va entrar en crisi quan la Xina va tornar a obrir-se al món a la darreria dels anys

setanta.

Des de 1950 poden distingir-se cinc grans fases en la història econòmica de

Hong Kong: la crisi de l’entrepôt (1950-1955), la industrialització orientada a

l’exportació (1955-84), l’aprofitament de l’obertura de la Xina (1984-1997), la

crisi i la recuperació (1998-2000) i el creixement lent (des de 2001).

Durant la primera fase (1950-1955) es va produir la crisi de l’entrepôt. D’una

banda, la revolució maoista va provocar una reducció del comerç exterior de

la Xina i una reorientació d’aquest cap a l’URSS. D’altra banda, la intervenció

de la Xina en la guerra de Corea (1951) va generar un embargament de les Na-

cions Unides al comerç amb la Xina (els Estats Units van decidir fins i tot no

adquirir productes que haguessin transitat per Hong Kong). Entre el 1950 i el

1955 les reexportacions van passar del 89% al 60% de les exportacions totals.

Sense recursos naturals ni amb prou feines agricultura, i amb un mercat intern

petit i una abundant mà d’obra, Hong Kong no va tenir cap altra opció que la

industrialització exportadora. A més, disposava de la massiva immigració de

mà d’obra, capacitats empresarials i els capitals, que es van produir després de

la revolució a la Xina.

La segona fase (1955-1984) va ser la de la industrialització orientada a l’expor-

tació. Les exportacions “domèstiques” van passar del 40% de les exportacions

totals el 1955 al 70% el 1959 i al 81% el 1970. La proporció de manufactures

en aquestes exportacions va augmentar del 90% el 1960 al 97% el 1975. Hong

Kong es va especialitzar inicialment en articles de vestir, productes tèxtils i cal-

çat, però amb el temps van augmentar les exportacions de productes electrò-

nics i maquinària lleugera. El creixement del PIB va ser molt alt, gràcies, d’una

banda, a l’abundància d’una mà d’obra qualificada, disciplinada i amb men-

talitat immigrant i, d’una altra, a l’expansió del comerç internacional en els

anys seixanta i setanta. A més, Hong Kong va treure profit del sistema de pre-

ferències de la Commonwealth, de les restriccions imposades als productes

tèxtils japonesos des de 1957 i, sobretot, del fet que va començar a exportar

manufactures intensives en treball de forma primerenca, quan no tenia com-

petidors en altres països del Tercer Món. Convé recordar que la irrupció de Co-

rea del Sud, Taiwan o Singapur als mercats mundials de manufactures es va

iniciar a mitjan o a la darreria dels anys seixanta.

Entre el 1960 i el 1980 el PIB va créixer a una taxa anual mitjana del 9,7%. Les

exportacions ho van fer a l’11% i l’ocupació manufacturera es va expandir al

7,4%. L’augment del PIB per capita va ser del 7,6% el 1960-70 i del 6,6% el

1970-80. Aquest creixement elevat es va veure acompanyat de plena ocupació

i d’estabilitat de preus. La taxa de desocupació era amb prou feines de l’1,7%


i es va mantenir entorn del 2% durant tot aquell període. A tot això hi va con-

tribuir que la industrialització fos tan intensiva en mà d’obra, en especialitzar-

se en la fabricació i exportació d’articles de confecció, productes tèxtils i de

plàstic, calçat i rellotges. Quant a la inflació, va ser relativament baixa, ja que,

llevat del temps de les crisis del petroli de 1973-1974 i 1979-1981, no va supe-

rar el 5%. El subministrament d’aliments i altres béns per part de la Xina a

preus administrats, juntament amb un important programa d’habitatge pú-

blic, expliquen la contenció de l’alça dels preus.

El canvi estructural va ser intens. El pes del sector manufacturer al PIB i en

l’ocupació total va créixer fins al començament dels anys setanta. El 1970 el

sector manufacturer representava el 30,9% del PIB i el 47% de l’ocupació. Va

prendre llavors el relleu el sector serveis, especialment el d’activitats finance-

res. Hong Kong es va convertir en un centre financer internacional com a con-

seqüència de la internacionalització i de la innovació financeres i d’un context

interior molt favorable: estabilitat política, absència de controls de canvi, es-

tabilitat de la moneda, sistema legal modern, baixos impostos a les empreses

i una situació geogràfica privilegiada.

La tercera fase (1985-97) va consistir en l’ajust a l’obertura creixent de la

Xina. D’una banda, Hong Kong va recuperar la funció d’intermediació co-

mercial i financera que havia perdut durant l’era maoista. D’altra banda, mol-

tes empreses manufactureres de Hong Kong es van traslladar a la província

xinesa de Guangdong. A mitjan anys vuitanta la Xina es va convertir en el

primer soci comercial i en la primera destinació de les inversions a l’estranger

de Hong Kong.

Quant a la intermediació comercial, va augmentar la proporció de reexporta-

cions en les exportacions totals (del 37,7% el 1984 al 82,7% el 1995). A mitjan

anys noranta, un terç d’aquestes reexportacions tenia com a destinació la Xina

(el 20% el 1981) i un 57% procedia de la Xina (el 26% el 1981).

Pel que fa a a la intermediació financera, Hong Kong va començar a fer de

mitjancer per a les inversions d’altres països a la Xina i es va convertir en un

lloc privilegiat per a l’obtenció de crèdits comercials i préstecs bancaris per

part de la Xina.

D’altra banda, les empreses manufactureres de Hong Kong es van embarcar en

un ampli procés de relocalització industrial cap a la Xina meridional i, més

concretament, cap a la província circumdant de Guangdong. Eren, en general,

petites i mitjanes empreses que no tenien capacitat per invertir grans sumes

en països llunyans, per la qual cosa l’obertura del hinterland de Hong Kong (el

delta del riu de les Perles) els va representar grans oportunitats de negoci en

una regió pròxima i culturalment afina. Hong Kong


L’obertura de la Xina a la inversió directa estrangera, la creació de tres Zones

Econòmiques Especials a Guangdong (la de Shenzhen, sobretot), els incentius

de tot tipus que han rebut les empreses estrangeres, els baixos salaris (estimats

en una desena part dels vigents a la colònia) i els baixos costos del sòl (una vin-

tena part dels de Hong Kong) han estat factors d’atracció en aquesta relocalit-

zació empresarial. Els factors d’expulsió han estat el creixement dels salaris a

la colònia (a causa de l’escassetat de mà d’obra), l’augment dels preus del sòl

(en bona mesura per l’especulació immobiliària), l’existència de petites i mit-

janes empreses incapaces d’automatitzar-se o de canviar la seva activitat cap a

sectors de major contingut en capital o tecnologia, i la política industrial pas-

siva del Govern colonial de Hong Kong.

El resultat d’aquesta integració creixent va ser una divisió del treball entre

Hong Kong i Guangdong en virtut de la qual la colònia es va especialitzar en

l’obtenció de comandes, el finançament, el disseny dels productes, el control

de qualitat, l’empaquetament, la comercialització, etc. Per la seva banda,

Guangdong subministrava mà d’obra i terrenys a baix cost i es va dedicar a la

producció, que moltes vegades es va limitar al teixit i cosit d’articles tèxtils i

de confecció o a l’acoblament de productes electrònics.

El resultat de les activitats d’intermediació renovades i de la relocalització em-

presarial va ser un procés molt ràpid de desindustrialització. Entre el 1985 i

el 1997, el pes del sector manufacturer al PIB i en l’ocupació total es va reduir

del 22,1% al 6,5% i del 36,1% al 9,8%, respectivament. Hong Kong es va con-

vertir en una economia de serveis principalment relacionats amb: (1) l’activi-

tat financera i (2) el sector manufacturer de la província xinesa de Guangdong.

A més, la declaració sinobritànica de 1984 (que va establir les bases de la retro-

cessió el 1997) obligava el Govern de la colònia a posar en venda una quantitat

màxima anual de terra pública amb prou feines de 50 hectàrees l’any. Això va

contribuir molt a crear una bombolla d’actius immobiliaris: entre el 1987 i el

1997, el preu de la propietat residencial es va multiplicar per set.

Cap a mitjan anys noranta es va començar a fer imperiosa una reorientació de

l’estratègia de creixement. La Xina va començar a utilitzar ports propis (com

els de Shanghai o Yantian) per a exportar i importar, i també a accedir direc-

tament a la inversió directa d’altres països i als fons financers internacionals.

La relocalització industrial va assolir els seus limitis, ja que entre el 1984 i el

1997 l’ocupació manufacturera a la colònia s’havia reduït de 900.000 a

300.000 persones.

La quarta fase (1998-2000) va ser la dels efectes de les crisis asiàtiques i de la

recuperació posterior. Encara que Hong Kong va patir forts atacs contra la seva

moneda i la seva borsa de valors, en un intent per part dels especuladors inter-

nacionals de posar fi a la paritat fixa amb el dòlar dels Estats Units que estava

vigent des de 1983, va poder resistir aquests atacs i no va devaluar la moneda.


Tanmateix, la borsa es va esfondrar: l’índex Hang Seng va caure des dels

16.763 punts l’agost de 1997 als 7.462 punts el juny de 1998. A diferència de

les economies més afectades per les crisis (Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i Co-

rea del Sud), Hong Kong tenia el 1997 un petit dèficit corrent, un gairebé ine-

xistent deute extern i enormes reserves en divises, la qual cosa explica que es

pogués mantenir la paritat monetària. Tanmateix, per contrarestar els atacs es-

peculatius, les autoritats van augmentar molt els tipus d’interès (del 5,2% el

gener de 1997 al 12% el gener de 1998). Això va provocar una compressió del

crèdit bancari i, per tant, una caiguda del consum privat i de la inversió, i

també una reducció molt substancial del preu del sòl. La taxa d’inversió va

passar del 34,5% el 1997 al 29,2% el 1998. Els preus de la propietat residencial

es van reduir en un 40% entre l’últim trimestre de 1997 i l’últim trimestre de

1998, mentre que els lloguers van caure un 27%. A més, les exportacions es

van reduir en un 8,5% el 1998, en part pel menor creixement de la Xina i del

Japó i en part per les devaluacions a Corea del Sud i a diversos països del sud-

est asiàtic. El PIB es va contreure un 5% el 1998 i la taxa de desocupació es va

duplicar.

Aquesta situació es va produir en un context peculiar: (1) Hong Kong estava

en plena reorientació d’estratègia des de la intermediació comercial i financera

cap a les finances, els serveis professionals i empresarials i la innovació tècnica;

(2) en tenir un tipus de canvi plenament fix (un currency board; és a dir, una

junta monetària o caixa de conversió), no va poder fer l’ajust devaluant la seva

moneda, sinó reduint els seus preus i salaris; i (3) la caiguda del preu del sòl va

ser més pronunciada ja que va seguir una bombolla immobiliària.

Amb tot, l’economia es va recuperar el 1990 i el 2000, anys en què el PIB va

créixer el 3,4% i el 10,2%, respectivament. Tanmateix, va prosseguir la caiguda

del preu de sòl de manera que l’IPC es va reduir el 4% el 1999 i el 3,7% el 2000.

Finalment, la cinquena fase (des de 2001) correspon a una fase de creixement

lent (el 0,6% el 2001 i el 2,3% el 2002). El 2001 Hong Kong va experimentar

els mateixos problemes d’exportació que els altres dracs, pel menor creixement

del producte i del comerç mundials aquell any. El 2002 l’augment de les ex-

portacions, alimentades en part per la caiguda del dòlar dels Estats Units (que

va arrossegar amb ell el dòlar de Hong Kong), va permetre un creixement més

alt del PIB. Tanmateix, van continuar caient:

• Els preus, que es van reduir el 3%.

• El consum privat, a causa de la caiguda dels preus del sòl i de l’augment de

la desocupació (la taxa de la qual va superar el 7% a la darreria de 2002).

• La inversió privada, perquè es va mantenir la compressió del crèdit i perquè

els tipus d’interès reals (tipus nominals menys la inflació; és a dir, més la

deflació) són elevats.


Per fer front al menor creixement de l’economia el 2001, a la persistent defla-

ció i a l’augment de la desocupació, les autoritats van aplicar mesures fiscals

expansives, de manera que el dèficit pressupostari va passar del 0,6% del PIB

el 2000, al 5% el 2001 i al 5,5% el 2002.

Els principals problemes de Hong Kong a mitjan 2003 són, per tant, la defla-

ció, l’elevada desocupació i un dèficit pressupostari creixent:

• La caiguda dels preus, que es va produir el 2002 per quart any consecutiu,

obeeix principalment a la reducció dels preus del sòl, però també a un con-

sum privat contingut per l’augment de la desocupació (i també per la pneu-

mònia atípica del primer semestre de 2003) i a una convergència de preus

amb el sud de la Xina.

• La desocupació, la taxa de la qual ha crescut del 2,2% el 1997 al 7,4% el

febrer de 2003.

• El dèficit pressupostari ha augmentat pel creixement de les despeses pú-

bliques i per la minva d’ingressos provocada per la caiguda d’aquells pro-

cedents del sector immobiliari i per la relocalització empresarial cap a la

resta de la Xina.

A més, el 2003 es van produir dos esdeveniments extraeconòmics: el brot de

la Síndrome Aguda Respiratòria Severa (SARS) i els problemes polítics de les au-

toritats, davant de les massives protestes de la població contra l’intent d’aprovar

una llei sobre llibertats públiques particularment restrictiva, que finalment va

ser retirada el setembre de 2003.


5. Singapur

5.1. La situació actual i l’evolució econòmica

Singapur va ser una colònia britànica entre 1812 i 1963, any en què es va ad-

herir a la Federació de Malàisia. Diferències polítiques van fer que fos expulsa-

da de la Federació el 1965, data des de la qual és un país independent.

Singapur ocupa un territori amb prou feines de 647 km2, amb una població de

4,1 milions d’habitants, dels quals 1,2 milions són no residents. Té la segona

major densitat demogràfica del món, amb 6.726 habitants per km2 (la de

Hong Kong és lleugerament superior). El creixement de la població és elevat

(2,4% el 1990-2001), a causa d’una important immigració procedent dels paï-

sos del seu entorn. La majoria (tres quartes parts) de la població és ètnicament

xinesa, encara que hi ha unes minories malaia (14%) i índia (10%). El seu PIB

va ser el 2001 de 92.252 milions de dòlars, ocupant el lloc 40 al món, entre

Egipte i Malàisia. El PPA va ser lleugerament més alt (93.846 milions), i va bai-

xar al lloc 56, per davant del Marroc.


El creixement del seu PIB per capita el 1975-2001 va ser de 5,1% a l’any, una

xifra intermèdia entre la de Corea del Sud (6,2%) i la de Hong Kong (4,5%),

però molt elevada en comparació amb la de països com França (1,7%) o Es-

panya (2,2%).

El seu desenvolupament humà és alt (el seu IDH ocupa el lloc 28è). Encara

que té una esperança de vida alta en néixer (77,8 anys) i un elevat PIB per capita

en PPA (22.680 dòlars, davant els 20.150 d’Espanya i els 23.990 de França), la

seva matrícula en tots els nivells de l’ensenyament (75%) és relativament bai-

xa, igual com la seva taxa d’alfabetització d’adults (92,5%).

El progrés en termes de desenvolupament humà ha estat molt considerable.

Entre el 1970 i el 2001 l’esperança de vida en néixer ha augmentat de 69 a 78

anys, mentre que la taxa de mortalitat infantil s’ha reduït de 20 a 4 per mil. La

taxa d’alfabetització d’adults ha crescut del 72% al 92%.

Singapur depèn extraordinàriament del comerç exterior, que va represen-

tar el 278% del PIB el 2001. Les exportacions de mercaderies van ser aquell any

de 121.800 milions de dòlars, equivalents al 132% del PIB, perquè Singapur re-

exporta petroli, cautxú i estany procedents de Malàisia i Indonèsia i altres béns

fabricats en diferents parts del món. Les exportacions “domèstiques” (de béns

fabricats a Singapur) van ser de 66.100 milions (54% de les exportacions totals,

un percentatge molt més alt que el de Hong Kong), equivalents al 72% del PIB.

El 2001 va ser la quinzena potència exportadora del món, amb el 2,1% de les

exportacions mundials (l’1,2% si es compten només les exportacions “domès-

tiques”). Les importacions totals van ser de 116.000 milions, dels quals 60.400

milions van ser importacions “retingudes” o destinades al mercat interior (la

resta va ser reexportada). Els productes electrònics representen més de la meitat

de les exportacions “domèstiques”: Singapur és el primer fabricant mundial de

discs durs d’ordinadors i comença a despuntar en la producció de semiconduc-

tors. És de destacar, per tant, que Singapur, a diferència de Hong Kong, té un

sector manufacturer important (que representa el 24% del PIB, davant el 6% de

Hong Kong), compost fonamentalment pels subsectors electrònic i químic,

incloent-hi un apreciable sector petroquímic i una puixant indústria farma-

cèutica. El 2001, el 36% de la producció manufacturera va correspondre al sec-

tor electrònic i el 17% al sector químic.

Una altra característica vistosa de Singapur és que el seu sector industrial està

dominat per la inversió estrangera, encara que hi ha algunes empreses pú-

bliques importants. Tant l’estoc d’IDE amb relació al PIB com el flux anual

d’IDE amb relació a la inversió total, mostren xifres extraordinàriament altes.

És més, des dels anys setanta Singapur ha depès molt de l’IDE. N’hi ha prou

amb assenyalar que el 1980 les empreses estrangeres representaven el 74% de

la producció i el 85% de l’ocupació al sector manufacturer. L’atractiu de

Singapur per a les empreses multinacionals s’ha degut tant a factors estructu-

rals (situació geogràfica privilegiada, estabilitat política i macroeconòmica, mà


d’obra poc conflictiva, administració pública competent i honrada, etc.) com

als importants incentius fiscals i subsidis de tipus divers atorgats al capital es-

tranger. Per exemple, les empreses estrangeres han gaudit d’una exempció fis-

cal als seus beneficis que el 1967 es va establir entre dos i cinc anys, el 1970 es

va fixar en cinc anys i el 1975 es va estendre a deu anys.

El resultat d’aquesta enorme dependència del comerç exterior i de la inversió

estrangera és que l’economia de Singapur ha estat i és extremadament vul-

nerable a la conjuntura internacional. Per exemple, va ser molt sensible al

menor creixement econòmic mundial a mitjan anys setanta i a la primeria

dels anys vuitanta, al contagi de les crisis financeres asiàtiques el 1997-1998 i

a la caiguda del mercat internacional de productes electrònics el 2001.

Un altre tret important és la molt alta taxa d’estalvi (entorn del 45% en els

últims anys, la major del món), que es deu en bona mesura als incentius go-

vernamentals a l’estalvi privat. Encara que la taxa d’inversió també és elevada

(30%), és sensiblement menor, de manera que Singapur té un molt elevat su-

peràvit corrent. Així, les seves reserves en divises per capita són les majors del

món.

Singapur és igualment un important centre internacional de transport marí-

tim i aeri. El tràfic de mercaderies per vaixell el 2001 va ser de 15,7 milions de

TEU (twenty-foot equivalent unit, unitat equivalent a un contenidor de vint

peus). Més de 140.000 vaixells van recalar a Singapur aquell any. El transport

aeri de mercaderies va ascendir a 1,5 milions de tones.

També és un receptor de turisme important. El 2001 va rebre 7 milions de vi-

sitants, una xifra considerable amb vista als seus quatre milions d’habitants i

que ha crescut de manera continuada en els últims anys (va ser de 3 milions

el 1985).

Finalment, destaca el fet que el Govern ha dedicat molta atenció a la construc-

ció d’habitatges. El 80% dels habitatges de Singapur han estat construïts per

l’Estat, en el que ha estat un dels programes d’urbanisme públic més impor-

tants i reeixits del món.


Després d’una breu fase d’ISI (1959-1965), Singapur, mancat de recursos natu-

rals, llevat de petroli, i amb un mercat interior molt petit, va optar per una es-

tratègia d’industrialització exportadora, que s’ha mantingut fins ara. Poden

distingir-se quatre grans etapes des de la seva independència.

La primera fase (1965-1978) va ser la de l’exportació de productes manufac-

turats intensius en treball. Després de la separació de Malàisia, es va reduir el


mercat interior potencial. La desocupació era el 1965 molt elevada (una taxa

del 10%), com a conseqüència de la crisi de l’ISI i del fort creixement demo-

gràfic. A més, el 1967 el Govern britànic va anunciar que anava a desmantellar

la seva base militar, que representava el 13% del PIB i donava feina al 20% de

la mà d’obra. Així, Singapur no va tenir més remei que orientar-se als mercats

internacionals.

El creixement durant aquella fase es va basar en una forta inversió interna i

externa i en la incorporació massiva de mà d’obra. De fet, alguns especialis-

tes han estimat que el creixement de Singapur en aquell període es va deure

sobretot a la incorporació de factors de producció (capital i treball) i només en

molt escassa mesura al progrés tècnic.

El Govern va fomentar l’estalvi públic i privat, l’entrada d’inversió directa es-

trangera i el control dels costos laborals. L’augment de la taxa d’estalvi (que va

passar del 10% el 1965 al 34% el 1978) es va deure en bona mesura a l’impor-

tant creixement de l’estalvi públic (a causa dels excedents pressupostaris) i a la

implantació d’un sistema obligatori d’estalvi privat (el Central Provident Fund,

encaminat a finançar les pensions amb els aportaments individuals a aquest

fons), que es finançava amb contribucions que eren proporcions importants

dels salaris: aquestes contribucions han rondat el 30-40% dels salaris, encara

que van arribar a assolir el 1985 el 50%, la meitat pagada pels empresaris i la

meitat pels treballadors.

Donada l’escassa tradició empresarial del sector privat local, el Govern va de-

cidir apostar per atreure les empreses multinacionals. L’IDE, recolzada en in-

centius fiscals generosos i altres subsidis (subministrament de terres i de

finançament molt per sota dels costos de mercat, programes selectius de for-

mació professional, etc.), va créixer molt en la darreria dels anys seixanta i en

els setanta, especialment en refineries de petroli, productes electrònics de con-

sum i articles tèxtils. El 1975, les empreses amb participació estrangera majo-

ritària efectuaven el 71,3% de la producció manufacturera i el 84,1% de les

exportacions de manufactures. A la primeria dels anys vuitanta, la inversió di-

recta estrangera superava el 9% de la inversió interna bruta, davant el 6% a

Hong Kong, el 5% al Brasil, l’1% a Mèxic i Taiwan i el 0,7% a Corea del Sud.

L’estalvi intern i la inversió estrangera van permetre que la taxa d’inversió

creixés de manera espectacular: la inversió va ascendir al 10% del PIB el 1960,

al 33% el 1970 i al 41% el 1980.

Durant aquells anys, les autoritats van mantenir baixos els costos laborals

mitjançant acords amb uns sindicats supeditats al poder polític. A la darre-

ria dels anys seixanta, es van aprovar diverses lleis encaminades a reduir el

poder de negociació dels treballadors i a controlar el creixement dels costos

salarials.


Aquests factors interns es van combinar amb una conjuntura externa favo-

rable: augment del comerç mundial, el creixement de les inversions directes a

l’estranger, la demanda induïda per la guerra del Vietnam, la valorització dels

recursos energètics al sud-est asiàtic, etc.

El creixement anual del PIB va passar del 5,9% el 1960-65 al 14,1% el 1965-

1972, mentre que les exportacions totals, que havien descendit el 1960-1965,

van créixer a una taxa anual del 10,6%. Encara que el creixement del PIB es va

desaccelerar el 1973-1978, com a conseqüència de la crisi dels països desenvo-

lupats, va continuar sent molt elevat (7,6%) en comparació d’altres països de

renda per capita similar.

Les exportacions van créixer fins i tot més el 1973-1978 (26,5%) que el 1965-

1972, en part gràcies a l’augment dels preus del petroli. La proporció de les ex-

portacions “domèstiques” en les exportacions totals va passar del 5% el 1960

al 66% el 1980 i va créixer el pes relatiu del sector manufacturer al PIB (del

15% el 1965 al 29% el 1980).

La industrialització exportadora va generar un fort creixement del PIB, que va

superar el 9% anual durant el 1965-1978. Tanmateix, Singapur va ser molt de-

pendent de les exportacions de productes derivats del petroli, que van rondar

la meitat de les exportacions “domèstiques” (el 50% el 1976).

La segona fase (1979-84) va ser un intent de reconvertir la indústria cap a sec-

tors de major intensitat en capital i tecnologia. La forta expansió de les indús-

tries intensives a mà d’obra durant el període anterior, juntament amb la

inversió de les tendències demogràfiques (el creixement anual mitjà de la po-

blació va passar del 2,1% el 1965-72 a l’1,5% el 1973-78 i al 0,6% el 1979-84),

es va traduir en una escassetat de força de treball. A més, la percepció d’una

competència creixent per part d’altres països del sud-est asiàtic, d’un despla-

çament de l’avantatge salarial cap a altres dracs, del proteccionisme creixent

del mercat nord-americà i de la pèrdua d’algunes preferències comercials va

impulsar el Govern a afavorir una liberalització dels salaris, amb vista a recon-

vertir la indústria cap a sectors més intensius en capital.

La penúria de mà d’obra i la nova estratègia governamental van facilitar un

fort creixement dels salaris, que va superar el de la productivitat laboral. Es

va trencar així el model anterior basat en un creixement de la productivitat

major que el dels costos laborals.

La variació anual mitjana de la producció manufacturera va ser negativa en

aquell període (-2,4%), però el PIB va créixer a una taxa mitjana anual del

8,5%, gràcies a la construcció i al sector financer. No obstant això, l’impuls a

les indústries intensives en capital no va tenir bons resultats. El 1984 els

productes del petroli continuaven representant el 48% de les exportacions

“domèstiques”.


La tercera fase (1985-1991) va ser de reestructuració industrial cap al sector

electrònic. Es va iniciar amb una crisi important (el PIB va caure el 1,8% el

1985) deguda en part a la pèrdua de competitivitat internacional provocada

per l’augment dels costos laborals i en part a una conjuntura internacional ad-

versa. Davant de la caiguda de la indústria manufacturera en el període ante-

rior, el Govern va decidir reduir l’impost de societats i les contribucions a la

seguretat social a càrrec de les empreses i incentivar la producció del sector

electrònic. A més, l’apreciació del ien japonès, que va seguir l’acord de l’Hotel

Plaça el 1985, va generar una forta entrada d’inversió nipona a Singapur, so-

bretot en el sector electrònic. Així, el creixement anual mitjà en aquell període

va continuar sent relativament alt (el 6,5% de mitjana anual), superant el 9%

el 1987-1989 i el 8% el 1990. Els productes electrònics van duplicar el seu

pes en les exportacions “domèstiques”: van passar del 20% el 1984 al 42% el

1991, mentre que el pes dels derivats de petroli es va reduir del 48% al 26%.

Singapur va començar a invertir sumes considerables a l’estranger, especial-

ment a la Xina, l’Índia, el Vietnam i, sobretot, Indonèsia i Malàisia. En parti-

cular, les empreses de Singapur van crear un triangle de creixement amb l’Estat

malai de Johor i les illes Riau d’Indonèsia, cap a on van deslocalitzar les indús-

tries intensives en treball.

L’últim període (1992-actualitat) s’ha caracteritzat per la consolidació del

sector electrònic i la integració regional creixent. El creixement del PIB va ser

del 6,2% el 1992, però va superar el 10% el 1993 i 1994, va rondar el 9% el

1995, el 7% el 1996 i el 8,5% el 1997.

Singapur disposava de superàvit corrent, d’un deute extern nul i d’altíssimes

reserves en divises, pel que no es va veure afectat directament per les crisis

asiàtiques de 1997-1998. El 1996 el superàvit corrent va ascendir al 14,1% del

PIB i les reserves en divises van superar els 76.000 milions de dòlars. Amb tot,

entre la darreria de juny de 1997 i les acaballes de juny de 1998, la borsa de

valors va caure un 57% i el tipus de canvi del dòlar de Singapur va passar d’1,4

a 1,7 unitats per dòlar dels Estats Units.

A més, aquestes crisis sí que van afectar molt els veïns de Singapur (Indonèsia

i Malàisia), i també d’altres països de l’Àsia oriental, que en conjunt rebien la

meitat de les exportacions de Singapur. El 1997, les exportacions es van reduir

el 0,2%, caiguda que va passar a ser del 12% el 1998. Així, el PIB es va reduir

el 0,1% el 1998.

Per fer front als efectes de les crisis asiàtiques, el Govern va augmentar la des-

pesa pública i va potenciar encara més el sector electrònic. La despesa pú-

blica, en proporció del PIB, va passar del 15% el 1996 al 20% el 1997 i s’ha

mantingut en el 18% des de llavors. El tradicional superàvit pressupostari

(l’11,8% del PIB el 1997) es va reduir de manera significativa (el 3,4% el 1998,

el 3,5% el 1999 i el 2,5% el 2000) i es va tornar en dèficit (de l’1,8% del PIB el


2001 i del 0,1% el 2002). El pes de les exportacions de productes electrònics

en les exportacions “domèstiques” va passar del 42% el 1991 al 58% el 1998,

i després va caure al 48% el 2001. Així, la manera que ha tingut Singapur de

sortir de l’impacte de les crisis asiàtiques (apostant per les exportacions de pro-

ductes electrònics) el va convertir en molt vulnerable a la caiguda de la de-

manda d’aquests productes durant el 2001.

El 2001 la producció interna de béns electrònics es va contreure el 21,3%.

Aquell any les exportacions es van reduir l’11%, gairebé tant com el 1998, el

que, al costat del descens de la taxa d’inversió (que va passar del 32,3% el 2000

al 24,2% el 2001), va provocar que el PIB tornés a caure i que ho fes en molta

major mesura que el 1998, el 2,4% davant el 0,1%.

En 2002, la taxa de variació del PIB va tornar a ser positiva (2,2%), com a con-

seqüència d’una clara millora de les exportacions, que van créixer el 3,2%.

Tanmateix, tant la inversió com el consum privat van caure i la taxa de deso-

cupació va passar del 3,3% el desembre de 2001 al 4,4% el desembre de 2002.

En resposta, el Govern intenta abaratir costos per a les empreses, mitjançant

la reducció de l’impost sobre societats i de les contribucions empresarials a la

seguretat social.

A més, en anys recents Singapur no solament ha impulsat la integració regio-

nal en el sud-est asiàtic (amb l’AFTA, l’àrea de lliure comerç de l’ASEAN), sinó

que també va firmar sengles acords bilaterals de lliure comerç amb el Japó i els

Estats Units. A més, Singapur, que tem la competència de la Xina en la capta-

ció d’inversió estrangera, ha estat un impulsor destacat del procés ASEAN + la

Xina, encaminat a crear una àrea de lliure comerç entre el sud-est asiàtic i el

seu gran veí del nord l’any 2010.

El repte principal que té Singapur actualment és el de diversificar la seva in-

dústria manufacturera cap a sectors diferents de l’electrònic. Hi ha una alta

correlació entre la variació de la demanda mundial de productes electrònics

(especialment components) i l’expansió del PIB de Singapur. A més, com es va

demostrar l’any 2001, el mercat electrònic mundial és extremadament volàtil.

Així, el Govern s’ha proposat millores en el sector químic, en el de ciències

mèdiques i el d’enginyeria, però també en el desenvolupament de productes

nous, com els productes industrials de tecnologies de la informació, els siste-

mes microelectromecànics, la nanotecnologia i la fotònica.

A més, el Govern de Singapur vol desenvolupar també el sector serveis, de

manera que la indústria manufacturera i els serveis siguin els “motors bessons

del desenvolupament”. El Govern vol potenciar els serveis en què Singapur ja

ha destacat: comerç, logística, tecnologies de la informació i d’ordinadors, ser-

veis financers i turisme. A més, pretén fomentar sectors desatesos o emergents,

com els d’atenció sanitària, educació, enginyeria, gestió, consultoria i indús-

tries creatives.


Finalment, un altre repte és el d’augmentar la despesa en R+D, que continua

sent bastant més baixa que la del Japó, Corea del Sud i Taiwan. En el període

entre 1996-2000, la proporció de la despesa en R+D al PNB va ser amb prou

feines de l’1,9%, davant el 3% del Japó, el 2,7% de Corea del Sud i el 2% de

Taiwan.

En suma, Singapur, atesa la seva elevada dependència respecte de la inversió

directa estrangera i de les exportacions de productes electrònics, és molt vul-

nerable. Per assolir un creixement del 5% en els pròxims anys, tal com vol el

Govern, haurà de contrarestar la competència de la Xina en la captació d’IDE

i diversificar el seu teixit industrial cap a sectors menys sensibles a la conjun-

tura internacional.


Resum

Els dracs asiàtics (Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur) han crescut

molt ràpidament i s’han convertit en exportadors preeminents de productes

manufacturats. Amb només una generació, han passat de ser economies molt

pobres a ser economies altament desenvolupades, encara que partien d’una si-

tuació inicial desfavorable i eren potencialment molt sensibles a les pertorba-

cions externes dels anys setanta i vuitanta.

Corea del Sud ha registrat un creixement industrial molt notable orientat a

l’exportació, de la mà dels conglomerats empresarials (chaebol). En els anys sei-

xanta i setanta, va atorgar prioritat a la indústria lleugera i a la indústria pesa-

da, respectivament. En els anys vuitanta, va iniciar un procés de liberalització,

que es va accelerar en la primera meitat dels noranta i que va contribuir molt

a la important crisi financera de 1997-1998. Des de llavors, Corea del Sud s’ha

recuperat notablement.

Des de la darreria dels anys cinquanta, Taiwan ha basat el seu creixement en

una reeixida industrialització orientada a l’exportació. En els anys vuitanta i

noranta, el creixement de Taiwan es va desaccelerar progressivament. En els

últims anys, ha tingut dificultats per a reorientar la seva expansió cap a la de-

manda interior. A més, amb una economia madura, el seu creixement serà no-

tablement més baix que el registrat en els anys vuitanta i noranta.

Hong Kong, que es va industrialitzar com a conseqüència de la revolució xi-

nesa de 1949, va començar a desindustrialitzar-se des de mitjan anys vuitanta,

a causa de l’obertura comercial de la Xina i de la relocalització d’empreses cap

al sud de la Xina. Arran de la crisi asiàtica, es va iniciar un procés de deflació i

de creixement lent, la qual cosa ha generat un augment de la desocupació i del

dèficit pressupostari.

Singapur, que igual com Hong Kong és un centre internacional d’intermedia-

ció comercial i financera, té, tanmateix, un sector electrònic important orien-

tat a l’exportació i és molt dependent de la inversió directa estrangera. Els seus

reptes principals són diversificar el seu teixit industrial cap a altres sectors i

mantenir el seu atractiu com a lloc preferent d’implantació de les empreses

multinacionals.


Bibliografia

Visió general

Bustelo, P. (1990). Economía política de los nuevos países industriales asiáticos. Madrid: Siglo XXI.

Bustelo, P. (1994). Los cuatro dragones asiáticos. Economía, política y sociedad. Madrid: ESICEditorial.

Chowdury, A.; Islam, I. (1993). The Newly Industrialising Economies of East Asia. Londres:Routledge.

Dufour, J.F. (1998). Les NPI asiatiques. París: Dunod.

Haggard, S. (1990). Pathways from the Periphery. The Politics of Growth in the Newly Industri-alizing Countries. Ithaca, NY: Cornell University Press.

Vogel, E.F. (1991). The Four Little Dragons. The Spread of Industrialization in East Asia. Cam-bridge, Mass.: Harvard University Press.

Corea del Sud

Amsden, A. (1989). Asia’s Next Giant. South Korea and Late Industrialization. Nova York: Ox-ford University Press.

García-Blanch, F. (2002). Crecimiento económico en Corea del Sur (1961-2000). Aspectos in-ternos y factores internacionales. Madrid: Síntesis.

Harvie, C.; Lee, H.H. (2003). Korea’s Economic Miracle: Fading or Reviving? Nova York: Pal-grave Macmillan.

Lee, J.H.; You, J.I. (2000). “Economic and Social Consequences of Globalization: the Caseof South Korea”. CEPA Working Papers (sèrie 1, núm. 17). Nova York: New School for SocialResearch, New York University.

Olivié, I. (2002). Globalización financiera y crisis en economías emergentes: análisis teórico y es-tudio de los casos de México (1994) y Corea del Sur (1997). Tesi doctoral, Departament d’Econo-mia Aplicada 1. Madrid: Universitat Complutense de Madrid.

Taiwan

Bustelo, P. (1997, gener-juny). “State Intervention and Strategic Integration in Taiwan’sEconomic Development”. Revista de Estudios Asiáticos (núm. 4, pàg. 47-58).

Chan, S.; Clark, C. (1992). Flexibility, Foresight and ‘Fortuna’ in Taiwan’s Development. Navi-gating between Scylla and Caribdis. Londres: Routledge.

Kuo, S.W.Y.; Liu, C.Y. (1999, maig). “The Development of the Economy of Taiwan”. Asi-an-Pacific Economic Literature (vol. 13, núm. 1, pàg. 36-49).

Wade, R. (1990). Governing the Market. Economic Theory and the Role of Government in EastAsian Industrialization. Princeton: Princeton University Press.

Hong Kong

Enright, M. (1997). The Hong Kong Advantage. Hong Kong: Oxford University Press.

Naughton, B. (1999). “Between Hong Kong and the World: Hong Kong’s Economy beforeand after 1997”. A: Gary G. Hamilton (ed.). Cosmopolitan Capitalists: Hong Kong and the Chi-nese Diaspora at the End of the Twentieth Century. Seattle, Wa.: University of Washington Press.

Sung, Y.M. (1998). Hong Kong and South China: The Economic Synergy. Hong Kong: City Uni-versity of Hong Kong Press.

Tao, Z.Y.; Wong, C.R. (2002, novembre). “Hong Kong: From an Industrialized City to aCenter of Manufacturing-Related Services”. Urban Studies (vol. 39, núm. 12, pàg. 2345-2358).

Singapur

Ermisch, J.F.; Huff, W.G. (1999, gener). “Hypergrowth in an East Asian NIC: Public Policyand Capital Accumulation in Singapore”. World Development (vol. 27, núm. 1, pàg. 21-38).


Huff, W.G. (1994). The Economic Growth of Singapore. Trade and Development in the TwentiethCentury. Cambridge: Cambridge University Press.

Rodan, G. (1989). The Political Economy of Singapore’s Industrialization. National State and In-ternational Capital. Londres: Macmillan.

Wu, F.; Ping T.J. (2002, segon trimestre). “Singapore’s Changing Growth Engines since 1965:An Economic History of Nimble Adaptability”. Economic Survey of Singapore (pàg. 45-69).

Els Quatre Dracs Asiatics

Documents

Transcript of Els Quatre Dracs Asiatics