30 DIMARTS, 29 DE MARÇ DEL 2016 ara cultura

Un jutjat obre diligències contra la poeta Dolors MiquelEl jutjat número 26 de Barcelona va obrir diligències contra la poeta Dolors Miquel per la lectura del poema Mare nostra a l’entrega dels premis Ciutat de Barcelo-na, segons ha informat l’Associació Espa-nyola d’Advocats Cristians (AEAC), que exerceix d’acusació particular. Aquesta

entitat considera que el poema era una vexació del parenostre, i acusa la poeta d’un delicte contra els sentiments religi-osos. L’entitat també creu que l’alcaldes-sa, Ada Colau, podria haver comès un de-licte per omissió del deure de perseguir delictes.CULTURA

Capdevila (Kap). “Aquest llibre és com una excavació arqueològica, com un jaciment de Pompeia de Barcelona, perquè tenim el retrat de la ciutat i de tots els aspectes de la vida quotidiana”, va dir l’opinador gràfic Jordi Duró durant la presen-tació del llibre al Museu del Dis-seny. La directora del centre, Pilar Vélez, que també és l’autora del prò-leg del llibre, va destacar el “valor patrimonial” d’aquesta col·lecció: “És una retrospectiva icònica de la vida quotidiana de la mà de la publi-citat impresa”, va explicar Vélez. “Després de veure aquest llibre ja no es poden escriure històries de Bar-celona com les que vam estudiar nosaltres, que eren tot lletra i amb aquells gravats de trama arracona-dets”, va dir l’historiador de l’art i crític Daniel Giralt-Miracle. “És un moment d’esplendor i un moment en què les arts gràfiques viuen una revolució. És un moment en què l’ofici passa a professió i en què la publicitat passa a ser important dins la psicologia de la comunicació i comença a buscar arguments ico-nogràfics i literaris, logotips i mar-ques potents”, va afegir Giralt-Mi-racle, abans de concloure que algu-nes d’aquestes imatges han quedat gravades a la memòria col·lectiva. “Hi ha prou massa crítica per fer exercicis dignes de la biblioteca de Borges”, va dir el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca.

La lletra petita de la història L’atractiu de les imatges de Barcelo-na. Publicitat i ephemera no només es troba en la seva bellesa i la nostàl-gia pel passat que representen. També contenen històries que constitueixen la lletra petita de la memòria de la ciutat. Per exemple, l’anunci de l’Anís Infernal deia que estava fet “amb els pitjors vins del Priorat”. L’etiqueta d’un altre anís, l’Anís del Tigre, tenia una al·lusió punyent a l’Anís del Mono: un mi-co atacat per un tigre. Pel que fa als oficis, a través de la gràfica se’n po-

Els records més fugissers de Barcelona

El llibre ‘Barcelona. Publicitat i ephemera’ reuneix 2.000 impresos del 1850 al 1950

Hi ha grans històries que comencen amb un gest petit. El dissenyador gràfic Víctor Oliva Pascuet té les ar-rels a Vilanova i la Geltrú. Va co-mençar a fer recerca i col·leccionar petits impresos, el que es coneix a nivell internacional com a epheme-ra, per conèixer amb més profundi-tat la figura del seu besavi, l’impres-sor Joan Oliva i Milà, que també va ser bibliotecari de la Biblioteca Mu-seu Víctor Balaguer. Volia recupe-rar els seus treballs i ha acabat re-construint amb la seva col·lecció un segle de la història de Barcelona, des de mitjans del segle XIX fins a mit-jans del segle XX, a través de postals, etiquetes, sobres, fullets, cartells, catàlegs, díptics, tríptics, programes de mà, expositors i els materials promocionals més diversos. Víctor Oliva Pascuet afirma que no sap el nombre exacte de peces que ha re-unit al llarg de més de 20 anys, i que atresora curosament arxivades en àlbums, però sí que sap quantes n’hi ha –2.000– al llibre que li acaba de dedicar l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona. Publicitat i ephemera. “Col·lecciono peces que per elles mateixes tenen un valor intrínsec, un punt d’excel·lència”, afirma Oli-va Pascuet.

Es consideren ephemera tots els impresos que no són un llibre. Si no fos per col·leccionistes com ell, la vi-da d’aquests papers seria molt cur-ta. I com també explica aquest col·leccionista, els petits impresos “van agafar importància quan els col·leccionistes els van donar als museus”. Barcelona. Publicitat i ephemera es capbussa en el camp de la gràfica més volàtil, però el llibre no ho és gens. Té pràcticament 600 pàgines, està enquadernat en tapa dura i inclou col·laboracions de San-ti Barjau, que va dedicar la tesi a la impremta Oliva, el periodista Albert Domènech i el dibuixant Jaume

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

01. Fullet de la casa Ortelli y Bachés. D’Eusebi Planas (1877). 02. Fullet de la casa de paraigües Bruno Cuadros. (1880). 03. Etiqueta d’ampolla d’orxata d’ametlla. (1880). 04. Cartell de greix per a carruatges Caballo-Cisne. D’Antoni Utrillo (1910). 05. Targeta de botillería i restaurant. (1906)

den recordar alguns de desapare-guts, com el d’espitero, que era qui es dedicava a encendre i apagar el gas de l’enllumenat públic. També hi apareixen productes ja poc comuns, com el greix per a carruatges que fa-bricava la casa Caballo-Cisne. Així mateix, un anunci de la casa Bruno Cuadros evoca el passat d’un dels edificis més populars de Barcelona, la Casa dels Paraigües. I un cartell amb el lema “No renegueu” remet

a l’existència, entre l’any 1908 i el 1963, de la Lliga del Bon Mot. L’es-tructura del llibre és obra d’algú que coneix de prop la passió d’Oliva Pas-cuet pel col·leccionisme, la recerca que fa i les hores que ha passat al mercat de Sant Antoni els diumen-ges al matí. Si ell, com va dir, va he-retar “la dèria” per donar valor a aquest material de Joan Oliva i del seu avi, Víctor Oliva i Sala, el seu fill, el periodista Oriol Oliva Sanosa, que

Testimonis “Aquest llibre és com una excavació arqueològica”, diu Jordi Duró

01

02

03

31ara DIMARTS, 29 DE MARÇ DEL 2016 cultura

Hollywood, contra l’estat de Geòrgia per homòfob Geòrgia és el tercer estat, darrere de Califòrnia i Nova York, on es fan més rodatges. Però tot pot canviar perquè actors, directors i estudis de Hollywood han assegurat que faran boicot a aquest estat nord-americà si el seu governador, el republicà Nathan Deal –a la foto–, ratifica una polèmica llei contra els homosexuals.

Se subhasten 230 peces de ceràmica de PicassoSotheby’s acollirà una subhasta d’un lot de 230 peces de ceràmica de Pablo Picasso, amb uns preus de sortida que oscil·len entre els mil i els cent mil euros. Entre les peces destacades, hi ha Caractère, Deux poissons o Gros oiseau. L’artista es va dedicar amb intensitat a la cerà-mica els últims 25 anys de la seva vida.

06. Fullet d’oli de ricí Quisana. De Lola Anglada (1920) 07. Frontal d’estoig de bunyols La Vella. (1920). 08. Expositor-mostrador de la firma Tirolés. (1930). 09. Suport de cabdell de Cinta Rubí. (1930). 10. Postal de la firma Wamba Pirelli. De Roc Riera Rojas (1954). 11. Ventall de la marca Adherent. (1945). 12. Cartell siluetejat de xampany Pitel·lo. Atribuït a Víctor Sagi (1955). VÍCTOR OLIVA / AJUNTAMENT DE BARCELONA

també té formació d’antropòleg, s’ha fet càrrec de posar-los en ordre i els ha distribuït per camps, que van des dels àmbits més íntims fins als que tenen a veure amb l’espai pú-blic: l’alimentació, les begudes, la moda, la cosmètica, la salut, els ta-bacs, la neteja, la indústria, els vehi-cles, les arts plàstiques, les arts de-coratives, la cultura, les diversions, els esports, el turisme, les exposici-ons, les fires i congressos, les cele-

bracions i circumstàncies i, final-ment, la política. “Som uns corcons. Hem remenat tots els calaixos que hem tingut al nostre abast, com l’Ar-xiu Històric de la Ciutat, l’arxiu Car-me Carreras Candi, dipositat al Mu-seu de Montserrat, i altres més in-sospitats, com el Museo del Traje”, va explicar Oriol Oliva Sanosa, i també va posar l’accent en el fet que “el llibre treu de l’anonimat tant qui hi havia al darrere com al davant de

l’imprès: qui el feia, com el feia, a qui anava destinat i com li arribava”.

A més de la publicació del llibre, Víctor Oliva treballa en la creació d’una associació del sector, com ja n’hi ha Europa, que contribueixi a posar en valor aquest patrimoni. A Catalunya existeix el Centre Cartò-fil de Catalunya, però no una entitat dedicada a l’ephemera. “Aquí és un patrimoni que s’ha deixat molt en mans dels col·leccionistes, que han

mantingut aquest material i li han donat sortida per iniciativa pròpia. Aquesta matèria no s’ha institucio-nalitzat i per això, potser, el llibre no s’ha fet fins ara”, va assenyalar Oli-va Sanosa. “Tenim una col·lecció de 20 o 30 artistes boníssims que van fer peces extraordinàries als anys 20 i 30. El temps els ha sepultat i vo-lem treure’ls de l’anonimat i donar-los el valor que tenen”, va conclou-re Oliva.es

Exhaustius “Som uns corcons, hem remenat tots els calaixos”, diu Oriol Oliva

04

05

06

07

08

09

10

11

12