els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat

propostes de millora de CCOO

novembre de 2007

Elaborat per: Cristina Faciaben Secretaria d’Acció Socioeconòmica de CCOO de Catalunya Mª Jesús Conte Responsable de Política Social – Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya

3

índex 1. Introducció 2. situació actual del sector de l’atenció residencial i principal problemàtica 3. valoració del Decret Decret 318/2006 de 25 de juliol, dels serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat

- comparativa Decret 271/2003, de 11 de novembre i Decret 318/2006, de 25 de juliol

4. acord de tarifes per 2007, 2008 i 2009 dels serveis d’acolliment residencial de persones amb discapacitat psíquica

- quadre de tarifes pels anys 2007, 2008 i 2009 segons suport i increment anual

5. negociació col·lectiva en l’àmbit de l’acolliment residencial de persones amb discapacitat 6. Proposta de CCOO de Catalunya de millora del sector de l’atenció residencial de persones en discapacitat annex 1. dades estadístiques annex 2. marc normatiu

4

1. introducció

La reivindicació de CCOO de Catalunya perquè es garanteixi la qualitat de l’atenció a les persones amb discapacitat al nost re país i perquè les treballadores i treballadors ocupats a aquest sector gaudeixin de les millors condicions de treball possible ve de lluny. A finals de 2001, la Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya va constituir un grup de treball format per afiliades i afiliats i delegades i delegats de personal de centres d’atenció a persones amb discapacitat psíquica que, fins a primers de 2003, va estar elaborant un document titulat Propostes de CCOO per aconseguir el bon funcionament dels centres de treball i serveis d’atenció adreçats a les persones amb discapacitat 1 que va ser presentat al Departament de Benestar i Família l’any 20042 i en una versió actualitzada el passat mes de maig de 2007 Des de llavors, les nostres demandes han continuat ininterrompudament a través dels diversos canals de representació institucional dels quals disposem, sense que hores d’ara s’hagi donat resposta a cap de els nostres requeriments. L’entrada en vigor de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya estableixen una nova realitat pel que fa a l’atenció a les persones amb dependència. Aquesta atenció passa a ser un dret de caràcter subjectiu i exigible. Les Administracions Públiques han de garantir de forma universal l’atenció a aquelles persones amb un determinat grau i nivell de dependència3 reconegut. El reconeixement del dret a l’atenció que determinen la llei de dependència i la llei de serveis socials de Catalunya porta implícit una sèrie de garanties entre les quals destaquen el caràcter públic de les prestacions, la universalitat en l’accés de totes les persones amb dependència, en condicions d’igualtat i no discriminació, l’atenció integral i integrada, la transversalitat de les polítiques d’atenció, la valoració de les necessitats atenent a criteris d’equitat per a garantir la igualtat real, la personalització de l’atenció, la promoció d’una vida amb el major grau d’autonomia possible, la participació de les persones usuàries i/o les seves les seves famílies i entitats que els representen.

1 Aquest document feia propostes respecte els serveis d’atenció i també sobre la millora dels centres especials de treball. En aquest cas, acotarem l’anàlisi a l’atenció residencial de persones amb discapacitat. 2 El Departament de Benestar i Família (abans de Benestar Social) ha passat a anomenar-se Departament d’Acció Social i Ciutadania des de l’inici d’aquesta legislatura (2006) 3 La llei 39/2006 estableix el dret a l’atenció de forma progressiva entre 2007 i 2015 en funció del grau i nivell de dependència reconegut.

5

És per això que presentem aquest nou estudi que vol fer visible que, amb les condicions actuals del sector, no es garanteix la suficient qualitat de l’atenció a les persones amb discapacitat ni unes condicions laborals suficients de les treballadores i treballadors del sector. Es pretenen mostrar les dificultats perquè el sector de l’atenció a les persones amb discapacitat pugui adaptar-se als nous requeriments de qualitat i intensitat d’atenció que determinen les noves lleis. S’exposa la valoració de CCOO de Catalunya respecte les modificacions legislatives que s’han anat introduint, tant genèriques com específiques. Un aspecte que la Federació d’Ensenyament, amb el suport de la Secretaria de Política Social abans, i ara de la Secretaria d’Acció Socioeconòmica, de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya hem reivindicat com a bàsic ha estat la constitució d’un àmbit estable de participació de les organitzacions sindicals més representatives, per l’elaboració de protocols d’actuació similars als existents pel sector de l’acolliment residencial de gent gran4. La Llei 13/1982 del 7 d’abril, d’Integració social dels minusvàlids, més coneguda com a LISMI, en el seu article 3.2, determina que els sindicats estan obligats a la participació en el seu àmbit de competències, és a dir, en la interlocució i intervenció, en la definició de les polítiques dirigides a les persones amb discapacitat. Així, la nostra exigència de participar activament en la definició del sistema d’atenció residencial de persones amb discapacitat respon tant a la nostra condició d’agent socioeconòmic, i per tant d’interlocutor vàlid amb l’Administració en aquelles matèries que afectin el benestar i els drets dels ciutadans del nostre país, com al compromís adquirit pel Govern de la Generalitat a l’Acord Estratègic5 signat el febrer de 2005 amb les organitzacions empresarials i CCOO i UGT, i actualment en fase de renovació, que determina en la mesura 82 sobre atenció a la dependència, la participació dels agents socials en la implantació de la llei de dependència i, finalment, és justifica per a la previsió legal de la LISMI al seu article 3.2.

4 L’ICASS, els representants dels centres proveïdors de places residencials per a gent gran de Catalunya, UGT i CCOO formen part d’una Taula Tècnica que ha elaborat dos Acords de Col·laboració pels anys 2001-2003 i 2006-2007 amb els requeriments de professionals (perfils, ratios, qualificacions) i de tipus estruct ural, amb les tarifes, el sistema de compra, els drets i deures de les persones usuàries... 5 Acord Estratègic per a la internacionalització , la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

6

2. situació actual del sector de l’atenció residencial i principal problemàtica Al llarg d’aquest document, quan ens referim a sector de l’atenció residencial de persones amb discapacitat ho fem a aquells centres de titularitat pública, privada, amb i sense ànim de lucre, que presten serveis d’acolliment residencial a persones amb discapacitat, tant física com intel·lectual, en els seus diversos graus i necessitats d’atenció. És necessari fer aquest aclariment donat que, per una banda, l’àmbit del Decret 318/2006 de 25 de juliol, regulador dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat inclou tant les discapacitats físiques com intel·lectuals, mentre que el Conveni col·lectiu de Catalunya de residències i centres de dia i l’acord de tarifes signat per patronal i Administració, s’adrecen només a l’atenció de persones amb discapacitat psíquica severa i profunda. tipus de centres d’atenció especialitzada: centres residencials: - serveis d'acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar - adreçats a persones amb greus discapacitats que necessiten atenció i suport per a les activitats de la vida diària i que no poden viure a casa seva - tipus de servei:

- centres residencials per a grans discapacitats físics - centres residencials per a discapacitats psíquics:

- profunds i severs - profunds i severs amb greus trastorns psiquiàtrics afegits - mitjos i lleugers, amb greus trastorns psiquiàtrics afegits

7

llar residència: - serveis d'acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar per qui necessita una llar quan és impossible o desaconsellable viure a la seva - adreçats a persones amb discapacitat física o psíquica que necessiten, de forma permanent o temporal, supervisió i ajuda per a les activitats de la vida diària centres de dia per a persones amb discapacitat: - serveis d'acolliment diürn que presten atenció a persones amb greus discapacitats

- adreçats a persones amb greus discapacitats que necessiten atenció i suport per a les activitats de la vida diària i que no poden fer ús de cap altre servei diürn de la xarxa Són recursos poc desenvolupats. S’ha desviat el seu objectiu d’instrument d’integració social cap al de ser un lloc d’espera fins que hi ha vacant a un centre residencial. llar amb serveis de suport per a discapacitats psíquics: - serveis d’atenció que es desenvolupen dins el mateix habitatge de la persona amb discapacitat - adreçat a aquelles persones amb discapacitat que tinguin capacitat i autonomia suficient per organitzar les activitats de la vida diària, però que necessiten suport tècnic, personal o comunitari No ha hagut una aposta pels habitatges adaptats que possibilitin a persones amb discapacitat la vida autònoma en un espai lliure de barreres.

8

intensitats de suport d’acolliment residencial:

Els serveis d'acolliment residencial s’han de prestar de forma personalitzada i amb diferent intensitat de suport d’acord amb la necessitat de la persona. Els diferents nivells de suport són:

suport intermitent: es presta de manera esporàdica o episòdica, quan es necessita.

suport limitat: es presta ocasionalment de manera continuada, durant un període de temps limitat, amb una freqüència regular, i en alguns entorns de la vida de la persona (llar, treball, escola, vida comunitària, etc.).

suport extens: es presta de manera continuada, sense límit de temps, amb una freqüència regular o alta, i que afecta a algunes situacions de la vida de la persona amb discapacitat (llar, treball, escola, vida comunitària, etc.). La persona depèn en determinades situacions de tercers.

suport generalitzat: es presta de manera continuada, possiblement per a tota la vida de la persona amb discapacitat, amb una alta freqüència i intensitat. Afecta totes o quasi totes les situacions de vida de la persona. La persona depèn de tercers.

titularitat dels centres: Els centres d’atenció són de titularitat pública, mercantil o de la iniciativa social. Es constata el pes que té la iniciativa privada respecte l’oferta pública de centres. El 82,6% dels centres són d’iniciativa social i el 2,52% mercantils, mentre que només un 14,8% són centres públics. Pel que fa al nombre de places, el 20,69% són de titularitat pública, el 8,22% mercantil i la resta, el 71% d’iniciativa social. Tal com pot observar-se a la taula 9 i al gràfic 3 de l’Annex 1 d’aquest document. condicions laborals del personal ocupat als serveis residencials: personal d’atenció directa: - és insuficient

9

- les plantilles i els ràtios no han estat especificats ni prou adaptats a la tipologia de les persones usuàries als centres residencials.

- determinats perfils professionals són insuficients

- no s’ha establert el ràtio de presència diürn i nocturn

- el perfil professional del personal assistencial no està definit i no se sap si ha de ser polivalent o han d’haver diverses especialitzacions. - no es determina la preparació exigible per a exercir les tasques que corresponen al personal assistencial

- es considera estrictament personal assistencial als professionals que fan tasques educatives, rehabilitadores i d’auxiliar sanitari.

- no hi ha plans de formació, sobretot pel que fa al personal assistencial i educatiu (monitor/a o auxiliar tècnic educatiu). Aquest fet és especialment greu tenint en compte que aquests són els professionals que estan més en contacte amb la persona usuària. - afectació de la salut laboral de les treballadores i treballadors d’atenció directa, ja que tenen exposició a forts riscos psicosocials. En els casos en que es tracta amb trastorns greus de la personalitat també hi ha riscos per la seva seguretat. Quan es tracta amb plurideficiències també hi ha riscos de tipus ergonòmic.

- escassa o nul·la participació del personal d’atenció directa en l’elaboració del Reglament de Règim Interior dels centres, tot i que aquest té aspectes directament relacionats amb les seves tasques: criteris de funcionament i d’atenció en funció de les característiques de les persones usuàries o criteris per optimitzar el règim de sortides i de comunicacions de les persones usuàries amb l’exterior... - en determinades ocasions la preparació i la sensibilització del personal d’atenció a persones amb greus trastorns psíquics, conductuals o amb pluridefienciència no és suficient per donar resposta a les diverses vessants d’atenció (educativa, sanitària, relacional), tots ells interdependents. Es cau en l’equívoc de considerar que a major gravetat, menys necessitat de preparació dels professionals.

10

personal tècnic: - personal tècnic insuficient.

- sol fer tasques que no li són pròpies (normalment el de grau superior). atenció a les persones usuàries: - l’atenció mèdico-sanitària és deficitària, sobretot en el cas de patologies que cursen amb trastorns psicològics greus o bé els tenen com a factor associat. - en la majoria dels servei de pisos-llar, el responsable sanitari és inexistent. - en determinats centres no existeix l’assessorament dietètic escaient, la qual cosa provoca no només uns hàbits alimentaris perjudicials, sinó repercussions en la salut de les persones usuàries - en molts centres no existeixen els protocols d’atenció en situacions crítiques ni el personal especialitzat per elaborar-los. - en els serveis adreçats a persones amb discapacitat psíquica profunda, grans invalideses o persones afectades per pluridiscapacitats, l’atenció davant de situacions de salut crítiques no està prou garantida. Tampoc ho està davant de trastorns greus de la conducta.

- no hi ha suficient prevenció i control mèdic i farmacològic. - en general, l’objectiu d’adquirir una major autonomia, creixement personal i socialització no es garanteix amb el tipus de programacions psicopedagògiques ni de rehabilitació que s’ofereixen. - la manca de ràtios i de l’establiment de perfils professionals i de formació (inicial i contínua) del personal que desenvolupa les tasques d’habilitació i rehabilitació dificulten l’èxit d’aquests serveis.

- es descuida la comunicació, la capacitat d’elecció o la pressa de decisions, així com el desenvolupament de les diferents modalitats d’expressió. - en molts casos, el tracte cap a la persona usuària tendeix a no dimensionar la seva edat cronològica i les seves vivències. El tractament que solen rebre les

11

persones amb una discapacitat, especialment psíquica severa i profunda, és massa infantomòrfic pel que fa a models comunicatius i d’interacció social. - l’habilitació i rehabilitació no tenen en compte la informació sobre l’evolució i experiències anteriors de la persona amb discapacitat, sobretot que provenen d’un centre educatiu. - es tendeix a l’agrupament de persones amb greus trastorns de la conducta en unitats separades i amb programes diferents. Caldria valorar que la separació i els programes diferenciats només són útils amb uns especialistes adients, un personal d’atenció directa degudament preparat i uns mitjans tècnics capaços d’afrontar aquests trastorns, sobretot quan suposen autolesions o heterolesions per part de les persones usuàries. - alguns centres residencials ultrapassen la capacitat legalment permesa, no tots disposen dels elements de seguretat ni estan adaptats en cas d’emergència i/o de situacions crítiques.

12

3. valoració del Decret Decret 318/2006 de 25 de juliol, dels serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat El Decret 318/2006 deroga el Decret 271/2003, de 4 de novembre. No presenta novetats destacables pel que fa a l’adaptació dels ràtios de personal ni a condicions materials, les quals, fins i tot, es pot considerar que han empitjorat en alguns aspectes. No s’ha realitzat cap estudi sobre el repartiment territorial dels serveis ni de la demanda de serveis. Tampoc hi ha cap pla de millora de la qualitat de l’atenció residencial ni cap estudi de finançament que tingui en compte els costos reals. Així no sobta que, abans de que estiguessin plenament implementats els requeriments del primer Decret , ja estigui en vigor un nou reglament. objecte: Establir i regular el suport que es presta als serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat , dels habitatges amb serveis comuns per a persones amb discapacitat i dels serveis de centres residencials per a persones amb discapacitat del Sistema Català de Serveis Socials i de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública, format per centres propis de les diferents administracions publiques, proveïts directa o indirectament, els privats concertats i aquells serveis de la iniciativa social subvencionada) i també determinar les condicions d'aquesta prestació

persones usuàries: Qui, tenint residència a Catalunya, se'ls hagi reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% i qui per raó de la seva discapacitat física o intel·lectual tinguin necessitat d'un servei substitutori de la llar pel fet de ser impossible o desaconsellable viure en la pròpia. valoració de les persones usuàries:

A l’hora de determinar el nivell de suport que necessita cada usuari, és necessària la valoració de la persona per part dels professionals dels Serveis de valoració dels Centre d’Atenció als Discapacitats (CAD).

13

El decret 318/2006 incorpora un nou sistema d’avaluació per a persones amb discapacitat psíquica. El nou instrument és l’ICAP (Inventari per a la Planificació de Serveis i Programació Individual) que determina la destresa motora, les destreses socials i comunicatives, les destreses en la vida personal, en la vida en comunitat, i permet avaluar els problemes de la conducta. A més hi ha dos índex: Puntuació de servei de l'ICAP i Nivell de servei de l'ICAP, que estimen el grau d'atenció, cura, supervisió o intervenció que la persona requereix.

Per a la valoració de les persones amb discapacitat física i la determinació del nivell de suport, segons la seva autonomia, discapacitat i dependència per dur a terme les activitats de la vida diària, s’utilitza el Barem de tercera persona. Es valora: el desplaçament, la cura de sí mateix, la comunicació, altres activitats manipulatives, atencions especials que es requereix, i l'adaptació personal i social (convivència, autoprotecció, conducta social i autosuficiència psíquica). També es tenen en compte els trastorns de conducta.

En aquest sentit, pensem que el barem de tercera, hauria de ser d’aplicació a qualsevol tipus de discapacitat, sempre que sigui necessària una tercera persona. En aquest sentit, l’expressat al decret resulta insuficient especialment pel que fa a la comunicació (no es té en compte el registre circumstancial, la possibilitat d’ús de sistemes de suport o alternatius a la comunicació oral...), l’alimentació (no s’entén l’exclusió expressa de trastorns de la deglució, masticació, etc. i la no aparició de trastorns alimentaris de caire psicogènic), als desplaçaments ( no es té en compte la circumstància de l’ús de cadires a motor, crosses...) i no es veu com s’avalua la resolució de situacions concretes a la vida quotidiana. Tots dos tipus de valoració han de ser realitzades per equips multiprofessionals per evitar que resultin esbiaixades. No és suficient la valoració exclusiva de professionals de la psicologia en cas de persones amb discapacitat intel·lectual ni de metges per les discapacitats físiques. Aquest fet limita el coneixement de la realitat global de les persones valorades.

Tipus de suport garantits:

suport extens o suport generalitzat:

- per tenir dret la persona usuària ha de tenir reconeguda la necessitat en base del resultat de l’ICAP per a persones amb discapacitat intel·lectual, i en base al resultat de l'aplicació del Barem de tercera persona per a persones amb discapacitat física

14

suport intermitent o suport limitat:

- per accedir aquests serveis es prioritzarà en funció de criteris prevalents: estat de necessitat de la persona usuària, l'entorn familiar i la capacitat econòmica, si requereixen suport intermitent o suport limitat.

- en cap cas es contempla la dependència social. Hi ha persones que requereixen atenció residencial, tot i no presentar una dependència física o psicològica, ni alteracions cognitives o de conducta derivades de malaltia mental o associades a la seva discapacitat psíquica, però que presenten una dependència social i no poden ser ateses al seu domicili. Caldria que fossin incloses al marc del Pla d’Inclusió Social per tal de rebre suport econòmic per llar residència. Aquesta mesura hauria de ser excepcional, mentre s’articula un accés normalitzat al sistema d’atenció per a aquestes persones. En el Sistema d’Acolliment Residencial per a gent gran es reconeix la dependència social com a factor que possibilita l’accés a residències del programa. ràtios de professionals: Es troba a faltar l’establiment d’uns perfils professionals definits funcionalment i la certificació de la seva qualificació en alguns casos. Alguns ràtios converteixen l’atenció de determinats professionals en purament testimonial. grup socioeducatiu: - hi ha una ràtio excessivament baixa (massa usuaris per cada professional) de Treballadors/es socials que és especialment greu en el cas dels suports destinats a persones amb discapacitat psíquica. - hi ha una infradotació de perfils professionals en aquest grup. No existeixen ni el de Terapeuta ocupacional6 , ni el d’Educador/a. - la manca de definició dels perfils i la seva funcionalitat, abans esmentades, es complica més quan es parla d’assimilats als Auxiliars Tècnics Educatius. La ràtio establerta per aquest perfil professional esdevé menys raonable al torn de nit.

6 es constaten greus dificultats per a trobar professionals de Teràpia Ocupacional al mercat de treball. Caldria buscar alternatives per evitar la problemàtica que viu actualment el sector de l’atenció residencial a persones grans i que suposa no poder cobrir les places de terapeuta ocupacional, incomplint així, els requisits de plantilles.

15

Seria més assenyat que al cas de suport generalitzat fos de 1/15 i al cas del suport generalitzat amb trastorns de salut i/o de la salut mental fos de 1/10. grup sanitari: - les persones ingressades a una residència tenen dret a l’atenció sanitària, en iguals condicions que mentre romania a la seva llar. Únicament s’ha produït un canvi d’adreça. El Centre d’Atenció Primària de salut de referència és el de la zona on és ubicada la residència. metges: establir uns ràtios de metge elevat s suposaria duplicar un servei universal i gratuït com és l’atenció sanitària prestada des del Servei Públic de Salut, per tant han de ser els imprescindibles per fer el seguiment de l’atenció sanitària. Les dificultats per a traslladar-se als centres assistencials de les persones ingressades a centres residencials, per la necessitat de transport adaptat en alguns casos, poden solucionar-se mitjançant les visites a domicili (a la residència) per part dels facultatius igual que succeeix quan la persona viu a casa seva. fisioterapeutes: costa entendre que als serveis d’atenció a persones amb discapacitat física la ràtio del suport generalitzat sigui igual que la dels d’atenció a discapacitat psíquica. - tampoc és lògic que no existeixi aquest perfil professional al suport extens i generalitzat amb trastorn de la salut (que no existeix com a suport en cas de discapacitat física) per a persones amb discapacitat psíquica. Tot i això la ràtio establerta 1/60 és insuficient per donar una atenció de qualitat. També serien necessaris ràtios nocturns per als Diplomats en Infermeria. En el cas en que les tasques de fisioterapeuta sigui part d’un tractament de salut per a les persones usuàries, caldria la implicació del sistema públic de salut en la prestació d’aquest servei (el servei de fisioteràpia forma part del catàleg de prestacions del sistema públic de salut) i el personal dels centres residencials hauria de ser complementari. logopeda, no existeix el perfil professional de logopeda, amb la seu doble vessant : pedagògica (mecanismes que facilitin la comunicació dels i amb les persones usuàries amb greus trastorns) i paramèdica (tractament, conjuntament amb el professional de fisioteràpia, dels trastorns de l’alimentació-deglució, masticació... - i amb el professional de la psicologia)

16

El cas de la logopèdia és molt similar a la de la fisioteràpia, donat que també forma part del catàleg de prestacions públiques de salut. altres qüestions: - tot i estar previst el recurs de centre de dia per a persones amb discapacitat, al si dels serveis d’atenció residencial, no s’estableix res al respecte. - no s’estableix la temporització ni la metodologia per a la revisió de la valoració dels tipus de suport i les contraprestacions de les persones usuàries. - les condicions materials exigides tendeixen a reduir l’espai: metres de les habitacions, eliminació de certes mesures mínimes d’armaris, espais de convivència o la disminució del percentatge d’habitacions individuals.

Comparativa Decret 271/2003, de 11 de novembre i Decret 318/2006, de 25 de juliol

Ràtios usuaris/personal d’atenció directa Taula 1

decret 271/2003 de 11 de novembre 318/2006 de 25 de juliol

Tipus de suport Serveis per a persones amb discapacitat física

Serveis per a persones amb discapacitat psíquica

Serveis per a persones amb discapacitat física

Serveis per a persones amb discapacitat psíquica

Intermitent 430 h/usuari/any = 0,25

292 h/usuari/any global = 0,17 963 h/usuari/any (0,56) si problemes salut mental, comportament o envelliment (1)

430 h/usuari/any

292 h/usuari/any global 963 h/usuari/any si probl.salut mental, comportament o envelliment (1)

Limitat 1.032 h/ usuari/any = 0,60 912 h/usuari/any = 0,53(1) idem 1.032 h/ usuari/any 912 h/usuari/any - (1) ídem

Extens

1.170 h/usuari/any = 0,68

1.462 h/usuari/any = 0,85

1.170 h/usuari/any: Direcció tècnica: 1/60 Treb. Social: 1/120 Fisioterapeuta: 1/60 Neuro o psiqtra. : 1/480 Metge general: 1/240 DUI: 1/60 ATE i assimilats: 1/5 dia i 1/30 nit

1.462 h/usuari/any: Direcció tècnica: 1/30 Treb. Social: 1/240 Psico./pedag.: 1/30 Fisioterapeuta: 0 Neuro o psiqtra.: 1/120 Metge general: 1/300 DUI: 1/30 ATE i assimilats 1/5 dia i 1/15 nit

Generalitzat 1.496h/ usuari/any = 0,87 1.307 h/usuari/any = 0,76

1.496h/ usuari/any Direcció tècnica: 1/60 Treb. Social: 1/120 Fisioterapeuta: 1/60 Neuro o psiqtra. : 1/240 Metge general: 1/240 DUI: 1/30 ATE i assimilats: 1/5 dia i 1/15 nit

1.307 h/usuari/any Direcció tècnica: 1/60 Treb. Social: 1/240 Psico./pedag.: 1/30 Fisioterapeuta: 1/60 Neuro o psiqtra.: 1/360 Metge general: 1/300 DUI: 1/30 ATE i assimilats: 1/5,5 dia i 1/20 nit

Generalitzat + probl. salut/mental

1.514h/usuari/any = 0,88

1.514h/usuari/any Direcció tècnica: 1/60 Treb. Social: 1/240 Psico./pedag.: 1/30 Fisioterapeuta: 0 Neuro o psiqtra.: 1/120 Metge general: 1/240 DUI: 1/30 ATE i assimilats: 1/4,5 dia i 1/20 nit

observacions

auxiliars i tècnics per a l’atenció personal (monitors/res, cuidadors/res, auxiliars,tècnics educatius i assimilats): la ràtio s’haurà de garantir en

presencia física els 365 dies l’any.

resta de professionals d’atenció directa: s’haurà de garantir que el còmput anual d’hores de cadascun es distribueixi

DUI: Diplomat/da en infermeria

ATE: Auxiliar Tècnic educatiu

Condicions espacials i materials Taula 2

decret 271/2003 de 11 de novembre 318/2006 de 25 de juliol

Tipus de suport Serveis per a persones amb discapacitat física

Serveis per a persones amb discapacitat psíquica

Tipus de suport Serveis per a persones amb discapacitat física

Estructura d’un pis o unitat de convivència:

Intermitent i limitat

12 places màx./unitat i 24 places en total. 1 sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients - 2,5 m 2/usuari. Hab: 75% de 2 llits, 25% d’1 llit + 1 armari indiv. (1,20 x 1,80) + 1 tauleta de nit + 1 seient, per persona + 1 sistema d’avís. Hab.individuals: 8m2, min. Hab.dobles: 12m 2, mínim Banys: 1/4 places preservador intimitat resident + sistema d’avís. Espais convivència: Mínim 2,5m2/persona Ventilació directa: =18 -30m 3/hora i persona. Il·luminació: = 300 lux. Telèfon inalàmbric

12 places per unitat i un màx. De 24 al mateix immoble. Tot un sol servei al registre. 1 sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients a raó de 2,5 m 2/usuari. Habitacions: 2 llits màx., el 30% complir normes accessibilitat. 1 armari indiv. (1,20 x 1,80) + 1 tauleta de nit + 1 seient, per persona + 1 sistema d’avís. Hab. individuals: min. 6m 2 Hab.dobles: 11m 2, mínim Banys: mín.1 per unitat convivència. Preservador intimitat resident + sistema d’avís. Espais convivència: 2,5m 2/persona, mínim . Ventilació directa:=18-30m3/hora i persona. Il·luminació: = 300 lux.

24 places màxim/immoble. 12 places per unitat. 1sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients a raó de 2,5 m2/usuari. Habitacions: 75% de 2 llits, 25% d’1 llit + 1 armari indiv. suficient per roba i estris d’ús personal + 1 tauleta de nit + 1 seient, per persona + 1 sistema d’avís. Banys: 1/4 places o fracció.El seu disseny preservador intimitat resident + sistema d’avís. Espais convivència: 2,5m2/persona, mínim. Ventilació directa: =18-30m3/hora i persona. Il·luminació: = 300 lux. Telèfon inalàmbric

24 places màxim. /immoble. 12 places per unitat. 1sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients a raó de 2,5 m2/usuari. Habitacions: 2 llits màx., 1 armari indiv. suficient per roba i estris d’ús personal + 1 tauleta de nit per persona + 1 sistema d’avís. 1 habitació adaptada (indiv. o doble)/servei de llar. H. individuals:min. 6m2 H.dobles: 10m2, mínim Podrà haver usuaris de suport extens i generalitzat si es donen condicions menjador i habitació. Espais convivència: Ventilació directa:=18-30m3/hora i persona. Il·luminació 300 lux.

Extens i generalitzat

Màxim 30 places, distribuïdes en unitats de 12 residents, màx. 1 sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients/unitat de convivència a raó de 3m 2/resident. Banys: preservador intimitat resident + sistema d’avís. 1wc+1lavabo+1dutxa/4 places. 1 de les dutxes adaptada per ús de lliteres i grues. Habitacions: Pot haver un 50% d’individuals o no. 1 armari indiv. (1,20 x 1,80) + 1 tauleta de nit + 1 seient, per persona + 1 sistema d’avís. Hab.individuals:8m 2, min. Hab.dobles: 12m 2, mínim Espais convivència: 3m2/persona, mínim. Ventilació directa:=18-30m3/hora i persona. Il·luminació 300 lux.

Màxim 60 places, distribuïdes en unitats 12 residents, máx. per a un model convivència similar a la llar familiar. 1 sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients/unitat de convivència a raó de 3m 2/resident. Banys: El seu disseny preservador intimitat resident + sistema d’avís. 1wc+1lavabo+1dutxa/4 places. 1 de les dutxes adaptada per ús de lliteres i grues. Habitacions: 1 armari indiv. (1,20 x 1,80) + 1 tauleta de nit + 1 seient, per persona + 1 sistema d’avís. Hab.individuals:8m2, min. Hab.dobles: 12m2, mínim Espais convivència: 3m2/persona, mínim. Ventilació directa:=18-30m 3/hora i persona. Il·luminació 300 lux.

Màxim 60 places, distribuïdes en unitats de 15 residents per a un model convivència similar a la llar familiar. 1 sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients/unitat de convivència a raó de 3m 2/resident. Banys: preservador intimitat resident + sistema d’avís. 1wc+1lavabo+1dutxa/5 places o fracció. 1 de les dutxes adaptada per ús de lliteres i grues. Habitacions: 25% seran individuals 75% 2 llits. 1 armari indiv. + 1 tauleta de nit + 1 seient, per persona + 1 sistema d’avís. Espais convivència: 3m2/persona, mínim. Ventilació directa:=18-30m 3/hora i persona. Il·luminació 300 lux.

Màxim 60 places, distribuïdes en unitats de 12 residents per a un model convivència similar a la llar familiar. 1 sala d’estar i 1 menjador o 2 ambients/unitat de convivència a raó de 3m 2/resident. Banys: preservador intimitat resident + sistema d’avís. 1 wc + 1 lavabo+1dutxa/4 places o fracció. 1 dutxa adaptada per ús de lliteres i grues. Habitacions: 20% indiv .Accessibilitat*. 2 llits màxim. 50% adaptades indiv. i dobles.1 armari indiv. suficient per roba i estris d’ús personal + 1 tauleta de nit per persona + 1 sistema d’avís. Hab.individuals:6m 2, min. Hab.dobles: 10m 2, mínim Espais convivència: Ventilació directa:=18-30m 3/hora i persona. Il·luminació 300 lux.

decret 271/2003 de 11 de novembre 318/2006 de 25 de juliol

Tipus de suport Serveis per a persones amb discapacitat física

Serveis per a persones amb discapacitat psíquica

Tipus de suport Serveis per a persones amb discapacitat física

Estructura d’un pis o unitat de convivència:

Intermitent/limitat + problemes salut/mental

Extens i generalitzat + problemes salut/mental

Es garantirà l’atenció en habitacions individuals per aquelles persones que presentin trastorns de conducta o malaltia mental quan alteri el descans dels altres residents (dins del 25% esmentat) El nombre d’habitacions individuals serà = 50% per unitat de convivència.

Si hi ha residents amb problemes comportament, la capacitat màx.. del servei: 30 places. 20% habitacions individuals.

Es garantirà l’atenció en habitacions individuals per aquelles persones que presentin trastorns de conducta o malaltia mental quan alteri el descans dels altres residents (dins del 25% esmentat) El nombre d’habitacions individuals serà el 25% especificat per a aquest grau de suport,

Habitacions individuals per aquelles persones que presentin trastorns de conducta o malaltia mental que alterin el descans dels altres residents (20%)

Observacions:

Amb l’objectiu de fomentar la participació en les activitats de la vida diària a la llar i la integració social, i amb caràcter com plementari de la cuina de l’establiment, es podrà disposar a cada unitat de convivència d’un ofici ubicat al menjador. Aquest haurà de comptar, com a mínim, amb una aigüera i microones.

Suport intermitent i limitat: resident, i cuina o espai on es prepara el servei de taula. Extens i generalitzat: smb l’objectiu de fomentar la participació en les activitats de la vida diària a la llar i la integració social, i amb caràcter complementari de la cuina de l’establiment, es podrà disposar, a cada unitat de convivència, d’un espai on es prepara el servei de taula ubicat al menjador. Aquest haurà de comptar, com a mínim, amb una aigüera i microones. Es disposarà dels espais necessaris necessaris per realitzar les activitats pròpies dels serveis d’acolliment diürn, amb les condicions que s’estableixen per aquests serveis amb caràcter general, quan aquest servei es doni en el mateix establiment.

*Habitacions compliran els requisits decret d’accessibilitat

20

4. acord de tarifes per 2007, 2008 i 2009 dels serveis d’acolliment residencial de persones amb discapacitat psíquica El dia 31 d’octubre de 2006 la Consellera de Benestar i Família i els representants de la Coordinadora de Tallers per persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya, de la Coordinadora de Centres de Profunds de Catalunya i de la Federació APPS van signar l’Acord de noves tarifes 2007, 2008. 2009 i condicions d’aplicació, com a annex als Acords per a la cooperació entre les parts signants que s’havien formalitzat el mes de març anterior. objecte: Establir les tarifes d’aplicació pels anys 2007, 2008 i 2009 per equiparar les tarifes als costos de prestació dels serveis residencials per a persones amb discapacitat psíquica amb necessitat de suport intermitent, limitat i intermitent o limitat en procés d’envelliment o amb trastorns de conducta. La finalitat de l’establiment de les tarifes és donar compliment a les condicions establertes al Decret 318/2006, de 25 de juliol de serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat psíquica. Aquest Decret no fa cap esment a qüestions de finançament, ni pel que fa a tipologia de contracte entre Administració i proveïdors, ni al preu de compra ni al sistema de revalorització anual. I no es té coneixement de l’existència de cap estudi de costos elaborat de forma objectiva que permeti fixar el finançament just del servei, tot tenint en compte el cost real dels recursos humans i materials. En l’acord de tarifes s’expressa la voluntat de que el servei de llar-residència sigui un servei concertat l’any 2009. noves tarifes: Han de compensar els requeriments de personal del Decret 318/2006, de 25 de juliol. S’aplicarà prioritàriament per millorar les condicions laborals (increment salarial percentual sobre salaris i complements) prenent com a referència el Conveni Col·lectiu de Catalunya de Residències i Centres de Dia per a l’atenció de persones amb discapacitat psíquica severa i profunda per als anys 2004-2006 per a tot el personal d’atenció directa (auxiliar tècnic educatiu o cuidador, diplomat en infermeria, diplomat en treball social, fisioterapeuta,

21

metge generalista, psiquiatre o neuròleg i psicòleg, i altres que corresponguin a les categories professionals corresponents)

Quadre de tarifes pels anys 2007, 2008 i 2009 segons suport i increment anual Taula 3

aplicació tarifes: Llar residència: les tarifes seran efectives a partir del 1 d’octubre de 2007. De 1 de gener fins 1 d’octubre, s’aplicarà sobre el mòdul de l’any 2006 l’IPC + 1,5% De 1 d’octubre a 31 desembre 2007 i els anys 2008 i 2009, les tarifes s’actualitzaran amb l’IPC acumulat anualment. Les tarifes dels anys 2008 i 2009 seran efectives a partir de l’1de gener de cada any. Residències: les tarifes per als anys 2007, 2008 i 2009 s’actualitzaran d’acord amb l’IPC i seran efectives amb efectes d’1 de gener de cada any.

Tarifa 2006 Tarifa 2007 Tarifa 2008 Tarifa 2009 Tipus de suport

€/dia €/any

€/dia €/any % 2006 €/dia

€/any % 2007 €/dia €/any % 2008

Tarifa adequació a decret 318/2006

€/dia €/any

Intermitent 29,44€

10.764,56€

29,44€

10.764,56€ =

29,44€

10.764,56€ =

29,44€

10.764,56€ =

36,15€

13.194,75€

Limitat 29,44€

10.764,56€

52,67€

19.224,55 € 79%

56,20€

20.513 € 6,7%

59,72€

21.801,45€ 6,3%

66,72€

24.352,80€

Limitat amb TC o envelliment

29,44€

10.764,56€

54,80€

20.002 € 86%

59,03€

21.545,95 € 7,7%

63,26€

23.078,95 € 7,2%

70,26€

25.644,90 €

Extens 98,99€

36.131,35 €

106,85€

39.000,25 € 7,9%

109,44€

39.945,60 € 2,5%

109,44€

39.945,60 € 0%

Generalitzat 87,84€

32.061,60 €

93,91€

34.277,15 € 7%

95,19€

34.744,35 € 1,3%

95,19€

34.744,35 € 0%

Generalitzat amb TC o problemes de salut

afegits

96,63€

35.269,95 €

101,57€

37.073,05 € 5,1%

103,98€

37.952,70 € 2,3%

103,98€

37.952,70 0%

23

5. negociació col·lectiva en l’àmbit de l’acolliment residencial de persones amb discapacitat L’únic conveni col·lectiu del sector de l’àmbit de l’acolliment residencial de persones amb discapacitat és el IV Conveni Col·lectiu de Catalunya de residències i centres de dia per a l’atenció de persones amb discapacitat psíquica severa i profunda per als anys 2004-20067 (DOGC número 4604 de 30 de març de 2006) Aquest conveni regula les relacions laborals de les residències i centres de dia d’atenció a persones amb discapacitat psíquica severa i profunda, al marge de la naturalesa, tipus o caràcter de l’entitat. La seva vigència finalitzava el 31 de desembre del 2006 però es determinava la possibilitat de pròrroga any en any, sempre que hagi interposició de denúncia per qualsevol de les parts negociadores amb l’antelació d’un mes a la data del seu venciment. Hores d’ara no s’ha efectuat denúncia. La posició de CCOO respecte la el contingut del nou conveni es basa en: conveni únic: - es pretén ampliar l’àmbit del conveni a les residències i centres de dia per a tot tipus de discapacitat, pel que hauria d’incloure’s una nova patronal. - la justificació és que hi ha una regulació única (Decret 318/2006 de 25 de juliol). revisió salarial: - en base al que determina l’article 17 del Conveni, en cas de que es produís una revisió de l’actual sistema de retribucions de mòdul base de l’ICASS i aquest atribuís sous base superiors als establerts en el present conveni, es crearà una comissió amb l’única funció d’elaborar una proposta, que traslladarà a la Comissió negociadora, per determinar la revalorització del salari base dels treballadors i treballadores. L’acord de tarifes entre l’ICASS signat i les pat ronals l’octubre de 2006, s’adapta a aquest supòsit.

7 RESOLUCIÓ TRI/3853/2005, de 29 de desembre de publicació del Conveni publicat al DOGC número 4604 de 30 de març de 2006

24

El sistema de tarifes que determina diferents mòduls econòmics en funció del tipus de suport: intermitent, limitat, limitat amb trastorns de conducta o envelliment, extens, generalitzat o generalitzat amb trastorns de conducta o envelliment (veure taula 3), s’ha d’aplicar prioritàriament per adequar les plantilles que determina el Decret 318/2006 de 25 de juliol i a millorar les condicions laborals, mitjançant l’increment salarial sobre salaris i complements, a partir de les taules del conveni per a tot el personal d’atenció directa. A l’hora d’elaborar la proposta d’increment percentual de salaris, CCOO no disposa de la informació sobre quina és la tarifa que l’ICASS paga als centres proveïdors, donat que es desconeix el nombre de persones usuàries de cada nivell de suport necessari. Hi ha importants diferències entre les propostes de les patronals i les de CCOO. D’acord amb supòsits d’increments de tarifa calculats en base a diversos exemples de residències amb diferents nivells de suport i de capacitat, l’increment percentual sobre salari i complements hauria de ser molt superior al plantejat per les patronals. S’ha sol·licitat insistentment aquesta informació a les patronals signants del conveni, però no l’han facilitat. Així mateix, s’ha sol·licitat als responsables de l’ICASS, sense que, hores d’ara, se’ns hagi facilitat. Des de CCOO de Catalunya denunciem públicament la impossibilitat de defensar els interessos de les treballadores i treballadors del sector de l’atenció residencial de persones amb discapacitat per no ser factible accedir a la informació imprescindible, la poca transparència del destí dels diners públics invertits en aquests serveis per part de l’Administració, la laxitud de l’ICASS en atendre els nostres requeriments d’informació pública i, en definitiva, el desinterès del Departament d’Acció Social i Ciutadania per a garantir la qualitat de l’atenció de les persones amb discapacitat. El mes d’octubre de 2007 es va posar en coneixement del Síndic de Greuges de Catalunya els fets denunciats en aquest document.

25

6. Proposta de CCOO de Catalunya de millora del sector de l’atenció residencial de persones en discapacitat mapa de serveis d’atenció residencial per a persones amb discapacitat: - cal elaborar un mapa de distribució de les persones amb discapacitat amb necessitat d’atenció per territori (demanda) i de la disposició dels serveis existents (oferta) per zones geogràfiques. - a continuació és necessari adequar la implementació de recursos a les necessitats de cada territori per tipus de servei, tipus de discapacitat... xarxa de serveis d’atenció residencial per a persones amb discapacitat: - és imprescindible la constitució d’una xarxa única de serveis d’atenció residencial de persones amb qualsevol tipus de discapacitat. - aquesta xarxa ha de formar part de la Xarxa d’Atenció Pública de Serveis Socials i donar garanties a les persones usuàries, famílies, proveïdors, Administracions i professionals, d’acord amb el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), el PRODEP i la Llei de Serveis Socials de Catalunya. - la xarxa ha de ser de responsabilitat pública amb uns requeriments de professionals i de recursos materials que garanteixin que els fons públics que es destinen repercuteixin directament en la qualitat del servei prestat i en la millora de condicions de treball de les persones ocupades - la xarxa ha d’incloure tots aquells centres, públics i privats degudament acreditats, que prestin els serveis establerts a la cartera de serveis de la llei de serveis socials per atendre persones amb discapacitat.

- ha d’assegurar la proximitat i l’equitat d’accés i de serveis al ciutadà - ha d’establir-se un sistema rigorós i exigent d’acreditació i registre de centres que vulguin ser proveïdors de l’Administració i formar part de la Xarxa. - així mateix, cal controlar que els centres mantenen els requeriments exigits en el moment de l’acreditació al llarg del temps. Per tant, cal reforçar els mitjans humans i materials de la Inspecció i Registre del Departament d’Acció Social i Ciutadania

26

- s’ha de complir el règim jurídic dels concerts, subvencions i autoritzacions, així com el sistema de control dels fons destinats a aquest serveis i els mecanismes per a la seva publicitat cooperació i coordinació: - ha de garantir la coordinació i la cooperació entre totes els departaments implicats i entre les diverses administracions competents. - seria útil la creació d’una Comissió interdepartamental entre els Departaments de Salut, Treball, Acció Social i Ciutadania i Ensenyament al si de la Generalitat de Catalunya i un Ens de coordinació entre les diferents administracions. constitució de la Taula de concertació social d’acolliment residencial de persones amb discapacitat: - cal constituir una Taula de l’acolliment residencial per a persones amb discapacitat amb la participació del Departament d’Acció Social i Ciutadania i representants dels proveïdors de serveis de l’atenció residencial de persones amb discapacitat i dels sindicats majoritaris com a fòrum de participació estable - l’àmbit ha de ser tota la xarxa de proveïdors de serveis d’acolliment residencial, al marge de la seva titularitat, el tipus de discapacitat que s’atén i el nivell de suport necessari. - les funcions principals d’aquesta taula de concertació social hauria de ser:

- elaboració d’un protocol de millora del sector, tant pel que fa a les

condicions laborals de les treballadores i treballadors que sigui compatible amb increments de tarifes superiors a les proposades en l’acord de tarifes abans esmentat i que responguin al cost real del servei proveït

- establir un acord de plantilles que permeti establir uns equips d’atenció

en condicions de prestar un servei de qualitat (perfils professionals adequats, amb la formació correcta, ben definits funcionalment i distribuïts racionalment

27

- fomentar el reconeixement social de la feina realitzada pels professionals del sector. Donades les creixents dificultats per a trobar persones interessades en treballar a aquest sector, cal fer atractiva l’ocupació, per això cal millorar les condicions retributives i laborals, millorar la imatge social de les tasques, definir els perfils professionals adients i establir uns plans de formació ambiciosos i adequats a cada perfil

- definir la Xarxa de responsabilitat pública d’atenció residencial que la

faci útil, funcional i accessible i comprensible per a les persones usuàries i les seves famílies.

- realitzar una planificació econòmica assumible i viable pels proveïdors i

que garanteixi uns serveis de qualitat pels usuaris amb unes condicions de treball dignes.

- dotació pressupostària que garanteixin un finançament suficient i

mantingut en el temps. El reconeixement del dret subjectiu a l’atenció de les persones amb dependència, que implica l’entrada en vigor de les lleis de dependència i de serveis socials de Catalunya, impedeix que la dotació de serveis es vinculi a suficiència pressupostària.

- tot i que una taula de concertació social no pot vincular-se en cap cas a la taula de negociació col·lectiva, és indubtable que el seu funcionament permetria evitar situacions com la que s’està vivint actualment pel que fa a la manca d’informació d’una de les parts negociadores que impedeix l’elaboració de propostes d’increments salarials basats en increments de tarifa.

política de millora integral de les condicions de treball:

- les mesures en matèria laboral s’han de referir, entre d’altres, a les següents matèries:

- classificació professional

- retribució

- conciliació de la vida laboral i la personal

- racionalització d’horaris

- plans de formació (inicial, professional i contínua)

- implantació i utilització de millores tècniques i tecnològiques que millorin la qualitat del servei i garanteixin les mesures de salut i seguretat en el treball

28

plantilles: - les plantilles dels centres han d’especificar-se acuradament - han de definir-se clarament cada un dels perfils professionals, amb la determinació de la qualificació i competències exigibles a cada un i de les seves tasques. - els professionals d’atenció directa han d’estar qualificats per a treballar en equip - la col·laboració del personal d’atenció directa en l’elaboració dels Programes d’Atenció Individual i en el Reglament de Règim Interior com a part d’un equip, ha de permetre l’obtenció de protocols de bones pràctiques que han de contribuir a la millora de la qualitat del servei i a la superació del caire merament instrumentalista que es dóna a les plantilles. - ha d’estar garantida la presència de professionals d’atenció directa durant totes les hores del dia, tots els dies de la setmana, per això, els ratios de personal haurien de ser per jornades de treball. formació: - cal condicionar la compra de serveis a la justificació de plans de formació per a tota la plantilla per part dels centres proveïdors, com a garantia de qualitat del servei. - pel fet de treballar de forma directa amb els usuaris, cal especificar els requeriments formatius i/o d’experiència dels monitors/es, del personal assistencial, de l’educador/a i de l’auxiliar tècnic sanitari. atenció de les persones usuàries: - especificació clara de com s’han de constituir els grups d’atenció en funció de la severitat i del tipus d’alteracions que presenten les persones ateses. - establiment d’un nombre de persones usuàries a cada grup que possibiliti l’atenció d’habilitació o rehabilitació adient.

29

condicions materials dels centres: - en la distribució dels espais no només s’han de tenir en compte les activitats diàries sinó també aquelles de caràcter especial com són situacions crítiques provocades per la síndrome d’un usuari, o una mort, o una incidència com per exemple un tall del subministrament elèctric, que dificulten o impedeixen el desenvolupament normal de l’activitat al centre. - s’ha de millorar l’aprofitament dels recursos, actualment en funcionament, per tal de garantir que l’establiment residencial sigui realment la llar de les persones ateses. finançament de les places concertades: - en aquells casos en que per insuficient oferta pública de serveis l’Administració hagi de comprar places a proveïdors privats, mercantils o sense ànim de lucre, cal establir mòduls econòmics - aquests mòduls econòmics han de constituir unitats d’atenció, per a cada tipus de servei, que responguin a criteris quantitatius (nombre de persones ateses) i qualitatius (grau de dependència, nivell cognitiu, nivell de relació social, grau de discapacitat motòrica i/o sensorial). - per a garantir la transparència financera, ha de fer-se públic (per exemple mitjançant la seva publicació al DOGC) el nombre d’unitats d’atenció de cada centre proveïdor de l’Administració. - els mòduls econòmics ha de revisar-se anualment i ser renovables periòdicament - els mòduls econòmics s’han de referir a:

- garantia de la viabilitat dels centres: despeses de manteniment, inversió en formació del personal d’atenció directa i dels ajustaments de les persones amb discapacitat, salut laboral ...

- pagament dels salaris dels professionals: seguint el model del sistema educatiu pel que fa a l’Ensenyament Concertat, el pagament dels salaris del personal ocupat a centres privats proveïdors de l’Administració hauria de ser directe per part del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

30

mecanismes d’inspecció del destí del finançament públic:

- l’ICASS hauria de fer el seguiment i control efectiu del servei que duu a terme el centre proveïdor. Actualment, l’article 15 de l’Ordre de 13 de juliol de 1990, estableix aquest anàlisi només pels centres públics. - en aquest sentit cal millorar la dotació personal i material de la Inspecció i Registre del Departament d’Acció Social i Ciutadania - l’Administració ha de conèixer quina és la finalitat social de les entitats proveïdores de serveis, sobretot pel que fa a les Fundacions, entitats exemptes de declaració dels seus comptes a la Cambra de comerç. mecanismes de participació: - han d’establir-se mecanismes estables de participació dels agents socials i l’Administració que enriqueixin i pluralitzin el debat i els acords amb la seva experiència i àmbits de representació reconeguts legalment. - en compliment d’allò que estableix l’article 3.2. de la LISMI , els sindicats, com a agents socials, han de participar, per tal de garantir la integració de les persones amb discapacitat , en l’elaboració de les polítiques d’atenció de les persones amb discapacitat, especialment en les negociacions que afecten les plantilles i ràtios dels serveis. En aquest sentit, des de CCOO de Catalunya, denunciem la no participació dels sindicats en la negociació dels nivells de suport de l’acolliment residencial de persones amb discapacitat que estan vinculats a ràtios, a personal i a plantilles dels centres. - també és imprescindible informar (sempre respectant la llei orgànica de protecció de dades) als representants legals dels treballadors/es dels centres, sobre la situació financera dels centres finançats amb recursos públics, mitjançant la posta a disposició dels documents de pressupostos i de comptes de resultats i de l’avaluació dels resultats en funció del programa anual d’activitats. - així mateix, cal garantir la participació efectiva de les persones amb discapacitat en les tasques comunes de convivència, direcció i control dels Serveis Socials, d’acord amb el que estableix l’art icle 50 de la LISMI.

31

annex 1. dades estadístiques

distribució per tipus de discapacitat

tipus de discapacitat Taula 4 Física,

motòrica Fisica, no motòrica

Visual Auditiva Psíquica Malaltia mental

Totals

Barcelona 94.545 79.296 23.456 13581 26.908 50.844 288.630 Tarragona 12.996 9.295 2.607 1.552 5.693 6.257 38.400

Lleida 8.989 5.753 1.693 1.201 2.842 3.788 24.266 Girona 9.663 4.911 1.512 995 4.657 3.559 25.297

Catalunya 126.197 99.256 29.268 17.329 40.100 64.448 377.527 distribució per grau de discapacitat i sexe

grau de discapacitat

de 33% a 64% de 65% a 74% de 75% i més Total Taula 5

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

Barcelona 78.969 74.453 35.927 40.245 27.407 32.298 142.303 146.996 Tarragona 9.626 8.174 5.431 6.395 4.221 4.675 19.278 19.244

Lleida 7.039 6.509 2.331 3.522 2.290 2.639 11.660 12.670 Girona 7.468 5.809 3.229 3.639 2.487 2.739 13.184 12.187

Catalunya 103.102 94.945 46.918 53.801 36.405 42.351 186.425 191.097 distribució per edat i sexe

Taula 6 edat

de 0 a 3 anys de 4 a 15 anys de 16 a 44 anys de 45 a 64 anys Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

Barcelona 422 327 4.741 2.839 34.875 25.439 49.110 48.078 Tarragona 85 54 1.307 706 6.563 4.023 6.587 6.028

Lleida 35 18 398 269 2.772 1.864 3.820 3.432 Girona 47 42 1.049 607 4.262 2.794 4.255 3.710

Catalunya 589 441 7.495 4.421 48.472 34.120 63.772 61.248

edat de 65 a 74 anys de 75 anys i més Homes Dones Homes Dones

Barcelona 28.118 29.525 24.269 40.788 Tarragona 2.617 3.176 2.860 4.796

Lleida 2.003 2.568 2.510 4.415 Girona 1.691 1.990 1.880 3.044

Catalunya 34.429 37.259 31.519 53.043 Dades del Departament d’Acció Social i Ciutadania (2006)

Tipus de servei per província i titularitat

tipus de servei Residència Centre de dia Llar residència Llar amb suport

nº centres / nº places nº centres / nº places nº centres / nº places nº centres / nº places Taula 7

Total públic mercantil inic.

social Total públic mercantil inic.

social Total públic mercantil inic. social Total públic mercantil inic.

social

en general Catalunya 3/68 - 1/36 2/32 3/57 - 1/24 2/33 3/44 - - 3/44 - - - -

Barcelona 2/44 - 1/36 1/8 3/57 - 1/24 2/33 1/18 - 1/18 - - - -

Girona - - - - - - - - - - - - - - - -

Lleida - - - - - - - - 1/20 - - 1/20 - - - -

Tarragona 1/24 - - 1/24 - - - - 1/6 - - 1/6 - - - -

Físics Catalunya 15/392 6/152 - 9/240 3/41 2/31 - 1/10 2/24 - - 2/24 1/3 - - 1/3

Barcelona 10/258 4/92 - 6/166 1/21 1/21 - - 1/20 - - 1/20 1/3 - - 1/3

Girona 2/64 - - 2/64 1/10 - - 1/10 1/4 - - 1/4 - - - -

Lleida 2/40 1/30 - 1/10 - - - - - - - - - - - -

Tarragona 1/30 1/30 - - 1/10 1/10 - - - - - - - - - -

Psíquics Catalunya 16/601 2/98 1/30 13/473 8/158 2/36 - 6/122 194/2.546 9/117 - 185/2429 5/23 4/16 - 1/7

Barcelona 9/346 1/48 1/30 7/268 6/131 2/36 - 4/95 119/1.641 9/117 - 110/1.254 5/23 4/16 - 1/7

Girona 2/87 - - 2/87 1/9 - - 1/9 23/305 - - 23/305 - - - -

Lleida 5/168 1/50 - 4/118 1/18 - - 1/18 29/589 - - 29/589 - - - -

Tarragona - - - - - - - - 23/281 - - 23/281 - - - -

Psíquics profunds Catalunya 41/2.200 12/668 5/460 24/1.072 24/527 10/265 - 14/262 - - - - - - - -

Barcelona 26/1.272 8/479 1/60 17/733 17/261 8/180 - 9/81 - - - - - - - -

Girona 6/204 2/85 - 4/119 4/151 1/70 - 3/81 - - - - - - - -

Lleida 3/220 - - 3/220 1/88 - - 1/88 - - - - - - - -

Tarragona 6/504 2/104 4/400 - 2/27 1/15 - 1/12 - - - - - - - -

Total públic mercantil inic. social Total públic mercantil inic.

social Total públic mercantil inic. social Total públic mercantil inic. social TOTAL

75/3.261 20/918 7/526 48/1.817 38/783 14/332 1/24 23/427 199/2.614 9/117 - 190/2.497 6/26 4/16 - 1/10

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

centres places

distribució de la titularitat dels centres i les places d'atenció

PÚBLIC MERCANTIL INICIATIVA SOCIAL

nombre total de centres i de places segons tipologia Taula 8 residència centre de dia llar residència llar amb suport TOTAL

nombre de centres 75 38 199 5 317 nombre de places 3261 783 2.614 26 6.684

distribució de centres per tipologia

38 (12%)

75 (24%)6 (2%)

199 (62%)

Residència Centre de dia Llar residència Llar amb suport

distribució de places per tipologia de centre

26 (0,38%)

783 (12%)

3261 (49%)2614 (39%)

Residència Centre de dia Llar residència Llar amb suport

Gràfic 1 Gràfic 2 titularitat de centres i de places Taula 9 nombre de centres nombre de places

pública 47 1.383 mercantil 8 550

iniciativa social 262 4.751 TOTAL 317 6.684

Gràfic 3

34

annex 2. marc normatiu - Llei 13/1982 del 7 d’abril, d’Integració social dels minusvàlids (LISMI) - ORDRE de 15 de juliol de 1987, de desplegament de les normes d'autorització administrativa de serveis i establiments de serveis socials i de funcionament del Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials, fixades al Decret 27/1987, de 29 de gener - Ordre de 13 de juliol de 1990, de regulació dels serveis socials públics d’acolliment residencial destinats a l’atenció de persones amb disminució i que es presten a establiments de l’ICASS . - Decret 318/2006 de 25 de juliol, dels serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat (deroga el Decret 271/2003 de 4 de novembre, dels serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat ) - Decret 284/1996 de regulació del Sistema català de Serveis socials. A partir del 1 de gener de 2008 entra en vigor la Llei 12/2007, de 10 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya - Llei 39/2006, de 14 de desembre, d’atenció a la dependència i promoció de l’autonomia personal (Llei de la dependència) - RESOLUCIÓ TRI/3853/2005, de 29 de desembre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de Catalunya de residències i centres de dia per a l’atenció a persones amb discapacitat psíquica severa i profunda per als anys 2004-2006 (codi de conveni núm. 7901195)