1. ELS TIGRES I ELS LLEONS Nerea Rocamora Mas 1rA IES Binissalem 2010-2011

2. La Descripci El tigre s el fel ms gran del mn. Els tigres mascles tenen un pes entre els 100 i els 306 kg i una longitud de 220-330 cm incloent la cua (que fa entre 60 i 100 cm) .Les femelles tenen un pes de 85 - 167 kg. i una longitud total de 210-275 cm. La forma i quantitat de les ratlles varien segons el seu sexe, (si s femella la quantitat de ratlles s menor), encara que la majoria dels tigres solen tenir menys de 100 ratlles. El tigre s un execellent nedador i pot sorprendre i caar a preses en l'aigua. 3. Espcies, Distribuci i Hbitat La seva regi originria era Sibria, per es va estendre a travs d'Eursia i avui noms es troba a l'ndia, Manxria, Xina i Indonsia. Es poden distingir vuit races depenent de la zona geogrfica on viviven. Les races sn: - Panthera tigris tigris, tigre indi. - Panthera tigris corbetti, tigre indoxins. -Panthera tigris amoyensis, tigre del sud de la Xina. -Panthera tigris virgata, tigre del Caspi. - Panthera tigris altaica, tigre siberi, el ms gran. - Panthera tigris sumatrae, tigre de Sumatra - Panthera tigris sondaica, tigre de Java. - Panthera tigris Balice, tigre de Bali. Moltes d'aquestes races estan en perill d'extinci, com el tigre del sud de la Xina i el tigre del Caspi, o estan ja extingides, com el tigre de Bali, la resta estan amenaades. 4. En l'poca del zel, no pot durar ms de dues setmanes, el mascle i la femella es juntan. Tenen una gestaci que dura 103 dies, i neixen de 3 a 4 cries dels que no arriben a sobreviure ms que dos, que neixen cecs i amb el pelatge igual al dels seus pares, als 14 dies obren els ulls ia les sis setmanes deixen ja de mamar.Als set mesos sn capaos de matar, depenen de les mares fins als 18 mesos i no solen abandonar-la fins els dos o dos anys i mig, el que aprofita la mare per ensenyar-los a caar. Les femelles solen tenir ventrades cada tres anys. 5. Mtodes de caa Els tigres cacen herbvors de grans dimensions, per exemple crvols, porcs salvatges, bfals aqutics i guanyats domesticats. Els tigres vells o ferits s'alimenten de ramats domstics. Per caar poden arribar a crrer fins als 90 km/h. En el moment d'iniciar l'atac rugeix i provoca que a l'altre animal es bloquegi per por. 6. La Descripci dels Lleons Els lleons sn els segons membres ms grans de la famlia felina en el mn. Els lleons mascles adults pesen de mitjana 189 quilograms, mentre les femelles pesen 126 quilograms. Els lleons sn de color marr i tenen lleugerament blanc a sota del cos, amb un floc de cabell negre a la punta de la cua. La seva altura s de 1.23 mts. Quan els mascles envelleixen, comencen a desenvolupar una cabellera gran de cabell al voltant del coll. La cabellera pot variar en colors, poden anar del castany clar / bronzejat al negre. Les femelles tenen 10/01 mts. en l'alada i no tenen cabellera al voltant del coll. 7. Alimentaci Sn 100% carnvors. Els lleons no rugeixen mentre cacen. Els lleons sn oportunistes quan es van a alimentar. S'alimenten d'altres animals de rapinya que han matat un animal, o caaran animals que poden ser des de la mida del bfal afric gran fins a una llebre petita. El 90% de la dieta dels lleons s la zebra, la gasela, el bfal, etc. 8. La Reproducci La seva reproducci s vivpara. El zel dura de 2 a 6 dies i el perode de gestaci s de 14 a 15 setmanes (al voltant de 110 dies). Arriben a tenir de 3 a 6 cries.Si el cadell neix mort o no s'aconsegueix, les femelles no entren en zel fins desprs de passats 20 mesos. No obstant aix, si maten els seus cadells, les femelles poden entrar en zel quatre dies desprs de la mort dels cadells. 9. Duraci de vida Les femelles viuen ms anys que els mascles, les femelles viuen de mitjana 18 anys i els mascles sn vells ja als 12 anys. 10. Habitatge Aquest fel habita en prcticament tot tipus d'hbitat. Els del continent afric s'absenten de l'interior de les selves tropicals, per els asitics s all on viuen. Excepte per l'interior del desert de Shara, se'ls pot trobar en gran part d'frica, provet que no hagin estat exterminats en aquesta regi.