Els Vegetals - FAIG

28
Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes” Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 1 1. Característiques generals dels vegetals. 2. Classificació de les plantes superiors: 2.1. Gimnospermes. 2.2 Angiospermes. 3. Morfologia externa de les angiospermes. 3.1. La forma i funció de les arrels. 3.2. La forma i la funció de la tija. 3.3. La forma i la funció de les fulles. 4. La reproducció de les angiospermes. 4.1. La forma i la funció de les flors. 4.2. La forma de les llavors i la seva dispersió. El Regne Vegetal

Transcript of Els Vegetals - FAIG

Page 1: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 1

1. Característiques generals dels vegetals.

2. Classificació de les plantes superiors:

2.1. Gimnospermes.

2.2 Angiospermes.

3. Morfologia externa de les angiospermes.

3.1. La forma i funció de les arrels.

3.2. La forma i la funció de la tija.

3.3. La forma i la funció de les fulles.

4. La reproducció de les angiospermes.

4.1. La forma i la funció de les flors.

4.2. La forma de les llavors i la seva dispersió.

El Regne Vegetal

Page 2: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 2

1. Característiques generals dels vegetals.

Els vegetals es van originar fa 500 milions d’anys a partir de les alguesverdes que van abandonar el mar i es van adaptar a la vida terrestre.

Són éssers vius pluricel·lulars que no es poden desplaçar però malgrat tothan conquerit la majoria d’ecosistemes de la Terra excepte on no hi haclaror.

• Viuen fixos al terra.

• Són autòtrofs, és a dir tenen capacitat per fabricar els seus alimentsmitjançant la fotosíntesi. Per això necessiten la llum i per tal de que lesseves fulles puguin captar-la tenen formes allargades.

• La majoria de vegetals, llevat de les molses, tenen vasos conductors, unsconductes per on circula la saba.

Page 3: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 3

2. Classificació de les plantes superiors:

Les plantes

Gimnospermes

Les llavors no estan contingudes

dins del fruit

Angiospermes

Les llavors estan contingudes dins

del fruit

Teixits conductors per on circula la

saba

Flors que produeixen

pol·len i llavors

amb

es classifiquen en

queque

Page 4: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 4

3. Morfologia externa de les angiospermes.

• Les angiospermes són plantes ambllavors protegides que formen fruits.

• Tenen flors vistoses i de colors.

• Tenen dues parts molt diferenciades:l’arrel i el tronc.

• Tenen una gran importància per al’economia(alimentació, medicaments, teixits, colorants, espècies, ...).

• Tenen una distribució molt extensa:en trobem als deserts o als correntsd’aigua, a les altes muntanyes, a lesregions polars o als terrenys salobres oals llacs.

Page 5: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 5

3.1. La forma i funció de les arrels.

És l‘òrgan subterrani que fixa la planta al sòl i que absorbeix l'aigua i lessals minerals a través dels seus pèls absorbents.

Hi ha una arrel important i les altres sónramificacions. Ex. carlina o ginebró.

Totes les arrels tenen la mateixaimportància i mida.Ex. Ordi, blat, ceba, all…

La forma de les

arrels:

Page 6: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 6

Carnoses.: Una arrel s'engreixa peracumulació de substàncies permantenir la planta.

Napiformes : si laque s'engreixa és laprincipal(axonomorfes). Unfruit per planta. Ex.Pastanaga, rave, remolatxa, naps.

Tuberoses: si es tracta d'arrelsfasciculades. Molts fruits per planta. Ex. Moniato.

Altres adaptacions de les arrels:

Aèries o adventícies: Les arrelssurten de les parts aèries deles plantes que, per tant, tenendos tipus d'arrels. Ex. Heura ialtres enfiladises.

Aquàtiques: Les arrels estana sota l'aigua.

Page 7: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 7

Arrel napiforme

Arrels aèries de manglarsArrels fixant el terreny al marge

d'un riu.

Arrels del faig

Page 8: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 8

3.2. La forma i la funció de la tija.

És l'òrgan que sosté les fulles, que els aporta la saba bruta procedent del sòl i quedistribueix la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada sabaelaborada, per tota la planta.

Tipus de tiges:

Llenyoses, quan l’epidermises suberifica i internamentapareixen teixitsendurits, sobretotconductors i dereforçament. Ex. Arbres iarbusts.

Fistuloses o canyes, quantenen la regió internabuida, sense medul·la.

Herbàcies, quan l’epidermis no es suberifica ni desenvolupateixits interns lignificats.

Page 9: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 9

Modificacions de les tiges:

Rizoma, de creixementsoterrat ihoritzontal, ambsubstàncies de reserva igemmes de les queneixen branques.

Tubercle, de creixementsoterrat, encara quetenen forma menysallargada. Molt rics ensubstàncies de reserva.

Bulb, de creixementsoterrat, forma esfèrica ienvoltada de fulles, lesexternes seques i dures iles internes tendres igruixudes, també ambsubstàncies de reserva.

Page 10: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 10

Estoló, tija aèria que vaarran de terra i que en cadanus pot arrelar i treurefulles. De poc gruix.

Espines iAgullons, formacions curtes i dures quepunxen.

Circell, formacionsprimes i allargades queserveixen per agafar-se.

Carbassina (Bryonia cretica)

Esbarzer (Rubus ulmifolius)

Page 11: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 11

3.3. La forma i la funció de les fulles.

Són òrgans laminars en els que té lloc principalment l’intercanvi de gasos (les plantesdeixen anar O2 i agafen CO2 del medi) i la fotosíntesi.

Tipus de fulles:

Fulla simple

Fulla composta

Page 12: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 12

Tipus de fulles

compostes:

Page 13: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 13

Tipus de fulles segons la forma del limbe:

El·líptica

Page 14: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 14

Tipus de fulles segons la forma del marge del

limbe:

Page 15: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 15

4. La reproducció de les angiospermes.

Pol·linització

Fecundació

Formació de la llavor

Formació del fruit

Dispersió del fruit i les llavors

Germinació de la llavor

Page 16: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 16

4.1. La forma i la funció de les flors.

• La flor és l’òrgan reproductor de lesangiospermes.• La part masculina de la flor són els estams quecontenen els grans de pol·len on es troben lescèl·lules reproductores masculines.• Els òvuls, cèl·lula reproductora femenina estroben protegits dins l’ovari.

La reproducció mitjançant la flor hapermès a les angiospermes viure en llocsmés secs ja que la seva reproducció nodepèn de l’aigua.Les flors adopten formes i colors que elsajuden en la seva reproducció.

Page 17: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 17

Tipus de flors segons la forma de la corol·la

Les flors moltesvegades espresentenagrupades en

inflorescències.

Page 18: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 18

Page 19: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 19

Els estams de les flors, contenen els

grans de pol·len, cèl·lula reproductora

masculina

El pistil de les flors és l’òrgan reproductorfemení que conté els òvuls protegits dins del’ovari

Page 20: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 20

• La pol·linització: és el transport del gra de pol·len des de l’estam al pistil de la flor perquè esprodueixi la fecundació.• Les angiospermes tenen diferents estratègies perquè el transport del pol·len fins al pistil siguiefectiu. Normalment el pol·len és transportat pel vent o per altres animals.• En les flors on el pol·len és transportat pel vent, els estams sobresurten de la flor per facilitar lasortida del pol·len amb un simple cop de brisa.

Pol·linització pel vent:

Page 21: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 21

• En les angiospermes on el pol·len és transportat per animals, les flors són molt vistoses, d’uncolor molt viu i algunes, fins i tot desprenen olors molt fortes. Tot això és per atreure elsanimals, normalment insectes.• Fins i tot algunes angiospermes produeixen nèctar, una substància ensucrada produïda amb elmateix pol·len que serveix d’aliment a molts insectes. Aquest fet encara potencia més latransmissió del pol·len ja que els insectes s’hi senten atrets i ajuden encara més la pol·linització.

Pol·linització per animals

Page 22: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 22

4.2. La forma de les llavors i la seva dispersió.

• De les flors fecundades es formarà el fruit, dins el qual creixen les llavors.• Les principals funcions del fruit són contenir i protegir les llavors i proporcionar-li lessubstàncies nutritives necessàries per desenvolupar-se.• El fruit també contribueix a la dispersió de les llavors.• Els fruits de les angiospermes poden ser carnosos o secs• Quan les llavors germinin es formarà una nova planta.

Fruits carnosos: el pistil s'enriqueix ambsubstàncies de reserva. Quan sónmadurs, aquests fruits són consumits pelsanimals, que alhora dispersen lesllavors, expulsant-les amb els excrements.Exemples: raïm, pera, tomàquet, poma,...

Fruits secs: les parets del pistils'endureixen i es transformen en una cobertaque protegeix les llavors. Exemples:mongetes, llavors de gira-sol, grans de blat…

Pera Pyrus communis

Freixe de fulla granFraxinus excelsior

Page 23: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 23

Page 24: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 24

Les formes dels fruits:

Alguns fruits són molt enganxosos opresenten ganxos perquè quan passa unanimal pel costat se’ls endugui. Ex. espina-xoca (Xanthium spinosum).

Altres com el cogombre projecten les llavors cap afora per deixar-les caure en obrir-se.

Alguns fruits són tant lleugers que sóntransportats pel vent i altres presenten ales opèls que els ajuden a sostenir-se per l’aire. Ex.Dent de lleó (Taraxacom officinali)

Altres tenen cobertesmolt resistents quesuren a l’aigua com elscocos que sóntransportats perl’aigua i podencolonitzar altres illes.Per què creieu que elscocoters semprecreixen cap a l’aigua?

Page 25: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 25

• Un altre gran invent de les plantes superiors per perpetuar-se van ser les llavors.• Les llavors protegeixen l’embrió i en molts casos porten aliment per a ell. Algunes presentenestructures que faciliten la seva dispersió com ales o ganxos.•Un cop són alliberades les llavors, si les condicions ambientals són adequades, podran germinar.Durant la germinació, les llavors s'obren i l'embrió es desenvolupa. Mentre l'embrió creix, es nodreixde les reserves de la llavor fins que és capaç de dur a terme la fotosíntesi.• Aquestes adaptacions expliquen l’èxit evolutiu de les angiospermes i la seva presència en moltsindrets de la Terra.

Les llavors:

Page 26: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 26

Les adaptacions dels arbres:

• Les plantes superiors es troben distribuïdes arreu del món i poden colonitzar tota menad'ambients, fins i tot els deserts (cactus) o el mar (posidònia). L'únic lloc on no s'hi desenvolupensón a les zones polars, ja que no són capaços de resistir temperatures tan baixes.• Presenten diverses adaptacions, segons el medi on es troben. Per exemple, les plantes tropicalsque viuen en zones humides tenen les fulles grosses i fines; en canvi, les plantes de climes méssecs, com l'alzina, tenen les fulles dures i petites.

El faig (Fagus sylvatica) perdles fulles a l’hivern ja que nopot absorvir els nutrients delsòl perquè està gelat. Al’hivern entra en una fase derepòs i deixa caure les fulles.

L’alzina (Quercus ilex) és un arbre defulla perenne, petita i endurida ambla part inferior peluda i blanquinosa.Aquestes fulles la protegeixen al’estiu de la deshidratació i a l’hiverndel fred.

Els pins són arbres amb la fulla linear en forma d’agulla i perenne. Aquesta fulla li permet viure en zones fredes i aprofitar l’aigua.

Page 27: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 27

Les adaptacions dels arbres:

Els arbres d’alta muntanya(pins i avets) tenen formacònica per tal d’evitar que elpes de la neu a l’hivern elstombi.

Els arbres caducifolis presentenformes arrodonides i no tots acabenen punxa perquè el seu hàbitat ésmés sec.

Page 28: Els Vegetals - FAIG

Projecte FAIG - PIC Científic: “Les mil i una formes”

Naturals 1r de Secundària - El Regne Vegetal 28

RECURSOS DIDÀCTICS UTILITZATS:

http://www.xtec.es/~jserla/projecte/index.htmhttp://161.116.68.83/botanica/11.espermatofits.htmhttp://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/nutricio-plantes/http://www.slideboom.com/presentations/30018/LA-REPRODUCCI%C3%93-DELS-VEGETALShttp://www.slideboom.com/presentations/20496/La-nutrici%C3%B3-de-les-planteshttp://www.nohihaquienspari.com/Botanica/Tematiques/Teoria/arrels.htmhttp://www.botanical-online.com/hojasadaptacionescatala.htmhttp://www.digital-text.com/portada.htmhttp://www.xtec.net/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htmhttp://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.htmlhttp://www.xtec.cat/~ajimeno/index.htmhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/unidades.htmhttp://multimedia.pedagogiainteractiva.com/guia/bm.htmhttp://botanicavirtual.udl.es/fam/rosacies/prunus_for.htm