Els videojocs i els menors. Quiescriu les regles del joc?

2

Edita: TACAssociació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunyawww.taconline.netinfo@taconline.net

Amb el suport de:

3

Introducció

El desenvolupament de les noves tecnologies en aquests últims anys i la pròpiademanda dels usuaris ha comportat una progressiva ampliació i adaptació del treballde les associacions d’usuaris de mitjans audiovisuals. El món dels videojocs i l’ús delsmòbils han adquirit cada vegada més espai en l’entreteniment de nens i joves.

Ja no estem davant d’aquell passatemp per a nens dels que parlaven els nostrespares. Ara, el públic al qual es dirigeixen és molt més ampli. Des de nens petits, quecada vegada comencen a jugar més aviat –ja sigui amb les tauletes, els mòbils o lesconsoles-, fins a adults de totes les edats. Per això i perquè hi ha ofertes per tots elsgustos i totes les butxaques, el món dels videojocs mou moltíssims diners.

La realitat fora de la pantalla. Algunes dades:

Més d’un 75% dels joves d’entre 11 i 14 anys juguen amb algun videojoc

14 milions de jugadors a la Península Ibérica, dels quals un47% de jugadors són dones

Durant la setmana (de dilluns a dijous) juguen, de mitjana,una hora al dia. 4 hores x 4 setmanes= 16 hores de dilluns

a dijousDe divendres a diumenge pot arribar a dues hores diàriesd’interacitivitat. 6 hores x 4 caps de setmana= 24 hores

mensuals

4

Per poder parlar de videojocs hem deviatjar fins el 1947, quan comencen aaparèixer alguns proto-jocs que no tin-drien massa difusió, però que sí ques'assentaran les bases d'un gènerenounat.

Els primers videojocs:

- OXOEl primer gran joc, creat per AlexanderDouglas, és una versió adaptada del tresen ratlla.

- 1957.Tennis for TwoWilliam Higginbotham va inventar elprimer títol multijugador, que acabariafent escola, i va assentar les bases deljocs dels anys 70 i 80. Altres, com elconegut Pong, el clàssic d'Atari on duesbarres paral·leles "s'enfrontaven" entre síper tornar la piloteta minúscula al contrin-cant, nasqueren a partir d’aquesta idea.

Les consoles arriben a casa:

Nintendo revoluciona el mercat delsvideojocs amb la primera gran consoladomèstica, NES –al Japó es deia

Famicom-, i crea les bases d’un mercatque no estava definit. Apareixerien gransclàssics com Súper Mario Bros, The leg-end of Zelda o Mega Man, que veritable-ment controlaran el mercat.

La consagració d’una forma d’en-treteniment:

Amb l’èxit de la NES s'obre la etapa delvideojoc massiu, representada amb laseva successora, Súper Nintendo (SNESo Súper Famicom). Ara, el públic no estàtan focalitzat en els salons recreatius i elsvideojocs arriben molt més a les llars.Nintendo no va ser la única que ho vaveure i altres companyies també van fercartera.

- 1986: SegaAmb la seva Sega Mark III, coneguda aEuropa com Master System, apareix unacontrincant directa per la NES. La conso-la es va vendre considerablement idesprés d’ella, van arribar d’altres, comMaster System II o Mega Drive, ja ambuna tecnologia superior. Ens va deixargrans títols com Alex Kidd, Golden Axe il'arxiconegut eriçó blau Sonic.

1, Fem una mica d’història...

5

- 1995: Neix Playstation: consola + cdResulta paradoxal com Sony va entrar al mercat, ja que va ser Nintendo qui trencà uncontracte amb ells per crear una mena de Súper Nintendo però amb suport de CD.L’experiència obtinguda per la companyia nipona durant aquest anys va propiciar l’a-parició de PlayStation (PS). La seva principal novetat va ser la incursió del CD-ROMen substitució del cartutx.

La consola va canviar el negoci, principalment perquè va saber dirigir-se a un públicno només infantil, sinó també adult. I amb aquesta innovació arriben les produccionscinematogràfiques als videojocs.

Apareix un nou concepte: la pirateria. Tot i que va perjudicar en gran manera lesvendes de jocs, va beneficiar la venda de consoles amb CDs.

Marketing + imatge + branding = La novaindustria dels videojocs creada per Sony

6

- 2002: PS2, la consola més venuda delmercatLa successora de PSOne va marcar totun rècord de vendes, arribant pràctica-ment als 120 milions de dispositius. Amés, afegia la possibilitat de veure dvdsa la consola.

- 2005: Microsoft planta cara amb la Xbox360Sega deixa el negoci –ni Sega Saturn nila seva última consola, Dreamcast, vanobtenir grans vendes tot i el seu poten-cial-, i Microsoft entra al mercat amb undispositiu que pretén ser la continuaciódel PC a les nostres televisions. Tot i quela primera Xbox no ho va tenir gens fàcil,Xbox 360 sí va aconseguir unes moltbones xifres de ventes.

Noves formes de jugar:

- Nintendo surt de la crisi amb la WiiAmb una proposta diferent i amb el joccasual -senzill d'argument i de jugabilitat-com a principal reclam, Nintendo va pre-sentar una màquina amb sistema de con-trol basat en els moviments. Així es per-metia al jugador actuar amb una llibertatmai vista fins a llavors. Es van desenvolu-

par nous títols amb un estil menys clàssicper als "jugadors de sempre" però moltmés oberts als usuaris esporàdics i al jocen família.

- Sony intenta esmorteir el cop amb laPS3La nova màquina es presentava amb dosestendards: successora de PS2 i qualitattècnica nova. La realitat, però, és que laconsola va suscitar certa polèmica al seullançament pel seu elevat preu (al voltantdels 600Û, videojocs a part).

- 2004 i 2005: PSP i DSL’última gran època de les portàtils? Tot ique ja fa molts anys que les consoles debutxaca són una part important del mer-cat – Nintendo ha tret bastants modelsamb el nom de Game boy-, és ambaquesta generació quan, tant Sony comNintendo, aconsegueixen unes vendesincomparables. DS va superar els 100milions de consoles i PSP els 80. Ara,amb els smartphones, sembla que elsnous models (3DS i Vita), no acaben deposicionar-se.

- 2012 i 2013: Apareix la nova generació:Wii U, PS4 i XOne.

7

2, Gèneres. A què juguen els menors?

8

2.1 Arcade. El més conegut per tots:

SUBGÈNERE OBJECTU EXEMPLESPEGI

GENÈRIC

Plataformes Superar obstacles ambhabilitat i salts.

Super Mario Land, SonicLost World, Little BigPlanet 3...

TP

EsportiusGaudir de l’esportsense complicacions.No simula la realitat.

Fifa Street, NBA Street,Virtua Tennis... TP

Carreres

Arribar el primer sensetenir en compte elsdanys dels vehicles, eldesgast depneumàtics...Passemdel primer al últim enpocs segons.

Need for Speed Rivals,The Crew, Drive Club,Forza Horizon, MarioKart...

+7

Lluita

Jocs basats ensèriesanime, generalment.Un o dos botons d’ataci un de defensa.

Dragon Ball Xenoblade,Naruto Ultimate NinjaStorm 4...

+12

9

2.2 Aventura. Els més abundants:

SUBGÈNERE OBJECTU EXEMPLESPEGI

GENÈRIC

Aventura gràfica

Explorar uns escenaris pre-fixats per aconseguir resol-dre el trencaclosques de lafase de torn.

Professor Layton y ellegado de os Ashalanti,Monkey Island... +7

Exploració i acció

El component principalresideix en eliminar elsenemics i resoldre lestrames de la història. Amés, s’intercalen fases deplataformes.

Tomb Raider,Uncharted... +16

10

2.3 Acció. Compte que arriba GTA:

SUBGÈNERE OBJECTU EXEMPLESPEGI

GENÈRIC

FPS (First Person Shooter)

Títols d’acció desenfre-nada, plens de violèn-cia i visceralitat.

Call of Duty, Battlefield,Destiny... +18

Beat’em up / Hack’n Slash

Avancem per escenarisplens d’enemics.L’acció es el principalingredient, a diferènciade les aventures, on pothaver violència, peròsecundària. Molt vis-cerals.

God of war, Devil MayCry, Bayonnetta 2... +18

Sandbox

Gènere polèmic comcap altre. Llibertatabsoluta per moure’nsper l’entorn, indepen-dentment si continuemles missions principalso no. Violència extremai explícita, llenguatgegroller, racisme...

GTA V, Saint’s Row IV,Assassin’s CreedUnity... +18

11

2.3.1 El cas GTA:

Parlar del joc Grand Theft Auto 5 (GTA V)no és fàcil. Estem davant la producciómés costosa avui dia, amb unes vendessuperiors als 35 milions de videojocsentre l’actual i la nova generació. Ara bé,que sigui un joc capdavanter a nivell tèc-nic, no vol dir que transmeti cap valormínimament positiu.

Les trames principals:

La història ens porta a Los Santos (laCalifòrnia del joc) i abandona el pretextdel quart lliurament, on encarnàvem unimmigrant que arriba per obrir-se pasrealitzant tot tipus de treballs bruts. Enaquesta ocasió, ens presenta tres argu-ments entrecreuats:

w Al primer, Franklin, és un jove negre queviu amb la seva tia i que passa el tempsrealitzant ‘treballs’ al marge de la llei.

w Al segon, Michael, és un criminal retiratque ha fet fortuna amb robatoris a granescala i que es veu obligat a tornar aaquest “món” per solucionar deutes. La

seva família està formada per una dona ala qual li és infidel i amb la què no té gairerelació, però sí dos fills, els dos moltpeculiars.

w El tercer en discòrdia és Trevor, unamena de psicòpata que malviu i quemostra el costat més dur i radical d'unavida desordenada.

Què ofereix el joc?:

w Llibertat absoluta. Donat que els motorsgràfics actuals cada vegada permetenmés llibertat als programadors, les ani-macions també són més fluides. Així, al'hora de robar un cotxe, no falta el cop decolze al cristall, el cop de puny al conduc-tor, etc. A part d’això, gairebé tot el queens imaginem és possible.

w Missions principals i secundàries onpodem fer tot el que volguem: extorsions,assassinats, robatoris...

w Podem matar a qualsevol persona ambla gran varietat d’armes de les què dis-

posem.

w Drogues i el sexe explícits i sense dis-torsions

- Respecte a les primeres, en mésd'una ocasió algun dels protagonistesconsumirà cànnabis i d’altres estupe-faents, que dona lloc a un món desfigurati sense sentit. De fet, en algunes missionsestem sota l’efecte de les drogues.

- Respecte al sexe, no només téescenes de cert contingut eròtic, sinó quepresenta altres explícites veritablementdesagradables. Tot això per no parlar deldenigrant paper de moltes de les donesque apareixen. Podem visitar prostíbuls,contractar prostitutes i després matar-lesper recuperar els diners...

w Vocabulari groller i inadequat.Qualsevol paraulota malsonant queda

curta davant la gran quantitat queapareixen.

w Discriminació racial.

w Comunitat en línia: grups, bandes i mis-sions expresses per jugar-les amb gentde tot el món.

Resum:

El joc més car de la història ve acompa-nyat d’un disseny gràfic d'última gen-eració. Ara bé, això no vol dir que siguiuna oferta de qualitat. GTA V, impactatant que no podem el podem valorarnomés per l’aspecte tècnic, sinó pel seucontingut. Gràficament és l'últim crit, ésclar, però li podem atribuir tants con-tinguts negatius en els seus argumentsque no aporta cap valor positiu a captipus de jugador, sigui major o menor d’e-dat.

12

13

2.4 Estratègia. Un clàssic entre els clàssics:

SUBGÈNERE OBJECTU EXEMPLESPEGI

GENÈRIC

Construcció de civilitzacions

Prenem les regnes delnostre país / imperipreferit i el fem domi-nar tot el territori.Requereix gran habili-tat, paciència.

Civilization: BeyondEarth, Age of Empires... +12

Acció-tàctica

Segueixen un patród'anàlisi de l'entornprevi per, després,capficar-se en la pròpiaacció. Utilitzen tant lafórmula per torns comen temps real.

God of war, Devil MayCry, Bayonnetta 2... +16

Sandbox

Gènere polèmic comcap altre. Llibertatabsoluta per moure’nsper l’entorn, indepen-dentment si continuemles missions principalso no. Violènciaextrema i explícita,llenguatge groller,racisme...

Xcom, Final FantasyTactics... +16 / +18

2.5 Simuladors. Viure experiències reals:

Similars als arcades, trobem molts subgèneres. El punt en comú és la fidelitat en rep-resentar la realitat. De velocitat, com els jocs de Fòrmula 1 o del Mundial de MotoGP,o d’altres com Gran Turismo o Forza Motorstorm. També trobem esportius, com Fifa,PES, NBA 2K o Top Spin. Acostumen a ser recomanats per tots els públics.

14

15

SUBGÈNERE OBJECTU EXEMPLESPEGI

GENÈRIC

En familia / Habilitat

Explorar uns escenaris pre-fixats per aconseguir resol-dre el trencaclosques de lafase de torn.

Professor Layton y ellegado de los Ashalanti,Monkey Island... TP

Simulació

Títols que no requereixenespecial perícia però queagradaran a grans i petits.Wii va revitalitzar aquestgènere.

Wii Sports, Monopoly... +16 / +18

2.6 Socials. Com la vida mateixa?:

16

3, Tot val?

Des de fa anys, es va crear el Sistema de Classificació per Edats establert perInformació Paneuropea sobre Jocs (PEGI). L'objectiu ha estat ajudar els pares a pren-dre decisions encertades a l'hora d'adquirir un videojoc. Les etiquetes PEGI, situadesal revers de tots els títols, ens permeten entendre la idoneïtat del producte. Però quèvolen dir?

Joc adient per tots els públics. S'accepta cert grau de violència noexplícita dins d'un context còmic. El nen no ha de relacionar elspersonatges de la pantalla amb els de la vida real. El joc no ha detenir imatges, llenguatge ni sons que puguin espantar

Els títols d'aquesta categoria es podrien incloure dins de 3 anysperò contenen escenes o sorolls que poden espantar una mica.

S'inclouen jocs que mostren violència més explícita cap a per-sonatges de fantasia, però no explícita cap a personatgesd'aspecte humà. El llenguatge groller pot ser suau y no a de con-tenir paraulotes de caire sexual.

S'aplica als jocs amb una representació de la violència similar a laquè podríem trobar en la vida real. Podem trobar cert llenguatgegroller i poden fer certa aparició les drogues, el tabac o algunesactivitats delictives.

Aquesta qualificació d'adult s'aplica quan el grau de violència arri-ba a un nivell brutal, visceral i explícit. El contingut sexual pot estarmolt present.

17

El joc conté un alt grau de violència.

El títol té llenguatge groller, blasfemi o poc adient per nens.

Pot espantar als nens, tant per les imatges com pels sorolls. Amés, implica molta tensió.

Les drogues fan aparició.

El sexe és un element present, directa o indirectament, al joc.

Es donen situacions de discriminació racial, per sexe, etc. o quepoden afavorir-les.

Es fomenta el joc d'atzar i apostes o ensenyen a jugar.

El títol permet jugar en línia.

Tot i que en moltes ocasions els compradors dels videojocsno escullen un producte pels seus índexs d'edat ni de con-tingut, es tracta d'un element necessari perquè els usuarissàpiguen què està davant d'ells i, si decideixen comprar-lo,almenys estiguin previnguts de què es pot arribar a trobar

al llarg de la partida.

18

3.1 És important saber a què juguen els nens?:

Els videojocs són una part important del'oci de milions de joves i adults. La reali-tat és que mou moltíssims diners. L'últimGrand Theft Auto ha venut, només en unany, més de 35 milions de l'actual gen-eració i 2 milions en un mes. Però, amb laproliferació de jocs gratuïts i independ-ents en les tablets i smatphones, lesxifres s'han disparat encara més. PlantsVs Zombies 2 porta més de 50 milions dedescàrregues en poc més de dotzemesos o Clash of Clans, que genera mésde 500 mil euros al dia.

Com passa amb altres tecnologies, el seuús comporta certs avantatges i no ha deser perjudicial pels nens i adolescents.Ara bé, també pot propiciar riscos si noseguim uns certs criteris. Detectem elsproblemes:

El ciber-món, el meu regne:

Molts joves dediquen hores i hores ajugar a videojocs. Des de fa temps, lamajoria de propostes ofereixen partidesonline com a forma d'allargar i completaruna experiència que pot quedar curta pera un únic jugador. Això ha comportat lacreació de grups que interactuen, fins i totamb micròfon, donant-se ordres, fomen-tant una comunicació virtual que supleixla real. És necessari passar tantes horesjugant en línia? Sabem amb qui juguem?Ens relacionem amb els amics o mal-gastem el nostre temps enganxats a par-

tides interminables? Només quedem ambamics per jugar online?

w Possibles solucions:Per tenir un control adequat de les nos-tres actuacions hem de fixar uns horarisprevis. No hem de deixar oberta la portaa partides de tres o quatre hores. Foraexisteix tot un món real ple de coses perfer. El món virtual pot formar part de lesnostres vides, però no ha de ser la nostraúnica realitat. No passa absolutament ressi vivim sense la nostra Playstation, Xboxo qualsevol altre format. Parlem amb elscompanys! Practiquem esport! Sortim alcarrer!

No tinc consola, no estic a la moda:

Moltes vegades els models socials ensarrosseguen a comprar coses que o béno ens agraden, o bé simplement lesadquirim perquè les hem vist per tele-visió, per internet o a un amic. Si hotraslladem al món dels videojocs, semblaque si no tenim la nova consola o el noujoc súper-vendes, estem exclosos delnostre grup.

w Possibles solucions:Els videojocs són part de la nostra realitatperò no l'única. No hem de sentir-nos forad'un grup per no tenir aquell joc o aquellaconsola. Hi ha molts temes de conversaque no giren al voltant del Call of Duty od'altres jocs d'adults. Els nens poden

19

jugar a jocs educatius o que aportin bonsvalors, tot i que no siguin els més popu-lars. No ens hem de deixar emportar perfalsos estereotips.

A què es juga?:

Encara avui els videojocs es veuen comuna manera de que els nens no molestini estiguin entretinguts. Aquesta visió de“mentre juguen no molesten”, moltesvegades, va lligada a un desinterèsrespecte a la temàtica dels jocs. Sabemsi són violents? És una violència gratuïtai emfatitzada? Promou la discriminacióvers als altres? Conté connotacions

s e x u a l s ?

w Possibles solucions:

Com hem vist, des de fa anys, diversosorganismes com PEGI a nivell europeu oTelespectadors Associats de Catalunya ila revista Contraste, a un nivell més local,treballen per informar els adults sobre elcontingut dels videojocs. Detectors deviolència, por, llenguatge poc adequat,discriminació, etc., com hem analitzatanteriorment, són alguns indicadorsd ' a l l ò que ofereix el joc. A més, l'edatrecomanada també pot fer-nos una ideadel perfil d'usuari a qui va adreçat.

20

Tema polèmic com pocs ho són. Provoquen els videojocs amb altes dosis de violèn-cia explícita actituds problemàtiques? Són veritablement perjudicials?La majoria dels experiments realitzats fins al moment, es fan amb estudiants universi-taris. Lògicament, no se'ls hi donen pistoles i ganivets per veure què fan amb ellsdesprés que hagin participat en videojocs violents. Però, d'entrada, s'ha de dir que sónmajors d'edat i no nens.

I la veritat és que s'ha arribat a moltes conclusions. Que els videojocs dessensibilitzeni aïllen de la realitat, que enforteixen per a la vida diària, que només poden afectar enactes d'agressió “menors”…

No obstant això, la realitat és que aquests estudis moltes vegades no se centren enels que s'han convertit en grans usuaris: els nens. Independentment d'aquestes con-clusions, el cert és que no se'ns passaria el cap que els nostres fills veiessin unapel·lícula tipus Saw, ni cap film d'acció que excedeixi límits.

3, Videojocs, Violència i educació

SI NO SE'NS PASSA PEL CAP QUE VEGIN UNAPEL·LÍCULA PER MAJORS D'EDAT PEL SEXE, LESDROGUES O LA POR, PER QUÈ ELS HI DEIXEM

JUGAR A JOCS D'AQUEST ESTIL?

21

No és una qüestió de què provoquin o deixin de provocar efectes positius o negatius,que també, sinó que no hem de deixar que s'entretinguin jugant a una cosa que noaporta res positiu en ells. Els valors no es transmeten només des de l'escola, sinótambé des de casa.

Ara bé, donat les xifres que mou aquesta indústria, la veritat és que la major part delsjocs donen acollida a la violència, perquè això ven. Moltes vegades és una violènciamenor, com la que podem trobar en un Sonic, un Mario o un Sly Cooper. O, fins i tot,la presenten d'una manera poc real i desenfadada, com en d'altres títols deplataformes i aventures. De la mateixa manera, títols de lluita com Super Smash Brosseviten l'excés de cinemàtiques i cops explícits.

Violència, sexe, drogues, discriminació... En una societat plural precisament s'ha detreballar per evitar que es fomentin aquests conceptes i més en un públic que està enfase d'aprenentatge. El videojoc representa un format tecnològic de socialitza als nensmitjançant una nova forma de cultura. Per tant, el pes específic dels videojocs com aobjectes culturals és determinant.

HEM DE TREBALLAR PER FOMENTAR VALORS POSI-TIUS I EVITAR QUE ES FOMENTIN CONDUCTES DIS-

CRIMINATÒRIES A LA NOSTRA SOCIETAT

Així mateix, els valors que comuniquen els videojocs també poden ser positius. D'unabanda, perquè es tracta de formes d'entreteniment que abasten un grup molt amplid'edats, pel que poden convertir-se en una eina de socialització. A més, en moltes oca-sions representen valors culturals adequats, així com formes de dialogar i de superarsituacions complicades de múltiples maneres, el que implica una manera diferentd'aprendre.

En essència, els videojocs no deixen de ser més que problemes que es presentendavant de nens i que aquests han de resoldre. Per tant, com si es tractés de dificul-tats pròpies d'un currículum escolar, el videojoc respon a una necessitat de solucionaruna sèrie de qüestions que els ajudaran a l'hora d'adquirir determinades competèn-cies.

22

4.1 Com els administrem?:

Aquí us presentem un seguit de consells per treure el profit adequat dels videojocs:

Quant de temps jugar?

w La vista ha de descansar desprès d’una hora.

w Els més petits no haurien de jugar més de mig hora segui-da, tenint en compte que, entre setmana, no és necessarique juguin cada dia, i que el cap de setmana aquestaestona es pot ampliar.

w Respecte els adolescents, han de tenir present que l'exi-gència de l'ESO en quant a deures i estudi és elevada. Toti així, partides de més d'una hora o una hora i mitja no sonrecomanables.

A quin joc?

w No tots els tipus de jocs són adequats per a totes lesedats. No és el mateix un arcade com Virtua Tennis que unjoc de rol o una aventura ben complicada. Com hem con-siderat anteriorment, l'indicador PEGI ens ajuda a saberquè ens podem trobar en cada joc.

w Cada vegada trobem més jocs que potencien certesàrees de l'aprenentatge o capacitats concretes.

Val la pena molta quantitat?

w Un dels debats més en alça durant els darrers anys és elde la pirateria. Això genera un doble debat. D'una banda, elperjudici cap a la indústria, però també el del propi jugador.A la quantitat no resideix la diversió. Com més jocs es tin-gui per jugar, menys temps es dedicarà a cada un d'ells.

23

On han de jugar?

w Els canvis socials ens han portar a una societat on jugaral carrer es pràcticament un mite del passat. Amb elsdeures, l'estudi i les activitats extraescolars, les estones dejoc s'han reduït, però quan el lleure augmenta, s'ha dedosificar.

w Els hi podem demanar que juguin sols una estona peròno tota la tarda. És molt probable que la televisió, la con-sola o la tablet es converteixin en un recurs fàcil perentretenir el nen mentre fem altres coses. Hem d'anar ambcompte perquè incentivem conductes aïllades.

w Per això, el bon ús d'aquests mitjans multimèdia igual esredueix especialment a llocs comuns, on es pugui contro-lar el temps que es juga i a què es juga.

Amb qui juguen?

w Una forma d'allò més entretinguda de jugar és ambamics. Però no només això, amb les possibilitats online,els videojocs permeten xatejar, per la qual cosa es con-verteixen en una eina de comunicació de doble cara.

24

4.2 Quina postura s’ha de considerar des del món de l’ducació?::

És paradoxal com, encara avui dia, unapart dels professionals del sector de l'ed-ucació no ho consideren opinió. Enprimer lloc, han de veure els videojocs nonomés com una eina d'entreteniment,sinó com una eina educativa interactiva.És cert que amb la implantació de les TICa les aules, cada vegada és més comúque els nens facin ús de programes tec-nològics en format de jocs que beneficienel seu aprenentatge. Alguns potencien elcàlcul mental en competicions de car-reres, d'altres plantegen aventures grà-fiques que treballen la ortografia...

Per això han d'entendre aquest nougènere com un més del panorama inter-actiu actual. Un que va més enllà d'altressectors i abasta a gran part de la societat.Com a forma d'oci s'ha d'utilitzar com elque són. Per tant, s'han de consumird'una manera gradual i adequada.Paral·lelament, els avantatges educatiusde molts jocs s'han d'entendre, com hemdit, com un potenciador educatiu en elcurrículum dels més joves.

Els nens poden aprendre dels videojocstal i com ho poden fer d'altres mitjansd'oci actual. A més, alguns afavoreixen la

coordinació, la lecto-escriptura, el raona-ment matemàtic o l'àrea d'aprenentatged'una llengua. Només si entenem elsvideojocs com a part fonamental del'aprenentatge no formal, és a dir, el quees rep fora de l'escola, els veurem com aeines interessants i profitoses més enllàde l'oci audiovisual que representen.

Fins i tot, des del punt de vista de lescompetències bàsiques, com considerenFrancisco Ignacio Revuelta i JorgeGuerra, fomenten la gestió del procésd'aprenentatge -des del plantejamentd'un problema fins a la presa de deci-sions- i, d'altra banda, la gestió delconeixement -millorant, per exemple, eltreball en equip-.

En essència, només si aconseguim tren-car les barreres que encara hi ha amb elsvideojocs, començarem a treure d'ells unveritable profit. Els hem de considerarcom el que són, tant una eina d'oci comd'aprenentatge. Però, sobretot, els hemde veure com un mitjà per transmetre elsvalors positius, però també negatius, quetrobem a la nostra societat. I aquestatasca es, en gran mesura, fruit de l'acciódels pares.

25

26

5, Reptes pels pares

w Els videojocs no han de ser el passatemps per a què no molestin els nens.

w És necessari saber a què juguen. No tots els videojocs són iguals. La violència i elsexe estan molt presents. No costa res informar-se abans de donar el pas de comprarel joc (podeu consultar la web de TAC: www.taconline.net)

w Si els fills estudien, ara no toca jugar: consola apagada.

w És bo que gaudeixin dels amics quan estan amb ells. La nostra relació no ha de sercibernètica.

w Respectar els horaris.

w Respectar l'estona de sopar o la de parlar amb la família. Res de sopar sols.Respectar les hores de son.

w Un bon descans és necessari per carregar piles. A més, hem de deixar descansar lament abans d'anar a dormir. No s'ha de jugar just abans de ficar-se al llit: parlar ambels pares o germans o llegir un llibre ens preparen millor pel repòs nocturn.

w No cal tenir la consola de darrera generació per estar al dia. Molts jocs de fa unsanys són igual de divertits, o encara més.

w Els jocs mentals fomenten l'aprenentatge en àrees com les matemàtiques, la lògicao la llengua.

w Les aventures gràfiques focalitzen l'atenció en l'escenari per trobar la relació delsobjectes, l'entorn i l'argument.

w Els jocs socials són divertits. Es poden gaudir en grup i es poden deixar quan es vul-gui. No estar enganxats hores i hores.

Qui som?

D'entre les activitats que TAC duu aterme, té un especial relleu el Programad'educació audiovisual Aprendre amirar. Es tracta d'ajudar les entitatseducatives a minimitzar l'impacte negatiudel mal ús dels mitjans audiovisuals enles famílies i en els alumnes/as, i maximti-zar-ne els aspectes positiu. D'altra banda,ofereix a pares i professors informaciócrítica dels continguts del món audiovisu-al i finalment, ensenya als nens/es en quèconsisteix el llenguatge audiovisual, per aquè aprenguin a ser usuaris crítics.

El treball de TAC consisteix en:

w Premiar la qualitat televisiva. Les asso-ciacions organitzen diversos premis a latelevisió, internet i videojocs de qualitatque, votats per l'audiència, són un instru-ment positiu per reconèixer els profes-sionals que fan propostes de nivell.

w Crear opinió en la societat a favor de lademanda de qualitat audiovisual, querespecti els valors fonamentals sobre elsquals es construeix una societat lliure isolidària.

w Exigir que es compleixi la llei i, si escau,que es cobreixin els buits legals existents

de cara al control dels operadors.

w Realitzar estudis i anàlisis de webs, aixícom de l'ús que fan els ciutadans delsmitjans audiovisuals, amb l'objectiu decontribuir a la millora dels continguts i laqualitat.

w Formar part d'organitzacions nacionals iinternacionals amb finalitats semblants,per a sumar en la mobilització de la soci-etat civil que exigeix els seus drets eninternet.

w Col·laborar amb les autoritats publiquesen el compliment de les seves respons-abilitats sobre els operadors, tant públicscom privats.

w Realitzar tot tipus d'activitats per adonar a conèixer el seu treball a la soci-etat i contribuir al debat obert i pluralentorn a internet, així com ampliar la sevabase d'associats, recaptar fons i mobi-litzar la societat civil.

Amb el suport de l'Ajuntament deBarcelona, TAC ha elaborat una enques-ta sobre els menors catalans i els video-jocs, centrant-nos en els aspectes posi-tius i negatius.

27

Edita: TACAssociació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya

Novembre de 2014Per un consum responsable de l'oci audiovisual

www.taconline.net - info@taconline.net

Amb el suport de: