Embotits Espina 1911 - 2011. 100 anys

Click here to load reader

  • date post

    26-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    279
  • download

    36

Embed Size (px)

description

Història d'Embotits Espina. Una empresa familiar i centenària vinculada a una terra, una cultura i un país.

Transcript of Embotits Espina 1911 - 2011. 100 anys

  • Embotits Espina19112011

    Cent anys

    Santi Ponce i Vivet, Universitat de Vic

  • Primera edici Vic, desembre de 2011

    Edita: Embotits Espina, SAU C. Ripoll, 57 Pol. industrial Mas Beul 08500 Vic (Barcelona) Tel.: 34-938862622 [email protected]

    Textos: Santi Ponce i Vivet (Universitat de Vic)Amb la collaboraci dAnna GorchsCorrecci: Mnica JaumeFotografies: Arxiu familiar / Arxiu Embotits Espina, SAU / Collecci de fotografia histrica de lAjuntament de Vic, Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) / Ajuntament de Vic / Brbara Ylla / Oriol Molas / BibliografiaDisseny: Dad ComunicaImpressi: Divermat Digital, SLCoordinaci: Ildefons Espina

    daquesta edici: Embotits Espina, SAU dels textos: els autors respectius de les imatges: els autors i els arxius respectius

    ISBN: 978-84-615-8948-7DL: B-42459-2011

    Agraments: Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, Arxiu Comarcal dOsona, Arxiu Municipal de Vic i Museu Sala de lEmbotit de Castellfollit de la Roca.

    Nuri Bartrina, Gemma Blanch, Mariano Bosch, Ariel Cavilli, Joaquim Comella i Bover, Joaquim Comella i Riera, Jordi Espina, Josefina Espina, Juli Espina, Marta Espina, Miquel Espina, Rosa M. Espina, Josep M. Font-Espina, Rafel Ginebra, Xavier Guilemany, David Maci, Nria Oliver, Nativitat Ordeix, Francesc de Rocafiguera, Joan Sala, Jordi Serra, Angelina Verdaguer, Llus Vergs i Jordi Vilamala.

  • Embotits Espina19112011

    Cent anys

    Santi Ponce i Vivet, Universitat de Vic

  • 4

  • 5Exemplar de llangonissa reeditada en motiu del centenari de lempresa respectant lesttica de lpoca i uti-litzant la grfica de letiqueta original.(Embotits Espina, 2011)

  • 6

  • Salutaci M. Hble. Sr. Artur Mas i Gavarr, president de la Generalitat de Catalunya

    Embotits Espina: cent anys fent pas

    s per a mi un plaer felicitar lempresa Embotits Espina amb motiu del seu centenari. Celebrar cent anys dexistncia s un orgull per als seus responsa-bles, la famlia Espina, que amb esfor i tenacitat ha fet possible aquest projec-te empresarial dxit; per ho s tamb per als treballadors, per als ciutadans de Vic, on hi ha les arrels de lempresa, i per a la comarca en general.

    Els catalans tenim una tradici de gent dempresa que ha estat cabdal per fer un pas emprenedor, i Embotits Espina ns un bon exemple. Segur que al llarg daquests anys lempresa ha passat per moments ms bons i per daltres de ms dolents, per s superant aquests ltims, i no arronsant-se davant les dificultats, que es fan palesos valors tan presents a la societat catalana com el treball, leficincia i la constncia. I aix ho ha fet la famlia Espina.

    No s insignificant que sigui ja la quarta generaci qui dirigeixi lempresa. Aquest fet parla de la voluntat del fundador dEmbotits Espina per crear un projecte de recorregut en el futur, ms enll de les especulacions. I tamb parla de la imaginaci, de lmpetu i de la valentia duna famlia que ha apostat des de fa temps per obrir-se al mn, que s una de les claus perqu les empreses puguin superar els moments difcils que vivim actualment.

    Com a president de la Generalitat no puc sin encoratjar-vos perqu conti-nueu en aquesta lnia, ja que sou un model per al conjunt del pas. En aquests moments dincerteses sou lexemple que, si Catalunya i els catalans tenim confiana en nosaltres mateixos, el futur pot ser esperanador.

    7

  • 8

  • Elogi del porcPep Palau, gastrnom i director del Frum Gastronmic

    Els catalans portem el porc gravat a la memria. El lloc que ocupa dins les nos-tres tradicions s central, i el paper que li atorguem a la nostra alimentaci s tan important que, per ms que canvin les modes i evolucioni la cuina, s insubsti-tuble. Tenim lanimal damunt laltar de les menges ms sagrades i colloquem damunt dun pedestal les delcies que ens regala. La gent daquest rac de mn es deleix per menjar porc. Els catalans en general, per de manera particular els osonencs, segur que no dubtarien a fer pujar el porc, abans que qualsevol altre animal, a larca de No. Venerem el porc de tal manera que ens costa entendre que hi hagi gent daltres cultures, b sigui per creences religioses, per preceptes diettics o per falta de tradici, que lignorin o el menystinguin. Romans i celtes lhan adulat; rabs i jueus lhan rebutjat. Tot s respectable, oi, i tant!, per no saben el que es perden de bo aquells que se nabstenen.

    El porc s un tresor. Dem matarem el porc, deia el doctor Thebussem; i afegia que el porc s lnic animal domstic que noms serveix per alimentar-se. Diu el tpic que del porc saprofita tot. Josep Pla atribua aquest fet al sentit prctic i econmic dels catalans; de ben segur que hi s per un cap. La capacitat de treure partit de totes les parts de lanimal, de cap a peus, amb enginy i bon gust, hi fan la resta. Valorem la llonza llaminera, el llom per anar b dels dos colors -, el cap de llom i els pernils, que sn les peces nobles. Per som gent de gras i magre, glatim per una llonza i per escurar el costell, i una botifarra de la bona amb mongetes, tal com toca- ens fa treure el barret. Tamb cobegem garrons i peus, morro i orella i menuts a lengrs, que fan plats per sucar-hi pa, desmorzars de forquilla, de sentiments clids i de records tendres. El porc ens dna, per, molt ms que viandes per cuinar perqu, com recordava leminent Lloren Torrado la personalitat del porc s mplia i ms subtil del que sembla quan ens el mirem com un rebost amb potes. El rebost s lespai de culte al porc. s, potser, si en busqussim una, lexpressi de seny i rauxa que millor defineix la nostra manera de ser. Hi hem confitat, previsors, en bressol de llard, les peces de la matana; hi hem guardat, ensems, bulls i bisbes de tota mena, i hi hem penjat somalles i fuets i la divina llonganissa. Deia Manuel Vzquez Mon-talbn, lany 1979, que desprs dels alemanys, els embotits que gaudien de millor fama eren els catalans. Tres dcades ms tard, en ple auge de la cuina catalana, matreveixo a afirmar que, grcies al bon ofici de cansaladers i llonganissaires, aspirem al lideratge. Per aix sn figues dun altre paner.

    9

    Foto: Adri Costa.

  • 10

  • Presentaci Juli Espina i Ordeix, director general dEmbotits Espina, SAU

    Fa ms dun segle, Alfons Espina va decidir endinsar-se en aquell mar de boira que sovint cobreix la Plana i que sempre havia contemplat a vol docell des del Mas lEspina. Ell i la seva dona, Agns Sard, van triar installar-se a Vic i deixar-se portar pel que shi feia: embotits i llonganisses. Lobrador, plantat al carrer Nou, va arrelar amb fora i va impulsar una empresa que ha passat de pares a fills fins avui. De llavors en, la fbrica ho ha amarat sempre tot i ha anat creixent com un membre ms de la famlia. Ha passat angnies i bons moments, i gaireb sempre ha tornat all que ha pres. Des daquestes pgines la famlia Espina vol expressar el respecte i ladmiraci per les vides dels seus avantpassats, per tamb una immensa gratitud a tota la gent que ha collaborat amb lempresa o hi ha participat dalguna manera, des del cercle ms ntim de la famlia fins al client annim que ha confiat en els nostres pro-ductes, aix com als provedors i als professionals que hi han treballat.

    El centenari s, tamb, una bona ocasi per reflexionar sobre lesdevenir histric i laposta de futur d'Embotits Espina, que sha sabut adaptar i refer en moltes ocasions, i que haur de saber llegir de nou el present per donar-hi resposta.

    11

  • 12

  • 13

  • ndex

    IntroducciLa llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici Els orgens La casa de pags i la matana del porc La llonganissa, la reina del rebost Llonganissa i industrialitzaci. El Salchichn de Vich La reorientaci de la pagesia

    1. Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937) Els precedents Els inicis: lobrador del carrer de Manlleu El creixement: lobrador del carrer Nou

    2. Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975) La Guerra Civil i la postguerra: crisi i estancament El redreament de lempresa La crulla de 1960: de la llonganissa al pernil cuit

    3. Miquel Espina i Claveras: expansi i reorientaci (1975-1993) La nova especialitzaci Del carrer Nou al polgon Mas Beul: la modernitzaci de lempresa Un equip de professionals

    4. Juli Espina i Ordeix: internacionalitzaci i diversificaci (1993-2011) La quarta generaci al capdavant de lempresa Noves installacions per a nous productes: el llescat Embotits Espina sobre al mn: internacionalitzaci i qualitat Un ampli catleg de productes

    Annex Histria grfica. Els professionals i les seccions. 75 aniversari. Grcies a tots

    171819

    202226

    3031

    3438

    44455256

    6061

    6467

    7071737679

    84

  • 16

    Vista panormica de la ciutat de Vic des del castell den Planas. En primer terme, a la dreta, la plaa de braus, i a lesquerra, la fbrica de llonganisses de Pere Abel. Primeries del segle XX.(Cabana, 1992-1994)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 17

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

    Actualment, la indstria alimentria de la plana de Vic s un dels sectors ms dinmics de Catalunya i dEspanya. s, alhora, un dels principals mo-tors econmics de la comarca, si tenim present que hi aporta un ter de la riquesa econmica. Dins la indstria agroalimentria destaca el sector carni i la producci dembotits1 i derivats del porc, amb empreses emblemtiques com Crnicas Osona, Crnicas Sol, Casa Tarradellas, Cuits Erre, Embotits Artesans Can Duran, Embotits Espina, Embotits Monells, Embotits Sal-got, Industrias Crnicas Montronill, La Piara, Mafriges, Marc Joan, Patel i Sala de Desfer i Magatzem Frigorfic J. Vias, entre daltres. Recentment, lobertura dels nous eixos viaris que uneixen Vic amb les comarques del Se-gri, el Bages, el Girons, el Ripolls i la Garrotxa, ha contribut a consolidar un poders clster industrial del sector carni.

    Tota aquesta realitat t els orgens en els canvis que es van produir durant la segona meitat del segle XIX i el primer ter del XX. Cal tenir en compte que la modernitzaci i la nova especialitzaci de la pagesia daleshores, la revo-luci dels transports, que va significar larribada del ferrocarril, i laparici duna indstria moderna dels embotits a casa nostra, van canviar radical-ment el paisatge econmic i social.

    L'any 2011 va fer cent anys que Alfons Espina decid obrir un obrador de llonganisses a la ciutat de Vic, la qual cosa li va permetre fer-se un lloc en el si dquesta indstria emergent. Un segle ms tard, de la quinzena de marques registrades a principis del segle XX, nhan sobreviscut quatre, de les quals solament Embotits Espina i Riera Ordeix shan mantingut sota el control de la famlia que les va crear. El fet que Embotits Espina encara exis-teixi com a empresa familiar ha estat possible grcies a lesfor de quatre generacions que lhan tirada endavant. Avui dia aquell petit obrador fundat per Alfons Espina sha convertit en una empresa dunes mides considerables i amb una clara projecci internacional. La facturaci, de gaireb trenta mi-lions deuros anuals, la colloca en la tercera posici del rnquing dempreses productores dembotits i derivats del porc de la plana de Vic.

    1 Lany 1985, tret del cas excepcional de Barcelona, Osona era la comarca amb ms indstries del porc de Cata-lunya, amb 60 marques registrades. (Torrado, 1985)

    Santi Ponce i Vivet, Universitat de Vic.

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 18

    Els orgens

    Nstor Lujn, gastrnom, periodista i escriptor, ens recorda que les pri-meres referncies escrites sobre el consum de carn de porc a la pennsula Ibrica procedeixen dels historiadors clssics:

    Ens parlen del seu peix, lloen loli, enalteixen els vins i recorden, amb delit i go-lafreria, els pernils. El poeta Marcial, nascut a Bilbilis, prop de Calatayud, en parlar des de Roma dels pernils, lloa els de la Ceretnia, s a dir, els de lactual Cerdanya. No oblidem que aleshores, a la pennsula existia un porc en estat mig salvatge, i a Catalunya, on la vegetaci boscosa era tota a base de roures i alzines, aquests animals hi devien ser molt abundants. Pasturaven pels boscos, salimentaven a lhivern a les porqueres i la matana havia de ser una gran festa. (Comella,1992: 4)

    Grcies a aquestes referncies i als estudis arqueolgics, tamb sabem que els ibers ja elaboraven derivats del porc, com per exemple pernils, abans que arribessin els comerciants grecs i els conqueridors romans. A lalta edat mitjana el domini sarra de la pennsula Ibrica, iniciat lany 711, va fer que el porc es prohibs. Potser per aix va esdevenir un nou signe didentitat religiosa per part del cristianisme que, des dels contraforts dels Pirineus, va iniciar la conquesta dels territoris ocupats. Fos com fos, els derivats porcins es van incorporar amb assidutat a la base de lalimentaci popu-lar, tal com ressenya Francesc Eiximenis lany 1384 al llibre Com usar b de beure e menjar. En receptaris medievals com el Llibre de Sent Sov, annim escrit el 1324, i el Llibre de Coch, escrit per Rupert de Nola al segle XVI, la cansalada i altres productes del porc hi apareixen utilitzats mpliament. A partir del barroc (s. XVII), els embotits i altres derivats porcins es troben als receptaris escrits pels monjos, i des del segle XIX fins avui no cal dir que s'esmenten en els receptaris tradicionals.

    Gravats d'un porc i de la matana del porc segons un llunari siscentista. (Amades, 1983)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 19

    La casa de pags i la matana del porc

    A casa nostra, la tradici manava que aquell porc que es criava a les cases de pags al llarg de lany fos sacrificat coincidint amb els primers dies freds de la tardor, entre Sant Mart (l11 de novembre) i les festes de Nadal. Aix ho recull el canoner popular:

    Si vols passar un bon Nadal,tingues un bon porc en sal.

    Per Nadal,sang de porc al rieral.

    Per Nadal,posarem el porc en sal.

    Per Nadal,tot porc matars,

    estigui magreo estigui gras.

    La matana i el fet de salar el porc per conservar-lo, doncs, esdevenien un ritual important dins el cicle de lany de la pagesia catalana (per tamb als pobles i als carrers de les ciutats), ja que aplegava familiars i amics que es disposaven a fer la conserva de la carn que no es consumia en cru per tenir el rebost farcit la resta de lany. Les cases importants mataven tres o quatre porcs o, fins i tot, algun ms. De fet, la gent de la Plana jutjava la importncia de les cases segons els porcs que mataven. El significat dun rebost ben pro-vet de viandes i llonganisses va prendre fora en la dita popular lligar els gossos amb llonganisses, com a concepte ponderatiu dabundncia, perqu la llonganissa esdevingu una icona cultural de la riquesa i el benestar. Cal recordar, per, que en moltes cases de pags noms omplien el rebost amb aquelles parts del porc que no podien vendre, que del porc saprofita tot!, mentre que les parts ms apreciades de lanimal, els pernils, les espatlles i els lloms, es duien a vendre al mercat de Vic, on sovint eren comprades pels llonganissaires de la ciutat com a matries primeres. Amb aquesta carn, prviament trinxada, pastada i embotida, elaboraven les llonganisses als obradors. Aix ens ho recorda Josep M. Sol Sala:

    Un cop feta la matana, el pags es quedava amb les parts menys nobles del porc: la cansalada, els greixons, la sang, el fetge, el costellam, lorella, el morro,

    Banyes de vaca i embut de llaut utilitzats per embotir carn de porc. (Museu de l'Embotit)

    Sarr d'eines per a la matana del porc. (Museu de l'Embotit)

    Cermica on es representa la matana del porc. Primeries del segle XIX. (Museu de l'Embotit)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 20

    el cap i la pota. La resta,- el pernil, lespatlla, el llom...- era lor vermell sagnant de la masia. All seria venut al mercat de Vic. (Comella, 1992: 16)

    Els embotits que es preparaven, juntament amb el llard, eren de gran utilitat per fer passar el fred rigors dels llargs hiverns de la plana de Vic, on la dita parla de nou mesos dhivern i tres dinfern. Les viandes, que elaboraven exclusivament les dones de la casa, encapalades per la budellera o mocade-ra, eren moltes i variades, segons el tipus de budell on sembotien i si es feia amb carn cuita o crua, per, aix s, sempre amanida amb sal i pebre negre. Aix, hi havia: llonganisses culanes, semiculanes i arrissades; botifarra crua, cuita, de perol, blanca, negra o amb ou; bisbes o bulls amb sang o sense sang; fuets i altres embotits, per tamb pernils, baiones, llom adobat, etc.

    La llonganissa, la reina del rebost

    De totes les conserves esmentades, la ms preuada per les seves caracte-rstiques organolptiques i el seu sabor inconfusible era i continua sent la llonganissa, i la de Vic, concretament, dotada d'un carcter especial per les condicions climtiques de la comarca, va prendre volada arreu i s recone-guda com una gran menja des de fa segles.

    L'etimologia de la paraula llonganissa

    Joan Coromines defensa que 'llonganissa' ve del llat vulgar lucanica, dit aix perqu els embotits romans ms valorats procedien de la provncia de Lucania, a prop de Roma. Altres teories, en canvi, apunten que la paraula llonganissa podria haver manllevat el nom del budell emprat per embotir-les, ja que es tracta del ms llarg (llong). Per contra, salchichn procedeix del llat salsicia.

    Per elaborar-la es fa servir la carn magra del porc procedent dels pernils i de les espatlles, aix com el llom d'animals adults de ms de 100 quilos. La carn, neta de tendons i de venes, es trinxa i es barreja amb la cansalada tallada a daus. Desprs, samaneix amb sal i pebre negre, que es diu Singapur pel seu origen. La barreja resultant semboteix en els budells ms llargs i regulars del porc, anomenats culans. Una vegada enllestit el procs delaboraci, es penja en un lloc fresc i ventilat de la casa, preferentment a les golfes, durant un perode que va dels sis als vuit mesos. A partir d'aquest moment

    Tota la famlia participava a la matana del porc. Primeries del segle XX. (Josep Palmarola, ACOS)

    Matana del porc a la masoveria del Pujolar, a les Masies de Roda, lany 1955. (Castell, 2008)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 21

    la curaci de la llonganissa depn del clima i de la m experta i amatent del llonganissaire, que s fonamental per regular el fred, la boira, la solana i la humitat, bons aliats de lembotit en el seu procs de maduraci. Una part de la transformaci que pateix la llonganissa durant la curaci ve de la fermen-taci que genera la flora bacteriana, afavorida per la famosa boira de Vic, la pubilla de la comarca.

    El resultat de tot aquest procs artesanal s un embotit dalta qualitat i de gran valor nutricional, lloat i reconegut arreu. L'any 1870, a l'obra El Salchi-chn de Vic, Joaquim Salarich afirmava:

    El cel ha concedit certament un benefici en fer que les llonganisses assecades dintre dun radi ben determinat i fora circumscrit prenguin una aroma i gust especial que no es pot trobar enlloc ms.

    La llonganissa de Vic ja era present a les principals fires i exposicions inter-nacionals ms concorregudes de la segona meitat del segle XIX i del primer ter del segle XX, com per exemple la de Pars de 1855 o la de Filadlfia de 1868. La seva anomenada va arribar tan lluny que fins i tot va ser lloada en poemes i obres de teatre i tastada als restaurants ms selectes de Barcelona. Josep M. Sol i Sala esmenta un prescriptor reial de la llonganissa de Vic:

    Un dels enamorats de la llonganissa de Vic fou el propi Alfons XIII. El Monarca en les seves visites a Vic acomplia sempre els tres preceptes. Visita al Bisbe, a la Catedral i a una fbrica de llonganisses. (Comella, 1992: 26)

    Alfons XIII va visitar diverses vegades la ciutat. Durant la seva primera estada, el novembre de 1908, es va hostatjar al Palau Episcopal i va visitar la fbrica de Joan Torra, que era el provedor oficial de la casa reial:

    Desprs del passeig arqueolgic al Museu i al Temple Rom, rei i squit es deixaren caure a la fbrica de llonganisses de Joan Torra on tot un enfilall dembotits, embolicats amb paper destany, dibuixaven el nom del Rei. (Sol, 1980)

    Oli del segle XVII que reprodueix l'elaboraci d'embotits a Flandes, una prctica que, com a Catalunya, s habitual a l'Europa atlntica. A sota, detall de la mocadera embotint amb una banya.(David Teniers, Fent salsitxes, The Grohmann Museum, "Man at Work" collection, Milwaukee, Wisconsin)

    Trinxadora de carn Alexanderwerk, una marca alemanya molt utilitzada en els obradors catalans de comenaments del segle XX. (Museu de l'Embotit)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 22

    Algunes dites relacionades amb el porc - Per Sant Mart, mata el porc i enceta el vi- Per Nadal, el porc en sal- Per Sant Toms, agafa el porc pel nas- Mata el porc pel gener, si vols que es conservi b- Qui t nou porc a la salera, bon Nadal se li espera- Alleluia, alleluia, qui no mata porc no menja xulla- Qui t hort i porc, tot lany t bon conhort- Del porc, fins la cua s bona- A cada porc li arriba el seu Sant Mart

    (Dolcet, 2010: 22)

    Llonganissa i industrialitzaci. El Salcichn de Vich

    Les primeres referncies escrites de la llonganissa de Vic apareixen lany 1456, encara que els estudiosos reculen fins als voltants del segle IV per trobar-ne lorigen, quan selaborava a les masies de la comarca a partir duns porcs negres autctons, avui dia desapareguts. Aix i tot, no va ser fins a mitjan segle XIX, que es va comenar a produir industrialment.

    La revoluci industrial, iniciada a Catalunya lany 18332 de la m de la indstria txtil, va comportar una progressiva transformaci del conjunt de leconomia i de la societat del moment. A la plana de Vic aquesta trans-formaci es va accelerar la segona meitat del segle XIX, amb la proliferaci de fbriques i de colnies industrials que aprofitaven les aiges del riu Ter3 com a font energtica alternativa al vapor, una vegada confirmat el fracs de les explotacions de carb dhulla dOgassa i de Surroca, al Ripolls. Para-doxalment, la construcci de la lnia ferroviria, que havia de subministrar carb als vapors txtils del Barcelons i de les comarques litorals venes, va permetre a la indstria osonenca proveir-se de cot en floca procedent del port de Barcelona i, alhora, transportar els filats i teixits acabats des de les fbriques de riu i des de colnies cap a la capital catalana. Al seu torn, el creixement demogrfic, lespecialitzaci en el sector secundari de la pobla-ci i el creixement urb van esperonar el desenvolupament duna notable indstria agroalimentria. Aquest sector va introduir noves tecnologies en

    3 Precisament, el desplaament de la indstria txtil cap a les poblacions properes banyades pel Ter (Manlleu, Roda de Ter, Sant Quirze de Besora...) va abocar a una certa decadncia leconomia de la ciutat de Vic, ja que la ciutat no disposava de la fora hidru-lica necessria per generar energia.La indstria adobera i la dels embotits va suplir, en part, aquest esllangui-ment vigat, fins que larribada de lelectricitat a les primeries del segle XX va permetre superar el dficit energtic de la ciutat.

    2 Lany 1833, al carrer Tallers de Barce-lona, es va posar en funcionament la fbrica txtil Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, la primera dEspanya accionada amb un motor de vapor.

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 23

    els processos productius per, sobretot, es va aprofitar de la revoluci dels transports. Cal tenir en compte que l'any 1850 va arribar a Vic la carretera de Barcelona i el 1875, el tren. La xarxa ferroviria, que afavoria la comercia-litzaci, va propiciar l'inici de la producci massiva i estandarditzada.

    A mitjan segle XIX, comerciants com Josep Riera Font, fundador de la casa Riera Ordeix, i el seu fill Pau Riera i Ordeix, conegut com Pau Muleta, com-praven llonganisses tendres elaborades de forma tradicional per pagesos de la comarca, les assecaven al seu establiment i les posaven a la venda. Altres comerciants destacats daquest perode inicial foren Francesc Teixidor, B. Marquet i J. Oriol, Flix Vivas, Segimon Andreu, Antoni Ricart, Pere Mon-ner o Ramon Vilardell. Molts daquests tractants van acabar muntant petits obradors i es van convertir en els futurs industrials de la llonganissa. Aix doncs, el procs industrial delaboraci de la llonganissa de Vic es va iniciar amb capital dorigen comercial.

    Joaquim Salarich, l'any 1870, ja exposava la convenincia de desenvolupar aquesta indstria a la plana de Vic per la idonetat del clima:

    Sealar una o ms industrias que por las condiciones climticas y topogrficas de esta poblacin y dems circunstancias especiales, desarrolladas en grande escala, pueden ser un poderoso elemento de riqueza en esta comarca, fijando los medios ms adecuados a su realizacin. (Salarich, 1870: 5)

    En aquest moment, a les darreries del segle XIX, molts obradors tradicio-nals van donar pas a fbriques de nova planta de grans dimensions, com la de Leo Marnet (1898), vingut de Li, coneguda com La Sibria; la de Pere Abel, al costat de lestaci de ferrocarril, i la de Robert i Cia. (1880). Les f-briques de Joan Riera (1882) i de Can Torra, marca absorbida posteriorment per Robert i Cia., brillaven per la seva arquitectura contempornia moder-nista. Tamb tenien unes dimensions considerables la fbrica dels Hereus de Josep Riera i Font, a la plaa dels Mrtirs; la de Caellas i Pompido, al carrer del Nord, i la de Josep Sendra i Cia., al Portalet. Totes aquestes fbri-ques funcionaven amb vapor o amb gas i es beneficiaven dels avantatges de les economies descala, fet que els permetia tenir uns costos unitaris menors que els dels obradors tradicionals i, alhora, una productivitat molt ms elevada. Produen massivament per als mercats catal i espanyol i per a les colnies, especialment Cuba.

    Fbrica de Joan Torra, d'estil mo-dernista, al carrer Bisbe Morgades, posteriorment convertida en farinera. Dcada de 1920. (Cabana, 1994)

    Fbrica de Joan Riera, destil mo-dernista, construda l'any 1882 a la carretera de Gironella. Fotografia del 1905. (Josep Palmarola, ACOS)

    Imatge del vapor de Pujol i Casacuberta. L'energia arriba als telers a travs de l'embarrat. Barcelona, 1915. (Cabana, 1994)

    Obrador de la fbrica de Josep Sen-dra, situada al Portalet. Dcada de 1910. (Joan Sendra de Mas, ACOS)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 24

    De la importncia que havia assolit la indstria de la llonganissa vigata-na, coneguda com a Salchichn de Vic, aix com la daltres poblacions del Bergued, el Moians, la Garrotxa i Girona, en donava fe la Junta Consultiva Agronmica lany 1891:

    Bastante extendida [se encuentra] esta industria en la provincia, son notables los tocinos y famoso el rico salchichn de Vich, que se fabrica tambin en otras comarcas, tales como Berga, con fbricas en Casserras y Bag i en Castellter-sol, i la butifarra catalana. Las salchicheras de Vich sn monumentales fbri-cas movidas vapor, dotadas de la maquinaria ms perfecta. [...] La cantidad de Salchichn que se elabora en Vich anualmente es de 300.000 kilogramos, y en los alrederores y pueblos de la comarca 350.000 kilogramos; en junto 650.000 kilogramos de salchichn. (Castells, 2000-2001: 261)

    Segons limpost de consums de la ciutat de Vic, a les primeries del segle XX bona part de la producci de llonganisses de Vic sortia de les fbriques de Josep Riera, A. Gran, Ramon Cunill, Josep Bofill, Josep Parareda, Pere Abel, Leo Marnet, Caellas i Pompido, Robert i Cia., Joan Riera, Francesc Riera i Joan Torra, a banda de les de S. Poudevida i Jaume Vivas, que a partir de 1906 van deixar daparixer als registres. Lany 1911 shi va incorporar lobrador dAlfons Espina, que no est registrat fins als anys 1915-1916, junta-ment amb Francesc Cunill, Jeroni Jurnet, Teresa Mauri, Jacint Casademont i un tal Balaguer. Tots els llonganissaires plegats, aquella temporada de 1915-1916, van arribar a consumir 1.194.473 kg de carn per a la producci de llonganisses.

    La producci industrial dels embotits tamb havia estat possible grcies a la professionalitzaci daquelles tasques que, de forma tradicional, porta-ven a terme els homes que mataven el porc i les dones mocaderes. Tamb van evolucionar altres oficis, com els ganiveters i ferrers, que havien de desenvolupar les eines i les mquines necessries per a les fbriques modernes dembotits.

    Cartells modernistes de les fbriques de Joan Torra i de Riera Ordeix.(Cabana,1992-1994/Comella, 1992)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 25

    Caracterstiques de la llonganissa de Vic

    La llonganissa de Vic presenta uns trets especfics en laspecte que ajuden a distingir-la de les altres:

    Quan es talla, el color vermell, intens i brillant, deixa perfectament visibles els petits daus de cansalada i el pebre negre en gra, que integren la tradicional composici daquest producte.

    Externament destaca la flora, que durant el procs dassecatge sha assentat en les tripes naturals que han servit per embotir la carn de porc seleccionada.

    (Dolcet, 2010: 108-109)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 26

    Reorientaci de la pagesia

    El fort increment de la demanda de carn per part de la indstria de derivats es va cobrir, en un primer moment, amb la importaci de porcs proce-dents del Valls, del Barcelons i, fins i tot, de Frana, que arribaven a Vic en ferrocarril. Rpidament, per, la pagesia osonenca va reorientar lespecialitzaci cerealcola tradicional cap a la producci de bestiar porc i vacum4, tal com havia recomanat el metge Josep Salarich, fill de Joaquim, a lobra El Cultivo Alterno. Lany 1908, com a dada significativa, cal esmentar que es van sacrificar a Vic 30.000 porcs, valorats en set milions i mig de pessetes.

    A ms, la cria de porcs dengreix va estimular la producci de garrins, que es venien a la plaa dels Mrtirs, ben a prop de lobrador que tenia Alfons Espina al carrer Nou. Per tal de millorar-ne la raa, den de la dcada de 1870 es van creuar porcs autctons amb truges forasteres ms productives, com la francesa craonesa o langlesa Yorkshire. En aquest temps la plana de Vic es va convertir en la principal productora de garrins de Catalunya. Calls i Marquet, amb el pseudnim Isidro de la Plana, afirmava:

    De bestiar porqu no hi ha masover ni masoveret que non tinga i limportncia de les transaccions que constantment sestan verificant en els mercats del dissabte de la plaa dels Mrtirs difcilment lha arribat a assolir cap comarca catalana. (Calls, 1908: 497)

    A les primeries del segle XX la cria i l'engreix ja shavia ests de forma rpida entre els masovers mitjanant els contractes de parceria. Lany 1908 Joaquim dAbadal i Calder5 expressava els canvis soferts:

    5 Propietari agrcola i llicenciat en dret, fou president de la Cambra Agrcola Ausetana, de la Federaci Agrcola Catalano-Balear i de La Unin Agraria Espaola. Tamb fou soci fundador del Crcol Literari de Vic i promotor de la fundaci del Museu Episcopal de la ciutat.

    4 Tamb es van introduir els conreus de patates, blat de moro i plantes farratgeres en els trnits o rotacions.

    Mercat de garrins a la plaa dels Mrtirs. Primeries del segle XX. (Josep Palmarola, ACOS)

    Mquina de batre accionada per un tractor. Mas Gallissans de Santa Cec-lia de Voltreg, 1928. (Arxiu privat de Gallissans. Extret de: CCEPC, Projecte Mn Agrari)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • Imatge del mercat de garrins de la plaa dels Mrtirs. Primeries del segle XX. (Josep Palmarola, ACOS)

    27

    Com aussiliar del conreu ha estat en aquesta comarca la cria del bestiar en son orgen, ja que la terra no era destinada a son manteniment, sino que les besties servan per les feynes agrcoles o la manutenci dels conreuadors. El conven-ciment dels agricultors de que les terres necessitan esser ben femades per pro-duhir y laument del preu de tota classe de bestiar que ha fet possible econmi-cament la cria i recria a lestable, unich modo de realisarse a la Plana de Vich, ha fet desenrotllar en gran manera aquest ram de lindustria agrcola aumen-tant la cantitat de caps i mellorant les races que shi cran, fent tot plegat que la cra del bestiar tingui actualment una importancia que quaranta anys atrs nos podia sospitar. (Abadal, 1909: 32)

    El 1927 lespecialitzaci porcina de les explotacions agrries i la producci de derivats es trobaven plenament consolidats. En aquest moment hi havia a Vic divuit fbriques dembotits que en un any produen, aproximadament, un mili de kg de llonganisses. (Reparaz, 1928: 233)

    Sens dubte, la indstria llonganissaire de Vic havia pres volada.

    La IGP Llonganissa de Vic

    Lany 1992 la Uni Europea va concedir a la llonganissa de Vic la Indicaci Geogrfica Protegida Llonganissa de Vic, un dels distintius de qualitat ms prestigiosos en aquest mbit. Aix vol dir que noms les empreses crnies si-tuades en alguna de les 28 poblacions que componen la plana de Vic poden ser mereixedores daquest distintiu, sempre que compleixin els estrictes requisits de composici i de qualitat que sestableixen en el reglament de la UE.Per garantir que la llonganissa de Vic compleix permanentment els alts nivells de qualitat que es requereixen per a aquest producte, el Consell Regulador de la IGP Llonganissa de Vic t encomanada a una entitat de certificaci independent i de reconegut prestigi la verificaci dels processos que segueixen les empreses, aix com lanlisi de les llonganisses que es comer-cialitzen. Daquesta manera, el Consell Regulador sassegura que es respecta la normativa de qualitat europea. (Dolcet, 2010: 108-109)

    Introducci. La llonganissa i els embotits a la plana de Vic, una llarga tradici

  • 28

  • 29

  • Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

    Lany 1911, Alfons Espina i Garriga, advocat i procurador nascut a Collsuspina, va establir un obrador de llonganisses al carrer de Manlleu de Vic i el va traslladar, uns anys desprs, al carrer Nou. La creaci de l'obrador va coincidir amb un perode de consolidaci de la inds-tria dels embotits a la capital de la comarca dOsona. Grcies a la qualitat del seu producte, lempresa dAlfons Espina va aconseguir fer-se un lloc en els mercats local i catal i establir una slida xarxa comercial arreu de lEstat espanyol.

    1

  • 31

    Els precedents

    Alfons Espina i Garriga (Collsuspina, 1867Vic, 1937) era l'hereu del Mas lEspina de Collsuspina, a la parrquia de Sant Cugat de Gavadons, on justament se situa el vrtex hidrogrfic en qu convergeixen les conques dels rius Ter, Bess i Llobregat. El Mas lEspina, documentat al segle X, s un gran casal amb annexos que revelen construccions posteriors, dels segles XVI fins al XIX, i que disposa, a ms, duna gran galeria i d'alguns elements esculpits del segle XVI. Parla de la seva importncia que el poble de Coll-suspina degui el seu nom al fet que es form a sota del coll de lSpina (Coll suspina, en catal antic), nom original de la casa i cognom de la famlia fins al segle XVIII.

    Procedent de la pagesia benestant, quan era jove Alfons Espina es trasllad a Barcelona, on va estudiar dret i va exercir dadvocat. El 15 dagost de 1898 va ser nomenat procurador dels jutjats de la ciutat comtal. Precisament a la capital catalana es cas amb Agns Sard i Mas, nascuda lany 1868 a Igualada, i amb qui va tenir quatre fills, Josep (1898), Ramon (1900), Alfons (1902) i Montserrat (1904), que van nixer al barri de Grcia, on tenien fixada la residncia.

    Mas lEspina. Collsuspina.

    Era del Mas l'Espina. D'esquerra a dreta: Ramon Espina, Mn. Mariano (amic de la famlia), Alfons Espina, Agns Sard, amics i masovers de la casa. De blanc i asseguda davant del seu pare, la filla del matrimoni, Montserrat Espina.

    Mercat setmanal a la plaa del Mercadal. Any 1919. (Joan B. Blancafort, ACOS)

    Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

  • 32

    Quan va morir el seu pare, l'any 1907, ell i la seva famlia es van traslladar de la casa pairal a Vic, concretament al nmero 30 de la plaa Major, aleshores anomenada plaa de la Constituci, a la banda de tramuntana. Des de la ca-pital de la Plana gestionava les propietats familiars de Collsuspina i, alhora, seguia exercint la seva professi de procurador. Labril de 1908 es va donar dalta a la contribuci industrial de la ciutat.

    Leconomia de la plana de Vic durant el primer ter del segle XX

    El primer ter del segle XX va marcar la crulla histrica entre la tradici decimonnica i la modernitat. Va ser un perode de contrastos en qu la socie-tat de carcter rural es va desintegrar definitivament per donar pas a noves estructures econmiques que van generar un nou marc de relacions socials, fonamentades en nous valors i idees. En aquest sentit, cal remarcar la consolidaci del catalanisme conservador, conegut com a vigatanisme, que es va concretar en les figures del bisbe Torras i Bages i del canonge Jaume Collell. Contrriament a aquest vigatanisme, tamb cal fer esment de lexpansi de les ideologies anarcosindicalista i socialista.

    Des del punt de vista demogrfic, la poblaci dOsona, que shavia estancat al llarg de la segona meitat del segle XIX, va passar de 43.938 habitants lany 1900, a 58.259 el 1930. Les crisis de subsistncia van desaparixer definiti-vament i les ciutats industrials de la conca del riu Ter van experimentar un notable creixement grcies, en part, a la immigraci procedent dels pobles de les zones ms muntanyenques. Aquest creixement es va produir de ma-nera parallela al desenvolupament econmic, caracteritzat per una societat plenament industrial en qu els sectors secundari i terciari van crixer en detriment de la poblaci pagesa. Lany 1930, la indstria ocupava ms del 40% de la poblaci activa, mentre que els serveis noms suposaven el 25%. Com a conseqncia del creixement econmic, lany 1896 va nixer la Caixa dEstalvis Comarcal de Manlleu, lany 1911 es va inaugurar a Vic una oficina de la Caixa dEstalvis i Pensions de Catalunya i Balears i el 1918 es va fundar la Caixa Parro-quial dEstalvis de Torell.

    La industrialitzaci iniciada feia ms de mig segle grcies al sector txtil va se-guir endavant i es va diversificar. Les indstries mecniques, agroalimentries, adoberes o hidroelctriques, entre daltres, es van obrir cam,

    Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

    La colnia txtil Baurier (Salou) de les Masies de Roda, a tocar del riu Ter. Postal de les primeries del segle XX. (Cabana, 1992-1994)

  • 33Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

    Treballs de curtici en una adoberia de pell a Vic. (Cabana, 1992-1994)

    Assecat de llana a les adoberies, a la riba del riu Mder. Al fons, el pont de Queralt. Primeries del segle XX. (Cabana, 1992-1994)

    Tren de vapor a lestaci de la ciutat i vista panormica de la plana de Vic. Primeries del segle XX. (Josep Palmarola, ACOS)

    i el vapor i laigua van donar pas a lelectricitat com a nova fora energtica. El 1896 la xarxa elctrica va arribar a Manlleu i a Torell, i un any ms tard, a Vic. Al seu torn, el sector agrcola de la comarca va consolidar la nova especialitzaci pecuria, fonamentada en la producci de porcs dengreix i de vaques de llet, per tamb de guarans, que sexportaven arreu del mn.

    Des dun punt de vista laboral, el primer ter del segle XX es caracteritz per la consolidaci de les formes organitzatives del moviment obrer, sorgit durant la segona meitat del segle XIX. Els sindicats i les associacions populars enquadraren aquest moviment, cada vegada ms belligerant. Les vagues i les manifestacions es van intensificar en un perode de fortes tensions amb la patronal, derivades de les dures condicions de vida i de treball dels obrers. Foren sonades les vagues generals de 1899, 1901, 1909, 1914, 1919 i 1920. Daltra banda, proliferava el moviment cooperatiu, i per aix durant aquest perode es van fundar 34 cooperatives de consum.

  • 34

    Els inicis: lobrador del carrer de Manlleu

    La documentaci que es conserva de lpoca s prcticament inexistent, per per la informaci que sha anat transmetent de pares a fills, se sap que lany 1911 Alfons Espina va obrir un obrador-botiga al nmero 47 del carrer de Manlleu de Vic. S'hi elaborava, bsicament, llonganissa i, en menor mesura, fuet, pernil curat, greixons i catalana. La fabricaci es concentrava en els mesos de tardor i hivern, els ms adequats per manipular la carn de porc. Eren mesos de fred, com correspon al clima continental mediterrani de la plana de Vic, situada a uns 500 metres daltura sobre el nivell del mar i envoltada de muntanyes. Les tradicionals boires de la ciutat afavorien el desenvolupament de la flora bacteriana que caracteritza la curaci de la llonganissa de Vic.

    Com era habitual, a la planta baixa de lobrador se seleccionava la carn, es trinxava, s'assaonava, es pastava i, finalment, s'embotia, mentre que les plan-tes superiors es destinaven a assecar les llonganisses, els fuets i els pernils. Es tractava de procediments manuals que se servien duna tecnologia bsica: una mquina de trinxar carn, una altra de pastar, una xeringa per embotir y todo movido por un motor de gas de fuerza de un caballo y medio situado en el mismo edificio, tal com se cita en el document dobertura de lactivitat de la

    Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

    Ramat de porcs al Portalet de Vic, a lalada del Palau Episcopal, un dia de nevada. Primeries del segle XX. (Annim, ACOS)

    El carrer de Manlleu des de la rambla del Passeig, a lalada de Santa Clara,a les primeries del segle XX. (Josep Palmarola, ACOS)

    Trinxadora de carn de l'obrador de Josep Riera i Font. Dcada de 1910. (LAbans, 2001)

  • 35

    Noficaci a lAjuntament de Vic de linici de producci de llonganisses de la temporada 1915-1916

    Alfonso Espina Garriga, mayor de edad y vecino de esta ciudad, segun cedula personal que exhibe, V. E. respetuosamente expone:

    Qu de conformidad lo prevenido en el articulo 113 del Reglamento de consumos vigente, d formal aviso a esta administracin de que en el dia de maana dar comienzo la fabricacin temporal de salchichon en su fbrica sita en el nmero 47 de la calle de Manlleu de esta ciudad, empleando como materias primeras carnes frescas magras de cerdo e intestinos.

    No es posible precisar la cantidad diaria que elaborar, esto depende de la mayor o menor entrada de carnes.

    Los aparatos destinados a la elaboracin son una mquina para trinchar carnes, otra de pastar y una jeringa para embutir, sin ser posible por la razn antes dicha, precisar de manera exacta la cantidad que elaborar, y todo movido por un motor de gas de fuerza de un caballo y medio situado en el mismo edificio.

    Las operaciones de trabajo empezaran a las siete de la maana y finiran a las ocho de la noche, guardando proporcin con las entradas.Y en cumplimiento del articulo antes citado, firma la presente por duplicado en Vich a treinta de octubre de mil novecientos quince. Alfonso Espina

    Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

  • 36

    temporada 1915-1916, que el reglament de consums de lAjuntament de Vic obligava a fer. Daltra banda, el pis principal de ledifici de lobrador del ca-rrer de Manlleu es va convertir en la nova residncia familiar, segons consta al padr dhabitants de lany 1916, i al pis de la plaa Major hi va anar a viure Consol Espina, una de les germanes menors dAlfons.

    En un dels primers documents de l'Ajuntament de Vic sobre la producci de llonganisses, de la temporada 1915-1916, hi apareix lobrador dAlfons Espina. En aquest document shi registra la quantitat de carn fresca consu-mida entre els mesos doctubre i mar per a la producci de llonganissa. Els 18 obradors que hi havia a la ciutat van consumir 746.230 kg de carn magra fresca de porc, de la qual 15.285 kg, s a dir, l1,3% del total, corresponia a Alfons Espina. Es tractava duna quantitat modesta, si la comparem amb la producci de les modernes fbriques de Pere Abel, Leo Marnet, Caellas i Pompido, Robert i Cia., Francesc Riera i Joan Torra que, juntes, consumien el 68% del total de la carn per a llonganissa. Amb el pas del temps, per, la producci de lobrador Espina va crixer, de manera que dos anys ms tard, la temporada 1917-1918, el consum de carn destinada a fer llonganissa va ser de 22.710 kg, la qual cosa representava el 2,6% del total produt pels fabri-cants vigatans.

    Pgina dreta

    Document original en qu apareix Alfons Espina com a productor de llonganisses. (Arxiu Municipal de Vic)

    >

    Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

    Consum de carn de l'obrador Espina per a lelaboraci de llonganisses de la temporada 1917-1918

    7000 Kg

    5250 Kg

    3500 Kg

    1750 Kg

    0 Kg

    octubre novembre desembre gener febrer mar abril maig

  • 37Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

  • 38

    El creixement: lobrador del carrer Nou

    Cap a lany 1920, Alfons Espina trasllad lobrador i la residncia a dues cases contiges, ubicades als nmeros 91 i 93 del carrer Nou, molt a prop de la plaa dels Mrtirs. A partir d'aquest moment es van obrir volumino-sos llibres de comptabilitat i, per tant, es va normalitzar ladministraci de lempresa. Aquests llibres de comptabilitat indiquen que la producci dembotits va crixer durant la dcada de 1920 i la primera meitat de 1930, i que es comercialitzaven arreu de Catalunya i dEspanya grcies a la xarxa de ferrocarril, aix com a la de correus i telgrafs.

    A ms del mercat local i comarcal, el gruix de la producci que sortia de lobrador dAlfons Espina es venia a les places comercials de Barcelona i daltres ciutats catalanes, especialment les costaneres, com ara les de les comarques del Maresme, el Barcelons, el Baix Llobregat, el Garraf, el Pene-ds, el Tarragons i les Terres de lEbre, per tamb a les terres de ponent, al Valls i a altres comarques centrals. No obstant aix, destaca lexpansi cap a la Pennsula, on es va desplegar una gran xarxa de comercials, repartits es-pecialment arreu del Pas Valenci, Arag, La Rioja, Mrcia, Castella-Lle, Madrid, Andalusia, el Pas Basc, Cantbria, Astries i Galcia, i que arribava fins a poblacions de les Illes Balears i de les Canries, tal com es desprn de la ubicaci dels comissionistes-comercials que es reprodueix al quadre se-gent. Aix doncs, Alfons Espina va saber aprofitar les relacions amb altres collegues de professi, amb els quals va teixir una atapeda xarxa comercial.

    Els comercials rebien el 3% de la facturaci de les comandes i limport de la tramesa de les cartes i dels telegrames que enviaven. Les relacions dAlfons Espina amb aquestes persones era intensa, segons es desprn de labundant correspondncia registrada entre ambdues parts. En aquest sentit, la seva formaci acadmica va contribuir de forma decisiva a convncer comercials i clients. Per exemple, en una carta del 16 de juliol de 1924 adreada a Bilba-no Garca, de Melilla, escriu:

    Muy Sr. Mio: Deseando exportar esa comarca y precissandome representante conocedor del ramo, me permito molestar su atencion por si le conviene ser nombrado como tal. En caso afirmativo le enviaria condiciones especiales y demas datos. [...]

    Fbrica i habitatge de la famlia Espina al carrer Nou.

    Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

    Primer llibre de comptabilitat de lempresa (des de 1920 fins a 1936).

  • 39

    MADRID

    La Corua

    Santiago deCompostela

    VigoTuy

    Orense

    Lugo

    Oviedo

    San Juan de Nieva

    Gijn

    Langreo

    Len

    Astorga

    Monforte deLemos

    Palencia

    Valladolid

    Zamora

    Medina del Campo

    Segovia

    Soria

    Logroo

    Venta de baos

    Burgos

    Mirandade Ebro Vitoria

    Saragossa

    Ariza

    Alcaiz

    Teruel

    Cuenca

    Utiel

    Jtiva

    Valencia

    Sagunto

    Castelln de la Plana

    Aldea

    Tarragona

    Barcelona

    Matar

    Girona

    Granollers

    Sant Joan deles Abadeses

    Barbastro

    Sabadell

    MartorellLleida

    Reus

    Portbou

    Onteniente

    Alicante

    Torrevieja

    CartagenaguilasBaza

    Lorca

    MurciaBaezaLinares

    Crdoba

    Zabra

    BadajozMrida Ciudad Real

    ToledoAranjuez

    Alczar deSanJuan

    AlbaceteManzanares

    Jan

    Granada

    Sevilla

    Morn dela Frontera

    Jerez de la Frontera

    Huelva

    San Lcarde Barrameda

    Cdiz

    Algeciras

    MlagaEl Puertode Santa Mara

    Almera

    Salamanca

    Fuentes de Ooro vila

    Plasencia

    SantanderBilbao

    Irn

    San Sebastin

    PamplonaJaca

    Huesca

    Cceres

    Vic

    Poblacions on treballaven els comissionistes-comercials que vehiculaven les comandes dAlfons Espina entre els anys 1932 i 1935:

    Achuela, Alameda, Albacete, Albuol, Alcal de Guadaira, Alcal de Henares, Alczar de San Juan,

    Alcoi, Algemes, Alacant, Almadn, Almeria, Amposta, Andjar, Antequera, Aranjuez, Archana,

    Aspe, vila, Ayamonte, Badolatosa, Baena, Barcelona, Bilbao, Blanca, Burgos, Cadis, Calatayud,

    Calvario, Canals, Carcabuey, Cartagena, Castell, Ciudad Rodrigo, Crdoba, cija, Egea de los

    Caballeros, El Cerro, Ferrol, Elx, Elda, Jerez de la Frontera, Estepona, Gandia, Granada, Guadalajara,

    Osca, Igualada, Jan, Jdar, La Carolina, la Corunya, La Lnea, Las Arenas, Las Palmas, Linares,

    Lleida, Logroo, Madrid, Madridejos, Mlaga, Marbella, Massanassa, Matillas, Mazarrn, Miquel-

    terra, Miranda de Ebro, Mollina, Monduermas, Montilla, Moriles, Mrcia, Nules, Orense, Palncia,

    Pamplona, Pedrera, Pedro Abad, Pinos Puente, Porcuna, Premi de Mar, Priego, Puente Valle-

    cas, Ronda, Sabadell, Salillas Jaln, Sant Sebasti, Santa Cruz de Tenerife, Santaella, Santander,

    Santiago, Saragossa, Setenil, Sevilla, Tauste, Terol, Toledo, Tordesillas, Torrevella, Tortosa, beda,

    Utiel, Valncia, Vallecas, Valls, Valmojado, Vlez Mlaga, el Vendrell, Vigo, Vilafranca del Peneds,

    Villagordo, Villena, Vilanova i la Geltr i Xtiva.

    Xarxa de ferrocarrils al segle XIXFases de construcci

    1848-18511851-18551855-18601860-18681868-1900

    Cartell de lempresa ferroviria Caminos de Hierro del Norte de Espaa, concessionria de la lnia de tren Barcelona-Vic-Ripoll-St. Joan de les Abadesses-Toralles.(Cabana,1992-1994)

    Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

  • 40 Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

    En general, es tractava de comandes relativament petites, entre 5 i 30 kg, la majoria adreades a cansaladeries i a altres comeros, per tamb a ins-titucions i particulars, que es tramitaven en un perode de 8 o 10 dies. La qualitat del producte i el servei que soferia devien ser del gust dels clients que, per norma general, es mantenien fidels al llarg dels anys. Les trameses de les comandes es realitzaven majoritriament a travs del ferrocarril, un mitj ben implantat per que generava constants queixes no tant per la poca rapidesa del transport, com per les conseqncies derivades dels habituals robatoris de la mercaderia. La carta enviada per Alfons Espina a Pedro Bo-rreguero, un client de Bilbao, el 16 de juny de 1924, ns un exemple:

    Muy Sr. Mio: Dice Vd. en su carta 10 corriente le sorprende la caja enviada por esta su casa en 16 finido Mayo que ha hallado tres piezas de menos de las marcadas en factura. A la verdad veo que en realidad ha habido sustraccin en trayecto y lamento que no se haya fijado Vd. mas antes de retirar el gnero de esa estacin y repasarlo antes pues bien claro est que hay que exigir el peso marcado en el talon f.c. que eran 32 kg. y medio [...] y no es justo ni legal pierda yo una sustraccin en trayecto, segun sus quejas, y una distraccin suya que resulta cara y valia la pena de haberse repasado la caja y verificar acta de reclamacin como es su obligacin pues cada cual tiene derecho lo suyo. [...]

    En el caso de Vd. es bien evidente que faltando tres piezas faltase tambien el peso de ellas y no hay ni tiene derecho achacarme la culpa cuando ni sombra tengo de ella.

    Laugment de la demanda de llonganisses va fer petit lobrador, especial-ment els assecadors, i per aix, la tardor de lany 1926, sen va ampliar la superfcie amb laixecament dun tercer pis en una de les dues cases de lempresa. Daquesta manera saconseguia lanivellament de les dues faa-nes de migdia i es guanyaven 63 m2. Tamb es va aprofitar per arrebossar i pintar les faanes i canviar les lloses dels balcons.

    Pgina dreta

    Assecador tradicional de llonganisses de la casa Riera Ordeix.(Ajuntament de Vic)

    >

  • 41Alfons Espina i Garriga: fundaci i embranzida (1911-1937)

  • 4242

    Al mn

    Lequip del noruec Roald Amundsen va arribar

    al Pol Sud.

    Marie Curie va rebre el Premi Nobel de Qumica

    pel descobriment del radi i el poloni.

    1 Es van descobrir les restes del Machu-Picchu,

    al Per.

    Van morir 146 treballadores en lincendi intencio-

    nat duna fbrica txtil novaiorquesa on estaven

    tancades en vaga. En memria d'aquests fets,

    cada 8 de mar se celebra el Dia Internacional de

    la Dona Treballadora.

    2 Es van fer les primeres edicions del Ralli

    de Montecarlo i de la cursa de les 500 milles

    dIndianapolis.

    Van nixer Geroge Stigler i Maurice Allais, premis

    Nobel dEconomia; Eduardo Frei, poltic i president

    de Xile; Roy Eldridge, trompetista de jazz nord-

    americ; Ronald Reagan, president dels EUA;

    Gustavo Daz Ordaz, president de Mxic; Joseph

    Barbera, director i productor nord-americ; Ten-

    nessee Williams, dramaturg nord-americ; Ernes-

    to Sbato, escriptor argent; Ginger Rogers, actriu

    i ballarina nord-americana; Georges Pompidou,

    president de Frana; Marshall McLuhan, teric de

    la comunicaci canadenc; Nicholas Ray, director

    de cinema nord-americ; Nino Rota, compositor

    itali; Jorge Negrete, cantant i actor mexic,

    i Mario Moreno Reyes, Cantinflas, actor mexic.

    Va morir Francis Galton, explorador i cientfic

    britnic; Emilio Salgari, escriptor itali de contes

    daventures; Gustav Mahler, compositor i director

    austrac; Joseph Pulitzer, periodista i escriptor

    nord-americ, i Paul Lafarge, socialista utpic

    francs i gendre de Karl Marx.

    A Espanya

    Es va fer una vaga general per la Guerra del

    Marroc.

    Es va produir un gran escndol a Madrid perqu

    dues dones es van passejar per primera vegada

    vestides amb faldilla pantal.

    Va nixer lvaro Cunqueiro, escriptor i periodista

    gallec; Manuel Sanchis Guarner, filleg, historia-

    dor i escriptor valenci; Fernando Chueca Goitia,

    arquitecte i historiador de lart, i Antonio del Amo,

    director de cinema.

    Va morir Joaquim Costa, agrarista i pensador ara-

    gons, mxim exponent del regeneracionisme es-

    panyol, i Teodor Llorente, poeta i poltic valenci.

    Efemrides de lany 1911

    1

  • 4343

    A Vic

    La ciutat va arribar gaireb als 13.000 habitants,

    mentre que Barcelona en tenia ms d1.100.000.

    Un segle ms tard, Vic en t ms de 40.000

    i Barcelona supera la xifra d1.600.000.

    Es va inaugurar la illuminaci, mitjanant 100

    bugies, del carrer de Verdaguer, urbanitzat lany

    anterior amb motiu del centenari del naixement

    de Jaume Balmes.

    Es va inaugurar la primera oficina de la Caixa de

    Pensions per a la Vellesa i dEstalvis de Catalunya

    i Balears, ubicada a la plaa Major.

    Es va fundar el Centre Excursionista de Vic, la pri-

    mera entitat excursionista de la comarca dOsona.

    La Cambra Agrcola Ausetana (CAA) va asso-

    lir els 700 socis. Aquesta organitzaci agrria,

    sorgida lany 1903 del Crcol Literari, va tenir una

    notable incidncia en la transformaci agrcola

    de la comarca.

    A Catalunya

    3 Es va crear la societat Barcelona Traction Light

    & Power, coneguda com La Canadenca, lempresa

    productora i distribudora delectricitat ms im-

    portant dEspanya.

    Es va inaugurar el carrilet que unia Girona i Olot.

    Es va celebrar, al Palau de Belles Arts de Barcelo-

    na, el Primer Congrs de la CNT, sindicat anarco-

    sindicalista.

    Es va organitzar la primera edici de la Volta

    Ciclista a Catalunya, amb 34 participants que van

    fer un recorregut de 365 km en tres etapes.

    Va nixer Carlos Sents i Anfruns, periodista i po-

    ltic; Eduard Serra i Gell, pintor surrealista; Emili

    Grau Sala, pintor impressionista; Alfredo Mayo,

    actor de cinema; Agust Chalaux, teric poltic,

    econmic i social, i Carmen Kurtz, escriptora.

    Va morir Joan Maragall i Gorina, poeta i escriptor

    catal de la Renaixena; Isidre Nonell, pintor

    i dibuixant, exponent del postimpressionisme

    catal, i Josep M. Valls Ribot, poltic republic.

    3

    2

  • Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

    Poc desprs que esclats la Guerra Civil espanyola, Alfons Espina va emmalaltir i va morir al cap de pocs mesos. Lany 1937 es va produir, per tant, el primer relleu generacional de lempresa, que va passar a mans de Ramon Espina i Sard. Aix doncs, Ramon Espina va haver de liderar el negoci en una conjuntura social i econmica plena de dificultats, marcada per la contesa bllica primer i per la postguerra desprs. Aquest context desfavorable es va traduir en una caiguda notable de lactivitat productiva. A mitjan dcada de 1950, per, el negoci es va recuperar amb escreix grcies al creixement de l'economia i, sobretot, a la reorientaci cap a la producci de pernil cuit que es va dur a terme durant la dcada de 1960.

    2

  • Esglsia de la Merc, cremada en els primers episodis revolucionaris de la guerra. (Farrs, 1985)

    45

    La Guerra Civil i la postguerra: crisi i estancament

    Ramon Espina i Sard (Vic, 19001975) era el segon fill dAlfons Espina. El seu germ gran, Josep, amb qui havia compartit la feina de la fbrica durant un temps, va heretar les propietats de lEspina i ell, quan va arribar el moment, el negoci industrial. De fet Alfons Espina va engegar lobrador de llonganisses pensant en el futur daquest fill fadristern, que patia una sordesa congnita que anava a ms. De jove, durant el perode expansiu de la dcada de 1920 i la primera meitat de 1930, ja ajudava el pare en el negoci familiar. Alfons i la seva esposa, Agns Sard i Mas, van voler estipular en un document privat el comproms del seu fill Ramon amb lempresa, de manera que, des de lany 1922, assumia la responsabilitat de ser lhereu del negoci amb les condicions segents:

    Los infraescritos D. Alfonso Espina Garriga y Da. Ins Sard Mas, propie-tarios, mayores de edad y vecinos de la presente Ciudad, prometen a su hijo Ramn luego que haya contrado matrimonio con Ramona Claveras Roca mientras trabaje con solicitud y diligencia en el negocio de embutidos que tienen establecido o cualquier otro que establecieran, la cantidad de 275 ptas mensuales; y adems, con iguales condiciones la cuarta parte de los benefi-cios que en los balances anuales resultan despus de pagados todos los gastos. Dicho hijo Ramn acepta agradecido tales ofrecimientos y promete igualmente

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

    Concurs de sardanes a la Plaa de Vic. Juny de 1936. (Ramon Sala Relats. Cessi de Josep Sala Orri, ACOS)

  • 46

    dedicarse con todo ahnco al trabajo que tiene a su cargo.Se firma por duplicado este documento en Vich a primero de julio de 1922

    Alfonso Espina e Ins Sard

    Ramon es va casar amb Ramona Claveras i Roca, tamb nascuda a Vic i amb qui va tenir sis fills, Alfons, Ramon, Josefina, Jess, Wifredo i Miquel.

    Les seves responsabilitats van anar creixent a mesura que sanava fent gran. Per exemple, lany 1926, amb 26 anys, ja sencarreg de tramitar els permi-sos de reforma i ampliaci de lobrador del carrer Nou. Aix doncs, quan Ramon Espina va assumir la responsabilitat de situar-se al capdavant de lempresa, nera plenament coneixedor. No obstant aix, ben aviat va haver de gestionar la crisi provocada per la Guerra Civil (1936-1939) i la postguer-ra. Aquest trasbals va comportar una caiguda de la producci, perqu era difcil proveir-se de matries primeres i per la disminuci de la demanda de llonganissa, que no figurava entre els aliments de primera necessitat.

    La venda fora de Catalunya va quedar bloquejada per la guerra i les comandes es van reduir a la mnima expressi. Daltra banda, la milcia revolucionria, en un primer moment, i les autoritats republicanes, a partir del maig de 1937, van intervenir moltes empreses en major o menor mesura.

    Aix, aquelles empreses que tenien ms de cinquanta obrers van ser collectivitzades i van passar a ser gestionades pels treballadors, dacord amb el Decret de 24 doctubre de 1936. No s el cas dEmbotits Espina, que segurament tenia menys de deu treballadors, per tot i aix va ser puntual-ment forada a produir per cobrir les necessitats del front de guerra. Per or-dre del govern, es va embotir botifarra negra per proveir lexrcit republic i per a la beneficncia. Durant aquests primers compassos de la Guerra Civil, Alfons Espina va ser vigilat com a advocat, com a propietari de lEspina, com a empresari i com a persona dordre per les milcies del Comit Antifeixista de Vic, de manera que es va veure obligat a buscar refugi a Barcelona. En aquest context, Espina va deixar prcticament de fabricar. Ms tard, durant els anys de la postguerra, tamb es va veure obligat a donar alguna partida per a lalimentaci dels orfes de guerra.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

    Signatures de Ramon Espina i Agns Sard, extretes de la carta en la qual cedeixen l'empresa al seu fill Ramon.

    Desfilada de les tropes franquistes a la plaa Major poc desprs dacabar la Guerra Civil. (Melit Casals, ACOS)

    Manifestaci antisovitica a la plaa Major organitzada per Los amigos de Alemania. A la pancarta s'hi llegeix Viva Espaa. Muera la Rusia soviti-ca. Asesinos de nuestros hermanos. (Melit Casals, ACOS)

  • 47

    Recordem que en els primers compassos de la guerra, la persecuci per part descamots revolucionaris de religiosos, de propietaris agrcoles, dindustrials i daltres persones de professions liberals de perfil conserva-dor, va provocar que molta gent hagus de marxar a lexili o amagar-se al bosc o a cases de pags. Els que van tenir pitjor sort van acabar empreso-nats o morts. A la dicesi de Vic foren assassinats ms de dos-cents religio-sos i una trentena de civils.

    Lany 1937 va morir el cap de la famlia Espina. La seva esposa, Agns, la seva filla, Montserrat, i el seu nt, Josep Maria, van tornar al Mas de lEspina, on van acabar de passar el perode de guerra en unes condicions que, comparades amb lescassetat que es vivia a les ciutats, van ser prou confortables. Ramon Espina es va ocupar, des daquest moment, de tornar a tirar endavant lempresa.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

    Lletres bancries emeses l'any 1936 i 1951.

  • 48

    Adu a la marca Santa Ana

    Els productes que feia lempresa Espina abans de la Guerra Civil espanyola es comercialitzaven amb la marca Santa Ana, en reconeixement de laportaci econmica que Agns Mas havia cedit per comprar lobrador del carrer de Manlleu, inaugurat lany 1911. Per agrair-l'hi, Alfons Espina va dedicar la prime-ra marca de lempresa a la memria de la seva sogra, Anna Mas.

    La desaparici del segell Santa Ana com a primera marca dAlfons Espina, encara vigent durant letapa del seu fill Ramon, va tenir lloc en el decurs de la Guerra Civil, quan les noves autoritats revolucionries van concretar el seu pensament anticlerical prohibint qualsevol referncia al santoral, fet que va obligar a canviar el nom de molts carrers i poblacions o a repicar les frases religioses de les llindes de les cases (Ave Maria, El sagrat Cor, Du vos guard). En aquest context, doncs, es va substituir la marca Santa Ana per Hijo de A. Espina.

    Majlica de Sta. Anna ubicada a la faana de la fbrica del carrer Nou. Aquesta imatge es va conservar des-prs de l'enderrocament de l'edifici.

    Sta. Ana, primera marca de llonganisses de l'empresa que Alfons Espina havia dedicat a la seva sogra, Anna Mas.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 49

    Durant el perode de la postguerra (1939-1958), caracteritzat per la poltica autrquica de les noves autoritats franquistes, en qu el racionament i lestraperlo eren el pa de cada dia, lempresa, ara batejada com Hijo de A. Espina, va patir de valent la manca de liquiditat. En part, es va poder superar grcies a un crdit de 25.000 ptes. avalat per Ramona Claveras i Roca, esposa de Ramon Espina. Amb aquest capital es va poder reiniciar la producci i, alhora, redrear el negoci familiar amb la recuperaci dun gran nombre de clients que es mantenien fidels a la casa. Els llibres de comptabilitat de lempresa ressenyen de manera detallada el nom dels clients entre els anys 1927 i 1955, amb el registre de procedncia i les carac-terstiques de les comandes realitzades.

    Ramona Claveras i Roca amb els seus sis fills. (Famlia Espina)

    Pgina del dia 9 de juny de 1936del primer llibre de comptabilitat de l'empresa. (Brbra Ylla, 2011)

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 50

    Relaci de les poblacions on hi havia botigues i particulars que feien coman-des a Embotits Espina

    Entre els anys 1927 i 1955 es van lliurar trameses de productes Espina a 470 poblacions darreu de lEstat espanyol, on ms de 1.500 clients les van distribuir i vendre entre els seus clients finalistes.

    Aiguafreda, Alacant, Alamdn, Alameda, Alamedilla, Albacete, Albaicn el Grande, Alberca,

    Alberic, Albuol, Alcal de Xivert, Alcal de Guadara, Alcal de Henares, Alcal del Ro, Alcaldia

    de Carlet, Alcantarilla, Alceda, Alzira, Alcoi, Alcoba, Alcubierre, Aldea, Alcdia de Crespins, Al-

    gemes, Alhama dArag, Algesires, Almadn, Almedilla, Almenara, Almeria, Almussafes, Alpens,

    Alqueries, Alta, Amer, l'Ampolla, Ampuero, Andjar, Antequera, Arahal, Aranjuez, Arbolea del Ro,

    Archena, Argentona, Arjona, Arjonilla, Arnedo, Arquillos, Aspe, Atea, Badajoz, Baena, Baleny,

    Banyoles, Baracaldo, Brboles, Barcelona, Bardallur, Baeza, Benaguacil, Benetsser, Benicarl, Beni-

    fai, Bescan, Bielsa, Bilbao, Binfar, Blanca, Blanes, Bogarre, les Borges Blanques, Borriol, Brenes,

    Briones, Bujaraloz, Bunyol, Burgos, Burjassot, Burriana, el Cabanyal, Cabolafuente, Cabra de Santo

    Cristo, Cadis, Calafell, Calahorra, Calasparra, Calatayud, Camarles, Camas, Cambrils, Campanar,

    Campanillas, Campdevnol, Canals, Carabanchel Bajo, Carabuey, Carcagente, Cardona, Cartagena,

    Casetas, Cass de la Selva, Castejn de Valdajasa, Castaares de Rioja, Castell de Ferro, Caste-

    ll de la Plana, Castellterol, Catllar, Cava, Cazalilla, Cella, Cenicero, Ceuta, Chiclana de Segura,

    Chilches, Chillarn de Cuenca, Chilln, Cifuentes, Cogolludo, Colindres, Collblanc, Concentaina,

    Constant, Carchelejo, Crdoba, Coria del Ro, Cornudella, Cruz de Mislata, Cuenca, Cuevas de

    Becerro, Cullera, Daimiel, Dalas, Daroca, Derfontes, Duran, cija, Egea de los Caballeros, El Cerro

    Andvalo, El Coronil, El Mrmol, El Palo, El Rubio, el Vendrell, Elx, Elda, pila, Espeluy, l'Espluga

    de Francol, Estepa, Felanitx, Ferrol, Figueres, Folgueroles, Fontana, Fradilla de Ebro, Fuente del

    Rey, Fuente Piedra, Fuentes de Andaluca, Gandesa, Gandia, Garnal, Guadalajara, Gelida, Gerena,

    Girona, Gibraltar, Ginzo de Limia, Gobantes, Godella, Gorria, Granada, Granollers, Grao Gandia,

    Graus, Guadahortuna, Guadalupe, Gualchos, Guardamar, Guillena, Guinzo de Lnea, Gurrea de

    Gllego, Gusen, Higuera de Arjona, Hospitalet de Llobregat, Hostal, Hostalets de Baleny, Huelva,

    Osca, Ibros, Igualada, Inca, Irn, Iznalloz, Jadraque, Jan, Jaraco, Jauja, Jimena, Jdar, Juriena de

    la Frontera, Justibol, lArbo, La Algaba, la Bisbal del Peneds, La Carolina, la Snia, la Corunya,

    la Farga de Bebi, la Farga Lacambra, La Fronera, la Gleva, La Guardia, La Luisiana, La Mora, la

    Rambla, La Rana, La Riba, La Rinconada, La Roda de Andaluca, La Seca, Laredo, Laspia, les Corts,

    Limpiaque, Linares, Llagostera, Llarga, Llosa de Ranes, Logroo, Lora del Ro, Lorca, Los Palacios,

    Los Rosales, Los Villares, Madrid, Madridejos, Mainaz, Mlaga, Maliao, Malln, Maln, Mancha

    Real, Manlleu, Manresa, Manzanares, Marbella, Marchamalo, Mairena de Alcor, Marinalejo, Mar-

    torell, Martos, Massanassa, Mascarell, Masroig, Matar, Mazarrn Meco, Melilla, Miquelturra,

    Miranda de Ebro, Mislata, Molina de Aragn, Monfort, Monjos, Monver, Montbri, Montcada,

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 51

    Montefro, Montes, Montilla, Morata de Jaln, Moreda, Mrcia, Nuez de Ebro, Nules, Ohanes,

    Ojs, Ollemuz, Olot, Olvs, Onda, Ontaneda, Ontinyent, Orchena, Orense, Oriola, Osuna, Pacheco,

    Palencia, Palma, Pancorbo, Paterna, Pedregalejo, Pedrera, Pedro Abad, Pedro Martnez, Pegalajar,

    Pearrubia, Perell, Piera, Pinos Puente, Pinto, Plasencia de Jaln, la Pobla de Claramunt, Poliny,

    Porcuna, Porto Colom, Porto Cristo, Portugalete, Pradilla de Ebro, el Prat de Llobregat, Premi de

    Mar, Priego, Puebla de Soto, Puebla de Trives, Puebla Larga, Puente de Pasaje, Puente de Vallecas,

    Puente Viesgo, Alcdia, Puerto de Mazarrn, Puerto de Santa Mara, Pollena, Puertolargo, Puer-

    tollano, Puigcerd, Quintanar de la Orden, el Real de Gandia, Reus, Ricla, Riera, Ripoll, Riudarenes,

    Riudeperes, Roda de Ter, Roquetes, Rotgl, Rub, Rueda de Jaln, Sabadell, Sabiote, Sdaba, Sagunt,

    Salillas de Jaln, Salinas de Medinaceli, Salom, Sant Andreu de Barcelona, Sant Anton, Sant

    Carles de la Rpita, Sant Feliu de Llobregat, San Gernimo, San Juan de Aznalfarache, San Lorenzo

    de la Carrilla, San Salvador, Sant Sebasti, Sant Cugat del Valls, Sant Esteve den Bas, Sant Feliu de

    Pallerols, Sant Hiplit de Voltreg, Sant Jaume dEnveja, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Torell,

    Sant Quirze de Besora, Sant Sadurn dAnoia, Sant Salvador, Sant Vicen de Calders, Sant Vicen

    de Torell, Santa Catalina, Santa Cruz de la Garza, Santa Cruz de Tenerife, Santa Elena, Santa

    Eulalia del Campo, Santa Oliva, Santa Pau, Santa Pola, Santander, Santiesteban (Jan), Santieste-

    ban del Puerto, Saragossa, Sardinero, Sariena, Setenil, Sevilla, Sierra de Yeguas, Silos de Calaas,

    Sils, Sitges, Socullamos, Sller, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Taradell, Tarancn, Tarragona,

    Terrassa, Tauste, Teba, Terol, Terrer, Tetun de las Victorias, Tivenys, Tocina, Tocn, Toledo, Tolosa,

    Tordesillas, Torell, Torredembarra, Torrejn de Ardoz, Torrente, Torrevieja, Tortosa, Totana, beda,

    Usanos, Utiel, Vadollano, Valdepeas, Valncia, Vall dUx, Valladolid, Vallecas, Vallermoso de

    Tafua, Valls, Vendrell, Venta de Baos, Vera, Vic, Vicalvaro, Vigo, Vilaceas, Viladrau, Vilafranca

    el Peneds, Vilanova i la Geltr, Vilches, Villafranca de Crdoba, Villagarca de Arosa, Villagordo,

    Villaln de Cohello, Villanueva de Castelln, Villanueva de la Reina, Villanueva del Ro Segura,

    Villareal de los Infantes, Villargordo, Villarobledo, Villaverde del Ro, Villavieja, Vinyoles dOrs,

    Vitoria, Xtiva, Xerta Yecla, Zafra de Huelva i Zagrilla.

    Relaci de productes que oferia l'empresa. (Embotits Espina)

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 52

    El redreament de lempresa

    A mitjan dcada de 1950 es va incorporar a lobrador Miquel Espina i Claveras, el sis fill del matrimoni format per Ramon Espina i Ramona Claveras:

    Quan tenia 18 o 19 anys vaig entrar a treballar de forma estable a lobrador del carrer Nou. En els inicis feia daprenent, amb feines molt variades que anaven des descombrar i fer encrrecs fins a ajudar a pastar.

    I afegeix:

    Un dia, mentre el meu pare pastava, solia fer-ho amb els punys per barrejar ms b les espcies i treballar millor la massa, va perdre lanell de casat entre la pasta i va acabar embotint-lo en una llonganissa. Mai ms no en va saber res, per qui el va queixalar es deuria endur una bona sorpresa!

    Ramon i Miquel Espina, juntament amb Maria Capdevila, procedent de la masia de la Caborca i amb amplis coneixements sobre la cultura de la matana del porc a les cases de pags i sobre lelaboraci dembotits, van convertir-se en el nucli estable de lempresa durant les dcades de 1950 i 1960. Als anys 60, shi van incorporar Josep Areas, Llus Collell i Mariano Bosch, que feia tasques variades, especialment de carcter comercial i ad-ministratiu. Els mesos de tardor i sobretot, dhivern, quan es reprenia amb intensitat la feina de lobrador, la plantilla de treballadors sincrementava lleugerament. Durant mig segle, Maria Capdevila va ser lembotidora i l'encarregada de supervisar els treballadors.

    El gruix de la producci seguia sent de llonganisses, la tripa de les quals procedia majoritriament de Chicago, segons explica Miquel Espina:

    La creixent demanda de tripes culanes i la necessitat que fossin de dimetre gran i com ms regulars millor, va fer que els industrials llonganissaires de Vic comencessin a importar budells dAmrica del Nord, concretament de Chicago (Michigan). El tipus de tripa que sobtenia de la raa de porcs daquelles terres es diferenciava dels de la Pennsula en dos aspectes fonamentals: que eren budells de calibre regular i que tenien una capa de greix molt ms important a les parets interiors. Aquestes dues qualitats, presents en la tripa de Chica-

    Cartell del Mercat del Ram de Vic de 1950. (Ponce, 2006)

    Garrins a la plaa dels Mrtirs un dia del Mercat del Ram de la dcada de 1960. (Ponce, 2006)

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • Dues noies de Tavertet pasturant una truja amb els seus garrins. Dcada de 1950. (A. A. Tavertet, 2005)

    53

    go, proporcionaven tranquillitat als llonganissaires en dos aspectes que eren clau: la regularitat en la producci i lharmonia en la curaci. Aquest major control i uniformitat en el procs de curaci de les peces culanes comenava a permetren la industrialitzaci. Les tripes es compraven a travs dun impor-tador que es deia Armour i arribaven a la fbrica a finals destiu en barrils de fusta de 500 kg, guardades en sal. Laltra matria primera per a la fabrica-ci de llonganisses era la carn fresca de porc, que es comprava directament a porcaters de la comarca.

    Una de les dificultats recurrents de lempresa era la manca de liquiditat, perqu les compres de la matria primera shavien de pagar al comptat. Miquel Espina illustra la situaci:

    De la tripa, per exemple, sen compraven remeses de set o vuit barrils a finals destiu, que costaven 12.000 ptes, aproximadament, s a dir, unes trenta ptes. per unitat. En canvi, els ingressos es produen al cap de sis mesos de curaci de la llonganissa i amb comptagotes. La rotaci del cicle de les llonganisses era molt llarga, doncs.

    Llista de preus de la fbrica de tripes Andrs Arch i Mil, entre les quals figura la tripa Chicago.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 54 Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

    A mitjan segle XX, la producci seguia les pautes tradicionals i es realitzava amb els mateixos procediments i la mateixa maquinria que a les primeries de segle. Des daleshores, poques coses havien canviat, a tot estirar la incor-poraci dun motor elctric que accionava la picadora i la pastadora a travs dun sistema de corretges i politges. La xeringa dembotir va continuar sent manual fins ben entrada la dcada de 1960. Pel que fa al pebre negre, Miquel Espina comenta:

    Anvem fins a Can Tany, al carrer de Manlleu, on tenien un molinet de caf que utilitzvem tamb per moldre el pebre que calia per adobar les llonganisses.

    Lestructura de ledifici seguia les pautes tradicionals. Aix, a la planta baixa hi havia lobrador, i el segon i el tercer pis es destinaven a sales dassecatge. Les llonganisses shi pujaven lligades a una canya per lescala. Calia tenir cura de la ventilaci i obrir o tancar les finestres diverses vegades cada dia per aconseguir una curaci ptima. La llonganissa selaborava per St. Mart, al mes de novembre, i lentament sanava curant amb la boira i el fred de lhivern vigat, fins als volts de St. Josep. Una vegada les llonganisses havien assolit el punt ptim de curaci, es tornaven a la planta baixa, on sels collocava un plom al cord inferior per identificar-les i sembolicaven a m amb paper de pergam. Tamb sels posava una etiqueta i una xapa amb el registre de la marca (Espina tenia el 167). Una part de la producci es venia a la fbrica mateixa bsicament a cansaladers i hostalers de Vic i comarca i la resta es continuava enviant a les nombroses places comercials de la geo-grafia peninsular esmentades anteriorment, a travs del ferrocarril i amb un servei de porta a porta. Les trameses es notificaven al Despacho central de mercaderies, ubicat a la rambla del Carme de la ciutat, i desprs un vehicle les carregava a la fbrica per portar-les a lestaci del tren.

    Mariano Bosch detalla algunes de les feines que feia quan va entrar-hi com a aprenent, a la dcada de 1960:

    Als inicis de la meva incorporaci a Embotits Espina es compraven uns quants animals a la setmana, que sadquirien als tractants de porcs, i sen feia una mica de tot: llonganissa, pernil, fuet, catalana, llom curat, etc. Per tant, el volum de la producci era limitat. Habitualment lencarregada dembotir era Maria Capdevila, mentre que la resta de tasques ens les repartem. Tothom feia de tot. Jo feia una mica de comptabilitat i tamb portava algun

  • 55

    paquet. Ms tard, quan ja arribava gaireb a la vintena, vaig comenar a vendre. Per traslladar-me utilitzava els mitjans ms variats, com el cotxe de lnia per anar a vendre a Manresa o la bicicleta per arribar al pant de Sau. Anteriorment tamb havia anat alguna vegada a acompanyar Miquel Espina a portar paquets a Barcelona amb una motocicleta i un remolc. En aquells primers anys, a lempresa, igualment sutilitzava el correu, que es feia en tren, per enviar les comandes a la resta de lEstat. Ms endavant, quan lactivitat va anar creixent, es van modernitzar els mitjans de transport i els desplaaments ja es van fer en vehicles propis.

    Pgina esquerra

    Llonganissa amb l'etiqueta reeditada per commemorar el centenari de l'empresa. S'ha respectat la grfica de l'etiqueta original. (Brbara Ylla, 2011)

    Etiquetes originals de lpoca.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 56

    La crulla de 1960: de la llonganissa al pernil cuit

    Durant la dcada de 1960, de la m del jove Miquel Espina, que havia assu-mit ms responsabilitat al capdavant de lempresa, es va iniciar una reorien-taci de la producci cap a nous productes com la baiona, el pernil curat i ms tard el pernil cuit, que amb els anys va esdevenir la nova especialitzaci dEmbotits Espina i va permetre a l'empresa una expansi sense precedents.

    El canvi va coincidir amb un creixement demogrfic i econmic, amb la ur-banitzaci massiva i amb la difusi de la societat de consum. s en aquesta poca que bona part de les llars es van equipar, per primera vegada, amb cuines de but, neveres i rentadores, i les famlies van comenar a poder comprar un autombil utilitari per desplaar-se a la costa i poder gaudir de les primeres vacances pagades. Des del punt de vista sociolgic, shavien alterat els hbits de consum i es van introduir noves pautes de comporta-ment. En aquest sentit la nova especialitzaci, fonamentada en la producci de pernil cuit, va ser un gran encert que va permetre un salt qualitatiu i quantitatiu transcendent per a Embotits Espina.

    Fins a mitjan segle XX el producte estrella dEmbotits Espina havia estat la llonganissa, per la producci shavia estancat i els clients comenaven a demanar nous productes, tal com comenta Miquel Espina:

    La llonganissa noms es podia fer durant els mesos de fred. El cicle delaboraci era estacional i comenava a mitja tardor, amb una feina molt intensa per poder tenir les primeres semiculanes curades i a punt per ven-dre per Nadal. Les culanes i la resta de producci de llonganisses passaven tot lhivern als assecadors, mentre que lactivitat de lobrador prcticament saturava. No era fins als mesos de primavera i estiu, que sanava venent i, per tant, es recuperava capital. Ben aviat vam veure que calia fer canvis per tal daconseguir que el negoci fos ms continuat, rendible i segur. Calia treure ms rendiment dels assecadors i assegurar al mxim lxit de la curaci. Un altre factor que jugava en contra era la incertesa que suposava el fet que, fins al final del procs, no se sabia del cert si la llonganissa estava ben curada. Podia ser, doncs, que el procs dassecatge no sorts b i la llonganissa es buids o sencrosts, la qual cosa impedia que la humitat interna del producte sorts cap a fora de manera natural. Quan aix passava, shavien malbaratat molt temps i molts diners.

    Recull de publicitat de productes i complements alimentaris de lpoca.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 57

    La modernitzaci social i econmica de la dcada de 1960

    Els canvis a Embotits Espina van coincidir amb una profunda i irreversible trans-formaci econmica i social d'Espanya, per no poltica, ja que fins al 1975 va perseverar un rgim autoritari que, precisament grcies al creixement econmic i al desenvolupament social, va aconseguir aire per consolidar-se i mantenir-se fins a la mort del dictador. La nova poltica econmica iniciada amb els plans destabilitzaci de 1959, va permetre a Espanya afegir-se amb ms duna dcada de retard- a lpoca daurada del gran creixement econmic europeu dels anys 60 i de la primera meitat dels 70. A Catalunya aquest creixement es va concretar en un espectacular creixement de tots els indicadors econmics i en la modernitzaci de les estructures. Aix, entre 1960 i 1975 la poblaci va passar de 3,9 milions dhabitants a 5,6 milions, gaireb un mili dels quals procedien de la immigraci espanyola; el PIB va crixer a un ritme anual del 7,9%, i la renda per habitant es va incrementar una mitjana anual del 5,3% i es va doblar en el termini de quinze anys, fet que va permetre la difusi de la societat de consum i la consecuci dels primers estadis de lestat del benestar, que feia anys que shavia desplegat als Estats Units i a lEuropa atlntica. Tot plegat va suposar que la demanda dembotits, i en especial de pernil cuit, sincrements sobre manera. La construcci de la primera autopista espanyola (AP-7) lany 1969, que unia Barcelona amb la Jonquera cap al nord i amb Valncia cap a migdia, i lextensi de les carreteres de via rpida com lAP-2, durant la dcada de 1970, van acom-panyar lexpansi dEmbotits Espina per tot larc mediterrani.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 58

    El pernil curat comenava a tenir mercat i encaixava prou b amb el producte que buscvem per reorientar el negoci. Per tal daconseguir ms rotaci i poder fabricar regularment durant tot lany, vam anar introduint la produc-ci de pernil curat com l'andorr, sense pell, ni pota, ni culata, i duns 5 kg de pes. En la producci de pernil lassecatge durava entre quatre i cinc mesos, les peces es podien penjar als assecadors en qualsevol poca de lany i el procs de curaci era, en general, ms fcil de controlar que el de la llonganissa.

    Daquesta manera es va aconseguir canviar lorientaci de lempresa durant uns anys. Amb el temps, per, lxit del pernil andorr va perdre fora davant larribada als mercats de pernils daltres territoris (Terol, Salamanca...) que no eren tan salats perqu havien tingut curacions ms lentes i, justament per aix, eren ms apreciats.

    Aquesta situaci va esperonar linici de proves per a lelaboraci del pernil cuit, popularment conegut com a pernil dol:

    A mi sempre mhavia agradat provar, experimentar. Buscava un producte que tingus una rotaci rpida i que permets que el capital tamb es bellugus rpidament. En aquest sentit, cal tenir present que en deu dies, el pernil cuit ja podia ser altra vegada al carrer. Per tant, el perode delaboraci era molt ms curt.

    Etiqueta de pernil andorr.

    Publicitat de fcula i dextrina de Calls Hnos., impresa sobre paper assecant.

    Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • 59Ramon Espina i Sard: crisi i recuperaci (1937-1975)

  • Miquel Espina i Claveras: expansi i reorientaci (1975-1993)

    Mitjanant un relleu generacional progressiu que es va dur a terme durant la dcada de 1970, la direcci de lempresa va passar a mans de Miquel Espina i Claveras, el fill petit de Ramon Espina i Ramona Claveras. La seva visi de negoci el va portar a elaborar pernil cuit el popu-lar pernil dol, una aposta que ben aviat es va demostrar que va ser encertada. Lempresa no va parar de crixer. Prova daix s el trasllat de la producci cap a les noves installacions del polgon Mas Beul de Vic. Tot plegat va suposar la fi duna etapa i linici dun nou perode en qu van comenar a esdevenir Especialistes en pernil cuit.

    3

  • 61

    La nova especialitzaci

    Miquel Espina i Claveras (Vic, 1933) va entrar a lempresa a mitjan segle XX i durant dues dcades va treballar de bracet del seu pare per convertir-se, vint anys ms tard, en la tercera generaci de la famlia que es posava al capdavant dEmbotits Espina, que aleshores comercialitzava els productes amb la marca Ramon Espina.

    Miquel Espina, a partir de lobservaci dels processos productius de pernil cuit que es feien a empreses de la Garrotxa i de Girona, de lassaig de les pri-meres proves, en qu es van coure vuit pernils en dos torns diaris amb una caldera de llenya, i del tempteig en els procediments, finalment va aconse-guir un producte homologable i preparat per ser comercialitzat. Aix ho recorda:

    Jo no tenia cap tipus dexperincia en productes cuits, per s que tenia una gran curiositat. Vaig anar preguntant per aqu i per all i, sobretot, vaig escoltar la gent que tenia al voltant i vaig fer moltes proves. Recordo que quan anava a la gestoria deixava tastar el resultat de les meves experimentacions a les treballadores amb qui tenia confiana per conixer la seva opini. Vull dir, amb aix, que en la producci de pernil cuit vaig tenir una formaci totalment autodidacta i que anava avanant a mesura que experimentava. El secret s no tocar les coses quan surten b.

    Miquel Espina i Claveras: expansi i reorientaci (1975-1993)

    El mercat de la plaa Major. Dcada de 1970. (ngel Parareda i Assumpta Gudayol, ACOS)

    Estri per embotir llom i cansalada.(Catleg marca Nisge)

    Motlle rectangular de pernil.(Catleg marca Nisge)

  • 62

    Poc desprs, va comprar un forn elctric de la casa Lizondo que tenia ca-buda per coure quaranta-cinc pernils. Els pernils, que feien entre quatre i cinc kg, prviament es desossaven, es posaven a macerar en salmorra, que tamb sinjectava a la vena principal perqu a travs dels capillars arribs a tota lestructura muscular, i al cap de 48 hores semmotllaven les peces i es posaven a coure al forn. Acabat el procs de cocci, que durava 8 hores, els pernils es deixaven refredar durant les 24 hores segents i senvasaven definitivament en bosses de plstic que somplien amb gelatina per acon-seguir ladherncia de la pea de pernil cuit. Una altra lnia de producci era la del pernil en llauna. En aquest cas, la pea de pernil fresc i macerat ja es coa al forn dins la llauna. Lexperincia de lassaig i lerror i alguns bons consells dels Laboratoris Adroer de Rub, van acompanyar aquests primers passos del pernil cuit de la marca Espina. Ms tard, lexperincia del tcnic Mariano Carrato fou cabdal en la consolidaci de la nova producci massiva de pernil cuit.

    Daquesta manera, l'empresa es convertia en un dels primers fabricants de productes cuits de la comarca, amb lavantatge evident que aix significa-va. Les primeres produccions que va fer Embotits Espina es van vendre a les xarcuteries de la ciutat i de les poblacions de la comarca, per ben aviat es va distribuir a Barcelona, on hi