EMPELTATS A LA COMUNITAT · Diu Gibran que els joves pertanyen al futur 1. ... 1 KAHIL GIBRAN, G...

1

Estratègies per a l’arrelament dels alumnes al món cívic i polític de Llavaneres.

Llicència del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Andreu Majó i Roca

Supervisor: Dtor. Josep Ma Reniu i Vilamala

Curs 2008-2009

EMPELTATS A LA COMUNITAT

2

En algun moment s’ha d’acabar i tancar.

Aquest treball s’ha acabat d’enllestir a Arenys de Munt, a finals de

setembre del 2009, mes de la consulta sobre la independència de

Catalunya.

Dibuix de la portada Inma Benedico

3

Estratègies per a l’arrelament dels alumnes al món cívic i polític de Llavaneres.

Un hombre solo, una mujer así tomados, de uno en uno,

son como polvo, no son nada.

José Agustín Goytisolo, Palabras para Julia.

EMPELTATS A LA COMUNITAT

4

ÍNDEX

Agraïments............................................................................5

Un any de llicència................................................................7

I EL MÓN DELS JOVES.......................................................11

Temps líquids...........................................................12

Temps de desafeccions polítiques..............................17

Els joves i la política..................................................21

Entrevista amb el professor Ramin Jahanbegloo........27

II EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ AMB JOVES..............31

Mission Jeunesse a Lió..............................................34

Entrevista amb Dominique Sonjon....................43

Conseil Jeunesse de Mont-real .................................47

Entrevista amb Jacqueline Corado............................52

III L’AJUNTAMENT JOVE ELECTRÒNIC DE SANT ANDREU DE

LLAVANERES......................................................................65

IV ESTUDI SOBRE ELS JOVES PARTICIPANTS, ABANS I

DESPRÉS DE L’EXPERIÈNCIA AJUNTAMENT JOVE.............99

V CONCLUSIONS I REFLEXIONS DE CARA A FUTURES

EDICIONS.........................................................................114

VI BIBLIOGRAFIA..............................................................121

5

Agraïments:

Al tutor d’aquest treball, doctor Josep Maria Reniu: Per la confiança que em va fer des del primer moment, per la llibertat que m’ha donat i per les seves orientacions sàvies i precises que m’han guiat en tot moment.

Al Departament d'Educació: És impossible reflectir en una memòria el que ha representat poder gaudir d’un curs sencer per a la lectura, la formació, l’estudi... He tingut ocasió d’assistir a nombroses jornades i cursos. He pogut viatjar i conèixer molta gent i moltes experiències enriquidores. A la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania: Em van permetre assistir a la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut de la Seu d’Urgell on vaig conèixer moltíssimes experiències de polítiques joves. Fan un treball ingent pel que fa a la reflexió teòrica (les seves publicacions han estat per a mi material de referència), a la coordinació i a la promoció de noves experiències. A l’ICE de la UB. El fet de participar en la formació que han ofert als professors amb llicències d’estudis m’ha fet evitar molts errors. La instrucció que ens han donat en les diverses metodologies científiques segur que em serà una gran ajuda en el futur. A l'Ajuntament de Llavaneres i al seu Regidor de Joventut i Participació: Em van obrir generosament les portes a l'Ajuntament Jove de Llavaneres. A l'IES Llavaneres: A l’equip directiu i a tot el professorat que van acollir de molt bon grat totes les activitats que els vam proposar. Al doctor Joan Subirats: Les seves indicacions a l’inici del treball em van ajudar molt a situar-me. Al professor Ramin Jahanbegloo: Per la seva disponibilitat i perquè no va regatejar gens del seu temps per atendre’m i obrir-me un nou marc on encaixar política, ètica i economia en el nou món global. A la Gemma Gibert: Que m’ha instruït sobre tot l’Ajuntament Jove que es va fer l’any 2002, m’ha permès participar en tot el procés de l'Ajuntament Jove Electrònic 2008 i sempre m’ha facilitat tot el que li he demanat.

6

A la Genoveva Biosca: Em va acollir en el Grup de treball del Departament d’Educació Foment de la participació de l'alumnat de secundària. A Dominique Sonjon: No només em va explicar el seu treball a la Mission Jeunesse de Lió sinó que em va transmetre una saviesa, una convicció i un engrescament per la feina amb els joves. A Jacqueline Corado: Va adaptar-se generosament a les meves exigències horàries i va comunicar-me les seves experiències al Conseil Jeunesse de Montréal. Em va testimoniar que el compromís generós i desinteressat dels joves amb la pròpia comunitat encara és possible.

7

Un any de llicència Diu Gibran que els joves pertanyen al futur1. Els qui tenim la sort,

per la nostra feina, d’estar d’una manera permanent en contacte

amb joves podem observar, des d’un lloc privilegiat,

l’encadenament de les generacions.

La temptació de replicar adults de voler transformar els joves

d'avui en els adults-estandars d'avui o d’ahir sempre és present en

tot procés de socialització.

Però els joves no només són els fruits d’uns pares, d’una família,

d’una comunitat. Són també el resultat d’uns temps, d’uns

territoris i d’unes concepcions globals que traspuen totes les

fronteres normatives i culturals amb les quals els adults els volen

“protegir”.

I tot això fa que la nostra feina canviï cada any perquè canvia el

jovent que tenim el davant. Canvia la seva manera d’entendre la

vida, canvien les seves aspiracions, les seves inquietuds, la manera

de parlar, la manera de vestir, la manera com inverteixen el seu

temps....

Em va resultar molt estimulant, després de 33 anys a les aules,

l’oportunitat que m’oferia el Departament d'Educació de poder

agafar distància i de fer una reflexió sobre els vailets que ens

trobem a l’aula avui.

Deixar de repetir rutines i connectar amb els joves i el seu temps és

obligat per a l’eficàcia de la nostra feina.

Socialitzar és també integrar en grups i donar instruments per a

gestionar les col�lectivitats. El grup-classe, l’assemblea de classe,

amb el seu delegat és el primer agrupament dels alumnes.

Comprendre aquest agrupament ens servirà per entendre els

1 KAHIL GIBRAN, G (1993) Obra selecta El profeta/El foll/El precursor/El caminant (1a de) Barcelona Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A. Col. El club de butxaca.

8

consells de delegats o el Consell Escolar de Centre com a instàncies

representatives i decisòries.

La política és la reproducció a nivell local, nacional, internacional

d’aquests mecanismes de gestió d’allò públic, d’allò que ens afecta

a tots.

La iniciativa Ajuntament Jove de l’ajuntament de Sant Andreu de

Llavaneres és una magnífica oportunitat per apropar als joves

aquest primer nivell local de representació i de gestió del poble.

Més enllà del projecte inicial m’he estat movent durant tot el curs

en aquest doble territori: el de la lectura, l’estudi i la formació i el

de les experiències concretes.

A l’apartat de bibliografia us poso els materials amb els quals he

estat en contacte i que m’han orientat i a continuació us resumeixo

les activitats en les que he tingut oportunitat de participar.

Activitats genèriques de formació:

-Curs intensiu d’anglès a l’EOI Maresme (juliol 2008)

-Curs extensiu d’anglès (nivell 3) a l'EOI Maresme (setembre 2008-maig 2009)

-Jornades dels 25 anys de la Fundació per la Pau (http://www.fundacioperlapau.org/interior_actualitat.php?ID=236)(2 i 3 d’octubre del 2008)

-Curs Filosofia i tecnologia. Fundació EPSON (febrer 2009)

-Curs intensiu d’anglès a l'International House de Toronto, Canadà (març-abril 2009)

-Simposi L’experiència del temps. (http://www.josepmariaesquirol.net/wp-content/uploads/2009/04/simposi-lexperiencia-del-temps.pdf) UB. (7 de maig del 2009)

9

-Jornada Una economia per a les persones. Humanitat nova.( http://www.new-humanity.org/uk/_about.htm) Grup de Gestió Empresarial. Barcelona (9 de juny)

-Curs intensiu d’anglès a l’EOI Maresme (juliol 2009)

Activitats relacionades amb la investigació objecte de la llicència:

-Participació en el Grup de Treball del Departament d'Educació: Foment de la participació de l'alumnat de secundària (http://andreumajo.webatu.com/Informe definitiu NOVEMBRE.doc)

(juliol-novembre 2008)

-Ajuntament jove de Llavaneres (http://www.llavaneres.es/marc.php?id=18) Aquest projecte de l’ajuntament de Llavaneres en el qual vaig poder participar com a col�laborador és el que em va tenir ocupat des del mes d’agost de 2008 fins a la seva finalització el mes de desembre.

-Curs de l'ICE de la UB:Bases metodològiques per a la recerca educativa (setembre 2008-abril 2009)

-Trobada Nacional Polítiques de Joventut a la Seu d’Urgell (23 al 25 d’octubre del 2008)

-Visita a la Maison Jeuneusse de l’ajuntament de Lió (França) (18 de novembre del 2008)

-1es Jornades de participació ciutadana en l'àmbit de la Infància i la Joventut. (http://www10.gencat.cat/drep/binaris/infancia_tcm112-82941.pdf) Montcada i Reixac (28 i 29 de novembre del 2008)

-Jornades L’ús social dels centres educatius (http://www.deprop.net/default.asp?numrev=30) VIII Jornada de Bones Pràctiques Locals en educació. Diputació de Barcelona. Pineda de Mar (22 de gener del 2009)

-Visita al Conseil Jeunesse de Mont-real (Canadà) (14 d'abril del 2009)

-Jornada sobre municipis 2009 (http://fundacioernestlluch.org/activitats.php?lang=ct&id_actv=165) Immigració i món local. Alertes, reptes i bones pràctiques (6 de maig del 2009)

10

-Jornada de recerca educativa. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (21 de maig)

-Conferència Mario Bunge ¿Existió el socialismo alguna vez, y tiene porvenir? Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Centre Ernest Lluch ( 4 de juny del 2009)

-Seminari d’investigació qualitativa (http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/smnrs/JEAP/metorecerca.pdf) UPF (16 i 17 de juny del 2009)

Resumint una gran oportunitat, que agraeixo al Departament, de

conèixer gent, de llegir, i d’estudiar. Torno a l'IES, amb il�lusió,

amb moltes idees i amb energies renovades.

Arenys de Munt, setembre del 2009

11

I.-EL MÓN DELS JOVES

12

TEMPS LÍQUIDS

D’entrada m’adono de moltes dificultats que apareixen només a les

primeres passes del treball.

L’objectiu últim és desenvolupar estratègies per aconseguir que els

joves tinguin una millor presència a la seva comunitat2 i s’hi

arrelin.

Les primeres dificultats són dubtes. I d’entre els dubtes el primer:

existeix una comunitat de referència per a aquests joves?.

Expressat d’una altra manera, se senten membres d’algun

col�lectiu?, hi ha algun col�lectiu que esperi alguna cosa d’ells?.

Un altre dubte apareix: m’adono que no tinc la mirada freda i

objectiva del científic. El mateix títol del treball conté la tesi

implícita: estic convençut que un bon arrelament comunitari és

clau per al creixement personal dels nois i noies i per a què

esdevinguin éssers feliços.3

I la mirada freda he de buscar-la en estudis d’abast nacional sobre

el comportament dels joves i revisant bibliografia. Els primers

materials que consulto em porten tots a la radiografia que fa

Bauman dels nostres temps: la liquiditat.

Algú ha dit que més que una era de canvis ens tocava viure un

canvi d’era. Hem de reconèixer que les transformacions en l’àmbit

econòmic, tecnològic, social, relacional... han estat abismals i que

la distància entre les generacions mai no havia estat tan profunda.

És fora del propòsit d’aquest treball descriure aquests profunds

canvis però treballaríem absolutament descontextualitzats si no

dibuixéssim les característiques i el marc del món en el qual viuen

els nostres joves.

2 Interessant la definició de comunitat que ofereix Lluís Duch a La crisi de la transmissió de la fe pàg 16: “una comunitat és un àmbit cordial en el qual la comunicació i no pas la mera informació els permetrà d’establir uns vincles humans i humanitzadors de comunió”. 3 Diu Tich Nath Hahn que la manca d’arrels de les famílies occidentals i la mida microscòpica que tenen ens fan molt vulnerables. Ell mateix proposa la shanga (comunitat) com el complement a la família.

13

Anant d’allò més general a allò més concret començaré sintetitzant

aquelles característiques que, des de l’àmbit de la sociologia, s’han

referit a la nova generació electrònica 4 .

Quan, a l’inici de curs, en les reunions de presentació, parlem de

com són els nois i noies que tenim al davant, els pares solen

agrair-ho molt i comprenen que moltes reaccions i problemes que

tenen amb la relació amb els seus fills són els que toquen per l’edat

i el moment vital que passen.

De fet, veure als vailets cada dia no ens en garanteix cap

coneixement. Cal trencar els estereotips i ser sensible al canvi que

experimenten els joves dia a dia o correm el risc d’anar sempre

desajustats en les expectatives que tenim d’ells i en les respostes

que els donem.

En un primer moment mirarem les singularitats dels temps que

ens han tocat de viure. Ens ajudarem de la sociologia per descriure

com és el món on creixen els nostres joves respecte a aquell en el

qual vam créixer els qui avui som adults. I aquestes en són les

principals característiques:

a) acceleració dels canvis: si abans mesuràvem les generacions per

períodes de 20 anys5, ara els períodes s’han escurçat molt i en 20

anys podem trobar diverses generacions.6

b) valors enfrontats: han desaparegut molts referents que abans

eren inqüestionables7. S’accepten com a naturals comportaments

que les generacions precedents veuen com a nocius i poc

recomanables. I els joves no poden entendre de cap manera

comportaments que els adults considerem normals. Els moviments

4 BAUMAN, Z. (2008) Una nova escena del drama entre vell i jove (1a ed.) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventut. Col. Aportacions, 36. Pàg 22 5 Generació X (1960-1980); Generació Y (1980-2000) 6 Durant el curs 2007-2008, alumnes de sociologia de 2n de batxillerat van triar fer un estudi pràctic que se centrava en el temps que dedicaven les noies de 3r d’ESO a arreglar-se per a venir a l’IES. Quan m’ho van proposar em va sorprendre que se sentissin tan diferents d’uns joves que només els porten 3 anys. 7 Salvador Cardús explica que abans hi havia una hora per anar a dormir. Trobar un nen a les 10 del vespre pel carrer era mal considerat i el control social ho reprovava.

14

migratoris ens porten a casa formes culturals molt diferents de les

nostres que abonen aquesta mena de relativisme de valors d’avui.

c) viure en móns diferents: de la diferent valoració de la vida se’n

deriva una diferent percepció; de manera que podem afirmar, sense

exagerar, que adults i joves viuen en móns diferents.8 I si abans

era molt usada la frase “ja creixeràs i ja em donaràs la raó”; fer-se

gran no és, avui, cap garantia d’entrar en els esquemes dels adults

actuals i en les seves formes de vida. Perquè ara ja no existeixen

esquemes únics ni grans consensos sobre res.9

d) una nova percepció del temps: és sobrer voler fer notar com la

concepció del temps que ha tingut cada època ha determinat en

gran manera el seu estil de viure. Del temps tancat-circular dels

clàssics que parlen de l’etern retorn vam passar, amb el

cristianisme, al temps desplegat-lineal, a la història de la salvació

que comença amb el Paradís Terrenal i acaba amb el Judici Final.

Ara, hauríem de parlar d’un esllenegament del present. El

presentisme actual fa que no tingui sentit parlar del passat ni fer

massa plans per al futur. Són viscuts com grans mentides allò de

“treballar pel dia de demà” o “la cultura de l’esforç”... Tot convida

al viure lúdic, a gaudir de l’instant. I el present es pot omplir molt.

Pels joves el temps ha perdut el caràcter inexorable de la

seqüencialitat. Els joves experimenten la simultaneïtat en el temps

i això els permet fer vàries coses al mateix temps.10 Estan

entrenats per a expandir el temps.

e) redefinició del “compromís”: Aquesta és una paraula molt present

en el nostre lèxic11. El compromís marca tot allò que és estable i

durador. Julián Marías quan analitza el concepte de veritat hi

8 Ja deia Kuhn que els científics que treballen en paradigmes rivals viuen en móns diferents. KUHN, T.(1987) La estructura de las revoluciones científicas. México. FCE 9 Salvador Cardús fa notar com les èpoques dels grans consensos sobre valors es corresponen a períodes de dictadures i governs totalitaris. 10 Una tarda que estava connectat a Internet em preguntava coses una alumna també connectada. Aquesta alumna al mateix temps parlava amb altres, mirava la televisió a través del PC i llegia un llibre del qual s’havia d’examinar. Jo amb prou feines podia seguir aquella única conversa que em distreia de la meva tasca. 11 Pel personalisme d’E. Mounier és un concepte clau que va inspirar l’aterratge a la política de molts grups cristians. MOUNIER, E (2007) El compromiso de la acción (1a Ed.) Madrid. FEM

15

troba una connexió etimològica pel que fa al significat amb emunah

(veritat en hebreu). Veritat pel hebreus és allò que és de fiar, que

no enganya, que és i serà veritat. És una veritat de futur. Tot

compromís té un component de veritat de futur. Quan signem un

contracte-compromís sempre ens estem referint al futur. I en una

generació presentista comprendrem que perdi el sentit

comprometre el futur. Com diu Bauman12 els joves veuen el món

ple d’oportunitats meravelloses, impossibles de rebutjar i a les

quals cal estar oberts lliures de compromisos irrevocables. En el

treball sobre l’ajuntament jove hem tingut ocasió d’experimentar el

significat que els joves donen al compromís. Vam plantejar una

activitat voluntària per a un dimecres a la tarda (no lectiu a l’IES).

Es tractava de participar en uns tallers amb tècnics municipals per

conèixer, d’una forma pràctica i activa, quina és la feina que es fa a

l’ajuntament. Els tallers requerien saber amb antelació el nombre

de participants perquè implicaven llogar autocars, llogar bicicletes

per fer una passejada, fer un berenar... Veient-nos en la necessitat

de preveure el nombre d’assistents vam preparar uns fulls

d’inscripció que havien d’anar acompanyats de l’autorització dels

pares per a poder participar en l’activitat. Sabien que no era una

activitat obligatòria i els qui s’apuntaven ho feien lliurament. Dels

prop de 60 inscrits en van comparèixer una vintena. El que els

adults indignats vam percebre com una greu falta de serietat que

va comportar una despesa innecessària a l’ajuntament va ser

viscuts pels joves com un procedir normal. Alguns havien tingut

un matí dur i havien plegat tard de l’IES, altres no havien previst

altres obligacions i compromisos i alguns simplement, quan va ser

el moment van adonar-se que no tenien ganes de comprometre una

tarda lliure de l’IES.

f) l’emergència del món virtual: La realitat virtual facilita al jovent

una sèrie d’opcions que han passat a ser distintives del seu viure.

12 BAUMAN, Z. (2008) Una nova escena del drama entre vell i jove (1a ed.) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventut. Col. Aportacions, 36. Pàg 15

16

Una d’elles és la velocitat. Les accions esdevenen de curta durada i

enllaçades les unes amb les altres a gran velocitat. Això altera la

capacitat d’aprofundiment. Aprofundir vol dir centrar l’atenció

llargament i mantinguda, no tenir pressa i esperar resultats a llarg

termini. La immediatesa és exigida en la cultura de la velocitat. Diu

Bauman que l’espai virtual s’aplana perquè perd la tercera

dimensió, la de la profunditat13. Les possibilitats de zapping a la

xarxa són encara més grans que a la televisió, tot i l’augment del

nombre de canals amb la televisió digital. Si l’espai s’aplana i el

temps s’expandeix entendrem aquest present màgic en el qual

viuen els joves. La possibilitat d’esborrar i enviar a la paperera que

es presenta al món virtual és incorporat a les relacions virtuals i la

memòria s’abreuja. S’elimina l’exigència i el temps que requereix

una interacció real amb les persones. Molt sovint els joves se

senten més còmodes en el món virtual que en el món real. Es

multipliquen els vincles superficials i es redueixen els contactes

que demanen aprofundir i enfortir lligams.

13 BAUMAN, Z. (2008) Una nova escena del drama entre vell i jove (1a ed.) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventut. Col. Aportacions, 36. Pàg 15

17

TEMPS DE DESAFECCIONS POLÍTIQUES

Serà molt útil considerar quins joves pretenem empeltar a la

comunitat.

Si baixem del marc teòric a les investigacions empíriques trobem

diversos estudis a considerar.

L’estudi d’Ismael Blanco i Pau Mas La desafecció política a

Catalunya14 és una investigació qualitativa que busca aprofundir

les causes d’aquest desencís actual per la política.

Comença constatant la distància que creix entre la ciutadania i la

política. Confirma aquesta constatació a través de diversos

indicadors: el creixement del vot en blanc, els baixos nivells de

participació en les eleccions, les actituds de desinterès,

indiferència, desconfiança, desencís i frustració.

Suggereix la necessitat d’aprofundir la democràcia caminant des de

models més representatius a models més participatius i conclou:

a) la desafecció existeix i és greu i, per tant, convé emprendre

mesures orientades a combatre-la.

b) l’objecte principal de la desafecció són els líders polítics i els

partits polítics. Cal prioritzar mesures orientades a recuperar-ne el

prestigi.

c) Hi ha unes causes estructurals i multidimensionals que fan que

els diagnòstics hagin de ser profunds i deslligats de conjectures

polítiques concretes. La globalització limita el marge de maniobra

dels governs. La crisi de valors col�lectius, la passivitat social i el

qüestionament de les fonts tradicionals d’autoritat en són altres

causes complexes de la desafecció política.

d) Hi ha factors conjecturals que agreugen la desafecció: crisi de

lideratge, pactes que els ciutadans no comprenen...

e) Cal democratitzar la democràcia per a superar l’actual crisi de

representativitat.

14 BLANCO, I.;MAS, P.(2008) La desafecció política a Catalunya (1a ed.) Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Col. Informes Breus, 11.

18

L’extens estudi de l’IGOP15, Participació política i joves ve precedit

d’una molt àmplia reflexió teòrica que provaré de sintetitzar:

Seguint un fil històric estableixen tres estadis: l’antic règim , la

primera modernitat i la segona modernitat. Estudien en les

transicions d’aquestes etapes com han quedat afectades la

identitat dels individus, les relacions econòmiques i socials i la vida

col�lectiva.

La transició a la primera modernitat (s. XIX) ve caracteritzada per:

a) la industrialització

b) els desplaçaments demogràfics

c) la racionalització i burocratització de la vida col�lectiva

d) la individualització

e) la mercantilització de les relacions econòmiques

Els humans de la primera modernitat viuen cap enfora, primen

l’acció construeixen la seva identitat en funció de la posició que

ocupen en l’esfera productiva.

La transició a la segona modernitat ve caracteritzada per:

a) el pas d’un món productivista a un món consumista

b) la incorporació de la dona al mercat laboral. Es mercantilitza el

treball domèstic i l’home perd el rol de “guanyador del pa”.

c) Els éssers humans es realitzen en allò que fan fora de la feina.

d) Es fragilitzen les xarxes de suport interfamiliar

e) Les empreses es deslocalitzen i en el primer món dominen els

serveis.

f) El pas de l’acció a l’hedonisme: el desig substitueix l’obligació i la

seducció substitueix la disciplina.

g) Existeix un desig creixent de llibertat i les institucions

disciplinitzadores (escola, fàbrica, presó, família) s’estoven.

15 INSTITUT DE GOVERN I POLÍTIQUES PÚBLIQUES (IGOP) (2007) Participació política i joves. Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventut. Observatori Català de la Joventut. Col. Estudis, 22.

19

I si aquesta és la transició, trobem, també, moltes descripcions

teòriques d’aquesta segona modernitat. A més de la de Bauman

(modernitat líquida) hem de considerar la de Beck (societat del risc)

i la de Lyotard (postmodernitat).

De les seves reflexions destaquem:

-Els humans de la segona modernitat van a la recerca del seu jo

autèntic, del que no ha estat mediatitzat, docilitzat o alienat per les

imposicions i convencions a què ens obliga i condemna el fet de

viure en societat.

-Hi ha una norma social de primer ordre: la necessitat de ser

singular, original, indòmit.

-Es produeix un procés reflexiu d’autoconstrucció. Els humans

esdevenen instruments i finalitats en ells mateixos, objectes

d’autocontemplació. Hi ha una hipertròfia del “jo”.

-L’emoció compartida és l’instrument essencial de reconstrucció

del vincle social. L’interès i l’obligació són desplaçats per l’afecte.

Hi ha una adhesió fidel als cercles socials basats en relacions

afectives profundes (amics, família...)

-La vida col�lectiva cada vegada és més un simulacre.

-Pluralisme normatiu. No hi ha consens en normes ni convencions.

-Les persones estan abandonades als seus propis recursos i les

possibilitats de salvació passen per les seves estratègies individuals

i no per les lluites i conquestes col�lectives.

20

-La reversibilitat fa tolerable la incertesa. Qualsevol forma de

compromís (parella, feina...) és reversible. Això ajuda a superar

l’angoixa de les incerteses a llarg termini.

-Precarietat. El jovent està cada vegada més preparat i format però

les feines són precàries i temporals. Joves i dones han estat els

principals afectats per l’atur i la pobresa en els darrers vint anys.

-Culte a la tolerància: Aquesta és l’única norma.

-Ètica del no-deure contra l’obligació, el deure i el sacrifici: Podem

ajudar16 els altres però no viure per al proïsme.

La consciència individualista és una barreja d’indiferència i de

repugnància front la violència, de relativisme i de universalisme, de

incertesa i d’absolutesa dels drets humans, d’obertura cap a les

diferències respectables i de rebuig de les diferències inadmissibles.

17

-De la militància a l’activisme d’impacte: Pel que fa al

comportament polític s’ha passat d’una militància anquilosada,

partidista i amb manca de representativitat a accions reactives

aïllades i poc estructurades (l’activisme d’impacte).

Integrant aquestes reflexions conclourem que defineixen un estil de

vida que es caracteritza pel presentisme, la transgressió la

desresponsabilització i la tolerància amb la diversitat.

16 Això és el que Lipovetsky ha anomenat l’altruisme indolor. 17 LIPOVETSKY, G (1992) El crepúsculo del deber. Barcelona. Ed. Anagrama. Col. Argumentos.

21

ELS JOVES I LA POLÍTICA

Després d’aquestes visions globals sobre els temps que ens ha

tocat de viure convindrà apropar-se més als joves instal�lats en

aquests temps i mirar de trobar les diferents tipologies de joves que

avui trobem. Ens hi ajudarà l’estudi de Núria Valls i Andrea

Borison18. És un interessant estudi qualitatiu que prova d’establir

unes tipologies de joves respecte a

La seva participació en política.

Si mirem les estadístiques19 sobre els joves a Catalunya trobem

unes xifres preocupants:

El 91% dels joves no assisteixen mai a actes polítics.

El 22% no votaria si hi haguessin eleccions.

El 56% no pertany a cap associació. (Si considerem el 100% del

jovent que pertany a alguna associació descobrirem que només el

26% d’aquests pertanyen a una associació no esportiva.)

En el treball de Valls i Borison apareixen definides les següents sis

tipologies de joves segons el nivell de compromís:

18 VALLS, N.;BORISON, A.(2007) Joves i política (1a ed.) Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Col. Informes Breus, 7. 19 Secretaria General de Joventut, Institut d’Estadística de Catalunya (2005). Estadística dels joves de Catalunya 2002. Barcelona.

22

Apareixen les diferents tipologies ordenades segons la intensitat del

compromís en la participació política.

1) Apolítics: Quan es parla del “passotisme”20 del jovent s’està

definint aquest grup que, sortosament, no és el majoritari.

- Joves menors de 24 anys que viuen amb els pares.

- Mostren insatisfacció, distància i una gran apatia per la

política.

- Estan desinformats i no tenen cap interès en informar-se.

- A les eleccions són abstencionistes.

- Acrítics (no veuen que l’abstenció i el passotisme són opcions

polítiques) i sense cap identificació ideològica.

2) Escèptics: Dominats pel pessimisme. No té cap decepció qui res

no espera.

- Són menors de 24 anys i majoritàriament viuen amb els pares.

- Estan insatisfets i no confien en les possibilitats de la

ciutadania.

- Mostren poc coneixement de la política i hi tenen poc interès.

- Desconfien dels canals de participació i són molt crítics.

- No tenen marca ideològica, veuen tots els partits iguals.

- A les eleccions són abstencionistes.

3) Pragmàtics: Molt ocupats en els seus assumptes de treball o

estudi que per a ells són prioritats. Els assumptes col�lectius

queden en un segon terme.

- Són joves emancipats (defensar-se la vida és la primera

preocupació).

- Debaten i s’ocupen de la política quan els afecta directament la

seva vida.

- Crítics i amb poca confiança en les institucions.

20 És interessant la teoria dels tres vectors que proposa al seu blog Xavier Tomàs per entendre aquesta qüestió: http://xtomas.bloc.cat/post/2918/154566

23

- Participen a les eleccions amb un criteri pràctic, no ideològic i

el seu comportament electoral és heterogeni.

4) Activistes: Quan és parla del voluntariat juvenil segurament ens

referim a aquesta tipologia de jovent.

- Tenen ganes de canviar les coses i creuen que és possible fer-

ho (confiança).

- Estan interessats en la política i valoren positivament la

democràcia.

- Ben informats

- Lleials a l’opció ideològica per la qual opten.

5) Militants convencionals: Joves convençuts que la millor manera

d’incidir en la política passa pels partits polítics.

- Pocs d’aquest grup estan emancipats.

- Veurem a la taula de freqüències que són pocs els joves que

podem enquadrar en les dues tipologies de militants.

- Són lluitadors i troben en la militància la manera de canalitzar

aquesta inquietud.

- Estan ben informats i tenen bons coneixements de política. La

política els interessa.

- Confien en el sistema i en els partits polítics.

- Consideren que anar a votar és un acte de responsabilitat

ciutadana.

- Són crítics i combinen els canals d’informació convencionals

amb els alternatius.

- Estan ideològicament definits i compromesos amb un partit.

6) Militants alternatius: Volen una participació de debò. Viuen amb

radicalitat les seves conviccions i no estan disposats a acceptar el

“circ” de la política.

- Són minoritaris respecte a la resta de jovent.

- Pocs estan emancipats.

- Han estat treballant en entitats d’educació en el lleure.

24

- Tenen un profund desig de transformació social centrada en el

món local i comunitari.

- Estan ben informats. S’interessen per la política i en tenen

bons coneixements.

- Són molt crítics amb els canals de comunicació convencionals.

Utilitzen els minoritaris i alternatius.

- Desconfien del sistema polític, de les persones i les

institucions.

- Tenen un comportament electoral heterogeni.

- Ideològicament definits al marge dels partits.

Aquesta gràfica extreta del treball Joves i política 21 ja citat indica

a l’eix vertical la freqüència de cada tipologia. Segons la gràfica les

tipologies més freqüents són la dels escèptics i la dels pragmàtics

mentre que els militants serien la tipologia minoritària.

21 VALLS, N.;BORISON, A.(2007) Joves i política (1a ed.) Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Col. Informes Breus, 7.

25

M’agradarà acabar aquesta reflexió teòrica amb un pensador

actual que té, al meu entendre, importants aportacions a fer sobre

els valors que han de sustentar la construcció de comunitats i el

diàleg entre cultures.

Vaig conèixer, pels seus llibres22 i els seus escrits al diari, el

pensament del professor Jahanbegloo.

La seva reflexió sobre la política entronca amb les idees de Gandhi.

La seva concepció descansa en l’ètica. Per sobre de la gestió

tecnòcrata dels afers comunitaris, el polític ha d’exercir un

lideratge ètic a la comunitat. Algunes idees essencials del seu

pensament són:

La resituació que fa del concepte de diàleg entre cultures. Defineix

el diàleg com l’art d’escoltar. És una eina útil i imprescindible per a

construir valors comuns i pel “progrés moral continu”23. El diàleg

és alhora un bon antídot contra els models identitaris excloents i

també contra la pèrdua de tota identitat. Perquè el diàleg necessita

un altre que és diferent però que és considerat com a persona (fi en

si mateix i no un mitjà per aconseguir un objectiu).

El diàleg és l’instrument per a construir civilització i per a superar

les pors i els estereotips (idees errònies provocades per judicis

precipitats que són fruit del desconeixement dels altres) que

desemboquen en la intolerància.

Compartir, ser solidaris ens humanitza i ens protegeix del

fanatisme, del dogmatisme i de l’exclusió que només condueixen a

l’odi.

És la trobada entre cultures que estén l’horitzó de la veritat.24

Ramin Jahanbegloo creu que acceptar la teoria del xoc de

civilitzacions és desconfiar profundament de la capacitat humana

de diàleg.

22 El darrer, L'imperatiu intercultural 23 JAHANBEGLOO R. (2008) L'imperatiu intercultural 1a edició. Barcelona. Arcàdia. Pàg 25 24 JAHANBEGLOO R. (2008) L'imperatiu intercultural 1a edició. Barcelona. Arcàdia. Pàg 15

26

Un darrer benefici del diàleg és que ens permetrà reescriure la

història perquè ens situa en “una posició avantatjosa” 25allunyada

de fanatismes i visions estretes i parcials.

Tenia moltes ganes de poder entrevistar-lo perquè veig que la seva

visió és molt llunyana de l’anàlisi de Bauman i em sembla que obre

unes noves perspectives més optimistes26.

A la meva estada a Toronto em va ser fàcil poder connectar amb ell

i us poso a continuació un resum de l’entrevista que em va

concedir.

25 JAHANBEGLOO R. (2008) L'imperatiu intercultural 1a edició. Barcelona. Arcàdia. Pàg 30 26 Diuen que un pessimista és un optimista ben informat. Sóc conscient que Bauman fotografia la realitat social amb gran precisió i que els seus paradigmes explicatius són molt potents però, en el terreny de les meves conviccions personals, confio més en el potencial de les comunitats per a ubicar humans feliços que en aquesta mena de societat dominada per l'individualisme i on tot és permanentment provisional que dibuixa Bauman.

27

ENTREVISTA AMB EL PROFESSOR RAMIN JAHANBEGLOO

UNIVERSITAT DE TORONTO

La següent entrevista la vam tenir el dia 30 de març de 2009 a les

11 del matí al despatx del professor Ramin Jahanbegloo

(http://www.upf.edu/enoticies/0708/0608.html), catedràtic de

Ciències Polítiques, al Centre for Ethics de la Universitat de

Toronto.

Vaig conèixer el professor Jahanbegloo per aquest article

(http://andreumajo.webatu.com/Ramin Jahanbegloo.doc) publicat

al diari EL PAIS el desembre del 2008 i per aquesta entrevista

(http://www.4shared.com/file/136331209/2d11855b/Ramin_Jah

anbegloo.html) que li va fer LA VANGUARDIA al febrer del 2009.

És molt interessant llegir l'entrevista

(http://www.magazinedigital.com/cultura/entrevistas/reportaje/p

ageID/1/cnt_id/1458) que va publicar el Magazine de LA

VANGUARDIA el 20 de gener del 2008.

28

A Catalunya s'analitza la descripció, que fa Bauman a Modernitat

líquida, sobre els temps actuals. Hi ha una profunda preocupació

per la deserció (desafecció) dels joves cap a la política i les

institucions.

Alguns estudis encarregats pel Govern de la Generalitat de

Catalunya reflecteixen una baixa valoració de la política i dels

polítics per part dels joves. ¿Quines són les principals causes, al seu

parer, del creixent desinterès dels joves per la política?

La primera causa és en la naturalesa de la política en el segle XX.

Hem passat de la guerra freda a la globalització; d'una política

ideologitzada que promovia militàncies (feixisme, marxisme,

islamisme) a una política desideologitzada on no hi ha grans

diferències entre dretes i esquerres (Ni a Europa, ni a Amèrica).

La segona és el desordre econòmic mundial. L’economia prima

sobre la política. L'actual crisi l’han ocasionat entitats

econòmiques privades i els polítics no saben què fer. Si la missió

fonamental de la política és organitzar la societat és evident que la

política actual no ho fa, no saben què fer davant el desordre

econòmic actual. Els joves estan més interessats en l’economia que

en la política. Aconseguir treball i assegurar uns ingressos és la

principal preocupació dels joves d'avui. Cal trobar noves maneres

de gestionar la comunitat. Vindran de la societat civil. Associacions

petites i específiques però enxarxades amb altres.

¿Què es pot fer des de les institucions, des dels partits polítics i,

especialment, des de les escoles per tal d’augmentar el prestigi de

l’activitat política i presentar-lo com a un servei a la comunitat?

29

Queda clar que no és el mateix el que poden fer les escoles que el

que poden fer els partits polítics. Els partits polítics actuals viuen

en el monòleg. Tenen només interès en el poder i en l’economia. No

es qüestionen sobre el sentit i la funció de la política en una

societat. No fan propostes d’organització de la societat, no fan

didàctica de la política. Hi ha greu crisi de líders a Europa.

Manquen dirigents que agafin la flama de les noves passions i les

noves idees. El partits són en crisi d’identitat. Fan el mateix

discurs de fa trenta anys. Entre les diferents generacions dels

partits tampoc hi ha diàleg.

L’escola i la universitat recuperen la política. És el nou socratisme.

Hi ha d'haver una filosofia política que qüestioni l’activitat política,

que es plantegi què s'ha de fer, de què s'ha d’ocupar, com els

ciutadans poden retornar el que reben de la comunitat. Aquesta

reflexió ha de ser present a les escoles.

30

Vostè parla de la cultura del diàleg, de les petites veritats, de la no

violència, de la lluita contra els prejudicis. ¿Quins haurien de ser els

principals valors en l'educació cívica dels nostres joves?

Sense diàleg no hi ha política democràtica. El contrari del diàleg és

el monòleg. Els monòlegs creen prejudicis. Les comunitats que no

s’arrisquen a mirar més enllà i es tanquen maten el diàleg i creen

prejudicis i la violència que els prejudicis porten associada. Cal

crear els mecanismes de diàleg entre les comunitats. El màxim

valor és l'educació en el diàleg, definir la ciutadania i quina és la

tasca dels ciutadans. Cal que a l’escola no es presenti una versió

de la història, una versió de la religió, una versió de la política. Cal

obrir-se a les altres versions. Cadascú té una petita veritat, és la

seva identitat i s’han d’utilitzar totes per a construir una gran

veritat. La fonamentació ètica de la democràcia és l’actitud

quotidiana de compartir, de mirar el món des de diferents finestres

des de milers d’ulleres diferents. Aquest multiperspectivisme ens

porta a la interculturalitat. Aquest és el “món dels homes” al qual

es refereix Hanna Arendt.

31

II EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ AMB JOVES

32

Al llarg d’aquest any he tingut ocasió de conèixer, amb diferents

graus d’intensitat, experiències molt diverses de participació

juvenil.

Va ser molt il�lustrativa i enriquidora l’assistència a la Trobada

Nacional de Polítiques de Joventut.

(http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/Societat/Come

n%C3%A7a+la+Trobada+Nacional+de+Pol%C3%ADtiques+de+Jove

ntut+a+la+Seu) Més enllà de l’interessant marc teòric que van

oferir els ponents hi va haver moltes ocasions de conèixer

professionals que fa temps que s’enfronten a la tasca d’aconseguir

que el jovent s’expressi i actuï amb independència i creativitat a les

seves comunitats.

Els tallers i els grups de treball per a compartir van oferir-me la

possibilitat de conèixer experiències adaptades a situacions molt

diverses.

És impossible recollir aquí tot el bagatge i totes les aportacions que

es van fer en aquestes jornades.

Només per posar algun exemple il�lustratiu us mostro aquest crèdit

variable

(http://www.4shared.com/file/136332831/17c57492/Crdit_Varia

ble_de_Ciutadania_i_Participaci_de_Barber_del_Valls.html)

que em van facilitar des de l’ajuntament de Barberà del Vallès.

Vaig constatar que hi ha moltes energies i molts recursos destinats

als joves. Potser molts creuran que són encara insuficients però els

qui ja tenim certa edat hem de convenir que hi ha hagut un gran

progrés en els darrers anys pel que fa a la creació d’espais per als

joves.

De cara a l’optimització de tots aquests recursos caldria una millor

coordinació entre els IES i els ajuntaments. No ho facilita el fet que

les competències municipals en educació no arribin als IES i que la

dependència administrativa dels IES sigui del Departament

d’Educació. He descobert molt bona disposició dels tècnics

33

municipals però també que tenen una certa sensació que els IES

són un móns tancats. Potser no cal canviar grans coses. Establir

convenis entre administracions i condicionar subvencions al treball

conjunt i als projectes compartits entre IES i ajuntaments seria

una gran feina.

Totes aquests experiències les tenim aquí i són properes.

L’abast d’aquest estudi no permet mostrar-les totes sense fer una

caricatura.

En aquest treball, però, mostraré unes experiències que no tenim

tan a prop i que crec que poden representar una gran aportació en

l’àmbit de la participació política i cívica dels joves.

Fa temps que l’ajuntament de Lió porta una política de buscar els

seus joves i fer-los protagonistes d’accions orientades a la seva

comunitat. El llarg recorregut d’aquest ajuntament i les etapes ja

cremades em sembla que poden servir per a molts projectes que

estan tot just començant i plantejant-se el camí correcte.

A Mont-real han aconseguit que tota la política de joventut sigui

dictada pels joves. Allà el Consell de la Joventut és com un consell

d’experts que assessora i marca pautes per als governants siguin

del color que siguin. El prestigi dels seus informes rigorosos fa que

siguin material de referència per al disseny de polítiques de

joventut. Per aquesta raó m’ha semblat que mereixia un lloc en

aquest treball.

34

MISSION JEUNESSE A LiÓ

Visitar l’ajuntament de Lió per conèixer el seu treball en política

juvenil fou un xic fruit de l’atzar i la casualitat.

Poder conèixer i poder parlar llargament amb Dominique Sonjon,

al seu despatx de la Mission Jeuneusse, representà per a mi poder

connectar amb l’experiència i l’entusiasme de molts anys de treball

fet amb joves.

En una entrevista molt franca Dominique Sonjon va compartir amb

mi no només la seva experiència sinó tot el seu saber. Va mostrar

també un sincer interès per l’experiència d’Ajuntament Jove a

Llavaneres.

M’explicava que el Conseil Municipal des jeunes

(http://www.lyon.fr/vdl/sections/es/vie_democratique/conseil_m

uni_jeune) fou creat a Lió l'any 1996. Era format per 73 membres

(el mateix nombre d’electes que té l’ajuntament de Lió) elegits

d’entre 13 i 18 anys. Tenien un mandat de dos anys. Durant

aquest temps aprenien el funcionament d’un consistori i

col�laboraven en la presa de decisions del Consistori de Lió.

Els membres del consell a la web de l’ajuntament de Lió

35

Les diferents alternatives municipals han fet que aquesta iniciativa

estigui ara aturada i que tota la política de participació juvenil de

l’ajuntament es canalitzi a través de la Mission Jeunesse i del seu

projecte PRODIJ.

Dominique Sonjon ha elaborat un important treball teòric sobre la

situació de la participació dels infants i joves a França.

En el Dossier Participation 1,

( http://de.calameo.com/read/000026222c97ad523afc6)

explica els tipus de consells per a infants, adolescents i joves que

es donen a França. Tots ells molt lligats als nivells educatius i les

edats dels vailets dins del sistema educatiu francès.

A més d’això, explica amb detall les experiències més enriquidores

que podem trobar en aquests moments a França.

El model de Paris amb un gran pressupost. Destinat a joves de 13

a 25 anys en mobilitza prop de 1500 en els 20 consells de

districte. Un consell central reuneix a 108 joves que provenen dels

consells de districte. Més enllà dels assessoraments i informes que

ofereixen també tenen capacitat decisòria per administrar un

pressupost de 80000 € anuals.

Altres intents com el de Vénissieux que va ser actiu del 1998 al

2001, són recollits també en aquest dossier.

Finalment exposa dos models innovadors: el de Nantes i del

Bordeus.

A Bordeus s’inicià el consell de joves l’any 2001 a partir d’una

decidida voluntat municipal de comptar amb els joves. Entre el

2003 i el 2004 es va realitzar la fase d’enquestes entre els joves de

13 a 25 anys. Resultat d’aquests treballs són el reglament de règim

intern que regula el funcionament dels consells de joves.(

http://www.bordeaux.fr/ebx/portals/ebx.portal?_nfpb=true&_pag

eLabel=pgSomRub11&classofcontent=sommaire&id=5496) I també

la Carta que recull els compromisos del municipi amb els joves.

Està integrat al Pla local de joventut i col�labora amb el CRIJ

36

(http://www.crijrhonealpes.fr/) (Centre Regional Information

Jeunesse) que és una mena de punt d’informació juvenil. No hi ha

eleccions. S’hi inscriu qui vol i amb la inscripció es compromet a

participar i treballar en el consell per un any.

Tenen el problema que aquest compromís27 no es compleix i els

joves van canviant constantment.

Recentment l’ajuntament ha aprovat la creació dels ACJ28 .

Dominique Sonjon en un moment de l'entrevista que em va

concedir al seu despatx a la Maison Jeunesse de Lió, el dia 18 de

novembre del 2008.

27 Una reflexió teòrica sobre el significat del compromís pels joves la podeu trobar a les pàgines 14 i 15 d'aquest mateix treball. 28 L’abril d’aquest any 2009 el municipi ha adoptat per unanimitat la creació de l‘AJC (Aide aux Jeunes pour Concrétiser leurs idées) (http://www.bordeaux.fr/ebx/ShowBinary/BEA%20Repository/flip/fr/CM/1918/9/acteCM/11705/pieceJointeSpec/45731/file/acte_20095120_D.pdf) que sembla una reproducció del model PRODIJ que tants bons resultats està donant a Lió. que sembla una reproducció del model PRODIJ que tants bons resultats està donant a Lió.

37

El model de Nantes:

El Conseil Nantais de la jeunesse(http://www.nantes.fr/vie-

quotidienne/jeunes-et-etudiants/conseil-nantais-de-la-

jeunesse.html) treballa amb joves de 16 a 25 anys. Un grup de 50

joves (25 provinents del món associatiu i 25, amb un caràcter més

territorial, dels diferents llocs on hi ha presència jove) van redactar

una Carta que regula el funcionament del Consell.

La seva activitat es concreta en:

-Trobada setmanal (els dijous) per debatre qüestions d’actualitat.

-Treball temàtic trimestral: cada trimestre es proposen un àmbit de

la vida municipal, s’informen, l’analitzen i acaben fent propostes

concretes a l’ajuntament.

-Trobada trimestral amb el Regidor de Joventut.

-Trobada anual amb l’Alcalde.

Sembla que la dificultat més gran amb la que topen és la mateixa

de Bordeus: la fidelització dels joves. No poden evitar que hi hagi

canvis constants en el jovent que participa cosa que dificulta un

treball continuat i a llarg termini.

Tots aquest treball d’estudi previ li ha permès dibuixar una

proposta (http://de.calameo.com/read/000026222d5787dc38ea3)

de camí a seguir per a la creació d’un Consell de joves.

Finalment, Dominique Sonjon ens condensa la seva experiència en

els cinc elements clau que cal tenir presents per a constituir, amb

èxit, un Consell de Joves:

38

Una voluntat política ferma i honesta.

La convocatòria a la participació del jovent té credibilitat quan

parteix del polític que ha assumit la responsabilitat de govern i que

té capacitat de decisió. Un acte sincer de confiança mútua és el

pas essencial per a començar una correcta via participativa que no

estigui contaminada de recels i desconfiances.

Cal que la voluntat sigui honesta i per això caldrà superar el perills

del clientelisme, del voler instrumentalitzar els joves per a crear

“joventuts” del propi partit o del de pensar més en el seu vot que

en les seves necessitats.

Un altre perill a superar és “l’ocupació” del Consell per un sector

de joves homogeni i excloent de la resta de joves.

L'única manera de superar aquests perills és dotar-se d’unes

regles clares i assegurar-se que el Consell recull la pluralitat dels

joves que pretén representar.

Partir dels joves.

Si l’apropament és sincer hem d’anar a trobar els joves amb més

preguntes que solucions amb més orelles que paraules. És

imprescindible saber què pensen els joves, quines opinions tenen,

què volen, quines expectatives tenen, amb quines dificultats es

troben. Sortosament hi ha instruments estadístics i de prospecció

social (enquestes, entrevistes, sessions participatives...) que ens

possibiliten aquest apropament d’una manera científica29.

Recursos humans:

És evident que la tasca d’animació dels Consells de Joventut i de

dinamització dels projectes que generen requereix una dedicació.

29 Un interessant i molt complet estudi sobre la joventut de Lió de 17 a 25 anys que va ser fet el novembre del 2006 el podeu trobar aquí. .( http://de.calameo.com/read/000026222120a502da057) Podeu consultar un treball més teòric sobre els joves a Grenoble (http://de.calameo.com/read/00002622280dfa0fb475c editat per l'Institut National de la Jeunesse et de l'education populaire.( http://www.injep.fr/Un-an-de-politique-jeunesse-7.html)

39

Més enllà del treball dels propis joves cal la presència d’algun

professional que tingui la virtut de saber fer de catalitzador de la

vida del Consell.

Bona gestió de la informació:

El grau de coneixement del que es cou en un Consell serà

correlatiu al grau de pertinença i de vinculació dels joves. Una

manera de sentir-se part és estar sempre al corrent de tot el que

passa. La utilització de les noves tecnologies és clau en aquest

punt.

Una bona avaluació dels resultats: Cada resultat visible

retroalimenta el sistema i motiva per a posteriors objectius. Cal

una avaluació periòdica que expliciti el que s'ha aconseguit i que

doni compte del que no es podrà aconseguir i de les dificultats que

apareixen. No és la no consecució al 100% dels objectius el que

desmotiva als joves sinó la manca d’informació, el silenci 30 que

s’acaba apoderant de les propostes que s’encallen i que no tiren

endavant. Deia al principi que el Consell ha quedat aturat. Ara el

projecte estrella per als joves de Lió és el programa PRODIJ

(Programme de Développement des Initiatives de Jeunes). Aquest és

el reglament.

(http://www.polville.lyon.fr/static/vdl/contenu/actualites/regleme

nt_PRODIJ.pdf?&view_zoom=1)

Les bases:

És un programa destinat a estimular els joves lionesos de 16 a 25

anys (els menors d’edat han de comptar amb l’autorització paterna)

a desenvolupar iniciatives d’un ampli espectre. Només es demana

30 Durant l’agost del 2008, preparàvem el vídeo que s’havia de projectar a tots els alumnes de l'IES que eren convocats a participar a l'Ajuntament Jove. Estàvem gravant als integrants de l'AJ de l’any 2002 amb l’objectiu que animessin l'alumnat a participar. Un dels regidors joves del 2002, que participava en la gravació, va manifestar el seu malestar i les poques ganes que tenia d’engrescar a altra gent perquè algunes de les resolucions preses llavors encara no s’havien executat.

40

que siguin d’interès general i que tinguin un caràcter educatiu o

ciutadà.

Els joves participants han de ser residents a Lió o bé estar-hi

escolaritzats.

Hi ha dues modalitats de participació:

a) la individual

b) la col�lectiva: des de dues fins a set persones indicant qui és el

responsable del grup.

No poden ser projectes que generin ingressos als autors o que

tinguin patrocinadors privats.

Quan es sol�licita l’ajuda PRODIJ cal tenir clar el següent:

-el grup de col�laboradors i el responsable ( si és un projecte

col�lectiu)

-una memòria del projecte que indiqui els objectius que es

persegueixen.

-una fitxa tècnica que indiqui els recursos humans i materials que

caldran i el pressupost que es requerirà i les fonts d’obtenció dels

diners.

-un document signat d’acceptació del reglament

-cal vincular-se a algun referent de Lió, ja sigui una centre escolar

o bé una entitat que es responsabilitzi de tutelar la iniciativa.

Una vegada els projectes són presentats, una comissió tècnica els

supervisa fent una especial comprovació que: s’ajusten a les bases,

són realitzables i que els mitjans materials i econòmics hi estan

ben atribuïts. La comissió té una entrevista en la qual els

candidats han de fer una defensa oral del seu projecte.

Els projectes podran ser de caràcter científic o bé de caràcter

artístic-esportiu. Hauran de perseguir objectius de solidaritat,

ciutadania, lluita contra les discriminacions, cohesió social, medi

ambient, desenvolupament sostenible, qualitat de vida...

41

Una comissió amb domini dels tècnics municipals i

d’administracions superiors puntuarà els projectes seguint un

barem que es pot veure al reglament

(http://www.polville.lyon.fr/static/vdl/contenu/actualites/regleme

nt_PRODIJ.pdf?&view_zoom=1)

que ja hem mencionat. Aquesta puntuació és la que determina la

quantia de l’ajuda, que podrà ser del 100% , del 80% o del 40%.

Els candidats reben el 50% dels diners a l'inici i la resta després de

superar uns seguiments.

Un cop els treballs són acabats l’ajuntament de Lió estableix un

sistema de premis per als millors en sis categories diferents.

El propi ajuntament facilita un complet formulari

(http://www.polville.lyon.fr/static/vdl/contenu/actualites/PRODI

J_demande_subv.pdf?&view_zoom=1) per tal que els joves en

complimentar-lo s’ajustin a totes les prescripcions que preveuen

aquestes bases.

D’aquestes bases se’n fa una gran difusió als espais joves i als

llocs joves, en especial a la xarxa. Aquest

(http://www.millenaire3.com/PRODIJ.143+M52c4c81369a.0.html)

n’és un exemple. Diversos testimonis de joves miren d’estimular a

participa-hi als qui encara no ho han fet. Els podeu veure en

aquesta pàgina

(http://www.lyoncampus.org/initiatives/ressources/prodij.html)

destinada als estudiants universitaris.

42

Cartell de publicitat del PRODIJ: cent projectes a mil euros

Situació al 2008:

Es produeixen diversos canvis en el reglament

(http://www.lyon.fr/static/pdf/200812/delib/20080974.pdf) entre

ells el de la dotació pressupostària (augmenta) permet passar del

1000 € que com a màxim es podia donar a un projecte als 1200 €.

L’any 2007 es van finançar 43 projectes

L’any 2008 se’n financen 46 per un import total de 51450 €.

La distribució de projectes del 2008 és la següent:

13 projectes artístics i culturals,

9 reportatges científics i humanitaris a l’estranger,

6 projectes fílmics,

6 projectes teatrals,

6 projectes científics i tècnics,

3 projectes humanitaris

i 3 projectes esportius.

Uns quants projectes a tall de mostra:

1) Un de teatre: Iphigénie. Estelle Baudou, de 21 anys,

tutorada per la professora de clàssiques a Lió, Christine Mauduit, i

per Jean-Charles Moretti, director de recerca al CNRS.

43

Després de traduir l’obra del grec, ha preparat una representació

amb la col�laboració d'altres joves. Pretenen reproduir les

condicions d’exhibició del teatre a Grècia en un obra assequible a

partir dels 8/9 anys i gratuïta per a tothom. El diari Le Progrés ho

explicava així

(http://www.leprogres.fr/fr/permalien/article.html?iurweb=17008

53) el dia de l’estrena (18 de juny del 2009)

2) Un de viatges: Euro-trip

(http://tripletteurope.wordpress.com/2009/01/24/le-projet/)

3000 kilòmetres en bicicleta per 11 països europeus. Aquest

projecte aposta per la mobilitat sostenible (la bicicleta), per

l’intercanvi cultural, per la cohesió dels pobles europeus. Es

comprometen en tornar a:

-presentar una memòria resum escrita del viatge.

-divulgar la seva experiència a la premsa local.

-oferir una exposició de fotografies.

-donar una conferència als estudiants de la universitat.

3) Un de fotografia: Fotomexcabia

(http://fotomexcabia.blogspot.com/2009/04/rencontre-avec-les-

gangs-latino.html) Jean-Felix Fayole, fotògraf, viatge durant 5

mesos buscant als joves de les barriades populars i de les

comunitats indígenes de Mèxic, Guatemala, El Salvador, Nicaragua

i Colòmbia. Presentarà exposicions i conferències.

4) Dos de cinema:

Lyon à tous coeurs (2007), curtmetratge realitzat per Julien Coquet

sobre una idea i projecte de Julie Combaluzier . Així

(http://www.20minutes.fr/article/152696/Lyon-Les-projets-des-

jeunes-Prodij-concretises.php) en parlava el diari 20 minuts.

Le dernier des Salauds (2007) Podeu llegir tota la informació i

veure (http://dds.lefilm.free.fr/index2.html) el curtmetratge.

44

5) Un de científic. Hàbitat-solar a l'Àsia. Un projecte complex

que inclou viatge, investigació bioclimàtica, intercanvi cultural i

transport sostenible. Aquí (http://www.habitat-solaire-

asie.fr/Description/projet.html) totes les referències.

6) Un de circuit turístic per les restes galo-romanes: Adrien

Bostmambrun obté els 400 € que demanava per organitzar un

circuit turístic (http://ryjek.blogspot.com/2008/04/article-du-

progrs-du-mardi-1-avril-2008.html) per Lió.

A la part més relaxada de l’entrevista i quan he formulat la

pregunta sobre la relació de les polítiques juvenils de l’ajuntament

amb els centres educatius i els graus de col�laboració mútua he

trobat unes opinions que m’han recordat alguns dels problemes

que hem viscut per coordinar les activitats de l’Ajuntament Jove

amb l’IES de Llavaneres.

Les opinions que expressa D. Sonjon sobre el professorat són

contundents i conviden a la reflexió:

Els professors estan desubicats. No viuen al món real. No han

abandonat mai aquest entorn endogàmic en què pot convertir-se un

centre d’ensenyament.

Si, a més, es casen entre ells acaben de construir-se un món

artificial i fals.

Estan obsessionats en els seus continguts, els seus currículums.

Tota altra cosa consideren que els distreu i els destorba i que no ha

de tenir cabuda a l’escola.

Es dóna la circumstància que, per primera vegada, els transmissors

no tenim res a transmetre. El rol de l’adult ha canviat radicalment.

En molts àmbits els joves en saben més que nosaltres.

I tota aquesta contundència la utilitza també per a explicar-me la

seva experiència de treball directe amb els joves. En les seves

paraules aprecio que, més enllà del treball de despatx, la seva feina

la porta a un contacte constant i directe amb els joves:

Els joves estan massa acostumats a rebre el No per resposta a les

45

seves iniciatives. Als joves només cal: acollir-los, escoltar-los, fer-los

veure els límits (situar-los en el món real), interconnectar-los

(facilitar-los contactes entre ells) i fer-los un seguiment de la

constància (ajudar-los, amb calendaris i agendes, a què acabin el

que comencen).

Tot té un sentit al despatx de Dominique Sonjon. El gnom que

s’amaga del sol per a no convertir-se en pedra i que té poders per

esdevenir invisible, vol indicar-li la necessitat del treball silenciós

sense buscar cap mena de protagonisme. Les pedres, com els

nostres problemes, les més grosses són les que ocupen més espai

en el recipient, però són poques.

46

Conclusions:

De la visita a Lió destaco aquestes conviccions profundes que he

trobat allà i que com a postulats guien les seves polítiques de

joventut:

1) Necessitat d’una convicció política participativa per part dels

polítics que governen. Molts dels experiments participatius amb

joves esdevenen de curta durada per culpa d’aquesta manca de

convicció consensuada dels polítics que són al poder.

Pel que fa a les polítiques de participació hi hauria d’haver un

altíssim grau de consens que assegurés que els canvis de color en

els ajuntament no afectessin el treball de les polítiques de

participació i joventut. La manera que tenen, a Lió i a la resta de

França, per a blindar aquestes polítiques més enllà dels mandats i

dels canvis de color que es produeixin, és l’elaboració de Cartes o

Reglaments que s’aprovin a l’ajuntament i que donin una certa

força institucional als Consells.

2) Els joves han de participar des del principi. No podem construir

estructures a les quals, posteriorment, apropar el jovent. En

qualsevol estructura els joves han de participar des del principi,

promovent-la, definint-la i establint-ne les regles del joc.

Els Consells que funcionen no són els que són oferts generosament

des del poder com a instruments d’audiència dels joves, sinó

aquells als quals s’arriba després d’un llarg procés de mobilització

juvenil.

3) El camí necessari. Si aspirem a implementar polítiques juvenils

participatives cal, necessàriament, seguir aquest procés:

a)Difondre la informació

b)Polsar les opinions

c)Dialogar

d)Treballar en equip

47

Cada etapa necessita el seu temps i s’ha de fer bé. En cada qüestió

nova que es presenti caldria seguir aquest mateix camí. La

informació ha d’arribar, les opinions s’han de debatre i davant la

magnitud dels projectes cal aprendre a treballar en equip. Potser al

final d’aquest llarg camí es produeix el compromís ferm i concret

del jove amb la seva comunitat de referència.

4) La dificultat de la fidelització: Aquesta és una dificultat dels

Consells de Joventut que busquen un funcionament estable.

Apareixen problemes quan es demana al jovent un compromís d’un

o dos anys. El sistema PRODIJ de convocatòria de projectes anuals

s’apropa més als temps dels joves. Cadascú estableix el seu

calendari i cada projecte es resol amb una certa immediatesa.

¿Serà aquest un dels secrets de la bona acollida, entre els joves,

d’aquesta manera de treballar?. Sembla que el compromís a la

comunitat demana un llarg procés i demana haver acumulat

moltes participacions en iniciatives diverses. Els joves tenen una

història curta i demanar-los aquesta mena de compromís potser és

demanar una cosa que va més enllà del que ens poden oferir.

5) Necessitat de passar comptes: En el camí circular establert

en el punt 3 d’aquestes conclusions hi ha un estadi necessari: la

informació de com estan anant les coses, el seguiment de les

accions i projectes endegats.

En temps de liquiditats i intermitències trobem en l’avaluació una

manera de fixar l’atenció dels joves en els processos i d’aconseguir

educar en aquella mínima planificació i constància que és

necessària per desenvolupar qualsevol projecte.

48

CONSEIL JEUNESSE DE MONT-REAL

El Conseil Jeunesse de Montréal (CjM)

(http://ville.montreal.qc.ca/portal/page?_pageid=1677,2444307&_

dad=portal&_schema=PORTAL) fou creat per l’administració

municipal. L’acord municipal de creació és del 23 de setembre del

2002 però no va començar a funcionar fins l'11 de febrer del 2003.

La franja d’edat en la qual se situa va dels 12 als 30 anys. Té

caràcter consultiu i serveix per apropar als electes municipals els

interessos i inquietuds dels joves de Mont-real dels 12 als 30 anys.

Les seves funcions són:

-Aconsellar amb una certa regularitat l’alcalde i els consellers

sobre qüestions relatives als joves.

-Assegurar-se que les preocupacions dels joves són tingudes en

compte per l’administració municipal.

-Donar la paraula als joves.

-Oferir al jovent una via d’accés al poder que pren decisions.

-Participar en la identificació de les prioritats municipals pel que

fa als joves.

Per a l’acompliment d’aquestes funcions el CjM fa les següents

tasques:

-Presentar informes a l’ajuntament sobre qualsevol qüestió que

preocupi als joves. Aquests informes poden ser requerits per

l’ajuntament o elaborats per iniciativa pròpia.

-Tenir contacte amb persones o grups per tractar qüestions

relatives a les preocupacions dels joves.

49

-Encarregar estudis31 i investigacions sobre aquestes qüestions.

-Organitzar cursos, debats, intercanvis32... que afavoreixin el

coneixement de la realitat dels joves a Mont-real.

Composició:

És format per quinze membres (un d’ells fa de president i un altre

de vicepresident).

Són triats per l’ajuntament després d’obrir un procés de

candidatures. En el comitè de selecció intervenen consellers del

govern i de l’oposició.

El mandat és de tres anys i hi ha una limitació màxima de dos

mandats.

Quan un membre ha de ser substituït el substitut cobreix la part

de mandat que li quedava al substituït.

Es busca que aquests quinze membres siguin representatius de la

diversitat geogràfica, lingüística, cultural i social dels joves i també

que sigui equilibrat pel que fa al gènere dels seus components.

Seguint aquests criteris, 6 membres provenen dels districtes de

Mont-real englobats en el sector est, 5 dels districtes del centre i 4

dels districtes de l’oest.

Funcionament:

Es reuneixen com a consell un cop al mes però tots els membres

estan integrats en diversos grups de treball.

Hi ha una mena de comissió permanent formada pel president, el

vicepresident, els coordinadors dels grups de treball i dos membres

31 Com aquest estudi (http://ville.montreal.qc.ca/pls/portal/docs/page/conseil_jeunesseMTL_fr/media/documents/Montreal.pdf) sobre els joves de 12 a 30 anys a Mont-real tot i que les dades són del 2001. 32 Un exemple d’aquests actes és la segona edició de la jornada de joves (http://ville.montreal.qc.ca/portal/page?_pageid=1677,25197579&_dad=portal&_schema=PORTAL) que van organitzar el 2008.

50

del consell que es troben cada mes. S’encarreguen de gestionar els

afers quotidians i de fer el seguiment dels acords del consell.

El CjM compta amb el treball professional d’una tècnica a plena

dedicació i amb mitja jornada d'administrativa-secretària.

Informes generats:

Aquesta és la relació dels informes generats pel CjM des de la seva

creació: (Tots els informes següents es poden trobar en el següent

enllaç:

http://ville.montreal.qc.ca/portal/page?_pageid=1677,2444633&_

dad=portal&_schema=PORTAL

Avis Mettons la sécurité à sa place !

Synthèse de l'avis Mettons la sécurité à sa place !

Rapports d'activité 2008

Mémoire sur le Plan directeur de gestion des matières résiduelles

2008-2012 (juin 2008)

Avis « Les graffitis: une trace à la bonne place? » 33

Les graffitis: une trace à la bonne place? – Synthèse de l'avis sur

les graffitis signés

Rapport d'activité 2007 – Jeunes et engagés dans l'action

Synthèse de l'avis «Montréal, ma ville, mon choix ?»

Avis «Montréal, ma ville, mon choix ?» 34

Avis sur les transport - Mobile sur l'île, rapide en ville

Rapport annuel 2006

Une eau PURE pour que le VERT dure!

Favoriser les saines habitudes de vie chez les jeunes montréalais

Réponses à la consultation de la Stratégie jeunesse 2005-2008 33 Aquest informe acaba amb 21 recomanacions molt concretes (pàg. 45 a 49) que porten la reflexió teòrica al terreny, sempre compromès, de les decisions i regulacions pràctiques. 34 D'aquest dossier (un dels més extensos) en vaig rebre un exemplar en paper amb motiu de la meva visita a la seu del CjM. Es planteja el sentiment de pertinença dels joves. Els pregunten obertament si se senten orgullosos de ser de Mont-real. L'informe tracta, també, del grau d’integració dels joves i de la seva interacció amb altres grups d’edat. L’estudi inclou en uns documentats annexos tot el procés seguit per arribar a l'informe.

51

Portrait général des jeunes de 18 à 30 ans

Avis sur les fréquentations des adolescents dans les bibliothèques

municipales

Mémoire sur la proposition de politique de développement culturel

Rapport annuel 2004 du Conseil jeunesse de Montréal

Rapport annuel 2003 du Conseil jeunesse de Montréal

Avis sur le renouvellement de la fonction publique municipale

(synthèse)

Avis sur le renouvellement de la fonction publique municipale

L'électeur en herbe

Rapport du groupe-conseil pour une politique de développement

culturel à Montréal

Le livre vert : Pour une politique de sport et de loisir à Montréal

Les orientations et les grands paramètres d'un programme

communautaire Montréalais de prévention

Amb el temps i la progressiva acumulació d’estudis, els polítics

electes disposen d’un material impressionant per orientar les seves

línies polítiques generals i les que es refereixen a la política de

joventut.

A més d’aquests estudis complets redacten periòdicament uns

breus escrits (amb format de nota de premsa) per expressar el seu

posicionament sobre qualsevol qüestió sempre relacionada amb la

joventut.

Aquests comunicats es poden consultar aquí.(

http://ville.montreal.qc.ca/portal/page?_pageid=1677,6809557&_

dad=portal&_schema=PORTAL)

De manera extraordinària una delegació del CjM viatja en missions

d’intercanvi.

Del 17 al 29 d’agost del 2004 van enviar una missió a Bèlgica que

va visitar les ciutats de Brusel�les, Mons, Liège, Charleroi i Bruges.

52

Del 2 al 10 d’octubre del 2004 van organitzar a Mont-real la

trobada Actions Jeunes Citoyens (AJC) en la qual van aplegar 150

joves francòfons de 23 països. La trobada va tenir un format de

congrés amb ponències i tallers diversos.35

Amb motiu del seu 5è aniversari van organitzar un missió a França

per conèixer altres experiències en polítiques de joventut. Hi van

assistir tres membres del comitè executiu del CjM i la tècnica

coordinadora. El viatge a França fou del 22 al 31 d’octubre del

2008 i van visitar les ciutats de Paris, Lyon36, Nîmes i Bordeaux.

A totes les ciutats es van entrevistar amb representants dels

ajuntaments i amb joves membres dels respectius consells de

joventut.

35 Tant d’aquesta trobada com del viatge a Bèlgica se’n pot trobar més informació a l'informe (http://ville.montreal.qc.ca/pls/portal/docs/page/conseil_jeunesseMTL_fr/media/documents/rapportcjm2004.pdf) del CjM del 2004. 36 Aquest és l’informe (http://de.calameo.com/read/00002622282ea3a0172ea) que l’ajuntament de Lió va redactar de la visita rebuda.

53

Entrevista amb la vicepresidenta del CjM 37, Jacqueline

Corado.

L’entrevista la vaig tenir el 14 d’abril del 2009 a les 18 h (hora de

Mont-real) a la seu del CjM (pis 14è de 1550 Metcalfe).

Jacqueline Corado, vicepresidenta del CjM

Aquesta és la transcripció de l’entrevista:

Des de quan existeix el Consell de la joventut de Mont-real?

El Consell va ser creat per iniciativa de l’ajuntament de Mont-real,

el mateix que ara governa, i està funcionant des del febrer del

2003. És molt important destacar que el Consell és apolític. No

tenim cap tendència política. Som aquí per aconsellar

l’ajuntament, per a criticar-lo també, si ve el cas, i per assessorar-

lo en totes les qüestions que estiguin relacionades amb la joventut.

37 El 14 d’abril, dia de l’entrevista, era la presidenta en funcions per absència de la presidenta Claudia Lacroix.

54

Tots els partits polítics tenen les seves seccions juvenils però per

formar part del consell no és acceptat el jove que té una militància

explícita. És evident que tots tenim les nostres opinions i anem a

votar a qui ens sembla però en el Consell no s’han d’acceptar

influències partidistes. També apliquem aquesta regla a l’hora

d’adjudicar feines o encàrrecs remunerats des del Consell. Ho fem

per evitar qualsevol influència política en la nostra tasca.

Els partits polítics ho accepten això?

Sí, perquè en el fonament del Consell hi ha la seva independència.

El Consell el formem 15 joves. Per poder formar-ne part cal

presentar una candidatura. Mai no ens han faltat candidatures.

Cal superar tres etapes. Una primera selecció de les candidatures

es fa per raó del districte de procedència. L’illa de Mont-real és

dividida en dinou districtes i segons el reglament del Consell hem

de ser sis que visquem als districtes agrupats al sector est, cinc

dels districtes del centre i quatre dels districtes de l’oest.

El segon criteri és el de l’edat: cal tenir entre setze i trenta anys.

Representem els joves des dels dotze fins als trenta però per ser

membre del Consell l’edat mínima és de setze anys.

El tercer criteri és que els quinze membres han de representar la

diversitat cultural dels joves de Mont-real.

Com a darrera fase del procés es fa una entrevista a l’aspirant. La

fan tres persones: un electe del grup que és al govern, un electe del

grup que és a l’oposició i un tècnic de l’administració adscrit al

departament de joventut. De les entrevistes surten els candidats

que seran escollits membres del Consell i també en surt una llista

d’espera per tal de cobrir possibles vacants que es produeixin. Els

mandats són de tres anys i cada any es renova un terç dels seus

components per tal de donar nous impuls i noves energies al

55

Consell.

La nostra feina és la d’analitzar la situació amb independència del

govern i de l’oposició. Hem de mirar de traslladar a l’ajuntament

què és el que pensen els joves. En els nostres informes fem una

mica de recerca, d’estudi i d’anàlisi de la situació i acabem amb

unes recomanacions. La nostra preocupació se centra en reflectir

l’opinió dels joves en els informes i no ens preocupem si

afavoreixin un o altre partit. No treballem dins d’una agenda

política.

Feu alguna tasca a les escoles per donar a conèixer el CjM?

Li posaré un exemple: aquest document en el qual analitzàvem el

sentit de pertinença dels joves de Mont-real 38. És molt clar que si

els joves se senten part de la comunitat voldran participar i

implicar-se en la tasca de millorar-la. Quan ens sentim part de la

ciutat és quan ens impliquem.

Passem uns qüestionaris previs precisament a les escoles. És allà

que anem a buscar l’opinió dels joves. Ens centrem en les escoles

secundàries (12-17anys), Pre-universitaris(17-19 anys) i la

universitat.

La mida dels estudis varia segons l’abast. Si ens fem preguntes

molt concretes les podem resoldre en estudis breus però si ens

plantegem qüestions com aquesta del sentit de pertinença la feina

és de més abast. Des de la creació del Consell hem redactat quinze

informes sobre molt diverses qüestions. Tenim tècnics que

executen les ordres precises que els donem. Consultem experts,

mirem el que es fa en altres llocs, però tenim molt en compte el que

diuen els joves.

38 Es refereix a l'informe Avis «Montréal, ma ville, mon choix ?» (si el voleu veure proveu l’enllaç de la pàg. 50)

56

Som conscients que els joves cal anar-los a buscar. No van als

actes formals. Cal trobar maneres: visites dels electes a les escoles,

enquestes, trobades amb un cert grau d’informalitat... Expressar-

se en públic en situacions molt formals no atrau als joves i ens

costa molt a tots, ens fa respecte...

Quines són les principals dificultats amb les quals s’han trobat?

La disponibilitat dels membres del Consell.

El treball és ingent i, encara que estem molt motivats, molts de

nosaltres estem treballant (a temps complet), estudiem i tots volem

dedicar un temps a la família, a la vida social... Tots som

voluntaris i només hi ha unes dietes, molt insuficients, per a les

despeses.

Li posaré un exemple. L’aparcament és molt car. Aparcar prop

d’aquí pot costar 15 dòlars (canadencs) cada vegada que venim.

Fem tres reunions al mes i la dieta mensual que cobrem per cobrir

les despeses d’aparcament és de 25 dòlars al mes.

Molts joves que volen implicar-se s’adonen que es necessita molt

de temps.

Cal dedicar molt de temps a la lectura d’informes, a reunions de

treball, a activitats de representació... Li posaré un altre exemple.

Avui, jo era l'única persona disponible per poder rebre’l a vostè.

Ara mateix un membre que estudia Medecina ha hagut de plegar i

cedir el seu lloc a un altre perquè no pot amb tot.

A França ens van fer veure que el nombre de quinze era curt. Ens

estem plantejant ampliar el nombre fins a vint. Dels quinze n'hi pot

haver 7 o 8 de més actius. Si fóssim vint arribaríem als 10 de més

actius. Ser molts té altres dificultats però a França ens van fer

adonar que quinze membres són massa pocs.

57

Els polítics fan cas al Consell?

Ens sentim molt contents d’això. Ja sabem que si presentem 20

recomanacions no les seguiran totes però hem vist resultats. Vam

suggerir en un informe que a les escoles no es permetés menjar

“porqueries” i això es va implantar en vàries escoles. Una altra

recomanació que vam fer tractava de la necessitat que els joves

tinguessin una primera feina. Hi ha molts titulats als quals els

costa trobar la primera feina i a totes les ofertes de feina solen

demanar experiència prèvia. L’ajuntament va elaborar un

programa per a oferir feines temporals al mateix ajuntament.

D’aquesta manera molts joves poden acreditar experiència.

Quines actuacions de més èxit heu tingut?

Potser aquestes recomanacions que ara mateix li comentava. Vam

suggerir la implantació d’un sistema de bicicletes de lloguer com el

que funciona a Lió. La proposta fou acceptada i entrarà en

funcionament a partir del mes de maig. La millora de l’alimentació

a les escoles, l’oportunitat d’una primera feina, les sessions de

participació amb la presència de càrrecs electes als llocs més

visitats pels joves (escoles, poliesportius municipals).

Quines causes deu tenir la desafecció política dels joves? Li

contestaré la meva opinió personal. Manca d’informació. Sempre la

premsa parla malament dels polítics i això fa que no sigui atractiva

ni interessant per als joves. Es percep com una cosa avorrida. Cap

joves es dedica a seguir per la televisió una sessió de l’ajuntament.

Falta que es coneguin les coses bones. Jo sóc advocada i mai

m’hauria posat en política. M’ho havia plantejat en diverses

ocasions i sempre pensava que no. Només els qui han tingut un

contacte proper amb alguna tasca política o amb algun polític

poden formar-se una opinió millor.

58

La vicepresidenta del Conseil jeunesse de Montréal, Jacqueline

Corado, durant l'entrevista

És una gran decepció que els joves no vagin a votar. Cada vegada

s’abstenen més. Un dels projectes d'aquest any és el dia dels joves.

Amb motiu d’aquest dia, en una edició anterior, vam fer 19 equips

de futbol, un per cada districte. Cada equip era entrenat per un

electe municipal. Ens va semblar que aquesta era una bona

manera d’apropar polítics (sense corbata i més naturals) als joves

en un ambient en el qual els joves se sentissin bé. En l’edició

d'aquest any, que hi ha eleccions municipals, preguntarem a totes

les formacions polítiques com aniran a buscar el vot jove. Després

visitarem tots els districtes per preguntar als joves per què no van

a votar. Hi ha el problema que les plataformes polítiques no tenen

coses que interessin als joves. Estan bandejant a una part

important de la població, la que és el futur. En molts programes

59

electorals no es veuen propostes que s’adrecin als joves. D’aquesta

manera volem aprofitar la jornada d'aquest any per posar en

contacte joves i polítics. Volem que els polítics els diguin quines

propostes tenen per a ells i volem que els joves diguin als polítics

com veuen el seu districte.

Un primer problema que exposen els joves és la manca d’espais

propis. Si van a les places els treuen d’allà, si van prop les

estacions de metro també els treuen. Serà molt interessant seguir

aquest debat. Els joves es queixen de la poca tolerància dels grans.

Volem fer accions per facilitar el coneixement intergeneracional

perquè generalment tenim por d’allò que no coneixem. Amb el

coneixement ve la comprensió i la tolerància.

Coneixen altres experiències com la seva?

Coneixem França. Vam visitar Lió, Bordeaux, Paris, Nimes. També

ens han vingut a veure alguns altres pobles. Amb Bèlgica també

van tenir contactes. El Congrés AJC va ser una ocasió de posar en

comú moltes experiències de tot el món.

Sembla que a tot arreu es viuen temps d’un gran individualisme.

Personalment penso que l'educació és una gran clau per canviar

tot això. Els joves estan 5 dies de 7 a les escoles. Els professors

haurien de ser més reconeguts. Aquí guanyen molt poc i són molt

poc reconeguts. No ho entenc perquè l'educació és un bitllet per un

bon futur. També cal treballar molt l’autoestima dels joves. Avui és

un gran problema. Aquest treball psicològic potser també s'hauria

de fer a les escoles.

Conclusions:

Del coneixement de l’experiència de Mont-real n’extrec les següents

reflexions:

60

1) Fer política sense partits:

Molts pensem que en els seus mecanismes de govern intern el

partits polítics no són del tot democràtics i és conegut que, quan

governen, són freqüents les situacions en les quals una

administració superior ajuda més a les administracions (que d'ella

depenen) que són governades per polítics del seu mateix color. El

tracte diferenciat segons el color polític, el clientelisme... són

pràctiques massa corrents que algun dia caldrà denunciar i

perseguir. De tota manera prescindir, en un Consell de Joves

Municipal, dels joves més compromesos, dels qui han fet el pas del

comprometre’s en la militància política d’un partit, produeix certa

perplexitat.

Crec modestament que amb aquesta normativa s’abona més la

desconfiança cap a l’acció política. Entenc que la funció d’un

Consell Municipal ha de transcendir la tasca partidista i que ha de

treballar amb una certa independència de la batalla política

quotidiana però que per aconseguir-ho calgui prohibir que els joves

militants polítics de les formacions puguin ser consellers em

sembla una solució massa fàcil.

Fer això implica:

a) deixar fora del Consell molts joves motivats per a la cosa

pública.

b) enviar un missatge implícit en el sentit que la militància política

no és bona.

c) qüestionar la capacitat dels partits polítics per a participar en

instàncies de consens.

d) convertir les decisions polítiques en decisions tècniques i

transferir la funció política a tècnics asèptics.

61

Amb aquesta normativa aquest Consell es converteix en un

instrument municipal purament tècnic per preparar polítiques de

joventut però la participació dels joves queda limitada i el que

segur no es fomenta des del Consell és que els joves facin el pas,

més compromès, de la militància.

El fet que els partits a Mont-real acceptin aquesta situació parla a

favor de la voluntat de preservar aquest Consell, que encara té

poca història, de les habituals desqualificacions i tensions que en

el debat-combat polític es donen. Només per aquesta voluntat de

preservar el seu prestigi, la seva independència i d’alliberar-lo

d’aquestes tensions s’entén que els partits hagin acceptat aquesta

norma39 que regeix en el Consell però que no he trobat escrita en el

seu esquemàtic reglament.

http://ville.montreal.qc.ca/pls/portal/docs/page/conseil_jeunesse

MTL_fr/media/documents/Reglement_conseil_jeunesse_montreal0

2-177.pdf Tot i que la regla 9 d'aquest reglament diu que els

membres podran tenir un codi deontològic al qual caldrà que tots

s’adhereixin.

2) Normes més enllà de les regles:

Que els qui participen en instàncies polítiques s’autoimposin

normes que sense transgredir cap llei la portin més enllà em

sembla una bona pràctica. Afinar les incompatibilitats més enllà

del que està legalment establert, imposar-se limitacions per raons

ètiques, dotar-se de codis deontològics consensuats, imposar-se

limitacions temporals dels mandats són exemples de com es pot

introduir l’esperit de la norma en el si de les institucions.

D’aquesta manera es pot anar construint un històric de bones

pràctiques i es pot superar el reglamentarisme ferragós que

sempre es prestarà a múltiples interpretacions.

39 Em va quedar clar en l’entrevista que això és norma no només pels membres del Consell sinó que afecta també a totes les contractacions de serveis que es fan des del Consell.

62

3) Els límits del voluntarisme:

La principal dificultat amb la qual es troben és la dedicació dels

seus membres. Tots són voluntaris i han de compaginar la

pertinença al Consell amb les seves feines, els seus estudis, la vida

familiar i social. El curt mandat de tres anys pot ser una eternitat

si el traslladem al “temps dels joves” i per això han hagut d’establir

fórmules per suplir els membres que, de cop, perden la seva

disponibilitat. Pensen corregir aquesta dificultat amb l’ampliació

del nombre de membres.

Quan l’elemental interès que tenim tots de progressar, formar-nos,

portar una vida social i guanyar-nos la vida es barreja amb

l’interès de servir a la comunitat es produeixen situacions

peculiars.

Quan un millora molt la seva situació salarial i laboral pel fet

d’ocupar-se, a plena dedicació, en una tasca política per a la qual

ha estat elegit sempre ens quedarà la pregunta de si l’interès

primordial és el seu personal o el de servir a la comunitat. Quan

s’acabi, voluntària o forçadament, el seu pas per la política

professional, ¿com es produirà el pas a la vida civil normal dels qui

han apostat per aquesta dedicació i aquesta millora substancial

dels ingressos que obtenien amb l’exercici de la seva professió

habitual?

¿Quin límit han de tenir els llocs de treball (anomenats de

confiança) dels que disposen els partits polítics en les institucions

per tal de recol�locar tots els qui han volgut professionalitzar per a

tota la vida el que al principi era un pas temporal, com a electes,

per una institució? ¿És acceptable ocupar llocs de treball en

administracions públiques amb el criteri de l’afecció al qui mana

per sobre del de la preparació i la competència en la tasca que es

desenvolupa?

63

Mentre tots aquests interrogants segueixin oberts sembla que

mantenir el voluntarisme malgrat que obliga als electes (això si

temporalment) a greus sacrificis pel que fa a la gestió del seu

temps (formació, vida familiar i vida social) és l’opció més raonable.

4) Posar el termòmetre

Una pràctica molt potent, al meu entendre, del CjM és la gran

quantitat de mecanismes que han establert per a prendre el pols

als joves de Mont-real. Aquest ancoratge constant en la població

jove dóna força a les seves recomanacions.

Els seus estudis periòdics, la jornada anual de joves, els viatges

que fan per conèixer altres solucions a idèntics problemes, els

congressos als quals assisteixen, les activitats de representació...

Mantenir el termòmetre posat a través dels seus estudis i informes

elaborats amb procediments de prospecció científics els permet un

coneixement de la realitat juvenil de Mont-real que ha de ser de

gran utilitat pels responsables d’elaborar i executar les polítiques

de joventut.

5) Les edats dels joves

Hi ha moltes generacions joves. Es parla de la cada vegada més

precoç adolescència i de la cada vegada més tardana adultesa

(entesa com a independència econòmica i residencial). Per això el

fet que l'àmbit del CjM sigui del 12 anys fins als 30, defineix una

fragmentació que encaixa molt amb els diagnòstics sociològics

sobre la població. Els 12 anys són també, com aquí, l'inici d’una

nova etapa educativa.

De tota manera no consideren la participació com a membres del

Consell dels qui encara no han complert els 16 anys (majoria

d’edat sanitària però no política a Catalunya).

64

Ens hem aproximat a les experiències de Lió i Mont-real i abans

d’entrar en la que és principal objecte d’aquesta llicència d’estudis

(la de St. Andreu de Llavaneres) m’agradaria treure algunes

conclusions40 que es desprenen d’aquests dos exemples:

1) Necessitat de reflexionar sobre la participació que podem

esperar. Som en un canvi d’època i cal trencar vells motlles. No

podem dissenyar models que eren abans útils o que encara

avui són útils per a altres segments d’edat. (Potser per això

després del model “clàssic” dels Consells de joves tan Mont-real

com Lió han arribat a unes polítiques més concretes i menys

formals)

2) Cal connectar amb el món emocional-vivencial dels joves. La

categoria “política” i les seves tasques les han de descobrir en el

seu entorn proper. (Les enquestes a Mont-real i els PRODIJ a

Lió ens ho mostren). Els sistemes de participació pre-establerts

no funcionen. Cal començar per connectar amb allò que ells

perceben com a problema i anar lligant-ho (és competència

municipal?, quins recursos requeriria?, d’on els podríem

obtenir?). L’assemblearisme juvenil i el plataformisme són

manifestacions d’aquesta incomoditat que senten per la

participació pre-establerta.

3) Les TIC han revolucionat el món dels joves i cal tenir-les

presents com espais de comunicació privilegiats.

4) Cal considerar que els joves es mouen en grups i per qüestions

immediates i pròximes.

5) En el sistema de valors dels joves cal redefinir el lloc de la

“responsabilitat” i del “compromís” que ja tenen poc a veure

40 M’han ajudat molt a aquesta visió de lluny i a aquesta perspectiva global de les polítiques de joventut les reflexions del professor Joan Subirats que va tenir l’amabilitat de concedir-me una entrevista.

65

amb la manera tradicional com aquests termes s’entenen.

6) Si no volem un comunitarisme alternatiu (plataformisme)

caldrà tenir la humilitat i l’astúcia d’obrir la comunitat als joves

des de baix i amb procediments molt oberts i en constant

revisió i definició.

66

III L'AJUNTAMENT JOVE ELECTRÒNIC DE SANT

ANDREU DE LLAVANERES

67

L’experiència Ajuntament jove electrònic

(http://ajuntamentjove.cat/document.php?id=1584&demarc=18)

ha estat una iniciativa de la Regidoria de Participació i Joventut de

l’ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres. El regidor que té

aquesta delegació41, Sr. Joan Mora

(Nani), ja havia propiciat la

celebració de l'Ajuntament Jove de

l’any 2002, quan era regidor de

joventut. Durant el mandat 2003-

2007 en el qual l’esmentat regidor

també formava part de l’ajuntament

però era al grup de l’oposició,

l’experiència no es va celebrar.

Aquesta determinació política ha

estat liderada i materialitzada, en

les dues edicions, per la tècnica de

participació de l’ajuntament de Llavaneres, Sra. Gemma Gibert,

que ha comptat amb la col�laboració puntual de molts

departaments del propi ajuntament i de diverses entitats de

Llavaneres.

Un col�laborador destacat, com a expert en consens i democràcia

electrònica, ha estat el Dr. Josep Ma Reniu que és el tutor

d’aquesta llicència d’estudis.

El Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya la

va considerar prova pilot

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3008991

de votació electrònica de cara a la seva implantació a les

eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010.

La Sra. Gemma Gibert va acceptar molt amablement la

col�laboració del docent que gaudeix d’aquesta llicència , em va

facilitar tota la informació i em va permetre de participar en les

41 Una vegada finalitzat tot el procés de l’Ajuntament Jove i amb data 26 de febrer del 2009 li ha estat retirada la delegació i ha passat a l’oposició.

Logo de l’Ajuntament Jove 2008

68

activitats de la campanya. Per la meva part vaig estar a les seves

ordres i vaig procurar de realitzar les gestions i tasques que em

va encomanar.

Va ser el mes d’agost, un cop acabades les activitats de formació

que vaig tenir durant el mes de juliol, quan vaig poder

incorporar-me plenament a la tasca.

Objectius:

Els objectius que pretén l'Ajuntament Jove són els següents: 42

Instruir de manera teòrica i pràctica als joves de 14 a 18 anys

sobre el procediment i normativa dels actuals processos

democràtics d’elecció dels representants locals.

Conèixer l’opinió dels joves sobre els punts forts i els febles de St.

Andreu de Llavaneres.

Que els joves aprenguin a elaborar un programa global que reculli

les idees i propostes concretes per a millorar St. Andreu de

Llavaneres i a constituir grups o coalicions que les defensin en una

contesa electoral.

Que els joves visquin una campanya electoral i experimentin, la

confrontació d’idees, la creativitat i eficàcia comunicativa dels

materials propagandístics i practiquin les habilitats dialèctiques de

la comunicació persuasiva.

Que els joves practiquin els moderns procediments de democràcia

electrònica.

Que els joves practiquin els processos de consens que porten a la

formació de majories a través de la cultura dels pactes.

Que els joves coneguin i aprenguin pràcticament el funcionament

d’un consistori.

42 Tal i com apareixen en el projecte Ajuntament Jove de la tècnica de participació de l’ajuntament de Llavaneres, Gemma Gibert.

69

Més enllà d'aquest objectius concrets del projecte hi ha un marc

més general en el qual s’inscriuen que ve definit pels següents

elements:

-Necessitat d’implicar el major nombre d’agents socials en la tasca

d’educació.

-Necessitat d’incorporar als centres educatius estratègies

encaminades a superar l’actual desafecció política dels joves43

-Fomentar la coresponsabilitat dels joves en el seu procés

educatiu.

-Millorar l’arrelament de l’IES Llavaneres en l’entorn cultural,

social, polític de St. Andreu de Llavaneres.

-Facilitar la interacció entitats-IES.

-Revisar i sistematitzar en col�laboració amb els Departaments

docents de l’IES les accions i els materials que promouen i regulen

la participació dels alumnes i que el Reglament de Règim Interior

de l’IES recull.

-Arrelar a St. Andreu de Llavaneres els continguts genèrics que

s’imparteixen d’educació per a la ciutadania.

Hi havia molta feina feta i molta feina en marxa i la meva

primera tasca va ser col�laborar en la preparació dels materials

(díptics i audiovisuals) que havien de servir per a presentar la

campanya als alumnes de l'IES.

Presentació de l'Ajuntament Jove:

El primer dia de classe (dilluns, 15 de setembre), després de les

activitats de recepció dels alumnes i dins de la mateixa sessió de

tutoria, es va projectar el vídeo

(http://www.youtube.com/watch?v=9NJjP7Uzoqc)

explicatiu en el qual intervenien alguns joves que havien

participat en l'Ajuntament Jove de l’any 2002 i es va lliurar a tots

43 BLANCO, I.;MAS, P.(2008) La desafecció política a Catalunya (1a ed.) Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Col. Informes Breus, 11.

70

els alumnes el programa de l'Ajuntament jove electrònic i un

llapis de memòria que contenia també el vídeo.

Aquest mateix dia tots els alumnes que per edat podien

participar van contestar per primera vegada el qüestionari sobre

coneixements i valoració de la política44

44 El mateix qüestionari es va tornar proposar a tots els alumnes el més de gener 2009, una vegada acabat tot el procés de l'Ajuntament Jove.

Dos moments en la gravació del vídeo a la sala de plens de l’ajuntament amb l’equip de televisió de Llavaneres

Dos moments de la sonorització del vídeo als estudis del Canal Maresme Digital a Mataró.

71

Calendari del procés electoral:

Una de les característiques de l'Ajuntament Jove Electrònic és la

reproducció del sistema electoral tal i com està regulat en la

vigent llei electoral. Des de la secretaria i els serveis jurídics de

l’ajuntament es van seguir tots els procediments legals

començant pel decret de convocatòria.

(http://www.santandreudellavaneres.cat/ARXIUS/ANY2008/D

OCUMENTS/PARTICIPACIO/Acord_Junta_Electoral_24_d_octub

re.pdf)

D’acord a aquest decret es va establir el següent calendari.

http://www.santandreudellavaneres.cat/ARXIUS/ANY2008/DO

CUMENTS/PARTICIPACIO/CALENDARI_AJE.pdf Això va

introduir un rigor procedimental en tot el procés que en alguns

moments produïa estranyesa en els participants però que es va

seguir escrupolosament.

La primera tasca, doncs, va ser la de divulgar tot aquest procés i

fer-lo conèixer a tots els alumnes.

L’alcalde de Llavaneres, Bernat Graupera, signant el decret de

convocatòria de l’Ajuntament Jove Electrònic, el 15 de setembre de 2008.

72

Les pancartes situades als diferents veïnats de Llavaneres

anunciaven l’Ajuntament Jove. Els mitjans (ràdios, premsa i

televisions) van completar la tasca de fer visible l’Ajuntament

Jove a tota la població de Llavaneres, del Maresme i de

Catalunya

La intervenció dels qui havien estat alcalde i regidors en la

campanya Ajuntament Jove 2002 va ser molt motivadora i va ser

un element decisiu per a engrescar als que haurien de ser els

futurs regidors en l’edició del 2008.

73

Formació prèvia:

Vam poder obtenir una tarda sencera (la del dilluns, 22 de

setembre) per poder explicar a totes les aules dels alumnes des

de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat45 quines són les competències

d’un ajuntament, com s’estructura i quins són els principals

programes i projectes que en aquests moments està

desenvolupant l’ajuntament de Llavaneres. Per fer-ho es va

dividir la sessió en dos moments.

La primera estona va servir per a projectar a totes les aules la

presentació46

(http://llavaneres.arxius.net/presentacio_ajuntament_jove.pdf)

que informa sobre diverses característiques geogràfiques i

demogràfiques del municipi de Llavaneres, la seva composició

política, l’organigrama, els recursos humans i materials, les

tasques habituals de cada servei, els principals projectes que

s’estan executant a les diferents àrees i el pressupost total que

es gestiona.

Amb aquesta informació preteníem fer avinent a tots els vailets

quines són les limitacions que cal assumir. És corrent en polítics

novells pensar que es poden fer moltes més coses des de

l’ajuntament de les que realment es poden fer. Aquest primer

pas d’aterrament i de considerar les limitacions i les possibilitats

reals és imprescindible per a evitar desil�lusions. Serveix també

per delimitar els espais de les diferents administracions. Els nois

van descobrir que en Ensenyament, en Sanitat, en Carreteres,

en Platges... hi ha altres administracions superiors (Diputació,

Generalitat, Ministeris..) que en tenen la competència. En

aquests camps doncs les possibilitats d’actuació d’un

45 La convocatòria preveia la participació dels alumnes de 14 a 18 anys. Molt pocs alumnes de 14 anys es troben cursant el 2n d’ESO per tant la intervenció a les aules es va començar a 3r d’ESO. 46 Aquest enllaç pot trigar uns minuts a obrir-se.

74

ajuntament estan sempre sotmeses al pacte o negociació amb

aquestes administracions.

Però és que en allò que es competència exclusiva municipal hi

ha un altre gran condicionament que és el pressupost.

Vam descobrir en els vailets una mena de consciència màgica

sobre les possibilitats dels ajuntaments i vam haver d’aclarir-los

que fer més coses sempre voldrà dir deixar de fer-ne algunes de

les que es fan o bé incrementar la recaptació d’impostos.

A la segona estona es van fer dotze sessions informatives

simultànies en les quals van participar els diferents tècnics de

l’ajuntament. Els alumnes van poder escollir la regidoria sobre la

qual volien aprofundir amb l'única limitació que marcava l’espai

de l’aula on es realitzava cada sessió.

Les dotze sessions informatives foren:

Secretaria i Oficina d’atenció al ciutadà

Regidoria de promoció econòmica, comerç i turisme

Regidoria de sanitat

Regidoria de joventut

Regidoria de governació

Regidoria d’educació

Regidoria de benestar social

Regidoria de cultura

Regidoria d’esports

Regidoria d’hisenda

Regidoria de medi ambient

Regidoria d’urbanisme

En cadascuna d’aquestes sessions els tècnics adscrits a les

regidories van fer una primera exposició de la tasca que fan i

dels projectes que tenen al davant. Posteriorment van contestar

les preguntes que els alumnes plantejaven.

A més dels tècnics corresponents a cada sessió hi va assistir el

professor que en aquells moments tenia assignada l’aula en el

75

seu horari. Tots els professors van ser convidats a fer una

valoració de la sessió que s’acabava de fer i de la seva visió de

l’ajuntament jove.

Els tallers monogràfics:

Es van celebrar la tarda del dimecres de la segona setmana de

curs (el 24 de setembre)47.

La finalitat d’aquests tallers, que tenien una inscripció prèvia

voluntària, era continuar amb la formació que s’havia fet el

dilluns anterior a les sessions teòriques a les aules. El taller,

però, era plantejat d’una manera molt més pràctica. Cal

remarcar que els tècnics de l’ajuntament van fer un gran esforç

de creativitat per poder transmetre la informació i els

procediments administratius d’una manera molt activa i lúdica.

Les diferents regidories es van agrupar per oferir cinc tallers:

Estudies o treballes?

Les regidories de Promoció econòmica, Comerç i Turisme,

d'Educació i de Cultura i Festes van preparar una activitat que

consistia a visitar els Rocs d’en Magí, tastar la coca de

Llavaneres, conèixer com Llavaneres promociona el seu

patrimoni i la seva gastronomia i explorar les possibilitats de

feina segons la formació prèvia que es tingui.

Coneixes Llavaneres? Com t’agradaria que fos en el futur? Hem

de tenir més habitatges, equipaments, parcs?

Aquest taller preparat per la Regidoria d’Urbanisme mostrava,

sobre el terreny, les diferents àrees de creixement que ha tingut

47 Aquesta concentració d’intervencions amb els alumnes a les dues primeres setmanes va venir condicionada pel calendari electoral marcat pel decret de convocatòria i per la possibilitat de disposar dels alumnes en horari lectiu que ens va marcar la direcció.

76

Llavaneres i explicava les previsions que estan recollides a

l'actual planejament respecte a futurs creixements i a futurs

equipaments. Incloïa un passeig a peu i en autobús. Els

alumnes anaven acompanyats pels arquitectes municipals.

Cultura: foc, guspires i diables

Aquest va ser un taller on es mostrava la preparació i execució

d’una activitat lúdica. El van preparar conjuntament la regidoria

de Cultura i festes i la colla de diables Els Banyuts del Casal de

Llavaneres. Tot el procés que segueix un ajuntament per

organitzar un acte festiu va ser mostrat als participants del

taller.

Donem una volta als residus!. Què passa quan llences les

escombraries? Per què s’han de separar els residus? A on van?

Taller que va organitzar la regidoria de Medi Ambient i Mobilitat.

Va consistir en una pedalejada (l’ajuntament va facilitar les

bicicletes als participants del taller). En diferents parades van

visitar les àrees de recollida selectiva, la deixalleria i es va

explicar el recorregut que segueix tot allò que utilitzem i llancem.

A més de la bicicleta els alumnes van utilitzar el transport

públic.

Teatre i joc a l’aula per gaudir i conèixer-nos.

Una proposta de les Regidories d'Educació i de Benestar Social

dirigida per la psicòloga municipal que, a través del joc, oferia

pistes per a l'autoconeixement i el coneixement dels altres.

77

Els tècnics municipals responsables dels tallers:

78

Els alumnes reflectien en murals les seves impressions i

valoracions dels tallers:

80

Valoració dels tallers:

En aquesta activitat es va produir una participació d'alumnes

molt més baixa de la que inicialment esperàvem. Tractant-se

d’uns tallers d’assistència voluntària que es feien en dimecres a

la tarda (fora de l’horari lectiu) i el fet que alguns tallers

requerien desplaçar-se fora de l'IES va fer que procedíssim a fer

una inscripció prèvia per tal de tenir una orientació de l'alumnat

que podíem esperar. En aquesta inscripció hi figurava una

autorització que havien de signar els pares o tutors.

Vam poder comprovar, per sorpresa, que malgrat aquests

tràmits i malgrat la formalització d’una inscripció a la qual ningú

no els va obligar, molts dels alumnes inscrits no van

comparèixer i alguns ho van fer tard. Això ens va fer pensar en

les reflexions de Bauman sobre la manera com entenen el

compromís els joves i com està supeditat a la motivació de cada

moment.

Vam poder comprovar que la majoria dels inscrits van ser

després els qui van integrar les llistes que es van formar per

concórrer al procés electoral.

Confecció de les propostes

Aquesta fou la quarta intervenció a totes les aules. Com la

primera i la segona es va dirigir a tots els alumnes de 3r d’ESO a

2n de Batxillerat. Es va utilitzar l’estona de tutoria. Es

demanava als alumnes que fessin propostes concretes a partir

d’un imprès que cobria totes les àrees de competència

municipal. Es convidava a un treball personal de reflexió i a un

posterior debat en grups. Finalment es recollien a la pissarra les

principals propostes. En aquesta sessió ja vam poder descobrir

quins alumnes estaven més interessats i implicats i alguns ja

81

van manifestar obertament la seva voluntat de formar part d’una

llista electoral.

Algunes de les propostes recollides a les pissarres :

83

Construcció del bloc

Fou una sessió dirigida als integrants de les llistes que havien

presentat la seva candidatura per concórrer a les eleccions. Va

anar a càrrec del professor Josep Ma Reniu que va explicar la

manera de construir un blog i les possibilitats que ofereix per

transmetre missatges electorals i interactuar amb els electors.

Cada llista participant va construir, a la mateixa sessió,

l’esquelet del blog que posteriorment van anar completant.

Les llistes

Es van presentar 5 llistes. El format va ser el d’agrupacions

d’electors. Per tant cada llista va haver de presentar, a més de

les fotocòpies de DNI dels integrants, un nombre determinat de

signatures. Havien de prendre un nom i disposar d’un logo i

d’unes sigles. En la preparació es van poder apreciar les

dificultats d’algun candidat per poder trobar els 6 companys que

l’acompanyessin a la llista. Aquesta tramitació de papers va

portar feina als grups i va posar en perill la presentació d’alguna

candidatura però, ja hem comentat, que en el model es volien

mostrar als joves els procediments reals que contempla la vigent

llei electoral.

Les llistes que es van presentar van ser:

Joves amb Idees (JAI) http://jovesambidees.blogspot.com/

Futures Promeses (FP)

(http://futures-promeses.blogspot.com/2008/10/presentaci-

futures-promeses.html)

Agrupació 3 Viles (AV3) (http://3viles.blogspot.com/)

Alternativa per Llavaneres (ALL)

http://alternativaperllavaneres.blogspot.com/

Podem millorar Llavaneres (PML)

(http://podemmillorarllavaneres.blogspot.com/ )

84

L’Agrupació 3 viles davant el seu racó electoral al pati de l’IES.

Els components d’ Alternativa per Llavaneres La candidatura Futures Promeses

davant l’edifici de l’ajuntament

Els cinc caps de llista a la plaça de l’ajuntament

Els membres titulars, de la llista Joves amb idees, l’única que presentava també suplents.

La llista integrada exclusivament per noies, Podem Millorar Llavaneres

85

Les llistes preparant els seus racons al pati durant la campanya

electoral:

88

Aquestes són les paperetes que es van utilitzar en la votació

presencial:

90

Els electors podien decidir introduir variacions en l’ordre de la

llista. Podien marcar fins a dos candidats per a fer-los pujar (que

canviïn l’ordre en el qual apareixen a la llista). Això només serà

efectiu quan en l’escrutini coincideixin un 5 % dels electors en el

canvi d’ordre proposat.

El tríptic explicatiu


OCUMENTS/PARTICIPACIO/triptic_votacions.pdf)

aclaria la manera de fer-ho tant si s’optava per la votació

electrònica com per la votació presencial.

Aquest és el sobre en el qual els votants presencials introduïen la

papereta.

91

Jornades de campanya i míting final:

96

RESULTATS DE LES ELECCIONS:

L’acte d’escrutini

(http://www.santandreudellavaneres.cat/album.php?id=1871)

fou presidit pel conseller de governació de la Generalitat de

Catalunya, H. Sr. Jordi Ausàs i se celebrà a la sala de plens de

l’ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.

Aquest fou el resultat de l’escrutini:

Cens de votants: 625

Vots vàlids emesos: 109 (17,44 % del total del cens)

Joves amb idees (JAI): 58 (53’2 % dels vots emesos)

Agrupació 3 viles (A3V): 20

Futures promeses (FP): 14

Podem millorar Llavaneres (PML): 11

Alternativa per Llavaneres (ALL): 6

REGIDORS ELEGITS:

Els set regidors de l'Ajuntament Jove són:

JOVES AMB IDEES (JAI)

Leandro Díaz

Maria Rubal

Adrià Rincón

Pol Rivera

Gorka Aranguren

AGRUPACIÓ 3 VILES (A3V)

Sergi Aranyó

FUTURES PROMESES (FP)

Miquel Berrocal

97

Totes les llistes voten per a alcalde al cap de llista de Joves amb

idees (JAI), Leandro Díaz, que és investit alcalde i ofereix entrar

al govern a tots els regidors. L’Ajuntament Jove queda constituït

el 21 de novembre del 2008.

Aquesta és la crònica que en fa la revista municipal.


OCUMENTS/REVISTA/llavainfo_des08_gen09__2_.pdf)

El cartipàs del govern de consens queda de la següent manera:

Leandro Díaz

ALCALDIA, EDUCACIÓ, SOLIDARITAT I COMUNICACIÓ

Maria Rubal

1r TINENT D’ALCALDE, PARTICIPACIÓ CIUTADANA,

JOVENTUT, BENESTAR SOCIAL I SANITAT

Adrià Rincón

MEDI AMBIENT, MOBILITAT I TRANSPORT

Pol Rivera

GOVERNACIÓ I SERVEIS GENERALS

Gorka Aranguren

URBANISME I OBRES PÚBLIQUES

Sergi Aranyó

2n TINENT ALCALDE, HISENDA, PROMOCIÓ ECONÒMICA,

COMERÇ I TURISME

Miquel Berrocal

CULTURA I ESPORTS

98

Un cop elegits els regidors tenen intercanvis amb els seus

homòlegs adults, participen en nombrosos actes de

representació

(http://www.santandreudellavaneres.cat/document.php?id=186

2&demarc=18) i preparen les seves propostes que presenten al

Ple del 19 de desembre.

LES 21 PROPOSTES DE L’AJUNTAMENT JOVE:

Les 21 propostes de l'AJE aprovades pel Ple de l'Ajuntament Jove

Electrònic en data 19 de desembre de 2008. Les actuacions

aprovades són les següents:

- Calendari de festes joves.

- Jardins de Can Riviere i casal de joves.

- Verificació de pisos de lloguer

- Campanya enxampament mab aplicació de sancions i cens de

gossos

-Donar cobertura wifi a les zones negres

-Programació de franja horària a la ràdio municipal pels joves.

- Introducció de les webs joves en el portal d’entitats

- Paret legal graffitis camp de futbol.

- Llums de zona esportiva sant Pere.

- Pista d'skate

- Estudi projecte circuit de motos

- Promoció multi esport

- Bus gratuït estudiants

- Prolongació horaris bus cap de setmana

- Allargament de l’horari parcs

- Més aparcament per motos

- Càmeres de vigilància a l’aparcament motos IES

- Creació de fons de llibres per aconseguir la gratuïtat dels

mateixos a les escoles.

99

-Dotar econòmicament la partida de l'Ajuntament Jove pels

projectes del mateix.

- Creació de borsa de treball jove

- Aprovació reglament consell de joves.

LA VISITA AL PARLAMENT:

El 13 de gener, una vegada acabat el seu mandat i després de les

vacances escolars nadalenques, els joves participants a

l’ajuntament jove acompanyats per membres del consistori de

Llavaneres encapçalats per l’alcalde i amb la presència, també, del

director i el coordinador pedagògic de l’IES van visitar el Parlament

de Catalunya. Van ser rebuts pel MH President del Parlament,

Ernest Benach. Al següent enllaç

(http://www.parlament.cat/web/president/noticies-

president?p_format=D&p_id=17202956) trobareu una crònica de

la visita.

100

ESTUDI SOBRE ELS JOVES PARTICIPANTS ABANS I DESPRÉS

DE L’EXPERIÈNCIA AJUNTAMENT JOVE

Per tenir un coneixement més aprofundit de l'impacte que

l’experiència Ajuntament Jove tindrà entre els estudiants de l'IES

plantegem la elaboració d’un qüestionari amb la intenció de

passar-lo dues vegades als alumnes: abans de l’experiència i

després.

Els dos qüestionaris són pràcticament idèntics només que en el

segon es recull alguna informació sobre l’ajuntament jove.

Considerant que l’experiència Ajuntament Jove consta de vàries

fases:

-informació i divulgació del procés Ajuntament Jove.

-motivació i engrescament de l'alumnat.

-tallers de formació en el funcionament de les diferents àrees de

l’ajuntament de Llavaneres.

-informació sobre els serveis que té l’ajuntament de Llavaneres i

els projectes de cada àrea.

-informació sobre els processos electorals.

-experiència de votació a través de la xarxa.

-experiència en elaboració de blogs electorals, programes electoral

i campanyes.

-experiència desenvolupar projectes que responguin als objectius

dels programes electorals.

Pretenem que el qüestionari reculli diversos aspectes:

a) que ens informi sobre alguns comportaments dels alumnes

b) que ens mostri els coneixements que tenen els alumnes respecte

a la vida municipal en general i respecte a l’ajuntament de Sant

Andreu de Llavaneres en particular.

c) conèixer l’opinió dels alumnes sobre la tasca política i l’activitat

associativa.

101

QÜESTIONARI 1:

El primer qüestionari es va passar el dia de la presentació del curs

i consta de la següent distribució de preguntes:

Total de preguntes: 24. Aquest és el total de qüestions que

plantegem als alumnes. Tot i que l’imprès del qüestionari que es

pot veure a les pàgines següents només consta d'11 entrades, si

considerem les subpreguntes incloses en algunes entrades

arribarem a les 24. La graella del darrer full del qüestionari recull

les 24 entrades.

Preguntes de coneixement: 10

5 relatives a la composició de l’Ajuntament de Llavaneres

(entrades 1 a 4)

4 relatives a la normativa electoral pel que fa als municipis

(entrada 5)

1 relativa al món associatiu de Llavaneres (entrada 9)

Preguntes d’opinió: 13 (entrades 6,7, 10, 11)

Preguntes d’informació sobre l'enquestat: 1 (entrada 8)

102

QÜESTIONARI/1

1) Quants regidors formen l’ajuntament de Llavaneres? 19 17 15 13

2) Quants grups polítics hi ha representats a l’ajuntament de Llavaneres? 4 5 6 7

3) Quins grups polítics hi ha a l’oposició? (escriu-ne el nom) ..........................................................................................

4) Saps qui és l’alcalde i a quin grup polític pertany? Alcalde: .................................................... Grup: ................ (nom)

5) Fes una creu (X) sobre la V o F a les següents afirmacions segons creguis que són Vertaderes o Falses:

la llista més votada sempre aconsegueix l’alcaldia les eleccions municipals es fan cada 5 anys el nombre de regidors que es poden elegir en un municipi depèn del nombre d’habitants els qui no van a votar fan un vot nul

6) Marca amb una X l’opinió (una de sola) que s’ajusti més a la teva:

7) Puntua totes les afirmacions següents d’1 a 3 (fes una X sobre el número) (1 : No hi estic gens d’acord; 3: Estic completament d’acord) La gent es posa en política perquè:

a) es vol fer un sobresou: 1 2 3 b) li agrada presumir i que parlin d’ell: 1 2 3 c) no sap dedicar-se a res més: 1 2 3 d) estima el seu poble: 1 2 3 e) té molt de temps lliure: 1 2 3 f) espera aconseguir molts diners: 1 2 3

Tenim sort que els polítics s’ocupin de les coses del poble

La majoria de polítics són corruptes

Els polítics s’entretenen més en discussions i baralles que en fer feina

El problema de la política és que els polítics són uns incompetents

103

8) Formes part d’alguna associació, entitat o club? (senyala UNA de

les tres respostes següents) Entitat o associació Club Entitat i club

9) Escriu sobre la línia següent el nom de tres associacions de Llavaneres?

10) Marca amb una X l’opinió (una de sola) que s’ajusti més a la teva sobre les associacions de Llavaneres: No les conec

Són grups molt tancats

Fan activitats que agraden als seus socis

Fan un bon servei a Llavaneres

11) Puntua totes les afirmacions següents d’1 a 3 (fes una X sobre el número) (1 : No hi estic gens d’acord; 3: Estic completament d’acord). La gent s’apunta a una associació perquè:

a) fan activitats que li agraden: 1 2 3 b) no suporta estar sol: 1 2 3 c) espera aconseguir prestigi: 1 2 3 d) vol treballar pel seu poble: 1 2 3 e)té molt de temps lliure: 1 2 3

Comprova que has contestat totes les preguntes que volies contestar.

Gràcies per la teva col�laboració!

104

Correcció del qüestionari 1:

El qüestionari 1 el van contestar un total de 259 alumnes.

Les preguntes de coneixement acumulaven puntuació (0, 1 segons

sigui error o encert), llevat de les preguntes 3 i 9 que puntuaven de

0 a 3 segons el nombre de respostes dels alumnes).

Pel que fa a les preguntes d’opinió la 7 i la 11 mesuraven el grau

d’acord d'1 a 3 i la 6 i la 10 de l'1 al 4 segons quina sigui l’opinió

única assenyala.

La pregunta 8 es mou en l'interval 1-3 depenent de quina de les

tres opcions s’assenyali en la resposta.

En el següent enllaç podeu trobar la taula completa de les

respostes del qüestionari 1.

(http://www.4shared.com/file/136328998/c7e9875f/Taula_qestio

nari.html)

QÜESTIONARI 2:

Total preguntes:27

Preguntes de coneixement: 11

5 relatives a la composició de l’ajuntament de Llavaneres

(entrades 1 a 4)

4 relatives a la normativa electoral pel que fa als municipis

(entrada 5)

1 relativa al món associatiu de Llavaneres (entrada 9)

1 relativa a l'Ajuntament-Jove (entrada 13)

Preguntes d’opinió: 13 (entrades 6,7,10 i 11)

Preguntes d’informació sobre l'enquestat: 3 ( entrades 0, 8 i 12)

El qüestionari 2 queda de la següent manera:

105

QÜESTIONARI/2

0) Sexe: Home/ Dona

1) Quants regidors formen l’ajuntament de Llavaneres? 19 17 15 13

2) Quants grups polítics hi ha representats a l’ajuntament de Llavaneres?

4 5 6 7

3) Quins grups polítics hi ha a l’oposició? (escriu-ne el nom) ..........................................................................................

4) Saps qui és l’alcalde i a quin grup polític pertany? Alcalde: .................................................... Grup: ................ (nom)

5) Fes una creu (X) sobre la V o F a les següents afirmacions segons creguis que són Vertaderes o Falses:

la llista més votada sempre aconsegueix l’alcaldia les eleccions municipals es fan cada 5 anys el nombre de regidors que es poden elegir en un municipi depèn del nombre d’habitants els qui no van a votar fan un vot nul

6) Marca amb una X l’opinió (una de sola) que s’ajusti més a la teva:

CONTINUA AL DARRERA DEL FULL

Tenim sort que els polítics s’ocupin de les coses del poble

La majoria de polítics són corruptes

Els polítics s’entretenen més en discussions i baralles que en fer feina

El problema de la política és que els polítics són uns incompetents

106

7) Puntua totes les afirmacions següents d’1 a 3 (fes una X sobre el número) (1 : No hi estic gens d’acord; 3: Estic completament d’acord)

La gent es posa en política perquè: a) es vol fer un sobresou: 1 2 3 b) li agrada presumir i que parlin d’ell: 1 2 3 c) no sap dedicar-se a res més: 1 2 3 d) estima el seu poble: 1 2 3 e) té molt de temps lliure 1 2 3 f) espera aconseguir molts diners 1 2 3

8) Formes part d’alguna associació, entitat o club? (senyala UNA de les tres respostes següents)

Entitat o associació Club Entitat i club

9) Escriu sobre la línia següent el nom de tres associacions de Llavaneres?

10) Marca amb una X l’opinió (una de sola) que s’ajusti més a la teva sobre les associacions de Llavaneres:

No les conec

Són grups molt tancats

Fan activitats que agraden als seus socis

Fan un bon servei a Llavaneres

11) Puntua totes les afirmacions següents d’1 a 3 (fes una X sobre el número) (1 : No hi estic gens d’acord; 3: Estic completament d’acord).

La gent s’apunta a una associació perquè:

a) fan activitats que li agraden: 1 2 3 b) no suporta estar sol: 1 2 3

c) espera aconseguir prestigi: 1 2 3 d) vol treballar pel seu poble: 1 2 3

e) té molt de temps lliure 1 2 3

12) Has format part d’alguna llista de les que s’han presentat a l’Ajuntament Jove?

SI NO

13) Saps quantes llistes/candidatures es van presentar a l’ajuntament jove?

7 6 5 4

Comprova que has contestat totes les preguntes que volies contestar.

Gràcies per la teva col�laboració!

107

Correcció del qüestionari 2:

El qüestionari 1 el van contestar un total de 279 alumnes. Es va

passar durant el mes de gener en hores de tutoria. L'Ajuntament

Jove s’havia acabat el 8 de desembre i pel mig hi havia hagut les

vacances de Nadal.

Les preguntes de coneixement acumulaven puntuació (0, 1 segons

sigui error o encert), llevat de les preguntes 3 i 9 que puntuaven de

0 a 3 segons el nombre de respostes dels alumnes).

Pel que fa a les preguntes d’opiniós la 7 i la 11 mesuraven el grau

d’acord d'1 a 3 i la 6 i la 10 de l'1 al 4 segons quina sigui l’opinió

única assenyala.

La pregunta 8 es mou en l'interval 1-3 depenent de quina de les

tres opcions s’assenyali en la resposta.

Per a la correcció de les preguntes que no apareixen al qüestionari

1 el criteri ha estat el següent: la pregunta 0 (1 Home, 2 Dona); la

pregunta 12 (1 SI, 2 NO) i per a la pregunta 13 (0 Error, 1 Encert)

Aquesta és la taula de qüestionari 2

(http://www.4shared.com/file/136330770/a5fb0eb6/Taula_qes

tionar_2.html) que recull totes les respostes a aquest segon

qüestionari.

108

ANÀLISI DE RESULTATS

Ens formulem les següents preguntes:

a) Han millorat els coneixements de política dels alumnes de l’IES

de 12 a 18 anys (població diana de l’Ajuntament Jove)?

b) La valoració que feien els joves de l’activitat política i dels

agents polítics abans i després de participar en l’Ajuntament

Jove, ha variat?

c) Ha variat la percepció de la principal motivació per participar

en política?

d) Tenen més coneixements de política els alumnes que pertanyen

a alguna associació?

A) CONEIXEMENTS DE POLÍTICA

Les preguntes 1, 2, 3 i 4 es refereixen a l’ajuntament de Llavaneres.

La puntuació màxima possible és de 7 punts en el cas de contestar-

les totes correctament. La pregunta 5 es refereix a coneixements

sobre el processos electorals i permet obtenir un màxim de 4 punts.

De la suma de totes les preguntes de coneixements polítics podem

obtenir un màxim de 7+ 4 =11 punts.

La mitjana de coneixements de la primera enquesta (setembre 2008)

és de 4’76/11 i la mitjana de la segona enquesta (gener 2009) és de

5’06/11.

Variació dels coneixements

Mitjana de coneixements mostra abans 4,76 259 després 5,06 279

109

4,6

4,65

4,7

4,75

4,8

4,85

4,9

4,95

5

5,05

5,1

abans després

VARIACIÓ DELS CONEIXEMENTS

Trobem que els coneixements dels alumnes sobre política són

baixos48 i que el fet que hagin participat a l’Ajuntament Jove els ha fet

augmentar d’una manera lleu i poc significativa.

B) VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT I DELS AGENTS POLÍTICS

Per poder contestar aquesta pregunta utilitzarem les respostes a la

pregunta 6 (valoració) i 7 (principal motivació) dels qüestionaris.

L’enquesta demana una sola resposta a les quatre alternatives49:

-Tenim sort que els polítics s’ocupin de les coses del poble (TS)

-La majoria de polítics són corruptes (PC)

-Els polítics s’entretenen més en discussions i baralles que en

fer feina. (DB)

-El problema de la política és que els polítics són uns

incompetents. (I) 48 Sembla que els alumnes de Llavaneres segueixen la pauta de la joventut de Catalunya si fem cas a l’estudi Joves i política. Si aneu enrere fins a les pàgines 16-19 veureu referències a les tipologies de joves en les quals s’aprecia que la majoria de joves no tenen ni coneixements ni interès en la política. 49 Potser a algú li semblarà que aquestes alternatives estan dominades per la negativitat però si fem cas del treball de VALLS, N.;BORISON, A Joves i política pàgines 40-41 veurem que s’ajusten a les opinions majoritàries dels joves a Catalunya avui.

110

Variació de la valoració de la política

abans després % % TS 81 32,7 82 30,9 PC 31 12,5 45 17,0 DB 99 39,9 93 35,1 I 37 14,9 45 17,0 TOTAL 248 100 265 100

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

Per

cent

atge

1 2 3 4

(Vegeu llegenda)

VARIACIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA POLÍTICA

Llegenda: Abans Després

1: TS Tenim sort que els polítics s’ocupin de les coses del poble 2: PC La majoria de polítics són corruptes 3: DB: Els polítics s’entretenen en discussions i baralles 4: I Els polítics són uns incompetents Apreciem poques variacions però no sembla que la valoració de la

tasca política i dels polítics hagi millorat amb l’experiència

Ajuntament Jove.

111

La imatge dominant tant abans com després és la que associa política

a discussió, conflicte, lluita, baralla.(40 % abans i 35 % després)

La imatge del polític que serveix al poble expressat en la primera

opció té força suport ( 33% abans i 31% després).

En la primera enquesta domina per qualificar els polítics la

incompetència (15 %) sobre la corrupció (12’5%) però en la segona

enquesta les dues opcions empaten en un 17%.

C) MOTIVACIÓ PER PARTICIPAR EN POLÍTICA

A la pregunta 7 dels qüestionaris demanàvem que es puntuessin, en

una escala d’1 a 3, diferents possibles motivacions que podien

impulsar algú a dedicar-se a l’activitat política. Les respostes a

aquesta pregunta ens donaran una valoració implícita de l’activitat

política. Aquesta valoració és la que volem comprovar si ha variat

després de participar en l’Ajuntament Jove.

Proposàvem sis possibles motivacions:

a) necessitat de fer-se un sobresou

b) li agrada presumir i que parlin d’ell

c) no sap dedicar-se a res mes

d) estima el seu poble

e) té molt de temps lliure

f) espera aconseguir molts diners

Aquesta és la taula que recull les respostes a aquesta pregunta.

Variació de la motivació per a la participació política

abans després a 1,85 1,94 b 1,59 1,76 c 1,40 1,47 d 2,19 2,1 e 1,89 2,03 f 1,95 2

112

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

a b c d e f

Variació de la principal motivació per a la participació en política

abans

després

Veiem com la resposta més puntuada és la “d” (estima el seu poble).

Hem de deduir que la majoria veuen en la política una dimensió que

va més enllà dels propis interessos que es reflecteixen en la resta

d’opcions.

Respecte a la primera enquesta apreciem un augment en les

respostes “b” i “e” això fa pensar que els nois van descobrir en

l’experiència política la necessitat de dedicar-hi temps i el component

de protagonisme mediàtic que va comportar.

La presència de la premsa i les televisions en determinats moments

de tot el procés de l’Ajuntament jove va ser important.

La resta d’opcions presenten una variació poc significativa.

Globalment a la darrera enquesta les puntuacions són més altes a

totes les opcions, llevat de la “d” que, tot i així, continua sent la més

puntuada.

113

D) ASSOCIACIONISME I CONEIXEMENTS POLÍTICS

Encarem la darrera pregunta que ens formulàvem:

Són diferents els coneixements polítics dels alumnes que són

membres d’alguna de les associacions del poble?.

Per fer-ho analitzem les puntuacions sobre coneixements polítics. La

màxima puntuació podia ser de 11 punts com s’explica a la pàgina

78. (preguntes de la 1 a la 5d) amb la pregunta 8 que ens indica els

que pertanyen a alguna entitat o associació i obtenim els següents

resultats:

PUNTUACIÓ 0 1 2 3 4 5 Tots 2,51%6,45%7,53%11,47%17,56% 11,83% No Associats 3,13%5,63%8,13%13,75%18,13% 13,75% Associats 1,68%7,56%6,72% 8,40%16,81% 9,24%

6 7 8 9 10 11 12,19% 12,54%8,24%5,02%2,15%2,51%100,00%13,13% 8,75%7,50%3,13%2,50%2,50%100,00%10,92% 17,65%9,24%7,56%1,68%2,52%100,00%

A la taula tenim, en columnes, la puntuació possible de 0 a 11 i dins

cada quadre el percentatge d’enquestats que ha obtingut cada

puntuació.

Hem establert 3 files a la taula, a la primera hem considerat la

totalitat dels enquestats. A la segona fila només ens hem fixat en els

que no pertanyen a cap associació. Finalment a la tercera fila hem

col�locat els qui pertanyen a alguna associació (tant si és una entitat

com un club esportiu).

Analitzant la distribució que s’estableix podem concloure:

- Si considerem la totalitat dels enquestat la nota amb més

freqüència és el 4 (17’56 %).

- Si considerem els no associats també el 4 (18’13) és la nota

més repetida.

- Entre els alumnes que pertanyen a alguna associació la nota

més repetida és el 7 amb un 17’65 % cosa que ens fa

114

concloure que els alumnes membres d’associacions tenen

més coneixements polítics.

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

12,00%

14,00%

16,00%

18,00%

20,00%

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

No Associats Associats

115

V.- CONCLUSIONS I REFLEXIONS DE CARA A FUTURES EDICIONS

Em proposo en aquesta darrera part del treball posar en joc tot el que

he pogut veure i conèixer d’altres experiències de participació juvenil

per tal de fer propostes de cara a futures edicions de l’Ajuntament Jove.

La llicència del Departament d’Educació i la gentilesa i bona disposició

de l’ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i de la tècnica

responsable del projecte, Gemma Gibert, m’han permès seguir molt de

prop i participar activament en moltes de les fases de l’Ajuntament Jove.

Crec que corresponc a aquesta deferència que han tingut amb mi si

provo de presentar, al final d’aquest treball, algunes propostes i

suggeriments que puguin millorar encara més una iniciativa que ja és

de per si original, innovadora i molt elaborada. Amb aquest ànim escrit

les propostes que segueixen:

a) Necessitat de plantejar-se l’aplicació estricta de la normativa

electoral:

El Decret de convocatòria

(http://www.santandreudellavaneres.cat/ARXIUS/ANY2008/DOCUME

NTS/PARTICIPACIO/Acord_Junta_Electoral_24_d_octubre.pdf)

de l’Ajuntament-Jove reprodueix la vigent normativa electoral. El

nombre de regidors (7) es determina pel nombre de votants potencials

recollida al cens. Es determina també tot el calendari habitual en els

processos electorals: presentació de candidatures, signatures

avaladores, mítings, llei d'Hont.

S’introdueix la possibilitat de variar l’ordre dins de la mateixa llista.

La reproducció exacta del sistema electoral vigent tot i que introduïa un

punt de seriositat al procés resultava molt distant per als joves que es

veien obligats a aprendre, a més del funcionament i competències d’un

ajuntament un reguitzell procedimental complex. En la definició

116

d’objectius del projecte crec que calia prioritzar els elements ètics50 de

compromís en la cosa pública, de mobilització i de treball conjunt per a

una causa comuna per sobre dels elements legals51. Ignoro si això fou o

no una imposició per poder comptar amb la condició de prova pilot de la

Generalitat de Catalunya però està clar que, tractant-se com era d’un

procés de participació política, en futures edicions caldria prioritzar els

elements formatius relatius a la participació per sobre dels instructius

relatius a la llei electoral vigent.52

b) Optimització dels recursos disponibles:

És extraordinari el rendiment que s'ha tret dels recursos disponibles.

Crec que aquest és un dels punts forts de l’edició Ajuntament Jove 2008

que caldria considerar i mantenir en futures edicions. La tècnica que ha

dissenyat i executat el projecte Ajuntament Jove, Gemma Gibert, ha

sabut implicar el personal tècnic i administratiu de pràcticament tots

els departaments de l’ajuntament de Llavaneres. S'ha comptat amb la

col�laboració d'altres entitats com Televisió Llavaneres, Maresme Digital

Televisió, Grup de diables de Llavaneres... Els representants de l’edició

Ajuntament jove 2002 han estat cridats a col�laborar i han respost

activament a la crida. Aquest és un punt molt positiu, al meu entendre,

d’aquesta edició.

c) Necessitat d’un equip coordinador:

És evident que millora la qualitat de tots els treballs el fet que existeixi

un equip al davant. Si hi ha diversos experts de diferents disciplines

50 Veiem com a Mont-real el Consell s’autoestableix normes que van més enllà de les regles (pàg. 58). En un procés educatiu no ens podem limitar a repetir processos dels adults que considerem millorables: desqualificació dels rivals.... 51 Un problema es va plantejar pel que fa al sorteig i composició de les taules. El fet que la taula hagués de treballar el dissabte al matí va fer que el nomenament inexcusable de membre de la mesa fos viscut per alguns alumnes com una obligació no desitjada. Sortosament aquest només fou el cas dels suplents. 52 Quan hi ha un gran debat sobre la necessitat d’una llei electoral catalana que previsiblement canviarà alguns dels procediments, no sembla tan decisiu instruir sobre els continguts materials concrets de la vigent llei electoral.

117

que prenen les decisions importants pel que fa al disseny del projecte i

pel que fa a les diverses eventualitats i imprevistos que es van

presentant en el curs de la seva execució el resultat final millora. Si

afegim que la tècnica responsable del projecte, Gemma Gibert, havia

d’assumir moltes tasques no directives i d’execució material del projecte

com sol passar en ajuntaments de la dimensió del de Llavaneres

entendrem algunes limitacions i dificultats en l’execució del projecte.

A l’edició Ajuntament Jove 2008 hi ha intervingut molta gent: polítics,

tècnics especialistes... però tots en un moment concret del

desenvolupament i no en el disseny i el seguiment global de

l’experiència. Seria molt convenient, de cara a futures edicions, que es

creés aquest equip i que comptés amb la participació de joves.

d) Necessitat d’obrir als joves el control del projecte53:

Paradoxalment aquest projecte de participació només permetia apuntar-

se a un disseny perfectament definit i tancat. Els joves eren empesos

per un calendari que els deia quan havien de fer campanya, quan

havien de tenir el blog enllestit, quan havien de fer un míting. És

evident que en totes aquestes activitats podien ser creatius i originals

però encaixar en el disseny era obligatori per seguir el procés54 En totes

les experiències de participació juvenil que he conegut s’aprecia una

constant: és necessari comptar amb els joves des del principi per

assegurar l’èxit de qualsevol projecte de participació (vegeu pàgina 43).

A Lió són ells qui defineixen el projecte que faran a partir d’unes bases

generals que ofereixen una multiplicitat d’opcions. A Mont-real es fa un

53 Diu Anna Sellarès a La participació jove. Barcelona. Secretaria General de Joventut de la G de C. Col·lecció de Guies pràctiques Sinergia, 6: “La participació jove és un dels puntals metodològics en l’elaboració de les polítiques integrals de joventut: cal fer polítiques per als joves però també amb els joves”. 54 La llista Podem Millorar Llavaneres va tenir alguna dificultat en seguir tot el procés i de fet no van comparèixer en algun dels actes públics i no van desenvolupar massa el seu blog. Aquesta llista era formada per noies de 2n de batxillerat i en tot moment se les va veure molt condicionades per les exigències del calendari escolar i els exàmens.

118

estudi estadístic previ per tal de conèixer les inquietuds que caldrà

vehicular a l’ajuntament55.

e) Necessitat d’un treball previ. Tant a Lió (vegeu pàgina 43) com a

Mont-real (pàgina 60) donen molta importància al treball previ amb els

joves ja sigui per conèixer els aspectes en els quals caldrà incidir més

com aquells que més els interessen o motiven. El camí en quatre fases

que proposen a Lió em sembla interessant i a considerar. Aquest temps

necessari per rebre el retorn dels joves a les primeres informacions que

els donàvem no el vam tenir perquè molta de l’activitat formativa i de

sensibilització es va haver de fer de manera molt condensada i en els

primers dies del curs per imperatiu del calendari ja dissenyat i de la

disponibilitat que l’IES ens oferia per a intervenir a les aules.

f) Necessitat de més implicació per part de l’IES:

La coordinació entre l'IES i l’ajuntament hagués pogut ser molt més

fluïda. Aquesta manca de coordinació56 ha estat patida en algunes

ocasions per l’autor de la memòria que ha estat sotmès a la doble

autoritat (no sempre coincident) de la responsable del projecte i de

l’equip directiu. Hi va haver certa dificultat per trobar espais en l’horari

dels alumnes57 per poder dedicar a l’Ajuntament Jove. Això va ser

especialment notori en la tarda de tallers monogràfics que es va haver

de fer una tarda de dimecres (no lectiva per als alumnes) i això va fer

que l’assistència d'alumnes als tallers fos molt migrada i que es

desaprofitessin uns recursos humans i materials i uns tallers que

l’ajuntament havia preparat amb molta cura, il�lusió i recursos

abundants. Seria desitjable un treball permanent i coordinat entre els

55 També va ser un argument repetit ( la necessitat que els joves participin des del principi) a les comunicacions de les Jornades Nacionals de Polítiques de Joventut de la Seu d’Urgell. 56 El fet que justament aquest curs l'IES lliurés a tots els alumnes, amb el material d’inici de curs, un llapis de memòria va fer que el que havia estat preparat per la campanya no causés, en els alumnes, l'impacte i interès que esperàvem.(Aquest és només un exemple d’aquesta manca de coordinació) . La data de celebració del Ple de l’Ajuntament Jove va haver de ser posposada al 19 de desembre per fugir de la coincidència amb les avaluacions que es produïa en la data inicialment proposada. 57 Teníem instruccions de la direcció d’alterar el mínim l’horari lectiu dels alumnes.

119

tècnics municipals d’educació i joventut i els professors de l’IES més

enllà de campanyes concretes. Els joves amb els quals treballem són els

mateixos.

g) Mancances en la votació electrònica:

Tot el treball previ per preparar els pins que havien d’utilitzar els

votants per tal de garantir el vot secret i que només votaven els qui

estaven al cens ja va mostrar que calia fer un manteniment del cens i

del padró perquè tenia molts errors. Vam poder apreciar manca

d’homologació pel que fa al DNI dels residents estrangers. La tasca

d’arribar a produir els pins va ser molt feixuga. Com a observador

extern he de dir que en cap moment va donar sensació de confiança

el programa informàtic que permetia la votació electrònica. El dia de

la constitució de la mesa de custòdia, dimecres 12 de novembre, en

l’obertura del vot electrònic ja hi hagué una incidència informàtica

que va tenir l’acte aturat uns minuts. Els ordinadors de l’IES no

permetien votar i durant els dijous i especialment el divendres el

contacte amb els responsables de manteniment va haver de ser

constant. És el cas que els qui provaven de votar des de casa tenien

moltes dificultats. La pàgina anava molt lenta si és que arribava a

obrir-se. En tractar-se d’una prova pilot de votació electrònica havíem

orientat als alumnes cap a aquests tipus de vot amb preferència al

vot presencial. Aquesta podria ser una causa del nivell de participació

final en les eleccions. Com a observador privilegiat de tot el procés i

col�laborador en moltes intervencions amb l’alumnat de cap manera

puc estar d’acord en algunes valoracions de l’empresa informàtica

que s’atrevien a atribuir la baixa participació en la votació electrònica

a una manca de motivació de l’alumnat en els processos previs a la

votació. Què va fallar? El programa? La xarxa? La compatibilitat

entre sistemes? Sembla avui encara una qüestió difícil de determinar.

120

h) Massa actes formals i protocol�laris:

Si es revisa el calendari de tots els actes de l’Ajuntament Jove

s’aprecia una abundància d’actes “oficials”. Aquests actes més

formals i protocol�laris que comptaven amb la presència de molts

mitjans de comunicació van oferir als participants una imatge

descompensada de la tasca política que, a més de la participació en

actes, té una part d’estudi i coneixement, de disseny de projectes, de

reunions de treball, de diàleg amb veïns i entitats. És evident que en

el llançament de la campanya es va fer una formació general i

després una específica per àrees. Ja he explicat que hi va haver uns

tallers que permetien fer-se càrrec de l’abast de la feina d’un

ajuntament però, una vegada constituït l’ajuntament, es produeix

una deriva cap als actes representatius i formals. Alguns joves

d’aquesta edat se senten en un aparador participant en aquesta

mena d’actes. I potser la impressió final que es treu és que la major

part del temps dels polítics es dedica a actes representatius.58

i) Necessitat de passar comptes:

A Lió ho considerem una fase imprescindible en tot procés de

participació59. L’esforç immens que suposa per a l’ajuntament la

campanya Ajuntament Jove tant pel que fa a recursos humans com

materials demana un seguiment posterior. Cal fer l’intent de fidelitzar

els regidors joves i també els membres de les llistes. Un Consell de la

Joventut permanent es podria ocupar de fer un seguiment a llarg

termini de les 21 propostes que ha aprovat l’Ajuntament Jove. El

silenci i el desconeixement del seguiment que es fa de les seves

propostes desmobilitza els joves60

58 Sense oblidar els compromisos de participació en actes públics dels polítics és clar que el treball silenciós i constant ha d’estar al darrera d’una feina política ben feta. El gnom que té a la taula la Dominique Sonjon (pàg. 42) ens ho recorda. 59 Vegeu la pàgina 44 60 Vegeu la nota 30 de la pàgina 37.

121

j) Una ferma convicció política:

¿Per què l’ajuntament jove es va fer l’any 2002 i no es torna a repetir

fins al 2008?. Sembla clar que el projecte va molt lligat a la voluntat

del regidor de joventut i participació Joan Mora. Ell ha estat el

regidor que ha impulsat des del govern les dues edicions. Aquest és

un gran valor. Que la iniciativa participativa sorgeixi de qui està

exercint el poder té molt més mèrit i més garanties d’arribar a bon

port que si és una iniciativa forçada per la ciutadania i només

tolerada pel poder.

Caldria, però, buscar un consens polític ampli61. En diferents

moments de l’Ajuntament Jove he vist participar regidors i regidores

que avui són a l’oposició i que en el mandat 2003-2007, quan

governaven, no es van plantejar realitzar l’experiència.

Caldria, doncs, fer el pas de consensuar i d’institucionalitzar un

calendari per a poder realitzar les diferents edicions de futurs

Ajuntaments Joves amb independència dels grups que tinguin la

responsabilitat de governar en aquells moments62.

61 Vegeu a la pàgina 45 com l’ajuntament de Lió blinda les seves polítiques juvenils per tal que resisteixin els canvis de colors polítics al govern. 62 Malauradament aquesta manca d’una línia continuada en els projectes de participació no és exclusiva de Llavaneres. A la Trobada de Polítiques de Joventut de la Seu d’Urgell m’explicaven com el crèdit Ciutadania i Participació que es cursava als IES de Barberà del Vallès com una col·laboració entre aquests i l’ajuntament, s’havia interromput per manca de pressupost.

122

VI.- BIBLIOGRAFIA:

BAUMAN, Z. (2007) Els reptes de l'educació en la modernitat líquida (1a ed.) Barcelona Arcàdia

BAUMAN, Z. (2008) Una nova escena del drama entre vell i jove (1a ed.) Barcelona Generalitat de Catalunya Secretaria de Joventut Col. Aportacions, 36

BLANCO, I.;MAS, P.(2008)

La desafecció política a Catalunya (1a ed.) Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Col. Informes Breus, 11.

DELORS, J i altres (1996)

La educación encierra un tesoro. Paris. Ediciones UNESCO.

DUCH, Ll. (2007) La crisi de la transmissió de la fe (1a ed.) Barcelona. Ed. Cruïlla. Col Cristianisme i cultura , 58.

INSTITUT DE GOVERN I POLÍTIQUES PÚBLIQUES (IGOP) (2007)

Participació política i joves. Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventut. Observatori Català de la Joventut. Col. Estudis, 22.

JAHANBEGLOO R. (2008)

L'imperatiu intercultural 1a edició. Barcelona. Arcàdia.

KAHIL GIBRAN, G (1993) Obra selecta El profeta/El foll/El precursor/El caminant (1a de) Barcelona Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A. Col. El club de butxaca.

KUHN, T.(1987) La estructura de las revoluciones científicas. México. FCE

LIPOVETSKY, G (1992) El crepúsculo del deber. Barcelona. Ed. Anagrama. Col. Argumentos.

MASLLORENS, Enric (1998)

Nous objectius de l’educació. Barcelona. Secretaria General de Joventut de la G de C

MOUNIER, E (2007) El compromiso de la acción (1a Ed.) Madrid. Fundación Emmanuel Mounier

SELLARÈS, A. (2003)

La participació jove. Barcelona. Secretaria General de Joventut de la G de C. Col�lecció de Guies pràctiques Sinergia, 6.

123

SERRANO J. i altres (Fundació F. Ferrer i Guàrdia) (1999)

Joves i participació a Catalunya. Barcelona. Secretaria General de Joventut de la G de C. Col�lecció Estudis núm 2.

SUBIRATS J, ALBAIGÉS, B. (coordinadors) (2006)

Educació i comunitat.Reflexions a l’entorn del treball integrat dels agents educatius.Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Col. Finestra Oberta, 48

VALLS, N.;BORISON, A.(2007)

Joves i política (1a ed.) Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Col. Informes Breus, 7.

124

WEBS:

Agrupació 3 viles http://3viles.blogspot.com/

Ajuntament Jove

Electrònic Sant andreu de

Llavaneres

http://www.llavaneres.es/marc.php?id=18

Alternativa per Llavaneres http://alternativaperllavaneres.blogspot.com/

Catalunya en xarxa http://xtomas.bloc.cat/post/2918/46357

Consell de Joves de

Burdeus

http://www.bordeaux.fr/ebx/portals/ebx.portal?

_nfpb=true&_pageLabel=pgSomRub11&classofcon

tent=sommaire&id=5496

Consell de Joves de Lió http://www.lyon.fr/vdl/sections/es/vie_democra

tique/conseil_muni_jeune

Consell de la joventut de

Mont-real

http://ville.montreal.qc.ca/portal/page?_pageid=

1677,2444307&_dad=portal&_schema=PORTAL

Consell de la joventut de

Nantes

http://www.nantes.fr/vie-quotidienne/jeunes-et-

etudiants/conseil-nantais-de-la-jeunesse.html

Consenso Social http://www.consensosocial.org/home2.htm

Consensus http://www.consensus.cat/index.php?option=co

m_processes&Itemid=60

CRIJ Rhône Alpes http://www.crijrhonealpes.fr/

Democràcia.web http://www.democraciaweb.org/

125

Dip. de Barcelona

Participació ciutadana

http://www.diba.cat/participacio/

Fundació Francesc Ferrer

Guàrdia

http://www.laic.org/index.php

Fundació Jaume Bofill http://www.fbofill.cat/

Futures promeses http://futures-

promeses.blogspot.com/2008/10/presentaci-

futures-promeses.html

G. de C. Participació http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/am

bits/participacio/index.jsp

G. de C. Secretaria de

Joventut

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/

IGOP (Institut de Govern i

polítiques públiques)

http://igop.uab.es/

Institut nacional de la

joventut francesa

http://www.injep.fr/-Qu-est-ce-que-l-Injep-.html

Joves amb idees http://jovesambidees.blogspot.com/

Podem Millorar Llavaneres http://podemmillorarllavaneres.blogspot.com/

EMPELTATS A LA COMUNITAT · Diu Gibran que els joves pertanyen al futur 1. ... 1 KAHIL GIBRAN, G...

Documents

Transcript of EMPELTATS A LA COMUNITAT · Diu Gibran que els joves pertanyen al futur 1. ... 1 KAHIL GIBRAN, G...