La ment és com un full de La ment és com un full de paper en blancpaper en blanc

John LOCKE

David HUME

Segles XVII-XVIIISegles XVII-XVIII

L’EMPIRISME

Corrent filosòfica contraposada en molts aspectes al racionalisme

Tema fonamental El problema del coneixement

Tesis més importants

L’origen del coneixement és l’experiència

negació de les idees innates dels racionalistes

El coneixement humà està limitat per l’experiència

Tot coneixement és coneixement d’ideesels empiristes i els racionalistes coincideixen en aquest punt.

Conclusió

nou concepte de raó dependent i limitada a l’experiència

pràctica

crítica amb els seus límits i possibilitats

Empeiría: paraula grega que vol dir experiència

negació o impossibilitat de la metafísica.

Ciències experimentals com a model.

Experiència (?).

Probabilitat.Evidència i intuïcióCriteri de veritat

Negació i impossibilitat

Possible i base del coneixement

Metafísica

Ciències experimentals.

MatemàtiquesCiència model

ExperiènciaRaóOrigen del

coneixement

Inductiu i experimental.

Deductiu i intuïtiuMètode

Negació. Idees adquirides. Idees innates

Innatisme

Criteri de veritat. Valoració.

En qüestiona la validesa

Concepció de l’experiència

Crítica. La raó està limitada.

Optimisme. La raó té capacitats il·limitades.

Concepció de la raó

EMPIRISMERACIONALISMECRITERI DE COMPARACIÓ

PROJECTE FILOSÒFIC

Doble finalitat

Aclarir què podem conèixerReflexionar sobre els problemes pràctics en els quals és necessariarribar a algun acord.

Vol elaborar una teoria del coneixement

Amb una finalitat pràctica

Moderar l’afany racionalista per saber-ho tot amb certesa

Adoptar una actitud de cautela davant de determinats problemes

Acceptar els límits del coneixement

Pretén evitar dos perills

El dogmatisme intolerantL’escepticisme total

I així Abandona els problemes metafísics

Se centra en allò que és accessible al coneixement humà

John LockeJohn Locke (1632-1704)

EL CONEIXEMENT HUMÀ

Es defineix exclusivament en funció de les idees, no de les coses

¿Què són? el que la ment contemplaTeoria representativa del coneixement

Origen Tota idea prové de l’experiènciaexternainterna

Tipus Idees simples: de sensació o de reflexió

Idees complexes: provenen de la Combinació d’idees simples per part del’enteniment.

Conèixer és percebre idees en la nostra ment

Té els seus límits

No és possible anar més enllà de les idees simplesLes idees simples són els materials únics del nostre coneixement

EL MÓN I LA CIÈNCIA

El món

Locke manté un realisme crític

L’ ésser humà té un coneixement

intuïtiu d’un mateix

demostratiu de Déu

sensible de les cosesperquè posseeix

una ment substancialque té plena consciència

que és fonament de La identitat personal

Les coses naturals són conegudes a través de les sensacions

tenen qualitatsprimàries

secundàries

que són representacions de les coses

La ciència

dividida en tres classesfísicaciència pràctica (ètica)doctrina dels signes

i així

física proporciona només un coneixement probableèticamatemàtiques proporcionen un coneixement cert

George BerkeleyGeorge Berkeley (1685-1753) • Filòsof i clergue irlandès, és considerat el fundador de

la moderna escola de l’idealisme. • Partint d’idees empriristes dedueix la no existència de

la realitat material (immaterialisme). • Si el nostre coneixement prové de la nostra

experiència i aquesta és subjectiva, aleshores el coneixement es redueix als nostres continguts mentals. (idees=simples representacions mentals).

• No podem saber amb certesa si el resultat del nostre coneixement es correspon a un objecte real o a un simple contingut mental.

• D’on provenen les nostres percepcions? Com és que no canvien de manera caòtica i desordenada? – La nostra ment rep les percepcions de Déu (causa

de les nostres idees)– Déu és el responsable de l’ordre i regularitat de les

idees.• Esse est percipi aut percipere: Ésser és ser percebut o

percebre.

DAVID HUME (1711-1776)DAVID HUME (1711-1776)• Va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any 1711 i morí 1776, també a Edimburg. • Estudià dret, sense vocació. • De jove va tenir una important depressió nerviosa, diagnosticada pel metge com a "malaltia dels instruïts" i per a la qual se li va prescriure com a medicina: "un règim a còpia de cervesa" que incloïa: "una pinta anglesa de vi claret cada dia" i passejades a cavall. • Va treballar un temps com a secretari i, amb els rèdits de la seva petita renda, va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Fléche, (1736).

• Amb el Tractat, Hume apareixia com un filòsof escèptic, perquè afirmava que no podien conèixer la existència de Déu (Mr.Hume l’ateu).• Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow, i es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués d'Anandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire. • Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic.• Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau).•Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat secretari pels afers d'Escòcia i va passar els últims anys de la seva vida a Edimburg.

APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUMEAPUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME

DAVID HUMEDAVID HUME (1711-1776)(1711-1776)

PROJECTE FILOSÒFIC

“Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”)

Hume pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home”unificar totes les ciències la ciència de la naturalesa

humana

a partir de les lleis d’associació d’idees

“Investigació sobre l’enteniment humà” 1748

Humeabandona els objectius de l’etapa anterior

objectiu elaborar una anàlisi de l’enteniment humàfixar els límits de la capacitat de coneixement

a partir de la distinció entre qüestions de fetrelacions d’ideesEl filòsof il·lustrat

Hume abandona el seu projecte anteriores dedica a estudis més particulars utilitzant un mètode

descriptiuhistòric

“Investigació sobre els principis de la moral” 1751

defensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.

La seva pretensió és transformar les ciències a partir de la investigació de les operacions que realitza l'enteniment quan coneix. Aquest objectiu prové del problema filosòfic predominant de l'època: trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement científic.

Crítica el racionalisme i segueix les idees de l'empirisme antic: R. Bacon, G. Occam. També té present el problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme de T.Hobbes. La seva influència més propera és la de l'empirisme de J.Locke i G.Berkeley; i el mètode experimental de I.Newton.

L'experiència és el límit del coneixement humà. Critica la pretensió científica de la metafísica. Proposa una nova filosofia basada en la naturalesa humana.

D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIESD. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES