MeI i Sucre

EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU

— Notícies locals.

— L'UlldeVidre.

— Ajuntament, per Miquel Company.

—Històries curtes, per Gracià Sànchez

— Les campanyes institucionals i Ia cruarealitat, perAndreu Bauçà.

MEL I SUCRE - Abril, núm. 118. Butlletíinformatiu de l'Obra Cultural Balear a Sant Joan _ Qüest¡ó de tacte? per Joan Sastre>

LOCAL SOCIAL: Casa de Cultura, carrer deBellavista 13 — ̂ " ̂ ue no sa*uren"-> P61" Mateu Sastre.

CONSELL DE REDACCIÓ: Gracià Sànchez, -Pluviometria,perMiquelPastor.Guillem Florit, Joan Sastre, Joan Font, JoanMoratinos, Mateu Sastre. — Melisucresport, pel Ciutadà.

— Toponímia santjoanera: EsTirada actual: 500 exemplars. _ , _ _

Montagut, per Francesc Canuto.

EIs articles originals s'han d'entregar abans de dia18 del mes en curs. — Trossos: La vila. Vistes de Ia vila de

Sant Joan, per Guillem Florit i MateuNOTA: S'adverteix als possibles lectors de MEL Sastre.ISUCRE que aquesta revista, amb els seus escritsi comentaris, pot ferir Ia sensibilitat dels esperits __ Me, ¡ sucre do|cetj doIcet> Joan

no acostumats. „ xBauçà.

Dipòsit legal: 49.1983—Cartes al director.

COBERTA: Filigrana de per Ia vila.CONTRACOBERTA: Cecília de Solanda. —Passatemps,perJoanSastre.Enmig d'un colla d'actors santjoaners, hipodem veure l'autor de l'obra, el solleric Fotos del Pa i el Peix.Guillem Colom.

Imprès a: Informacions Llevant, S.A. Agenda.Passeig Ferrocarril, 1Tel.550328 Manacor.

MeI i Sucre •

NOTICIES LOCALS

- Una mica abans del Quart Diumengevaren adobar el sòtil de les escoles velles de lesnines, que havia arribat a un alt grau de degra-dació. DeI darrer esfondrament en vàrem infor-mar fa un pareli de mesos. D'altra banda, davantl'escola hi han instal·lat Ia farola que hi havia untemps a Ia plaça Nova (Pels col·leccionistes decuriositats locals, plaça del Rei Joan Carles I).

- El curs de cuina de l'Escola d'Adults téun èxit mse precedents. La matrícula és moltnombrosa (una quarentena llarga d'alumnes) icada dilluns fan venir un cuiner de prestigi (Undels que ha vengut ha estat el famós i premiatcuiner basc Koldo Royo). EIs alumnes fan pro-ves a ca seva. Ha estat molt celebrada una deli-ciosa sopa d'ortigues.

- El nostre Magnífic i Esplèndid Ajunta-ment encara no ha pagat les subvencions que havia concedit per a Ia festa del Carnaval (Ia Ruai l'Enterro de Ia Sardina). EIs organitzadors que varen bestreure el cost dels actes encara els duendins l'esquena.

- EIs futbolers més menuts de Sant Joan, quejuguen habitualment contra pobles de veinat, duen unacampanya de cada vegada més favorable. Varen tenirun començament discret, però s'han anat enfilant per Iataula de classificacions i ara van al capdavant.

- En Joan Morey, juntament amb n'Antoni Ar-tigues, és l'autor del llibre Colla de xeremiers catalansa Mallorca, prologat per un altre santjoaner, en JoanCompany. El llibre consta d'un capítol dedicat a Iaconstrucció del flabiol, el tamborí i les xeremies (escriti il·lustrat per en Morey), un altre sobre el repertori delsxeremiers (escrit per n'Artigues) i dos apèndixs.

- Aprofitant que arreglaven Ia creu d'en Reüll,l'Ajuntament ha fet adobar també Ia Sínia. Ara hi volenposar una sínia de cadufos però es veu que ja no se'nfan (dels de treure aigua).

MeI i Sucre

i:SI'ANYUU Ub(uath luiastcf<.Rilanos. xoficu*, quim)int i im|<rctm<

*4o*okm meUres furuieis.For« pcemsi ea foruler.4o voJem cebM,lomatigues,Ub I albei|(niei forasteres

ÍDel "cebolla" eo laicm cunül amb ceba i pnjamb oli.prrANOS A CA UNA I1U1IAIrOCASONBANYAl

NO XERREU MAI EN FORASTEIt)cuau-voi nuur ibam de xeirai eooftstcr.4o lenim nl un pel de U (ava ai de b

cotorra empelUl.d'espanyoll

PUJESFOKASTERSI

MRCODEREJlLLAf ,

VOS MATAREM A TOTSI*utb op • Esptnym ua que taan bí HM • lempsl3oo*vtriimenC prepuau-nw t esscr pastcli de iobrasiadX cunwou.twüfcrrottt fets ea asi t Sincu, foie gr« de FeUniU I cipinegada dclpobfe més i**uinari de MaJlorca: Si PoMa

Si*S^S^hh?^^**0^1"0:?^MLEdMK Assoctecló tto V*n.. Dlroctor: HMMi Joan I FlorH. D*p6sit UgdPftM7340. Imprimeix Hora Nov^ SJL PubBdtat I subscripcloniVCwni oal«Pjdra^1W.Apwwd.corrcnAl24-OT800-f'AwnaldrMrtlofca.TrtelQn:2o5005. FAX 269941

- L'estat de l'ampliació del cementeri deSant Joan és tan desastrós que ja se n'ha fet ressòun diari de Palma. Diuen que l'empresa cons-tructora es farà càrrec de Ia reparació i que hi hacapelles que s'hauran d'esbucar i tornar aixecaren condicions.

- Dia 1 d'abril va tenir lloc el XXe Trial PenyaMotorista.

- Una trentena d'al·lots de l'escola deSant Joan han anat de viatge d'estudis a Madrid.El nostre enviat especial, desplaçat expressa-ment a Ia capital del Regne, va seguir els seusmoviments sigil·losament devers Ia Porta delSoI.

- El passat dia 18 de març el poble es vacommoure per Ia trista mort del jove santjoanerXisco Bauzà Company, Poloni. Ens ha deixat al'edat de vint-i-sis anys.

- La nit del 24 al 25 de març es va reim-plantar l'horari d'estiu. Esperem que definitiva-

ment se suprimesqui aquest costum, que només serveix per desajustar els bioritmes de Ia gent.

- La revista S'Arenal de Mallorca, editada pel santjoaner Mateu Joan, ha rebut un atac deIa línia dura de l'espanyolisme. Aquesta gent s'ha dedicat a escampar un pamflet racista amb Iacapçalera del quinzenari.

- EIs ajuntaments de Ia Mancomunitat del PIa estan queixosos de les tarifes de les empresesconcessionàries dels serveis funeraris, ja queles consideren excessives. Està bé que les insti-tucions mirin pels preus d'aquests serveis ja queels usuaris no s'atreveixen a protestar.

- Enguany el temps no va acompanyargaire Ia festa del Pa i el Peix. EIs actes varen sermés o menys els habituals: missa i ofrena deflors per part dels infants, un concert de músicaclàssica, un de música de banda, ball de bot, balld'aferrat i certamen poètic. La inauguraciód'enguany va ser Ia de Ia creu d'en Reüll. Adiferència d'altres anys no hi va haver venda depanades de peix, per culpa de Ia imprevisió delsresponsables municipals. EIs més matiners va-ren poder llegir una pancarta d'autor anònimque deia: "Si voleu panades, anau a cal forner".

MeI i Sucre

— El diumenge de Rams, seguint el costumancestral, els Quintos passejaren el xot pels car-rers de Ia vila a Ia recerca de doblers per fer Iaseva setmana gran de Pasqua. EIs Quintos varenvendre bitllets per rifar el xot i una porcella i entragueren més de cent mil pessetes. Esperem queIa pedregada de taronges i ous nials sigui con-sistent.

— La Companyia Telefònica es veu que tédiners per invertir a Ia borsa neoiorquina, peròno en té per adobar una petita síquia que varenfer a Ia carretera de Vilafranca, just abansd'enllaçar amb Ia carretera de Manacor. Les so-tragades, quan un hi passa amb el cotxe, sónd'espant.

1

® Llorenç LIuU

mister hyde^™

rC*yrifht by «h« F

MeI i Sucre

En qüestió d'aigües, volem posarMallorca al corrent.L'aigua corrent ha passat d'esser unprivilegi a constituir una necessitatper a Ia vida moderna. La construccióde ponts i aljubs fou Ia primerapassa. La canalització de l'aigua, Iasegona. Avui els pobles de Mallorcahan crescut i s'han desenvolupat,però molts d'ells encara no comptenamb aigua canalitzada, ni tampocamb una adequada xarxa declavegueram.Per a pal.liar aquestes deficiències, elConsell Insular de Mallorca ha posat

en marxa un PIa de Sanejament iAbastiment, un pla d'aigües per aposar Mallorca al corrent.

PLA DE SANEJAMENT IABASTIMENT D'AIGÜESA LA PART FORANA

Un pla per a millorar

COMSELL IMSULAR DEMALLORCA6

MeI i Sucre

L'ULL DE VIDRE

Avesats a llegir als diaris illencs que al nostre poble només enpassen de bones (festes, inauguracions...) és d'agrair que, detant en tant, els lectors de Mallorca sàpiguen que,a Sant Joan, nonomés en passen de bones, sinó també de no tan bones (ialgunes de dolentes de solemnitat).El cas dels "adossats" del cementeri és un bon exemple d'aixòque hem dit: Ia situació dels nínxols és prou evident a simplevista, i produeix estupefacció i indignació que amb només tresanys hagin sofert aquesta degradació. Es d'agrair també quel'empresa constructora s'hagi decidit a posar-se en feina peresmenar el disbarat abans, fins i tot, de ser amonestada. Oalmenys així ens ho han dit.

MeI i Sucre

AJUNTAMENTReswn de Ia Sessió Ordinària que tingué lloc el 30 de març de 1990

La sessió va començar a les vuit trenta- 6.- Sol.licitar del CiM Ia inclusió del Projectecinc del vespre. No hi assistiren Sebastià Florit i d'Arxiu Municipal en el PIa d'Obres i ServeisArnau Company; el regidor del PSM, Miquel 1990.Company arriba tard. 7.- Sol.licitar del CIM Ia inclusió del projecte de

vestuaris de Ia pista poliesportiva plaça de Ial.-Aprovacióderesborranydel'actadelasessió Constitució en el PIa d'Equipaments Esportiusanterior. 1990.2.-AssabentardelesResolucionsdelBatlledesde 8.-Aprovar el projecte de pista de tennis iIa sessió anterior. sol.licitar Ia seva inclusió en el PIa d'Equipaments3.-Assabentar de Ia liquidació dels Pressuposts Esportius 1990.1989. 9.- Aprovar el projecte de dependències per a Ia4.-Aprovar Ia rectificació del Padró d'Habitants a policia local i sol.licitar subvenció de Ia Comu-1/1/1990. nitat Autònoma.5.- Aprovar les bases i el barem de mèrits pel lO.-Precs i preguntes,concurs de Secretaris-L·iterventors.

Hem fet referència altres vegades en D'altra banda hi havia dues peticions alquè l'assistència als plenaris és essencial per Ia CM -i a Ia seva àrea de Cultura i Esports- de Iabona imatge dels veïns, que al cap i a Ia fi són inclusió dels projectes d'Arxiu Municipal i delels qui ens votaren. Be, potser això només projecte de vestuaris de Ia pista poliesportivasiguin herbes de vora camí i el que és important plaça de Ia Constitució en els plans d'Obres ieseldesenvolupamentdelplenari,perintereso Serveis i dTEquipaments Esportius de 1990,per desidia. Per cert, quàtre espectadors, un respectivament. No parlàrem aquí del tema deèxit. l'arxiu municipal, ja que en feiem un esboç a

Delresumdelplenaripassat,hemdefer part. Així mateix s'aprovà el projecte deesment al punt en què s'aprovava les bases i reforma de dependències per a Policia Local imèrits pel concurs de Secretaris-Interventors sol.licitud d'una subvenció a Ia Comunitatde tercera categoria, grup en el qual s'hi engloba Autònoma.el nostre Ajuntament. Les bases del concurs El punt més viu i interessant de Iaquedaren establertes d'acord amb els punts que vetllada fou el corresponent a precs i preguntes,estipulà el plenari: 3.5 punts pel coneixement Després de posar en coneixement als regidorsde català; 2.5 pel títol de Llicenciat en Dret i 1.5 de varis temes per part del baüle, el regidor delpel coneixement de recursos informàtics. PP, Joan Mates demanà com estava el tema de

Ia pista de petanca, que ell mateix haviaHem de recordar que Ia plaça de suggerit a un plenari anterior per oci de Ia

secretaridel'Ajuntamentnoesfo>car0i#car- Tercera Edat, just darrera el quarter de Iadinale per als llicenciats en dret, atès que Ia guàrdia civil. Miquel Company demanà aremuneració econòmica que es destina no és veure si l'Ajuntament destinava cap dobler algaire alta a causa dels baixos pressuposts de tercer món; després de fer-ne una consideraciól'Ajuntament. elemental ho deixà per una posterior comissió.

MeI i Sucre

D'altra banda demanà explicacions -noés Ia primera vegada que un regidor del'Ajuntament ho fa- al batlle sobre Ia inquietudde veïns sobre Ia legalitat de Ia residència de Iametgessa i assistenta sanitària. El regidor delPSM suggerí que el batlle enviàs un escrit a Iametgessa i assistenta sanitària recordant-los Iaseva obligació de residir al poble. El regidorBiel Mora també demanà sobre el rumor d'una

reunió d'alguns veïns per l'apertura del carrerPrincesa amb el de Sant Joan. La presidènciarespongué que just es tractava d'això, d'unareunió entre alguns veïns. No obstant això, tantel regidor Mora com en Miquel Company, aixícom per part de Ia secretaria argumentaren elperill d'aquestes realitzacions, ja que l'aperturadel carrer únicament amb una capa de gravaconduiria a una greu deficiència d'infrastructura.

L1ARXIU MUNICIPALTot i les queixes, l'arxiu municipal

encara continua amb el lamentable estat desempre. Des de l'octubre de 1981 en què es féuuna petició al Consell Insular de Mallorca,l'Ajuntament ha seguit en altres ocasions-desembre 1982, octubre de 1987- i a IaConselleria de Cultura, Educació i Esports endata de 1986, insistint en Ia necessitat d'orde-nació, catalogació i modernització operativadel nostre arxiu. Es un tema conegut que elnostre Ajuntament no disposa de mitjans perfinançar empreses d'aquest tipus -que moltesvegades als ulls de certs sectors de població nosón necessàries. El qui subscriu pensa queaquests tipus d'opinions són marginals, ja queels arxius com els museus i altres instrumentsd'aquest tipus són eines elementals per al'educació dels nostres pobles, a més de serbells racons per a Ia cultura i el plaer de moltespersones.

L'Ajuntament, de conformitat amb Iaproposta de Ia Comissió Municipal Informa-tiva de Cultura, Esports, Festes i MediAmbient, acordà, el dia 26 de gener, reiterar alConsell Insular de Mallorca Ia petició d'ajuttècnic, material i econòmic per a l'ordenació icatalogació de Ia documentació del nostrearxiu.

Tenint en compte, aquestesconsideracions, l'Ajuntament, a més de tenir Iaquantitat d'l milió i mig de pessetes per a l'obraha de prendre ràpidament una iniciativa per unaobra tant important. Com deia un amic, no

s'entén com aquests tipus d'obres sense quesiguin d'envergadura ni que representin undesemborsament important per a les arquesmunicipals hagin de tardar tant a reah'tzar-se;quan això succeeix s'entra en una dinàmicaesmorteïda i lenta i amb Ia qual es demostra Iapoca voluntat de fer-ho. No hem d'oblidar que sis'hagués anat per Ia via més adequada i si enshaguéssim assessorat amb uns quants intel-lectuals del poble, que n'hi ha de preparats,l'arxiu estaria ordenat i net i a més amb pocsdiners. El PSM no està disposat a l'espera inne-cessària: l'arxiu s'ha d'arreglar i a més ordenar elmés ràpidament possible.

Quan el senyor de les faltes, FrancescOliver, morí, els seus hereus donaren una part deIa seva biblioteca a Ia Societat ArqueològicaLul.liana. Han passat els anys i les restes d'a-questa biblioteca han quedat dins l'oblit.

Assabentats alguns amics del poble se'nsva ocórrer Ia possibilitat de què l'Ajuntament, através de Ia Comissió de Cultura, pogués gesti-onar aquest patrimoni i recuperar-lo per al poble.La idea en si és interessant i certament Ia SocietatArqueològica possiblement estaria disposada aparlar-ne. No obstant això, ens trobam amb unobstacle municipal que dificultaria Ia recupera-ció de l'arxiu; es tracta de Ia situació en què estroba el nostre arxiu i de Ia neteja i ordenació querequereix.

En definitiva, un element més per Ia qualcosa corre pressa Ia definitiva obra de l'arxiu.

Miquel Company

MeI i Sucre

HISTORIES CURTESQui estigui net de culpa, que tiri Ia primerapedra

Fa pocs dies, el president González en unareunió amb els seus comparses d'Amèrica delSud va voler donar una lliçó de demòcrata ihàbil negociador. Afirmà que intentaria que elrègim cubà d'en Fidel Castro iniciàs reformescap a un règim demòcrata més occidentalitzat,com ho estan fent Ia majoria d'estats ano-menats comunistes fins fa poc temps.

De tornada d'aquelles contrades imperialsva recordar al senyor Castro que precisamentCuba no era un exemple dedemocracia,jaqueel seu cap d'estat no havia estat elegit d'unamanera molt democràtica. Però el senyorGonzález no devia tenir gaire fresca Ia memò-ria quan digué àixò, ja que si mal no record elcap d'estat espanyol, el rei, tampoc no fouelegit mitjançant unes eleccions democràti-ques; i encara pitjor, si les coses no canvien,estam destinats a haver de sofrir Ia dinastiaborbònica fins que n'hi hagi. Es com si a Cubahi hagués d'haver Castros eternament.

Alerta, senyor Goznalez, de vegades Iamemòria juga males passades.

100 mil milions de raonsCrec que Ia nostra autonomia és una pobra

desgraciada. Dic això perquè el fet de podergaúdir d'una ridícula autonomia ens surt moltcar, no tan sols en disgusts i agravis que nopoden quantificar-se en doblers, sinó econò-micament Resulta que, segons els experts, lesaportacions que feim els illencs a l'admi-nistració central comparat amb el que enstornen, suposa un dèficit d'uns 100 milmilions de pessetes anuals; és a dir, cada unde nosaltres —nins, vells, aturats i no aturats,etc— en acabar l'any hem pagat més de140.000 pessetones a l'estat, diners que no enstorna.

Si no tenim bones carreteres, si Ia sanitat ésdolenta, si Ia inseguretat de cada dia és major,

si hi ha problemes d'abastiment d'aigües o siteniu problemes amb els serveis de l'adminis-tració, només pot ser alguna d'aquestes coses:0 quevivim en una situaciód'explotaciócolo-nial o que som massa generosos amb els altres.

Duros a sis pessetesI parlant ara de Ia llengua castellana, Ia

Constitució espanyola diu al seu article tercerque tot espanyol té el DEURE de conèixer-la iel dret a usar-la. Afegeix que les altresllengües espanyoles seran també oficials a lesrespectives comunitats autònomes, d'acordamb els seus estatuts. L'Estatut de Ia nostracomunitat autònoma no diu en cap momentque els illencs hagin de tenir el DEURE deconèixer Ia llengua catalana. EIs cecs i tot veu-rien que en aquestes dues lleis hi ha qualquecosa que no és justa. Per una part hi ha deures1 per l'altra ni deures ni drets ni punyetes.

De tot això, el que ja és l'hòstia és el punttercer de l'article tercer de Ia Constitució, quediu: "La riquesa de les diferents modalitatslingüístiques d'Espanya és patrimoni culturalque serà objecte d'especial respecte i protec-ció".

Senyors, quin respecte hi ha cap a Ia nostrallengua quandesprés de dotze anysd'aquestaConstitució no es pot parlar català ni alCongrés ni al Senat i, en canvi, al ParlamentEuropeu ben prest sí? I quina protecció hi haquan ni tan sols ens han transferit les com-petències en educació? I quina normalitzaciópràctica hi ha a nivell de carrer? Bastar escoltarun poc pels carrers de Ciutat o mirar els rètolsper saber-ho.

Amb tot això, ens han venut duros a sispessetes; i és ben hora de posar fil a l'agulla i,com va dir un cèlebre capellà, no s'ha decriticar ni atacar les persones que opinen elcontrari, siió que el que s'ha de fer és atacar leslleis.

Gracià Sànchez

10

MeI i Sucre

LES CAMPANYES INSTITUCIONALSI LA CRUA REALITAT

De tant en tant, totes les institucionspúbliques del nostre àmbit ens sorprenen ambcostoses campanyes publicitàries, en lès qualsens parlen de Ia necessitat de fe r i tenir netl'entorn. L'Ajuntament de Ciutat demana alsseus ciutadans que "Fem net"; el ConsellInsular de Mallorca diu que "Mallorca,m'agrades neta"; les mancomunitatsd'ajuntaments presenten als mitjans de comu-nicació les seves darreres adquisicions demaquinària per recollir fems o per escurar lesvoreres. El Govem Balear, a les seves cam-panyes publicitàries, utilitza fotografies de IaMallorca, Menorca i Eivissa verges, o de lesseves riqueses arquitectòniques. Tenim,doncs, milions de pessetes destinades a cons-cienciar el poblede Ia necessitat de tenir lesciutats, els pobles i l'entorn ben net.

Sortir al carrer i a Ia carretera i topar-seamb Ia crua realitat és tot u. EIs carrers de lesnostres ciutats estan bruts a més no poder,encara que, afortunadament, als pobles no s'haperdut elcostumdeferneta"la carrera" i, peraixò, els carrers es troben bastant nets. Lescarreteres i camins són una altra història. A lesvoreres s'hi pot veure de tot: des de les bossesde plàstic plenes dels fems de domingueros, elsquals de tornada cap a Ciutat les tiren llunydels seus xibius, fins a geleres, cuines, tele-visors i tota casta d'objectes inservibles. No essalva quasi cap indret. Torrents i pinars estaninfectats de tota casta de brutícia.

Pareixia que amb l'entrada en funcio-nament del servei de recollida de fems a totsels pobles el problema s'aniria reduint i queamb el servei mensual de recollida d'objectesinservibles els nostres pinars no s'embrutarienmés. Tot el contrari. Basta anar qualsevolhorabaixa a fer "guàrdia" devers el pinar delRafal i veurem com alguns conciutadans

nostres encara descarreguen les seves deixa-lles entre els pins i' les mates. Es noniés unexemple, tot i tenint en compte que els que esdediquen a aquestes tasques tan "cíniques"paguen anualment Ia taxa de recollida de femscom qualsevol altre. Però ni així.

Hem dit que no es salva de Ia invasiócap indret. Fa pocs dies podíem llegir, i veureles fotografies corresponents, al setmanari"Brisas" que una planta emboteUadora d'aiguamineral de prop del Gorg Blau, abocava elsresidus del procés de neteja de les botelles altorrent del mateix nom. Aquest torrent abocales seves aigües al torrent de Pareis i, per tant,Ia contaminació pot arribar fins a Ia Calobra iel mar. I els encarregats d'evitar-ho, ambl'aplicació de Ia llei, no saben, no contesten.

Mentrestant, les campanyes de cons-cienciació es succeeixen unes a les altres.Comença a ser hora de replantejar l'estratègia idestinar aquests doblers a feines més tangi-bles. Si les campanyes "conscienciadores" nodonen el fruit esperat, el que poden fer lesinstitucions és destinar el que costen, i moltmés és clar, a netejar tot el que els ciutadanshan embrutat. I aplicar Ia llei, que per això esfan les lleis, amb sancions exemplars si ésnecessari. Potser predicant amb l'exemple iamb un poc de "mà dura", s'aconsegueixenresultats molt més positius que els que s'hanobtingut amb les campanyes publicitàriesprogramades fins ara.

Andreu Bauçà

11

MeI i Sucre

QUESTIO DE TACTE

Amb aquest article Ia meva intenció éstant sols analitzar una decisió de Ia cúpulad'una entitat bancària de les illes, esper que elsempleats d'aquesta entitat no es sentinal·ludits directament, i molt manco agreujatsper Ia rnev? exposició.

El fet és que a principi d'any, possible-mentperferuna bonaentrada als 90, l'entitatbancària «'SA NOSTRA' Caja deBaleares»,va modificar tot el seu sistema informàtic.VuIl suposar que es va decidir a fer-ho, entrealtres motius, per millor atendre el client. MoItme'n guardaré d'opinar sobre els avantatgestècnics que pot haver reportat aquest canvi, Iameva capacitat d'anàlisi financer encara nom'ho permet, però sí que vull expressar pú-

0SANOSTRACAJADEBALEARES

D041 SANT SOfltr

blicament Ia sensació que tenc cada vegadaque vaig a fer un ingrés a una sucursald'aquesta entitat bancària; sensació, per altrabanda, que em consta és compartida per altragent.

I és que un fet tan normal a un banc comés fer un ingrés, en el cas que ens ocupa estransformaenunacted'heroïcitat per aqual-sevol personatge que defensi mínimament i deveres Ia nostra cultura com a poble (aquípodeu llegir nacionalista, regionalista,catalanista, balearista, mallorquinista, inde-pendentista, folclorista i similars tant dedretes com d'esquerres i amb l'ordre que vul-gueu).

Perquè? Llegiu-ho vosaltres mateixos:

INGRESO DE CHEQUES

HOM gfSF"ewa*O.EJ. c^pW1 W%5 2*T.7W90

HEMOS ABONADO hLA CANTIDAD DE . PESETASEN SU CTA CORRIENTE N.CONTRA ENTREGA DE LOS SISUIENTES CHEQUES

ENT. EMISORACA BALEARES

POR LA

CODI60 ENTIDAD2051

NRO CTA CHEQUE0

NUMERO CHEQUE IMPORTE

BALE-RES EL CL!Efat

11IsPü

11

SUBSCRIPCIÓ PERNom:nnrjnnm<;-Carrer:Pnhlanr>-Ranna n Haiva-

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol membrede l'equip de redacció o enviau-la a:MEL I SUCRE Sant Joan, Bellavista, 13

UN ANY, 2.500 ptes

núm:rp-núm. de onmpte:

firma

12

MeI i Sucre

Com podeu veure no just és que ho haginposat tot en castella, és que a més a més hanhagut de fer una explicació exhaustiva del'operació (tot un testament, sempre en caste-llà) quan de fet ho podrien donar a entendreamb un mínim de paraules, ambl'avantatgeper a ells que ningú els miraria amb mal ull.

maneres que siguin negociats per una entitatbancària que ignora hipòcritament el meu paísi Ia meva cultura (llegiu santjoanera-mallor-quina-balear-catalana, i si tant voleu mediter-rània). De fet, hores d'ara aplic aquest principial meu poc capital.

Per acabar vull tornar deixar ben clar

"laGaixa"...f -*. CAIXA DE PENSIONS Q IC \A „ c/C

I y> 1 ̂ J3 LTA A TERMINI/PLA.

A FAVOR DE •

QUE EFECTUA

EFECTIUEFECTIVO

XECSCHEQUES

TOTAL

i 6r k?J ï : -

|- //IRMA

RESGUARD D'INGRÉS / RESGUARDO DE INGRESO

k LA VISTA

0771-02-00000. 6V.357,OC 07=02TFiUN.

N'DIPOSn/DEPOSITO mo. |

NOTA ^ABONAME^T'ÏEitxïCS'lSG'S'sï^K'ersÜejKtrV^

Un mínim de lletres, i dona a entendre perfectament l'operació realitzada. Ningúremugarà per qüestions llingüístiques en veure aquest resguard.

Crec que Ia meva capacitat econòmica que, com he dit al principi, aquest article noactual té molt poques possibilitats de fer es refereix a cap dels empleats de les delega-meditar tot un Consell d'Administració d'una cions de l'entitat, cada un dels quals tindrà,caixa d'estalvis, però tenc ben clar (i vull queels banquers també ho tenguin) que si un diaper sort ò desgràcia em toca administrar moltsde doblers meus, no voldré de cap de les

BANCAMMARCH

evidentment, Ia seva postura personal sobrel'assumpte.

Joan Sastre Joan

INGRESO EN EFECTIVO

PAR/-ENOf

/t

•ABONAR

/"'Í0<:

/\w^\' V^' \sff&fcfs,s:aiax*

A +

//

INOMESO

' *"

: - -1

VLA CANTIDAD QUE SE I N DlCA EN\lglECUADRO INFERIOR.

/Este (»sguardo no s*r* vàlido si c*4s*

dt tmpfesion mecánica o «n su o*ft,_lo

de tirma «ulorlzada V •" ningún caso'

con enmiendas o raspaduras

• . • • <

CONTROL

i* *z^>OFICINA I

F E C H A

' , 0 0 tt l""-<M P O R T E

I

(A RELLENAR POR BANCA MARCH)

Una altra entitat que ignora hipòcritament el meu país, de totes maneres és una bancaprivada que té un amo que per descomptat pot fer el que vulgui del seu banc, així comjo som lliure de no dur-hi els meus doblers.

13

MeI i Sucre

I ES QUE NO S'ATUREN...

Fa poques setmanes va tenir lloc aSevilla el Ii Congreso Internacional de Histo-ria de Ia Lengua Española, en el qual un grupde professors catalans, bascos i gallees dema-naren que les universitats espanyoles que hodesitjassin, poguessin impartir cursos de ca-talà, basc o gallec.

Possiblement a molts els estranyarà queuna moció d'aquest tipus sigui rebutjadaenmig d'un tens debat. Segurament no estra-nyarà als que han seguitmés o menys de propl'evolució de l'estatut jurídic i docent de lesllengües no castellanes de l'Estat espanyol.

Que Ia majoria dels professors espa-nyols —castellans— es declarin en contrad'impartir cursos de català, èuscar i gallec, noobeeix a cap tipus de raó diguem-ne docent o delimitació de l'autonomia universitària (que ésl'excusa que han posat), sinó que més béobeeix a les mateixes raons que han convertitl'Estat espanyol en un remolí de pobles inacions descontents; uns pobles que han delluitar dia sí i dia també per assolir allò que, perdret, els pertoca —i que, per dret, pertoca aqualsevol poble damunt Ia Terra—, a saber: eldret a usar Ia pròpia llengua, el dret a donar aconèixer Ia pròpia llengua i cultura, el dret aautogovernar-se, etc.

La postura dels professors espanyols—castellans— es troba en consonància amb Iapostura dels governants espanyols —caste-llans—; i no crec que es tracti tant depostures "racionals", pensades amb el cap clar,com de Ia inèrcia d'anys enrera i del tra-dicional tancament de Ia societat espanyola—castellana— en general envers tot el que pro-vengui de l'exterior o que, des de l'interior del'estat, sigui considerat "diferent" o suscepti-

ble de ser-ho.I és que mentre un senyor de Guadala-

jara o Valladolid es pensi que el català —o elgallec— és un simple dialecte del castellà, oque no és més que una "particularitat regional",o que "con un idioma basta", el problemaseguirà vigent (com seguirà vigent en moltsaltres aspectes no lingüístics) i els catalans,bascos i gallecs hauran de seguir lluitant —iperdent el temps— per aconseguir unes fites(pel que fa a Ia llengua, pel que fa al'autonomiadegovern, pelquefaa...) que, peraltra banda, no seran mai definitives mentrel'Estat espanyol segueixi amb Ia seva políticade despreci envers les llengües —i els po-bles— no castellanes que conformen l'Estatespanyol: és allò de "una passa endavant i duesendarrera", que sembla que practiquin —o ensfacin practicar— els responsables del governespanyol.

La solució —pel que fa a Ia llengua—seria fàcil: impartir classes de català, basc igallec a totes les universitats espanyoles.D'aquesta manera, amb anys de feina i cons-tància, es destruiria Ia inèrcia que fa que elsespanyols —castellans— oblidin sistemàtica-mentque, dinselterritoriespanyol, hi haaltresllengües a part de l'espanyola, i que mereixenel mateix respecte que es mereixen els po-bles que les parlen; així com els espanyols—castellan - - i Ia Uengua que parlen merei-xen el nostre respecte, encara que de vegadesens sigui difícil tenir-lo a causa de les conti-nuades "estocades" que, des de Madrid, enspeguen. I és que es fa difícil ser solidari sitanmateix,despresd'anys ipanys de predicar,encara no ho entenen i volen persistir enl'error.

14

MeliSucre

II

I perquè vegeu on pot arribar Iairracionalitat dels espanyols quan els temeslingüístics (els quals, naturalment, tenen unvessant polític indubtable) es posen damunt Iataula, aquí en teniu una mostra:

Un aplec de jubilats d'arreu de l'Estatespanyol va serconvidat per l'INSERSO perpassar una quinzena de dies a Catalunya. Hihavia gent de Catalunya, d'Euzkadi i de l'Es-panya profunda. Tot va anar bé fins al darrerdia, quan es va fer un sopar d'acomiadament iel president Pujol va ser-hi convidat.

EIs jubilats bascos varen volen agrairIa presència del president de Ia Generalitat i Iidedicaren una cançó en èuscar. Arribat aquestmoment, els espanyols de l'Espanya profundaes posaren a fer xiulets de desaprovació finsque un d'ells, armat de coratge i —al seuparer— quilos de raó, va amollar allò de "¡VivaEspaña!" i una altre va dir allò de "¡Separatis-tas!".

El president Pujol va intentar posarpau invocant Ia Constitució, cosa que va fer

que els espanyols es calmassin. Però, quanpocs moments després, el president es va diri-gir a uns compatriotes seus de Lleida —encatalà, naturalment— els espanyols es torna-ren a posar nerviosos i recomençaren els critsde "¡Viva España!" i "¡Separatistas!"; despréss'aixecaren i se n'anaren, no sense, però, abanshaver recollit els regals que els havien fet.

Algú pot pensar que no és més que unaanècdota, i efectivament ho és, però unaanècdota simptomàtica, clarificadora, queposa de relleu el grau de visceralitat al qualarriben els espanyols quan els altres poblesque conformen l'Estat espanyol no s'apleguena les seves exigències. I és que, per molt queels ho expliquem, tanmateix no ho entenen.Serà qüestió d'anar pensant vies alternativesperquè ens deixin d'emprenyar, ja que, pel quesembla, ni amb les autonomies ho hem aconse-guit.

M. Sastre

CURS DE CUINA A SANT JOAN

Aquests dies s'està fent un curs de cuinaal nostre poble. EIs cuiners que impartei-xen aquest curset són uns professionalsdels fogons de coneguda solvència: An-tònia Cantallops del celler de Can Amerd'Inca i organitzadora de les setmanes decuina mallorquina; Koldo Royo del res-taurant Koldo Royo de Palma i assiduparticipant de les setmanes gastronòmi-ques estatals i internacionals; Juan Car-los Azanza, que ha fet feina a S'Àncora, El

GaIIo, Can Quet i Vista de Rei; i MiquelMoreno, expert en gastronomia i enologia.En aquest curset s'ha parlat i es parlarà detemes gastronòmiques (cuina tradicionalmallorquina, cuina en general, cuina delpeix, enologia i presentació de Ia taula,etc) a més de preparar alguns plats que desegur aviat seran comuns a totes les llarssantjoaneres. El curset acabarà dia 23d'abril amb una xerrada a càrrec de mes-tre Tomeu Arnau.

15

MeI i Sucre

PLUVIOMETRIA

Any agricola 45-89 i 89-90

Any agricofaEn aquest capítol, fins al mes

de febrer i per mor de Ia gran quantitat deprecipitació d'enguany s'ha perdutl'avantatge acumulat de desembre igener. Estam al nivell que pertoca de Iamitjanadels quaranta-cinc darrers anys.Però les pluges dels mesos anteriorsmantenen encara to terra en condicionsfavorables d'humitat.

Í

Í

550

5««

450

400

350

304)

25«

20«

150

100

50

0

CM

Pluges d'abril de 1945 a 1989

pluges abril 1945-89

1945 1M7 IMt USl 1953 ItSS US7 ItSt INl 1N3 IMS U67 IMt ItTl lt73 U7S lt77 lt7t IMl 1*3 lttS 1M7 IMt

Anys

1945.El mes d'abril que va ploure mes, segons les dades registrades, fou l'any 1981 ; el mes eixut, l'any

16

MeI i Sucre

Dades mensuals d'abril agrupades per grans intervals

Les quantitats recollides més freqüents en aquest mes estan entre 30,1 i 50 mm.Si d'aquesta sèrie de dades en feiem dos trossos, de 1945 a 1968 d'una banda i de l'altra de 1969 a 1989,1 resulta

que:

passen de 100.—A ta primera només sis vegades de vint-i^uatre les precipitacions passen de 50 mm i tan sols una vegada

— A ta segona part, onze vegades de vint-i-una passa de 50 mm.

1. Per a aquestes gràfiques, les dades vénen de fonts diferents,per als dos agrupamems. tanmateix, als anys que tenim dades de les dues fonts les diferènciesno passen del 20 % (que no és poc). Resulta que k mitjana dels primers vint-i-quatre anys és de 40,8 mm (descomptant l'any en zero, encara queda de42,6 mm), mentre que els darrer vint-i-un és de 62,2 mm, és a dir, quasi un 40 % més alt.

Mesos que ha plogut entre1/m1

0 - 1 010,1-30

30,1-50

50,1 - 70

70,1 - 100

> 100

1945-1968

Freqüència

45

94

1

1

Quantitat

24.5103,2

364,3

253,4

89,5

144,9

1969-1989

Freqüència

16

3

24

5

Quantitat

0.2100,9

432,9113,1

331,2

660,8

Nombre de dies que ha plogut en el mes d'abril de 1971 a 1989

Es veu que plou molts de dies; en tretze dels vint-i-un anys observats plou més de deu dies. Segons el refranyerles pluges d'aquest més són oportunes per a l'anyada, mentreque les gelades amenacen.

Nombre de dies que haplogut en el mes

<4

4 - 6

7 - 9

10-12

1 3 - 1 5

> 15

Freqüència

2

5

1

6

4

4

Vegades que haplogut en el diadel mes

La tendència és una mica més favorable a plourecap a finals de mes i augmenta almenys de Ia primera a Iaquarta vuitada.

Miquel Pastor

17

IPERMANACORCA)(BOAJTOMATl(O HOBAÍlO C*f(lE&A RfSTAURAWf

i*CAiXA OE*30o7lnC*ASO'.íRiTOS PARwNG GRMUilO

OFERTAS DEL 30 DEMARZOAL 12 DEABRIL

ALIMENTACIÓNCafé superior La Estrella 250 grs. Pack 3 u.+ Bandeja 491Leche Blahi Entera T 5litros 125Cacao en Polvo Torras 900 grs 48Smacks Kellogg' s 500 grs 310Frostis Kellogg' s 375grs 205Galletas Dalia Art1ach 800 gr 138Galletas surtIdasCuétara 4OOgrs 171Galletas surtidas Cuétara 800 grs 330Pan Panrico famlllar SOC grs 176Madalenas largas Panrlco 390 grs 99Chocolate Milka Leche 150grs 92Caja Bombones Torras 260 grs 361PIña en Almtoar Klng John 3/4 71Aceituna rellena de anchoa La.Española450grs 111Atún claro en aceite La Onza de oro RO 190 134Atún claro en aceite La Onza de oro ROlOOpack3u 199Berberechos al natural Pay Pay R-300 : 158Mejillones en escabeche Pay Pay OL-120 99Pre-preparado Arroz banda Nomen 3 R.+Paellera regalo 624Pre-preparado Fldeuada Nomen 3 R+ Paellera regalo .....624Pre-preparado Paella Mariscos Nomen 3 R+ Paellera regalo 834Aceite Girasol Molinosol 5 1 837

BEBIDAS Y LICORESZumo Kas Fruit Brlck L 119Tónica Schweppes200 NR pack6 u 199Vlno LuIs MegIa 3/4 99Vlno Mateus Rosé 4IOBrandy Carlos III 3/4 765WhiskyJ.B.3/4 1-081Cava Codornlu extra • • • • 591

CREMERIAYogur Chamburcy sabores agrup. 8 unid 186Dalky Chamburcy lOOgrs 50Dalky Chamburcy 150grs 58

CONOELADOSPollo empanado Flndus 330 grs 292Croquetas Findus 335 grs 142LenguapeladaOliver 1 kg 590Gamba Roja Oliver 1 kg 1.100Calamar n° 3 Nacional Oliver 1 kg 900RodajasdeMerluzaOliver 1 kg 350SalmonetesPescanova 1 kg 250Sepia limpia Pescanova 1 kg 395

CHARCUTERÍAJamón cocido Revilla 1 kg 895Jamón Serrano Oscar Mayer 1 kg 1290Jamón Serrano C/ Pata Oscar Mayer 1 kg 799Bacon Oscar Mayer 1 kg 213Queso Peñas Arribas 1 kg 890Queso Aprisco 1 kg 950Queso Mallorquín Grimalt 1 kg 820Salchichas Frankfurt Revilla 160 grs 55Lonchas La Lechera 150 grs 96Paté Herta 200 grs 246

PERFUMERÍA Y LIMPIEZAGeI Vera Dermo L 242Espunna Studio Line 175 ml 361Spray Studio Line 200 ml 393Compresa Femma 2O u 78Pañal Dodot1sT. grande 44 u 1.222Papel Higiénico Dovay Pack 4 u 99Lavavajillas Rey L 64Detergente Skip 4 kg 730

BAZARPlancha automática Magefesa 2.248Cafetera Melitta 16 tazas 4.558Sandwichera 2 u. Magefesa 4.365TostadorTodotipo pan Philips 3.603Vtdeo Mltsuri M88 M/D 48.720Lámpara Sobremesa Porcelana R-1058 2.442Lámpara Sobremesa Porcelana V-20 3.142

TEXTILCamisetas Niño M/C Algodón desde 351Camisetas M/C Unisex Ferrys 5OOChandalNiño/a 995Falda Niña 1.950Blusas Niña ... 1.200

CALZADODeportivos caballero desde 1.443Deportivos niño desde 1.100Zapatillas Cordones Sra y niña 495

MENAOEJgo. 7 pzas. espiga Refresco 825Cafetera Oroley 6 tazas Monix 995Conjunto24 pzas. Cubertería Monix 1.195Vaso Tubo Etea Pack 6 u. 295

llévese tres y pague dos.Vajilla Pekín 20 pzas 2.225Olla a presión bombeada 4 I. Magefesa 4.658OHa a presión bombeada 6 I. Magefesa 5.398OHa a presión bombeada 8 I. Magefesa 5.965OHa a prestón bombeada 101. Magefesa 7.766TabladeplancharMod. líder 1.275

MeI i Sucre

MELISUCRESPORTPer al Sant Joan Ia temporada començà mig any massa prest

Son Juny ha estat testimoni de les darreres golejades del Sant Joan

Es increïble però cert. El Sant Joan ha duitmala sort,ja que si Ia temporada hagués començat migany més tard crec que les coses, atès els resultatsobtinguts aquests darrers mesos, haurien estat moltdiferents.

Aquestes darreres setmanes el Sant Joan no haperdut cap partit. En tres partits ha fet Ia no gensmenyspreable quantitat de trezte gols (13) i només n'hihan fet un. El balanç sembla ben positiu. Es veu que alfinal de Ia temporada el nostre equip ha reviscolatd'una forma inesperada, atès Ia realitat de Ia primeravolta.

CaI destacareljoc que elsjugadors han arribata fer. Al principi dels partits els ha costat assentar-sesobre el terreny de joc, però així com anava avançantel partit el Sant Joan s'apoderava totalment de Iasituació. Aquesta situació sempre s'ha vist recom-pensada amb una clara victòria.

El primerpartit d'aquesta mesada fou contra eltemut Porreres At. El partit no semblava que podriaacabar amb el resultat final. La primera part finalitzàamb empat a zero; durant Ia qual foren expulsats unjugador del Porreres At. i n'Amadoret. Crec quel'expuJsió fou més beneficiosa per al Sant Joan que noper al Porreres At., ja que el jugador porrerenc finsaleshores era el motor del seu equip. La segona part,inesperadament, començà amb una forta pressió delnostre equip, que es traduí amb el primer gol,aconseguit per Quico. J3espres tot fou com desfer

calça. Tres gols de Guillem Pagès, que a Ia fi torna aveure porta, i Tomeuet tancà el compte realitzador. Enpoques paraules, un cinc a zero que ningú no esperavai un bon partit en Ia segona part a càrrec del Sant Joan.

La visita del Sant Joan a Can Picafort fou moltpositiva. El nostre equip aconseguí Ia segona victòriafora camp. El partit havia començat malament, ja quel'equip local s'avançà en el marcador després d'unadespistada de Ia nostra defensa. Pocs minuts desprésen Toni del Centre d'un fort xut de fora de l'àreaaconseguí l'empat. En aquesta primera part el Cabo,Juan Raya, estigué a punt de marcar i avançar el SantJoan en el marcador. A Ia segona part no canviarengaire les coses i Quico, novament, marcà un golàs quedonà Ia victòria al nostre equip per dos a un.

El primer diumenge d'abril el Sant Joan rebé Iavisita d'un dels coers, el Senselles, que en un principies presentà en només noujugadors. El resultat final foude sis a zero. EIs gols foren aconseguits perenToni delCentre (dos), en Quico, en Guillem Pagès, en MiquelFullana i Juan Raya, el Cabo. El Sant Joan errà unpenal. Aquest partit no fou res més que unentrenament.

Ara només manquen dos partits per finalitzarIa temporada: rebre Ia visita del Llubí i retre visita, eldarrer partit, al Vilafranca. Ja us contarem si Ia líniaascendent del nostre equip ha continuat de Ia mateixamanera.

El Ciutadà

19

MeI i Sucre

TOPONIMIA SANTJOANERA:ES MONTAGUT

N

SONFALCONER E 1: 25.000

CAMIDES RAFAL

CAMIDES CALDERERS

Terres situades a llevant de Ia vila,molt prop de Ia sortida del poble, entre el camidel Rafal i el cami de Petra.

D'antìguetat quasi mil·lenària, comveurem més endavant, aquest nom de lloc téper veinats: Can Dido, Son Falconer, CanAlatxa, Ca na Melis i el camí de Petra; tots ellsdocumentats al segle XVI.

D'etimologia llatina: Monte Accutto,"Muntanya aguda"; el podem classificar dinsel grup de topònims que s'han traslladat dellloc on varen ser creats originàriament, ja quel'orografia del lloc on l'hem localitzat és

gairebé plana i sense relleus d'importància.L'etapa en què més podem recular res-

pecte d'aquest topònim, pel que fa a Mallorca,està documentada al Llibre del Repartiment:

"Rahal Muntagut Azagari, viii jovadese es den P. de Noveles e de sos companyons". '

L'excel·lent treball d'investigació rea-litzat per Àngel Poveda 2 ens ha aclarit Iaidentitat d'aquest antic rafal, de classificacióclarament pre-catalana:

"Durant l'hivern del 1119-1120,Ibrahim, germà de l'emir almoràvit AIi ibnYusuf, es va dedicar a organitzar una

20

MeI i Sucre

expedició de càstig contra Alfons I d'Aragó. AIa crida d'Ibrahim va acudir-hi, entre altressenyors d'al-Andalus, Ibn Zarada amb con-tingents de Larida. La derrota de l'exèrcitmusulmà per les tropes del rei d'Aragó a Iabatalla de Kutanda, el 17 de juny de 1120,tendria conseqüències desastroses per alsmusulmans de Ia thagr al-a'la.

"La debilitat dels vençuts va esseraprofitada també per Ramon Berenguer IIIqui, el 14 de setembre de 1120, va forçar IbnHilal al-qa'id de Larida a signar el tractat derendició pel qual «avifilel» Ii concedeix «Ca-lamnera et Gegdi et Castel de Ases et Alcho-lea... et Albesa et Afesta, el Monte aouto»,quedant-se Ibn Hilal Soses «per suum alodiumet suos molinos in Lerida et suos alodios»,terres situades entre el Cinca i Tortosa. Tambées posava al servei del comte en cas de guerraamb altres musulmans i es comprometia apagar-li Ia meitat de les paries... A canvi,Ramon Berenguer Ii atorgà Ia possibilitatd'adquirir altres propietats a Barcelona iGirona, concessions que seran administra-des «in absentia»; i vint naus i els gorabs(geralis) necessaris per poder passar a«Majoricas» ell i 200 cavallers, tant cristianscom musulmans.

"A Ia documentació catalana sobreMallorca del segle XIII trobam una sèrie detopònims àrabo-musulmans que semblen teniruna relació precisa amb l'emigració d'IbnHilal i els seus cavallers a Mayurqa com aconseqüència del tractat ja comentat.

"Aquests topònims es caracteritzenmajoritàriamentper estarformats per derivatsde Ia paraula àrab thagr ("frontera"), quesens dubte es refereix al thagr al-a'la("frontera" o "marca superior") 3 i són elssegüents:- Alqueria atacari (< al-thagri) juz' * de Po-

llença, 3 jovades.— Rahal Carrucx arraya azagari o athagari (<

al-thagri) juz' de Sixneu, 6 jovades.- Rahal Azagari (< al-thagri) juz' de Sixneu-

Petra, 5 jovades.—Rahal Montagut azagari oathagari (< al-thagri) juz' de Sixneu, 8 jovades.

— Alqueria Benitagari (< Beni-thagari) juz' deMontueri.- Alqueria I Rahal azegrari (< al-thagri) juz'

de Canarrossa."En aquest grup de topònims desta-

quen els quatre localitzats al juz' de Sijnau-' Batra, al centre de Mayurqa. EIs quatre

responen al mateix tipus d'explotació: rahalo rafal, amb dimensions compreses entre les5 i les 8 jovades, tots ells ultrapassant Iamitjana (4'33) dels rafals de Mayurqa. ELsrafals Benuzarp atagari i Montagut azàgaritenen una extensió quasi el doble d'aquestamitjana. Són, doncs, rafals excepcionalmentgrans dins el conjunt dels rafals de Mayurqa,superant fins i tot Ia mitjana de les alqueries(7'37jovades) en el cas de Benuzarp i Monat-gut.

"Això es pot interpretar com que elmateix makhzan (poder administratiu i polí-tic) de l'illa va fer unes concesions d'esta-bliments als emigrants de Ia taghr al-a'la moltgeneroses, tant per Ia grossària de lesexplotacions com per Ia seva ubicació en unade les zones planes ifèrtils de Mayurqa. Elfetque no siguin alqueries cap dels quatre es deu,segurament, a Ia circumstància que elsemigrants tagarins no formen claus ni seg-ments tribals, essent un conglomerat decavallers sense lligams de consanguinitat es-tesos; hipòtesi que es converteix en certesa enel cas que alguns dels nouvinguts fossin cris-tians, tal i com ho assenyala el document:"Duecentos cavallos inter christianos etsarracenos". El makhzan, congruent amb Iatradició i Ia pràctica social i administrativamayurquina, per Ia qual les grans alqueriessón preferentment ocupades i explotades pergrup clànics i segments tribals, oferiria aaquestes gents terres grans qualificades soci-alment com a rafals.

"D'aquests topònims derivats d'al-thagr n'hi ha tres que crec haver pogut loca-litzar amb precisió i que es conserven fins al'actualitat, o almenys fins fa pocs anys. Estracta de: Atacari, avui Tacàritx 6, al nord-estd'Alcúdia, al costat del torrent de Fontanellesi moltprop de Ia mar, on hi ha el topònim Punta

21

MeI i Sucre

de Tacàritx, de sa Guarda o de Can Roca. Elrafal Carrucx arraya és segurament l'actualCarrutxa, a l'oest de SantJoan i a Ia vora de Iacarretera d'Algaida. I el rafal Montagutazagari és l'actual Montagut, just al costat deSant Joan, a l'est de Ia vila.

"L'existència a Mayurqa d'un raalMontagut azagari, cavaller cristià, identifi-cable amb el Monte accuto existent al docu-ment del 14 de setembre de 1120 referma Iahipòtesi que els tagarins trobats a Ia topo-nimia de Mayurqa tenen el seu origen enl'arribada a l'illa d'aquests cavallers musul-mans i cristians esmentats al conveni. El fetque hagi perdurat fins ara amb quasi idènticagrafia a Ia del Repartiment, és una prova queper als nous pobladors catalans aquest era unnom nogens estrany ni en lafonètica nifins itot en l'etimologia."

Fins aquí, les paraules de Poveda. Perpart nostra, no queda més que constatar Iacitació d'aquest topònim a Ia distinta docu-mentació històrica consultada:

"El mes de maig de 1337, Pere Ferrerva establir a Pere Bo quatre quarterades deterra a l'alqueria dita Montagut, terme de SantJoan, alou de Ramon Ribes; confronta ambhonor de Pere Perpinyà, camí dels pobladors,camí que va a Petra". 7

Vegem a continuació Ia relació de pro-pietaris al segle XVII: 8

- Jaume Fiol de Juà, mitge corterade al Mon-tegut.- Bernadí Gaya, nou cortons al Muntagut.- Jordi Meyol, terra al Muntegut.

— Pera Roig de Gm. 3 cortons al Muntegut.— Rafel Salom de Juà, terra al Muntegut.

- Vda. de Rafeldel Molí, terra al Muntugut.— Juà Amangual Marcader, per Io Muntugut.- Mestra Antoni Bou, 1 corterade de terra al

Montagut.— Miquel Bausà, al Muntagut.— Amedor Fiol, per Ia sort de Muntagut.— Andreu Fiol velvo 5 cuartons al Muntagut.- Juà Bausà 2 corterades al Muntugut.

Tambéel trobam documentat als ca-dastres de l'any 1726 i 1792.9

A l'amillarament de l'any 1864 10

aquests .són els propietaris i l'extensió delsbocins que antigament formaven part del rafalMontagut:1-28: Arnau Bauçà, Papa, 1 quartó, 51 destres.1-2: Antoni Bauçà, des SoI, 65 destres.1-22: Joan Bauçà, Capellet, 3 quartons, 55 des-tres.1-46: MariaBauçà, vda. Curta, 1 quartó, 85destres.1-23: Miquel Bauçà, Sineua, 3 quartons, 25destres.1-24: id. id. 1 quartó, 85 destres.1-25: Hereus de Pau Bauçà, Boix, 98 destres.1-4: Tomassa Bauçà, d'en Rosa, 1 quartó, 9destres.1-11: Guillem Bauçà, Roig, 2 quartons, 90 des-tres.M2: Miquel Barceló, Valent, 89 destres.1-30: Joan Bonet, Roig, 46 destres.1-19: Joan Bou, Menut, 58 destres.1-8: Joan Fipl, Sabater, 95 destres.1-51: Pere Joan Fiol, 1 quarterada, 1 quartó, 42

floristeria

NICOLAUplantesflorscoronescta. de Manacor, 15 tel. 52 60 26 SantJoan

BAR

CAN TRONCAPalma, 1

tel. 52 60 97Sant Joan

22

MeI i Sucre

destres.1-5: Jaume Fiol, Donat, 1 quarto, 35 destres.1-7: Miquel Fiol, Sabater, 2 quarterades, 19destres.1-14: id. id. 1 quartó, 87 destres./-17: Francesc Falconer, d'ets ullastres, 58destres.1-43: Gabriel Gual, de Son GiI, 99 destres.1-33: Joan Gual, Bernat, 64 destres.1-48: Catalina Gaià, Lluca, 1 quartó, 36 destres.1-47: Guillem Gaià, moliner Reüll, 1 quartó, 36destres.1-34: Joan Gaià, Foc, 42 destres.1-15: Joan Gaià, Perdut, 2 quartons.1-10: Margalida Miralles, Magina, 98 destres.1-97: Hereus de Magí Mas, 2 quartons, 78 des-tres.1-49: Martí Mas, Costella, 1 quarterada, 2 quar-

tons, 60 destres.1-9: Pere Andreu Mas, Garamany, 90 destres.1-27: Jaume Mates de don Antoni, 1 quartó, 60destres.1-16: Josep MaHoI de Mestre Pau, 2 quartons.1-45: Joana Maria Montserrat, de Llucmajor, 1quartó, 65 destres.1-26: Antoni Mieres, Faleu, 1 quartó, 76 des-tres.1-21: Guillem Nicolau, Rovellat, 1 quartó, 96destres.1-31: Margalida Nigorra, vda. Perusa, 24 des-tres.1-20: Rafel Salom, Felet menor, 58 destres.1-36: id. id. 1 quartó, 14 destres.1-50: Bartomeu Sureda, Forner, 62 destres.1-18: id. id. 58 destres.1-3: Aina Vaquer, Passol, 63 destres.

Francesc Canuto i Bauçà

NOTES

1. Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Edició a cura de Ricard Soto Company. Barcelona 1984.2. Notícies sobre assentaments d'emigrants del thagr al-a'la (marca superior) a"Mayurqa". Àngel Poveda i Sànchez.3. La /Aagral·a'lacomprenia, enelsentit més ampli, elsdistrictes deTortosa, Tarragona, Lleida, Barbitaniya, Osca,Tudela, Saragossa, Calatayud i Barusha.4. Juz' fclural ajza) és Ia denominació que reben els districtes musulmans de Mayurqa i que, originàriament, feiareferència aterres comunals habitades per membres tribals, generalmentdedicades a pastures illiures dels impostosespecíficament musulmans. Per veure el significat i l'evolució d'aquest terme a "Mayurqa": M. Barceló, Sobre Ia divisióadministrativa de Mayurqa, Butlletí de Ia Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 828-829,1978, pàg 238-245.5. La jovada éslamesuradeterrenyproductiu utilitzada alLlibre delRepartimentdeMallorca. Unajovadaequivala ll'36hectarees.6. Vegeu el Mapa General de Mallorca, de Josep Mascaró Pasarius, full núm. 7.7. Ramon Rosselló Vaquer, Sant Joan. Segles XIII-XVI, pàg 89.8. Arxiu Municipal de Sant Joan. Cadastre de l'any 1665.9. id. id. Cadastres dek anys 1726 i 1792.10. id. id. Amillarament de l'any 1864.

fotos SASTRE fotos

fotos de carnet al moment

bellavista, 43 - tel. 52 63 98santjoan

AgènciaSANTJOAN

C A l X A Db t>tNSIUNS

771 f^ JJlaCaixa23

MeI i Sucre

TROSSOS VISTES DE LA VILA

Les primeres cases de Ia que desprésseria Ia vila de Sant Joan es construïren al'ombra del puig de Consolació, dins terres deSolanda, a unes mil passes a Llebeig del'actual ermita (segons ens conta el cronistaJeroniBerard). Anysdesprés, elreiJaumeIIdeMallorca instituïa les ordinacions(&ny 1300)per les quals es construïren noves viles a l'illa,entre elles Sant Joan de Sineu, aquesta vegadaa les terres de Ia Bastida.

EIs testimonis gràfics que representenel poble són escassos abans de mitjans del'actual segle. I més escassos són encara elsanteriors al segle XDC. D'aquests, només enpodem esmentar dos: el dibuix fet per Munta-ner per al mapa del Cardenal Despuig al 1784i Ia perspectiva des de Consolació feta perJeroni Berard al 1791.

Tant a Ia perspectiva de Berard com aldibuix de Muntaner podem veure clarament

Fotografia actual del poble des de Consolació.

els molins que envoltaven el poble, sobretot aIa banda nord, i que perduraren, almenys, finsa finals del segle passat. Amb les relacions queens fan Berard i l'arxiduc, sabem que Sant Joantenia 412 cases a l'any 1789, mentre que quanhi passà l'arxiduc (vers el 1880), aquest haviaaugmentat fins a 491, "de les quals 61 estandeshabitades. Amb l'excepció de 26 que tenendos pisos, totes són d'un sol pis i estan engeneral proveïdes d'una petita cornisa sota lesfinestres i d'una porta d'arc de mig punt".Berard,perla seva banda, ensdiuquelescasessón pobres i "summament senzilles, però toteselles guarnides de parres que fan vistosos elsseus drets carrers, principalment el queanomenen del Mig que per Ia seva esplendide-sa, llarg i ample, fa goig de veure".

G. Florit i M. Sastre

24

MeI i Sucre

DE SANT JOAN LA VILA

'vf^SróCdEfc"™ EST*E^fffm^

>^^ "̂̂ ^TJ .̂. '}, ñ¿3BtJ?Sn -*u&antaKX.3Hte**HSBfTHm xT*ra

2Eiabaa& >^aj*aam*atrfc-a»1

Da/í: Pers/ ecft'va de/ poWe, segle XVJII. Viaje por las villas de Mallorca, de /eron/ Berard.Baix: Dibuix de Muntaner, per al mapa del Cardenal Despuig, segle XVIII.

En aquests dos dibuixos destaca l'enorme construcció central de l'església en relació amb Ia resta d'edificacionsdelpoble (Ia majoria de cases són d'una solaplanta, llevat d'unes quaníesque en tenen dues). Aiximateix,podem veurel'alçada i l'estil delprimitiu campanar. Podem observar-hi també Ia cort de molins que enrevoltaven elpoble, sobretota Ia banda nord, així com —al mapa de Muntaner— Ia silueta del puig de Sant Onofre alfons. Podem destacar tambéel perímetre exterior del poble pel quefa a les parts est i sud: camí de Palma, carrer de les Parres, carrer dels Molins icamíde Consolació enllaçant amb el camins de les casetes—antic camíde Vilafranca— i de Petra.

25

MeI i Sucre

mel i sucre dolcet, dolcet

— La inauguracionitis és una malaltìaamb fortes arrels al nostre Consistori. Quanarriben dades assenyalades (Quart Diumenge,Festes d'estiu, etc.) tots es posen les millorsvestimentes i... Au!, a inaugurar. Importen unpersonatge "important" de Ciutat i fan festa dequalsevol cosa. Estant pendent d'inaugurarenguany només Ia segona fase de l'Edifici de IaTercera Edat, (Ia primera s'inaugurà l'estiupassat i Ia present supòs que per aquest), noels va quedar més remei que inaugurar unaparet de pedra seca a l'entrada del poble, elpassat Quart Diumenge.

Dic inaugurar una paret, perquè Ia creudamunt ella instal·lada ja va ser beneïda el diaque fou col·locada allà per primera vegada. Detotes maneres, aquestes coses sempre tenen uncaire positiu: si no hagués arribat Ia festa delQuart Diumenge, possiblement Ia paret i el seuentorn no estarien encara acabats. El quequeda clar és que si per inaugurar una senzillaparet es fa necessari fer un "vi espanyol", ballde bot i molts de discursos, no sé què hauran defer quan Ia cosa tingui un poc mésd'envergadura: possiblement en veurem degrosses. El poble, com sempre, content.

— EIs corresponsals del nostre poble alsdiferents diaris d'àmbit illenc (sobretot de

DM, UH i Baleares) quasi segur que feren lesseves pràctiques periodístiques com a cronis-tes del NO-DO. D'aquell bullit, que havíem desofrir poc abans de començar les pel·lícules alcine d'aquell temps, en són els hereus. I si no,no s'entén que només donin al lector externuna imatge totalment idíl·lica de Sant Joan.Segons aquests personatges vivim a un pobleen el qual només es fan festes i poca cosa més.En canvi, no parlen mai dels problemes: uncementeri nou que s'esbuca, aigües brutes foradepurar que fan una olor que marina, assistèn-cia sanitària deficient, edificis municipals enestat deplorable (escoles noves, escoles de lesnines, escorxador,...), "casetes d'aperos" quecreixen com a bolets, nul·la previsió urba-nística, i un llarg etcètera. No serà de mésrecordar a aquests corresponsals tan "objec-tius" i tan al servei del poder municipal que Iaprimera pa 3sa per solucionar un problema ésassumir Ia ;;eva existència. No és per tant par-lant just de festes i creant polèmiques inexis-tents (el nom de l'escola, un grup d'amics delpoble ecolegistes que volen que es recuperi IaSínia, etc.) com es fa el millor servei al poble.

Ah! L'endemà d'haver redactat aquestacrítica, vaig llegir al DM (edició de Manacor)un extens reportatge sobre el cementeri ques'esbuca (sí, sí, el de Ia vila). Al principi vaig

Elèctrica

PEP DES SAIGinstal·lacions elèctriquesxarxes de baixa tensió

subministraments elèctrics

Consistori, 8tel. 52 63 23

santjoan

COOPERATIVA AGRICOLAde Sant Joan

tota casta de productes per al camp

c/ de Petra, sntel. 52 63 24

26

MeI i Sucre

rmeonuw Oe Deport« f

pensar que m'hauria de retractar enpart de les meves declaracions, peròno, continuu amb Ia meva, perquèevidentment l'article no era signatpel corresponsal de Sant Joan.Senyors: és penós que tenint uncorresponsal de Ia vila a aquest diari,haguem de llegir les notícies de Iaploma d'un extern. O no?.

I parlant del Cementeri:Després de molts de mesos de jopredicar que totes les obres que elnostre ajuntament adjudica, sempreper Ia via ràpida i urgent, a empresesexternes de dubtosa fiabilitat,acabaven i acabarien igual, resultaque he descobert una vocació novaen mi: Ia de profeta. Les escolesnoves, Ia pujada al camp de futbol, Iacasa de cultura, Ia plaça Nova, i ara elcementeri, totes han desfilat peraquesta secció, i sempre pel mateixmotiu: Ia impresentable qualitat deconstrucció de totes elles, iconseqüentment el seu elevat cost enhaver-se de refer una altra vegada.La darrera fase del cementeri possi-blement sigui el cas més greu, ja quetots els que pel Quart Diumenge visitarenaquell sector pogueren veure que tot estava apunt de passar per ull. EIs que no el visitarenpodran tenir una bona mostra de Ia situació alreportatge del DM del dia tres d'abril. I és quem'he cansat de repetir-ho una vegada i unaaltre: Les butxaques plenes i el ciment benposat són i sempre seran incompatibles. Ambaquesta política ni els morts podran descansaren pau.

— Encara no havia sortit el númerod'abans d'aquest del "MeI i Sucre", en el qualjo parlava de Ia metgessa, quan vaig saber d'unaltre fet relacionat amb ella. Un santjoaner,damunt les set de l'horabaixa d'un dissabte esvatrobarmalament, iun familiarseu va acudiral Centre Sanitari per informar-se de quinmetge estava de guàrdia. Aquell dia tocava a

Diario de MaMOT. IT«7iaVO HPUAll*i

Trescompetoones de pnmef «dea pefxtenles del M<gnD pofloD

La guerra Cort Govern afectaa varios eventos deportivos

fc L as negociacH>nes

en f1 metfto Ot <a ltxha

de*acwo*sMportivasOtC<xt|«Gotwm

%Espana es

_. . j Oe w*iCw>sejo Supenorde Dt

U.S Uxv3 pon« -en La pereon» Oc Ra

s SíjunUB«* U,

lncautan 300 kg de amonal a ETA

d UasM- Cofl-uovem

OJOALPARCHE

1

Losvendedoresdecochesprotest3f)

der cocfws Oe 3000 cm3

Ayuda privada parasalvarSesSalines

E!miedoalSidafrenalasenfermeúaoes venéreas

economia

Ia metgessa del nostre poble, i els fetssucceïrenaixí: Ales 7,30 PM, primeracridadaal telèfon d'urgència anunciat al Centre Sa-nitari; Ia metgessa no hi és i Ii agafen el mis-satge. A les 8,30 PM, nova cridada telefònica,davant Ia incompareixença del metge deguàrdia, les mateixes preguntes i les mateixesrespostes. A les 10,30 del vespre, desplaça-ment del familiar de Ia víctima a Vilafranca,que va a cercar personalment el metge deguàrdia, cansat d'esperar i davant el mal estatdel malalt; troba Ia metgessa a ca sevaguardant els seus infants, i insinua al familiarque desplaci el malalt fins a Vilafranca, perquèella no pot deixar tot sols els al·lots. Fins aquí Ianarració dels fets, ara cadascú pot treure lesseves pròp.es conclusions.

Joan Bauçà

27

MeI i Sucre

Cartes al director

Distingits amics:Tots sabem que un dels problemes ca-

pitals amb què s'enfronta el món és eldesequilibri tràgic i injust entre païsosdesenvolupats i països no desenvolupats, entreel Nord i el Sud.

Tots sabem que el nostre país, malgratcrisis econòmiques i el seu posicionamentmodest dins del grup de països desenvo-lupats, pertany a aquests, i que milers deciutadans de l'Estat espanyol —entre ellsalguns de Ia nostra comunitat— treballen apaïsos del Tercer Món duent a terme tasques enels camp de l'ah'mentació, higiene, sanitat,educació, etc.

Finalment, és sabut que el Nord potaportar, entre les seves ajudes solidàries, unapromoció dé sensibilització sobre aquests pro-blemes entre els seus ciutadans i una adequadatransferència de recursos als països en vies dedesenvolupament.

Des de fa anys, les Nacions Unides hanaprovat, amb el vot del Govern espanyol, unaresolució per donar als països no desenvolu-pats com a mínim un 0'7 % del seu PNB com aajuda per les seves necessitats. Volem que elGovern espanyol augmenti aquesta ajudapública ja que és encara molt per davall del quedemana l'ONU.

En aquests darrers temps, s'està regis-trant un creixement de Ia consciència de totsaquests problemes a nivell local i municipal.Alguns ajuntaments com Pamplona, Arbúcies,etc i també Ia majoria d'autonomies —entreelles Ia nostra— destinen part dels seus pres-suposts a l'ajuda al Tercer Món, sigui en pro-jectes concrets o a entitats que treballen en Iasensibilització del problema.

I això és el que volem proposar al'Ajuntament de Sant Joan: que aprovi, desd'enguany, un percentatge del seu pressupostque es situï devers el 0'7 % o, en tot cas, mirid'anar-lo assolint en els propers anys, per talde participar entre tots per fer un món millor imés solidari.

Estam a Ia vostra disposició per aqualsevol consulta. A l'espera de les vostresnotícies, us agraïm Ia vostra atenció i us salu-dam ben cordialment.

dP Seminari, 4-Tel. 724947O7OO1 Palma de Mallorca

Justícia i PauJusticia y Paz

Zuzenbidea eta PakeaXusticia e Paz

II FIRA DELLLIBRE

sant joan

Llegirno emmalalteix,no deprava ni mata,alimenta i enalteix,

fi créixer Ia ment sana.

Escolta, idò, Ia sentènciaque et diré ara tot d'una:si vols ser una eminència

llegeix el MeI i Sucre.

28

MeI i Sucre

BULLIT DE LLETRES

D E R B O A S E V R E CA L N O Y K S I HWH GR L A UM I AM E A B ME E I S U R A U R C N BO T N U G A T T B O A GA A F A Q A R B E N I GR C I A T E E O S Y N GU S E N U A T U T A B ON O A S K C O R M C P ANM E D Y I A B S E R IA U O N A B O O N A C UR V U A E R T N I O C A

Cercant per aquí enmig hi podeu trobar el nom de 12begudes alcohòliques que acostumen a tenir tots elscasinos del país. Llavors, amb les Uetres que quedin,tindreu ocasió de compondre i llegir el darrer pensa-mentfilosoficd'"ElGranMestre de laBarra".

E N C R E U A T

HORITZONTALS- l.-Enguany en faquatrequelacremamel darrerdiadecarnaval. La primera carta de cada coll. 2.- óicageN. Lloc especialmentadequat peranar-hia pregar. 3.-Que témoltapasta. óicamrifA. Hortalissade tofamfliadeles CrucíferesaprofitableperlessevesfuUes. 4.-Pedres. Stop.Vocal. 5.- Ormeig que fa parell amb Ia granera. Impedeixin que entri o surtialguna cosa d'un recipient. 6.- Vocal. L'únic sindicat pagès mallorquí.Servei dTnformació al Consumidor. 7.- Manat de flors estèticament compost.Suc d'oüva premsada. Nota. 8.- Famüiarment, nom de mascle. Consonant.Atovostrallibertat,hipodeu posar Ia lletraquevosfaci més ganes. Vocal.9.-AFocea, fossa moltprofunda. Metall preciós. lO.-Consonant.Indicatiuuniversal de corrent contínua. Desinfecti, netegi una ferida perquè no prenguimalament,

VERTICALS-l.-Monja.ForatgeneraunentrectangubraunapareL2.-EkSnacoratge. preS. 3.-ConsonanL Imputaciógreu i falsa contra algú. 4.- Nota. Allà on hi ha les idees, els qui en tenen. Institut Social de Ia Copinya. 5.- Part de l'ull.Símbol químic del molibdé. erbrA. Consonant. 6.- Apèndix olfactiu de formes i mides molt variades. Consonant.Extensióconsiderable d'aiguageneralment dolça. 7.-Indicatiu delsordinadors dotats d'unprocessadorràpid. Clapadeterrafèrtildinsundesertd'arenaMatrícula deLugo. 8.-Prenguipossessorid'uncarrec, o d'unllocconcret. Mirauquè heu posat a Ia segona definició del vuit horitzontal i obrau en conseqüència. Consonant. 9.- aseR. 7naoJ tnaS aatsissergorp tnematnuja nu merdnit nauQ¿. Nàusea. 10.- No dir o no deixar que es digui alguna cosa.

J.Sastre

29

MeI i Sucre

quart diumengePA i P E I X

AA j* Í4f* %

30

MeI i Sucre .

AGENDA - ABRILNataIicisLluis Company Bernal (12-03-90)

DefuncionsFrancese Company Bauçà (21-09-63 / 18-03-90)

NocesRafel Company Bauçà/Catalina Florit Bauçà (18-03-90)

Apotecaries de GuàrdiaAbril (Diumenges)Dia 1: VilafrancaDia 8: PetraDia 15: Sant JoanDia 22: VilafrancaDia 29: Petra

BenzineresDe dia i de nit:Viñas (Manacor, cta. d'Artà)Febrer (Manacor, cra. de Felanitx)Diumenges:Viñas (Manacor, cta. d'Artà)Febrer (Manacor, cta. de Felanitx)Marratxí (Inca, cta. de Palma)Estehich (Can Picafort, cta. d'Artà)El Molinar (Palma, Ramonell Boix)Febrer (Sant Joan, cta. de Manacor. Diumenges matí)

Festivitats del mesDia 8: El RamDia 13: Divendres SantDia 23: Sant JordiDia 25: Sant Marc

Esdeveniments del mesSant Joan: II Fira del LlibreSantJoan: Trial (dia 1)Palma: Tecnoauto (de dia 6 a dia 9)Santa Maria: Fira d'Abril (dia 29)Marratxí: Fira del Fang (del 30 de març al 8 d'abril)

Signes del ZodíacÀries: Moltes discusions inútils faran enemistar-te ambmolta de gent. Ves en compte perquè això no du enUoc.Taure: La modèstia és una gran virtud, ten-lo en compte.Molts d'embulls passats s'ackriran.Bessons: Controla els teus impulsos de tota mena, ja queestaràs massa influenciat pels astres.Cranc: Un bon règim posarà Ia teva figura al nivell que Iipertoca. No tastis ni panades ni robiols.Lleó: La segona quinzena serà molt bona per començar unanova feiha que et satisfarà bastant.Verge: El teu signe serà el millor del mes. Faràs novesamistats que poden canviar el teu futur.Balança: No abusis tant de Ia teva sort. El teu número seràel cinc. Però també alerta a agafar una pulmonia.Escorpí: Fixa't més amb el que et diuen els altres, seranbons consells. La Quaresma et farà patir dejunis i moltesd'abstinències.

Sagitari: El problemes no vénen sols mai, mala sort i moltade feina. No importa que juguis a Ia loteria.Capricorni: Si vols seguir lligant més que fins ara, cuida elteu físic. El dissabte vespre pot ser gros.Aquari: Alerta amb Ia sogra, ja que darrerament et miraamb mal ull. Cuida Ia salut i alerta amb els constipats.Peixos: Alerta amb les morenes, ja que menges massacovent. Aquest mes serà depressiu, però a Ia fi se solucio-narà molta cosa.

Telèfons d'interèsBombers:Metge:Centre Sanitari:ATS:Ambulància MontuïriGESA:Ajuntament:Apotecaria:Consell L·isular:Govem Balear:Centre Meteorologic:264610Guardia Civil: 56 00 27OCB: 72 32 99SIAC: 900-321

55 00 8056 03 64 / 28 13 13 (Busca 1179)52 63 1152 60 6164 61 86

55 41 1152 60 0352 62 5272 15 0546 34 50

Ï 2 I

El TempsPluviometria:Febrer:Març: Dia 2Dia4Dia5Dia 8Dia 13Dia24Dia 25Dia 26Dia27Dia29Total

G. Company2'41'5

20'61'70'4(> '< ;

i6'3:vxn

<>48'3

J. Roig

223

10

6

1

6'548'5

La LlunaNova de dia 1 a dia 2.Creixent de dia 3 a dia 10.Plena de dia 11 a dia 18.Minvant de dia 19 a dia 25.Nova dia 26 a dia 30.

Previsió del TempsEl temps serà bastant sec, tan sols qualque dia plourà

tempestuosament. A les darreries del mes, el vent durà elmal temps i baixaran les temperatures.

Agenda Esportiva — Abril

Futbol 3 Regional B (partits a Sant Joan)Dia 8: Sant Joan - SencellesDia 29: Sant Joan - Llubí

31