En defensa de pensions públiques

8/2/2019 En defensa de pensions pbliques

1/29

LA DEFENSA DE LESPENSIONS

PBLIQUES DE TOTES I TOTS

CATALUNYA

Confederaci General del Treball de CatalunyaSecretariat Permanent del Comit Confederal


2/29

Milions de treballadores i treballadors,estafats i robats els seus drets per

poltics, empresaris i els sindicats CC.OOi UGT.

Gabinet dEstudis

Confederal


3/29

Los poderes pblicos mantendrn unrgimen pblico de Seguridad Social para todos los ciudadanos, quegarantice la asistencia y prestacionessociales suficientes ante situaciones denecesidad, especialmente en caso dedesempleo. La asistencia y prestaciones

complementarias sern libres. (Artculo 41Constitucin Espaola).


4/29

El Nostre model pblic de pensions es sustenta entres nivells:

a) Bsic: laccessibilitat al mateix sesten a tota la poblaci,

amb independncia de la contributividat realitzada. ElsEstats segueixen el principi de solidaritat social.b) Professional: sistemes de contributividat: Cotitzacions

dempreses i treballadors i treballadores. Aquestacontributivitat dona dret a unes prestacions.

c) Lliure: el que cada persona pot crear-se, ambindependncia de si est cobert pel segon nivell.


5/29

Nmero de Pensions contributives per classe(desembre 2010):

JUBILACI 5.299.823INCAPACITAT. 2.319.130VIDUTAT. 952.156Altres. 318.923

TOTAL PENSIONS.. 8.885.032


6/29

La major part de les pensions contributives son dejubilaci, el nombre de pensions ascendiran a 5,2milions al 2011, amb un import mitj de 892,32 .

La pensi mitja es situar en 776 .

El 73% de totes les pensions, es troben per sota delSalari Mnim Interprofessional (641,40 ).

A lany 2011 es gastar 101.084,69 milions deurosen Pensions, el que representa el 9,2% del PIB.


7/29

LA SALUT FINANCERA DE LA SEGURETAT SOCIAL

El Fons de Reserva de la Seguretat Social pujaa 64.001 Milions deuros, que representa el 6%del PIB.

El supervit de la Seguretat Social es histric,inclusive els tres ltims anys de crisi:Any 2005 6.022 Milions de .Any 2006 11.900 Milions de .Any 2007 14.104 Milions de .Any 2008 14.000 Milions de Any 2009 8.500 Milions de Any 2010 2.400 Milions de


8/29

El nostre Sistema Pblic de Pensions es basa entres principis:

1.De repartiment: amb les cotitzacions dun anyes paguen les pensions del mateix any.

1.De solidaritat: tots i totes contribum i tots itotes som beneficiaris/es.

1.De equitat: redistribuci de la riquesa social,tractant desigualment als desiguals per assolircertes quotes de justcia social.


9/29

Els mercats (empresaris), elspoltics i els sindicats CC.OO i

UGT, han estat histricamentdinamitant el Sistema Pblicde Pensions.


10/29

Les Reformes i les Retallades dels nostres Drets


11/29

L IMPACTE DE L AUGMENT DEL PERODE DE CLCUL A LABASE

REGULADORA DE LA PENSI

Dels 15 anys a 20 anys es reduiria la pensi en un 5%.

Dels 15 anys a 25 anys es reduiria la pensi en un 8,3%

Dels 15 anys als 30 anys es reduiria la pensi un 13,2%

Dels 15 anys als 35 anys es reduiria la pensi un 21,3%Dels 15 anys als 40 anys es reduiria la pensi un 28,5%


12/29

Les mesures de consens dels Poltics del Pacte de Toledo, Empresaris,CC.OO i UGT:

Augment de l'edat real de Jubilaci: dels 63,5 anys als 65,5 anys.

Augment dels anys de cotitzaci en el clcul de la Base

Reguladora: dels15 anys reals als 25 anys reals.

Augment dels anys de cotitzaci per tenir dret al 100% de laBase Reguladora de la Pensi:Dels 35 als 38,5 anys als 65 i 66 anys.Dels 35 als 37 anys als 67 anys

Incentivar el retard de la Jubilaci: 3,5% per any de retard.

Incentivar fiscalment (encara ms?) als Fondos Privats dePensions.


13/29

Mesures d Enduriment dels requisitsd'accs a Pensi:

Dels actuals 15 anys reals del mdul declcul de la pensi, sallarga als 25, ambtendncia a tota la vida laboral.

Dels actuals 35 anys cotitzats per a tenirdret al 100% de la Base Reguladora de la

pensi, saugmenta fins als 38,5 als 65 i 66anys i a 37 als 67 anys.


14/29

Qu signifiquen aquestes mesures per a lagent? Dons senzillament que milions de personesassalariadestindran que treballar (cotitzar) ms anys per a tenir

dret a una pensi contributiva molt ms baixa.A qui afecta especialment?:A treballadors autnoms, a les persones que

treballen al rgim agrari, a les empleades de la llar iles que des dels 90 han tingut cotitzacions

interrompudes degut a la seva alta rotaci en elrgim general.A tots els treballadors/res que van nixer als 60.


15/29

Aquestes mesures actuen directament en totes aquelles persones:

a) A qui va entrar a la dcada dels 90 al mercat de treball, les quals no hantingut possibilitat de carreres professionals continues i es veuran obligadesa jubilar-se ms tard, fins, al menys completar el perode mnim de

cotitzaci.

b) Els qui no tenen carreres ininterrompudes fins 38,5 anys, si volen accedir auna

pensi sense prdua de poder adquisitiu, tindran que treballar ms anys.

c) A tots les treballadors/res, que ara tindran que treballar 3,5 anys ms, per atenir dret al 100% de la pensi si volen jubilar-se als 65 o 66 anys.

d) A tots els treballadors/res a partir del 2013, que veuran incrementat el seuperode de clcul.


16/29

LES MENTIDES i el Cientifisme interessatI. El sistema de Pensions petaria si no es reforma:Al 1995, les entitats financeres, La Caixa y BBVA, van

encarregar a experts estudis que vaticinaven que al

2010, el dficit de la Seguretat Social seria del 2,15% i latassa de dependncia (relaci entrecotitzants/pensionistes), seria de 0,9/1.

LA REALITAT: La Seguretat Social te supervit i ho ha tingut de forma

histrica. Lactual relaci entre cotitzants/pensionistes es de 2,57/1


17/29

LES MENTIDES i el Cientifisme interessatI. El sistema es inviable per laugment de l esperana de

vida, la menor entrada de afiliats/des i laugment delsanys en que es percep pensi

LA REALITAT:Des de 1995 a 2010, la poblaci cotitzant ha augmentat en 5

milions.Ara de cada 100 euros de riquesa social que genera l'economia

espanyola, es dediquen 9 euros per a pensions, desprs queden91 euros per a repartir.

Amb solament un increment de la productivitat del 1,5% daqual 2050, la riquesa social es situaria en 225 euros, si dedicaremel 15% per a Pensions, es a dir 33,75 euros, quedarien per arepartir 191,25 euros.


18/29

LES MENTIDES i el Cientifisme interessatI. El sistema pblic surt reforat

LA REALITAT:Ms de la meitat de tots els treballadors i treballadores, s a dir

ms de 10 milions, esjubilaran legalment, al menys 2 anys

ms tard.A l'augmentar el perode de clcul fins els 25 anys

progressivament (amb tendncia a tota la vida laboral), tots itotes perdrem fins a un 8,3% de la pensi mitjana.

Els anys obligatoris de treball (cotitzaci) augmenten, aix quems ingressos per al sistema.

Els anys de prestaci disminueixen al jubilar-nos ms tard, aixque ms ingressos per al sistema.Les prestacions (pensions) baixen de mitjana un 8,3%, aix que

ms ingressos per al sistema.


19/29

La Despesa en Pensions, actualment s el 9,2%del PIB, no augmentar en proporci a lesnecessitats (pensions suficients per a tots itotes) i el sistema es

consolidar sobre una REDUCCI important dela DESPESA SOCIAL.

Els treballadors i treballadores, veurem

disminudes les nostres pensions i somobligats a subscriure plans privats depensions.EL SECTOR EMPRESARIAL I FINANCER

GUANYA.


20/29

Tant lesprediccions demogrfiques: major esperana de vida,menys cotitzants, augment del nmero danys de cobrament deprestaci, com les econmiques: fallida, dficit, van ser i son,clculs interessats, eren i son variables no contemplades nirelacionades com: Lefecte de la ma dobra migrant. Els augments de productivitat i el creixement econmic. La major tassa dactivitat de les dones (encara estem 16 punts per

sota de la mitja UE-15. El dficit es MENTIDA i els Drets Socials, lo pblic, no es regeix per

l'inters privat. La Casa Reial, lExercit, La Policia no generenriquesa social ni es regeix pel dficit o supervit

El que els importava i els importa, es crear alarma socialsuficient per a crear una necessitat de cobrir part de lapensi pblica amb fons privats, retraient milers de milionsdeuros del erari pblic, al sector financer-aseguradorprivat.


21/29

Alguns arguments senzills:

Els rics cobren pensions ms altes i viuen ms anys. Els pobresviuen menys anys i les seves pensions son inferiors. Els migrants arribaran a centenars de milers daqu al 2050,

augmentant la taxa de dependncia. La taxa dactivitat de les dones s de 16 punts inferior a la mitja

europea, llavors la seva entrada al mercat de treballaugmentar els ingressos de manera significativa via

cotitzacions. El PIB daqu al 2050, pot crixer la taxa de 1,5% de mitja anual

i tot i aix la despesa del 15% del PIB que suposaria al 2050,resultaria que per aquest any, es generarien recursos en un101,25 ms que en lactualitat.

Quins han signat el pacte social o destat, el pensionazo,

poltics, empresaris i dirigents de CC.OO i UGT, no sonafectats per aquest pensionazo. Fan lleis singulars i discriminatries: les retallades i la prdua

de drets per als assalariats/des i els blindatges i les pensionsmximes per als poltics, empresaris, executius i dirigentssindicals.


22/29

ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLTICS,EMPRESARIS, CO.OO I UGT

El retard en la edat de Jubilaci de forma universalitzada o be flexibilitzant lajubilaci:

En lactualitat, amb la llei 40/2007 de Jubilaci flexible (anticipar avan dels 65 iretardar passat els 65), pactada per CEOE, CC.OO, UGT i Govern, el nmero de

persones que han anant retardant la seva jubilaci ha tingut la segent evoluci:2008 = 11.000 2009 = 15.900 2010 = 25.230 Amb cotitzacions mitges (Carreres) de 36,66 anys i quanties mitges de pensi

inferiors als 1.000 , ra aquesta que sembla haver indut a retardar la seva edatms enll dels 65 anys per l incentiu del 2%-3% per cada any de retard.

Les persones que anticipen la jubilaci avan dels 65 anys, noms poden fer-lo

de manera universal i complint uns determinats requisits daccs, estaracomiadat, inscrits a latur al menys 6 mesos, tenir cotitzats ms de 30 anys i tenircomplits 61. Els seus coeficients reductors a la base de clcul oscillen entre el6% al 7,5% per cada any inferior als 65.


23/29

ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLTICS,

EMPRESARIS, CO.OO I UGT:A PARTIR DEL 2013:L IMPACTE DEL RETARD DELS 65 ALS 67 ANYS DE MANERA

UNIVERSALITZADA, SUPOSARIA UN RETALL EN EL GASTO DELES PENSIONS DUN 2% DEL PIB. EN TERMINIS CONTABLESACTUALS, SUPOSARIA UN DETRAIMENT DE 20.000 MILIONS

DEUROS, EL QUE REPRESENTA UNA RETALLADA DEL GASTODEL 20%.

LA JUBILACI ANTICIPADA, AUGMENTA 2 ANYS (DELS 61 ALS63), ENDUREIX ELS COEFICIENTS PENALITZADORS ALAUMENTAR-LOS AL 7,5% I SOLAMENT MANTENEN LES

JUBILACIONS ALS 61 PER A EMPRESES EN CRISI (PERDEFINIR).ES MANT PER ALS MUTUALISTES LA JUBILACI ALS 60

ANYS (UNS 900.000).


24/29

Els drets violats son concrets: Es priva del dret a pensi a un nmero important de treballadors per notenir els 25 anys efectius de cotitzaci.

Se'ns obliga a retardar voluntriament la nostra jubilaci ms enll dels 65anys, per no tenir cotitzacions suficients, al no tenir els anys cotitzatssuficients per al 100% de la Base Reguladora.

Saugmenta la desigualtat i es privilegia els salaris alts i a una minoria detreballadors/es amb carreres laborals llargues i ininterrompudes. Es deriven fons pblics cap als plans privats de pensions. Es debiliten els principis de repartiment, solidaritat i suficincia del nostre

sistema pblic de pensions, al aprofundir en la contributivitat de tota la vidalaboral i es facilita que la banca assumeixi cada cop ms aquest 8,8% delPIB que suposen les nostres pensions pbliques (67.000 milions deuros).

El mercat privat, sobre tot el financer, sempre ha considerat que laqueixalada a la seguretat Social es massa apetitosa, com per continuar sentmonopoli de lo pblic.


25/29

EL QUE SHAURIA DE REFORMARCaptol dIngressos:El que no entra a la Caixa Com, pels topes en la cotitzaci

dels salaris alts (bases mximes):

El nmero de cotitzants per les bases mximes poden superar els 2 milions depersones, es a dir ms del 10% de tots els cotitzants (17.4 milions a octubre

2010). En aquests 2 milions estan compresos empresaris, directius, executius igran part dels assalariats en grans empreses i determinats sectors dactivitatcom la energia, automaci, sector financer, telecomunicacions El detraimentd'ingressos per l'excs dels seus salaris topats, es molt significatiu, dons potarribar fins el 45% de mitja salarial que no cotitza. Suposant un transvasamentdirecte als plans de pensions individuals o al consum.

Els salaris mitjans dels Consellers de les Empreses Cotitzades del Ibex 35, van

ascendir al 2010 a la friolera de 291.725 i el salari mitj del personal de altaDirecci daquestes mateixes empreses que eren 1.216, ascendia fins els416.000 .


26/29

EL QUE SHAURIA DE REFORMARAcabar amb la desfiscalitzaci del capital: Increments dels impostos de:

Beneficis, de rentes superiors a 60.000 euros, de

patrimoni, de transaccions financeres.Augmentar les Pensions Mnimes, de manera

universal, a 1.200 en 14 pagues.

Acabar amb les subvencions a les cotitzacions

empresarials.Acabar amb el frau fiscal de les rentes altes.


27/29

LES PENSIONS SON UN DRET SOCIAL

Pel Dret a una Pensi Pblica Suficient i Digna per atots i totes.

Pel Dret al treball per a tots i totes.

Treballar menys hores per a treballar tots i totes.

Jubilaci als 60 anys.


28/29

CONTRA LA GRAN ESTAFASOCIAL

DEmpresaris, Poltics iSindicats CC.OO

i UGT

REVOLTA SOCIAL


29/29

NOMS HI HA UN CAM,

DIGNITAT I LLUITA

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL DECATALUNYA

Secretariat Permanent del Comit ConfederalSecretariat Permanent del Comit Confederal

En defensa de pensions públiques

Documents

Transcript of En defensa de pensions públiques