fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.502

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

23 d’abril de 2017 Diumenge II de Pasqua

LecturesDiumenge II Pasqua

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Festa de la misericòrdia

El papa Francesc explica una anècdota dels seus anys com a sacerdot a Buenos Aires. Una vegada, quan era a

punt de sortir de l’església, se li va acostar una dona gran per demanar-li que la confessés. Mentre es preparaven per a això, el Papa va fer broma amb ella, veient-la molt bona: «Anem, però no sé, no sé si Déu podrà perdonar-li els seus pecats», i ella va respondre: «Si Déu no perdonés els pecats, el món no existiria.» És una reflexió digna d’un veritable teòleg, va pensar l’actual Papa.

El perdó dels pecats és una manifestació de la misericòrdia de Déu. Sant Joan Pau II va anunciar, durant la canonització de sor Faustina Kowalska: «A tot el món, el segon diumenge de Pasqua rebrà el nom de diumenge de la Divina Misericòrdia. És una invitació perenne per al món cristià a afrontar, amb confiança en la benevolència divina, les dificultats i les proves que esperen al gènere humà durant els propers anys.»

Avui celebrem aquesta festa tan entranyable que Déu mateix va voler que s’instituís en l’Església, d’acord amb les revelacions freqüents que va tenir la monja polonesa i que va deixar escrites en el seu Diari.

La devoció que sentia el papa Wojtyla per aquesta característica de l’amor diví cap a la humanitat el va portar a publicar l’encíclica Dives in Misericordia, i el Papa actual se’n va fer igualment ressò amb la butlla Misericordiæ vultus, en què va declarar un any sant, un jubileu extraordinari, a cavall entre 2015 i 2016.

En ella recordava les famoses paraules de sant Joan XXIII a la inauguració del Concili Vaticà II: «En el nostre temps, l’esposa de Crist prefereix utilitzar la medicina de la misericòrdia i no empunyar les armes de la severitat.»

La temptació d’aplicar la justícia, sempre i només la justícia, no correspon a l’amor maternal que l’Església té per a tots els seus fills. Ha arribat el moment de posar en pràctica la bona notícia, l’alegria del perdó, i alhora que donem gràcies a Déu per la seva misericòrdia, practicar-la nosaltres amb els nostres germans. «Misericòrdia» —diu Francesc— «és la via que uneix Déu a l’home […]. És la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida.»

En aquest temps d’alegria pasqual, la festa d’aquest diumenge és un llaç estret que ens uneix a Déu i al proïsme en Jesucrist, que és el rostre de la misericòrdia del Pare.‘ Alhora que donem gràcies a Déu

per la seva misericòrdia hem de practicar-la amb els nostres germans

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,42-47)

Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú. Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

Salm responsorial [117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)]

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,perdura eternament el seu amor.Que respongui la casa d’Israel:perdura eternament el seu amor.

R. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,perdura eternament el seu amor.

O bé: Al·leluia

Que respongui la casa d’Aharon:perdura eternament el seu amor.Que responguin els qui veneren el Senyor:perdura eternament el seu amor. R.

M’empenyien tan fort que anava a caure,però el Senyor m’ha sostingut.Del Senyor em ve la força i el triomf,

és ell qui m’ha salvat.Escolteu, crits de festa i de victòriaal campament dels justos. R.

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l’edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se’n meravellen.Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,3-9)

Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

De portes tancades a portes obertesDe la nit al dia. De la dispersió a la unitat. De la desesperança a l’acció compromesa. Del dubte a la fe. De la desconfiança a la confiança. Del treball solitari a la col·laboració amb els teus germans. El Crist ressuscitat, si el saps trobar i et deixes captivar per ell, et fa «passar» per tots aquests estadis. Ens agafa de la mà i ens condueix amicalment fins que som capaços, com Tomàs, de dir: «Senyor meu i Déu meu».

És estimulant poder reunir-nos com a germans compartint la Paraula, la pregària, la comunió i el compromís caritatiu. No sé si avui tot el poble ens aprecia, però sí que crec que no ens podem adormir i, menys encara, autocontemplar-nos. Hem de sortir més dels nostres esquemes i atansar-nos a tocar, aquí sí que hem de tocar, les ferides, les mans i cossos de tants germans nostres que sofreixen.

Senyor Jesús, encara que trobem tantes portes tancades, creiem que tu et fas present en els milers de sales d’espera. Et demanem que no tinguem por a cap tancament de portes. Dona’ns la clau de la valentia, de la constància i de la pregària.

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)(p.2)

en un minut

propostes—Camí de Sant Jaume per a joves: del 4 a l’11 de juliolDel 4 a l’11 de juliol la delegació diocesana de pastoral de joventut organitzarà el Camí de Sant Jaume per a joves a partir de catorze anys (2n d’ESO). Aquest any es farà el Camí de la Plata que comprèn cinc etapes des d’Ourense passant per Cea, Lalín, Bandeira, Lestedo fins arribar a Santiago de Compostel·la.

Les inscripcions, fins a cobrir places, es poden fer a través del web www.delejot.cat on s’hi pot trobar més informació. El preu és de 275 euros.

—Pelegrinatge a Terra Santa: del 21 al 30 d’agostEl Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat, juntament amb l’Associació Bíblica de Catalunya, prepara un nou pelegrinatge a Terra Santa per aquest estiu, del 21 al 30 d’agost. El programa detallat es pot consultar al web www.abcat.cat.

Aquest pelegrinatge pretén conèixer millor els llocs de la Bíblia i les persones que hi viuen. Veure, trepitjar i contemplar la terra on Jesús mateix ha deixat les petjades. Arribar al bressol de la nostra fe, visitar els llocs sants que van ser testimonis del naixement, ministeri, passió, mort i resurrecció de Jesús.

Per a més informació es pot contactar amb Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, director del Secretariat Diocesà, a través del tel. 649 236 639 o del correu electrònic aperez@arqtgn.cat.

—Jornada presbiteral. El Dilluns Sant, dia 10 d’abril, va tenir lloc la tradicional jornada presbiteral, que es va iniciar amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada pel vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el prior del Monestir de Santa Maria de Poblet, P. Rafel Barrué i els preveres de l’arxidiòcesi. Durant la celebració es van consagrar els sants olis —dels malalts, dels catecúmens i el crisma—, els preveres van renovar les promeses sacerdotals i es van homenatjar els preveres diocesans que al llarg d’aquest 2017 faran cinquanta anys d’ordenació presbiteral, que són Mn. Francisco Giménez Porcuna i Mn. Agustí Segura Orozco.

—Homenatge. La Móra-Tamarit va dedicar el dia 6 d’abril una plaça al qui va ser rector de la Parròquia de Santa Maria de Ferran-La Móra de 1991 fins l’any 2003, Mn. Ernest Walravens, traspassat l’abril de 2015. L’acte va comptar amb l’assistència del

Sr. Arquebisbe; l’actual rector de la Parròquia i vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament, Sr. Francesc Roca, en representació de l’alcalde de la ciutat i el president de l’Associació de Veïns, Sr. Francesc Garcia, entre d’altres autoritats.

L’any 2013, l’Associació de Veïns de La Móra-Tamarit, ja va retre-li homenatge amb la inauguració d’un monòlit amb una placa commemorativa, situada a la plaça que ara porta el seu nom, en reconeixement a la seva tasca social i pastoral.

—26 d’abril: Vetlla de Santa Maria a MontserratA la secció de l’Agenda

—Dues propostes per aquest estiu: Camí de Sant Jaume i pelegrinatge a Terra Santa

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42missatge

Litúrgiade la setmana

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 23: Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia [Ac 2, 42-47; Salm 117, 1-2.3-4.13-15.22-24; 1Pe 1,3-9; Jn 20,19-31 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 24: Sant Jordi, màrtir (Sol) [Ap 12,10-12a; Salm 33, 2-3. 4-5.6-7. 8-9; 1Jn 5,1-5; Jn 15, 1-8 (LE/LH pròpies)]

Dimarts, 25: Sant Marc, evangelista (F) [1Pe 5,5b-14; Salm 88, 2-3.6-7.16-17; Mc 16,15-20 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 26: Sant Isidor, bisbe i doctor de l’Església (F) [1Co 2,1-10; Salm 118, 99-100.101-102.103-104; Mt 5,13-16 (LE/LH pròpies)] I vespres de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat

Dijous, 27: Mare de Déu de Montserrat (Sol) [Ac 1,12-14; Salm 86, 1-2.3-4.5.6-7; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-47 (LE/LH pròpies)]

Divendres, 28: [Ac 5,34-42; Salm 26, 1.4.13-14; Jn 6,1-15] Sant Pere Chanel, prevere i màrtir; Sant Lluís Maria Grignion de Montfort (ML)

Dissabte, 29: Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església (F) [1Jn 1,5-2, 2; Salm 102, 1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a; Mt 11, 25-30 (LE/LH pròpies)]

Diumenge, 30: Diumenge III de Pasqua [Ac 2, 14.22-28; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.9-10.11;1Pe 1, 17-21; Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]

publicació

per a reflexionar

Un esclat d’alegria!

Quan mirem directament el sol, els nostres ulls queden del tot enlluernats, tant que necessitem

uns breus moments per recuperar la visió. La llum del sol és tan forta i penetrant que els nostres ulls no són capaços de copsar la plenitud de la seva llum, la totalitat del que és. Amb tot, la llum del sol que il·lumina el dia ens permet veure-hi clar, ens dona seguretat, vida, confiança. És la gran paradoxa, malgrat necessitem i busquem la llum i l’escalfor del sol, no el podem mirar cara a cara, ens supera, ens encega...

Aquesta mateixa visió l’hauríem d’aplicar a Déu; a Déu se l’ha comparat al llarg de la història de la fe amb el sol, perquè el sol és l’astre sense el qual estaríem morts, és la font de vida i d’esperança, tot es regula pel pas del sol... Estem tan acostumats a llevar-nos amb el sol que ens dona el bon dia que gairebé no el valorem, ni en donem gràcies. Amb Déu ens passa quelcom semblant, Ell sempre hi és, sempre acompanya el camí de la nostra vida però massa sovint no el valorem ni el fem partícip d’allò que ens passa al pas del temps.

Déu ens ha donat capacitat per a conèixer-lo, per estimar-lo; la mostra més visible és la nostra intel·ligència, la capacitat d’estimar i la nostra llibertat que, ben emprades, ens són l’ajuda per fer nostra la revelació que al llarg de la història ha condensat l’escriptura i que arriba al seu cimal en Jesucrist: Déu mateix se’ns revela en persona!

Amb tot, si bé Déu il·lumina el nostre cor, la nostra vida des de la fe, i se’ns fa present gràcies a que se’ns ha donat a conèixer, també és ben cert que mai el podrem arribar a comprendre

del tot ja que els nostres sentits i la nostra intel·ligència no són capaços d’assumir la immensitat de Déu. Pensem-ho: sinó quin Déu seria? Seria un Déu a la mesura humana. Déu esdevé sempre un misteri, però no un misteri de foscor, un misteri que vol restar amagat a nosaltres, sinó un misteri que és tan lluminós com el sol que no som capaços de contemplar-lo cara a cara, supera les nostres capacitats sensorials, emocionals i cognitives. Aquest misteri de Llum és Déu! Per aquest motiu, per accedir al coneixement, a la relació amb Déu, ho hem de fer des de la senzillesa i humilitat, no des de l’arrogància i l’orgull.

Som ja a la Pasqua, el misteri que il·lumina la història de tots els homes i dones i ens porta a la salvació del perdó, l’amor i la vida eterna. Segurament no podrem comprendre tot el Misteri Pasqual però visquem-lo, apropem-nos-hi amb confiança i humilitat. En la llum de la Pasqua Déu ens fa esclatar d’alegria perquè ens sabem estimats, salvats. Ell no ens ha abandonat, al contrari, ens dona de nou l’oportunitat d’aixecar amb humilitat la mirada vers Ell i sentir la força del seu amor que ens escalfa i ens dona vida.

Josep Mateu, pvre.

Evangelitzar a la xarxa

—Rezandovoy.org: pregària diària en format àudio

Aquesta iniciativa, desenvolupada per la Companyia de Jesús a Espanya, neix per ajudar-nos a crear espais de pregària en el nostre dia a dia. Mitjançant àudios d’entre deu i quinze minuts, Rezandovoy ens presenta una lectura diària, cants, reflexions i preguntes per escoltar de camí a la feina, a l’escola o en els moments de descans. La pàgina web permet escoltar o descarregar l’àudio de cada dia o de tota la setmana. Aquest projecte, sense ànim de lucre, se sosté sobretot gràcies al treball generós i desinteressat de persones que posen el seu temps, creativitat, veus i talent al servei de la pregària de molts.

—Camino de Emaús: propostes cinematogràfiques

El web caminodeemaus.net és un portal creat l’any 2009 per un matrimoni en el que col·laboren un grup de preveres i laics. El seu objectiu és contribuir a l’evangelització a través de les noves tecnologies.

Destaquem la secció de pel·lícules cate-goritzades per temes com vides de sants, simbologia cristiana, bíbliques o sobre Je-sús, entre d’altres.

També s’hi pot tro-bar una categoria de «Llistes» que recull els films de temàtica espiritual més destacats. Una cerca útil per a treballar amb infants, joves i adults.

L’esperança cristiana – Alegres en l’esperança

Sabem bé que el gran manament que ens ha deixat el Senyor Jesús és el d’estimar: estimar Déu amb tot el cor,

amb tota l’ànima i amb tot el pensament i estimar el proïsme com a nosaltres mateixos (cf. Mt 22,37-39), és a dir, estem cridats a l’amor, a la caritat, i aquesta és la nostra vocació més alta, la nostra vocació per excel·lència, a la qual també està unida l’alegria de l’esperança cristiana. Qui estima té l’alegria de l’esperança, d’arribar a trobar el gran amor que és el Senyor.

[...] Hi ha el risc que la nostra caritat sigui hipòcrita, que el nostre amor sigui hipòcrita. Ens hem de preguntar doncs: quan s’esdevé aquesta hipocresia? I com podem estar segurs que el nostre amor és sincer, que la nostra caritat és autèntica, que no fingim fer caritat o que el nostre amor no sigui una telenovel·la: amor sincer, fort…?

La hipocresia pot insinuar-se a qualsevol lloc, també en la nostra manera d’estimar. Això es verifica quan el nostre

és un amor interessat, mogut per interessos personals; i quants amors interessats hi arriba a haver… quan els serveis caritatius en què sembla que ens esforcem es compleixen per a mostrar-nos a nosaltres mateixos o per a sentir-nos satisfets: «Que en sóc, de bo!» No, això és hipocresia! O fins i tot quan tendim a coses que tinguin «visibilitat» per a fer una demostració de la nostra intel·ligència o de les nostres capacitats. Rere tot això hi ha una idea falsa, enganyosa, és a dir, que, si estimem, és

perquè nosaltres som bons; com si la caritat fos una creació de l’home, un producte del nostre cor. La caritat, però, és sobretot una gràcia, un regal, poder estimar és un do de Déu i hem de demanar-lo. I ell el dóna amb gust, si l’hi demanem. La caritat és una gràcia: no consisteix a fer veure el que som, sinó allò que el Senyor ens dóna i que nosaltres lliurement acollim; i no es pot expressar en l’encontre amb els altres si abans no és generada a partir de l’encontre amb el rostre mans i misericordiós de Jesús.

De l’audiència general del papa Francesc del 15 de març de 2017

recursos

Avui, 23 d’abril

—«Celebrem la Pasqua i Sant Jordi» amb l’orgue de les Germanes Carmelites Descalces de Tarragona. Anirà a càrrec del germà Andreu Martínez, monjo de Montserrat i es farà a l’església del Monestir de Sant Josep i Santa Anna (c. del Carme 2, Tarragona), a les 19.00 h.

26 d’abril

—Vetlla montserratina a Reus. Tindrà lloc a la Parròquia de Sant Joan Baptista, a les 19.45 h. Predicarà Mn. Joan Antoni Cedó, prior de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus. Organitza la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Reus.

—Vetlla de Santa Maria a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat. A les 21.00 hi haurà la prevetlla i a les 22.00 h començarà la vetlla que serà presidida pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés.

27 d’abril

—Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, presidirà, a les 11.00 h, la missa solemne a la basílica de santa Maria de Montserrat.

29 d’abril

—20è Sopar solidari a la Parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus, a les 20.00 h, a benefici de l’ONG d’ajuda als refugiats Proactiva Open Arms amb el lema «Ajuda’ns a salvar vides». Aquest any, en l’escaiença de Reus, capital de la cultura catalana, el sopar tindrà un to més cultural. Serà presentat pel periodista Xavier Grasset i hi intervindran artistes locals

com Music Years, Pep Macaya, Irene Benavent i Neus Cebayos, Mercè Mestre, Eduard López, Esther Boqueras i el Cor Mestral. El donatiu és de 10 euros. Inscripcions a través del telèfon 977 75 64 15.

30 d’abril

—30a trobada de cristians de l’Alt Camp. Aquest any començarà al Monestir de Santes Creus, a les 10.30 h, i seguirà a partir de l’hora de dinar al Pont d’Armentera. Inscripcions a la vostra parròquia. Organitza l’arxiprestat de l’Alt Camp.

—Conferència pasqual a l’església del Monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona (Germanes Carmelites Descalces, c/ del Carme, 2), a les 19.00 h. Predicarà el P. Abat de Poblet, Fra. Octavi Vilà.

6 de maig

—Sopar a favor del Telèfon de l’amistat, un servei d’atenció i assistència als qui ho necessiten portat pels Pares Rogacionistes juntament amb l’associació Amics del Loreto. El sopar tindrà lloc al Tinglado número 1 del Moll Costa de Tarragona, a les 21.30 h. Els tiquets del sopar (35 euros) es poden adquirir al mateix Santuari de Loreto o bé als següents centres comercials de Tarragona: Centre Fuji (c/ Rovira i Virgili, 19), Casa Figueras (Sant Agustí, 7) o Minimum (c/ Gobernador González, 16). En cas de no poder assistir-hi es pot col·laborar a través d’aquests números de compte: CaixaBank: ES92 2100 0006 3601 0771 3417 / BBVA: ES05 0182 6243 1502 0001 8945.

agenda

El ‘Diccionari de les Religions’, en versió infantil

La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat ha publicat el Diccionari de les Religions per a nois i noies de 10 a 14 anys. Aquest és el resultat del treball conjunt

d’experts en ciències de les religions, pedagogs, ensenyants i persones de referència de les diferents comunitats religioses que coneixen la seva pròpia tradició i que sovint desenvolupen tasques relacionades amb l’educació dins la seva comunitat.

L’obra ha estat escrita per Lourdes Monfort i Ricard Toledo (Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós) i coordinada per Pilar Claret i Francesc Torradeflot. Les il·lustracions de Leticia Ruiz acompanyen les més de 300 paraules sobre les religions més conegudes a Catalunya, agrupades en set temes.

El llibre valora la facilitació de la inclusió de les persones amb diferents capacitats i procura emprar un llenguatge no sexista. A més, inclou un joc de taula i dibuixos que faran més fàcil i agradable entendre el vocabulari de les religions als nois de 10 a 14 anys.

L’any 2015 es va publicar el Diccionari de religions en versió en paper i en línia.