EN PAUi LA CALMA

Cristina Cosials Garcia

2 3

“La curiosa paradoxa és que, quan m’accepto tal

com soc, és quan puc canviar.” 

Carl Rogers

Al Joel i a la seva família. Quina joia de fill!

© del text 2018: Cristina Cosials Garcia

© fotos i disseny 2018: Xavier Cosials Garcia

Està prohibida la reproducció, completa i/o parcial, d’aquesta obra. Qualsevol còpia o reproducció constitueix un delicte subjecte a les penes previstes per la llei de la propietat intel·lectual.

4 5

En Pau es movia MOLT. Tothom ho deia: els avis, els pares, les mestres... sobretot les mestres.

-En Pau no para!

Però ell no se n’adonava.

6 7

Al seu voltant només hi havia cares llargues i mal humor. En Pau volia solucionar tot aquell enrenou i per aconseguir-ho se li va acudir que potser si feia les coses DE PRESSA, molt de pressa, tot aniria millor.

8 9

Però de tant CÓRRER I CÓRRER va arribar un moment que no va poder parar. Tot ho feia ràpidament i, a més, tenia una sensació molt estranya. Li començava a la PANXA i s’assemblava molt a la POR!

Uf! Era esgotador!!!

10 11

En Pau ho feia TOT cada cop més de pressa, però no per fer millor les coses, no! Ara corria perquè volia deixar enrere aquell NEGUIT.

I, és clar, fer bé la feina a tanta VELOCITAT era molt, moooolt DIFÍCIL.

12 13

I els companys de classe no ajudaven gens. Parlaven, s’aixecaven, feien amics, el distreien... I les mestres, sempre explicant, sempre ENFADADES... i els PARES, i els deures... UF, els DEURES!!! Total, un desastre!

14 15

Coneixeu un ésser fantàstic que es fa dir el MENJAPORS? Diuen que no el pots veure però que si li parles amb EDUCACIÓ i, sobretot, si RESPIRES com cal, fa meravelles amb la por.

L’Anna, la mestra que feia el reforç a l’escola, va fer saber al Pau que potser el Menjapors el podia ajudar i, a cau d’orella, li va explicar què havia de fer.

16 17

Un dia, tot sol a la seva habitació, en Pau va tancar els ulls, va respirar fort i va dir amb tota l’educació que va ser capaç:

- MENJAPORS, SI US PLAU, EM POTS AJUDAR? QUAN VAIG DE PRESSA M’AGAFA LA POR I EL MAL DE PANXA, PERÒ NO PUC PARAR. QUÈ PUC FER?

18 19

L’endemà va trobar una carta del Menjapors a sota el coixí que li deia:

“Tens por? El cor et va de pressa? Respires ràpid i no et fixes prou quan fas les coses?Ahaaa, em necessites!Ara escolta atentament el que et diré i, sobretot, segueix bé les instruccions: Tu, CADA DIA, CADA DIA:◊ Seu i respira sense presses. ◊ Quan hagis de decidir, parla tranquil

amb el teu cor.◊ A l’hora de treballar, mira de fer les

coses d’una en una.I jo faré la meva feina. Em menjaré totes

les teves pors.

“Jo, el Menjapors”

20 21

Així ho va fer.

L’endemà s’hi va posar. I l’altre, i l’altre...

En Pau va seguir les instruccions fil per randa: va respirar sense presses, va parlar tranquil al seu cor i va mirar de fer les coses d’una en una i, gairebé sense adonar-se’n, en poc temps...

PLUF!, al seu voltant van tornar els SOMRIURES!

22 23

Tal com li havia promès el Menjapors, ja no li feia mal la panxa, ni tenia necessitat de córrer amunt i avall.

Havia après que les coses s’han de fer tranquil·lament, sense presses i dedicant-hi tota l’atenció, i així...

...LA POR PASSAVA DE LLARG.

24 25

Un petit SECRET: els PARES del PAU estaven tan contents que també van voler conèixer la manera de fer del MENJAPORS.

Ves qui ho havia de dir!PD: La senyoreta Anna no se’n va sorprendre gens ni mica.

Ells també han après a respirar sense presses, a parlar tranquils amb el cor i a resoldre les coses d’una en una.

26 27

RESPIRO BÉ... QUAN LA MAMA M’ABRAÇA, QUAN RIC AMB EL PAPA, QUAN DORMO A LA NIT.

RESPIRO BÉ... QUAN MIRO LA NATURA QUAN ESCOLTO EL SILENCI I EM SENTO FELIÇ.

QUAN RESPIRO BÉAPRENC I SOMRIC.

QUAN, SENSE PRESSES, RESPIRO, GAUDEIXO...

I FAIG CAMÍ!

respiraiapren.wordpress.com