Sóc un tronc ben especialque m’has de cuidar molt bé,

doncs si em piques amb un palun regal et cagaré.

No és boui porta banyes,no és paraigua

i surt quan plou.

Va sempre de viatgesense maleta ni bastó,

hi ha dies que sembla un formatge

i altres una tallada de meló.

Tu en portes, te’ls toques,te’ls saps arreglar,

però encara que ho vulguisno els podries comptar.

Neixo a l’hort i em porten al mercat,

sóc una verdura de gran qualitat.

Per les amanides em desfullo jo;porto vitamines, verd és el meu

color.

Tinc tres ulls de colorsi passo el dia fent l’ullet;

aneu alerta senyors,si el que us mira no és el verd

El meu ofici és molt valoratperquè ajudo a la humanitat.I quan el foc fa correr la gentposo la sirena i surto corrent.

Als mars i als riussóc expert a bussejar.

si em treus de l’aigua,no podria respirar.

Quan arriba la tardorli podràs veure el barret,

amb pluja I un xic de sol,n’ompliràs el cistellet.

Em llevo amb el sol,perquè sóc matinador;

el meu cant als quatre ventsés el millor despertador.

Jo sóc filla de muntanyai vinc al món quan ve el fred,

i, en posar-me al foc, no t’estranyis

que, en cremar-me faci un pet.

Tinc dos ulls que tot ho mireni un morret que sempre olora,m’amago perquè no em vegiscercant formatge a tothora.

Sóc rodó, molt ben guarnitI de massapà farcit.

Ull en clavar queixalada!doncs porto fava amagada.

Sóc de fusta i porto cordes,m’escolta tota la gent;

un arc em fa pessigollesi grinyolo ben content.

De petita duia una gran cua,de gran vaig quedar escuat,a les nits, si fa bona lluna,

li canto de bon grat.

No sóc cargol ni boleti l’aigua em fa sortir,

quan plou, tot m’estarrufo,i, quan fa sol, estic pansit.

La meva mare quequeja,el meu pare és cantador,vesteixo blanc de per fora

i tinc sang groga en el cor.

Sóc per mirar a forai molts m’adornen amb flors.Quan fa calor tothom m’obre,quan fa fred em tanquen tots.

Navego per l’oceàcom si fos un transatlàntic.

Porto al cap un sortidori m’empaiten amb l’arpó.

Quatre colors em vesteixenverd, vermell, groc i també

blau.Per jugar a mi em necessites,els amics, les fitxes i un dau.

Puc ser sec o puc ser tendre,espanto bruixes i vampirs;

qui se’m menja prou es nota,i pots posar-me al sofregit.

A moltes orquestres m’hi apunto

blues, swing i també jazz,en tinc tres que sempre es

mouen; bufa fort i em sentiràs.

No és espelma i crema molt,camina pel pla i la serra.

el pots amidar amb un pam,i és molt més gran que la terra.

Sóc llardós, no gaire net,i de mi tot s’aprofita;

de pernil, xoriç i fuet,ningú mai no se n’atipa.

Per les festes de Nadal,em trobaràs en el pessebre,

busca’m, estic amagat,però acosta-t’hi amb el nas

tapat.

Tant de dia com de nit,sempre em trobaràs al llit.

ja cal que em tractis prou bé,que haig de ser el teu conseller.

Sóc un ésser mitològic,meitat dona, meitat peix,

els meus cants embadaleixennavegants i mariners.

Brunzint de flor en flor,del seu nèctar em nodreixo

i, en arribar al rusc,en dolça mel ho converteixo.

Molts cops dónes la benvinguda,hi ha qui amb tu els peus

s’escura;pots ser màgica i volar

si l’encanteri sabem recitar.Rodons i acabats en punxa,atipen a qui està afamat;

per més que un bull els falta,no diuen cap disbarat.

Sóc petita, revinguda,i al món jo vinc a ballar;

però abans has d’entortolligar-me,

i aprendre’m bé de llançar.

La meva tia és una ceba,m’has de coure a foc ben viu,després suca’m al romesco,i menja’m abans de l’estiu.

Ensarrono l’enemiccanviant de color quan vull

i el vigilo sense moure’mun costat amb cada ull.

Engendrat en verda olivaem premsen en el molí,sóc el rei de l’amanida, sense mi no es pot fregir.

Si l’estires i l’arronses,el sentiràs gemegar;

l’ajuden blanques i negresperquè hom pugui ballar.

Sóc un vent que ve del nord,sovintejo l’Empordà;

tan gran és la meva forçaque una vaca puc alçar.

Penjat cap per avallm’adormo sense piular;

quan el sol es pon, em llevo,i surto una estona a volar.

Ma vida està limitada,tothom em guaita sovint;

els meus dies són comptats,cada mes estic més prim.

Sóc a taula catalana,i amb mi pots beure a galet;abans cal que de vi m’omplis

perquè brolli el rajolinet.

Quan aixeco la mà enlaire,és que al cim ja he arribat;

tota la plaça brama...el castell s’ha coronat!