ENERGIA SOLAR TERMOELÈCTRICA · ENERGIA SOLAR TERMOELÈCTRICA 1.2. SISTEMA LINEAL FRESNEL Una de...

ENERGIA SOLAR TERMOELÈCTRICA

ÍNDEX

Introducció ..................................................................................................... 1 Objectiu a aconseguir ....................................................................................... 2 Material necessari per realitzar el projecte.........................................................2 Justificació de l’elecció de la proposta ...............................................................3 Integració del projecte en el currículum escolar .................................................3 Desenvolupament del projecte ...........................................................................4 1. Tecnologies termosolars de generació d’electricitat ......................... 4

1.1. Cilíndrica parabòlica ............................................................. 6

1.2. Fresnel.................................................................................. 7

1.3. Torre solar .............................................................................8

1.4. Disc parabòlic .......................................................................9

Anàlisi dels diferents sistemes.............................................................10 2. Hibridació .......................................................................................11 3. Emmagatzematge per a sals foses .................................................11

4. Energia solar a Espanya ................................................................13

5. Despeses de construcció i manteniment .........................................14

6. Energia solar a Valls...................................................................... 15 Descripció del grup de treball ..........................................................................16 Conclusió ........................................................................................................17 Bibliografia........................................................................................................18


INTRODUCCIÓ

La història ens explica que Arquímedes va ser el primer a utilitzar el poder del Sol

per vèncer els seus enemics. Diu la llegenda, que l’any 213 a.C., Arquímedes va

fer servir miralls per incendiar els vaixells romans que assetjaven la seva ciutat,

Siracusa... i sembla que se’n va sortir força bé.

De totes les formes d’energia, la solar és la més abundant: 120 trillons de

megawatts de llum solar arriben constantment a la Terra. Durant un any, el Sol

envia a la Terra més energia que la hi ha en les reserves de petroli, gas natural,

carbó i urani juntes, i 10.000 vegades de la que es consumeix...

A més es tracta d’una energia il·limitada, econòmica i ecològica. Llavors, com és

que no la utilitzem més?

El Sol ens proporciona molta més energia de la que necessitem, però cal captar-la

de manera eficient. Durant molts anys aquest ha estat un dels reptes tecnològics

més interessants però també més complexes. Avui en dia ja disposem de

diferents sistemes per captar l’energia solar que, ni que en alguns casos ho

sembli, no es tracta de ciència ficció.


MATERIAL NECESSARI PER RELITZAR EL PROJECTE

Per desenvolupar el nostre projecte hem utilitzat

principalment material reciclat que hem obtingut

de la deixalleria: trossos de parquet (deixalleria) i

xapes metàl·liques obtingudes de reciclatge

(MAUGO), gràcies a l’Albert Gormaz, al qual

volem agrair la seva col·laboració.

També volem donar gràcies a d’altres empreses

i persones que han col·laborat de forma

desinteressada, tant oferint-nos material, com

facilitant-nos informació de difícil accés. La resta

d’eines i de material és de l’aula de Tecnologia.

El nostre objectiu és explicar, amb l’ajut de difer ents enginys que hem

construït, que avui en dia ja existeixen sistemes e ficients per captar l’energia

calorífica del Sol i transformar-la en electricitat , i que es tracta de l’energia

renovable amb més projecció de futur gràcies a les seves prestacions.

El director tècnic Àngel C lares de l’empresa Agni

Iberpower va venir a l’escola i ens va fer una

presentació sobre l’energia termosolar i va respond re

molt amablement a les nostres preguntes. Volem dona r

les gràcies al rector de la URV Francesc Xavier Gra u i a

Joan Carles Virgili Director general de Agni Power, per

fer-ho possible.

Objectiu

a aconseguir

Valeriano Ruíz (president d e

l’Asociación Española de la Indústria

Solar Termoeléctrica) i Guillermo

Cocaña de l'empresa Cobra ens van

fer arribar una mostra de les sals que

s'utilitzen per fusió com a

emmagatzematge de calor.


JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DEL PROJECTE

Quan vam començar el projecte, en buscar informació de les diferents energies

renovables, ens van cridar molt l’atenció les dades de l’energia solar; ens

semblava molt estrany que no poguéssim aprofitar de manera eficient tota

aquesta energia. Així que vam començar a investigar i la nostra sorpresa va ser

molt gran en assabentar-nos que existeixen tecnologies com ara la Torre solar

que ja aprofiten l’energia solar per obtenir energia elèctrica de manera eficient...

Així que vam decidir que el nostre projecte havia de servir per conèixer nosaltres

aquest tipus de tecnologies i també per donar-les a conèixer a la resta de la gent,

ja que suposem que igual que nosaltres abans, molta gent no n’ha sentit parlar

abans i estem convençuts que l’energia solar serà l’energia del futur.

INTEGRACIÓ DEL PROJECTE EN EL CURRÍCULUM ESCOLAR

A l’hora de dissenyar el nostre projecte hem tingut en compte que havia d’anar adreçat

a alumnes del cicle anterior al nostre, és a dir, alumnes de 1r o 2n d’ESO. Per això, ens

hem preocupat de revisar els continguts de les diferents assignatures. Hem vist que a

Tecnologia estudiaven que era l’energia, la classificació en renovables i no, com es

produïa l’energia elèctrica mitjançat una turbina, els problemes de contaminació que

generen els combustibles fòssils... Aquests conceptes els tornem a explicar de manera

més pràctica. Per exemple, podem veure com amb una turbina connectada a un

generador, aconseguim encendre un LED amb l’ajut de la vapporeto.

A Matemàtiques s’introdueixen les funcions de segon grau i aprenen a representar

paràboles. Veuran la utilitat de calcular paràboles i saber-les dibuixar, ja que és la

manera que localitzem el focus en casos com el del mirall parabòlic o el disc

Sirling.

A Naturals es parla dels diferents éssers vius i de la importància que té per a ells

el seu hàbitat i la seva conservació. També parlem del procés de fotosíntesis per

explicar que és possible utilitzar eficientment la llum del Sol.


Finalment, també ho lliguem amb el currículum de Socials, en parlar de l’antiguitat

amb Arquímedes.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Una vegada vam tenir clar quin seria el tema del nostre projecte vam cercar

informació a través de diferents mitjans (internet, vídeos, revistes, articles de diari,

xerrades amb experts...) i la vam sintetitzar en forma de power points.

(ANNEX IV/POWER_POINTS).

Després vam començar a dissenyar les maquetes, en el disseny vam tenir en compte

diferents qüestions: que fossin didàctiques, fàcils de muntar, que es poguéssim

traslladar fàcilment (desmuntables) i que el material fos, sobretot, reciclat.

(ANNEX IV/DISSENYS)

1. TECNOLOGIES TERMOSOLARS DE GENERACIÓ D'ELECTRICI TAT

L'energia termosolar elèctrica basa el seu funcionament en la concentració dels

rajos solars per elevar la temperatura, i aconseguir d'aquesta manera vapor que

accioni una turbina que produeixi electricitat.

Amb aquesta finalitat, en una planta termosolar podem distingir dues parts molt

diferenciades:

• El conjunt de sistemes que s’utilitzen per captar la radiació solar i convertir-la

en energia tèrmica :

o Camp solar o col·lectors solars . Es tracta de superfícies reflectants

que concentren entre 600 i 1.500 vegades la radiació del Sol en un

punt. Ocupa la major part de la superfície del camp solar. (És el que

dóna nom a la tecnologia emprada).

o Sistema de fluid tèrmic o tub receptor pel qual circula un fluid,

normalment aigua o oli sintètic que assoleix temperatures molt elevades

(entre 400 i 1.000 ºC). És un sistema complicat ja que està format per


diversos subsistemes com ara el bombeig, l’emmagatzematge a partir

de sals foses, sistema de depuració, anticongelació, ...

• El conjunt de sistemes convencionals que converteixen l’energia tèrmica en

energia elèctrica :

o Generació de vapor a pressions elevades, sistema de refrigeració

(procés en el qual necessitem molta aigua i per tant cal fer aquest tipus

d’instal·lacions prop d’un riu...), sistema contra incendis, estació de

suport de gas o biomassa, turbina de vapor, generador..

Segons l’aprofitament tèrmic es classifiquen en sistemes de concentració mitjana

(de 125 º a 400 ºC) i sistemes de concentració alta (superior a 450 º). Dintre el

primer grup trobem les tecnologies cilíndrica parabòlica i el sistema Fresnel, i en

el segon el disc Stirling i la Torre Solar.


1.1. CILÍNDRICA PARABÒLICA

En aquest sistema, s'empren miralls

de forma cilíndrica parabòlica amb

seguiment solar en un eix. Pel focus de

la paràbola passen uns tubs receptors

d'alta eficiència tèrmica que reben els

raigs concentrats del Sol (receptor

lineal). Aquests tubs contenen oli sintètic

o aigua que és escalfat pels rajos solars

a una temperatura entre 390 i 550 ºC i

entre 100 i 200 bar de pressió.

El fluid escalfat és bombat fins als

bescanviadors de calor on es produeix vapor d’aigua que serveix per generar

l’electricitat en una turbina convencional. L'oli sintètic passa després a una torre

de refrigeració on es refreda per poder tornar a ser utilitzat.

És la tecnologia més estesa i madura, encara que els nous desenvolupaments se

centren en trobar alternatives a l'ús d'oli sintètic com a fluid tèrmic per incrementar

la seva eficiència.

LA NOSTRA MAQUETA

Hem construït una maqueta per observar la

concentració dels rajos solars en el tub receptor del

cilindre parabòlic (càlcul de la paràbola i de la distància

del focus). I una altra per veure el funcionament d’una

planta.

A més vam fer un altre

enginy per entendre que

una de les maneres de

reduir les pèrdues per

conducció consisteix a fer

el buit.


1.2. SISTEMA LINEAL FRESNEL

Una de les noves formes d'aprofitament

tèrmic de l'energia solar és el

concentrador lineal tipus Fresnel. Destaca

per la senzillesa de la seva construcció i

pel seu baix cost. Utilitza reflectors plans,

que s'orienten per files cap un tub

absorbidor, que és molt similar al del

sistema de canal parabòlic (receptor

lineal). Els miralls paral·lels enfoquen

l'energia irradiada pel Sol en aquest tub,

col·locat a 8 metres per sobre dels miralls. L'aigua flueix a través d'aquest tub

d'absorció, que s'escalfa a temperatures de 270 ºC a 550 ºC, 25 a 120 bar de

pressió. Això produeix vapor, que es converteix en energia elèctrica en una

turbina de vapor. La mida reduïda dels miralls permet que siguin menys sensibles

al vent.

És el sistema que menor grau de desenvolupament presenta però pot ser una

alternativa als sistemes cilíndrics parabòlics

per la seva simplicitat, menor cost i bon

aprofitament del terreny.

LA NOSTRA MAQUETA

Amb aquesta experiència vam veure el

funcionament del col·lector Fresnel.

Com ens va cridar molt l’atenció que els miralls

fossin plans, vam dissenyar alguns enginys per

veure que reflecteixen en diferents angles.


1.3. TORRE SOLAR

Està format per un camp d'heliòstats

(superfícies reflectores d’uns 120

m2) que, mitjançant el seguiment

solar en dos eixos, reflecteixen la

radiació sobre

un receptor solar situat a la part

superior d'una Torre (receptor

puntual fixe), per escalfar aigua

entre 600 i 1.200 ºC, d’1 a 20 bar de

pressió. Així mateix, aquest vapor pot emmagatzemar-se, o bé passar a una

turbina que generarà electricitat.

Si bé el nombre d'instal·lacions de Torre central és més reduït, aquesta tecnologia

és la que presenta majors possibilitats de desenvolupament tecnològic.

Dos sistemes depenent de la posició dels

heliòstats: camp nord (estan col·locats en

fileres i dirigit cap al receptor de la Torre) i

camp circular (es disposen en forma circular, al

voltant de la Torre).

LA NOSTRA MAQUETA

Per entendre el funcionament de la Torre solar

vam fer una maqueta a escala. Vam construir una Torre de 2,30 m i 40 heliòstats. A

més, els vam donar als alumnes de 4t, 5è i 6è de primària uns miralls, amb els quals

van enfocar cap al receptor de la Torre on hi vam col·locar una ampolla de plàstic amb

una mica d'aigua i un termòmetre. Vam aconseguir augmentar la temperatura fins a

arribar als 90 ºC aproximadament; així els alumnes van poder observar una part del

seu funcionament.


1.4. EL DISC PARABÒLIC

Un disc parabòlic és un col·lector que rastreja el Sol en 2 eixos, concentrant la

radiació solar en un receptor situat en el focus de la paràbola (receptor mòbil

puntual). El receptor absorbeix l'energia convertint-la en energia tèrmica. L'energia

pot ser convertida immediatament després, mitjançant un generador en energia

elèctrica (Motor Stirling) o ser conduïda mitjançant canonades a una central de

conversió. En aquest tipus de sistema s'utilitza com a fluid oli o vapor d'aigua.

Els col·lectors parabòlics tenen, entre d’altres, les següents característiques:

estan orientats directament al Sol, són els més eficients de tots els col·lectors,

tenen factors de concentració al voltant de 600 a 2.000 vegades la llum del Sol i

assoleixen temperatures 600 a 1.200 ºC, de 50 a 200 bar de pressió.

Motor Stirling: Es pot classificar com a motor de combustió externa o motor

d'aire calent. La calor que utilitza el motor per funcionar es produeix a l'exterior. El

motor Stirling es basa en un cicle altament eficient que transforma la calor en

energia mecànica, i amb un alternador, la converteix en energia elèctrica.

Aquests sistemes, inicialment concebuts per a aplicacions aïllades, estan tenint

bona acollida en instal·lacions connectades a

xarxa pel seu elevat rendiment i modularitat.

LA NOSTRA MAQUETA

Hem realitzat una maqueta d’un disc solar que

inclou un petit motor Stirling, i que permet

observar la concentració dels raigs i emular el

funcionament real d'un disc parabòlic. També una

altra amb un sensor de llum

que ens permet localitzar el

focus orientant el disc.


ANÀLISI DELS DIFERENTS SISTEMES

Font: Exposició Cor de María. Àngel Clares

CILINDRIC

PARABÒLIC ( CCP )

RECEPTOR

CENTRAL

DISC

PARABÒLIC

FRESNEL

( CLF)

POTÈNCIA 15 - 200 MW 12 - 200 MW 5 - 25 MW 15 - 200 MW

TEMPERATURA

D’OPERACIÓ 390 ºC 575 ºC 750 ºC 390 ºC

FACTOR DE CAPACITAT

ANUAL 23 - 50 % * 20 - 77 % * ~ 25 % * -

EFICIÈNCIA PICO 20% 23% 30% 18%

EFICIÈNCIA NETA ANUAL 11 - 16 % * 7 - 20 % * 12 - 25 % * 13%

ESTAT COMERCIAL Disponible

comercialmente Demostración

Prototipo-

demostración

Prototipo-

demostración

TRET TECNOLÒGIC Bajo Medio Alto Medio

EMMAGATZEMATGE

DISPONIBLE Sí Sí Sí Sí

DISSENYS HÍBRIDS SÍ SÍ SÍ Sí

FACTOR DE

CONCENTRACIÓ 200 (normal 30-80) 200-1000 1000-4000 -

COST W [€/W instal·lat] 4,0 - 6,5 4,0 - 6,5 11 2,0 - 3,0

NOTA: dades obtingudes del CIEMAT

*: Dades referides al període de 1997 al 2030



2. HIBRIDACIÓ

Es poden desenvolupar centrals termosolars amb el Sol com a principal aportació

energètica, però també es poden combinar amb biomassa com a font renovable o amb

gas natural (el menys contaminant dels combustibles fòssils) amb l’objectiu

d'estabilitzar la producció elèctrica i aconseguir un sistema energètic el més eficient

possible.

Així es pot aconseguir generació elèctrica, durant les hores en les quals no hi hagi

radiació solar directa mitjançant la combustió de biomassa o mitjançant el gas

natural, que a més permet, com ajustament addicional, cobrir les possibles

fallades de subministrament solar, millorar el rendiment del conjunt, i ajustar la

demanda energètica dels consumidors amb la producció.

3. EMMAGATZEMATGE PER A SALS FOSES

Quan el Sol se’n va o hi ha poca llum, es pot seguir produint electricitat mitjançant

sistemes d'emmagatzematge de calor.

El sistema d'emmagatzematge es basa a escalfar sals aprofitant la radiació solar

per poder aprofitar la temperatura emmagatzemada en les sals per produir vapor i

generar electricitat en moments d'absència o alta variació solar, o quan és de nit.

Aquest sistema dóna més estabilitat a una central termosolar i a la xarxa elèctrica.

Si augmenta el període d’emmagatzematge podem proporcionar a la xarxa una

millor estabilitat de servei mantenint durant més hores una energia neta

sostenible. En el cas de Gemasolar (Sevilla) la disponibilitat de la planta pot estar

per sobre de les 6.000 hores de funcionament a l'any que utilitza sals foses com a

fluid de treball i emmagatzematge amb 15 hores de capacitat.


FLUID AVANTATGES SOBRE ELS OLIS DESAVANTATGES SOBRE ELS OLIS

Temperatura de vapor més alta Alta Ta de cristal·lització (>125ºC)

Sense risc de contaminació o incendi Disseny més complex del col·lector solar SALS FOSES

Millor emmagatzematge tèrmic Majors consums

Disseny simple de la planta Falta un sistema d’emmagatzematge

tèrmic adequat

Temperatura de vapor més alta Sistema de control del camp solar més

complex.

GENERACIÓ

DIRECTA DE

VAPOR

Sense risc de contaminació o incendi Major pressió en el camp solar

Temperatura de vapor més alta Baixa refrigeració dels tubs absorbidors

Sense risc de contaminació o incendi Sistema de control del camp solar més

complex GAS

Millora sist. de emmagatzament tèrmic. Major pressió en el capo solar



4. ENERGIA SOLAR A ESPANYA

Hem d'aprofitar més l'energia solar ja que, per la seva situació geogràfica,

Espanya és un país privilegiat, destacant el sud del país, pels seus alts valors de

radiació solar.

Font: http://www.solarsom.es/page.php?id_pagina=4

El millor lloc per construir una planta termosolar elèctrica seria en un lloc pla i on

hi hagi una radiació solar bastant elevada. A Espanya, el lloc ideal seria al sud del

país on, a més de tenir una radiació solar elevada, hi ha grans extensions de

terreny lliures.

Un altre paràmetre a considerar, són els incentius fiscals per a instal·lacions de

tecnologia solar termoelèctrica, que promouen aquest tipus d'instal·lació i faciliten

el seu finançament.

(Es pot consultar la informació de totes les instal·lacions termosolars d’Espanya

en el document adjunt a la memòria: Termosolar_Espanya).


5. DESPESES DE CONSTRUCCIÓ I MANTENIMENT

(Font: Exposició Cor de María. Àngel Clares)

Dades aproximades a una planta amb col·lectors cilíndric parabòlics, amb una

acumulació equivalent a 7,5 hores amb sals foses i una capacitat de generació de

50 MW (preus aproximats de 2009).

Detall de la inversió (50MW(b))

Descripció % M€/MW (a) Subtotal del cost(a * b)

Col·lectors del camp solar 55,96% 2,300 M€ 115.000.000 €

Sistema de generació de vapor 6,08% 0,250 M€ 12.500.000 €

Sistema de transferència tèrmica 5,60% 0,230 M€ 11.500.000 €

Turbina - generador - condensador 14,60% 0,600 M€ 30.000.000 €

Sistema d’emmagatzematge tèrmic 7,30% 0,300 M€ 15.000.000 €

Balance Of Plant (BOP) i altres 10,46% 0,430 M€ 21.500.000 €

COST TOTAL DELS EQUIPAMENTS 100,00% 4,110 M€ 205.500.000 €

Altres costos no tecnològics:

• Calderes

• Construcció civil

• Tramitació del punt de connexió i construcció de la línia d’evacuació

• Redacció del projecte executiu, visats i altres costos d’enginyeria

• Tramitació de les diverses llicències i permisos

• Costos de desenvolupament del projecte

• Ajustos finals, període de proves i posta en marxa.

Cost aproximat: 53.000.000 €

Inversió final aproximada Costos tecnològics 205.500.000 €

Altres costos: 53.000.000 €

Impostos: 40.000.000 €

TOTAL APROX 298.500.000 €


7. ENERGIA SOLAR A VALLS

Dades aproximades a una planta amb col·lectors cilindro parabòlics, amb una

acumulació equivalent a 7,5 hores amb sals foses i una capacitat de generació de

50 MW ubicada a Valls (Tarragona). (Càlculs realitzats amb el programa Exelergy)

DEFINICIÓ VALORS UNITATS kW.h/m2*any 1.670

3.000.000 m2 Camp solar

300 Ha 5.010.000.000 kW.h/any

5.010.000 MW.h/any Radiació total 5.010 GW.h/any

Factor d'ocupació 33% 990.000 m2

Superfície de miralls 99 Ha

Energia incident total 1.653 GW.h/any Pèrdues per incidència -14%

Energia capturada pels miralls 1.422 GW.h/any Pèrdues òptiques -31%

Energia dirigida al tub absorbidor 984 GW.h/any Pèrdues pels conductes -26%

Energia alliberada als generadors de vapor 725 GW.h/any

Pèrdues operatives circuit vapor i funcionals de la turbina -12%

Energia útil entrant a la turbina 640 GW.h/any Rendiment del bloc de potència 37% Energia elèctrica neta generada 236,870 GW.h/any Rendiment global de la planta 14%

Hem calculat la superfície que ocuparia una instal·lació solar d’aquestes característiques i és d’unes 300 ha. L’hem col·locat al costat del polígon ja que hi ha una àmplia zona sense cases i amb accés a aigua (7-8 m3/h i MW). També es disposaria d’un punt de connexió de xarxa.


DESCRIPCIÓ DEL GRUP DE TREBALL

Els autors del projecte són:

Yasmina Amri, Alba Fernández, Anna Gormaz, Carme Grau, August Massó, Sergi

Millán, Sheila Navarro, Meritxell Pérez, Aïda Sánchez, Pol Vadrí i Mireia Victòrio

Curs: 4t ESO

Professors: Inma Abad Nebot Pere Compte Jové

[email protected] [email protected]

Centre Escolar: C/ Cor de Maria, 4

43800 Valls

Tel 977.601.172

[email protected]


CONCLUSIÓ

L’energia solar és un recurs molt abundant, d’alta qualitat però de baixa densitat,

per això, per poder-lo aprofitar correctament cal aprofitar els avantatges climàtics

de cada país per obtenir energia renovables i minimitzar la utilització d’energies

fòssils (reduint així els problemes que comporten) i per això cal continuar

investigant.

El futur és l’energia termosolar.


BIBLIOGRAFIA

RUIZ, V. (2009). La electricidad solar térmica, tan lejos, tan cerca. Barcelona.

Fundación Gas Natural

www.protermosolar.com Associació espanyola de l’industria solar termoelèctrica

www.estelasolar.eu Associació europea termosolar

www.solarpaces.org Agència internacional d’energia solar

www.eurosolar.org Associació europea d’energies renovables

http://es.csptoday.com/node Especialitzada en energia solar termoelèctrica

www.ciemat.es Centro de Investigaciones energéticas, medioambientales y

tecnológicas

www.idae.es Instituto para la diversificación y ahorro de la Energía

www.psa.es Web plataforma de la solar d’Almeria

www.sandia.gov Investigació EEUU d’energia solar

http://www.solarweb.net/ Forum d’energies renovables

http://www.enova-andalucia.es/ Revistes d’Andalusia d’energies renovables

amb un pes important de la termosolar

http://www.schottsolar.com/es/ Tecnologia tubs de buit per cilindrica parabòlica

http://www.rioglassolar.com/ Miralls per tecnologia cilindrica parabòlica

http://www.solarmillennium.de/Tecnolog_a/Tecnolog_a _para_el_nuevo_mile

nio_,lang3,3.html Tecnologia cilindrica parabòlica

http://www.ausra.com/ Tecnologia fresnel

http://www.novatec-biosol.com/ Tecnologia Fresnel. Planta a Calasparra

(Murcia)

http://www.infiniacorp.com/ Tecnologia amb disc stirling

http://www.titantracker.com/ Tecnologia amb seguidors solars

http://www.sbp.de/es/html/solar/dish-stirling.html Tecnologia amb disc stirling

http://www.stirlingenergy.com/ Tecnologia amb disc stirling

http://www.sener-power-process.com/ENERGIA/area-ene rgia-sol.html

L’Empresa Sener Cobra en l’actualitat té tres plantes de tecnologia cilindrico

parabòlica a Espanya Andasol1 i 2 i Alvarado 1

http://www.abengoasolar.com/ Molta informació dels diferents sistemes solars

amb gràfics


http://www.abantia.com/ empresa que vol construir a Borges Blanques una

planta termosolar

Tots els documents paper i els documents informàtics que es troben referenciats

en l’annex IV.

ENERGIA SOLAR TERMOELÈCTRICA · ENERGIA SOLAR TERMOELÈCTRICA 1.2. SISTEMA LINEAL FRESNEL Una de...

Documents

Transcript of ENERGIA SOLAR TERMOELÈCTRICA · ENERGIA SOLAR TERMOELÈCTRICA 1.2. SISTEMA LINEAL FRESNEL Una de...