Un nou i innovador concepte d’atles didàctic per a la Primària

• Aquest Atles no és un mer recull cartogràfic, sinó que el conjunt de textos, gràfics, quadres d’estudi i fotografies que acompanya els mapes constitueix una eina di-dàctica de primer ordre per als alumnes d’aquestes edats.

• Els continguts es basen en el currículum de l’Educació Primària i estan explicats en paraules ben planeres.

• L’Atles parteix de l’àmbit local per arribar a l’universal.

• La cartografia és clara i didàctica, adient al nivell de dificultat per a aques-tes edats.

• Tota la informació està actualitzada i s’hi incorporen els conceptes més moderns (IDH, GPS…).

• Al final de l’obra hi ha un glossari de termes i un índex toponímic que facilita la recerca.

• En Roc Tempesta, un explorador inquiet, és el personatge que ens fa de fil conductor al llarg de l’obra.

L’Atles disposa de dos projectes interdisciplinaris que el complementen:• En Roc Tempesta i un amic extraterrestre

per al Cicle Mitjà.• En Roc Tempesta i el robatori de la tomba

per al Cicle Superior.Us els podreu descarregar des de

www.espaibarcanova.cat

10

Què és un mapa?En els mapes es poden representar continents, països, comarques o altres espais més petits.Els mapes s’han fet i s’han utilitzat des de temps antics. Els dibuixants de mapes

s’anomenen cartògrafs.Actualment, amb els satèl·lits artificials, s’ha aconseguit dibuixar els mapes amb

molta precisió.

Podem trobar molts tipus de mapes segons el tema que es vulgui representar, per

exemple:

1. En els mapes físics, hi podem veure el relleu, les aigües i, si n’hi ha, la costa;

s’hi representen els sistemes muntanyosos amb els cims més alts, els rius, els

grans llacs, les planes i els accidents de les costes. 2. En els mapes polítics, s’hi representen les divisions territorials d’un país,

amb les seves comarques, regions o comunitats autònomes.3. En els mapes econòmics, hi trobem representades les principals activitats

econòmiques d’un territori: l’agricultura, la ramaderia, la indústria, la mineria

o els serveis.

4. En els mapes de transports i comunicacions, hi trobem informació sobre

vies de comunicació d’una zona (autopistes, autovies, carreteres principals i secundàries, vies ferroviàries, aeroports i ports).5. En els mapes topogràfics, s’hi exposa infor-mació sobre el relleu d’una zona relativament petita a través de línies, anomenades corbes de nivell, i de diferents colors.

Els mapes són representacions planes de zones de la Terra que reprodueixen el territori en dimensions reduïdes.

11

Aquests petits mapes expliquen el significat d’algunes línies i colors que trobareu

en aquest Atles.

Terra i aigua. La terra és acolorida de taronja i la mar és blava. La línia de costa és una línia blava.

Altitud del terreny (2). Aquest mapa ens mostra encara més contorns i co-lors que l’anterior.

Transports i comunicacions. Aquest mapa ens mostra les carreteres, el ferro-carril, els aeroports i els ports que hi ha en aquesta illa. Les rutes del transport connecten les localitats més importants.

Rius i llacs. A l’illa, hi ha alguns llacs i rius que desemboquen a la mar.

Països. Aquesta illa està dividida en dos països: Irlanda i Irlanda del Nord (que pertany a l’Estat del Regne Unit) separats per una frontera estatal.

On és l’illa? Aquest mapa ens mostra les línies de latitud i longitud i ens in-dica la situació de l’illa al món. En la pàgina 84 trobaràs la mateixa illa en una escala diferent.

Altitud del terreny (1). Aquest mapa ens indica que la terra per damunt dels 200 metres és d’un color més clar. La ter-ra per sota d’aquesta altitud està indi-cada amb contorns i colors més foscos.

Capitals i altres ciutats. Les capitals estan indicades amb negreta; la capi-tal d’Estat, amb una estrella, i la resta de ciutats importants, només amb un pic negre.

Un mapa per cercar l’illa a partir d’unes coordenades. Aquest mapa ens mostra els números i les lletres per trobar l’illa seguint les coordena-des indicades en l’índex alfabètic.

MAPES

Diàfans i didàctics, amb nivells de toponímia i diferents tipus de lletra, especialment pensats per a alumnes de Primària.

38

IndústrIa I energIa

Principals indústries manufactureresPrincipals indústries extractives i energètiques

La indústria manufacturera es

dedica a transformar les matè-

ries primeres en productes.La indústria extractiva es dedi-ca a extreure recursos i energies de la natura (carbó, petroli, etc.).

BALANÇ ENERGÈTIC A CATALUNYA, 2009

La situació ideal seria l’equilibri entre l’energia obtinguda i l’energia que consumim. Però la situació no sempre és així. Observant aquest gràfic es pot deduir que a Catalunya el balanç energètic no és gaire positiu. Hem de tenir pre-sent que tota aquella energia que consumim de més l’hem de demanar a altres països.

El balanç energètic neix de la

comparació entre la quantitat

d’energia que les persones obte-

nim de la natura i la quantitat

d’energia que consumim. Prod

ucci

ó

d’e

nerg

iaC

onsu

m

d’e

nerg

ia

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 %

eòlica 0,052 %

eòlica 0,08 %

hidroelèctrica 5,56 %

hidroelèctrica 5,56 % petroli 53,7 %

importació 68,5 %nuclear 23,5 %

nuclear 24 %

gas natural 0,008 %

gas natural 15,08 % carbó 1,58 %

petroli 1,71 %carbó 0,67 %

INFOGRAFIES

Clares, atractives i adequades perquè siguin fàcilment interpretades pels alumnes d’aquestes edats.

FOTOGRAFIES

Expressament selecciona-des, són atractives i signi-ficatives des del punt de vista pedagògic.

106

DaDes importants

RIUS MÉS LLARGS

Riu Longitud (km)

Nil (Àfrica)Amazones (Amèrica del Sud)Iang-Tsé (Àsia)Mississipí (Amèrica del Nord)Obi (Àsia)

6.6716.2805.8005.6205.110

CIMS MÉS ALTS DE CADA CONTINENT

Cim Altitud (m)

Everest (Àsia)Aconcagua (Amèrica del Sud)McKinley (Amèrica del Nord)Kibo (Kilimanjaro, Àfrica)Elbrus (Europa)Mont Vinson (Antàrtida)Mont Wilhelm (Oceania)

8.8486.9596.1945.8955.6425.1404.509

SERRALADES MÉS LLARGUES

Serralada Llargada (km)

Andes (Amèrica del Sud)Muntanyes Rocalloses (Amèrica del Nord)Apalatxes (Amèrica del Nord)Himàlaia (Àsia)Karakoram (Àsia)

8.0004.0002.6002.500 500

ÀREES URBANES MÉS POBLADES

Àrea urbana Població (hab.)

Tòquio (el Japó)Canton (la Xina)Seül (Corea del Sud)Delhi (l’Índia)Bombai (l’Índia)

34.200.00024.900.00024.500.00023.900.00023.300.000

Everest (Nepal, Àsia).

Seül (Corea del Sud, Àsia).

Andes, a la zona de la Patagònia (Xile, Amèrica del Sud).

Riu Amazones (Brasil, Amèrica del Sud).

fon

t: IN

E.

fon

t: IN

E.

5+Els

fon

t: C

itypo

pula

tion.

5+Les

5+Les

QUADRES D’ESTUDI

Resum de les dades principals del currículum per facilitar-ne l’estudi.

16

La Longitud i La Latitud

LatitudAquest mapa mostra la part de la Terra vista des de milers de quilò-metres per damunt de Nova York. L’equador és una línia imaginària que està situada exactament entre el pol Nord i el pol Sud i divideix la Terra en dos hemisferis iguals. En els mapes, l’equador es representa mitjançant una línia, que correspon als 0º. Hi ha altres línies en els mapes al nord i al sud de l’equador, que s’ano-menen línies de latitud.

LongitudEls mapes tenen una altra mena de línies que van de nord a sud unint els pols. Aquestes línies s’anomenen línies de longitud. La línia numerada amb el 0º parteix de Greenwich, a Londres (Regne Unit), i s’anomena Meridià de Greenwich. La resta de línies de longitud es numeren cap a l’est i en sentit creixent fins als 180º (del 0º al 180º), i cap a l’oest i en sentit decreixent fins al 0º (del 180º al 0º). La línia de longitud 180º transcorre per l’oceà Pacífic.

Referències dels mapesLes línies blaves de latitud i de longitud dels mapes serveixen per donar-nos una referència de localitza-ció d’un lloc.

Índex alfabèticL’índex alfabètic d’un atles es basa en una altra mane-ra de trobar els llocs en els mapes: per lletres i núme-ros. Ordena els noms alfa-bèticament i ens porta a la pàgina i el lloc on els tro-barem. Fixa’t en l’exemple Cardona 47 5C:

1:400.000

TEXTOS

Les explicacions són clares i didàctiques, fetes sempre amb paraules entenedores.

ROC TEMPESTA

En Roc Tempesta ens acompanyarà durant la nostra travessia per l’Atles explicant-nos tot de coses interessants.

34

Població

fon

t: A

tles N

acio

nal d

e C

atal

unya

.

Densitat de població per comarques

En aquest mapa es pot apreciar com hi ha més atapeïment

a la zona de Barcelona i voltants (àrea metropolitana) que

no pas en zones com ara les comarques de Lleida o les del

Pirineu, menys poblades.

La densitat de població és la relació

que hi ha entre el nombre d’habi-

tants i la superfície del territori. Més

concretament: el nombre de persones

que viuen en un quilòmetre quadrat.

fon

t: IN

E (In

stitu

to N

acio

nal d

e Es

tadí

stic

a). P

adró

201

0.

FIXA’T EN ELS DIBUIXOS SEGÜENTS

I ENTENDRÀS MILLOR QUÈ ÉS LA

DENSITAT DE POBLACIÓ.

15 hab./km2 (molta densitat de

població).

2 hab./km2 (poca densitat de

població).

Catalunya té una de les densitats de població més altes d’Europa (223,9 hab./km2), i és sobre-tot perquè dels seus 7,5 milions d’habitants, aproximadament 5 milions viuen en l’àrea metro-politana de Barcelona.

SABIES QUE…

CIUTATS MÉS POBLADES DE CATALUNYA

CiutatPoblació (hab.)

Barcelonal’Hospitalet de Llobregat

BadalonaTerrassaSabadellTarragonaLleidaMataróSant Coloma de Gramenet

Reus

1.619.337258.642218.886212.724207.338140.184137.387122.905120.060106.622

10+Les

Observant la piràmide de població de l’any 1975 es pot veure que la majoria

de persones que vivia a Catalunya aquell any eren infants. En canvi, obser-

vant la piràmide de població de l’any 2010 es pot veure que la majoria de

persones que vivia a Catalunya aquell any tenia entre 34 i 38 anys. Per tant,

amb aquestes piràmides de població podem saber que la població catala-

na ha envellit perquè el nombre de persones grans ha augmentat. I ha estat

així perquè l’esperança de vida és més alta gràcies a una millor alimentació,

a unes millors condicions higièniques i als avenços de la medicina.

fon

t: IN

E. P

adró

201

0.

35

QUAN LA BASE

DE LA PIRÀMIDE ÉS AMPLA, VOL DIR

QUE HI HA UNA PROPORCIÓ DE JOVES

MOLT GRAN, I A L’INREVÉS, QUAN LA BASE DE

LA PIRÀMIDE ÉS PRIMA (PIRÀMIDE INVERTIDA),

CORRESPON A UNA POBLACIÓ EN QUÈ

PREDOMINA LA GENT GRAN.

250.000 125.000 0 125.000 250.000

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE CATALUNYA, 2010

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE CATALUNYA, 1975 Les piràmides de població

ens informen de l’edat de la

població representada en

dos grups: homes i dones.

Observant una piràmide de

població, podem saber ràpi-

dament en quines franges

d’edat hi ha més població.

Tota

l de

pob

laci

ó l’1

de

gen

er d

e 19

75: 5

.663

.135

hab

itant

s

Tota

l de

pob

laci

ó l’1

de

gen

er d

e 20

10: 7

.512

.381

hab

itant

s

250.000 125.000 0 125.000 250.000

>=85

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

>=85

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

Edat

Edat

Homes

Homes

Dones

Dones

Població

Població

112

Muntanyes i rius

113

Països i ciutats

Una eina didàctica idònia per a l’ús de l’alumne a l’aula

L’Atles de Primària es basa en el currículum de l’Educació Primària i complementa els llibres de Medi natural i social d’aquesta etapa.

L’Atles no és un mer recull cartogràfic, sinó que els mapes estan acompanyats de gràfics, taules i infografies, ordenen les dades i fan més entenedors alguns conceptes sovint difí-cils d’assimilar en aquestes edats.

Pel que fa a la maquetació, cada gran apartat de l’Atles està destacat amb un color diferent per facilitar la lectura i la localització dels mapes.

L’ATLES TÉ EL MATEIX FORMAT QUE UN LLIBRE

DE TEXT, PER FACILITAR L’ÚS DE L’ALUMNAT.

CuriositatsAl llarg de l’Atles els alum-nes trobaran curiositats geogràfiques que els cri-daran l’atenció sobre algun aspecte destacat o anec-dòtic de la realitat del nos-tre entorn. Aquest aspec-te lúdic ajuda els nens i les nenes a interessar-se pel contingut i a fer-lo també més amè i atractiu.

El contingut s’estructura en grans apartats

DESCRIPCIÓ D’UN MAPA

Es presenten alguns conceptes bàsics perquè s’entengui un mapa.

CATALUNYA

Mapes de muntanyes i rius, de climes, de comarques, de població, de transports…

ESPANYA

El nostre continent, amb mapes de muntanyes i rius, de climes, de comunitats autònomes, de població, de transports…

EUROPA

Mapes de muntanyes i rius, de climes, de països i ciutats, de població, de transports…; a més, un mapa històric de la formació de la Unió Europea.

EL MÓN

Mapamundis de muntanyes i rius, i de països i capitals; a més, un mapa de cada continent i dels pols.

LA TERRA DINS L’UNIVERS

Aquí trobareu molta informació sobre aquest infinit espai.

GLOSSARI

En aquest apartat definim les paraules i els conceptes que són interessants de saber, explicats amb paraules entenedores.

ÍNDEX ALFABÈTIC

Hi localitzareu fàcilment els noms de lloc que trobareu al llarg de l’Atles, ordenats alfabèticament.

Dades actualitzades i nous conceptes L’Atles no solament dóna una informació actualitza-da de les dades més signi-ficatives (totes les dades de població de Catalunya i d’Espanya estan basades en els padrons de població de l’1 de gener de 2010), sinó que, a més, incor-pora els conceptes més moderns en cartografia i geografia humana, com ara què és un GPS o l’IDH, connexions a Internet, etc., explicats d’una mane-ra planera i entenedora.

EM DIC ROC TEMPESTA I SÓC L’EXPLORADOR QUE ACOMPANYARÀ ELS INFANTS

A DESCOBRIR I A CONÈIXER UN MUNT DE COSES SOBRE EL NOSTRE PLANETA. AMB AQUEST ATLES ELS NENS I LES NENES

TINDRAN L’OPORTUNITAT DE CONÈIXER COM ÉS EL NOSTRE ENTORN FÍSIC: LA TERRA, ELS CLIMES, ELS RIUS, ELS OCEANS… I TAMBÉ DE DESCOBRIR COM ENS ORGANITZEM ELS ÉSSERS HUMANS: ELS LLOCS ON VIVIM,

ELS PAÏSOS I LES SEVES CAPITALS, LES BANDERES, LES VIES DE COMUNICACIÓ…

El rècord de temperatura màxima a Espanya es va registrar a Sevilla, l’any 1876, quan els termòme-tres es van enfilar fins a 51 ºC. I el de la temperatura més baixa a l’estany Gento (Pallars Jussà), l’any 1956, quan van baixar fins a –32 ºC.

SABIES QUE…