enganxa’t al treball - Santa Coloma de Gramenet · habituació prèvia de la persona, amb la...

enganxa’tal treball

Amb la col·laboració de:

Enganxa't-M 1/12/08 14:05 Página 1

Títol: Enganxa’t al treballPrimera edició: desembre de 2008Autoria col·lectiva a càrrec de:

- Servei de Benestar Social. Oficina Pla Local per la Inclusió Social(Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet)

- Serveis Urbans. Departament de Parcs i Jardins (Ajuntament de SantaColoma de Gramenet)

- Grameimpuls, S.A. (Empresa municipal de promoció econòmica i ocupació, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet)

- ASAUPAM (Associació d’ajuda a persones amb problemes de drogues)- ARPA ONG (Associació per a la reinserció de persones en exclusió social)- AUPA’M (Agrupació d’Usuaris/es i Professionals al voltant de l’Autobús

de Metadona).

Disseny i maquetació de la publicació: Ex-Libris SCCL Disseny de la imatge “enganxa’t al treball”: PorcuatroFotografies: Xavier Pretel / Ramón QuerolImpressió: Impremta municipal (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet)

Volem agraïr, especialment, l’esforç de totes les persones que han fet possiblela realització d’aquest projecte i la seva publicació.

5

1 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2 Justificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92.1 Necessitat de nous programes . . . . . . . . . . . . . . . 92.2 Dificultats específiques en l’àmbit laboral . . . . . . . 102.3 Programes adaptats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

3 Objectius i filosofia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133.1 Objectius generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133.2 Objectius específics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

4 Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

5 Pla de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215.1 Durada del projecte i dinàmica del procés . . . . . . . 215.2 Accions de formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235.3 Accions de formació ocupacional . . . . . . . . . . . . . 24

5.3.1 Programa d’iniciació al món laboral JARDINERIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

5.3.2 Programa d’iniciació al món laboral PINTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

5.4 Accions formatives d’acompanyament a la inserció 275.5 L’itinerari del projecte Enganxa’t . . . . . . . . . . . . . 28

5.5.1 Captació i derivació inicials de cara a la incorporació dins el projecte . . . . . . . . . 30

5.5.2 Acolliment i informació de cara a la incorporació dins la intervenció grupal . . 30

5.5.3 Itinerari formatiu del projecte Enganxa’t al treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

5.5.4 La inserció laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325.5.5 El seguiment de la intervenció . . . . . . . . . . 32

El programaEnganxa’t al treball

Índex


6

6 Activitats complementàries al projecte Enganxa’t al treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 356.1 Cafè dels dimarts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386.2 Revista Blues del Metabús . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396.3 Activitats fora del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396.4 Assessorament legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406.5 Participació en estructures federatives . . . . . . . . . 406.6 Tallers sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406.7 Tallers socioeducatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406.8 Intervenció en medi obert . . . . . . . . . . . . . . . . . . 416.9 Seguiment de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

6.10 Autobús Intermunicipal de la Metadona . . . . . . . . 416.11 Intervenció en centres penitenciaris . . . . . . . . . . . 41

7 Avaluació del programa Enganxa’t al treball . . . . . . . . . 437.1 Resultats del projecte Enganxa’t al treball

en el marc ESPAIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 437.1.1 Metodologia d’avaluació en el marc

del projecte ESPAIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 437.1.2 Participació en el marc

del projecte ESPAIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 487.1.3 Resultats de l’avaluació en el marc

del projecte ESPAIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 507.1.4 Contrast entre l’entrevista inicial i la final . . 507.1.5 Valoració de les activitats . . . . . . . . . . . . . . 547.1.6 Adquisició d’habilitats sociolaborals . . . . . . 58

7.2 Resultats del projecte Enganxa’t al treball en termes socioeducatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . 597.2.1 Metodologia d’avaluació socioeducativa . . . . 597.2.2 Resultats de l’avaluació socioeducativa . . . . 627.2.3 Resultats territorials i comunitaris . . . . . . . . 72

8 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75



7El programa

Enganxa’t al treball

Presentació

l programa «Enganxa’t al tre-ball» és una experiència innova-dora adreçada a millorar la qua-litat de vida i l’autoestima de

les persones drogodependents en tractament ien actiu, per mitjà del treball en paral·lel delsaspectes laborals i terapèutics.

La iniciativa arrenca l’octubre de 2006 aSanta Coloma de Gramenet, però va dirigida a persones consumidores d’aquest municipi ide la veïna Badalona.

En el programa Enganxa’t al treball es tre-ballen alhora la salut, els hàbits i la formaciólaboral per mitjà de l’experiència en un llocde treball. I per fer-ho possible, hi intervenenparal·lelament i coordinada els serveis públicsmunicipals i del tercer sector que treballenamb aquest col·lectiu, així com les mateixespersones usuàries.

Es tracta d’un projecte integral que, a mésde la pràctica d’oficis adaptada a les caracte-rístiques i les limitacions del col·lectiu, té unvessant educatiu i preventiu molt important. Ésmés, la participació en el programa queda con-dicionada a l’assistència i la implicació en laresta d’activitats socioeducatives i sanitàriesque es realitzen en ambdós municipis.

En la seva primera edició (o fase pilot), elprograma es desenvolupà a partir de les col·labo-racions entre els Serveis Socials i l’empresamunicipal d’inserció laboral (Grameimpuls S.A.),en el marc del Pla local per a la inclusió socialde Santa Coloma de Gramenet, i incorporà lesentitats que intervenen en aquest col·lectiu(Aupa’m, Asaupam, Arpaong) i el Departamentde Parcs i Jardins de l’Ajuntament.

L’octubre de 2006 s’inicià el programacom un mòdul específic dins del projecteeuropeu Equal ESPAIS, adreçat a persones enrisc d’exclusió social i laboral. I del novembrede 2007 al juny de 2008 es continua desen-volupant el projecte amb l’ajut del De-partament de Treball de la Generalitat deCatalunya i el Departament de Salut (ÒrganTècnic de Drogodependències).

Durant l’any 2007 i 2008 s’ha realitzat unconveni entre l’empresa municipal Grame-impuls i Asaupam per al desenvolupament delprojecte.

Recentment, la Direcció adjunta de Benes-tar Social de l’Ajuntament i Grameimpuls hancondicionat un espai logístic per a les perso-nes que realitzen pràctiques, que fa les fun-cions de vestidor, taller i magatzem de mate-rials.

En aquests moments, es continuen buscantformes de finançament per poder donar conti-nuïtat i consolidar el projecte.

Està previst realitzar un estudi qualitatiu al llarg del projecte que contempli possiblesmillores en temes de salut i de millora de laqualitat de vida en general.

e1



8

Els resultats obtinguts durant el períodedes de l’octubre de 2006 fins al març de 2008ens demostren una millora important respecteals objectius bàsics que es van plantejar enengegar l’experiència, que són:

● El treball com a forma de millora del procésterapèutic i de normalització social.

● Adquisició d’hàbits personals, de salut, deconvivència i laborals.

● Interacció amb la resta de la comunitat capa un canvi positiu en la percepció social.

● Foment del treball transversal i coimplica-ció de diferents àrees municipals, serveis ientitats socials.





9El programa


Justificació

ls municipis de Santa Coloma deGramenet i Badalona s’estimaque resideixen entre 300 i 500persones afectades per drogode-

pendències i en situació de risc i/o d’exclusiósocial.

Es tracta de persones amb un deterioramentmés o menys generalitzat de les seves condi-cions de vida, relacionat amb una llarg períodede consum i les conseqüències que n’han deri-vat (en termes personals, familiars, relacio-nals...).

En l’actualitat, una part d’aquestes personesestan en programes de tractament i fent con-sums puntuals o diaris de diferents substànciescom ara cocaïna, fàrmacs, begudes alcohòli-ques i cànnabis.

2.1 Necessitat de nous programes

Les persones drogodependents es troben ambgreus dificultats a l’hora d’accedir a un lloc detreball dins del mercat normalitzat, altamentexigent i competitiu que, d’entrada, els deixafora.

L’exclusió laboral a priori s’assenta en l’estig-ma i els prejudicis associats al consum de dro-gues i a les malalties relacionades, la imatged’aquestes persones davant la resta de la socie-tat i la pròpia autoimatge.

Una part important del col·lectiu (sobretotels consumidors i les consumidores d’opiacis)pateixen i estan immersos en processos d’ex-clusió i extrema precarietat, motivats per dife-rents factors:

Totes aquestes limitacions fan que aquestespersones no puguin accedir als recursos o elsprogrames normalitzats o, en el cas de fer-ho, fra-cassin en l’intent (perquè no superen les exigèn-cies o els requisits per participar-hi i/o per mancade possibilitats personals per participar-hi).

En el millor dels casos, són admesos enplans d’ocupació, tallers prelaborals o laboralsper a períodes molt curts.

La manera habitual de treballar la incorpo-ració laboral de persones que estan o no entractament i continuen fent consum de dife-rents drogues (sobretot heroïna i cocaïna pervia injectada) ha estat fins ara en processoslineals que requerien la desintoxicació i la des-habituació prèvia de la persona, amb laseqüència següent:

1. Inici de seva desintoxicació.2. Procés de deshabituació i normalització.

a2

Individuals● Sentir-se un malalt crònic. ● Acumular experiències de fracàs en

processos de deshabituació i/o incorporació social i laboral.

● Patir una salut física precària per malalties associades a l’ús de drogues:VIH/sida, hepatitis, tuberculosi, etc.

Socials● Estigmatització social. ● Manca d’oferta de recursos de

normalització o d’acollida.


10

3. Entrada en itineraris formatius, prelabo-rals i laborals.

Les úniques experiències que es coneixend’iniciatives ocupacionals en persones ambdrogodependències i consum actiu són pun-tuals i solen girar al voltant de l’ambient deconsum (recollides de material de punció,neteja d’espais de consum i/o intervencions enmedi obert amb iguals).

Si bé compleixen una funció grupal i d’ad-quisició d’hàbits prelaborals, els manca unaprojecció normalitzadora (l’ambient no és sig-nificativament diferent del de consum) i laimplicació comunitària es defineix en negatiu(per tal d’evitar infeccions accidentals de laciutadania per material contaminat), en llocde millorar la visió comunitària del collectiu.

2.2 Dificultats específiques en l’àmbit laboral

L’accés a un lloc de treball (segons mostren dife-rents estudis) és l’aspecte que més valoren lespersones amb drogodependències com a defini-tori d’una veritable incorporació social, perdamunt d’altres àmbits (com ara les relacionsfamiliars, l’ocupació constructiva del temps lliu-re o la formació bàsica). Tenir i mantenir un tre-ball serà allò que els permetrà sentir-se ciuta-dans o ciutadanes dins de la seva comunitat.

Per contra, la distància entre el món norma-litzat del treball i les persones amb drogodepen-

dències de llarga evolució tendeix a augmentar isón molts el factors que hi contribueixen:

● La difícil compaginació entre el cobramentde pensions i treballs temporals senseestabilitat.

● La situació sociosanitària precària.● La manca de programes laborals o prela-

borals adaptats a persones en alt risc d’ex-clusió social.

Aquesta situació retroalimenta dues postu-res que dificulten la incorporació laboral:

2.3 Programes adaptats

Per no reforçar encara més la situació d’exclu-sió social i laboral d’aquestes persones, cal


Entre el sector laboralEn observar que les persones amb drogodependències no s’incorporen amb èxit en els llocs de treball i en els programes prelaborals, es tendeix a no iniciar-ne de nous.

Entre les persones amb drogodependènciesCom que han «fracassat» en treballs i en programes de formació o capacitació laboral,entenen que no val la pena participar-hi.


11

considerar-les com a membres d’un col·lectiude dificultats especials. I per abastar la com-plexitat de les situacions que viuen les perso-nes afectades, es fa necessari potenciar activi-tats laborals fora del mercat normalitzat idissenyar programes amb una discriminaciópositiva que tinguin en compte les seves man-cances.

Així, cal plantejar la inserció laboral com unobjectiu a mitjà o llarg termini, i alhora ésnecessari emprendre altres accions dirigides ala millora de la situació social, de salut i eco-nòmica d’aquestes persones.

L’experiència pràctica ens diu que es podenfer processos paral·lels en els quals les perso-nes en tractament o en consum actiu puguinobtenir bons resultats en tots els àmbits, refor-çant-se els uns als altres. En efecte, conside-rem que les persones en tractament o en con-sum actiu es poden inserir laboralment, i quetreballant els aspectes laborals, educatius isanitaris alhora es contribueix al desenvolupa-ment integral de les capacitats i l’autonomia

de les persones, i, de retruc, se’n pot millorarla situació social, de salut i econòmica.

D’altra banda, el fet de treballar al carrerpot contribuir a reduir o minvar els prejudicisvers aquest col·lectiu i millorar la relació ambla resta de la comunitat.

Per tots aquests motius, és necessari creariniciatives en l’àmbit laboral que, en llocd’augmentar la distància entre persones drogo-dependents i la resta de la comunitat, cerquinfórmules inclusives, adaptades i de discrimina-ció positiva.

Aquests programes haurien d’adaptar-se ales limitacions del col·lectiu per mitjà d’estra-tègies com ara:

● Una durada diària curta (per les limita-cions de salut del col·lectiu).

● Una relació visible entre esforç i resultat(per mantenir el nivell de motivació).

● Una tasca ocupacional estretament lligadaa altres aspectes educatius, preventius isanitaris.



13

l’hora de plantejar uns objectiusper al programa es va partir de larealitat d’aquest col·lectiu i leslimitacions amb què es troba de

cara a la inclusió sociolaboral.

● Edats compreses entre 25 i 45 anys.● El 80% són homes. ● Residents als municipis de Santa Coloma

de Gramenet i Badalona.● Llarga evolució del seu consum proble-

màtic.● Més del 70% en PTmetadona.● Elevat índex de mortalitat i morbiditat

(VIH, hepatitis...).● Salut orgànica i mental deteriorada.

● Buits curriculars.● Manca d’aptituds i habilitats cap al món

laboral.● Manca de formació i/o reciclatge profes-

sional. ● Experiències de fracàs en treballs anteriors. ● Poques expectatives d’incorporació laboral

en el mercat normalitzat.● Majoritàriament pagues no contributives

i minusvalideses reconegudes.● Acumulació d’entrades a presó i causes

pendents.

A l’hora d’encarar un procés formatiu decapacitació, amb pràctiques laborals en grups iencarat vers la inserció laboral, es preveien algu-nes dificultats relacionades precisament amb elselements que fan més vulnerables aquestes per-sones:

● El fet de no percebre la formació laboralcom una necessitat (la demanda explícitao implícita era treballar, no formar-se).

● Problemàtiques emocionals importants(manca d’autoestima, baixa capacitatd’acceptació del fracàs...).

● Problemes de caràcter (es tracta de perso-nes que, en ocasions, protagonitzen con-flictes, es mostren intolerants...).

● Bloqueig d’aprenentatge important derivatde limitacions intel·lectuals i/o emocio-nals.

● Dinàmiques familiars conflictives i confu-ses (famílies amb multiproblemàtiques,amb conflictivitat constant, i dificultatsper assumir els rols parentals i filials).

● Dèficit d’hàbits i recursos personals, i bai-xa formació laboral (la manca de constàn-cia els ha fet incapaços de tenir unshàbits adquirits, i aquesta manca d’hàbitsels ha impedit accedir a una formació, finsi tot no reglada, o a la inserció laboral).

● Situacions d’aïllament social (capacitatper relacionar-se limitada a l’entorn fami-liar immediat i al grup d’iguals, sempreforça reduït).

● Incapacitat per visualitzar el seu futur, imostra de poc interès per canviar la sevasituació.

3.1 Objectius generals

Com s’ha comentat més amunt, el principalobjectiu del programa era millorar la qualitat devida i l’autoestima de les persones drogodepen-


Objectius i filosofia 3

a


14

dents, mitjançant la formació laboral i l’expe-riència diària en un lloc de treball.

En altres paraules, oferir les eines neces-sàries per tal que la persona estigui en disposi-ció de definir i construir un projecte personal iprofessional, mitjançant un procés completd’acompanyament individual que contemplésla informació, l’orientació, la formació i la in-serció en el món laboral.

Els objectius generals que s’intentaven asso-lir eren:

● Contribuir al canvi d’imaginari social nega-tiu del drogodependent.

● Interactuar amb la resta de la comunitaten la millora dels espais públics.

● Motivar les persones participants cap al’abstinència o un consum menys perjudi-cial.

● Ocupar el temps lliure en una activitatlaboral.

● Oferir alternatives als espais de reunió alcarrer.

● Fomentar la participació en activitats so-cioeducatives (tallers sanitaris i educatius,grups d’autoajuda, etc..).

Per mitjà de les estratègies de:

● Contextualitzar la persona participant enel marc d’un itinerari d’inserció.

● Reforçar amb la persona la capacitat d’au-toestima.

● Millorar les habilitats socials i laborals.● Potenciar la capacitat d’autonomia personal.● Sensibilitzar i assessorar els empresaris

sobre qüestions de contractació d’aquestcol·lectiu.

● Facilitar la incorporació al mercat laboral.● Potenciar processos de transversalitat que

facilitin les millors incorporacions de lespersones drogodependents al seu entorn.

● Potenciar el coneixement i la interrelacióentre cultures.

● Potenciar l’accés al Servei Local d’Ocu-pació o altres recursos formatius.

3.2 Objectius específics

Per tal de millorar les possibilitats d’inserciódels participants al programa, es van plantejardiferenciadament com a objectius específics:

● els adreçats a la intervenció amb la perso-na usuària

● els adreçats a les empreses● els adreçats a la ciutat


Objectius d’intervenció amb l’usuari o la usuària

Coneixements / continguts● Afavorir l’assimilació de continguts necessaris per millorar els nivells de formació

ocupacional en tasques de baixa qualificació:● Coneixement de les eines de treball, d’acord amb el curs formatiu específic.● Coneixement de la utilització de cadascuna de les eines específiques.● Identificació dels processos que formen part de les unitats formatives.● Aplicabilitat d’aquestes eines en un context de simulació laboral.● Assimilació dels resultats del procés.

● Dotar de coneixements bàsics relacionats amb els continguts dels cursos i que estan vinculats als que podrien desenvolupar-se en un lloc de treball.

● Donar a conèixer els diferents recursos de recerca de feina així com la seva utilització.● Possibilitar el coneixement de les pròpies competències, capacitats i limitacions per poder

accedir a un lloc de treball.● Proporcionar informació que faciliti l’adequació a un mercat laboral canviant.


15El programa


Habilitats● Potenciar l’adquisició de competències tècniques, de base i transversals necessàries per

afrontar amb èxit la recerca de feina i la incorporació a un lloc de treball.● Aconseguir nivells de coherència entre la realització de l’acció i els resultats esperats d’a-

questa acció.● Potenciar l’adquisició de nivells adequats d’atenció i concentració mitjançant la realització

de tasques de simulació laboral.● Incidir en la interiorització de responsabilitats sobre els instruments i els materials

utilitzats en la realització de la tasca de simulació laboral.● Promoure la utilització dels diferents recursos de recerca de feina.● Desenvolupar habilitats instrumentals bàsiques que facilitin la lectura i/o el reconeixement

comprensiu de codis impresos.

Integració sociolaboral / actituds● Fomentar la millora del seu autoconcepte.● Aconseguir optimitzar els seu control emocional davant situacions d’estrès.● Facilitar respostes de flexibilitat i adaptabilitat davant els canvis. ● Potenciar nivells de responsabilitat òptims per aconseguir les fites personals marcades i

envers el seu propi procés d’inserció sociolaboral.● Fomentar l’acceptació del rol d’autoritat dintre d’un context de simulació laboral.● Incidir en la millora de la seva disponibilitat davant l’acceptació de processos que facilitin

la inserció sociolaboral.● Fomentar la interiorització de les normes d’assistència als processos d’integració.● Augmentar els nivells d’autonomia personal davant la planificació i l’execució d’accions

que afavoreixen un canvi de situació socioeconòmica.● Potenciar interessos i desitjos de superació personal. Fomentar la motivació envers el tre-

ball a partir de l’associació entre treball i independència.● Treballar els nivells d’iniciativa de la persona (realització de propostes, participació en la

presa de decisions grupal...).● Fomentar el fet de saber col·laborar i realitzar tasques de treball en equip.● Incidir en l’acceptació dels diferents rols dins d’un context de simulació laboral.● Treballar la millora dels hàbits bàsics de neteja i imatge personal.● Optimitzar els nivells de comunicació i de relació interpersonal.● Fomentar expectatives ajustades a la realitat del mercat laboral.● Promoure el trencament progressiu de vincles potenciant processos de presa de decisions

autònoms.



Objectius d’intervenció adreçats a la comunitat

● Arranjar i millorar l’entorn urbà (parcs i jardins munici-pals) i dignificar les zones de la ciutat amb desavantatge.● Restaurar i condicionar les zones enjardinades del pg.

Salsareda i el pg. de la Ribera.● Cobrir les pintades dels murs del pg. Salsareda.

● Lluitar contra l’estigmatització social: afavorir la trans-missió d’una imatge positiva i socialment reconeguda de les persones que formen partd’aquest col·lectiu.● Intervenir en el medi urbà i establir un diàleg amb

el veïnat.

Objectius d’intervenció amb les empreses

● Realitzar un estudi permanent de les tendències del mercat laboral per tal de veure quinssón els perfils demanats per l’empresa i quins àmbits són els que ofereixen més possibili-tats d’inserció en relació amb les característiques dels nostres usuaris.

● Potenciar vincles de col·laboració entre l’Administració Pública i l’empresa privada.● Millorar els canals de comunicació amb les empreses susceptibles de contractar els nos-

tres usuaris a fi d’agilitar la derivació d’ofertes.● Reforçar les línies de coordinació amb les empreses per facilitar el seguiment dels usuaris

al seu procés d’inserció.● Realitzar tasques d’intermediació entre les empreses i l’Administració per tal de facilitar la

gestió que s’hagi de realitzar.● Augmentar el nombre d’empreses col·laboradores.

16


17

a metodologia es constitueix coml’element clau i diferenciador delprojecte. Els continguts del pro-grama es treballen mitjançant

activitats especialment dissenyades per facilitarla consecució dels objectius. Aquestes activitatses realitzen principalment a nivell grupal, peròtambé es contemplen espais per a la reflexió iel treball individual. En la planificació de laintervenció es considera la individualitat decadascuna de les persones participants, lesseves necessitats i les seves potencialitats.

La metodologia del programa Enganxa’t altreball descansa en alguns aspectes clau:

● Utilització de la simulació laboral com aestratègia per facilitar un aprenentatgesignificatiu, pràctic, flexible i adaptat a lescaracterístiques del grup destinatari, quecontempla la diversitat i la individualitatde totes les persones que participen en elprograma.

● Marc teòric de la investigació-acció per talde revisar periòdicament la idoneïtat de laintervenció que es duu a terme i poder gene-rar noves estratègies d’intervenció en funcióde les necessitats que es vagin presentant.

Segons aquests aspectes bàsics i les carac-terístiques de les persones drogodependents, elprocés es caracteritza perquè:

● És un programa integral.● Es tracta d’un projecte obert que permet

l’entrada i la sortida permanents d’usuarisi usuàries.

● Empra una metodologia activa, i duu aterme un treball de dinamització des delprimer moment i una adequació dels ma-terials.

● Dissenya itineraris individualitzats en fun-ció del perfil del o la participant.

● Realitza accions de caràcter transversalper apropar el Servei Local d’Ocupació ales persones que, per les seves caracterís-tiques, no hi tenen accés.

● Adequa els horaris d’intervenció per possi-bilitar un grau més alt de participació enles activitats individuals i els mòduls for-matius. Realitzar pràctiques en funció dela motivació i la disponibilitat de les per-sones que participen en el procés.

D’acord amb els arguments que s’han expo-sat més amunt, la iniciativa d’incidir d’unamanera integral sobre aquest col·lectiu sorgeixcom a resultat de l’anàlisi de la realitat actual,la complexitat que representen les diferentscaracterístiques del col·lectiu, així com del’amplitud d’àmbits en els quals s’ha d’actuarper tal d’aconseguir combatre la posició d’infe-rioritat respecte als mitjans i les oportunitatsque ofereix Santa Coloma de Gramenet.

De fet, la flexibilitat de l’actuació es deter-mina a partir d’un estudi previ dels recursostant cognitius com emocionals dels o les parti-cipants, que ha permès marcar els elementstransversals d’intervenció.

El procés s’inicia amb una fase inicial d’a-collida i informació on es recull la demanda del’usuari o la usuària, els seu perfil professional,les seves expectatives, interessos, motiva-


Metodologia 4

l


18

cions... En funció de les seves característiquesi necessitats es realitza la derivació envers elrecurs més adient, bé sigui dins de les accionsdel programa Enganxa’t al treball o a altres ser-veis i/o recursos del Servei Local d’Ocupació.

Si l’usuari o la usuària s’incorpora al projec-te, es realitza una anàlisi i una diagnosi de l’o-cupabilitat de la persona. A partir d’aquestmoment, es dissenya un pla individual de tre-ball, que serà revisat continuadament en fun-ció del progrés de la persona al llarg del procésformatiu. Aquesta revisió es durà a terme mit-jançant les activitats grupals i els seguimentsmensuals de tutories individuals.

Així doncs, el procés s’emmarca en un itine-rari personalitzat on es determinen els objec-tius d’actuació amb la persona des de les pri-meres fases del programa. Durant aquestitinerari individualitzat l’usuari podrà participaren les accions grupals següents:

● accions de formació ocupacional (taller depintura i jardineria)

● accions de formació bàsica i/o instrumen-tal, (coneixement de l’idioma, coneixe-ment de l’entorn, introducció a la informà-

tica, reforç de conceptes i continguts rela-cionats amb el mòdul ocupacional quedesenvolupi...)

Al llarg de tot el procés, també rebrà altrescontinguts i suports per tal de facilitar ques’incorpori al mercat laboral ordinari (vegeu l’a-partat de descripció de les accions):

● coneixement del mercat laboral● acompanyament a la inserció laboral● pràctiques en empreses

L’objectiu estratègic final de la intervencióés l’estudi del perfil professional de la personademandant i elaboració d’un itinerari laboral,que faciliti la seva inserció a partir dels recur-sos que actualment existeixen a la ciutat, tantsocials com pròpiament laborals.

La realització de diferents tallers permet ques’aprenguin els principals aspectes dels oficisdels quals realitzen el «tast». Homes i donespassen per diferents professions (pintura i jardi-neria) on es treballen aspectes tan rellevantscom ara seguretat personal, implicació en el pro-cés, competència personal, nivells d’integració



19

sociolaborals i tasques prelaborals. Cal dir queels tallers són rotatius, per la qual cosa cadaparticipant passa pels diferents tallers.

La revisió periòdica del pla individual de tre-ball determinarà també els ajustaments de lesactivitats grupals dissenyades a les possibili-tats i les demandes de la persona. D’aquestamanera la persona, segons els resultats demos-trats al llarg del seu itinerari, podrà participaren les accions que més s’ajustin a les sevesnecessitats i podrà ser derivada a ofertes labo-rals o bé als recursos del Servei Local d’Ocu-pació o a d’altres que s’hi adeqüin més.

Amb tot aquest procés pretenem no nomésproporcionar uns coneixements bàsics sinótambé incidir en les competències transversalper tal que es vagin recuperant o adquirinthabilitats socials i laborals i, per tant, quemillori la seva ocupabilitat.

En aquest sentit, les persones que partici-pen en el programa Enganxa’t al treball sónsusceptibles de ser presentades a ofertes labo-rals dins del sector en el qual estan fent la for-mació laboral. Amb això, es pretén realitzar unprograma mobilitzador d’interessos tant profes-sionals com personals, fent una motivació ambcaràcter de transversalitat i buscant respostesde superació.

A nivell metodològic cal destacar que durantel desenvolupament de les activitats dels dife-rent mòduls formatius es treballa també de for-ma transversal el coneixement i l’ús de lesnoves tecnologies, aplicat als continguts delmòdul que s’estigui desenvolupant. Un altreelement que vertebra tot el projecte és la pers-pectiva de gènere, aplicada en totes les activi-tats per mitjà de continguts explícits o exem-plificadors.



21

l projecte Enganxa’t al treball esconcreta amb un programa detreball integral adaptat a lesnecessitats específiques de cada

persona usuària, encarat a proporcionar i facili-tar eines per tal de promoure la integració pro-gressiva en el mercat de treball.

En termes operatius, això comporta, neces-sàriament, una intervenció en la qual, a bandadels aspectes de formació i capacitació pròpia-ment sociolaboral, es treballin també la restad’aspectes que dificulten l’accés d’aquestcol·lectiu al món laboral (sanitaris, socioeconò-mics, relacionals, actitudinals, etc.).

Essent així, el pla de treball del projecteEnganxa’t al treball es concreta en activitatsd’orientació, motivació i capacitació sociolabo-ral i pràctiques en simulació d’empreses, quepreveuen i es troben en consonància ambaltres activitats i/o enfocaments de caràcterpròpiament socioeducatiu.

Al seu torn, les activitats socioeducativesdel projecte Enganxa’t al treball estan imbrica-des amb la resta d’intervencions que s’estandesenvolupant a Santa Coloma de Gramenetamb aquest col·lectiu, tant per part de l’Equipde Drogodependències i els Serveis Socials del’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,com d’entitats del tercer sector i ONG.

Aquesta fórmula d’intervenció transversalpermet assolir un elevat grau de coherènciaentre intervencions orgànicament sectorialitza-des, amb l’efecte d’un reforçament mutu entreelles i la conseqüent generació d’impactespositius en les condicions socials i personalsdels usuaris i les usuàries del projecte.

5.1 Durada del projecte i dinàmica del procés

D’acord amb les característiques del col·lectiuobjecte d’intervenció, cal que el projecte esdesenvolupi en horari que no resulti excessiva-ment intensiu. Això comporta un allargamenten l’espai de temps d’intervenció.

Donada l’experiència anterior, es consideraque la durada anual del programa ha de ser de1.808 hores, distribuïdes entre les interven-cions individuals i les grupals (dos mòduls).

L’acció es realitza de dilluns a divendresentre les 8:30 i les 14:00 hores, tot i que hipot haver alguna modificació en funció de lesnecessitats dels participants. En termes gene-rals, però, l’horari dels tallers no supera les 2 hores diàries i els 5 dies a la setmana.

Els tallers es realitzen en espais cedits perl’Ajuntament per tal que els mantinguin. Laparticipació en els tallers té lloc al si d’ungrup de treball, format per entre 5 i 7 perso-nes que van rotant cada setmana, i dos moni-tors o monitores. Així, setmanalment es con-formen dos grups de treball, un per al mòdulde jardineria i un altre per al mòdul de pintu-ra, en els quals participen un total d’entre 10i 14 usuaris i usuàries. La població diana totaldel programa és d’unes 50 persones, aproxi-madament.

Durant el procés de selecció es van configu-rant els diferents grups a partir de les caracte-rístiques individuals (homes, dones i joves) idels seus interessos i carències formatives ilaborals.

El procés es planteja d’una manera dinàmi-ca i interactiva amb la resta de serveis del


Pla de treball 5

e


22

municipi. Les persones, durant qualsevol mo-ment del programa, poden participar en altresaccions formatives laborals o socials a lesquals es pot haver orientat des del servei o béperquè les han conegut per altres mitjans.Aquest fet pot implicar que, temporalment,assisteixin irregularment a les activitats o quedeixin de participar-hi durant un temps.

D’altra banda, el grau de participació de lespersones en les accions serà determinat pelsseus interessos, currículum i disponibilitat,situació sanitària i/o administrativa, entre altresfactors. Serà durant el disseny del pla indivi-dual quan s’arribaran als acords de les activi-tats a les quals la persona participarà i s’esta-bliran els compromisos vers el seu procés. Laresponsabilitat de la persona davant aquestscompromisos serà un dels indicadors per a laposterior inserció laboral mitjançant la deriva-ció a ofertes de treball des del centre.

També es contempla la possibilitat queaquelles persones que estan interessades i hanassolit uns mínims de coneixements puguinanar a fer pràctiques en empreses que desen-volupen la seva activitat en el mateix àmbit enel qual s’han format els usuaris i les usuàries.

Les 1.808 hores de durada del programaqueden distribuïdes de la manera següent:

Tasques de coordinació 32 h

Formació ocupacional 1.276 h● Mòdul de jardineria 638 h● Mòdul de pintura 638 h

Tutories 350 h**Prospecció d’empreses 50 hAcompanyament a la inserció 100 hPràctiques en empreses 100 h*


** Aquesta acció la complementen amb pràctiques en una empresa els usuaris que finalitzen l’activitat amb un nivell de

competències personals i laborals adequades; la durada és de 100 hores per a cadascun dels mòduls formatius dissen-

yats i es podran realitzar una vegada finalitzats aquests.

** Aquestes 350 hores són les entrevistes inicials i les tutories de trenta minuts de durada que es realitzen permanentment

amb l’objectiu de realitzar el diagnòstic inicial i el seguiment, la revisió i l’ajustament del pla individual de treball. Aquest

acció està dissenyada amb una temporalització mínima de dues tutories al mes per a cadascuna de les persones que par-

ticipen en el procés, i complementen les accions de caràcter grupal dels mòduls de formació en competències socials,

personals i laborals.


23

L’inici de les diferents accions està condi-cionat per la primera fase d’entrevistes d’anàli-si i diagnòstic de l’ocupabilitat, a partir de laqual es deriva el o la participant al mòdul for-matiu més adient segons el seu pla individualde treball i en funció de la participació delsusuaris i de la demanda que hi hagi.

Els mòduls són de curta durada, eminent-ment pràctics, flexibles i amb adaptació delsmaterials. Per aquests motius, tot i que les uni-tats didàctiques estan programades segons lesunitats de competència que es recomana realit-zar i els objectius que s’hi detallen, s’han hagutd’ajustar a la temporalització del curs (vegeu-hoen els programes que es detallen a continuació).

5.2 Accions de formació

Aquestes accions es duen a terme mitjançantaccions de caràcter grupal. Es conceben com aespai de participació i aprenentatge actiu mit-jançant la simulació en un lloc de treball.

A nivell grupal s’interrelacionen durant tot elprocés els mètodes següents:

● Expositiu/explicatiu: de comunicació ambrelació als àmbits d’intervenció.

● Demostratiu: de realització pràctica i auto-avaluació, on s’emmarquen totes aquellesactivitats de simulació.

● Participatiu-interrogatiu: per aconseguir unareflexió i autoavaluació per tal de conèixer sis’han assolit els objectius planificats.

En el lloc de treball tenen lloc les accionssegüents:

● Reunió a l’inici de l’horari per definir leszones on es treballarà i les funcions delstreballadors i les treballadores.

● Recollida de les eines necessàries per dura terme la feina.

● Desplaçament al lloc de treball.● Distribució de la feina.● Desplaçament als locals per netejar i

endreçar les eines emprades.

Els monitors o les monitores tenen la funcióde coordinar el treball diari, donar resposta als

possibles imprevistos, donar pautes formatives ieducatives.

Els principis bàsics que guien la intervenciósón:

● Confiança en les potencialitats de l’usuario la usuària: tota persona té capacitatsnaturals per aprendre, només cal mostrar-li el camí. L’aplicació d’aquest principicomporta que l’aprenentatge se centri enl’educand i no en l’educador, i es deixa aaquest el paper d’oferir les condicions quepermetin a la persona un canvi autodirigit.

● El que s’aprèn ha de ser pertinent: elconeixement significatiu que s’assoleix,bàsicament, mitjançant la pràctica. Elconeixement significatiu és aquell que esvincula a les vivències d’una persona i

implica posar en joc no només el factorintel·lectual sinó també l’afectiu.

● L’aprenentatge participat és més eficaçque el passiu.

● L’aprenentatge més profund i que mésroman en el temps és aquell que pren lapersona com un ésser integral.

● L’ autoaprenentatge ha d’anar vinculat a l’ autoavaluació i l’autocrítica.

● L’aprenentatge social més útil és l’aprenen-tatge del procés d’aprendre, que significauna actitud d’obertura vers les experiències.

En aquest model, el paper dels educadors iels monitors també té uns trets específics:

● Autenticitat: l’educador es presenta demanera directa i personal, establint unarelació de persona a persona.

● Ha de transmetre confiança; confiança enles capacitats de la persona usuària iacceptació de les seves decisions.



24

● Atenció empàtica: ha de comprendre lapersona viva i, per tant, les reaccions quepot tenir.

● És el proveïdor de tres tipus de recursos:clima general favorable, ús de les expe-riències del grup com a recurs per a l’edu-cació i l’aprenentatge, i materials didàc-tics.

5.3 Accions de formació ocupacional

Tal com s’ha dit, s’han dissenyat dos mòdulsde formació ocupacional: un curs de jardineriai un curs de pintura.

L’elecció d’aquestes especialitats no haestat arbitrària sinó que respon al coneixementdel col·lectiu i les demandes de formació-qua-lificació que majoritàriament realitzen, aixícom a les possibilitats d’incorporació en elmercat laboral. La planificació dels mòdulstambé s’ha dissenyat a partir de la prospecciói l’anàlisi de necessitats detectades en el mer-cat laboral.

Per aquest motiu, tot i que l’èmfasi de laformació recau en l’aspecte pràctic, es realitzade manera implícita un reforç en el coneixe-ment del vocabulari i en aspectes de formacióbàsica directament relacionats amb l’àmbit deformació.

No es tracta de mòduls de qualificacióprofessional, sinó que es pretenen aportar lesbases per poder desenvolupar la feina ambgaranties. Aquesta formació pot servir com apunt de partida per augmentar els coneixe-ments dels o les participants sobre algunaltre tipus de cursos en els quals s’ampliïnels continguts d’aquests (escola taller i casad’oficis, formació ocupacional, taller ocupa-cional ...).

Tanmateix, es contempla la realització depràctiques formatives en empreses del sectoren el qual han realitzat la formació, per a lespersones que han assolit uns mínims de conei-xements. Aquestes sessions es desenvolupenal llarg de tot el programa, ja que la incorpora-ció de les persones es preveu de forma perma-nent.

Objectiu de l’acció● Elaboració inicial d’un pla individual de

treball.● Incorporació de l’usuari o la usuària a pro-

cessos grupals de simulació laboral ade-quats als nivells d’entrada inicials, i quesurten de l’anàlisi i el diagnòstic de l’ocu-pabilitat.

● Potenciació de l’adquisició d’hàbits i habi-litats necessàries per a la inserció sociola-boral.

● Foment d’interessos de superació personali canvi.

● Facilitació de l’autoconeixement de lescompetències transversals dels o les parti-cipants.

Accions● A nivell individual: seguiment de tutories

mensuals.● A nivell grupal: mòduls formatius, accions

de formació bàsica instrumental i laboral,així com d’acompanyament a la inserció.

Característica metodològica● Els grups d’intervenció són de caràcter

mixt, com a instrument de valoració da-vant la capacitat d’adaptació a situacionssociolaborals futures.

Eina de treball: fitxa d’avaluació dels conei-xements teòrics i pràctics concrets que s’hanadquirit en el mòdul.



25

5.3.1 Programa d’iniciació al món laboral. JARDINERIA

Unitats didàctiquesUD 1 Coneixement de les eines bàsiques i la

seva utilitatUD 2 Factors que intervenen en la vida de

les plantes. Sòl i tipus de sòlUD 3 Reproducció.UD 4 Identificació i aplicació de les plantes

de jardíUD 5 Les flors de cada estacióUD 6 Seguretat i higiene en els processosUD 7 Sensibilització en medi ambient

Desenvolupament de contingutsUD 1 Coneixement de les eines bàsiques i la

seva utilitatUD 2 Factors que intervenen en la vida de

les plantes2.1 El sòl2.2 Tipus de terra. PH2.3 Abonament i fertilització2.4 El clima2.5 L’aigua

UD 3 Reproducció3.1 Multiplicació sexual3.2 Germinació3.3 La sembra3.4 Multiplicació asexual o vegetati-

vaUD 4 Identificació i aplicació de les plantes

de jardí

4.1 Circuit pels diferents jardins de lazona

4.2 Estudi individual de cada planta.Interessos i aplicacions

UD 5 Les flors de cada estació5.1 Primavera5.2 Estiu5.3 Tardor5.4 Hivern

UD 6 Seguretat i higiene en els processosUD 7 Tècniques de recerca de feinaUD 8 Mòdul de medi ambient

Estris i eines de jardineris● 2 estaques per a plançons● 6 auletes (trasplantador) per a 10 cm de

diàmetre● 6 arpiots (aixadella de pues)● 6 xapos (aixadella)● 6 pales rodones (de paleta)● 6 pales quadrades● magallons mitjans● 6 rastells● 5 escombres de plàstic● 5 escombres de bruc● 2 regadores de 10 l o 12 l● 10 tisores ● corda● mànega de regar● 6 aixadelles petites (cardadora)● 10 tisores de mà (per podar arbustos)● 6 serres de poda● 2 plantadors



26

● 12 parells de guants de jardineria (suaus,no gruixuts)

● 3 tisores tallabardisses● 3 carretons

5.3.2 Programa d’iniciació al món laboralPINTURA

Unitats didàctiquesUD 1 Conèixer les eines i els materialsUD 2 Preparar superfícies de suportUD 3 Pintar superfícies de guixUD 4 Ensenyar a pintar façanesUD 5 Pintar amb pintures al temps i plàsti-

quesUD 6 Ensenyar com envernissarUD 7 Prevenció de riscos laboralsUD 8 Medi ambient

Desenvolupament de contingutsUD 1 Conèixer el nom i l’ús correcte d’eines

i materials UD 2 Preparació de superfícies de suport

2.1 Neteja i sanejament de les super-fícies per pintar

2.2 Tractament de les superfícies

2.3 Eines UD 3 Pintar superfícies de guix

3.1 Preparació de parets de guix 3.2 Preparació de diferents pintures i

einesUD 4 Pintar façanes

4.1 Saber muntar i desmuntar basti-des

4.2 Saber calcular superfícies 4.3 Utilitzar correctament estris i eines

de pintura UD 5 Pintar amb pintures al temps i plàsti-

ques5.1 Saber obtenir colors5.2 Utilitzar correctament les eines

de pintura5.3 Pintar superfícies amb pintures al

temps i plàstiquesUD 6 Aprendre a envernissar

6.1 Aplicar vernissos en fusta6.2 Saber tenyir6.3 Reconèixer i saber aplicar tints,

ceres...UD 7 Prevenció de riscos laboralsUD 8 Medi ambient



27

Llistat d’eines i estris● Escales de tisores d’alumini● Escala de fusta● Espàtules de guix● Espàtules d’enlluir● Brotxes● Pinzells rodons● Pinzells plans● Brotxes rodones● Rodets de pintura● Cubetes de pintor● Raspalls grama● Raspalls metàl·lics

5.4 Accions formatives d’acompanyament a lainserció

Es tenen en compte els interessos del grup i lesnecessitats més immediates. En tot moment estreballa a partir del nivell del grup i de lesdemandes que realitzen (sobre els interessos, elfuncionament, la localització...)

Es treballa amb guies urbanes i plànols dela ciutat, sempre amb el suport informàtic perelaborar d’eines de recerca de feina (currícu-lum, cartes de presentació i autocandidatu-ra... ), i també amb Internet (de cara a l’accésa ofertes de treball).

Pel que fa l’àmbit del mercat laboral, espretén donar a conèixer aspectes bàsics de lacultura del món laboral i resoldre els dubtesque puguin plantejar-se.

La finalitat d’aquests mòduls és proporcio-nar coneixement, habilitats i destreses quefacilitin la inserció laboral dels usuaris i lesusuàries del programa. Alhora, es treballa l’a-prenentatge d’hàbits sociolaborals i aspectesactitudinals, de manera que constitueixin ele-ments de millora de l’ocupabilitat dels usuarisi les usuàries. A més, els mòduls han estat ele-ments indicadors de la insertabilitat dels parti-cipants dins del mercat laboral.

Contingut del programa i trmporalitzacióUD 1 Coneixement de la ciutat: els barrisUD 2 Utilització dels mitjans de transport

públics: metro i autobús UD 3 Els serveis del territori: formatius,

sanitaris, ensenyament, lúdics, etc.

UD 4 Coneixement dels principals llocs ones pot buscar feina

UD 5 Coneixement dels mètodes i les tècni-ques necessàries per buscar feina

UD 6 Coneixement dels diferents tipus decontractes utilitzats en el mercat labo-ral: característiques. Saber què és unanòmina

UD 7 Aprendre com es pot mantenir un llocde treball

Desenvolupament de contingutsUD 1 Coneixement de la ciutat: els barris

1.1 Ubicació de Santa Coloma: el plà-nol

1.2 Els barris: On visc?1.3 Utilització de la guia urbana: On

sóc?UD 2 Utilització dels mitjans de transport

públics: metro i autobús2.1 El metro: plànol2.2 L’autobús: comunicacions dintre

de la ciutat i als voltantsUD 3 Els serveis del territori: formatius,

sanitaris, ensenyament, lúdics, etc. 3.1 Ubicació i manera d’arribar als

serveis municipals3.2 Tasques i funcionament dels ser-

veis3.3 Localització de recursos: Quins

serveis conec?UD 4 Coneixement dels principals llocs on

es pot buscar feina4.1 OTG. Quins serveis ofereix i qui-

nes són les seves funcions4.2 Mitjans de comunicació. Con-

ceptes d’oferta i demanda de tre-ball

4.3 Estructura i anàlisi d’ofertes idemandes de treball

4.4 Administració Pública. Què és icom es pot accedir a un lloc detreball a l’Administració

4.5 Borses de treball. Què són i comfuncionen

4.6 Amics, coneguts i familiars. Compoden ajudar-nos a trobar un lloc detreball

UD 5 Coneixement dels mètodes i les tèc-niques necessàries per buscar feina



28

5.1 El curriculum vitae. Què és i per aquè serveix

5.2 Trucades telefòniques. Com s’ha dedur a terme de forma correcta unatrucada telefònica: expressió oral

5.3 Entrevista de selecció. Què és.Com es desenvolupa i aspectesque cal tenir en compte en unaentrevista de selecció

UD 6 Coneixement dels diferents tipus decontractes utilitzats en el mercat labo-ral: característiques. Saber què és unanòmina.

UD 7 Aprendre com es pot mantenir un llocde treball7.1 Actituds valorades pels empresa-

ris7.2 Habilitats sociolaborals que s’a-

prenen desenvolupant una feina

Eines del mòdul formatiu laboral● 9 ordinadors● 1 projector de diapositives● 1 projector transparències● 1 màquina de filmar● 1 trípode● 1 televisor● 1 vídeo● 2 gravadores● 1 màquina fotogràfica● 1 paperògraf● 1 pissarra● taules de treball● cadires amb braços

5.5 L’itinerari del projecte Enganxa’t al treball

El projecte Enganxa’t al treball ha estat dissen-yat amb una fórmula d’intervenció flexible, quepermet adaptar les fases o moments de treballa les necessitats i les possibilitats de les perso-nes usuàries.

D’aquesta manera, obtenim trajectòries o iti-neraris diversos individualitzats, amb una rota-ció setmanal. Així, cada setmana 5 personess’incorporen al taller de jardineria i 5 més al depintura.

La majoria d’usuaris participen com a mí-nim en 2 tallers mensuals, encara que es pot

donar el cas d’alguns que, per la seva implica-ció en la resta d’activitats educatives, podenfer-ho 3 setmanes al mes.

En termes generals, l’itinerari per al projec-te es desenvolupa en cinc moments:

● Captació i derivació● Acolliment i informació● Itinerari formatiu● Inserció laboral● Seguiment individualitzat (aplicat al llarg de

tot el procés)



29El programa


Usuaris de serveis ocupacionals(Grameimpuls S.A.)

AltresAltres serveis, iniciativa

individual

Usuaris d’intervencions socioeducatives(Equip Prevenció

Drogodependències, Asaupam,

Aupam, Arpàong)

Assemblea «Cafè dels dimarts»(EPD, Asaupam, Aupam, Arpaong)

Llistat de participants(s’envia a Grameimpuls)

TUTORIES(Grameimpuls)

Entrevista, pla de treball

Incorporació

Itinerari formatiu

Derivació

Captació

Acolliment i informació

TALLER de teràpia de grup

(Asaupam, Arpaong)

PRÀCTIQUES D’OFICI

M. Jardineria

(Grameimpuls, Asaupam)

PRÀCTIQUES D’OFICI

M. Pintura

(Grameimpuls, Asaupam)

SESSIONS

Sostenibilitat

mediambiental

(Grameimpuls)

SESSIONS

Prevenció de riscos

laborals

(Grameimpuls)

TALLER d’informàtica

(Asaupam, Arpaong)

TALLER d’habilitats socials

(Asaupam, Arpaong)

TALLER sanitari

(Asaupam, Arpaong)

TUTORIES(EPD, Grameimpuls)


30

5.5.1 Captació i derivació inicials de cara a laincorporació dins el projecte

Les vies de captació són diverses. Principal-ment, es contacta amb els potencials partici-pants al projecte Enganxa’t al treball per mitjàdels diferents serveis o entitats que treballenamb persones afectades per drogodependèn-cies o per mitjà del Servei Local d’Ocupació.Així, les persones usuàries de l’Equip dePrevenció de Drogodependències (EPD),Grameimpuls, Asaupam, Aupa’m i Arpa ONGsón derivades a l’assemblea dels dimarts.Tanmateix, hi ha persones que assisteixen al«Cafè» per iniciativa pròpia.

En el marc de l’assemblea del «Cafè delsdimarts», les persones usuàries del projecteEnganxa’t al treball i altres persones subjectesd’intervenció socioeducativa per part de l’EPD,Asaupam, Arpaong i Grameimpuls acorden, enprimer lloc, la normativa bàsica per a la partici-pació en el projecte Enganxa’t al treball.

També en l’assemblea del «Cafè dels di-marts», a suggeriment del referent de l’EPD

(tutor de seguiment socioeducatiu) i en funcióde la participació en la resta d’intervencionssocioeducatives, s’elabora setmanalment elllistat de persones que accediran al projecte is’adjunta a Grameimpuls.

5.5.2 Acolliment i informació de cara a laincorporació dins la intervenció grupal

Les persones seleccionades en el marc de l’as-semblea del «Cafè dels dimarts» són derivadespel tutor de seguiment socioeducatiu de Gra-meimpuls (Centre de Motivació i OrientacióLaboral), on són rebudes pel tutor d’intervenciósociolaboral.

Aquesta persona es fa càrrec d’acollir lespersones usuàries (informació sobre la interven-ció) i fer una entrevista en la qual es recullenacuradament les variables que intervenen en lasituació de vulnerabilitat sociolaboral de la per-sona en concret (situació personal i familiar,experiència laboral, habilitats de partida...).

Aquestes informacions permeten dissenyarun pla de treball personalitzat i assentar el


PRÀCTIQUESEN EMPRESES

ACOMPANYAMENT A LA INSERCIÓ

(Grameimpuls, EPD)

PROSPECCIÓ D’EMPRESES(Grameimpuls)ITINERARI

FORMATIU

ITINERARIINSERCIÓ

Derivació a altres serveis DERIVACIÓ Derivació a ofertes laborals


31

punt de referència a partir del qual s’avaluaranels progressos en termes de capacitació laboralde les persones participants en el projecteEnganxa’t al treball.

5.5.3 Itinerari formatiu del projecte Enganxa’tal treball.

La intervenció amb les persones usuàries esrealitza per mitjà de diferents activitats:

● Els tallers Enganxa’t al treball ● Les simulacions de pràctiques d’ofici● Les sessions complementàries de formació

ocupacional

a.Els tallers Enganxa’t al treball Els monitors i les monitores d’Asaupam iArpaong (amb l’assessorament de l’EPD)duen a terme quatre tipus de tallers permitjà dels quals s’ofereix una formacióintegral en termes sociolaborals, socioedu-catius i sociosanitaris.

● Taller d’iniciació a la informàtica: motivaciói aprenentatge de noves formes de comuni-cació i entreteniment per mitjà d’Internet(cerca activa d’informació i ocupació), crea-ció de comptes de correu electrònic, elabo-ració de currículums, jocs telemàtics,redacció d’articles.

● Taller d’habilitats socials: canvi d’hàbits i deconducta i millora de la relació social permitjà de la capacitació en resolució de con-flictes, i treball sobre l’empatia i els com-portaments.

● Taller sanitari: informació sobre tracta-ments i novetats i responsabilització delconsum per mitjà d’activitats formativessobre el consum higiènic i el consum res-ponsable, i de cara a l’adhesió a tracta-ments (VIH, VHC).

● Teràpia de grup: resolució de problemesindividuals i grupals per mitjà d’activitatssobre relació grupal, resolució de conflic-tes i suport entre companys i companyes.

En cada un d’aquests tallers, a banda del’objectiu específic que es persegueix, estreballen de manera integrada l’aprenentat-ge instrumental bàsic (alfabetització), leshabilitats sociolaborals i la capacitació en

oficis. D’altra banda, al llarg de tot l’itinera-ri formatiu, es treballen transversalment elsaspectes de gènere.

Per tal que totes les persones usuàriesdel projecte tinguin l’oportunitat de passarper tots els tallers, cada dimarts de 9:30 a11:30 hores se n’imparteix un de diferent,amb una durada de 2 hores.

b.Les simulacions de pràctiques d’oficiEls monitors i les monitores d’Asaupam iArpaong també són els encarregats de dura terme les sessions de simulació de pràc-tiques d’ofici amb la col·laboració dels tèc-nics de Grameimpuls, en les quals s’ofe-reix formació ocupacional treballant alhoraels aspectes teòrics i aplicats de l’aprenen-tatge tècnic (capacitació en oficis).

Les persones usuàries poden participaren dos mòduls de simulació: el mòdul dejardineria i el mòdul de pintura. Ambduesintervencions es realitzen en espais públics,amb els recursos materials que ofereix elDepartament de Parcs i Jardins dels ServeisTerritorials de l’Ajuntament de SantaColoma de Gramenet.

Els mòduls tenen una durada total de 8hores, distribuïdes al llarg de la setmanaen dues hores diàries els dilluns, els di-mecres, els dijous i els divendres, de 9:30a 11:30 hores.Les accions dels mòduls consisteixen en:

● Restauració i condicionament de les zonesenjardinades (desbrossament i enjardina-ment de la zona).

● Cobriment del pintades i pintura d’espaiscomunitaris cedits per l’Ajuntament.

● Intervenció en el medi urbà i interaccióamb el veïnat.

I tenen dos objectius en paral·lel:

● Lluita contra l’estigmatització social de lespersones amb drogodependències: afavorirla transmissió d’una imatge positiva i so-cialment reconeguda de les persones queformen part d’aquest col·lectiu.

● Benefici per la comunitat: arranjament imillora de l’entorn urbà (parcs i jardins



32

municipals) i dignificació de zones ambdesavantatge.

c.Les sessions complementàries de formacióocupacionalEl monitors i les monitores de Grameim-puls, així com altres professionals convi-dats, han ofert puntualment sessionscomplementàries de formació ocupacio-nal. En aquestes sessions, en format detaller, s’ha impartit formació sobre altresaspectes genèrics que cal considerar enrelació amb la inclusió en el món labo-ral:

● Taller sobre prevenció de riscos laborals● Taller sobre sostenibilitat mediambiental● Taller d’acompanyament a la inserció

De cara a aprofundir i ampliar l’oferta for-mativa es realitzaran nous tallers sobre:«Drets i deures laborals», «Gènere», «Novestecnologies» i altres matèries que resultind’interès per a les persones usuàries delprojecte. Alhora, la temporalització d’a-questes sessions passarà a ser mensual,per tal que hi puguin passar totes les perso-nes usuàries del projecte.

En tots els casos, s’adaptaran els con-tinguts i l’estratègia comunicativa i de tre-ball a les persones usuàries. Per aquestmotiu, els impartiran un tècnic o una tèc-nica especialista del Centre de Motivació iOrientació Laboral de Grameimpuls o ex-tern, juntament amb el monitor o la moni-tora d’Asaupam.

5.5.4 La inserció laboralEls continguts de la fase relativa a la inserciólaboral real de les persones usuàries del projec-te Enganxa’t al treball consisteixen en:

● Prospecció d’empreses● Pràctiques reals a empreses● Acompanyament a la inserció

a.Prospecció d’empresesPer tal de facilitar la inserció laboral efec-tiva de les persones usuàries del projecteEnganxa’t al treball, els professionals de

Grameimpuls S.A. realitzen una prospec-ció d’empreses susceptibles d’acollir par-ticipants en pràctiques laborals reals.Aquesta tasca es duu a terme de formacontinuada al llarg de tot el procés i, abanda de la funció tot just esmentada, tétambé una utilitat en termes de sensibilit-zació empresarial.

b.Pràctiques reals a empreses Els acords específics amb les empreses esrealitzen (fins al moment) de manera indi-vidualitzada. És a dir, segons els resultatsdel seguiment socioeducatiu i sociolabo-ral, el tutor d’intervenció sociolaboral es facàrrec de presentar la proposta a l’empre-sa i a la persona usuària per tal d’arribar aun acord.

En cas que s’arribi a un pacte i a la for-malització d’un conveni de col·laboracióentre l’Ajuntament de Santa Coloma deGramenet i l’empresa per a la realitzacióde pràctiques, el tutor d’intervenció socio-laboral esdevé la persona de referènciaper a l’empresa.

c.Acompanyament a la insercióEl tutor d’intervenció sociolaboral tambées fa càrrec, juntament amb la resta d’a-gents (EPD, Asaupam, Arpaong, Grameim-puls), de l’acompanyament a la insercióefectiva que pugui tenir lloc com a conse-qüència d’aquestes pràctiques. Aquest acompanyament també es realitzaen els casos en què no s’ha arribat a unacord per fer pràctiques reals, però esvalora que la persona es trobi potencial-ment en condicions d’accedir al mercatlaboral normalitzat.

5.5.5 El seguiment de la intervencióAl llarg de tot el procés d’intervenció es realit-zen dos tipus de seguiment tutorial de manerapermanent i personalitzada, que permetenefectuar una avaluació continuada dels pro-gressos de les persones usuàries, més unseguiment grupal:

● Les tutories de seguiment socioeducatiu● Les tutories d’intervenció sociolaboral



33

● El seguiment grupal de l’assemblea del«Cafè dels dimarts»

a.Les tutories de seguiment socioeducatiuLes tutories de seguiment socioeducatiudepenen del professional de referència del’EPD, que es fa càrrec d’imbricar el procésde cada persona usuària dins del projecteEnganxa’t al treball amb el seguiment de laresta d’intervencions socioeducatives dequè és objecte i els professionals que hiparticipen (EPD, Asaupam, Arpaong).

b.Les tutories d’intervenció sociolaboralLes tutories d’intervenció sociolaboral sóna càrrec del professional de referència deGrameimpuls S.A., que fa el seguiment de la participació de cada persona usuàriaen relació amb el pla de treball que s’ha

acordat amb ella en el moment de l’acolli-ment. Aquest professional també és lapersona encarregada de fer l’acompanya-ment a la inserció i el seguiment de lespràctiques reals a empreses.

c.El seguiment grupal de l’assemblea del«Cafè dels dimarts»D’altra banda, cada dimarts de 16 a 18hores es fa també un seguiment grupal enel marc de l’assemblea del «Cafè delsdimarts» (8 hores al mes).

En aquest espai, les persones usuàries iprofessionals de la intervenció socioedu-cativa (EPD, Asaupam, Arpaong) avaluenels progressos dels grups setmanals d’u-suaris i s’estableixen els acords de funcio-nament necessaris per ajustar els aspec-tes que, eventualment, calgui reforçar.



35

l municipi de Santa Coloma deGramenet existeix una experièn-cia prèvia de treball altamentcoordinat entre l’Equip de Pre-

venció de Drogodependències de l’Ajunta-ment (Departament de Projectes Sectorials,Direcció Adjunta de Benestar Social, Àrea deServeis a la Persona) i les entitats especialit-zades en l’atenció i la prevenció de les dro-godependències.

Per aquest motiu, en la implementació delprojecte trobem diversos agents que, a bandadel personal del Centre de Motivació iOrientació Laboral (Grameimpuls S.A. Depar-tament de Promoció Econòmica, Ajuntamentde Santa Coloma de Gramenet), intervenen deforma paral·lela i consensuada amb relació alsaspectes que podríem considerar pròpiamentsocioeducatius:

● L’Equip d’Atenció a les Drogodepen-dències de l’Ajuntament de Santa Colomade Gramenet

● Associació d’Apoyo a Personas con Pro-blemas de Drogas (Asaupam) (www.asau-pam.info)

● Agrupació d’Usuaris i Professionals al vol-tant de l’Autobús de Metadona (Aupa’m)

● Associació para la Reinserció de Per-sones en Exclusió Social (Arpaong)(www.arpaong.org )

Del que s’ha dit més amunt es desprèn que,per comprendre la dinàmica del projecteEnganxa’t al treball en la seva complexitat ésnecessari exposar com s’imbrica amb el con-

junt d’intervencions de caràcter socioeducatiuadreçades a les persones en situació de riscper drogodependències.

Els organigrames que presentem a continua-ció sintetitzen el conjunt d’activitats que, enaquests moments, estan desenvolupant almunicipi de Santa Coloma de Gramenetl’Equip de Prevenció de Drogodependències,Asaupam, Aupa’m i/o Arpaong.

Activitats del projecte Enganxa’t al treball

Activitats complementàries al projecteEnganxa’t al treball

Equip de Prevenció deDrogodependènciesEPD, ASAUPAMASAUPAM, AUPAM, ARPAONG, EPDASAUPAM-AUPAM, ARAPAONG


Activitats complementàries alprojecte Enganxa’t al treball 6

a


36El programa


«Caf

è de

ls d

imar

ts»

Dim

arts

16

-18

h

(Asa

upam

, A

upa’

m,A

rpao

ng,

EP

D)

TUTO

RIE

S D

’IN

TER

VEN

CIÓ

SO

CIO

LAB

OR

AL

(CM

OL)

TUTO

RIE

S D

E S

EG

UIM

EN

T S

OC

IOE

DU

CAT

IU (

Ser

veis

Soc

ials

)

Rev

ista

Blu

es d

el M

etab

úsD

imar

ts 1

8-2

0 h

(Asa

upam

, A

upa’

m,

EP

D)

Act

ivit

ats

fora

del

cen

tre

No

cale

ndar

itza

t: f

utbo

l,

cong

ress

os,

equi

note

ràpi

a...

TALL

ER

S E

NG

AN

XA’T

(A

saup

am,

Arp

aong

)

• In

form

àtic

a

• H

abili

tats

soc

ials

• S

anit

ari

• Te

ràpi

a de

gru

p

Dim

arts

9:3

0-1

1:3

0h

AS

SE

MB

LEA

D

E S

EG

UIM

EN

T

Din

s de

l «C

afè

dels

dim

arts

»

(Aup

a’m

, A

saup

am,

Arp

aong

, E

PD

)

Dim

arts

16

-18

h

PR

ÀC

TIQ

UE

S D

’OFI

CI

(A

saup

am,

Arp

aong

)

•Jar

dine

ria

•Pin

tura

Dill

uns,

dim

ecre

s, d

ijous

i div

endr

es,

2 h

/dia

Talle

rs s

ocio

educ

atiu

sB

AD

dill

uns

i dim

ecre

s 18-

19:3

0 h

/ SCG

dim

arts

i di

jous

12-1

3:3

0

Inte

rven

ció

en m

edi o

bert

(E

PD, A

saup

am)

3 di

es/s

etm

ana

de 1

0-1

4 h

i 2 d

ies

de 1

8-20

h

Seg

uim

ent

de c

asos

(EPD

, Asa

upam

)

• Aco

mpa

nyam

ent la

bora

l i d

eriv

acio

ns

• Aco

mpa

nyam

ent ju

dici

al i

deriv

acio

ns

• Aco

mpa

nyam

ent sa

nita

ri i d

eriv

acio

ns

• Aco

mpa

nyam

ent fa

mili

ar i

deriv

acio

ns

Bus

Int

erm

unic

ipal

de

laM

etad

ona

(EPD

SCG

, Ser

veis

Soc

ials

BAD

i

Hos

pita

let , A

saup

am)

5 d

ies/

setm

ana

de 1

0-1

4:1

5

Ass

esso

ram

ent

lega

lC

ada

15

die

s, e

n el

«C

afè

dels

dim

arts

» (A

dsau

pam

)

Par

tici

paci

ó en

est

ruct

ures

fe

dera

tive

sD

imar

ts 1

8-2

0 h

Inte

rven

ció

fam

iliar

(EP

D)

Inte

rven

ció

en c

entr

es

peni

tenc

iari

s

Talle

rs s

anit

aris

1 m

ensu

al:

BA

D d

imec

res

18

-19

:30

h /

SC

G d

imar

ts

o di

jous

12

-13

:30

h

(Asa

upam

, A

upa’

m)


Act

ivit

ats

prin

cipa

ls i

com

plem

entà

ries

set

man

als

37El programa


Dill

uns

Pre

para

ció

pràc

tiqu

es d

’ofi

ci

Prà

ctiq

ues

d’of

ici

Rec

ollid

a de

pràc

tiqu

es d

’ofi

ci

Tuto

ries

del

pro

ject

e

Eng

anxa

’t a

l tre

ball5

Dim

arts

Pre

para

ció

de t

alle

rs

Talle

rs d

el p

roje

cte

Eng

anxa

’t

al t

reba

ll

Rec

ollid

a de

Tal

lers

Eng

anxa

’t

Tuto

ries

del

pro

ject

e

Eng

anxa

’t a

l tre

ball5

Dim

ecre

s

Pre

para

ció

de p

ràct

ique

s

d’of

ici

Prà

ctiq

ues

d’of

ici

Rec

ollid

a de

prà

ctiq

ues

d’of

ici

Tuto

ries

del

pro

ject

e

Eng

anxa

’t a

l tre

ball5

Dijo

us

Pre

para

ció

de p

ràct

ique

s

d’of

ici

Prà

ctiq

ues

d’of

ici

Rec

ollid

a de

prà

ctiq

ues

d’of

ici

Tuto

ries

del

pro

ject

e

Eng

anxa

’t a

l tre

ball5

Div

endr

es

Pre

para

ció

de p

ràct

ique

s d’

ofic

i

Prà

ctiq

ues

d’of

ici

Rec

ollid

a de

pràc

tiqu

es d

’ofi

ci

Tuto

ries

del

pro

ject

e

Eng

anxa

’t a

l tre

ball5

8:3

0h

9:3

0

10

:30

11

:30

12

:00

12

:30

13

:00

13

:30

14

:00

16

:00

17

:00

18

:00

19

:00

20

:00

Sen

se h

orar

i

defi

nit

Talle

r so

cio-

educ

atiu

SC

G1

Taller

san

itar

iS

CG

3

«Caf

è de

ls

dim

arts

»

(ass

embl

ea d

e

segu

imen

t) 1

Asse

ssor

amen

t

lega

l 2

Rev

ista

Blu

esde

l Met

abús

1

Talle

r so

cioe

duca

tiu

BA

D1

Reu

nion

s

part

icip

ants

en e

stru

ctur

es

fede

rati

ves4

Talle

r so

cioe

-

duca

tiu

BA

D1

Talle

r sa

nita

ri

BA

D3

Talle

r so

cio-

educ

atiu

SC

G1

Taller

san

itar

iS

CG

3

Inte

rven

ció

fam

iliar

Inte

rven

ció

en m

edi o

bert

/ S

egui

men

t de

cas

os /

Bus

Int

erm

unic

ipal

de

la M

etad

ona

Inte

rven

ció

en c

entr

es

peni

tenc

iari

sIn

terv

enci

ó fa

mili

ar

1.A

ctiv

itat

set

man

al /

2.

Act

ivit

at q

uinz

enal

/ 3

. A

ctiv

itat

men

sual

/ 4

. A

ctiv

itat

pun

tual

/ 5

. A

ctiv

itat

tra

nsve

rsal


38

6.1 «Cafè dels dimarts»

El «Cafè dels dimarts» és un espai que es duua terme des del 1995. Es tracta d’un espaihoritzontal d’ajuda mútua entre persones usuà-ries i exusuàries, que compta amb la participa-ció de professionals i que es realitza regular-ment tots el dimarts de 16 a 18 hores. Enl’actualitat, hi participen Aupa’m, Asaupam,l’Equip de Prevenció de Drogodependències iArpaong.

Pensat per donar cabuda i recursos a lespersones més deteriorades, està plantejat d’u-na manera molt oberta i flexible.

Dins de l’espai s’ofereixen diferents serveis:

● Reunió informativa de l’entitat● Assessorament jurídic● Assessorament i inserció laboral● Revista El Blues del Metabús, mitjà d’ex-

pressió del col·lectiu

Aquest espai, al llarg del temps, ha estatl’eix de treball base d’Aupa’m i d’Asaupam enels seus inicis. La implicació de professionalsen el projecte ha estat bàsicament no remune-rada, per bé que en ocasions s’ha vinculat aaltres projectes.

Estem parlant d’un espai de referència, pera usuaris, exusuaris, família i comunitat que,amb els anys d’experiència, s’ha consolidat

com un referent per al treball conjunt dinsl’àmbit de les toxicomanies.

Com a projecte socioeducatiu, els àmbitsd’actuació del «Cafè» són la lluita contra lapobresa i la discriminació, i la lluita per lainclusió social i per l’atenció i la prevenció delconsum de drogues i la sida. Els objectiusgenerals de «Cafè» són:

● Facilitar la incorporació social i laboral delcol·lectiu.

● Oferir una visió normalitzadora a la restade la comunitat.

● Impulsar l’autonomia de cada personaamb el suport de diferents professionals.

Com a objectius específics hi ha:

● Consolidar un espai setmanal de referèn-cia i reunió per a:

● persones usuàries de drogues● persones exusuàries de drogues● famílies afectades● resta de la comunitat● Fomentar la participació dels usuaris en el

disseny de l’espai, tant en les reunions iles activitats a realitzar, com en el mante-niment de la sala.

● Oferir informació i orientació social i sani-tària adequada a les seves demandes inecessitats.



39

● Derivar als serveis sociosanitaris i laborals.● Promoure canvis d’actitud que afavoreixin

l’abandonament del consum de drogues ipossibles actes delictius.

● Potenciar, conjuntament amb altres pro-grames i professionals de l’entitat, lesseves capacitats personals:● recerca activa de feina● gestió del temps lliure

● Donar orientació jurídica en tots els temesque ens puguin plantejar.

● Adquirir i practicar habilitats socials.

En termes operatius el «Cafè» comporta:

● Implicar els assistents en les reunions iamb el manteniment de l’espai.

● Posar en contacte els usuaris amb elsdiferents recursos i serveis.

● Coordinar i acompanyar els usuaris alsdiferents recursos que necessitin.

● Organitzar sortides i activitats lúdiques perconèixer altres realitats.

● Aconseguir plans d’ocupació.● Entrar al mercat laboral normalitzat.● Assessorar els diferents casos per un advo-

cat.● Respectar el torn de paraula.● Aprendre a gestionar les emocions, tant

les pròpies com les dels altres.● Escoltar les diferents opinions.

● Tenir empatia davant les diferents situa-cions.

6.2 Revista Blues del Metabús

És el mitjà d’expressió del col·lectiu i té unaperiodicitat de 4 mesos i una tirada de1.000 exemplars. Hi participen conjunta-ment Aupa’m, Asaupam i l’Equip de Preven-ció de Drogodependències. Les reunions detreball tenen lloc els dimarts a partir de les18:00 h.

La distribució es fa en recursos sanitaris,socials, associacions de veïns i veïnes i comer-ços de la ciutat.

Aquesta activitat té com a objectius:

● Potenciar la participació.● Formació general bàsica, lectoescriptura,

informàtica, etc.● Potenciar el treball en equip.● Denunciar mancances en el sistema en

general i en l’atenció a les drogodepen-dències en concret.

● Fer propostes de millora.

6.3 Activitats fora del centre

A més de les activitats en els recursos comuni-taris, des d’Aupa’m i Asaupam s’organitzensortides educatives i activitats d’oci i esport:

● Equinoteràpia● Futbol● Participació en fires d’entitats i congres-

sos● Cinema

Es planteja, com a objectiu d’aquestesactivitats, fomentar la cohesió de grup i larelació amb el seu entorn i amb altres grupsd’usuaris. En el cas de l’equinoteràpia, oferiruna activitat lúdica i educativa amb el con-tacte amb els cavalls. A més, es plantegenactivitats de participació en fires i congressosper augmentar la informació i la formació.



40

6.4 Assessorament legal

Asaupam compta amb un advocat que quinze-nalment (dimarts a partir de les 16 h) atén elscasos relacionats amb els aspectes legals delsusuaris, assessorant, derivant o fent intervenciódirecta en els casos que es consideren prioritaris.

6.5 Participació en estructures federatives

Tant Aupa’m com Asaupam i Arpaong partici-pen i formen part d’estructures federativescatalanes i estatals: la Plataforma prodrets deles persones directament afectades per lespolítiques de drogues i la Federació estatald’associacions de persones afectades per lesdrogues (FAUDAS).

L’objectiu principal d’aquesta participació ésintercanviar i aprendre altres experiències. Amés, es pretén que les persones que hi partici-pen augmentin els seus coneixements sobre elmón associatiu, sobre aspectes específics d’in-tervenció amb iguals, adquireixin una visió globalde la problemàtica de les drogues, adoptin unaposició activa i crítica i augmentin l’autoestima.

6.6 Tallers sanitaris

Aupa’m i Asaupam realitzen mensualment 2tallers sobre temes de salut, un a Badalona(dimecres a la tarda) i l’altre a Santa Colomade Gramenet (dimarts o bé dijous al matí). Elsassistents són becats amb 12 euros i solentenir una durada de 2 hores.

Aquests tallers estan enquadrat dins d’unprojecte anomenat FUA (Formació d’Usuaris enActiu) que segueix una metodologia de bola deneu, on es pretén la transmissió dels coneixe-ments adquirits en el seu grup d’iguals.

Els temes que es tracten són:

● Atenció i reanimació a sobredosis● Consells d’injecció higiènica● Sexe segur● Consums de cocaïna● Consum de psicofàrmacs (ansiolítics, anti-

depressius i antipsicòtics)● L’hepatitis

● Les coinfeccions (VIH i hepatitis C)● Adhesió a tractaments antiretrovirals● Policonsum de diferents substàncies● Alimentació i VIH

Tots aquests tallers tenen com a objectiumillorar la salut i potenciar la transmissió deconeixements entre persones usuàries.

6.7 Tallers socioeducatius

Cada setmana, Asaupam també realitza elstallers següents:

● A Santa Coloma de Gramenet (CentreCívic del Riu) tots els dimarts i dijous de12 a 13:30 h.

● A Badalona (Centre Cívic de Sant Roc)tots els dimecres de 18 a 19:30 h.

● A Badalona (Centre de Benestar Social dela Generalitat) tots els dilluns de 18 a19:30 h.

Tipus de tallers que es realitzen:

● Habilitats socials (comunicatives, de reso-lució de conflictes, etc.)

● Iniciació a la informàtica● Taller de manualitats● Relacions amb la comunitat● Motivació en la recerca de feina● Eines personals per mantenir la feina● Taller de consum responsable● Taller de drets i deures● Taller de jocs● Club de lectura● Cine fòrum

La realització d’aquests tallers setmanals noinclou cap compensació econòmica, i té com aobjectius: potenciar les habilitats personals peraconseguir una relació equilibrada amb elsseus entorns més pròxims i amb la resta de lacomunitat i, d’aquesta manera, afavorir unamillora en els seus processos de normalitzaciói una millora en la seva qualitat de vida.

El cine fòrum i el club de lectura volenpotenciar les habilitats de lectoescriptura iexpressió oral.



41

6.8 Intervenció en medi obert

L’Equip de Prevenció de Drogodependències iAsaupam realitzen un treball socioeducatiuen el medi obert, recollint demandes i neces-sitats del col·lectiu i fent derivacions alsdiferents recursos (socials, laborals, sanita-ris, etc.).

6.9 Seguiment de casos

Tant els educador i les educadores de l’Equipde Prevenció de Drogodependències com eld’Asaupam, juntament amb Grameimpuls, rea-litzen periòdicament (tots els divendres) el se-guiment individual dels participants en el pro-jecte.

6.10 Autobús Intermunicipal de la Metadona

L’Equip de Prevenció de Drogodependències del’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,els Serveis Socials de l’Ajuntament de Bada-lona i Asaupam treballen conjuntament enaquest recurs sanitari i social.

Tal com indica el nom, l’autobús és un ser-vei mòbil amb què es dispensa diàriamentmetadona en diversos punts dels municipis deSanta Coloma de Gramenet i Badalona.

6.11 Intervenció en centres penitenciarisL’Equip de Prevenció de Drogodependències iAsaupam intervenen amb les persones usuàriesde drogues que, havent-se detectat prèviamenten medi obert, es troben en situació de reclusió.

La tasca va adreçada al retorn d’aquestespersones a la comunitat, i consisteix a: fer unseguiment a la presó i mantenir la coordinacióamb els serveis de la ciutat i les famílies.

Un dels resultats obtinguts a partir de la fei-na de coordinació entre els professionals del’Equip de Prevenció de Drogodependències iAsaupam, juntament amb els i les professio-nals dels centres penitenciaris, ha estat laimplicació del Defensor del Ciutadà de SantaColoma Gramenet. Així, des del 2005 es duena terme unes jornades d’intercanvi impulsadesper aquesta institució, en les quals represen-tants dels principals serveis de la ciutat expo-sen als interns i els seus familiars els recursosde què poden disposar en sortir del centrepenitenciari.



43

l projecte Enganxa’t al treball esva desenvolupar del 15 d’octubrede 2006 al 31 d’octubre de2007 en el marc d’un projecte

europeu més ampli (Projecte Equal ESPAIS pera la motivació i la ubicació de persones ambdificultats en el mercat laboral), adreçat a lainserció laboral de persones en risc d’exclusiósocial. Els mesos de novembre i desembre de2007 es va donar continuïtat al projecteEnganxa’t al treball per mitjà d’un finançamentdel Departament de Treball i els Serveis Socialsde l’Ajuntament de Santa Coloma de Grame-net. Aquest segon projecte finalitzarà el junyde 2008, i en l’actualitat s’està desenvolupantgràcies al cofinançament entre el Departamentde Treball de la Generalitat, el Departament deSalut (Òrgan Tècnic de Drogodependències) il’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, iés gestionat per ASAUPAM i l’Empresa Mu-nicipal Grameimpuls S.A.

De cara a l’avaluació del projecte Enganxa’tal treball, cal diferenciar entre els objectiusfixats per a l’etapa del projecte ESPAIS i la pos-terior, tenint en compte també els diferentsaspectes en què incideix el projecte: alguns decaràcter pròpiament laboral, d’altres de tipussocioeducatiu i sociosanitari, i d’altres de tipuscomunitari.

En conseqüència, per tal de mesurar elsimpactes del projecte en cada un dels àmbits oaspectes a què va adreçada la intervenció,s’han elaborat indicadors específics.

Presentem en primer lloc els resultats delprojecte Enganxa’t al treball en el marc delProjecte Equal ESPAIS, que inclou els impac-

tes sobre la població usuària del projecte i l’a-valuació per part del personal tècnic.

A continuació, aportem una avaluació realit-zada per part de l’equip de Santa Coloma deGramenet, amb l’objectiu de mesurar elsimpactes de la intervenció en termes socioedu-catius. Per això s’ha dissenyat un qüestionariespecífic que s’ha passat a les persones quehan participat en el projecte

Finalment, es mostren els resultats del pro-jecte pel que fa als objectius previstos des delpunt de vista territorial i comunitari, que fanreferència a l’activitat realitzada en els espaispúblics.

7.1 Resultats del projecte Enganxa’t al treball enel marc ESPAIS

7.1.1 Metodologia d’avaluació en el marc delprojecte ESPAIS

L’avaluació del programa s’ha realitzat demanera continuada al llarg de tota la interven-ció, utilitzant com a paràmetres els factorssocioeducatius i laborals que s’esmenten acontinuació. Val a dir, però, que aquesta fou lanomenclatura consensuada en el marc del pro-jecte Equal ESPAIS.

El criteri d’avaluació d’aquests paràmetreses va determinar en quatre nivells d’assoli-ment: 1 (nivell molt carencial), 2 (nivell caren-cial), 3 (nivell adequat), 4 (nivell òptim).


Avaluació del programaEnganxa’t al treball 7

e


44El programa


Higiene i imatge personal

● Molt carencial: Els nivells d’higiene són totalment inadequats, no té cura de la seva imatgei presenta olor corporal.

● Carencial: Es detecta interès per millorar la seva imatge, però hi continua havent deficiències en la higiene.

● Adequat: Malgrat que té un nivell d’higiene acceptable, mostra manca de cura en la sevaimatge i indumentària personal.

● Òptim: Té totalment assolits els hàbits d’higiene i cura personal.

Iniciativa

● Molt carencial: Durant el desenvolupament de l’entrevista no realitza mai propostes.● Carencial: Solament realitza propostes i de manera esporàdica si té un suport extern

(dinamitzador).● Adequat: Malgrat que realitza propostes de manera espontània, necessita una aprovació

contínua.● Òptim: Realitza propostes de canvi amb decisió i seguretat.

Autonomia

● Molt carencial: Durant el desenvolupament de l’entrevista demostra dependència total delsagents externs en la realització d’accions per intervenir sobre la seva realitat.

● Carencial: Es mostra independent quant la planificació i l’execució d’accions una vegadarep reforç extern.

● Adequat: Es mostra independent en la planificació d’accions sense necessitat de reforç,però necessita suport extern en l’execució.

● Òptim: És totalment independent tant en l’execució com en la planificació.

Responsabilitat

● Molt carencial: No assumeix la realització de cap propòsit plantejat pels agents externs niper ell mateix.

● Carencial: Solament assumeix els propòsits si hi ha reforç.● Adequat: Malgrat no necessitar reforç, respon solament als propòsits o als plantejaments

realitzats pels agents externs. ● Òptim: Respon tant als propòsits personals com als plantejats pels agents externs.

Afany de triomf

● Molt carencial: Durant el desenvolupament de l’entrevista, no verbalitza cap interès percanviar de situació psicosocial.

● Carencial: Té interessos per canviar, però no els sap verbalitzar de manera coherent.

● Adequat: Malgrat tenir desitjos de canviar, no demostra constància en verbalitzar els seus interessos.

● Òptim: Té interessos per canviar i demostra constància en verbalitzar-los


45El programa


Assertivitat / Comunicació

● Molt carencial: Durant el desenvolupament de l’entrevista, manté una actitud molt poccomunicativa i ho fa de manera inadequada (agressiva o passiva).

● Carencial: Es comunica a partir de la demanda dels agents externs (dinamitzador o dinamitzadora), però de manera poc assertiva (agressiva o passiva), sense demostrar convicció.

● Adequat: Es comunica a partir de la demanda dels agents externs , però de maneraassertiva.

● Òptim: Es comunica de manera constant i interactiva, de manera assertiva (= s’enfronta ales seves pròpies conviccions).

Acceptació de normes

● Molt carencial: No accepta les indicacions dels agents externs i li costa assumir les normesque es plantegen.

● Carencial: Li costa acceptar la supervisió dels agents externs encara que acaba per assumirla norma plantejada mitjançant el reforç.

● Adequat: Assumeix la supervisió de l’agent extern, però esporàdicament no es fa càrrec dela totalitat de les normes plantejades.

● Òptim: No té cap problema per acceptar la supervisió i les normes plantejades per l’agent extern.

Motivació envers el treball

● Molt carencial: Rebutja tota proposta d’activitat i no vol participar en cap procés que millo-ri les seves possibilitats d’inserció.

● Carencial: Rebutja propostes d’activitat externa, però no de procés grupal.● Adequat: Accepta proposta d’activitat i accepta participar al procés grupal, malgrat que

necessita justificacions constants.● Òptim: Accepta amb facilitat participar en el procés grupal i en activitats externes que

poden millorar la seva trajectòria personal.

Dispersió

● Molt carencial: Demostra, durant el desenvolupament de l’entrevista, una total dispersió ifalta de concentració en l’acció.

● Carencial: Durant el desenvolupament de l’entrevista se situa eventualment en la tasca,però la resta del temps està dispers o dispersa.

● Adequat: La major part del temps se centra en l’entrevista, però de vegades necessita delreforç extern.

● Òptim: Se centra en la tasca sense necessitat de reforç extern.

Autoconcepte

● Molt carencial: Durant el desenvolupament de l’entrevista mostra un nivell de reconeixe-ment de recursos personals inadequat.

● Carencial: Adopta conductes infravaloratives/sobrevaloratives davant la resolució de situacions inferiors/superiors a les seves capacitats, encara que esporàdicament reconeixels seus recursos per poder abordar-la.


46

De forma complementària a les variablesamb què s’avaluà el projecte Enganxa’t al tre-ball com un mòdul més del projecte europeuEqual ESPAIS, també s’empraren altres parà-metres1 d’avaluació de les competències i leshabilitats sociolaborals:


● Adequat: Davant situacions amb dificultat, demostra esporàdicament respostes infravaloratives/sobrevaloratives i en situacions que es demana un repte personal manifestaeventualment respostes infravaloratives/sobrevaloratives.

● Òptim: Demostra seguretat i reafirmació de la seva conducta davant qualsevol situació, finsi tot en aquelles que impliquen un repte personal.

Control emocional

● Molt carencial: Desequilibri conductual davant situacions simples, amb una incontenció deresposta.

● Carencial: Davant situacions neguitoses aquesta persona presenta un nivell baix de contenció.

● Adequat: Utilitza la contenció de manera indiscriminada.● Òptim: Dóna respostes i plantejaments equilibrats d’acord amb les situacions generades.

Flexibilitat

● Molt carencial: Dificultat d’adaptació als canvis amb respostes d’angoixa o agressivitat.● Carencial: Dificultat d’adaptació als canvis, però amb conducció s’eviten respostes negati-

ves (angoixa o agressivitat).● Adequat: Té facilitats per adaptar-se als canvis encara que demostra cert ressentiment.● Òptim: Aquesta persona s’adapta als canvis sense demostrar cap tipus de

ressentiment.

Disponibilitat

● Molt carencial: Rebutja tota proposta d’activitat i procés grupal.● Carencial: Rebutja tot tipus d’activitat externa, però accepta participar en el procés grupal.● Adequat: Necessita constants justificacions per acceptar participar en activitats externes i

al mateix procés grupal.● Òptim: No té cap problema per acceptar la realització d’activitats externes que potenciïn la

seva integració.

1. En alguns casos, les variables coincideixen amb els paràmetres emprats en el marc del projecte ESPAIS.


47

El procés d’avaluació es va plantejar com uncontinu emmarcat dins de l’itinerari d’interven-ció que definia el programa. Així, es realitzaren


Àmbit Variables

● Seguretat personal - Control emocional- Flexibilitat davant els canvis

● Implicació en el procés - Responsabilitat- Acceptació del rol d’autoritat- Disponibilitat- Acceptació de normes

● Competència personal - Autonomia- Afany de triomf (interès)- Iniciativa

● Nivells d’integració sociolaborals - Col·laboració grupal (treball en equip)- Acceptació de rols de grup- Imatge personal- Comunicació grupal

● Desenvolupament de tasques laborals - Nivells de coherència acció/resultats- Responsabilitat del material laboral- Nivells de dispersió- Assimilació de continguts

● Diagnòstic inicial El diagnòstic inicial determina el disseny provisional del pla individual de treball amb l’usuari en el moment d’incorporar-se al programa, a partir de la informació recollida durant les primeres entrevistes del procés.

● Avaluació periòdica Periòdicament, els professionals que executen l’acció realitzen una avaluació dels resultats obtinguts després d’impartir les unitats didàctiques formatives, i també duen a terme supervisions grupals i activitats complementàries que s’engloben dins del marc d’intervenció del programa.

● Fitxa d’avaluació Enregistrament dels resultats de l’avaluació en la fitxa d’avaluació de cadascun dels usuaris i les usuàries que participen en l’acció. Aquesta fitxa d’avaluació és una eina molt important,


48El programa


ja que permet visualitzar els resultats globals del procés: accions formatives, accions de supervisió grupal, així com les activitats complementàries i de dinamització. En aquest sentit, els seguiments individuals mensuals incideixen sobre els aspectes carencials resultants de l’avaluació, els quals van ser definits inicialment en el pla individual i marquen les pautes d’intervenció sobre l’usuari dins del programa.

● Revisió del pla individual d’intervenció Un cop finalitzat el termini establert, i a partir dels resultats demostrats durant l’execució de les activitats del programa, es revisa el pla individual d’intervenció que s’havia dissenyat inicialment.

● Coordinacions d’equip Coordinacions d’equip per revisar i modificar, si es considera necessari, línies d’actuació en consonància amb els resultats de les accions planificades i realitzades.

● Valoració mensual Realització d’una valoració mensual que globalitzi la resposta de l’usuari davant les intervencions executades.

● Comunicació dels resultats Comunicació dels resultats en reunions de coordinació amb els diferents referents de l’usuari en atenció primària, o altres serveis, com a mitjà de reflexió per elaborar línies estratègiques d’intervenció o modificar les creades.

● Avaluació permanent Avaluació permanent de les estratègies d’actuació del programa per part de l’equip tècnic, dins d’un marc metodològic d’acció-investigació.

reunions setmanals de coordinació de l’equip,per tal de realitzar un seguiment de l’evoluciódel programa i dels usuaris i les usuàries quehi participen.

Tota aquesta avaluació i seguiment parteixd’un pla individual que es realitza en l’entrevis-ta d’acollida.

Altres indicadors d’avaluació:

● Nivell d’assistència● Nombre de persones que realitzen pràcti-

ques● Nombre de contractes o persones inseri-

des

7.1.2 Participació en el marc del projecte ESPAISLes característiques de les persones que hanparticipat en el projecte Enganxa’t al treball enel marc del Projecte europeu Equal ESPAIS


49El programa


De les 58 persones que reunien les condi-cions per participar en el projecte Enganxa’t altreball, 2 foren derivades a altres mòduls deformació dins el mateix projecte Equal ESPAIS.

Així, de l’octubre de 2006 a l’octubre de2007 participaren efectivament 56 persones enel mòdul Enganxa’t al treball com a beneficiarisd’ESPAIS amb el Perfil 10, corresponent a:

«Persones amb dependència de substànciesaddictives. Residència en barri d’alt atur enles llars. Sense parella. Malaltia diagnostica-da que dificulta l’accés al món laboral.Nivell d’estudis baix. Nivell de català i/ocastellà incomplet. Coneixement d’informà-tica nul o baix. Sense ingressos propis oamb ingressos derivats de prestacions.Sense experiència laboral o amb experiènciade menys de 6 mesos. Sense qualificaciólaboral, aturat o aturada».

D’aquestes persones, 1 va realitzar pràcti-ques en empreses, 6 van ser derivades a plansd’ocupació, 2 es van inserir laboralment i 42van finalitzar el projecte Enganxa’t al treballcom a mòdul específic del projecte ESPAIS.

Com s’ha comentat més amunt, bona part deles persones que van participar en el projecteEnganxa’t al treball dins d’ESPAIS han continuaten el nou marc del projecte del Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya.

Usuaris i usuàries

Total 58 100%

Sexe

Dones 16 28%Homes 42 72%Total 58 100%

Edat

Menors de 25 anys 1 2%De 25 a 34 anys 21 36%De 35 anys o més 36 62%Total 58 100%

Població

Santa Coloma de Gramenet 35 60%Badalona 21 36%Altres 2 3%Total 58 100%

Nivell d’instrucció

Cicle formatiu grau mitjà 1 2%Estudis primaris 19 33%Estudis primaris sense finalitzar 26 45%Estudis secundaris 2 3%Estudis secundaris sense finalitzar 2 3%Estudis universitaris sense finalitzar 1 2%Formació professional 2 3%FP1 3 5%Ns/nc 2 3%Total general 58 100%

Dependència de prestacions

Beneficiaris i beneficiàries socials 44 76%No beneficiaris 14 24%Total 58 100%

Tipologia de prestacions

Atur 3 7%Excarceració 3 7%PNC 30 68%En tràmits PNC 1 2%RMI 7 16%Total beneficiaris i beneficiàries 44 100%

(http:// equal.ccbcnes.org/) es poden resumir enles taules següents.


50

7.1.3 Resultats de l’avaluació en el marc delprojecte ESPAISL’avaluació del projecte Equal ESPAIS es vaorganitzar per mitjà de diverses estratègies:

● Comparativa de l’entrevista realitzada alsparticipants o les participants en el momentd’incorporar-se en el projecte, amb l’entre-vista realitzada a la sortida del projecte.

● Qüestionaris de valoració de les diferentsactivitats realitzades al llarg del projecte.

● Evolució de les habilitats sociolaborals alllarg del projecte.

Aquestes metodologies es van aplicar alsparticipants o les participants de cadascundels perfils d’exclusió social amb els quals esva intervenir (com s’ha dit, les persones usuà-ries del programa Enganxa’t al treball es vanclassificar sota el perfil 10).


L’anàlisi dels resultats del projecte ESPAISes féu a partir d’una mostra del 25% d’usuarisi usuàries en la valoració de les entrevistes ini-cial i final i d’un 30% de qüestionaris en lavaloració de les activitats (percentatges ponde-rats).

La valoració de les entrevistes inicial i finales realitzà per perfil d’exclusió, intentantmantenir el criteri de primacia femenina.Donada la majoria masculina en els grups depersones que han participat en el programaEnganxa’t al treball, la mostra del perfil 10finalment quedà constituïda per 12 persones(8 homes i 4 dones).

7.1.4 Contrast entre entrevista inicial i finala.Dependència de prestacions

De les 12 persones de la mostra, el 54%depenien de prestacions a l’inici del pro-jecte i aquesta xifra havia augmentat al62% en finalitzar la intervenció. Aquestavariació correspon a la persona que es tro-bava en tràmits per sol·licitar una invali-desa que, finalment, li fou atorgada.

La mateixa circumstància que s’acabad’esmentar queda reflectida en la gràficasegüent2. Tal com es pot observar, no hi hahagut variacions substancials en termes dedependència, i la distribució de la mostraés força representativa del total de partici-pants a Espais: un 15% de les personeseren perceptores de RMI; un altre 15%rebien pensions per invalidesa (en finalit-

Resultats en termes laborals

Inserció laboral 9 16%No-inserció laboral 47 84%Total 56 100%

Inserció laboral

Inserció en plans d’ocupació 6 67%Inserció en el mercat lliure 2 22%Pràctiques en empreses d’inserció 1 11%Total 9 100%

Motius de no-inserció

Finalització del programa Enganxa’t en el marc ESPAIS 42 78%Ingrés a presó 1 2%Hospitalització 1 2%Defunció 3 6%Total 47 100%

Inicial Final

Ajuntament Santa Coloma de Gramenet – Grameimpuls S.A.

Sí

No

Situació econòmica Prestacions

75

4

8

2. Cal tenir en compte que, malgrat que la mostra fou de 12 persones, hi ha preguntes en les quals una persona es pot ubi-

car en només una o diverses opcions de resposta. Per aquest motiu, la suma d’opcions en algunes de les gràfiques que

apareixen en números absoluts no es correspon amb el nombre total de participants en la mostra.


51El programa


zar, un 23%); un 15% més, un altre tipusde prestacions, i un 8%, prestació peratur.

b.Adquisició de coneixementsEl punt de partença en termes de forma-ció dels usuaris i les usuàries del mòdulEnganxa’t al treball era força baix, cosaque explica, en part, que la proporció depersones que manifesten haver experi-mentat una millora en els seus coneixe-ments idiomàtics sigui molt limitada (un8%, que correspon a 1 única persona dela mostra).

Les persones que han participat en elprojecte Enganxa’t al treball com a mò-dul d’Espais eren persones d’origenautòcton i partien d’uns nivells formatiusforça baixos. Això explica que, com s’ob-serva en la gràfica següent, només un8% (que correspon a una única personade la mostra) hagi millorat el coneixe-ment de la llengua castellana (llenguavehicular de la majoria de participantsdel perfil 10). Per contra, el 31% (4 per-sones) han millorat en llengua catalanaarran de la participació en el projecte.

Quant als coneixements d’informàtica,un 25% consideren que els han millorat,mentre que el 75% no declaren haverobservat cap modificació. Val a adir queen aquest col·lectiu, a diferència dels par-ticipants en altres mòduls i perfils d’Es-pais, hi havia persones que ja coneixien ifeien ús d’Internet, que ha estat un delsrecursos sobre els quals s’ha posat mésèmfasi.

c.Experiència laboral i actitud davant larecerca de feinaEls resultats de la mostra avaluada indi-quen que cap de les persones entrevista-des reconeix haver experimentat unamillora en la seva experiència laboral. Ésplausible que aquestes respostes tinguin aveure amb el fet que a l’inici de l’acció el100% ja havien treballat. Val a dir, però,que en finalitzar-la 2 persones s’havienocupat en l’economia submergida i nomésuna havia estat reconeguda contractual-ment.

Pel que fa a l’actitud davant la recercade feina i al tipus de feina buscada, s’ob-serva una tendència a concretar millor la

Altres

Invalidesa

PIRMI

Ajut familiar

Atur

Inicial Final

Situació econòmica Prestacions



2

2

201

2

3

201

FormacióMillora de coneixements idiomàtics

8 %

si

no

92 %


FormacióMillora de coneixements d’informàtica

25 % si

no

75 %


Experiència laboral

100 % si


52

demanada en un tipus de feina determi-nat, i la davallada de la indiferència. El67% de les persones de la mostra concre-taven una oferta de treball en l’entrevistainicial, i en finalitzar l’itinerari aquest per-centatge ha augmentat fins a un 83%.Aquestes dades concorden amb els resul-tats expressats en l’apartat següent.

D’altra banda, sembla haver augmentatla percepció de les pròpies capacitats.Quant a l’acceptació de qualsevol tipus defeina, el percentatge augmenta d’un 92%a un 100%, sempre que aquesta no afec-ti la seva salut.

Pel que fa a les dificultats de recercade feina, inicialment un 17% atribuïendificultats d’inserció a l’edat (perquè esconsideraven massa grans); un 25%, a lamanca de formació; un 42%, a la mancad’ofertes; un 8%, a les condicions inade-quades de les ofertes, i un 42%, al seuestat de salut precari. Finalment, el 17%atribueixen com a dificultat d’inserció l’e-dat (perquè es consideraven massa grans);un 8%, a la manca de formació, i un altre8%, a la imatge personal.

d. Situació laboralTal com s’ha esmentat més amunt, unapart de les persones de la mostra hansofert modificacions en la seva situacióeconòmica envers la situació laboral, deles quals: 2 s’han incorporat en l’economiasubmergida (mantenint les prestacions quecobraven a l’inici del projecte) i una altrade forma contractualment reconeguda.

D’altra banda, mentre que al principi delprojecte cercaven feina el 44%, en aca-


bar-lo aquest percentatge havia augmentatfins al 55%.

S’observa una variació important en eltipus de recursos emprats a l’hora de cer-car feina, que revelen un augment de laseguretat i una major adequació entre lesestratègies i les condicions objectives delmercat laboral.

Així, en un principi, un 8% (1 persona)utilitzava la família; un 42%, l’oficina del’OSOC; un 33%, els anuncis a la premsa;un 25% enviaven currículums a empre-ses, un altre 33% buscaven ofertes en laborsa de treball de Grameimpuls i un17% utilitzaven l’associació AUPAM coma intermediària.

Finalment, un 17% utilitzen la família,un 17% miren anuncis a la premsa, un33% envien currículums, un 8% visitendirectament empreses, un 25% utilitzenla borsa de treball de Grameimpuls i un33% empren l’associació AUPAM com aintermediària.


Situació laboralCanvi de la situació econòmica a partir

de la participació en el projecte

25 % sí

no

75 %


Situació laboralRecerca de feina

56 % inicial

final

44 %


Situació laboralRecursos utilitzats per trobar feina

Familiars

Oficina OSOC

Anuncis a la premsa

Enviar currículums

Visitar empreses

Preparar oposicions

Borses de treball

Altres

Inicial Final


53

Tal com s’ha especificat, el 100% de lespersones que han participat en el mòdulEnganxa’t al treball dins del projecte Espaishan percebut una beca com a ajut compen-satori. Probablement per aquest motiu,absolutament tots els usuaris o usuàriesconsideren que els han resultat útils i elgrau de satisfacció també és força elevat.

e. Disponibilitat laboralInicialment, el 100% de les personesestaven disposades a treballar, mentre queen finalitzar el projecte aquesta quantitats’havia reduït al 83%. Els motius d’a-questa disminució tenen a veure ambraons familiars (8%, 1 persona) i ambraons econòmiques de dependència de laxarxa social (un altre 8%, 1 persona).Però en termes generals, els elements queinterfereixen més en la disposició d’aques-tes persones a l’hora de plantejar-se treba-llar són l’estat de salut precari i motiusfamiliars.


Pel que fa a la disponibilitat horària, ini-cialment un 17% manifestaven preferèn-cia per una jornada intensiva; un altre17%, per una jornada partida; un 8%, peruna jornada parcial, i un 67% manifesta-ven que acceptarien qualsevol horari.Finalment, un 8% mostren preferència peruna jornada intensiva; un altre 8%, per unaparcial, i un 83% estan disposats a treba-llar amb qualsevol horari.

Quant a la disponibilitat geogràfica ini-cial, un 8% només treballaria a la mateixalocalitat, un altre 8% ho faria en poblacionsdel voltant, un 50% es traslladarien per total’àrea metropolitana, el 17% per tota la pro-víncia de Barcelona i un altre 17% estariendisposats a treballar en altres països.Finalment, un 33% estan disposats a treba-llar per tota l’àrea metropolitana; un 58%,per tota la província de Barcelona i nomésun 8% (1 persona) ho faria en altres països.

Pel que fa a les pretensions econòmiquesinicials, un 25% no sabien quant desitja-rien cobrar, un 17% exigien entre 450 i600 ?, un 42% declaraven que demanarienun sou que oscil·lés entre els 600 i els 900? i un 17% exigirien no menys de 900 ?.Finalment, un 8% treballaria per un souentre 450 i 600 ?, un 33% ho farien peruna quantitat que oscil·lés entre els 600 iels 900 ?, un 17% no acceptarien menysde 900 ? i un altre 17% ho farien segonsconveni (sempre que no afectes la sevaprestació no contributiva).


Situació laboralUtilitat de les ajudes econòmiques del projecte

sí

100 %


Situació laboralGrau de satisfacció respecte a les ajudes

Valoració grau 1

Valoració grau 2

Valoració grau 3

Valoració grau 4

0 1 2 9

DisponibilitatMotius per mantenir la no-disponibilitat per treballar

Altres

Econòmics

Malaltia o estatde salut precari

Llar

Familiars

Personals

0 0,5 1 1,5 2 2,5



54

7.1.5 Valoració de les activitatsEn el marc del projecte Equal Espais es va rea-litzar una valoració de les activitats realitzadesper part d’una mostra de 60 usuaris o usuàries(30% de participants). En el perfil 10(Enganxa’t al treball), la valoració s’ha realitzatamb 12 persones.


Nomenclatura Nom de l’activitat Descripció de l’activitat

1.2

1.3

*1.4

*1.5

2.3

Sessions individuals d’au-toconeixement

Sessions grups amb matei-xos factors d’exclusió

Taller de vídeo

Taller d’aproximació entrecol·lectius

Aprenentatge instrumentalbàsic

Sessions tutorials indivi-dualitzades que comportenun acompanyament a lapersona usuària al llarg detot el programa.

Sessions de reforç de lapròpia conscienciació dela persona usuària i l’auto-coneixement a partir demetodologies eminent-ment visuals, com ara elfotollenguatge.

Sessions d’autofilmació perreflexionar sobre els factorsd’exclusió i treballar sobreles pròpies conductes, habi-litats socials i d’altres.

Sessions de trobada ambpersones usuàries d’altresentitats de cara a conèixeraltres col·lectius d’exclusiói fomentar l’ajuda mútuades de diferents realitats.

Sessions d’aprenentatgecomplementari sobreconeixements bàsics dellengua i matemàtiquesaplicades a la formaciótècnica específica.

*. Aquestes activitats s’han desenvolupat al llarg del programa, però no s’han tingut en consideració a l’hora de ser avalua-

des, ja que s’han treballat de manera transversal i era difícil que l’alumnat les valorés.


55

L’alumnat ha valorat els aspectes següentsper a cadascuna de les activitats:

● Continguts: si els continguts de l’activitatserveixen per aconseguir un millor accés almón laboral.

● Valoració personal: es valora l’interès de l’u-suari o la usuària per l’activitat.

● Material: s’avalua la qualitat i la utilitat delmaterial utilitzat en cada activitat.

● Valoració global de l’acció: valoració subjec-tiva de la persona beneficiària envers l’acti-vitat en conjunt.

● Valoració general: valoració, per part de lespersones beneficiàries, dels aspectessegüents:

a. De totes les activitats que s’han realit-zat al projecte, quina ha resultat mésútil de cara a la inserció sociolaboral?Hi ha alguna activitat o tema que espodria haver treballat més?

Com es pot apreciar en la gràfica següent,els tallers de capacitació professional hanestat l’activitat que les persones usuàriesdel projecte Enganxa’t al treball han consi-derat de més utilitat (93%), alhora, al 80%els hagués agradat poder-hi dedicar més


temps. La resta d’activitats han estatescassament valorades per la majoria deles persones enquestades, a excepció deles sessions de realització personal: enaquest cas, si bé el 33% consideren queha estat l’activitat més útil per a ells oelles, només un 7% opinen que s’hi hau-ria d’haver dedicat més temps.

Nomenclatura Nom de l’activitat Descripció de l’activitat

2.4

2.5

2.6

Aprenentatge tècnic

Àmbit d’inclusió laboral

Àmbit de realització personal

Sessions d’aprenentatgetutelat d’un ofici (s’in-clouen les estades de pràc-tiques en empreses).

Sessions on es treballendiversos aspectes relacio-nats amb el mercat laboralde cara a aconseguir unmillor procés d’inserciódels usuaris i les usuàries.

Sessions on es treballenaspectes personals i rela-cionals (hàbits i actituds)de cara a aconseguir unmillor procés d’inserciódels usuaris i les usuàries.


Activitat a la qualt’hauria agradatdedicar méstemps

Activitat més útil

1,2

1,3

2,3

2,4

2,5

2,6 7 %

7 %7 %

7 %7 %7 %7 %7 %

33 %

80%93%

13 %


56

b. S’ha motivat envers la formació? Ienvers la recerca activa de feina?

De les persones que han conformat la mos-tra de participants en el projecte Enganxa’tal treball dins d’Espais, el 93% declarenque es troben motivats i motivades per con-tinuar formant-se, però només un 73%manifesten estar motivats pel que fa a larecerca de feina.

Entenem que la motivació quant a la for-mació pot estar directament relacionadaamb la tasca desenvolupada al llarg del pro-jecte en habilitats sociolaborals i l’adquisi-ció de coneixements instrumentals bàsics.D’altra banda, el fet que un 27% de perso-nes declarin no sentir-se motivades per tre-ballar concorda amb les limitacions perqüestions d’estat de salut precari, expressa-des ja en l’entrevista inicial per una partdels participants.

c. Les diferents accions realitzades hanproporcionat recursos, coneixements ieines noves que afavoreixen la recercaactiva de feina? O t’han servit per incre-mentar les possibilitats d’aconseguiruna feina?

A diferència de la resta de perfils amb quès’ha treballat en el projecte Equal Espais,només el 53% de les persones avaluadesdel perfil 10 consideren que les accionshan servit per millorar les seves possibilitatsd’inserció. Entenem que aquesta respostaté a veure amb les característiques pròpiesdel perfil i el punt de partida d’aquests


usuaris i usuàries: persones amb drogode-pendències presents o passades, amb undeteriorament molt marcat de les condi-cions de vida i de salut, amb una nul·la omolt escassa experiència en els àmbits dela formació i laboral.

Si analitzem aquesta dada per mitjà delsresultats obtinguts amb el contrast de l’en-trevista inicial amb la final es reforçaaquesta valoració. Recordem que, en elmoment inicial, els participants considera-ven com a condicionants per a la sevainserció la manca d’experiència i formació,i que, en finalitzar les accions, aquests fac-tors eren valorats en menys grau.

D’altra banda, el 60% consideren queel programa ha proporcionat coneixe-ments, recursos i eines que afavoreixenla seva recerca de feina. Aquesta valora-ció positiva es pot relacionar amb lamillora de les habilitats sociolaborals engeneral: els participants són conscientsque han millorat els seus coneixements ihan assolit una major presa de conscièn-cia en relació amb les seves dificultatsd’inserció.

d. Al llarg del programa hi ha hagut algunfactor que ha dificultat l’assistència?

El 80% no han tingut problemes per assis-tir a les activitats, a excepció de les relacio-nades amb l’estat de salut (20 %). Cal teniren compte que totes les persones del perfil10 han rebut un ajut econòmic per tal depoder participar en el projecte.


57

Les afirmacions precedents es podenvisualitzar amb les gràfiques següents:


Dificultats d’assistènciaa les activitats

Utilitat de les activitatsper trobar feina

Adquisisició de recursosper a la recerca de feina

Motivació vers larecerca de feina

Interès versla formació

7 %7%

33 %43 %

53 %80 %

20 %

23 %73 %

60 %

93 %

sí

no


1.2 Sessions individualsd’autoconeixement

Inadequat

Regular

Bo

Molt bo

Valoraciópersonal

Valoracióglobal

Continguts Material

27

% 40

%3

3%

20

% 47

%3

3%

27

%6

7%

7% 13

% 47

%4

0%


1.3 Sessions grupals mateixosfactors d’exclusió

Inadequat

Regular

Bo

Molt bo

Valoraciópersonal

Valoracióglobal

Continguts Material

33

% 60

%7

% 20

% 47

%3

3%

40

%5

3%

7% 13

%5

3%

33

%


Inadequat

Regular

Bo

Molt bo

Valoraciópersonal

Valoracióglobal

Continguts Material

33

% 60

%7

% 20

% 47

%3

3%

40

% 60

%0

% 13

%5

3%

33

%


Inadequat

Regular

Bo

Molt bo

Valoraciópersonal

Valoracióglobal

Continguts Material

20

%6

0%

20

% 47

%3

3%

33

% 60

%

13

%5

3%

33

%

20

%

7%



58El programa


D’altra banda, cal destacar que els a factorsque han dificultat l’assistència a les activitatdes del punt de vista dels professionals quehan participat al projecte han estat els proble-mes o les situacions legals d’algunes personesque volien incorporar-se al programa (manca depermís de residència, dificultats per a la reno-vació del DNI, etc.).

7.1.6 Adquisició d’habilitats sociolaboralsTal com ja s’ha comentat, les puntuacionsemprades per quantificar els diferents nivellsd’assoliment de capacitats eren: 1 (nivell moltcarencial), 2 (nivell carencial), 3 (nivell ade-quat), 4 (nivell òptim). D’acord amb aquests cri-teris, els resultats del grup de persones que vanparticipar al projecte Enganxa’t al treball el2007 foren:


2.5. Àmbit d’inclusió laboral

Inadequat

Regular

Bo

Molt bo

Valoraciópersonal

Valoracióglobal

Continguts Material

27

% 47

%

20

% 47

%3

3%

33

% 60

%

13

%5

3%

33

%

27

%

13

%


2.6. Àmbit de realització personal

Inadequat

Regular

Bo

Molt bo

Valoraciópersonal

Valoracióglobal

Continguts Material

27

% 47

%

20

% 47

%3

3%

27

%6

0%

13

%5

3%

33

%

27

%

13

%

Habilitats sociolaborals

Inicial Final VariacióHigiene i imatge personal 1,5 1,7 0,20Iniciativa 1,8 1,9 0,10Autonomia 1,5 1,7 0,20Responsabilitat 1,6 1,8 0,20Afany de triomf 1,4 1,6 0,20Assertivitat/comunicació 1,7 1,9 0,20Acceptació de normes 1,7 2,1 0,40Motivació envers el treball 1,4 1,75 0,35Dispersió 1,5 1,75 0,25Autoconcepte 1,6 1,9 0,30Control emocional 1,6 2 0,40Flexibilitat 1,7 1,8 0,10Disponibilitat 1,4 1,9 0,50


59

Des d’una òptica general es pot afirmar que hiha hagut millores en les habilitats sociolaboralsd’aquest perfil. La variació mitjana ha estat de0,26 punts, però cal tenir en compte el nivell de partida dels participants en el projecte.


En termes interpretatius, resulta més signifi-catiu avaluar la qualitat de les millores que nopas la quantitat. Així, les variables en què aques-tes millores han estat més significatives són (perordre d’increment):

● Disponibilitat (variació de 0,50 punts)● Control emocional i acceptació de normes ● Motivació envers el treball (variació de 0,35

punts)● Autoconcepte (0,30 punts)

Per contra, les variables en què la millora haestat menys significativa han estat: Iniciativa iFlexibilitat (ambdues amb una variació de 0,10punts).

7.2 Resultats del projecte Enganxa’t al treballen termes socioeducatius

7.2.1 Metodologia d’avaluació socioeducativaPer a l’avaluació dels aspectes pròpiamentsocioeducatius del projecte Enganxa’t al treballes va dissenyar un qüestionari d’avaluació espe-cífic, adreçat als participants, que tingué encompte les variables següents:


Valoració de les habilitats sociolaborals

Inadequat Regular

Hig

iene

i im

atge

pers

onal

0

0,5

1

1,5

2

2,5

Inic

iati

va

Aut

onom

ia

Res

pons

abili

tat

Afa

nyde

tri

omf

Ass

erti

vita

t /

com

unic

ació

Acc

epta

ció

de

norm

es

Mot

ivac

ióen

vers

el t

reba

ll

Dis

pers

ió

Aut

ocon

cept

e

Con

trol

em

ocio

nal

Flex

ibili

tat

Dis

poni

bilit

at



Àmbi

tVa

riabl

eIn

dica

dor

Ord

rePr

egun

ta

Con

dici

ons

inte

nsif

icad

ores

(P

erso

nal)

Àm

bit

labo

ral i

for

mat

iu

Eda

t

Sex

e

Rel

ació

gru

pal e

n si

mul

ació

labo

ral

Sup

ort

grup

al

Par

tici

paci

ó i i

mpl

icac

ió

en e

l gru

p

Per

cepc

ió d

el s

upor

t de

l’e

quip

del p

roje

cte

Par

tici

paci

ó en

el p

roje

cte

Per

cepc

ió

del

reco

neix

emen

t

exte

rn -

pro

fess

iona

ls S

LO

Aut

ocon

cept

e / u

tilit

at p

erso

nal

Exp

ecta

tive

s fo

rmat

ives

Exp

ecta

tive

s la

bora

ls

Eda

t (m

enys

de

25

/ d

e 2

5 a

34

/

35

o m

és)

Sex

e (m

ascu

lí o

fem

ení)

Inte

nsit

at i

ext

ensi

ó de

les

dif

icul

-

tats

rel

acio

nals

dur

ant

el p

roje

cte

Gra

u de

sup

ort

del g

rup

dura

nt

el p

roje

cte

Gra

u de

par

tici

paci

ó i im

plic

ació

en

el g

rup

dura

nt e

l pro

ject

e

(Per

cepc

ió d

el)

grau

de

supo

rt p

er

part

del

s m

onit

ors

o le

s m

onit

ores

dura

nt e

l pro

ject

e

Gra

u de

col

·labo

raci

ó am

b el

s m

oni-

tors

o le

s m

onit

ores

del

pro

ject

e

(Per

cepc

ió d

el)

tipu

s de

tra

cte

rebu

t

per

part

del

s o

les

prof

essi

onal

s de

l

SLO

dur

ant

el p

roje

cte

Per

cepc

ió d

el g

rau

d’ut

ilit

at s

ocia

l

dura

nt e

l pro

ject

e

Act

itud

o d

ispo

sici

ó en

rel

ació

la

amb

cont

inuï

tat

de la

for

mac

ió

Act

itud

o d

ispo

sici

ó en

rel

ació

la

amb

cont

inuï

tat

del t

reba

ll

1 2 3 4 5 6 7

23

24

Eda

t

Sex

e (m

ascu

lí o

fem

ení)

Has

tin

gut

dificu

ltat

s am

b el

s te

us c

ompa

nys

o co

mpa

nyes

en

el g

rup

de t

reba

ll?

Qua

n t'h

a ca

lgut

, el

gru

p t'h

a do

nat

supo

rt?

Qua

n el

gru

p ho

ha

nece

ssit

at,

l'hi h

as d

onat

sup

ort?

T'ha

s se

ntit

rec

olza

t pe

ls m

onit

ors?

¿Has

col

·labo

rat

amb

els

mon

itor

s?

T'ha

s se

ntit

còm

ode/

a am

b el

s tr

ebal

lado

rs d

el c

arre

r de

la

Sar

dana

i am

b G

RA

ME

IMP

ULS

en

gene

ral?

T'ha

s se

ntit

d'u

tilit

at p

er a

la c

omun

itat

?

T'ha

s pl

ante

jat

cont

inua

r am

b la

tev

a fo

rmac

ió?

T'ha

s pl

ante

jat

cont

inua

r tr

ebal

lant

?

60



Àmbi

tVa

riabl

eIn

dica

dor

Ord

rePr

egun

ta

Soc

ioec

onòm

ic

Àm

bit

de la

sal

ut

Sal

ut a

ním

ica

i aut

ocon

cept

e

Àm

bit

rela

cion

aForm

es a

lter

nati

ves

de s

ubsi

stèn

cia

Ges

tió

econ

òmic

a

Est

at d

e sa

lut

Cur

a pe

rson

al d

e la

sal

ut

Cur

a as

sist

enci

al d

e la

sal

ut

Hàb

its

de c

onsu

m d

e tò

xics

Traj

ectò

ria

vita

l

Est

at a

ním

ic

Aut

ocon

cept

e/ca

paci

tat

Est

at p

sico

lògi

c

Rel

ació

gru

pal d

’afi

nita

t

Gra

u de

l’im

pact

e de

ls r

ecur

sos

eco-

nòm

ics

deri

vats

del

pro

ject

e en

les

form

es a

lter

nati

ves

de s

ubsi

stèn

cia

Tipo

logi

a de

l’im

pact

e de

ls r

ecur

sos

econ

òmic

s de

rivat

s de

l pro

ject

e en

les

form

es a

ltern

ativ

es d

e su

bsis

tènc

ia

Gra

u de

l’im

pact

e en

l’es

tat

de s

alut

Impa

cte

en la

reg

ular

itat

del

trac

tam

ent

Impa

cte

en la

reg

ular

itat

de

l’ass

istè

ncia

al C

AS

Gra

u de

l’im

pact

e en

els

hàb

its

de

cons

um d

e tò

xics

arr

an d

el p

roje

cte

Impa

cte

prin

cipa

l en

la

traj

ectò

ria

vita

l

Impa

cte

en l’

esta

t an

ímic

Impa

cte

en la

per

cepc

ió d

e le

s

pròp

ies

capa

cita

ts

Impa

cte

en l’

esta

t ps

icol

ògic

Inte

nsit

at i

exte

nsió

de

l’im

pact

e

en la

rel

ació

am

b el

gru

p d’

afin

itat

9

10

11

12

13

14 8

15

16

17

18

Els

ingr

esso

s de

l'Eng

anxa

’t a

l tre

ball

t'han

ser

vit

per

have

r-te

de b

usca

r m

enys

la v

ida

pel t

eu c

ompt

e?

En

què

has

fet

serv

ir a

ques

ts in

gres

sos?

Ha

millo

rat

la t

eva

salu

t en

gen

eral

des

que

par

tici

pes

a

l'Eng

anxa

’t a

l tre

ball?

Pre

ns e

l teu

tra

ctam

ent

amb

més

reg

ular

itat

?

Vas

al C

AS

am

b m

és f

reqü

ènci

a?

Has

reb

aixa

t el

teu

con

sum

?

Qui

n di

ries

que

ha

esta

t el

can

vi m

és im

port

ant

a la

tev

a vi

da

des

que

part

icip

es a

l'E

ngan

xa’t

al t

reba

ll?

Qua

n et

llev

es a

l mat

í, te

ns m

és g

anes

de f

er c

oses

?

Et

sent

s am

b m

és c

apac

itat

per

fer

cos

es?

Tens

més

alt

s i b

aixo

s qu

e ab

ans?

Ha

mill

orat

la

teva

rel

ació

am

b el

s ve

ïns

i ve

ïnes

de

la p

laça

de la

Vila

?

61



7.2.2 Resultats de l’avaluació socioeducativaEl qüestionari per a l’avaluació dels impactes delprojecte Enganxa’t al treball en termes socioedu-catius es va passar a 22 persones de les que hiparticiparen l’any 2007. La resposta al qüestio-nari fou voluntària, i es realitzà en el marc del’espai «Cafè dels dimarts», amb el suport delsmonitors i les monitores.

a. Distribució per gènere i edat

El 68% de les persones enquestadeshan estat homes, i quasi la meitat tenien35 o més anys d’edat. Aquesta distribucióper edats i sexe s’aproxima a la que tinguélloc durant la fase en què el projecte esdesenvolupava en el marc del programaESPAIS. En qualsevol cas, el perfil delsusuaris i les usuàries del projecteEnganxa’t al treball són homes que acos-tumen a tenir més de 35 anys.Àm

bit

Varia

ble

Indi

cado

rO

rdre

Preg

unta

Àm

bit

rela

cion

al Rel

ació

fam

iliar

Rel

ació

veï

nal e

n l’e

ntor

n ob

ert

Rel

ació

veï

nal p

erso

nal

Rel

ació

soc

ial e

n si

mul

ació

labo

ral

Gra

u de

l’im

pact

e en

les

rel

acio

ns

amb

els

altr

es m

embr

es d

e la

fam

ília

Gra

u de

l’im

pact

e en

la r

elac

ió

veïn

al e

n l’e

spai

de

rela

ció

quot

idia

na

amb

pers

ones

afi

ns

Gra

u de

l’im

pact

e en

la r

elac

ió

veïn

al e

n l’e

spai

pro

pi

Per

cepc

ió d

e la

rel

ació

veï

nal

en

l’ent

orn

de s

imul

ació

labo

ral

19

20

21

22

Ha

mill

orat

la t

eva

rela

ció

amb

la f

amíli

a?

Ha

mill

orat

la

teva

rel

ació

am

b el

s ve

ïns

i ve

ïnes

de

la z

ona

on v

ius?

¿Ha

mill

orat

la t

eva

rela

ció

amb

els

veïn

s i v

eïne

s d’

allà

on v

iua?

De

quin

a m

aner

a va

lore

s la

rel

ació

am

b el

s ve

ïns

i ve

ïnes

de

les

zone

s de

tre

ball

(avi

ngud

a P

alla

resa

)?


Edat

14 %

Edat <25

Edat 25 a 34

Edat 35 o més

41 %

45 %


Sexe

Masculí Femení

68 %

32 %

62


63

b. Impacte en l’àmbit laboral i formatiuUn primer aspecte que cal avaluar haestat la implicació i l’acció de grup en lesactivitats del projecte, tant pel que fa a laformació de tipus teòric com als aprenen-tatges adquirits per mitjà de la pràctica ensimulació laboral.

Des d’un punt de vista socioeducatiu,interessava especialment mesurar la rela-ció interna del grup a l’hora de participaren un treball col·lectiu, i la capacitat deconstruir uns vincles (puntuals o sostin-guts) de cooperació.

El 80% de les persones enquestadesafirmen no haver tingut cap dificultat ambels companys i les companyes del grup detreball. Quan es reconeix l’existència de difi-cultats s’atribueixen a relacions amb unaúnica persona, però fins i tot en aquestscasos, la proporció de dificultats és forçabaixa (4 persones enquestades).



Quan t'ha calgut, el grupt'ha donat suport?

Poc MoltGens Bastant

0%

Ns/Nc

23

%

41

%

32

%

5%

0 %10 %20 %30 %40 %50 %


Has tingut dificultats amb els teus companys o companyesen el grup de treball?

NS/NCMoltes

BastantsAlguna

Cap

23 %

NS/NCMoltes

BastantsAlguna

Cap

NS/NCMoltes

BastantsAlguna

Cap

20% 40% 60% 80% 100%

23 %

77 %

77 %

5 %14 %

82 %

Amb el grupen general

Amb diversespersones

Només ambuna persona


64

La interacció i els suport mutu entre elsindividus i el grup ha estat significativa enels dos sentits: el 73% declaren haverrebut ajut per part del grup quan ho hannecessitat, i el 87% afirmen haver donatsuport al grup.

Tanmateix, cal destacar que un 23%dels enquestats i les enquestades consi-deren que se’ls ha ajudat poc i un altre14% reconeixen haver contribuït escassa-ment. També un 5% (1 persona) ha optatper no respondre la pregunta.

D’altra banda, resultava pertinent qües-tionar el contacte i la comunicació esta-blerta amb els formadors o les formadoresi l’equip del Centre de Motivació i Orien-tació Laboral3.

En el primer cas, es tractava de perso-nes conegudes i reconegudes per part delsusuaris i les usuàries del projecte, i ambles quals, en alguns casos, feia anys quetreballaven conjuntament. Per contra, lamajoria de participants en el projecte des-coneixien els treballadors i les treballado-res del CMOL i viceversa. Aquesta cir-cumstància ha permès contrastar lespercepcions que es deriven de la vivènciarelacional amb les prenocions o els preju-dicis relacionats amb l’estigmatitzaciósocial i/o el retraïment personal.



Quan el grup ho ha necessitat,l'hi has donat suport?

Poc MoltGens Bastant Ns/Nc0 %

10 %20 %30 %40 %50 %60 %

0%

14

%

55

%

32

%

0%


Has col·laborat ambels monitors?


0%

Ns/Nc

14

%

64

%

32

%

0 %10 %20 %30 %40 %50 %60 %

0%

70 %


T'has sentit recolzatpels monitors?

Poc MoltGens Bastant Ns/Nc

45

%

0%10 %20 %30 %40 %50 %60 %70 %

45

%

5%

0% 5%


T'has sentit còmode/a amb els treballadorsdel carrer de la Sardana i amb GRAMEIMPULS

en general?

14 %sí

no

Ns/NC9 %

77 %

3. El Centre de Motivació i Orientació Laboral pertany a GRAMEIMPULS S.A., empresa municipal de promoció econòmica,

orientació i inserció laboral.


65

El 87% de les persones enquestadesafirmen haver col·laborat amb els moni-tors o les monitores, però la cooperaciódels usuaris amb els formadors no és tanintensa com entre el grup d’iguals. També,en aquesta ocasió, també es manté el14% que diuen no haver col·laborat.

La valoració del suport per part delsmonitors o les monitores és molt elevada:el 90% reconeixen haver-ne rebut força omolt suport, per bé que 1 persona declarano haver rebut gens de suport i una altradeclina respondre.

Quant a la relació amb l’equip de tre-ball del CMOL i Grameimpuls, el 77%afirmen haver-se sentit còmodes, mentreque un 14% indiquen el contrari i un 9%(2 persones) no s’inclinen per cap de lesdues opcions.

L’última de les qüestions plantejadesen aquest apartat també feia referència ales actituds pròpies i alienes a l’entorn del’exclusió social. En aquesta ocasió la pre-gunta versava sobre l’autoconcepte i lapercepció d’utilitat social o comunitària.

Tal com s’aprecia en la gràfica, el 86%de les persones enquestades declarenhaver-se sentit força o molt útils per a lacomunitat, i només el 14% (3 persones)diuen haver-se sentit poc útils gràcies a latasca que han realitzat al carrer (pràctiquesde restauració i condicionament de zonesenjardinades o cobriment de les pintadesdels murs del passeig de la Ribera).


Aquest punt és especialment significa-tiu, donat que corrobora diverses hipòtesisde partida del projecte: que les personesen actiu estaven capacitades per realitzaruna feina, i que el fet de fer-ho en mediobert i de cara a la comunitat podia afavo-rir la transmissió d’una imatge (i unaautoimatge) positiva i socialment recone-guda de les persones que formen part d’a-quest col·lectiu.

De fet, els arguments expressats persuportar les percepcions d’utilitat refer-men la hipòtesi de l’acceptació comunità-ria. A tall d’exemple:

● He respetado y no he hecho nunca nadamalo.

● Nos agradecen los trabajos que hace-mos.

● Porque ha sido una ayuda para las per-sonas.

● Porque he hecho mi trabajo y he ayuda-do con lo que sé.

● Porque me llevo bien con todo el mun-do.

● Nos han felicitado.● Porque parece que ahora nos miren de

otra manera.● Porque me siento útil para todos los

aspectos.

c. Impacte en termes socioeconòmics i personals

En aquest apartat s’introduïa una preguntageneral sobre l’impacte més significatiud’aquesta experiència per a cada una de lespersones que han participat en el projecte.Amb la resposta a aquesta qüestió s’obtéinformació sobre la transformació objectivao subjectiva a la qual s’atribueix mésimportància, i també sobre l’ordre de priori-tats vitals dels participants. Alhora, la for-mulació d’aquesta qüestió també permetcontrastar la seva resposta amb respostesposteriors dins dels mateix qüestionari.

Els canvis més significatius en termespersonals que revelen les persones enques-tades es poden sintetitzar en: tenir quel-com a fer, sentir-se responsable, tenirànims i il·lusió, tenir més cura de la salut,


T'has sentit d'utilitatper a la comunitat?


0%

Ns/Nc

41

%

0 %5 %

10 %15 %20 %25 %30 %35 %40 %

14

%

45

%

50 %

0%


66

canviar certs hàbits i relacionar-se ambaltres persones. A tall d’exemple:

● Trabajar.● Yo tenía una gran depresión y me la ha

mejorado, con la ilusión de tener quelevantarme temprano y sentirme útil.

● Porque he aprendido a Jardines y melevanto con más ánimo.

● Han cambiado mis hábitos y mi salud.Me encuentro mejor.

● A título personal, estar un poco ocupadoy tener algo de responsabilidad.

● Que ya no tomo cocaína. Me siento apo-yada.

● He estado ocupado con amigos, traba-jando.

● En iniciativa.● Mi genio y actitud.

Un altre dels aspectes sobre els qualses preveia que tindria incidència el paspel projecte Enganxa’t al treball era en lagestió econòmica. Les persones que hanparticipat en el projecte han percebut unapetita beca en concepte d’ajut, compati-ble amb les altres prestacions econòmi-ques de què són beneficiaris un nombreimportant dels usuaris i les usuàries.

Des d’una òptica socioeducativa,resultava interessant avaluar no tant elgrau de satisfacció per la quantitat per-cebuda com la seva utilització, i veuretambé si aquesta aportació econòmicahavia contribuït a generar algun canvi en


els hàbits de gestió econòmica de lespersones usuàries.

Com es fa palès en la gràfica, es dónauna desagregació significativa en la res-posta a la pregunta sobre la utilitat de lesbeques per «haver-se de buscar menys lavida»: un 36% de les persones enquesta-des consideren que els ingressos no elshan servit de gaire en aquest sentit, un18% diuen que força, un 23% afirmenque molt, però un 18% indiquen que noels han resultat gens útils, i un 5% nocontesten.

La major part de les beques han estatemprades per cobrir les necessitats bàsi-ques de les persones usuàries (menjar, lallar, roba...) o bé per pagar deutes, peròtambé a alguns els han resultat útils percobrir un altre tipus de necessitats que noespecifiquen.

● En comer.● En comprar cosas para mi casa y en dos

hijas que tengo. ● Les compro ropa, maquillaje, laca...● En comprarme cosas útiles.● De todo un poco.● En comida.● En mí y en lo que debía.● En mis gastos personales.● Se lo he dado a mi madre para poder

pasar el mes.● En comprarme cosas de provecho: ropa,

etc.● Para tabaco y autobús.

d. Impacte en termes de salutEn el bloc encaminat a mesurar l’impactedel projecte Enganxa’t al treball en termesde salut, es demanava a les personesenquestades que valoressin si hi haviahagut algun canvi en el seu estat de saluten general, i que oferissin informacionssobre el seguiment de la cura personal iassistencial de la salut, i els hàbits deconsum de tòxics.


Els ingressos de l'Enganxa't t'han servitper haver-te de buscar menys la vida pel

teu compte?


18

%

Ns/Nc

23

%

0 %5 %

10 %15 %20 %25 %30 %

5%

35 %40 % 3

6%

18

%


67

El 95% de les persones enquestadesafirmen que ha millorat el seu estat desalut d’ençà que participen en el projecte.De tota manera, la intensitat d’aquestamillora és molt variada: un 36% afirmenque ha estat escassa o considerable, inomés el 23% diuen que ha estat signifi-cativa. També un 5% afirmen que no hiha hagut cap mena de millora.

A l’hora de valorar les respostes aaquesta pregunta cal considerar l’estat desalut de partida de bona part de les perso-nes participants, en molts casos afectadesper malalties de tipus crònic. D’acord ambles respostes expressades en altres pre-guntes del qüestionari, entenem que lamillora a què es refereixen aquest 59%dels enquestats i les enquestades és detipus psicològic o emocional.


Tal com es pot observar en les gràfi-ques anteriors, ha augmentat significati-vament la regularitat en la presa del trac-tament (77 %) i en l’assistència al CAS(68 %). Cal considerar, però, que unapart de les persones enquestades no estrobava en tractament en el moment del’entrevista, i en ocasions han respostnegativament a la pregunta o amb l’opció«no saben / no contesten».

Quant al consum, un 41% afirmen queha davallat considerablement o molt, men-tre que un 27% diuen que el projecte haincidit escassament en els seus hàbits deconsum, un 18% gens i un 14% handeclinat respondre. Com en el cas ante-rior, cal considerar que hi ha persones queno consumien en el moment de passar-losel qüestionari.


Ha millorat la teva salut en general desque participes a l'Enganxa't?

Poc MoltGens Bastant Ns/Nc

23

%

0 %5 %

10 %15 %20 %25 %30 %

0%

35 %40 % 3

6%

5%

36

%


Prens el teu tractament ambmés regularitat?

23 %sí

no

77 %


Vas al CAS amb mésfreqüència?

27 %sí

no

Ns/NC

5 %

68 %


Has rebaixat el teu consum?


18

%

Ns/Nc

9%

0 %5 %

10 %15 %20 %25 %30 %

14

%

35 %40 %

27

% 32

%


68

e. Impacte en termes de salut anímica iautoconcepte

Tal com s’ha anat fent palès, una de lestransformacions més significatives quediuen haver experimentat les persones quehan participat en el projecte Enganxa’t altreball té a veure amb l’autoimatge, la per-cepció de les pròpies capacitats, l’estatanímic i, en ocasions, psicològic.

El 77% de les persones enquestadesafirmen que als matins se senten ambmés ganes de fer coses que abans de par-ticipar en el projecte. Un 18% no les con-creten i entre la resta destaquen les activi-tats quotidianes i la feina:

● Sí y no. Sí positivas, no negativas, o porlo menos yo me encuentro así.

● Faena.● Sí. Lo cotidiano.● La semana que trabajo tengo mucho

ánimo, pero la vengo, me vengo un pocodepresiva.

● De salir, de hacer las cosas de la casa,comida, etc.

● Tengo más interés por las cosas y portrabajar.

● Me despierto a las 7:30 h y cuando sal-go ya estoy bien despierto.

● Sí, tengo más ganas porque me enseñaa administrarme.

● Según como me levante.● Más interés por las cosas y trabajar.


El 91% reconeixen que, pel fet de par-ticipar en el programa Enganxa’t al treballse senten més capacitats, però també un28% no concreten per a què. La majoriade respostes tenen a veure amb la creençaen un mateix pel que fa a la gestió de lavida quotidiana, les capacitats de treballari les possibilitats d’aprenentatge.

● Las cosas de la casa y hacer cosas mása fondo que antes.

● Sí, porque lo compruebo, con lo quepodría hacer.

● A veces sí, a veces no.● Estoy más centrada en las cosas.● Capaz de trabajar y ganar más dinero.● Buscar trabajo.● De trabajar y de levantarme más tem-

prano.● Hacer las cosas actuales de la vida.


Quan et lleves al matí, tens mésganes de fer coses?

23 %sí

no

77 %


Et sents amb més capacitat per fer coses?

9 %

sí

no

91 %


Tens més alts i baixos que abans?

50 %

sí

no

Ns/Nc

5 %

45 %


69El programa


Les respostes a la pregunta sobre l’es-tat psicològic indiquen que la participacióen el projecte Enganxa’t al treball no sem-bla haver tingut conseqüències significati-ves: el 50% de les persones enquestadesafirmen que els canvis emocionals s’hanmoderat, però un 45% indiquen el contra-ri i un 5% no respon.

Aquests resultats poden ser interpretatssimplement de manera causal, però tambépoden indicar que l’estat psicològic delsparticipants té un component endogen ocronificat que no sembla susceptible a laintervenció socioeducativa o, si més no, ala que ha estat possible realitzar en elmarc d’aquest projecte.

f. Impacte en termes relacionalsUn dels aspectes sobre el qual es preteniaincidir per mitjà del projecte són les habi-litats relacionals més enllà de l’àmbitestricte de la simulació laboral, és a dir, abanda dels vincles que es deriven del pro-pi projecte (amb el grup d’iguals, elsmonitors o les monitores, l’equip delCMOL i Grameimpuls).

En aquest sentit, es van introduir en elqüestionari un seguit de qüestions refe-

rents a les possibles millores en les rela-cions més properes: amb el grup d’afinitat(companys o companyes que es reuneixenhabitualment a la plaça de la Vila) i ambels diferents membres de la família (as-cendents, germans i germanes, parelles,descendents).

D’altra banda, s’avaluà l’impacte delprojecte en altres relacions socials: ambels veïns i les veïnes del lloc de residèn-cia, amb els veïns i les veïnes de la plaçade la Vila, i amb els veïns i les veïnes delsespais de simulació laboral.

Quant als canvis en les relacions o elsvincles de proximitat, al voltant del 45%declaren haver millorat bastant o força laseva relació amb els companys i les com-panyes de la plaça de la Vila en general oamb alguns d’ells, i el 18 % diuen queno han millorat en absolut.

Cal destacar, però, el percentatge de no-resposta a les diverses opcions d’aquestapregunta: el 36% i el 32% de les personesenquestades no es pronuncien quan se’lspregunta per la millora en les relacionsamb el grup en general o amb diverses per-sones del grup, i un 73% no ho fan en pre-guntar-los per la millora individual.


Ha millorat la teva relació amb els veïns i veïnesde la plaça de la Vila?

Ns/NcMolt

BastantPoc

Gens

36 %

Ns/NcMolt

BastantPoc

Gens

Ns/NcMolt

BastantPoc

Gens

20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Amb el grupen general

Amb diversespersones

Només ambuna persona

18 %23 %

5 %18 %

32 %14 %

32 %5 %

18 %

73 %0 %

32 %0 %

23 %


70El programa


Es constata que en termes generals lespersones enquestades han optat per res-pondre les preguntes relatives al grup,optant pel «no sap o no contesta» en elcas de la pregunta individual. I és que caltenir en compte que la formulació de lapregunta podia induir a confusió: hompodia contestar que no hi ha hagut milloraperquè la relació s’ha mantingut en elsmateixos termes que hi havia d’entrada,independentment de si el punt de parten-ça era positiu, neutral o negatiu. D’altrabanda, una part de les persones que hanparticipat en el projecte Enganxa’t al tre-ball no són habituals de la plaça de laVila, per la qual cosa la pregunta simple-ment no els resultava pertinent.

És plausible també que només haginrespost negativament a la pregunta sobreles relacions «un/a a un/a» aquelles perso-nes que partien d’una relació negativa

amb un company o una companya de laplaça de la Vila.

Les relacions amb la família tampoc nosemblen haver sofert variacions substan-cials: un 55% declaren haver milloratbastant o força la relació amb els progeni-tors; un 41%, amb els germans i les ger-manes; un 32%, amb els fills i les filles, iun 37%, amb la parella.

Per contra, un 27% diuen que la rela-ció amb les pares no ha sofert cap menade millora, també un 27% afirmen que nohan millorat les relacions fraternals; un23%, les relacions amb els fills i lesfilles, i un altre 23%, amb la parella.

Cal tenir també en compte totes les per-sones que opten per no pronunciar-se: un14%, quan se’ls pregunta per les relacionsamb els ascendents; un 23%, amb els ger-mans i les germanes; un 45%, amb els fillsi les filles, i un 36%, amb la parella.


Ha millorat la teva relació amb la família?

Ns/NcMolt

BastantPoc

Gens

36 %

Ns/NcMolt

BastantPoc

Gens

Ns/NcMolt

BastantPoc

Gens

10 % 20 % 30 % 40 % 50 %

Parella

Fills/es

Germans/es

23 %14 %

5 %

45 %18 %

14 %0 %

23 %

18 %

27 %

23 %

23 %23 %

9 %

Pares

27 %

32 %Ns/Nc

MoltBastant

PocGens

14 %

5 %23 %


71

Com en la qüestió anterior, hi ha perso-nes que indiquen que no hi ha hagutmillora en les relacions o bé responenamb «no sap o no contesta» perquè la pre-gunta no els resulta pertinent: alguns notenen el pare o la mare amb vida, d’altresno tenen germans, molts no tenen fills itambé un nombre considerable no tenenparella.

El projecte sembla haver tingut un certimpacte sobre les relacions veïnals del llocde residència: si bé el 55% de les personesenquestades diuen que la relació amb elsveïns o les veïnes del seu lloc de residènciaha millorat (32% bastant, 23% molt), un5% indiquen que la millora ha estat escas-sa i un 41% afirmen que no han percebutcap millora.


Per contra, el projecte Enganxa’t al tre-ball en aquesta fase experimental no sem-bla haver tingut efectes marcadament sig-nificatius en les relacions amb el veïnat dela plaça de la Vila: el 36% afirmen que nohi ha hagut millora, un 32% manifestenhaver percebut una lleu millora, i només un9% i un 5% declaren una millora conside-rable o important.

Un 18% de les persones enquestadeshan declinat respondre, però, tal com jas’ha dit, cal considerar que una part delsparticipants enquestats no se solen aplegaren aquest espai públic.

Un aspecte sobre el qual es pot consta-tar un impacte positiu i significatiu del pro-jecte Enganxa’t al treball són les relacionsamb el veïnat dels espais públics en elsquals es realitzaven les pràctiques d’ofici.

En efecte, el 96% de les persones quehan respost el qüestionari valoren com abona o molt bona la relació que s’ha esta-blert amb aquests veïns o veïnes, i nomésuna persona (5%) opta per no contestar.

La resposta a aquesta pregunta concordaamb les opinions expressades en la qüestiósobre la percepció d’utilitat per a la comu-nitat: recordem que un 86% declaravenhaver-se sentit útils per a la comunitat i


Ha millorat la teva relació amb els veïnsi veïnes de la zona on vius?


41

%

Ns/Nc

23

%

0 %

10 %

20 %

30 %

0%

40 %

5%

32

%

50 %


Com valore la relació amb els veïns i veïnesde les zones de treball

(Av. Pallaresa)?

Dolenta Moltbona

Moltdolenta

Bona

0%

Ns/Nc0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

5%

60 %

0%

41

%

55

%


Ha millorat la teva relació amb els veïnsi veïnes de la plaça de la Vila?


36

%

Ns/Nc

5%

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

32

%

9%

50 %

18

%


72

relacionaven aquesta percepció amb elreconeixement extern de la seva feina.

g. Generació d’expectatives laborals i formativesLes expectatives en termes de formació i

de cara al treball també semblen havercanviat. Si més no, com ja s’ha fet palès enles respostes expressades en altres pregun-tes, el projecte ha tingut un efecte positiuen la percepció de les pròpies possibilitats.

Essent així, el 86% de les personesenquestades afirmen voler continuar for-mant-se, i la majoria en aspectes o temàti-ques que han après o en les quals hanampliat els seus coneixements per mitjàdel projecte (informàtica o jardineria). Al-guns dels motius que argumenten són:

● Para seguir haciendo lo que hago y, sipuedo, hacer algo de informática.

● Para buscar trabajo.● Para sacarme el Graduado.● Para mejorar mi nivel de vida.● Para ser monitor.


D’altra banda, el 100% de les personesque han respost el qüestionari d’avaluacióindiquen que s’han plantejat continuar tre-ballant. En ocupacions relacionades ambels coneixements adquirits en el projecte imés pròximes a les seves possibilitats realsd’inserció:

● Camarero, cocina, cosas por el estilo.● Limpieza.● Jardinería● En parques y jardines o en la limpieza

porque mi currículo es muy pobre.● Cajera, en una cadena, en lo que sea.● Encofrador, pintor, jardinero, peón...● Jardinería, peón forestal, desbrozador…● En lo que fuera, con tal de trabajar.● Programas formativos.● Pintura.● Sin preferencia.

7.2.3 Resultats territorials i comunitarisPel que fa a les pràctiques d’ofici, els objectiusplantejats consistien en:

1. Rehabilitació de la zona enjardinada delpasseig Salsareda:1.1 Pintura dels murs de la zona enjardi-

nada1.2 Neteja de la zona enjardinada (des-

brossament, tria d’arbusts)2. Rehabilitació i enjardinament dels mar-

ges del passeig de la Ribera


T’has plantejat seguir forman’te?

14 %

sí

no

86 %


T’has plantejat seguir treballant?

sí

100 %


73

Els resultats obtinguts han estat:


Accions Variables o resultats Objectiu o impacte Indicadors(què) (com) (per a què) (forma de mesurar)

● Restauració icondicionamentde les zones en-jardinades (pg. Salsaredai pg. de laRibera).

● Cobriment deles pintadesdels murs delpg. Salsareda.

● Intervenció enel medi urbà idiàleg amb elveïnat.

● Desbrossament delpg. Salsareda i el pg.de la Ribera.

● Enjardinament del pg.de la Ribera.

● Cobriment de les pintades amb pintura.

● Grau d’acceptacióveïnal.

● Arranjament i millorade l’entorn urbà(parcs i jardins municipals) i dignificació de zonesamb desavantatge.

● Lluita contra l’estig-matització social: afavorir la transmissiód’una imatge positivai socialment reconeguda de lespersones que formenpart d’aquest col·lectiu.

● m2 netejats/desbrossats

● Unitats de plantes de flor i/o arbustplantats

● kg de pintura

● Nombre de queixesper part del veïnat dela zona d’influència

● m2 netejats/desbrossats ● 500 m2, 3 cops ● Unitats de plantes de flor ● 50 unitats

i/o arbust plantats● kg de pintura ● 900 kg de pintura (va fer falta recobrir les zones

ja arranjades perquè van aparèixer noves pintades)● Nombre de queixes per part ● 1 única queixa (no entenien el que s’estava fent

del veïnat de la zona d’influència amb els arbusts). Es considera un resultat òptim, ja que la intervenció en la via pública genera moltes demandes.


74El programa



75El programa


om a conclusió, cal destacar quela valoració que realitzem deldesenvolupament d’aquest pro-grama és positiva, tant des del

punt de vista qualitatiu com quantitatiu. En primer lloc perquè, mitjançant aquest

projecte, s’han pogut proporcionar recursosadreçats a aquest col·lectiu que facilitin i quepermetin apropar el Servei d’Ocupació Local ales persones que, per les seves característi-ques, no hi tenien accés. En definitiva, s’hapogut donar resposta a necessitats no cobertes:adaptant el programa a les circumstàncies d’uncol·lectiu extremadament vulnerable, i treba-llant des d’una perspectiva integral i transver-sal.

Es valora també com a positiu que, unavegada realitzada aquesta primera experiènciapilot en el marc del projecte Equal-Espais, s’hapogut donar continuïtat a aquesta iniciativa encol·laboració amb el Departament de Treball.

Quant al desenvolupament del projecte, caldestacar:

● La millora de l’autoconcepte, l’autoestima,la salut anímica i la cura de la salut de lespersones que han participat en el projecte.

● La percepció d’utilitat per a la comunitatgràcies a la tasca que han realitzat alcarrer (pràctiques de restauració i condi-cionament de zones enjardinades o cobri-ment de les pintades dels murs del pas-seig de la Ribera).

● La millora de les relacions amb el veïnatdels espais públics. La ubicació de lesactivitats tant pràctiques com teòriques ha

afavorit la interrelació amb altres col·lec-tius, la qual cosa pensem que també haestat positiva i ha pogut contribuir al can-vi de percepció d’aquest col·lectiu. Mitjan-çant la participació a les activitat i la inte-rrelació amb altres persones, es produeixun augment de l’autoestima i un descobri-ment i/o un redescobriment dels propisrecursos personals i del seu currículumocult.

● Millora dels hàbits sociolaborals en lespersones participants. Especialment, elcompliment de la normativa i la conscièn-cia de treball i, per tant, la responsabilitatd’assistir en condicions adequades, teninten compte que es tracta de persones dro-godependents en actiu.

● En relació amb el mercat de treball, iden-tificació de les pròpies possibilitats ilímits, augment de la disposició laboral iformativa.

● L’alta afluència i participació de les perso-nes al programa. S’hi han incorporat 58persones.

● Una col·laboració molt estreta dels dife-rents serveis municipals i associacions peral desenvolupament del projecte, amb unaparticipació real de les persones afecta-des. La interrelació entre els diferentsagents ha permès treballar d’una maneratransversal i integral.

El programa és pioner, en la mesura que noexistia cap altra experiència de treball d’aques-tes característiques amb persones consumido-res en actiu a l’Estat espanyol. A Europa,

Conclusions 8

c


76 El programaEnganxa’t al treball

només en tenim constància d’un referent aHolanda.

Ha estat presentat i reconegut en fòrumscatalans (Plataforma Pro-Drets de les PersonesAfectades per les Polítiques de Drogues,Barcelona, desembre 2007), estatals(Federación Estatal de Asociaciones de Perso-nas Afectadas por las Drogas y el VIH –FAU-DAS-, Bilbao, 2007) i internacionalment (XIXConferència Internacional de Reducció deDanys, Barcelona, maig de 2008).

Per a l’any 2009 està previst iniciar unaprova pilot a 3 comunitats autònomes del’Estat (Galícia, Andalusia i Catalunya), gestio-nada per FAUDAS, per demostrar l’eficàcia i la

transferibilitat d’aquest nou model d’interven-ció.

L’èxit del programa l’atribuïm als aspectespositius que s’han indicat més amunt, desta-cant especialment:

● Com a element essencial, la participació ila implicació de les persones usuàries delprograma.

● La voluntat política i tècnica, la interrela-ció entre les diferents administracions iserveis, que s’han coordinat per dissenyari dur a terme aquest programa, la qualcosa ha permès treballar d’una maneratransversal i integral.


77

● La metodologia flexible del programa, queha permès dissenyar itineraris integrals ipersonalitzats per tal d’adequar-lo a lescircumstàncies individuals de cada parti-cipant.

● El fet que el programa estigués coordinatamb la resta d’actuacions socioeducativesque es realitzen a la ciutat amb aquestcol·lectiu.

El valor afegit del programa rau en el fetque, amb ell, s’han pogut validar les hipòtesisde què partíem:


● Que era possible treballar la capacitaciólaboral amb persones en tractament o enconsums actius i que aquestes personeses poden inserir laboralment.

● Que el fet de treballar els aspectes laboral,educatiu i de salut plegats contribuiria aldesenvolupament integral de les capaci-tats i l’autonomia de les persones, i espodia millorar la seva situació social, desalut i econòmica.

● Que treballant conjuntament els diferentsaspectes, es reforçarien mútuament.

● Que treballant al carrer es podien reduirels prejudicis i millorar la relació amb laresta de la comunitat.





Amb la col·laboració de:

enganxa’t al treball - Santa Coloma de Gramenet · habituació prèvia de la persona, amb la...

Documents

Transcript of enganxa’t al treball - Santa Coloma de Gramenet · habituació prèvia de la persona, amb la...