Abril/Maig 2015

Núm. 13 EnMoviments

informatiu del centre d'interès en moviments social s

de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero

Continguts

amb menys de 150 paraules > pàg.2

la ressenya > pàgs.3 i 4

el documen-tal > pàg. 5 i 6

la frase, la vinyeta i la playlist > pàg. 7

activitats : GLA > pàg.8 i 9

novetats > pàg. 10 i 11

la xerrada > pàg. 12

la novel·la > pàg. 13 i 14

el còmic > pàg. 15

la revista > pàg.16

L’agenda : Literal > pàg.17

un món nou fet de lli-bres : La caníbal > pàg.18 i 19

la vinyeta de.. Brieva > pàg.20

Contingut destacat

La imatge

la no-vel·la> pàgs.13 i 14

resse-nya > pàgs.3 i 4

el docu-mental> pàg.5

Activi-tats : GLA > pàg.8 i 9

nove-tats > pàg.10 i 11

el còmic > pàg.15

la re-vista> pàg.16

un món nou fet de lli-bres> pàg.18/19

l’agen-da> pàg.17

col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, inte-grades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relaciona-des amb els moviments socials.

La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en movi-ments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels movi-ments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolu-pament d’iniciatives ciutada-nes.

El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la

Página 2 E N M O V I M E N T S

Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero

Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68.

� b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella.

www.facebook.com/bibtrinitatvella. http://issuu.com/trinitatvella

Malauradament l’imperi de la imatge regna avui en dia. La societat espectacularitzada, està completament supeditada a la immediatesa, rendida al triomf de lo efímer, a la pro-ducció massiva de la decadèn-cia, a l’obsolescència dels productes, les idees i les persones. L’obsolescència de l’ésser humà és una realitat, com reals són els cadàvers que deixa el sistema econòmic al seu pas. De la mateixa manera que la societat consumista del ‘usar i tirar’ transforma en deixalles les mercaderies un cop usades, el poder transfor-ma les persones en personatges, i un cop rendibilit zades segons els seus interessos, se’n desfà. Mentrestant ens merave llem pels flashos, creiem cegament en la grandiositat del nostre ego, ens vanagloriem de la nostra integritat sense contradiccions, donem un valor sumptuós a les nostres accions, i busquem desesperadament l’èx it i la popularitat com un passaport a la posteritat. Ave Capital, mori turi te salutant!

Amb menys de 150 paraules

el cent r e d' i n-

t er ès en movi -

ment s soci al s de

l a bi bl i ot eca

Tr i ni t at Vel l a-

J. Bar ber o

Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen ne-cessàriament les de l’Ajuntament de Barcelona, el D istricte de Sant Andreu, Biblio-teques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella- J. Barbero.

Página 3 A B R I L / M A I G 2 0 1 5

La ressenya

Manel AISA PÀMPOLS

La huelga de alquileres y el comité de defensa eco-nómica : Barcelona, abril-diciembre de 1931 Sindi-cato de la Construcción de CNT Barcelona : Associació Cultural el Raval "El Lokal" , 2014

El llibre de Manel Aisa és un as-saig històric sobre la vaga de llo-guers realitzada a Barcelona durant l’any 1931. Paral·lelament, a més de presentar força informació sobre la situació de l’ha-bitatge a Barcelona i els fets que deriva-ren de la vaga, pro-porciona molts ele-ments per a entendre la precària situació de subsistència eco-nòmica de la població pobre, i les onades de repressió social i política de la classe obrera més activa i conscienciada.

Tot i tractar-se d’un assaig històric que descriu la realitat barcelonina d’ara fa un centenars d’anys, resulta molt interes-sant veure les simi-lituds que es donen i es poden apreciar amb la nostra realitat: els moviments migratoris impulsats pels interessos del Capital, la si-tuació precària de les persones nouvingudes, l’abandonament que pa-teixen un cop han estat utilitzades pels capitalistes i ja no interes-sen, la connivència de la burgesia i la classe política per a reprimir la dissidència i qui s’enfronti a les situacions de precarietat mit-jançant les forces de l’ordre,... el llibre d’Aisa ens proporciona el relat d’una època concreta, però també ens dóna pistes sobre la nos-tra pròpia realitat actual.

Manel Aisa mostra al capítol El ha-bitáculo en Barcelona : donde el hogar obrero apenas tenia prestaci-ones, l’evolució de la situació de l'habitatge a Barcelona: la situa-

ció dels lloguers, el barraquisme, la pla-nificació urbanística de la ciutat, la re-lació entre l'augment de la demanda d'habi-tatge i l'augment de demanda de ma d'obra derivada tant del desenvolupament de la indústria per la 1a Guerra Mundial com de la construcció de l’Exposició Universal de 1929,..

També descriu i docu-menta a La llegada de la República la de-cepció de la població més desafavorida de-gut a l’immobilisme del règim republicà davant el reclam de conquestes socials, i

davant l’avarícia de la burgesia catalana i el manteniment de la re-pressió sobre el proletariat. La ficció del període democràtic cons-titucional no amagava la instrumen-talització dels partits polítics per part del cacics de sempre.

El procés de configuració del ‘Comité de Defensa Económica’ l’a-bril de 1931, ocupa la part més im-portant del llibre d’Aisa, i inten-ta explicar com, ‘los sin trabajo, sin casa, sin nada’ intentaren fer front a l’atur, la carestia de

l’habitatge i el cost de la vida, amb la intenció de que el nou règim fos més sensible a la falta de re-cursos de les famílies obreres i dignificar la seva supervivència. Per això fou molt important promou-re la solidari-tat davant l’o-nada de desno-naments que es produïren a la ciutat.

‘El Comitè de Defensa Econó-mica’, promo-vent una gran m o b i l i t z a c i ó d ’ i n q u i l i n s pels barris de Barcelona, articulà la vaga de llo-guers que demanava la devolució dels dipòsits, la rebaixa del 40% del lloguer i el no cobrament de lloguer a les famílies obreres en atur. El ‘Comité’ trobà ràpidament l’oposició de la Cambra de la Pro-pietat, que reclamà la protecció de la propietat privada i les seves accions especulatives pressionant les noves auto-ritats republi-canes, al·legant que es tracta d’un problema criminal que ne-cessitava solu-cions policials. La repressió del govern republicà per a ‘restituir la disciplina social’ estava servida. Però, tot i les amenaces i les coaccions, la vaga tingué molta repercussió, ja que no exigia el sacrifici d’una vaga de feina, i les mensualitats no satisfetes es podien disposar per a la supervivència de les famí-lies. El descontentament de les classes populars anirien derivant en moviments insurreccionals i di-ferents conflictes envers el tema de l’habitatge s’estendrien més en-llà de 1931 fins arribar a 1936.

El llibre d’ Aisa també fa referèn-cia a la vaga de fam empresa per 57 anarcosindicalistes presos el se-tembre de 1931, la majoria empreso-nats per ser propers al ‘Comité de Defensa Económica’ i de conflictes

derivats dels des-nonaments i la posterior vaga ge-neral que durà un parell de dies, provocant gran quantitat de de-tinguts i una for-ta repressió del moviment obrer que intentà visualit-zar els problemes socials existents a la ciutat. La

presó com eina de repressió políti-ca. Aquesta repressió s’apunta com a causant de l’esgotament de la va-ga de lloguers, ja que els inqui-lins desnonats que reocupaven els seus habitatges eren detinguts com a presos governatius.

Aisa fa referència al ‘Comité de Defensa Econòmica’ a Santa Coloma

de Gramenet i Ba-dalona, i dóna apunts de l’orga-nització de la lluita en aque-lles poblacions.

També fa esment del relat que Abel Paz fa en el seu llibre Chumberas y Ala-cranes en refe-rència a la vaga de lloguers al

barri de El Clot.

A ‘El Sindicato de la Construcción de CNT’, Aisa explica els problemes que es derivaren de la negociació amb l’Ajuntament per a pactar un llistat d’obrers pe a realitzar obres públiques.

El llibre es tanca amb una biblio-grafia i una secció fotogràfica.

Página 4 E N M O V I M E N T S

“... Lo realmente grave y triste es el poco carácter de las

figuras del republicanismo, que sin duda tuvieron miedo de

enfrentarse a las derechas. Era mucho más fácil desahuciar a los

deshauciados de siempre, los piojoso y míseros obreros de siempre (…) como siempre la

traición ...”

“... En aquella época el pueblo era muy sensible a las

situaciones extremas de cada uno de sus vecinos, por lo que tenían

muy claro donde empezaba el principio de solidaridad, que hacían extensible a todas las

causas sociales reivindicables ...”

Página 5 A B R I L / M A I G 2 0 1 5

La lluita activista al País Basc sempre ha estat polaritzada, o bé per la política representativa i tradicional, o bé per la lluita ar-mada. El soroll que sempre ha gene-rat el conflicte entre aquestes du-es maneres de fer, ha fet que en moltes ocasions altres formes de resistència i acció directa passessin desapercebudes, o hagin estat injustament tracta-des, situant-les a una banda o l’altre del con-flicte.

El cert, però, és que la ciutadania ha participat o recolzat activament multituds d’accions de desobediència civil, com han estat la creació de les ikastolas clandesti-nes a cases particulars, el moviment d’objecció de consciència i insubmis-sió, el moviment ecolo-gista i antinuclear con-tra la central nuclear de Lemoniz, la lluita per aconseguir una càmera agrària a Ipar Euskal Herria, el grup ‘Solidari@s con Itoiz, el mo-viment veïnal del barri de Rekalde i l’espai autogestionat Kukutza, ...

Partint d’aquestes experiències de desobediència civil, portades a terme al País Basc durant la segona meitat del segle XX, el documental planteja, mitjançant entrevistes a diferents persones actives en les lluites, les bases sobre les que s’ha d’assentar l’acció directa no violenta, reclamant la seva utili-tat i vigència, i que es correspo-nen amb cadascun dels capítols del documental:

1. No col·laborar amb la injustícia . Es planteja que la força del poder està en la nostra pròpia obediència. La nostra submissió acaba sent la clau per a que reneguem de la nostra condició de persones lliures. La lluita no violenta aporta dignitat

2. Legitimitat vs. Lega-litat. Diu un dels entre-vistats: ‘ la ciudadanía está visualizando clara-mente cómo el sistema po-lítico, jurídico, econó-mico y legal, sirve para que una minoría de la so-ciedad se enriquezca a costa del sufrimiento de los demás ’. Contra aques-ta deslegitimació de la legalitat s’oposa la gran força legitimadora que tenen les lluites no vio-lentes.

3. Creativitat i imagina-ció. La imaginació i la

creativitat juguen un paper molt im-portant a l’hora de realitzar accions prohibides que siguin efectives, amb una gran càrrega simbòlica, i que tinguin un gran impacte mediàtic per a poder transmetre algun missatge a la societat.

4. Accions transparents i públiques. Per a que hi hagi desobediència civil ha d’haver algun acte de resistència o oposició a la legalitat. Ha de ser una acció directa, on quedi clar que hi ha una identificació entre els fins que es persegueixen i els mit-jans que s’utilitzen. L’acció ha de ser portada a terme de forma pública per així apel·lar al sentiment com-partit de justícia de la ciutadania que presenciï l’acció.

el documental

Ziztadak = Tábanos documental d’Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Ga rcia Bidea Helburu : Fora de Quadre : Eguzki, [2012]

5. Assumir les conseqüències. La desobediència civil no es gratuïta i comporta unes conseqüències. Ai-xí, s’ha de participar en accions de desobediència civil coneixent els riscos legals, o físics, que comporta. S’ha de visibilitzar la repressió per a fer-la i n s o s t e n i b l e davant l’opinió pública.

6. Coherència entre mitjans i objectius . La desobediència no violenta permet fer una lluita radical, sempre que no es posin en contradicció els objectius i la manera d’aconseguir-los. Per a enfrontar-se a un entramat violent com és l’Estat se l’ha de deslegi-timar. No es pot estar sempre en oposició, i paral·lelament s’ha d’anar creant una nova realitat.

Així, seguint la idea que al llarg de la història han defensat per-sones de totes les èpoques i d’arreu del món,

com: Gandhi , An-tígona , Louis Le-coin , Rosa Parks , Fernando Pereira , Bertrand Russell , Martin Luther King , Maximiliano , Vadana Shiva , Henry David Thoreau , Leon Tolstoi , ... el documental de-fensa la generació d’una tensió no violenta de caire constructiu per a fer front a les injustícies que permet i protegeix la ‘legalitat’, i que es i que acaba essent neces-sària per avançar i créixer social-ment .

El documental comença amb el frag-ment d’una carta escrita per Martin Luther King des de la presó el

1963, i que li dóna títol: ‘ tenéis razón por abogar por la negociaci-

ón. De hecho, es esto lo que se propone la acción directa. La acción directa no violen-ta trata de crear una crisis tal, y de originar tal tensión, que una comunidad que se ha negado constan-temente a negociar

se ve obligada a hacer frente al problema. Siempre me he opuesto a la tensión violenta, però existe una classe de tensión no violenta constructiva, necesaria para el crecimiento. Sabemos por una dolo-rosa experiència que la libertad nunca la concede voluntariamente el opressor. Tiene que ser exigida por

el oprimido. Hemos de comprender la necesidad de tá-banos no violentos creadores de una tensión social que sirva para que las persones superern las oscuras pro-fundidades del prejucio y del ra-

cismo elevándose a las altures mayestáticas de la comprensión y la fraternidad ... ‘ .

Com diu una de les entrevistades:

‘ Hay un espacio, una grieta en el sistema por donde hay que colarse. Sabemos que estamos inmersos en el sistema, però también sabemos que somos como un pequeño grano de con-taminación para ese sistema’ .

Página 6 E N M O V I M E N T S

“... l’acció directa no violenta s'assenta en: 1. No col·laborar amb la injustícia; 2. Oposar la legitimitat a la legalitat; 3.

Accions creatives i imaginatives; 4. Accions transparents i públiques; 5. Assumir les

conseqüències que se’n derivin; 6. Coherència entre mitjans i

objectius ...”

“... Hay un espacio, una grieta en el sistema por donde hay que

colarse. Sabemos que estamos inmersos en el sistema, però

también sabemos que somos como un pequeño grano de

contaminación para ese sistema ...”

Página 7 A B R I L / M A I G 2 0 1 5

la frase

“... Lo malo de la izquierda estadouniden-se es que traicionó para salvar sus piscinas. Y no hubo unas derechas esta-dounidenses en mi generación. No exis-tían intelectualmente. Sólo había iz-quierdas y estas se traicionaron. Por-que las izquierdas no fueron destruidas por Mac Carthy; fueron ellas mismas las que se demolieron dando paso a una nue-va generación de nihilistas ...”

Orson Welles (1915-1985),

la vinyeta de... El Roto

la playlist

Cançons que tenen coses a dir . A la playlist trobareu :

(1) Amparanoia __ Somos Viento

(2) Amparanoia __ En La Ciudad

(3) Morrissey __ Margaret On The Guillotine

(4) Quimi POrtet __ Hostessa

(5) Quimi Portet __ Xafem-ho Tot

(6) The Coup __ The Guillotine

(7) The Coup __ Ghetto Manifesto

(8) Anouk Aiata __ Nací en Álamo

(9) Enrique Morente __ Que Me Van Aniquilando

(10) Enrique Morente __ Ciudad Sin Sueño

EnMoviments

Playlist_ abr/mai’15

el GLA

Página 8 A B R I L / M A I G 2 0 1 5

CAN MASDEU. ‘ Natura i llibertat’

Diumenge 31 de maig, 2015. 12h /16h

Lloc: Can Masdeu

(A les 11h sortirem des de la biblioteca) Calendari de sessions GLA

2014/15

El col·lectiu

La vall de Can Masdeu forma part del Parc natural d e Collserola, des de 2001 un grup de col·lectius l’ha n recuperat com a espai agrícola i social per a defen -sar la gestió pública, agroforestal i agroecològica , la recuperació dels espais i recursos per a l’auto-gestió de la comunitat fora de la lògica mercantil, i en cooperació i con-vivència amb les veïnes i veïns dels barris propers , altres projectes agroecològics i de permacultura de Collserola i Bar celona, i un gran ven-tall de moviments socials. Els projectes que acull Can Masdeu són el PIC (Punt d’Interacció de Collserola), l’Assemblea d’Ho rts Comunitaris, les Visites d’Educació Agroecològica, la Comunitat i el Projectes de Permacul-tura Barcelona. Més info: www.canmasdeu.net

La lectura

Walden , d’Henry David Thoreau (Errata Naturae, 2013)

“... En 1845 Thoreau aban-dona la casa familiar de Concord y se instala en la cabaña que ha construido junto a la laguna de Wal-den . Pero no se marcha a los bosques para ‘jugar a la vida’, sino para ‘vivirla intensamente de principio a fin’. A partir de esa experiencia escribe uno de los clásicos funda-mentales del ensayo mo-derno. Walden es tanto un experimento literario sin precedentes como un manual para la buena vida: un li-bro escrito contra toda servidumbre y a favor de la felicidad como única riqueza del ser humano. Walden es una defensa de la vida libre y salvaje, así co-mo una crítica feroz de la sociedad y sus imposiciones, que apenas han

variado desde aquella época. Walden es un cuestionamiento radical y di-recto de la institución del trabajo como adocenamiento y del mercado como único dios, así como una lúci-da defensa de la simplificación de

la vida y del camino que nos lleva a perseguir su esencia y sus placeres co-tidianos. Walden es una re-flexión sobre la necesidad de preservar tanto la natu-raleza y el planeta como el meollo de nuestra propia existencia individual e irreductible. (…) Según el propio Thoreau , “ Walden es un libro escrito para esa mayoría de hombres que está descontenta con su vida y con los tiempos que le ha tocado vivir, pero que po-dría mejorarlos. Y también para aquellos en apariencia ricos, pero que en realidad

han acumulado cosas inútiles y no saben muy bien qué hacer con ellas” …”

Font: Errata Naturae

Amb l’objectiu de promoure la reflexió, el debat i l’activisme a tra-vés de la lectura, el GLA obre la biblioteca a movi ments socials per a compartir coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. El GLA funciona com un ‘clu b de lectura’, un grup de persones ens trobem un cop al mes per a com entar un llibre llegit prèviament. En el GLA, són els moviments soc ials qui escullen la lectura, relacionada i representativa de la tasc a que desenvolu-pen, i que ens serveix com a punt de partida per a la tertúlia i el debat.

Què és el GLA

E N M O V I M E N T S Página 9

AISA PÀMPOLS, Manel. La Huelga de alquileres y el

Comité de Defensa Económica : Barcelona, abril-

diciembre de 1931, Sindica-to de la Construcción de

CNT. Barcelona : Ass. Cul-tural el Raval "El Lokal",

2014

BURILLO TOLEDANO, Lluís ... [et al.]. Flor de Maig : del cooperativis-me al servei als munici-pis . Barcelona : Dip. de Barcelona, 2006

BURILLO TOLEDANO, Lluís. Històries de vida : fonts

orals de la lluïta obrera i l'antifranquisme al Baix

Llobregat. Barcelona : Fun-dació Utopia Joan N. García Nieto : Estudis Socials del

Baix Llobregat, 2008

GRAMSCI, Antonio. Cartes des de la presó : cartes a Tatiana Schucht . Bar-celona : Edicions de 1984, 2014

HAKIM BEY. TAZ : Zona tem-poralmente autònoma. Madrid

: Enclave de Libros, 2014

PADILLA, Margarita. El Kit de la lucha en in-ternet : para viejos mi-litantes y nuevas acti-vistes. Madrid : Trafi-cantes de Sueños, 2012

5 cámaras rotas = 5 càme-res trencades. documental

d’ Emad BURNAT i Guy DAVI-DI. Barcelona : Parallel

40, 2013.

Euskal Herria : Ezkutuko zorra = la deuda oculta. documental de Santiago YA-NIZ. [S.l.] : Ekologistak Martxan, 2011

Canemàs : revista de pen-sament associatiu. Barce-

lona : Ens de l'Associaci-onisme Cultural Català, 2012- . Signatura R 369

Can. Núms. 1-7.

Novetats abril

Página 10 A B R I L / M A I G 2 0 1 5

Secció Testimoni Secció Audiovisuals

Secció Revistes

SMITH, Neil. La Nueva frontera urbana : ciu-dad revanchista y gen-trificación. Madrid : Traficantes de Sueños, 2012

“... Este libro, convertido ya en el estudio clásico sobre la gen-trificación, revela con notable lucidez la fuerte dependencia de los procesos de transformación ur-bana de las dinámicas de acumula-ción de capital sobre el territo-rio (…) Smith muestra con crudeza sus obvios efectos sociales: des-plazamiento de la población con menores recursos, banalización y musealización de los centros urba-nos, subordinación de las políti-cas urbanas al beneficio de promo-tores y entidades financieras, se-gregación espacial, criminaliza-ción de la pobreza y de las perso-nas sin hogar, etc. …”

Novet at

dest acada

E N M O V I M E N T S Página 11

Novetats maig

A : historia y resultados imprevistos de un símbolo. Barcelona : Virus : Funda-

ción Salvador Seguí, 2010

Catalunya en transició : 1971-1980. Barcelona : Me-morial Democràtic, Genera-litat de Catalunya, 2013

BARCIA MAGAZ, J.V. ; ROME-RO, Cote (Eds.). Alta ten-sión : por un nuevo modelo energético sostenible, de-

mocrático y ciudadano. Barcelona : Icaria, 2014

BARGHOUTHI, Mustafa. Per-manecer en la montaña : conversaciones sobre Pa-lestina con Éric Hazan. Barcelona : Icaria : Fun-dació Alfons Comín, 2007

COLECTIVO JOSÉ BERRUEZO. Bultaco, del mito a la re-alidad (1958-1983). Madrid

: Confederación General del Trabajo (CGT), 2014

FLORES, Enrique. Cuaderno

de Sol. Madrid : Blur, 2011

GOODALL, Jane. Los Diez

mandamientos : para com-partir el planeta con los

animales que amamos . Bar-celona : Paidós, 2003

HAJJAR, George. Leila Kha-led : el meu poble viurà : autobiografia d'una revo-lucionària. Manresa : Ti-gre de Paper, 2014

LAFUENTE, Isaías. Esclavos por la patria : la explo-tación de los presos bajo

el franquismo . Madrid : Temas de hoy, 2002

SEEL, Pierre. Pierre Seel : deportado homosexual . Bar-celona : Bellaterra, 2001

SERRANO, Pascual. Trafi-cantes de información : la

historia oculta de los grupos de comunicación es-

panyoles . Madrid : Foca, 2010

Les Fosses del silenci [Vol. I i II]. Barcelona : Televi-sió de Catalunya : Enciclo-pèdia Catalana, 2003. Signa-tura DVD 9(46)"19" Fos

ZULOAGA LUJO, Lohitzu-ne. El Espejismo de la seguridad ciudadana : claves de su presencia en la agen-da política. Madrid : Libros de la Catarata, 2014

“... La deriva punitiva iniciada a principios de siglo ha estado protagonizada por todos los go-biernos, pero tiene como cómpli-ces a los medios de comunicación, que garantizan el nivel de per-cepción de inseguridad que los cambios en el código penal re-quieren para no ser rechazados. En esta línea, la autora describe cómo el miedo y la necesidad de la ciudadanía de sentirse segura se manipulan para obtener renta-bilidad política …”

Secció Testimoni

Novet at

dest acada

Secció Audiovisuals

la xerrada

Página 12 A B R I L / M A I G 2 0 1 5

Des de fa dècades la cimentera Lafarge Cementos, a Montcada i Reixac, utilitza la incineració com a part de la se va producció. Segons diferents estudis, la població que habita en un radi d’entre 4 i 5 km. al voltant d’una incineradora té un risc més elevat de patir malalties greus com el càncer. Aque st radi, a part de Montcada i Reixac, afecta Nou Barris, Sant Andreu del Palomar, La Llagosta, Santa Coloma, Cerdanyola, Bar berà del Va-llès i Ripollet. En aquesta xerrada, la Plataforma Antiincinera-ció de Montcada ens explicarà la seva lluita per ac abar amb aquesta pràctica tant a prop d’habitatges i escoles .

Plataforma Antiincineradora de Montcada

dimecres 10 de juny, a les 19h

E N M O V I M E N T S Página 13

la novel·la

Don DELILLO Cosmópolis Barcelona: Seix Barral, 2003

Eric Parker, el joven protagonista de Cosmópolis , es un talentoso y exitoso asesor de inversores, mul-timillonario y excéntrico, ha mon-tado su oficina en una limusina de lujo; y mien-tras se desplaza por la ciudad despacha con sus subordinados. En el transcurso de una día de trabajo de Eric Parker, DeLillo nos va mostrando la frialdad del mundo tecnológico de las finan-zas, la sobreinformación, la sobreproducción, la sobreprotección y el in-dividualismo. Un mundo gobernado por las elites financieras, ahogado en la soledad de relaciones sociales asépticas, basa-das en la desconfian-za, en intereses intangi-bles, en la ostentación del lujo desmesurado imposible de abarcar. El ansia del dinero por el dinero, acaba siendo imposible de satisfacer.

Todo el sistema financiero se es-tructura al servicio del crecimien-to desmesurado, y se pone en manos de unas pocas personas que dirigen el destino de nuestras vidas. Así, nuestra vida fluctúa en paralelo a la última cotización del yen en bolsa, a los resultados de las úl-timas inversiones, de los présta-mos, de la especulación, del cum-plimiento de patrones de comporta-miento, de proporciones, y índices, y mapas enteros de información. Eric Parker contempla la traducción de todo lo vivo, desde las personas al medio ambiente, en hileras de números, binomios de ceros y unos, desde su atalaya de poder, una li-musina completamente equipada.

DeLillo observa la condescendencia altiva con la que la clase dominan-te trata al resto de población, que no existe mientras no altere el rol

al que ha sido destinada, igual que no se presta atención a las pequeñas piezas que forman un me-canismo mientras este funciona con la precisión para el que ha sido dise-ñado. Así, '... el fluir desmedido y la rapiña, en donde la voluntad física de la ciudad, las fiebres de la egolatría, las re-afirmaciones de la indus-tria, el comercio y la muchedumbre configuran cada momento en calidad de mera anécdota ... ' animan los pensamientos de Eric Parker.

Pero el resentimiento irá incubando una silenciosa lucha de clases. La inevitable, tolerada y anecdótica coincidencia, en ciertos espacios, de las personas que dise-ñan el Capital y aquellas que lo sufren, de las personas que gestio-nan el Capital y aquellas que lo sirven, no evitará que, al final, el Capital las devore a todas…

Todo el mundo paga un precio al Dios Capital. En el caso de Eric Parker se trata de alteraciones del sueño y de la personalidad, de con-ductas agitadas y confusión extre-ma. Pero hay un amplio catálogo de heridas que el sistema va dejando en las piezas que utiliza para des-plegar su juego: rebajas de catego-ría laboral, despidos sin previo aviso, maltrato psicológico adere-zado de desprecio y desdeñosos ac-tos para ignorar a las personas, el individualismo extremo donde las

buenas intenciones se ven como sig-nos de candidez y debilidad, la com-petitividad y la animadversión hacia los demás, la ausencia de remordi-mientos, la desaparición de la vida privada por la transfi-guración del tiempo como ac-tivo empresa-rial, el frene-sí y la histe-ria como imper-ceptible forma de vida…

D u r a n t e e l transcurso de la acción de la novela, Eric Parker se ve atrapado con su limusina en una manifestación de ac-tivistas que protestan contra la vi-sita del Presidente a la ciudad. En medio de la refriega, del lanzamien-to de gases lacrimógenos, de las cargas policiales contra los mani-festantes, protegido en su limusina por su equipo de seguridad, diserta con su acom-pañante sobre el ori-gen de los manifes-tantes, y de la capa-cidad desarrollada por el mercado para succionar y asimilar, incluso, todo aquello que se le opone. El libre mercado lo ocu-pa todo, por lo que ya no hay donde huir más allá de este. Y la energía que des-prende la fuerza de todo aquello que se le opone, acaba re-troalimentándolo : ‘… la cultura del mercado es total. Genera a esos hom-bres y mujeres. Son necesarios para el sistema que desprecian. Lo dotan de energía y concreción. El impulso que los mueve pertenece al mercado. Son producto de cambio en los dis-

tintos mercados del mundo. Por eso mismo existen, para fortalecer y perpetuar el sistema …’.

No es menos ate-rradora la visión que da DeLillo de la racionalidad humana y de su capacidad para fingir el horror y la muerte que resulta de todos sus planes de fu-turo, de todas las visiones ca-pi tal istas de tecnología y ri-queza, de ese fu-turo cruelmente feliz que siempre fracasa. La des-trucción que el

capitalismo genera a su paso es par-te de su propia identidad, necesita destruir antiguas industrias, entrar a la fuerza en nuevos mercados, re-explotar los antiguos… en una huida hacia delante gobernada por ideas visionarias de riqueza y negocio.

Así, lo que parece un día cualquiera para la super-protegida vida del ambi-cioso Eric Parker, irá tonándose cada vez más turbio. Y al mismo tiempo en que va perdiendo el control sobre la situa-ción, pone en juego su toda su fortuna… y hasta su vida. Una mirada a la fría clase que dirige es-te capitalismo financiero demoledor, al que servi-mos de una manera u otra, y que nos reserva conse-cuencias imprevisibles tras cualquier esquina…

En 2012, David Cronenberg realizó la versión cinematográfica de Cosmópo-lis , contando con Robert Pattinson en el papel de Eric Parker, y que refleja con bastante fidelidad el espíritu de la novela.

Página 14 A B R I L / M A I G 2 0 1 5

“… La protesta fue una forma de

higiene sistémica, purgante y

lubricante. Por diezmilésima vez

era testimonio de la brillantez

innovadora de la cultura del

mercado, de su capacidad de

configurarse sobre sus propios y

flexibles fines, de absorber

cuanto la rodease …”

E N M O V I M E N T S Página 15

el còmic

Peter BAGGE

La mujer rebelde : La historia de Margaret Sanger Barcelona : La Cúpula, 2014

Segurament una de les majors difi-cultats en biografiar el recorregut vital o polític d’una persona pot ser no caure en el per-sonalisme i en una admi-ració complaent que ama-gui les contradiccions vitals del personatge. Peter Bagge aconsegueix, en aquest còmic que bio-grafia a l’activista pels drets de les dones Margaret Sanger , sorte-jar aquesta trampa.

A La mujer rebelde , Pe-ter Bagge , fet en el cò-mic underground nord-americà dels ’80 i amb un estil ‘caricaturesc’ i ‘elàstic‘ que barreja elements originaris del humor en el còmic i ai-res punk, mostra la vida de Margaret Sanger (1879-1966). L’activista pel dret de la dona a escollir lliurement la seva mater-nitat i en favor de la legalització de l’ús dels anticonceptius, neix a finals del segle XIX en una família obrera de Nova York. El pare d’ide-es socialistes i anticlericals, li imprimí el caràcter per defensar les seves idees i rebel amb allò que se li imposa. La situació de la mare, que patí 18 embarassos, varis d’ells avortaments, li feu prendre consciència del paper reproductor i passiu de la dona davant la volun-tat dels homes sota la institució del matrimoni.

El còmic ressegueix la vida de Mar-garet Sanger des del descobriment a l’escola del seu poder de persuasió sobre la gent que la rodeja, pas-sant per la seva vida matrimonial,

la participació a l’escola moderna per adults Ferrer inspirada en el pedagog llibertari català Ferrer i

Guàrdia i fundada per Sasha Berkman i Emma Goldman , la seva fei-na com a infermera que la consciencià sobre la situació de precarietat i misèria de les dones pobres i la falta de decisió sobre la pròpia ma-ternitat, la seva de-terminació a l’hora de defensar les idees i actuar d’acord amb elles que va fer que es guanyés el recel de les feministes de classe alta que de-fensaven unes recla-macions més puerils que les necessitats

reals de les dones dels barris po-bres, la publicació de The Rebel Woman i Birth Control Review , els problemes amb la censura, els con-tinus enfrontaments amb la policia i la justícia, els períodes de pre-só i exili, la seva personalitat egocèntrica i l’excessiu protago-nisme que adquiria en totes les ac-cions que emprenia, les contradic-cions en que va caure i altres ac-tes controvertits com criticar les classes benestants mentre allargava la mà per recollir els seus dona-tius, la seva defensa de l’eugenè-sia, la participació en algun acte del Ku Klux Klan... Fins al seu procés d’envelliment i la seva mort el 1966.

En definitiva un interessant viatge per l’estimulant i controvertida vida de Margaret Sanger .

Neix Una posició amb la voluntat de qüestionar i canviar la realitat del dia a dia, de la voluntat d’es-polsar-se el capitalisme que ha fet niu tant a les relacions que s’es-tableixen entre les persones com dintre nostre, de la voluntat d’ “... alçar la veu, però sobretot trobar el temps per escoltar-nos, desafiar la confusió i la desconfi-ança, acceptar les nostres contra-diccions, reconèixer les complici-tats escampades arreu i construir juntes en la creença d’escol-ta r...”.

Neix també amb intenció crítica, i de qüestionar el propi discurs, les pròpies debilitats i febleses, les oportunitats perdudes i les pròpies neces-sitats: “... És temps de treball coope-ratiu, que as-sagi la gestió i l’abastiment necessaris per a la societat futura. És temps d’espais de formació i de discussió. És hora d’aprendre a organitzar-se per a prendre decisions horitzon-talment i col·lectiva; és hora d’a-

prendre els uns dels altres, de compartir experiències i de superar-nos dia a dia. És hora d’aprendre a comunicar, de posseir uns mitjans propis que garanteixin una informa-ció lliure i de qualitat. És hora de crear contrapoder, d’apropar l’horitzó revolucionari, tan lluny avui dia, de demostrar que es pot viure sense capitalisme ni Estat, aquí i ara ...”.

I anar fixant una posició, que tot i contingui les contradiccions ine-vitables dels éssers humans, que contingui la pluralitat i les dife-rències que representa una comuni-tat de persones, discuteixi els discursos ambigus que es van creant

de forma hegemò-nica al voltant de la idea de reformar la rea-litat política ‘... sorgeix d’una necessitat compartida: al-çar la veu i di-buixar una es-cletxa més en el quasi hegemònic discurs que ens apel·la, nova-ment, a prendre

el Poder i rehabilitar la democrà-cia i les institucions de l’Es-tat ...’.

la revista

E N M O V I M E N T S Página 16

Una posició : Materials per al combat per a una vid a comuna

www.unaposicio.org

¿L’anticapitalisme post-15M crea candidatures electorals

o, per contra, intenta articular un moviment potent,

que tingui capacitat per incidir en la societat per tal de transformar-la des de baix?

Página 17 ABRIL/MAIG 2015

l’agenda

http://literalbcn.cat/

Impulsada per les editorials Tigre de Paper , Pol·len , Bellaterra i Icària editori-al , juntament amb el grup Con-trabandos , LITE-RAL es proposa com una fira ‘ de llibres i idees on s’ajuntaran editorials, lli-breries, autores i autors, lecto-res i lectors per compartir, discutir i somiar, sobre el món en què vivim i com transformar-lo. Des de la cultura i el pensament crí-tics gaudirem de la millor litera-tura crítica compartint-la amb qui la crea’ .

Els objectius de Literal són promoure una nova mane-ra de relacionar-se dins del món del llibre polític; portar nous públics al pen-sament crític i al llibre polític; impulsar el mercat social entorn el llibre; estrènyer lligams entre la cultura i l’economia solidària; i, enfortir l’economia i les formes cooperatives de cultura.

Durant els tres dies que durarà LI-TERAL hi haurà cinc conferències

sobre: música i lluita, fi-losofia i gè-nere, els nous periodismes, economia crí-tica, i cultu-ra lliure. Aquestes con-ferències comptaran amb participació d’autores i

autors relacionades amb cadascuna de les matèries.

A més, s’organitzaran més de 40 debats, presentaci-ons de llibres, tertúli-es,... dinamitzades pel millor periodisme crític de l’actualitat.

LITERAL també estarà ame-nitzada musicalment per una bona mostra de música de segells discogràfics més frescos de l’ambient cultural i contracultural

de la ciutat, i acompanyada de ser-vei de menjar i beure, des de expe-riències cooperatives, artesanes i d’ajuda solidària.

LITERAL, Fira d’idees & llibres radicals

tindrà lloc els dies 29, 30 i 31 de maig

al recinte fabril Fabra i Coats,

a Sant Andreu de Palomar

E N M O V I M E N T S Página 18

un món nou fet de llibres

La caníbal és una llibreria situada al barri El Camp d'en Grassot-Gràcia Nova (carrer Nàpols, 314) que té la intenció de contribuir a la trans-formació radical de la societat mitjançant una eina darrerament tan perillosa com són... els llibres!! Deu el seu nom a l’expressió que utilitzava Edmund Burke per refe-rir-se als jacobins i criminalitzar els moviments socials, als que ano-menaven indistintament terroristes o caníbals. I sembla que poc ha canviat des d’aquella època... El seu fons inclou llibres de temàtica social, política, art i cultura crítiques, feminisme, sobirania alimentària...

La llibreria és una cooperativa, una opció d’autoocupació que se-gueix la idea d’una economia redis-

tributiva, democràti-ca, horit-zontal ba-

sada en les persones. Les inte-grants de La caníbal s’han decidit pel cooperativisme com una manera de buscar noves formes per a su-perar el capitalisme, però també de recuperar la forta tradició coope-rativista a casa nostra. Una coope-rativa de treball associat sense ànim de lucre que no permet acumu-lar capital; ja els estatuts esta-bleixen que els beneficis o bé es reinverteixen en el negoci o en la comunitat.

Per què al Camp d'en Grassot? Se-gons ens diuen, el projecte té una intenció de contrarestar la tema-tització dels districtes i oferir un projecte de barri, en una aposta per a construir comunitat, que ha tingut una molt bona acollida per part del veïnat.

http://lacanibal.net

Página 19 ABRIL/MAIG 2015

Les tres persones que la integren provenen de l’àmbit cultural, amb vinculació en el món editorial, però sense caure en el gremialisme. De la mateixa manera que la vida els ha portat a poli-titzar-se i a parti-cipar en els movi-ments socials, també els ha generat la vo-luntat de superar la idea de llibre única-ment com a objecte artístic, i emprar-lo i oferir-lo com a ei-na de transformació social.

Consideren que la tendència que s’ha donat els darrers anys amb un tancament generalitzat de peti-tes llibreries, da-vant el vampirisme de les grans llibreries i superfícies, la de-gradació de l'ofici i les dinàmiques espe-culatives i els lloguers abusius, es deu a la concentració de capital com a fenomen global, per això La caníbal aposta per contrarestar aquest model, intentant recolzar-se en una xarxa de petites llibreries

i distribuïdores independents, que més que en la competència es basa en la col·laboració.

Aquest primer any de vida ha servit per a definir el projec-te, construir l’espai i construir el fons de ba-se, mitjançant una se-lecció gairebé artesa-nal, llibre a llibre. Un projecte interdiscipli-nar, que parteix dels llibres com a eix cen-tral, però que també utilitza el seu espai per a oferir un seguit d’activitats: presenta-cions de llibres, ta-llers i cursos, conta-contes infantils, cessió d’espais a col·lectius... que trac-ten de construir comuni-tat basant-se en el gust pels llibres, però so-bretot en el gust per la gent. Més que utilitzar el marketing per a cons-

truir comunitats de compradors el que els interessa és articular co-munitats de persones, generar acti-visme i pensament crític.

Siguem caníbals!!!

QUÈ ESTEU LLEGINT ACTUALMENT?

- El mundo transtornado : El ideario popular extrem ista de la revolución inglesa del siglo XVII , de Christopher Hill (Siglo XXI, 2015)

- Con voz pròpia , de Cristina Carrasco (La Oveja Roja, 2014)

- Los jacobinos negros : Toussaint L’Ouverture y la Revolución en Haití , de C.L.R. James (Turner, 2003)

- Dificultades técnicas , de June Jordan (La Oficina, 2012)

QUINA LECTURA RECOMANARÍEU?

- La revolta que viurem , d’ Ivan Miró (Tigre de Paper, 2015)

- Matar al Chino , de Miguel Fernández (Virus, 2013)

La v

inye

ta d

e... B

rieva