ENP Muntanyes de l´Ordal

Muntanyes de l'Ordal Espai natural que conserva moltes de les característiques del massís del Garraf i en constitueix la prolongació natural cap a l’interior, en contacte amb la depressió del Penedès. De manera general, aquests dos espais (el Garraf i l'Ordal) es podrien considerar com una sola unitat. L'existència, però, de trets diferencials prou notables entre l'un i l'altre justifica de considerar-los com a espais naturals individualitzats. Per la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, el paisatge presenta caràcters particulars amb algunes unitats no representades a les terres properes. Cal remarcar la diversitat de la vegetació rupícola, amb algunes espècies de notable singularitat, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu, que contrasten manifestament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l’interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. La situació de l'Ordal, molt propera a importants àrees urbanes, determina en aquest Espai un cert grau de fragilitat i augmenta l’interès per conservar-lo.

Dades

Regions naturals de Catalunya: sistema mediterrani central litoral Tipologia d'espai: espais de muntanya litoral Superfície total de l'Espai: 7.411,39 ha

Superfície administrativa:

Superfície (ha) %

Alt Penedès 4184,42 56,46

Subirats 1677,54 22,63

Olesa de Bonesvalls 1509,32 20,36

Gelida 885,71 11.95

Avinyonet del Penedès 111,85 1,51

Baix Llobregat 3226,97 43,54

Cervelló 1323,64 17,86

Vallirana 752,64 10,16

Begues 394,39 5,32

Torrelles de Llobregat 364,35 4,92

Castellví de Rosanes 354,21 4,78

Corbera de Llobregat 21,32 0,29

Sant Vicenç dels Horts 16,43 0,22

Medi físic

Afloraments de gresos vermells del Buntsandstein.

El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l’extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edafològic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s’alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest Espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d’aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d’aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l’acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic. Declaració, planificació i gestió L’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de l'Ordal va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s’aprovava el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 com a ZEPA el 2005 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006). Aspectes socioeconòmics d'interès

Cultius a les Muntanyes de l'Ordal. En aquest Espai hi tenen lloc algunes activitats extractives de roca calcària. D’altra banda, a les zones més baixes i planeres, s’hi cultiva la vinya i l’olivera. També s'hi porten a terme activitats silvícoles. Els usos turístics i recreatius també són força comuns com, per exemple, el trànsit rodat de motos de cros, trial i quads. L’Espai conté algunes carreteres que el travessen, així com pistes forestals d’accés a masies disperses pel territori. També hi ha línies elèctriques. Usos del sòl Boscos - 58,05 % Vegetació arbustiva i herbàcia - 35,39 % Terres agrícoles i àrees antròpiques - 6,53 % Roques, tarteres, glaceres, coves - 0,01 % Molleres i aiguamolls - 0,01 %

Correspondència amb altres figures de protecció Natura 2000 Nom: serres del Litoral central Regió biogeogràfica: Mediterrània Tipus: espais de muntanya litoral Àmbit: terrestre Superfície total: 25.068,97 ha ZEPA Codi: ES5110013 Superfície: 25.068,7 ha LIC Codi: ES5110013 Superfície: 25.068,7 ha

Altres Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya Geozona 340 - Esculls miocènics de Sant Pau d'Ordal - Can Sala 360 - Jaciments fossilífers de la Torrevileta

Arbres i arbredes declarats monumentals 11.068.01 - Celtis australis - Lledoner del Mas del Lledoner

Biodiversitat La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l’àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens). Aquest Espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars. Vegetació i flora A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes. Gairebé la pràctica totalitat del territori s’ha d’incloure en el domini de l’alzinar litoral (Quercetum ilicis gallo-provinciale), tot i que l’alzinar climàcic hi és força rar i és substituït per comunitats secundàries com les brolles Erico-Thymelaeetum tinctoríae i Cisto-Sarathamnetüm catalaunici o garrigues (Quercetum cocciferae), a part de les comunitats rupícoles casmofítiques i cormofítiques, calcícoles i silicícoles. Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (Polysticho-Coryletum) i de gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae); i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (Ampelodemos mauritanica) que s'hi presenten.

En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de Crassula campestris, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa. Espècies estrictament protegides pel PEIN Crassula campestris Hàbitats Hàbitats de l'Annex I de la Directiva 92/43 d'hàbitats Llista referent al conjunt de l'Espai de la xarxa Natura 2000 (serres del litoral central). 1150, 1240, 1410, 3270, 5330, 6220, 6420, 8130, 8210, 8220, 8310, 9340, 9540, 92A0. Fauna Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (Meles meles), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (Columba oenas). Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (Emberiza hortulana) o el trobat (Anthus campestris). Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara Euplagia quadripunctaria. Espècies de fauna de l'Annex II de la Directiva 92/43 d’hàbitats Llista referent al conjunt de l'Espai de la xarxa Natura 2000 de les serres del litoral central. En el cas de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal, les espècies presents són: Cerambyx cerdo, Miniopterus schreibersi, Myotis capaccinii, Myotis myotis, Rhinolophus euryale, Rhinolophus ferrum-equinum, Rhinolophus mehelyi, Testudo hermanni, Vertigo moulinsiana. Espècies d'ocells de l'Annex I de la Directiva 2009/147 d'aus Llista referent al conjunt de l'Espai de la xarxa Natura 2000 de les serres del litoral central. En el cas de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal, les espècies presents són: Circaetus gallicus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Bubo bubo, Caprimulgus europaeus, Calandrella brachydactyla, Galerida theklae, Lullula arborea, Anthus campestris, Oenanthe leucura, Sylvia undata, Emberiza hortulana. Impactes i vulnerabilitat natural

Risc d'incendi

Impacte En aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts. Vulnerabilitat natural L’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. Galeria d´imatges de l´espai

Monestir de Sant Ponç de Corbera  

 

 

 

 

             Diversitat mediterrània

Cingles, brolles, garrigues i pinedes proporcionen una gran diversitat a l'espai.

Església de Sant Ponç de Corbera 

Vinyes nevades a Cantallops, Subirats

Vinyes nevades a Cantallops, a Cantallops, Subirats

Turó del Castell

Església de Sant Ponç de Corbera

 

                                  

                       La xixella (Columba oenas) nidifica en alguns dels penya-segats de l'espai  

 

 

El bruc d'hivern (Erica multiflora) és un dels arbustos més comuns de les brolles calcícoles.  

Paisatge mediterrani Tot i estar rodejat d'ambients urbans, l'espai manté racons de certa bellesa escènica.  

 

 

 

 

 

 

 

Estepa blanca, Cistus albidus, a Sant Pau d'Ordal  

 

 

En el Butlletí de Medi Ambient del departament de Territori i Sostenibilitat nº 402, corresponent al 15 de maig, s´informava de la incorporació d´informació sobre 15 espais protegits més al web del departament. Actualment el Sistema d´Espais Naturals Protegits de Catalunya el formen 182 espais. Entre aquests hi ha l´ENP Muntanyes de l´Ordal, amb una superfície de 7.411,39 ha. 364,35 ha. pertanyen al municipi de Torrelles de Llobregat que aporta el 4,92% de la superfície a aquest espai natural protegit. L´any 1992 l´EIN de l´Ordal ja es va incorporar al Pla d´Espais d´Interès Natural aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya. L´any 2006, amb una important ampliació es va incorporar a la xarxa Natura 2000. Actualment aquest espai té la condició de Lloc d´Importància Comunitària (LIC) i Zona d´Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). L´ENP Muntanyes de l´Ordal, junt amb el parc del Garraf i altres espais protegits i gestionats per la Diputació de Barcelona, conforma l´espai de Natura 2000 denominat Serres del Litoral Central. Hem considerat interessant confeccionar aquest document recollint la informació a la qual es pot accedir a l´esmentat web sobre l´espai natural protegit del nostre entorn.  

Col·lecció Documents d´ant nº169