lbum de fotografies

La plataforma dusuaris de salut mental dOsona i lassociaci de familiars de malalts mentals dOsona, amb la collaboraci del Club Social El Pedrs i la Caixa Unnim presenten lexposici:

ENTRA AL NOSTRE MN

Iniciem un viatge cap al mn dalgunes malalties mentals com ara lesquizofrnia, la bipolaritat, el trastorn obsessiu compulsiu o lesquizoafectivitat. Totes elles similars perqu tenen smptomes positius i de negatius. Continuem, doncs.

Parlem de la malaltia comenant pels smptomes positius: deliris, allucinacions, paranoies, brots psictics i una mica ms lluny i fora daquesta llista les eufries i les disfries que pateixen els bipolars i en altres malalties relacionades, tamb.

3

Per una altra banda, quan els smptomes positius van minvant, llavors apareixen els smptomes negatius: com lapatia, que s la falta dinters o motivaci per quasi tot, sobretot les relacions socials i com laplanament emocional, que vindria a ser la manca duna expressivitat emocional al moment que es viu.

Si tot es pot explicar, veiem que la gent que pateix daquests trastorns no estan tocats de l'ala, sin que emmalalteixen de manera que s com si visquessin en un trencaclosques.

s tot una odissea de sentiments, sensacions i pensaments contradictoris, formant paraules i frases que bellugant-se inquietes dins del cor del malalt surten atropellades per la boca amb gust de frescor obsessiva i que ens diuen aix:

Endinsem-nos dins del smptomes positius. Definim cada concepte... El deliri:

s com si tembriaguessis sense estar-ho realment. Creus en idees que sn falses. Tots els pensaments van encaminats a separar-te de la realitat i a no discernir el que s real del que no ho s.

Les allucinacions:

Sentim, veiem, assaborim sensacions que no existeixen. Com qui pren drogues, tot i que no s necessari haver pres drogues per allucinar. Les allucinacions es poden donar en situacions destrs o de tranquillitat, la ment ens juga males passades..

Les paranoies:

Histries de persecucions o de llegir el pensament de gent estranya. No tenen ni cap ni peus i barregen elements reals i irreals...

Els brots psictics aguts:

Punts dinflexi en que la persona es descompensa totalment i actua de forma desordenada, allada i sense nord fins que crida latenci del seu entorn personal.

Hi ha medicaments antics i moderns. Un mateix medicament pot anar b a una persona i a una altra no. Hi ha efectes secundaris molestos com per exemple: sequetat de boca, augment de pes, tremolors, en les dones menstruacions molt abundants i doloroses, etc. De vegades es canvia la medicaci al pacient i aix comporta dificultats afegides.

A part tenim les eufries i les disfries en els bipolars: estats dnims molt pujats o molt baixos. L'eufria s un estat on el pacient se sent accelerat, expansiu o irritable. Per exemple, no dormir en tota la nit o que la inquietud en el pensament vagi en augment. Com tamb, que el pensament es dispersa, que el seu discurs s incoherent. Est ms content del normal, t moltes ganes de conversar. Les disfries sn just el contrari, el pacient es desanima moltssim, cau en picat el seu estat dnim, dorm masses hores, no vol fer res o li passen pel cap idees sucides.

Hi ha diferents tipus de bipolar: lI, el II, el mixt i el ciclador rpid. El primer i el segon es diferencien per tenir eufries molt fortes lI i eufries de baixa intensitat el II. El mixt t eufries i disfries en un mateix dia, va passant dun estat a laltre contnuament. El ciclador rpid s que pot tenir una eufria i una disfria a la mateixa hora. Com b diu la paraula, ciclen molt rpidament.

Parlem de lesquizofrnia. Existeixen unes 5 classes estudiades, que sn: la paranoide, la desorganitzada, la catatnica, la indiferenciada i la residual. Delles la paranoide s la ms freqent de trobar. Dos dels segents cinc smptomes sn necessaris per diagnosticar-la:

- Els deliris: s com viure el que sents i el que escoltes, distorsionant la realitat.

- Les allucinacions: Quan un o tots els 5 sentits que tenim perceben quelcom que no existeix.

- La parla desorganitzada: Es comprar un cotxe, per les maduixes es poden menjar.

- El comportament exageradament desorganitzat o catatnic: T a veure amb comportar-se de manera extravagant i sense sentit. Es parla de la rigidesa crea, que s quedar-se immbil en una postura durant moltes hores.

- Els smptomes negatius: com la tristesa, la manca de motivaci o les poques ganes de fer coses.

Lesquizoafectivitat t a veure amb els trastorns de lestat dnim, aix com serien les persones amb trastorn bipolar i amb deliris o paranoies tpiques de lesquizofrnia. A mig cam duna i altra malaltia es troben els esquizoafectius, en un terreny on s difcil mantenir un equilibri que potser seria bo daconseguir.

Expliquem caracterstiques del Trastorn Obsessiu Compulsiu. Els smptomes inclouen molta ansietat i molta inseguretat. La seva ment t idees repetitives i no saben com calmar lansietat. Hi ha les obsessions, que sn idees o pensaments repetitius, que no es poden evitar i tot degenera en ms ansietat. I les compulsions, que es basen en els actes repetitius en forma de ritual com per exemple: rentar-se les mans repetitivament. La persona distorsiona la realitat i t sentiments de culpa molt acusats.

Per per damunt de tot sn ssers normals, que com la resta de la poblaci, entren dins lespai de la normalitat, per hi ha una cosa: l'estigma i l autoestigma els parteix en bocins.

Paraules estigmatitzants: No diguem "manicomi" ni "boig", diguem Hospital de Salut Mental i Persona amb Trastorn Mental". Paraules, sinceres, honestes, racionals, que vagin dacord amb el que ens passa tant a dins nostre com al nostre voltant. I no fer cas de les paraulotes inservibles i absurdes de fa milers danys i que la societat en general no ha volgut canviar, per por o mandra.

Hem de mencionar que els smptomes negatius que apareixen en totes les malalties sn per tots iguals i es refereixen a ms a ms, a sensacions que tenim desestabilitzades com les emocions i els sentiments.

Per tant, veiem que el nostre cervell queda parcialment ferit quan la persona cau en aquest mn de les malalties mentals. Malgrat tot, cal dir que la persona ha de fer-se crrec duns smptomes que no ha volgut, per que ha de resoldre, com un trencaclosques.

s un joc de neurotransmissors que pugen o que baixen: dopamina, serotonina, noradrenalina... Totes juguen un paper importantssim en el nostre funcionament cerebral i quan un home o una dona tenen un brot psictic en aquestes malalties mentals, totes aquestes hormones es desbaraten.

A part de tots els aspectes negatius de la malaltia, tot seguit mireu a la Sala dexposicions i observeu les habilitats que tenim, com pintar, escriure, composar o resoldre problemes matemtics i aix s el millor llegat o la cara ms positiva de les persones amb malaltia mental.

Grcies per ser-hi!!!

, track 0095975.43eng -