entre totsBUTLLETÍ TRIMESTRAL | ABRIL - JUNY | 2017 |

62EDITORIAL El Servei de Rehabilitació Comunitària i la integració laboral

Peregrinación a Lourdes: Un viaje…una experiencia

XIII Jornada de atención espiritual y religiosa

El Dr. José Carlos Franquelo Cruz nombrado Director Médico del Hospital Sagrat Cor

Festividad de San Benito Menni

22 Jornades d’actualizació en psicogeriatria

IX Jornades de rehabilitació en salut mental

IX Jornada de reflexió de bioètica

Festividad del Sagrado Corazón

sum

ari

en

tre

tots 62

2

XIII Jornada de atencion espiritual y religiosa | Diferencias estructurales cerebrales en el trastorno bipolar | Entrevista a Vicky Masmiquel amb motiu de la seva jubilació | Projecte Parelles artístiques de Berga | El Dr. José Carlos Franquelo Cruz nombrado Director Médico del Hospital Sagrat Cor | 1er Premio Alfredo Rego a la mejor Presentación del Curso 2016/17 | Programa de suport del CSMIJ als centres amb USEE i al CRETDiC. Comarca de l’Anoia | Bullying: un toc d’atenció | Festividad del Sagrado Corazón | El Centro de Atención y Seguimiento de las Drogodependencias consigue el primer premio de investigación en el Congreso Internacional sobre dolor realizado en Menorca | Entrevista a Rafael Díez con motivo de su jubilación | Peregrinación a Lourdes: Un viaje…una experiencia | Festividad de San Benito Menni | IX Jornades de rehabilitació en salut mental | 22 Jornades d’actualizació en psicogeriatria | 31 de maig. Dia mundial sense tabac | Setmana cultural als equipaments de salut mental del Berguedà | Repensant el model d’atenció a les persones amb dependència | Sessió Tècnica en Innovació de La Unió | IX Jornada de Reflexió de bioètica | ACTIVIDADES de docencia impartida | Noves incorporacions | Biblioteca

CRÈDITSentre tots

HOSPITAL SAGRAT CORAv. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 94hospital.hsagratcor@hospitalarias.es

CONSELL DE REDACCIÓRosa AlmiñanaJosé A. LarrazGloria LópezJosé Mª PeñaXavier ReigJosep Tristany

SECRETÀRIAMª Isabel Rivera

HAN COL.LABORATRosa AlmiñanaMª Jesús BasconesSanti BernadesJoan BeumalaVictoria BiarnésFernando BoatasMontserrat EscobetPedro GuardeñoGloria LópezMontserrat MasDolores MiguelPilar E. MuleyRoberto NarvaizJosefina OsésJosé Mª PeñaMònica PuigpiquerXavier ReigRosa RodríguezKrizia RodríguezManel SánchezOlaya SánchezJosep TristanyPeregrinos a LourdesFIDMAGComissió DocènciaDepartament RRHH

FOTOGRAFIAJanet Jordana

DISSENY GRÀFIC3bestudi

IMPRESSIÓUnigràfic

DIPÒSIT LEGALB-20575-2002

La redacció d’EntreTots no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles publicats.

editorial3

SR. PEDRO GUARDEÑO | SR. XAVIER REIG

El Servei de Rehabilitació Comunitària i la integració laboral

És des d’aquesta visió que s’entén la inserció laboral com a part del procés de rehabilitació de la persona, inclòs a l’inici del mateix, i no com a un objectiu finalista en ella mateixa, i en conseqüència, hauria de ser un aspecte a tenir en consideració des del moment en què una persona és rebuda pels serveis de salut mental.

La integració al mercat laboral pot tenir un paper cabdal per promoure la màxima auto-nomia de la persona i assolir la plena inte-gració social. Per tant esdevé un element estructurador, socialitzador i normalitzador: organitzem el dia a dia en funció de la feina, ens posa en relació amb altres persones, fem allò que la societat espera...

La inserció sociolaboral s’entén doncs com un procés vital, d’auto construcció de l’itinerari d’inserció fonamentat en la pressa de decisions, l’autoconeixement, el compromís amb el propi projecte, la motivació i la voluntat d’inserció.

Des d’aquest paradigma el Programa d’inserció laboral del Centre de Dia de Martorell posa en pràctica aquestes idees, i entén la inserció laboral com un procés individual i únic, on cada persona ha de dissenyar i planificar el seu itinerari personalitzat d’inserció, a partir de l’autoconeixement, la detecció de necessitats i la millora de les competències personals i professionals i on el professional fa una tasca d’acompanyament, orientació i facilitador de les eines necessàries per assolir els objectius en cada procés.

Tanmateix, i reprenent la idea inicial expo-sada de la integració comunitària, som un servei que es nodreix i som nodridors, com no podria ser d’una altra manera, dels recursos d’inserció, tant ordinaris com especialitzats en salut mental, que trobem en el nostre entorn. Cada persona que forma part del programa també és usuari d’altres recursos: els serveis d’ocupació municipals, els programes especí-fics per a joves (programa de garantia juvenil, Joves per l’ocupació), els serveis integrals d’inserció (SIOAS i OTL), els programes de formació i ocupació del SOC, o altres entitats i fundacions de l’àmbit de la salut mental.

I sota aquesta perspectiva ens trobem no ja en la situació de ser un servei demandant, sinó que col·labora amb d’altres de la comu-nitat en l’atenció a les persones, aportant la visió especialitzada des de la salut mental. •

A finals de l’any passat tant el Centre de Dia de Vilafranca com el de Martorell

van ser dotats amb el programa d’integració sòcio-comunitària i laboral, com un pas cap a la reconversió dels centres de dia a Serveis de Rehabilitació Comunitària. S’espera que l’any en curs, segons podem llegir al Pla Director, tots els centres de dia esdevin-guin SRC.

Els últims anys hem viscut un canvi de para-digma en l’atenció a les persones amb tras-torn mental sever, adoptant el concepte de recuperació. Per resumir, aquesta nova visió parteix, més que de la discapacitat i de la recuperació d’habilitats i nivells de funcio-nament previs a l’aparició del trastorn, de l’enfortiment de les capacitats pròpies i del desenvolupament de noves habilitats enfo-cades a una millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, promou una reflexió sobre els objectius vitals i no limita la valoració del resultat a una desaparició de la simptoma-tologia. Es planteja com un continuum en el procés de construcció de la capacitat de resiliència de la persona. Té particular importància dins del model de recuperació la implicació de la persona que pateix el trastorn i la seva participació activa en els decisions relacionades amb el seu tracta-ment i la seva vida.

Aquesta idea de recuperació implica no només a les persones afectades, sinó també un canvi de visió en els serveis d’atenció a les persones, promovent una relació més horit-zontal basada en l’acompanyament i el respecte a les pròpies decisions. Aquest aspecte ha d’anar comple-mentat amb una apertura de la comu-nitat per integrar a aquest sector de la població més enllà dels recursos específics. En aquest sentit hem vist com han augmentat les accions anti-estigma, en moltes ocasions promo-gudes pels propis afectats com a agents de canvi social.

I és en aquesta construcció de la persona, en la seva capacitat de fer aportacions signi-ficatives a la comunitat, i en el marc social en què vivim, on s’hauria de contemplar el desenvolupament de les competències i capacitats laborals.

entre tots

4

XIII Jornada de atencion espiritual y religiosa“Salud, transculturalidad y creencias en la práctica asistencial”TEXTO: SR. ROBERTO NARVAIZ

El pasado día 26 de mayo tuvo lugar en Barcelona (Hospital San Rafael) la celebración de la XIII Jornada de Atención espiritual y religiosa que organiza el Hospital Sagrat Cor de Martorell con el tema: “Salud, Transculturalidad y creencias en la práctica asistencial”

L a atención en las necesidades espiri-tuales y religiosas en nuestra práctica

asistencial nos confronta a los profesio-nales con conflictos de valores desde el encuentro con otras visiones de salud otras culturas y creencias. El conoci-miento, la apertura y la sensibilidad por un cuidado de calidad, exige de noso-tros la sabiduría de ensanchar nuestro conocimiento para que nuestra oferta de cuidados también en lo religioso y espiritual, siga siendo una oferta más ajustada desde el otro y sus necesidades.

Esta Jornada pretende ser un espacio de conocimiento y reflexión desde la realidad de nuestra prác-tica asistencial.

La Jornada fue inaugurada con la presencia de Sor Rosa Mª Gutiérrez, Consejera responsable del área de Pastoral de la Provincia de España y por el Dr. J. Carlos Franquelo Director Médico del Hospital Sagrat Cor de Martorell (Barcelona). Ambos con sus palabras pusieron de manifiesto la importancia de seguir aportando atención a dichas nece-sidades espirituales y religiosas dentro de nuestro Marco de Identidad y como una respuesta actualizada que aporte calidad a nuestra asistencia.

Las ponencias por parte del Sr. Francesc Torradeflot que pertenece a la asocia-ción UNESCO para el diálogo Interre-ligioso y del Dr. Francisco Collazos doctor en psiquiatría responsable del Programa de Psiquiatría Transcultural en el Hospital Valle Hebrón de Barce-lona, pusieron de relieve la necesidad de tener muy presente en nuestra aten-ción asistencial los aspectos relativos a las creencias y a las culturas como elementos que interfieren y condicionan

entre tots

5Diferencias estructurales cerebrales en el trastorno bipolar

gris de una muestra de 6503 sujetos, incluyendo 1837 adultos con trastorno bipolar y 2582 controles sanos. Los resultados muestran que en el trastorno bipolar, la sustancia gris cortical es más delgada en regiones frontales, tempo-rales y parietales de ambos hemisferios cerebrales. Específicamente se encon-traron los efectos más fuertes en la región prefrontal ventrolateral izquierda, el giro fusiforme izquierdo y en la corteza frontal media rostral izquierda. Además, se encontraron asociaciones significativas entre cambios en estas regiones frontales, temporales y parie-tales con una mayor duración de la enfermedad; con varios medicamentos comúnmente prescritos como el litio, los antiepilépticos o antipsicóticos y con la presencia de historial de psicosis.

Por tanto, estos resultados muestran las alteraciones cerebrales consistentes asociadas con el trastorno bipolar y proporciona evidencia sobre diferentes factores que pueden afectar a su fisio-patología. •

TEXTO: FIDMAG

los conceptos de salud y la praxis a la hora de abordar las necesidades y la salud de los individuos. Ambos subrayaron la importancia de la esfera de lo espiritual como elemento esencial a tener muy presente en el cuidado y atención de las personas en nuestra practica asistencial.

El diálogo posterior ayudó a profun-dizar y clarificar desde nuestra praxis diaria como estos elementos se ponen en juego y determinan como han de ser nuestros cuidados y nuestro abordaje desde los diferentes ámbitos profesio-nales y también desde los equipos de pastoral en los centros.

La Jornada fue concluida por el Sr. Jose Mª Peña, Gerente del Hospital Sagrat Cor, con una síntesis de las ideas clave expuestas a lo largo de la jornada y subra-yando la importancia de esta jornada para seguir avanzando en un estilo de cuidar propio desde nuestro Marco de Identidad.

Desde aquí deseamos agradecer la inquietud de todos los que hicieron posible dicha jornada y participaron en ella. •

Publicado un artículo de investigadores de FIDMAG Hermanas Hospitalarias y del consorcio ENIGMA de Trastorno Bipolar en la revista “Molecular Psychiatry” sobre los cambios en la corteza cerebral en el trastorno bipolar.

A pesar de décadas de investigación, la fisiopatología del trastorno bipolar

no es del todo conocida y aunque los estudios de neuroimagen han detec-tado diferencias cerebrales estructu-rales, hasta las fecha los resultados han sido inconsistentes.

Recientemente, mediante el consorcio ENIGMA, en el que participan investigadores de FIDMAG Hermanas Hospitala-rias, se ha llevado a cabo el estudio más grande realizado hasta la fecha con el objetivo de crear el mapa global de cambios cerebrales relacionados con el trastorno bipolar. ENIGMA es una red internacional de grupos de investigación. Para este estudio han participado 28 grupos.

Mediante el uso de la resonancia magné-tica, se ha analizado el grosor cortical y el área de superficie de la sustancia

entre tots

6Entrevista a Vicky Masmiquel amb motiu de la seva jubilació

Quan es va iniciar la teva relació laboral amb l’Hospital Sagrat Cor de Martorell?

L’any 1993 vaig començar fent suplèn-cies a l’estiu a la centraleta, i l’any 1994 ja treballava amb contracte fix. Fins el 20 de juny he estat fent aquesta feina.

Què recordes d’aquella època?

La centraleta era més antiga, sense ordinador, hi havia menys feina que ara. L’Hospital ha crescut molt.

En els anys que has treballat, quines coses destacaries de la Institució?

Els grans canvis que hi ha hagut, tant dins del Hospital com fora, a nivell de feina, de personal, d’unitats. Un canvi substancial en general.

Quins canvis t’han sorprès més al llarg d’aquests anys?

L’augment de pacients, de professio-nals i per tant d’activitat assistencial. En quan a la centraleta s’ha duplicat o triplicat la feina.

Destacaria la Llei de protecció de dades. De vegades és de difícil d’entendre per les famílies, els costa d’acceptar que no puguis donar determinada informació per telèfon, sense adonar-se que els estem protegint.

A nivell personal que t’ha aportat treballar per les Germanes Hospi-talàries?

Una entrega als demés, que també m’ha gratificat molt en quant a l’aspecte humà.

Què penses que has pogut aportar tu a la Institució?

He intentat col·laborar des del meu lloc de treball al màxim, mantenint un respecte cap als superiors i als meus companys.

Pots resumir en una frase el teu pas per aquesta feina?

Dono les gràcies a l’Hospital i la Comu-nitat per haver tingut l’oportunitat d’haver compartit amb ells tots aquests anys. •

TEXT: SRA. ROSA ALMIÑANA

Jubilar-se és sempre una fita important en la vida d’una persona.

Recentment, el passat dia 20 de juny 2017, es va jubilar Vicky

Masmiquel.

Han estat 24 anys de vinculació a l’Hospital Sagrat Cor, anys en els

que l’Hospital ha experimentat un canvi i un creixement importants

que per a qui ha tingut la responsabilitat d’aten

dre la recepció ha

significat un esforç i una adaptació constant a canvis

tecnològics

(informàtica) i legals (LOPD) i a un increment de la càrrega de feina

motivat precisament per aquest creixement de la nostra institució.

La Vicky dóna les gràcies a l’hospital i a les germ

anes per tots

aquests anys que hem tingut la sort de compartir i assenyala que la

seva feina ha sigut molt gratificant perquè l’ha viscut amb esperit

d’entrega i servei.

El Consell de Direcció vol també expressar el seu agraïment a

la Vicky sobretot per la seva forma de ser, per aquest e

sperit

d’entrega i servei i per la feina ben feta, per la

seva professiona-

litat concretada en el respecte que sempre ha tingut a la institu

ció,

als seus representants, a tots els professionals i

a tots els pacients

i familiars. Gràcies per tot, VickyConsell de Direcció

Vaig conèixer a la Vicky al cap de poc temps d’entrar a treballar a l’Hospital. Quan ella era a la centraleta sempre et rebia amb un somriure i quan telefonava em reconeixia la veu. Era molt agra-dable, senties que trucaves a casa. De vegades ens trobàvem a la Hispano Igualadina i xerràvem de les nostres coses. Ara s’ha jubilat, ja no truco tant a la centraleta, però tinc un record molt afectuós dels seus “Bon dia...”, “Ara et passo... “. Li desitjo el millor en la seva nova etapa.

Projecte Parelles artístiques de Berga

El Dr. José Carlos Franquelo Cruz nombrado Director Médico del Hospital Sagrat Cor

Ja fa 11 anys que va néixer a Osona de la mà de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic, el projecte “Parelles Artísti-ques: Experiències creatives per la salut mental”.

tant amb la participació de la Direc-tora del Grup Horitzó del Berguedà i presidenta d’ASFAM, Sra. Manela Quesada, que va destacar que la part important del projecte eren les parelles. Tot seguit el Sr. Josep Tris-tany com a representant dels serveis de salut mental, va fer èmfasi en la importància de que el projecte es dugui a terme de manera conjunta entre totes les Institucions comar-cals que formen part de la comissió de Salut Mental. També van parti-cipar a l’acte una representant del BBVA, un regidor de l’Ajuntament de Berga, el Conseller Comarcal de l’Àrea d’Atenció a les Persones i tres membres de Parelles partici-pants que van fer palès que parti-cipar en l’experiència els havia obert una porta a conèixer gent nova per crear plegats una obra.

Finalment el dia 19 de maig va tenir lloc un sopar, amb nombrosa assis-tència respecte a l’anterior edició, en el transcurs del qual les obres van ser subhastades i els beneficis obtinguts s’utilitzaran per a la següent edició.

Dir també que cada anys s’organitza una exposició conjunta de les obres participant (enguany han estat 89 obres i 169 artistes) a diferents llocs del territori i tindrà lloc a Tarragona el proper 28 de juny.

Ens congratulem d’haver pogut parti-cipar, una edició més, en aquest projecte tan engrescador que ens permet veure les capacitats i poten-cialitats dels nostres usuaris. •

TEXT: SRA. MONTSERRAT ESCOBET, SRA. VICTORIA BIARNÉS, SRA. MÒNICA PUIGPIQUER

entre tots

7

Con efectos de 1 de abril 2017 el Hospital Sagrat Cor tiene ya un nuevo Director Médico.

E l Dr. Franquelo ha sido nombrado Director Médico por el Gerente del

Hospital previa autorización de la Supe-riora Provincial según lo dispuesto en el Reglamento de la Provincia de España y sus Centros.

Como consecuencia del nombra-miento del Dr. Franquelo, la Dra. Águeda Solivellas Gorchs asumirá de forma definitiva desde el día 1 de abril 2017 la coordinación del Centro de Salud Mental de Adultos y del Hospital de Día Sociosani-tario de Sant Feliu de Llobregat.

Asimismo y también con efectos de 1 de abril 2017, el Dr. Luis de Miguel Izquierdo ha sido nombrado coordi-nador del Área de Urgencias Psiquiá-tricas del Hospital. •

TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

E nguany han estat set les comarques participants, essent la tercera edició

de les Parelles Artístiques al Berguedà.

El projecte s’organitza des de la comissió de Salut Mental del “Berguedà en Xarxa” formada pels serveis assistencials de les Germanes Hospitalàries (CSMA, HD i CD), Grup Horitzó del Berguedà, ASFAM, OTL de l’Agència de Desenvo-lupament del Berguedà, CSMIJ, Oficina d’Inclusió Social del Consell Comarcal del Berguedà i Associació ActivaMent Berguedà.

L’essència de “Parelles Artístiques” és la creació d’una obra d’Art entre dues o tres persones, una persona usuària dels serveis de salut mental de les diferents enti-tats participants (artista amateur) i artistes professionals.

El projecte permet normalitzar i dismi-nuir l’estigma que pateixen les persones amb malaltia mental i la plena integració a la comunitat. La finalitat més important és que els participants puguin gaudir de l’art com a forma d’expressió i crei-xement, impactant positivament en el seu benestar.

El procés s’inicia facilitant el contacte entre l’artista amateur i un artista profes-sional sigui del camp de la fotografia, música, pintura, ceràmica, escultura... La parella (aquest any han estat 15 les participants) fa diferents trobades en les que creen conjuntament l’obra.

La inauguració de l’exposició al Berguedà va tenir lloc el passat 3 de maig comp-

entre tots

8

1er Premio Alfredo Rego a la mejor Presentación del Curso 2016/17

¿Qué hace un psicólogo murciano en Martorell?

Lo cierto es que no conocía Martorell pero sí sabía de la fama de las plazas de la formación en Psicología Clínica de Catalunya. La manera de abordar la Salud Mental, el nivel de la formación, etc. Era mi objetivo. Y al sacar plaza PIR y ver a las que podía acceder con mi número ya miré más concretamente la de Martorell. Me pareció bien, la elegí y aquí estoy.

¿Fue complicado adaptarte? Un cambio completo: otra comunidad, nuevos compañeros, soledad...

¡Pues al principio nada!, al contrario. Es curioso, supongo que la ilusión de empezar la residencia me hizo pasar una primera etapa feliz y contento. Pero en un segundo tiempo sí que sufrí por la adaptación. Vino a ser una especie de estrés en diferido… me empezó a pesar la soledad, la distancia de mi gente, la incertidumbre de como iría mi residencia, miedos por si había acertado…

¿Dudaste?

Sí, tenía dudas por si había acertado en la elección. Pero pasó el tiempo, volvió la serenidad y con la ayuda de los compa-ñeros, de los otros residentes, de los y las psicólogos que he ido teniendo de adjuntos, viendo el progreso forma-tivo en mí mismo... volví a sentirme a gusto. Mejor incluso, la experiencia de estar lejos de casa pero haber crecido ha sido genial. La verdad es que ahora en el CSMA me encuentro con lo que

yo esperaba: atiendo mis pacientes, aprendo y me siento muy satisfecho.

Quizá hasta Barcelona ya parece otra cosa…

Eso desde el principio. Barcelona es una ciudad espectacular, muy atractiva por su oferta de cultura, ocio, posibi-lidades… Realmente ayuda a disfrutar de la estancia aquí.

Además está Messi…

Jajaja. Sí, sí, esa es otra ventaja. Soy del Barça desde pequeñito y me hacía ilusión venir también por eso. Ya he ido varias veces al Nou Camp. Es especta-cular, lo recomiendo.

Mmm, no sé, lo pensaré. Volvamos a Sagrat Cor. Después de unos años, ¿qué impresiones tienes de Sagrat Cor?

Ya llevo tres años, estoy muy satisfecho. Cada vez me siento mejor y puedo valorar mejor las cosas que ofrece Sagrat Cor. Ya he hablado de mis compañeros, hacemos un equipo de residentes muy unido. Y los adjuntos y adjuntas son geniales. Hasta el hecho de que sea un centro sólo de Salud Mental lo encuentro positivo para la formación, hay mayor especialización y una oferta formativa amplia.

Pregunta casi obligada… Además de Hospital Monográfico, es un Centro de Hermanas Hospitalarias. ¿Has llegado apreciar eso que llamamos Valores Hospitalarios?

No sé si son valores, pero entiendo que en Sagrat Cor hay una mirada especial hacia el enfermo, una forma de atenderle, de priorizar su cuidado. Creo que se tiene especial cuidado en esos aspectos que acompañan con la enfermedad para no descuidarlos: atención a la familia, al sufrimiento, a la ética. Cada año hay una Jornada de Bioética entre la oferta formativa, algo querrá decir de cómo se entiende la actividad asistencial.

Vamos a tu premio. Flamante ganador del 1er Premio Alfredo Rego. Más de uno al que se lo hayas dicho te habrá preguntado ¿Y quién era este señor?

Pues sí. Yo mismo no lo conocía hasta saber que había un Premio a su nombre. Ahora sé que fue el primer director de Sagrat Cor, que impuso una corriente moderna en la asistencia al enfermo mental que él había conocido en Suiza. Y además sé que Rego fue quien impulsó y logró que Sagrat Cor tuviera residentes, primero de psiquiatría, y luego de psico-logía y enfermería. Así que, ¡qué mejor que poner su nombre a un premio para residentes!

El premio lo ganas con un trabajo llamado Terapia Racional Emotiva Conductual. Suena de fábula, pero... ¿de qué va?

Es la pionera de las terapias de rees-tructuración cognitiva, fue desarrollada por Albert Ellis al ver el uso del lenguaje que hacían los pacientes al referirse a sus malas experiencias. Decía: “terrible”, “insoportable”, “catastrófico”. Eso le hizo pensar en que quizá existía un núcleo en los trastornos psicológicos formado por una batería interna de creencias irra-cionales. Eso le llevó a desarrollar una sucesión de escenarios: pensamiento-emoción-conducta: pensamos de una manera, eso nos genera unas emociones y se concluye con un comportamiento en respuesta al estado emocional. Estos tres aspectos están interrelacionados, de modo que los cambios en uno producen cambios en otro.

Ellis lo mostró de forma simplificada en el Modelo ABC: A sería un acontecimiento activador, vamos, lo que nos pasa. B sería las creencias irracionales (de believe, creer en inglés) y C las consecuencias emocionales o conductuales. La clave es entender que A no causa C (el acon-tecimiento no provoca la conducta), sino

TEXTO: DR. FERNANDO BOATAS

Juan José Franco. Cabeza de Torres (Murcia), 1989. Psicólogo Residente de 3er Año en Hospital Sagrat Cor.Ganador de 1er Premio Alfredo Rego a la Mejor Presentación del Curso 2016/17 de Hospital Sagrat Cor.

que antes pasa por B (las creencias), por cómo pensamos.

O sea, si un paciente está angus-tiado ¿hay que tratar de hacerle entender que quizá está pensando de una manera equivocada?

Algo así, y enseguida lo entienden. Es muy práctico, al explicárselo a los paciente lo entienden fácilmente y en seguida son capaces de aplicarlo en ellos mismos. Comprenden que según como piensan y como verbalizan esos sentimientos, así se sentirán y se comportarán de una manera u otra. Si las personas cambian el modo en que piensan acerca de las cosas, el mundo o sí mismas, sentirán de modo diferente y se comportarán de diferente manera.

¿Y funciona?

Sí. Es fácil, se entiende. Rápidamente ven ejemplos en sí mismos. Es algo que se puede practicar y ayuda a entender que un sentimiento desadaptativo está alimentado por cómo piensan, por la manera en la que se hablan a sí mismos. Nos cargamos de presión con los ‘yo debería..’, ‘yo tendría que..’ que nos autoimponemos y condicionan nuestra vida. Se trata de cambiar las creencias irracionales por creencias racionales de modo que, ante una situación conflictiva, en vez de sentir una ansiedad parali-zante, por ejemplo, pueda sentir sola-mente una preocupación que le lleve a resolver el problema.

Además es una terapia breve, es aplicable perfectamente en un CSMA público, puede aplicarse en individual o en grupal, y los resultados pueden ser espectaculares. Lo habitual son 12-13 sesiones, pero el propio Ellis decía que en una sola sesión ya se logran cambios substanciales en la manera de sentir y de pensarse a uno mismo.

Pensar mejor parece beneficioso para todos, no sólo para los que padecen problemas psicológicos

Por supuesto, todos tenemos pequeños sufrimientos, ansiedades o preocupa-ciones. Nuestra forma de pensar es casi siempre dogmática o absolutista: ‘todo me sale mal’, ‘soy un desastre’. Y estas afirmaciones que nos repetimos acaban convirtiéndose en unas creencias erró-neas que nos condicionan y nos hacen sentir realmente como si fuéramos un desastre y todo lo hacemos mal... Y con frecuencia no es así, sólo que no nos paramos a desactivar esas creencias. Dedicar un poco de tiempo a eso nos daría una forma más sana de pensar… y de vivir

Pues sí, creo que alguno necesitamos un poco de Terapia Racional Emotiva Conductual. Gracias Juanjo. Y enho-rabuena por tu Premio •

9

Programa de suport del CSMIJ als centres amb USEE i al CRETDiC.Comarca de l’AnoiaTEXT: SR. JOAN BEUMALA, SRA. KRIZIA RODRÍGUEZ, SRA. OLAYA SANCHEZ

entre tots

L ’augment de la prevalença dels trastorns mentals i de conducta en la població

dels països europeus, va impulsar la Unió Europea a declarar la salut mental com una prioritat. (Helsinki 2005)

La intervenció primerenca mitjançant la detecció precoç, prevenció i tractaments dels problemes afectius o de conducta, sobretot en la infància i l’adolescència és una de les estratègies globals de promoció de la salut mental recoma-nada per l’OMS (2013).

Per portar-ho a terme el pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addicions (2017-19) assenyala que caldrà la integració funcional dels serveis i equips de salut, educatius i socials.

La vida dels infants i adolescents es desen-volupa en bona part en l’àmbit educatiu. Els centres escolars es converteixen en l’observatori privilegiat per detectar els símptomes emocionals i conductuals que incideixen en la vida de l’infant i adoles-cent, manifestant-se en l’àmbit escolar, familiar i social. Per això, promoure la salut mental forma part de l’educació escolar. El Departament de Salut i el Departament d’Ensenyament preveuen la col·laboració dels seus professionals a diversos nivells. La intensitat i la diversitat d’actuacions educatives i terapèutiques han d’ajustar-se a les particulars de cada alumne. Dintre d’aquest marc s’elabora el “Programa de suport del CSMIJ a les USEE i al CRETDiC”

Les USEE (unitats de suport d’educació especial) és un recurs que està dins dels centres escolars ordinaris i que proposa activitats educatives especifiques als alumnes amb necessitats educatives especials associades a trastorns del desenvolupament, trastorns mentals greus i/o trastorns de conducta.

El CRETDiC (centre de recursos educa-tius per a trastorns del desenvolupament i de la conducta) té com a funció propor-

cionar suport als serveis educatius, als docents i a les famílies en l’àmbit de la prevenció, la detecció precoç i l’atenció integral a la població infantil i juvenil amb necessitats educatives especials derivades de trastorns mentals i de la conducta.

A l’octubre de l’any 2016 el serveis territo-rials d’educació de la Catalunya Central i el CSMIJ Anoia elaboren de forma pilot un programa que contemplarà d’una banda donar suport als centres educatius de secundaria que tinguin USEE i d’altra col·laborar i assessorar als professio-nals del CRETDiC.

Les principals funcions que el CSMIJ ha aportat al programa han estat:

• Aportar coneixements clínics i psico-patològics per construir amb els profes-sionals de les USEE, el CRETDiC i l’EAP (equips d’assessorament psico-pedagògic) una resposta educativa més adequada per a cada alumne.

• Impartir activitats de formació diri-gides al professorat.

• Treballar la vinculació dels alumnes i familiars al CSMIJ quan es requereixi.

• Participar en el disseny del programa d’intervenció individualitzat ajustat per a cada alumne que estigui inclòs en el programa.

Amb aquest programa estem cada vegada més a prop d’establir un sistema educatiu que permeti tant el desenvolupament dels aprenentatges com la regulació del comportament i el benestar emocional dels alumnes amb trastorn mental i de la conducta. Perquè això sigui possible, el següent repte seria la construcció de l’Aula Integral de Suport (AIS) un espai educatiu i terapèutic, amb un projecte pedagògic i clínic que tingui en compte la particularitat i potencialitat de cada alumne amb trastorn mental i de conducta. L’objectiu a aconseguir, una escola per a tothom, un projecte per a cadascú. •

En el curs escolar 2016/2017 el CSMIJ Anoia ha portat a terme per primera vegada a Catalunya aquest programa que forma part del model d’atenció a la salut mental en els centres educatius.

E n la generació dels nostres fills, els conceptes d’autoritat i de

responsabilitat s’han anat difuminat. L’autoritat ja no és representada pel pare, mestre. El vector de la direcció en la relacions entre les persones ja no és vertical sinó horitzontal. Per aquest fet hi ha un canvi significatiu pel que fa a la transmissió dels límits pels pares/mestres i la seva accep-tació per part dels fills-es/alumnes. Tanmateix, es tendeix a què el subjecte no sigui responsable de les seves conductes, com si ell no hi tingués rés a veure, ni rés a dir sobre el que li passa, el que fa. Sols cal repassar les notícies dels mitjans de comuni-cació per adonar-se que és present en diferents àmbits (polític, econòmic, judicial...).

Un altre factor a tenir en compte és la predominança de la imatge, la satis-facció en el mirar el que l’altre fa. En els reality shows, com “Gran Hermano” es mostra la intimitat de les persones sense cap pudor, es busca exhibir-se davant de la mirada dels altres. Per altre part els adults ja no poden controlar, ni tant sols supervisar, el món virtual pel qual naveguen els fills, on les escenes de violència apareixen sense cap mediació.

Una societat que prima la rapi-desa, que no dóna temps a fer una pausa que permeti comprendre la causa dels fenò-mens, precipita els infants a fer-se adolescents i aquests a fer-se adults abans que es donin les coordenades simbòliques necessàries per fer aquestes transicions. És per això que ja es detecten casos de bullying als 8 anys a les escoles. Als 16

anys, al deixar l’escolaritat obliga-tòria, aquest casos disminueixen significativament.

“Per parlar d’assetjament s’han de donar tres factors: la intencionalitat clara per part de l’agressor, que existeixi una conti-nuïtat en les agressions i que hi hagí un desequilibri entre l’agressor i l’agredit que impedeixi a aquest a defensar-se” (José R. Ubieto).

L’assetjador busca el punt diferent, dèbil, de l’altre (excés de pes, timidesa, minoria cultural, interessos diferents, ser quali-ficat com un freak...). El seu lideratge es fonamenta en la por i la fascinació que els altres li tenen, que li permet passar a l’acció contra la víctima. Aquestes accions poden anar des de deixar-lo de costat, aïllar-lo, fins a agredir-lo verbal i física-ment. Els testimonis que miren l’escena, callen per por que si diuen alguna cosa, ell/a seria la víctima següent. Es tracta, doncs d’estar al costat dels “popus” i no dels “pringats”. L’assetjador i el grup que l’envolta, actua de forma cruel envers la víctima, no es pot posar en el seu lloc, no hi ha sentiment de culpa per la seva actuació.

Per a la víctima és difícil defensar-se, revelar-se contra el grup agressor. Moltes vegades accepta la situació, ja que el grup el pot amenaçar d’augmentar la intensitat de la crueltat si ho diu als pares o als docents. És una tessitura compli-cada ja que si no ho explica l’assetjament continuarà. “L’autoritat d’un grup, encara que sigui un grup infantil, sempre és molt més forta i tirànica del que poden ser les autoritats individuals” Hanna Arend.

Les conseqüències del bullying per l’assetjat dependran de la significació que dóna al que li ha passat, quin relat pot construir per tal que la dimensió emocional (tristesa, ràbia...) no condicioni

la seva vida. Els malestars poden anar des d’una baixa autoestima, passant per quadres depressius i acabant amb conductes autolítiques o el suïcidi.

El silenci de la víctima demana a crits que els adults (pare/mestres) hi posin paraules que ajudin al fill/a a trobar una escletxa que permeti un altre horitzó. Resulta sorprenent que una situació d’assetjament que s’exposa a la mirada dels altres, resti oculta als adults. Així que és important que els pares i mestres prestin atenció als senyals que indiqui que una broma que ridiculitza a l’altre es converteixi a la llarga en una situació de bullying.

Els pares saben de la particularitat del seu fill/a (no li agrada jugar al que juguen els altres nens, mostra interessos molt diferents del grup...). Caldrà esperar a veure si el grup integra aquesta diferencia o l’expulsa. Els pares aleshores hauran de valorar com el seu fill viu aquesta situació.

La col·laboració entre els pares i el centre escolar és essencial per poder establir quines decisions poden ajudar a intentar revertir una situació d’assetjament. A l’analitzar cada cas en parti-cular podrem establir quines seran les estratègies i mesures que caldrà prendre.

El bullying implica no sols l’agressor, el grup, les víctimes, els pares i el mestres sinó també a tota la comunitat educativa (consells escolars, AMPA...).

Per concloure, els adults hauríem d’estar atents als senyals que poden donar els infants i adolescents del patiment que poden sentir davant de situacions d’assetjament, per poder acompanyar la seva solitud. •

entre tots

10Bullying: un toc d’atencióTEXT: SR. JOAN BEUMALA

Les situacions d’assetjament han existit al llarg dels temps. En la societat actual hiperactiva i digital, el bullying pren una dimensió de fenomen social. Algunes de les raons que ho explica-rien podrien ser: l’augment considerable dels casos d’assetjament, es detecten ja a la primera infància, l’assetjament sobrepassa els murs de l’escola i s’estén als diferents àmbits de la vida del noi/a per mitjà de les xarxes socials.

entre tots

11

E n todos los centros de la Congre-gación se procura celebrar la festi-

vidad con el máximo realce posible.

Nuestra institución, el Hospital Sagrat Cor, no es una excepción.

Este año 2017 comenzamos a las 10 de la mañana con la celebración de la Eucaristía pero a las doce tuvo lugar el Acto de Entrega del Sello de Excelencia Europea EFQM 400+ por parte del Club de Excelencia en la Gestión (CEG) y AENOR.

Este importante reconocimiento que tiene una validez de dos años (de 7 de marzo 2017 a 7 de marzo 2019) certifica el sistema de gestión exce-lente del Hospital Sagrat Cor y nos capacita para utilizar la marca y hacer publicidad y difusión del distintivo.

Contar con un Sello de Excelencia Europea demuestra el compromiso de nuestra organización hospitalaria con la mejora continua y nos permite situarnos en un lugar privilegiado dentro de un entorno siempre competitivo.

El acto de entrega contó con la presencia y los parlamentos de:

Festividad de San Benito MenniTEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

El día 24 de abril es una fecha muy señalada en el calendario para la familia hospitalaria.

• Sor Mª Luisa González, superiora

• Sr. José Mª Peña, gerente

• Dr. José Carlos Franquelo, director médico y coordinador

• Dr. Joan Puigdollers, gerente de la Región Sanitaria Barcelona

• Sr. Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell

• Sra. Susana Fábregas, directora de reconocimiento y evaluadores del CEG

• Sra. Eva Subirà, directora Aenor Internacional Cataluña

La superiora del Hospital Sagrat Cor de Martorell, Sor Mª Luisa González y el gerente de la entidad D. José Mª Peña, recogieron la certificación que fue entregada por la Sra. Susana Fábregas, directora de reconocimiento y evaluadores del CEG y la Sra. Eva Subirà, directora de AENOR en Cata-luña. •

entre tots

12

D icho trabajo se presentó en los congresos: XII Mediterranean Multi-

disciplinary Pain Forum, VII European Multidisciplianary Pain Meeting y IV Inter-national Congress of Pain EHFRE SINE DOLORE, realizados en Menorca entre el 4 y el 7 de mayo de este año y que contaron con una participación de más de 1000 asistentes.

Se trata de un trabajo presen-tado en formato póster, sobre la acción de los antidepresivos en las vías nociceptivas e inhibitorias del dolor neuropático, evaluando los diversos perfiles y efectos sobre auto y heteroreceptores de las monoaminas (básicamente nora-drenalina y serotonina), así como las diversas relaciones e interac-ciones entre los mismos.

Para la realización del trabajo, se contactó con varias unidades de dolor de Cata-luña y se les pidió la apreciación de la eficacia de varios antidepresivos en el tratamiento del dolor neuropático, poste-

El Centro de Atención y Seguimiento de las Drogodependencias consigue el primer premio de investigación en el Congreso Internacional sobre dolor realizado en Menorca TEXTO: DRA. PILAR MULEY

El pasado día 6 de mayo, el Dr. Roger Callao, médico internista del Centro de Atención y Segui-miento de las Drogodependencias de nuestro hospital, fue galardonado con el primer premio en investigación “Premio Padre Vicente Macian”, por el trabajo “En dolor neuropático. ¿Qué hacemos con los antidepresivos?” realizado conjuntamente con otros médicos del Servicio de Anestesio-logía, Reanimación y Terapéutica del Dolor del Hospital Sant Camil, Consorci Sanitari del Garraf.

riormente se realizó un análisis exhaustivo de las diferentes acciones de los mismos, evaluando y valorando los ¿porque? de sus diversas acciones en relación a las monoaminas y sus receptores implicados en las vías ascendentes de transmisión del estímulo nociceptivo y también en las vías descendentes inhibitorias.

Las conclusiones de dicho estudio fueron las siguientes:

1. Una acción única sobre el NAT (transportador de la noradrenalina) puede mejorar el dolor psicógeno pero no el neuropático.

2. Es posible activar o inhibir cual-quier neurotransmisor desde dife-rentes inicios, todas las monoaminas están interconectadas.

3. La NA (noradrenalina) influye en la modulación del dolor neuropá-tico, pero la 5HT (serotonina) está en todas “las salsas”.

4. El solo incremento de NA y/o 5HT no justifica plenamente la modulación

MOMENTO DE LA ENTREGA DEL GALARDÓN EN LA GALA SINE DOLORE PARK WORLD. TEATRO PRINCIPAL DE MAHÓN.

De izquierda a derecha: Dr. Jordi Moya Director Pain Meeting Forum Dr. Jordi Folch Vicepresidente del Jurado Dr. Jordi Guitart Presidente del Jurado Ilmo. Sr. Gerard Villalonga Vicario General de Menorca Dr. Roger Callao Dr. José Fuentes Secretario del Jurado

del dolor, en algunos receptores la actividad agonista puede empeorar el mismo.

5. Parece que el futuro se encuentra en el agonismo o antagonismo de determinados receptores. •

Se puede acceder a la noticia del Diario de Menorca en el siguiente link:

https: / /menorca. info/menorca/local/2017/601674/sine-dolore-distingue-seis-experiencias-investigacion-prac-tica-contra-dolor.HTML

13

entre tots

¿Cómo vino a trabajar al Hospital Sagrat Cor?

Fue en el año 2006, un amigo con quien había trabajado durante 15 años (el Sr. Francisco Morón) y que estaba traba-jando en el Hospital, me dijo que había trabajo como mozo en el ámbito del reci-claje y así fue. En seguida me incorporé haciendo suplencias hasta que me pude quedar en plantilla.

¿Qué recuerda de aquella época?

Recuerdo que aún no había la rees-tructuración arquitectónica del área de salud mental y aún no había el pabe-llón de hombres. También recuerdo que, como no había trabajado nunca en un hospital ni había tenido nunca contacto con personas afectadas de un trastorno mental, los primeros días que iba a recoger la basura a las unidades, tenía un poco

Entrevista a Rafael Díez con motivo de su jubilación

Rafael Díez inició su relación contractual con el Hospital Sagrat Cor en el mes de junio de 2006 y ésta ha durado hasta su jubilación el pasado mes de mayo de 2017. Anteriormente había trabajado en el campo con sus padres hasta que, a los 17 años deja su tierra (León) para venir a Cataluña por motivos laborales y familiares. Posteriormente trabajar en el ámbito de la soldadura hasta que, en el año 2006, llega a nuestro Centro.

de miedo porque no sabía cómo podían reaccionar los pacientes, pero en seguida me di cuenta de que podía estar bien tranquilo porque son personas con un comportamiento muy correcto.

En los años que ha trabajado, ¿qué destacaría de la Institución?

Era mi primera experiencia en un hospital y destacaría lo bien organizado que está todo teniendo en cuenta que hay muchas personas trabajando y todas bien orga-nizadas. También destacaría que me he sentido muy respetado tanto profesio-nalmente como personalmente.

¿Qué cambios destacaría en los años en los que ha trabajado en el Hospital?

Destacaría básicamente la reestruc-turación arquitectónica que se llevó a cabo en el área de salud mental con las

Si jubilarse es un hecho importante para una person

a es de enfatizar

lo que el Sr. Rafael dice al finalizar su entrevista:

“Ha sido una etapa importante de mi vida en la que he estado muy

a gusto y de la que siempre tendré un buen rec

uerdo y estoy muy

contento de haberme jubilado en esta Institución.”

En cualquier caso nos parece oportuno destacar tr

es aspectos más de

la entrevista:

- Rafael Díez se ha sentido respetado profesional y personalm

ente.

- Las reformas estructurales son imprescindibles para una mejor

atención al paciente. La Congregación, efectivamente, siempre ha

conexionado hábitat y bienestar.

- De una preocupación inicial por cómo podían reaccionar los pa

cientes

pasó rápidamente a una situación de tranquilidad porque se d

io

cuenta de que los pacientes eran personas con

un comporta-

miento muy correcto.

El Consejo de Dirección agradece al Sr. Rafael Díez los

diecisiete años que ha trabajado en nuestra Institu-

ción, su labor callada y abnegada y la importancia que

la misma ha tenido para la buena marcha del Hospital.

Gracias RafaelConsejo de Dirección

nuevas unidades de agudos, subagudos y rehabilitación, que desde fuera pienso que fueron muy bien de cara a dar una mejor atención a los pacientes.

A nivel personal, ¿qué le ha aportado trabajar para las Hermanas Hospi-talarias?

Pues después de estar acostumbrado en diversas fábricas como soldador, el pasar a trabajar en un hospital donde se hace una muy buena labor con los pacientes, he podido entender la misión de la congregación de las Hermanas Hospitalarias.

Resuma en una frase su paso por este trabajo:

Ha sido una etapa importante de mi vida en la que he estado muy a gusto y de la que siempre tendré un buen recuerdo y estoy muy contento de haberme jubilado en esta Institución. •

TEXTO: SR. JOSEP TRISTANY

TEXTO: ??????

El día 3 de junio de 2017, desde el Hospital Sagrat Cor de Marto-rell, a las 4.15h de la madrugada, nos vino a recoger Loli, para tomar un taxi con destino a Barcelona. Llegamos a la Rambla Prim, delante del colegio “Santa Maria dels Apòstols”, pertene-ciente a la congregación de las Hermanas Misioneras Cruzadas a quienes nos unimos en esta peregrinación.

Peregrinación a Lourdes

A llí nos estaba esperando Roberto, y todas las personas que iban en

peregrinación a Lourdes. Antes de partir nos reunieron en la capilla del colegio, para la imposición de las medallas y la bendición de los peregrinos.

Posteriormente subimos a uno de los dos autocares para realizar el viaje camino a Lourdes con una parada para comer.

Ya llegados a Lourdes, dejamos el equi-paje en el hotel, y comenzamos a tener nuestro primer contacto con el recinto sagrado, una relación que se extendería a través de los tres días de estancia. Allí descubrimos la gruta, el espacio de la misa internacional, la basílica, las piscinas, la explanada y los actos religiosos (la procesión de las antorchas, el Rosario, las distintas celebraciones religiosas…); y, en definitiva, la globalidad de aquel pequeño mundo.

También tuvimos ratos libres para compartir experiencias, ir de tiendas a comprar recuerdos, y tomar algo en los bares y restaurantes de la zona comercial.

Nuestro viaje de tres días culminó en la villa medieval de Carcassonne, que visitamos de regreso a Barcelona.

14

entre tots

Un viaje… una experiencia

TEXTO: PEREGRINOS A LOURDES

15

entre tots

Llegamos al final del trayecto, donde nos esperaba de nuevo el taxi, que nos traería de regreso al hospital; llegamos con mucha pena, pero muy satisfechos de la experiencia que habíamos compar-tido con Roberto, Loli y el resto de los peregrinos.

¿Cómo te has sentido en estos 3 días de peregrinación?

LORENA: Muy emocionada, todo precioso y muchas tiendas (Una sensación que no se puede explicar con palabras: hay que vivir la experiencia).

EVA: Muy bien y cómoda.

MIGUEL: Nervioso, bloqueado y muy emocionado.

MERCEDES: Muy bien, pero nerviosa porque nunca había viajado sin mi familia.

JORDI: Me he sentido muy bien. Ha sido una experiencia, desde el punto de vista religioso y humano, muy enriquecedora.

PEDRO: Muy bien y relajado y en el hotel he dormido fenomenal.

MERCÈ: Molt bé ja que s´hi respirava un aire de pau i tranquil·litat molt elevat. Semblava que allà la gent fossin més de confiança que en qualsevol altre lloc o potser confiaven que la Mare de Déu ens protegiria. És una experiència que gairebé per creure-la s’ha de veure ja que explicant-ho jo amb paraules la gent se’n pot fer una idea però mai tanta com havent-hi estat i havent-ho vist o viscut.

¿Lo que más te ha impresionado?

LORENA: La misa internacional, una imagen de San José y el niño Jesús que había en la (basílica San Pio X) que

mientras celebraban la misa la miraba y me emocionaba. La piscina (después de 3 horas haciendo cola pude bañarme y sentir algo muy especial) y sobre todo en la explanada del recinto una capilla pequeñita en forma tienda de campaña (la adoración) que me daba mucha paz interior y conectaba con mis emociones.

EVA: La gruta donde estaba la virgen de Lourdes, las tiendas que habían muchas, con muchos recuerdos.

MIGUEL: La misa internacional (impre-siona con tantas personas juntas), y la fiesta que organizaron de compartir expe-riencias (pude expresar la mía).

PEDRO: La misa internacional en aquella basílica tan grande, y luego poder llevar la bandera de las misioneras cruzadas durante el rosario por la explanada (me sentí muy bien).

MERCEDES: La gruta donde está la virgen de Lourdes y que mientras hacíamos cola para poder llegar hasta la virgen y dejar nuestras peticiones, dejaron pasar delante de nosotros a un grupo que venían de Italia con enfermos en sillas de ruedas, camillas y niños con deficiencias (ahí me emocione y llore de pena).

MERCÈ: La processó de torxes del diumenge al vespre. Era multitudinària, tot i que es va haver de fer amb parai-gües obert ja que no va parar de ploure ni un moment. Era bonic contemplar tota aquella explanada de gent, cadascú amb el seu fanalet acompanyant a la Verge de Lourdes. Es veia gent de diferents races, gent que semblava sana i gent molt malalta acompanyada. Anaven amb lliteres, cadires de rodes i d’altres vehicles adequats conduïts, en moltes ocasions, per infermeres voluntàries. Allà tothom anava a la una, esperant poder trobar

un remei per guarir les seves dolències o bé donant gràcies a la Verge de Lourdes per haver-los fet millorar en la salut.

JORDI: La misa internacional y su espacio (basílica subterránea San Pio X).

¿Lo que menos te ha gustado?

LORENA: La procesión de las antorchas porque estaba lloviendo y se me apagaba la vela. Y que han sido muy pocos días.

EVA: La procesión de las antorchas, había mucha gente y me daba miedo las velas.

MIGUEL: Hubo momentos durante el día que estaba tan emocionado, que me sentía interferido por mi enfermedad. Y fueron pocos días.

PEDRO: No hubo nada que no me gustara… solo que fueron pocos días.

MERCEDES: me ha gustado todo, no hay nada feo. Y que han sido pocos días.

MERCE: El que menys m’ha agradat ha estat el temps ja que gairebé va ploure cada dia. Un altre inconvenient és que ens van faltar dies per poder acabar de visitar el santuari de Lourdes i per poder hi descansar una mica.

JORDI: La enorme cantidad de tiendas, bares, restaurantes, etc. En definitiva: el exceso de consumismo alrededor del recinto sagrado.

Gracias a todos por hacer posible la experiencia de visitar un lugar en el que la paz, la presencia de la Virgen y la fe de tantas personas se toca y se hace verdad. Volver de Lourdes es volver a la vida de cada día con el milagro de más esperanza, de más ilusión y de más fraternidad. •

entre tots

16

Festividad del Sagrado Corazón

El día 23 de junio 2017 se celebró en nuestra institución el día del Sagrado Corazón, festividad importante todos los años dado que la Congregación de Hermanas Hospitalarias creó el Hospital Sagrat Cor en el año 1963 y lo puso bajo su advocación y protección.

TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA

E l programa de actos comenzó con la celebración de una mesa redonda

que se encargó de preparar y coordinar el Área Infanto-juvenil de nuestro hospital.

Desde hace un tiempo se viene obser-vando en las consultas de pacientes de Csmij, la dificultad que tienen algunas familias en poner límites y normas en las conductas de sus hijos, llegando a pensar que tienen un problema de conducta importante. A veces lo es, pero otras, las más frecuentes, es que se trate de conductas reconducibles si se ayuda a los padres a enfocarlo de otra forma. En CSMIJ Martorell pensamos en hacer un grupo de trabajo con padres, que estu-vieran preocupados por las conductas de sus hijos y a los que no les funcio-naban sus estrategias propias

Al pensar en organizar la mesa del día del Sagrat Cor, el equipo del CSMIJ pensó que explicar este grupo de trabajo sería muy interesante. La mayoría, aparte de profesionales somos padres y por tanto podía interesar a muchos asistentes al acto, aparte de dar a conocer una faceta del trabajo que hacemos. También vimos que sería bueno, tener la opinión sobre el tema, de los otros agentes de la red infanto juvenil que trabajan con niños y sus familias, como la escuela y S. Sociales. Por eso les invitamos a compartir con nosotros sus experiencias al respecto.

La mesa redonda con el título “Tras-tornos de conducta versus problemas de crianza en la infancia. Experiencia en red”, la presentó y moderó la Sra. Rosa Almiñana, coordinadora del Área Infanto-juvenil.

Dos profesionales del CSMIJ de Marto-rell, el Sr. Roger Ballescà, psicólogo, y la Dra. Liliana Ibáñez, psiquiatra, presentaron la experiencia del Grupo de Padres del CSMIJ.

El Sr. Manel Castaño, maestro tutor del CEIP Sant Andreu de la Barca, aportó la visión desde la escuela y por fin el Sr. Víctor Martos, pedagogo y director del Centro Abierto La Fulla de Esparreguera aportó la visión desde los Servicios Sociales.

Tras concluir la mesa redonda tuvo lugar la solemne celebración de la Eucaristía, en este caso presidida por el nuevo párroco de Martorell, mn. Francisco Tirado.

Con una ofrenda floral en el monumento del Sagrado Corazón y un aperitivo concluyó la fiesta. •

entre tots

17

A quest any les jornades van tractar el tema de L’expertesa de l’afectat

i amb l’estructura habitual de 3 taules rodones i dues conferències es va voler reflexionar sobre els canvis que s’han anat succeint en l’atenció a la salut mental en les darreres dècades.

Cal recordar que fa més de 30 anys, la Universitat de Stanford, a través del Stanford Patient Education Research Center, va desenvolupar, testar i avaluar programes d’autocura per persones amb problemes de salut mental crònics dins l’àmbit de la salut física.

En aquelles dates, en el nostre entorn gairebé no es parlava ni de desinstitu-cionalització, els hospitals psiquiàtrics eren espais custodials, els centre de dia naixien com un espai per contenir pacients,… . Fa menys anys, es va començar la reconversió de les unitats de “crònics” per passar a ser unitats de rehabilitació i els centres de dia ja parlen de donar ciutadania a les persones ateses. Es va imposant el model de la recuperació, la persona participa en el plantejament dels seus propis objectius vitals i, encara més recentment, s’inicia la col·laboració dels afectats en el procés de recuperació dels seus iguals, fet que obre noves possibilitats i necessitat de

TEXT: SR. JOSEP TRISTANY

El divendres 16 de juny el Comitè d’Ètica Assistencial va organitzar la IX Jornada de Reflexió Bioètica amb el títol “Es possible una assistència sense contencions?”.

IX Jornades de rehabilitació en salut mentalEls passats 4 i 5 de maig d’enguany, al Centre Cultural de Martorell es van celebrar les IX Jornades de rehabilitació que, des de l’any 2001, venim realitzant amb una freqüència bianual.

reubicació dels actors de la recuperació: professionals, familiars, gestors, admi-nistració,…, obrint una sèrie de dubtes i debats sobre els que durant les jornades s’ha volgut reflexionar.

Així, a la primera taula, les ponències van anar adreçades a plantejar temes ètics, com la reflexió sobre els principis de paternalisme i el d’autonomia i a noves maneres de fer com la necessitat de poder pensar en la reintegració de la capacitat d’aquells usuaris que la seva evolució així ho permet.

En una segona taula, que com ja acostuma a ser habitual en les nostres jornades, anava adreçada a la presentació d’experiències que s’estan duent en el nostre territori, dos usuaris van explicar la seva expe-riència com a pacients experts, amb les seves resistències i les possibilitats que li ha ofert la participació en el programa. Una altra usuària va parlar del procés de recuperació en primera persona, fent èmfasi en el llarg camí que ha hagut de recórrer fins arribar a la seva situació actual en la que està completament recu-perada i explicant el seu testimoni en diferents fòrums. Aquestes dues inter-vencions van ser especialment emotives pel fet de parlar els afectats en primera persona. També en aquesta taula es va presentar l’experiència d’un club social

com a espai de capacitació i la important tasca d’empoderament que es realitza amb L’altre festival, un espai d’interpretació que es duu a terme a Barcelona des de fa uns anys amb molt d’èxit.

En una de les conferències, la Dra. Begoña Roman, amb la seva capa-citat pedagògica habitual, va posar elements i conceptes sobre la taula a l’objectiu de poder reflexionar sobre els nous moviments socials, l’empoderament de la ciutadania i la seva projecció en la Salut mental.

Ja divendres, en la taula rodona es van parlar sobre l’entorn i el pacient expert, entenent com a entorn els equips profes-sionals de salut mental, les famílies i l’important paper que juguen i la societat.

Per acabar, en la conferencia de clausura la psicòloga Victòria López va parlar sobre com tractar per acompanyar en els processos d’expertesa i va defensar el paper i la importància de la psicoteràpia en aquest procés d’acompanyament.

Comentar que les jornades van ser força exitoses tant pel què fa a nombre d’assistents com pel contingut científic, cosa que ens ha encoratjat a començar a treballar per les properes que es duran a terme durant l’any 2019. •

A questa nova oportunitat ha permès conèixer, de la mà de prestigiosos

especialistes de tot l’estat, l’estat actual de coneixement en aspectes clínics i terapèutics relacionats amb processos com la síndrome delirant, el complex demència-depressió-Parkinson, els estats pre-demencials o la investigació de nous marcadors biològics en el diag-nòstic cada vegada més precoç de la malaltia d’Alzheimer, en l’estudi funcional del cervell amb les darreres tècniques de neuroimatge o la introducció de nous trac-taments farmacològics per a la depressió en el pacient d’edat avançada.

D’altra banda, fidel a la seva tradició, les Jornades han volgut també recollir la complexitat social i assistencial del

22 Jornades d’actualizació en psicogeriatria TEXT: DR. MANEL SÁNCHEZ

Fidel a la cita de cada mes de maig, des de fa 22 anys, arriba la nova edició de les Jornades d’Actualització en Psicogeriatria, cele-brades els dies 19 i 20 de maig a l’auditori de l’Hospital de Sant Rafael, a Barcelona i organitzades per l’Àrea de Psicogeriatria i Sociosanitària de Sagrat Cor.

àmbit de la Psicogeriatria, amb les més recents aportacions de la demografia, dels estudis sobre la promoció del bon tracte a la gent gran i el coneixement d’experiències en l’acció social sobre col·lectius vulnerables de gent gran a Ciutat Vella de Barcelona.

Finalment, les conferències que han enca-pçalat l’inici de cada un dels dos dies d’aquestes Jornades, centrades en la reivindicació de la creativitat en la gent gran i en les reflexions en profunditat sobre els estats de consciència en els pacients amb demència, han servit, un any més, per posar ben al dia una part de l’ampli camp d’interès de la Psicogeria-tria clínica i de la nostra realitat social. •

E n aquest context és des d’on el “Grup Promotor Sense Fum” es plan-

teja cada any fer alguna acció al voltant d’aquesta idea. Doncs el 31 de maig d’enguany es col·loca un estand a la cafe-teria del Centre on es convida a tothom que vulgui a realitzar-se una espirome-tria per tal de veure com està la seva capacitat pulmonar i aprofitant aquest moment la infermera del Departament de Salut Laboral ofereix consells de salut al respecte, en acabar s’obsequiava a aquestes persones amb una petita planta, un cactus de la família de les suculentes.

Per anunciar aquest acte i que el màxim de persones hi poguessin participar, des de el Servei de Teràpia Ocupacional, dins de l’activitat de Manualitats, un grup de pacients van confeccionar un Cartell infor-matiu on el lema era “Menys tabac, més salut” que es va penjar per tot l’Hospital, posant l’art al servei de la promoció de la Salut. •

31 de maig. Dia mundial sense tabacTEXT: SRA. ROSA RODRÍGUEZ

L’Hospital Sagrat Cor està adherit a la Xarxa d’Hospitals Sense Fum. Això entre d’altres coses vol dir que creu que s’ha d’afavorir en el sí de l’Hospital les intervencions adreçades a la minimització del consum de tabac i a la seva possible deshabituació, tant de les persones que estan ingressades com de les persones que hi treballen.

entre tots

18

entre tots

19Setmana cultural als equipaments de salut mental del BerguedàTEXT: SRA. MONTSERRAT MAS

J a fa uns 20 anys que s’organitza aquesta activitat, tenint la sort que

sempre hem trobat conferenciants que venen gratuïtament, en agraïment els obsequiem amb alguna manualitat feta al Centre de Dia. Generalment, els participants, tant oients com ponents, queden molt satisfets dels actes ja que tots junts adquirim coneixements. Molts ponents ens han comentat que desco-neixien totalment els nostres centres i instal·lacions i en queden sorpresos, i enguany també satisfets, de l’interès i atenció dels participants.

Aquest any vam començar la setmana fent una visita guiada a Sant Quirze de Pedret, església preromànica al Berguedà, que va acabar amb un dinar de germanor al restaurant Sol i Cel.

Dimarts vam continuar amb la xerrada sobre EL ROMÀNIC AL BERGUEDÀ a càrrec de Jaume Farguell (Llicen-ciat en Dret i Filosofia i lletres. Ha estat Alcalde de Berga, President del Consell comarcal, Òmnium Cultural del Berguedà i President del Casal d’Europa).

Dimecres, xerrada sobre ALIMENTACIÓ I SALUT EMOCIONAL a càrrec de Maria Cosp (Llicenciada en Farmàcia, Diplo-mada en Homeopatia per l’escola Fran-cesa i Màster en Medicina Quàntica).

Dijous, el Taller QUÈ ÉS LA CREATI-VITAT a càrrec de Frederic Garrido Vilajuana, (President de l’Agrupació Fotogràfica Tallers D’Arts i Oficis de Berga, Vicepresident i Congres de Jurats de la Federació Catalana de Fotografia i Vocal de Concursos de la Confederación Española de Foto-grafia).

Un any més el Centre de Dia de Berga, conjuntament amb l’Hospital de Dia i el Centre de Salut Mental, hem organitzat un seguit de xerrades concentrades en el que en diem: “la Setmana Cultural” que va començar el dilluns 29 de maig fins el divendres 2 de juny.

Divendres, Xerrada sobre MINDFU-LLNES, ATENCIÓ PLENA amb exercicis pràctics pel nostre dia a dia. A càrrec del professor de Ioga Izel, que ens ve voluntàriament un cop al més a fer ioga.

Del 22 de maig al 2 de juny , Al Casal Cívic de Berga, plaça de Sant Joan. S’ha pogut visitar l’exposició de quadres realit-zats al Centre de Dia per els usuaris.

La valoració ha estat molt positiva i esperem continuar l’any vinent amb noves propostes. •

A la sessió es va veure la capacitat dels professionals que, malgrat les

condicions polítiques, la crisi i la manca de recursos, es poden posar en marxa molts projectes per millorar les condicions de les persones que més ho necessiten.

Va iniciar la sessió la treballadora social de l’Institut Assistència Sanitària amb el títol de “Implementant el model d’atenció integral i centrat en les persones amb malalties cròniques i amb necessi-tats complexes: primers resultats de l’experiència UCA IAS en l’atenció proactiva del risc i la problemàtica social en pacients subaguts”. Es va parlar de prevenció i de recursos imme-diats davant de necessitats immediates. Les companyes del Consorci Hospitalari de Vic van explicar l’experiència amb un “SAD Transitori/Preventiu com a recurs a l’alta hospitalària” per tal de normalitzar la situació. I en relació amb aquest projecte, també la impor-tància de la nova figura de “Gestores de SSAD”, per agilitzar l’obtenció de l’ajuda a domicili i potenciar al màxim l’estada a domicili, projecte presentat des dels Serveis d’Atenció a Domicili de l’Àrea de Drets Socials i Serveis a les Persones de Treball Social de l’Ajuntament de Terrassa.

Amb el títol “Abordatge de la sobre-càrrega del cuidador principal del pacient geriàtric”, la coordinadora de la Unitat de Treball Social de l’Hospital Universitari Santa Maria, ens va presenta com treballen a partir dels resultats de les escales utilitzades, com valorar-los i com donar resposta a aquests resultats.

Com a novetat, un programa de Protecció social dins del marc del Col·legi de Metges de Barcelona, “Et passes la vida cuidant als altres, i a tu, qui et cuida?” És un recurs privat dirigit a metges col·legiats i les seves famílies que puguin tenir una situació de risc psico-social i que neces-sitin assessorament tan a nivell públic com els recursos privats que pugui oferir el propi Col·legi de Metges.

Molt interessant el “Programa Viure en Família” que van presentar les companyes del Parc Tauli de Sabadell, dirigit a persones

Sessió Tècnica en Innovació de La Unió

El passat 11 de maig, La Unió va celebrar la V Sessió Tècnica en Inno-vació, compartim el que fem en treball social. Van ser nou projectes que es porten a terme des de les unitats de Treball Social d’entitats de dife-rents sectors. Es va compartir el que fan, com ho fan i les ganes de fer-ho i de millorar dia a dia per tal de que l’atenció a l’usuari sigui sempre la més complerta possible.

majors de 18 anys i que estan dintre del programa de TMS. Programa finançat per l’obra social La Caixa, té la finalitat de promoure l’autonomia de les persones amb TMS per tal de que puguin viure amb les seves famílies o tant amb pisos tutelats com als propis domicilis.

Des del Consorci Sanitari de Terrassa ens van explicar “El maneig no farma-cològic per a persones amb dete-riorament cognitiu lleu o demència inicial”. Com treballar des de la inter-venció a nivell individual, grupal i/o amb grups socioeducatius.

No podria faltar la tasca tant necessària dels voluntaris, amb el títol de “Generant noves vies de voluntariat a través del Treball Social Comunitari”, la treballa-dora social de la Residència Sant Andreu de la Fundació Sanitaria de Terrassa, ens va presenta l’experiència amb el Projecte entre tothom.

La sessió va finalitzar amb l’exposició de la companya de la Unitat de Treball Social i Atenció a la Ciutadania de l’ICO Hospi-talet. “L’experiència en la posada en marxa d’un programa pilot d’atenció al dol dins del context hospitalari”. Es tracta d’un programa pilot en el que es vol ajudar a aquelles famílies que han patit la pèrdua d’un familiar a l’hospital i que entrarien dintre de les persones amb indicadors de risc de patir un dol complicat. Són persones/famílies que ja han sigut tractades durant l’ingrés i se’ls hi ofereix la possibilitat de tenir un espai on expressar sentiments amb l’objectiu de intentar afavorir la normalitat a través de seguiment individual i posteriorment amb grups de dol.

Cal destacar que aquest van ser 9 projectes de més de 30 que s’havien rebut i es va emplaçar als assistents a repetir l’experiència a la propera edició de la Sessió Tècnica de Innovació de La Unió que tindrà lloc el 16 de novembre.

Felicitats a totes les companyes que van participar i que cada dia treballen per millorar les condicions de les persones més vulnerables!!! •

TEXT: SRA. Mª JESÚS BASCONES

entre tots

20

Repensant el model d’atenció a les persones amb dependènciaTEXT: SRA. GLORIA LÓPEZ

El passat 17 de maig la Unió va presentar l’informe “Repensant el Model d’atenció a les persones amb dependència”.

L a sessió va començar amb unes paraules de la Directora general

de la Unió, Helena Ris i els vocals presi-dents dels diferents consells: Josep Lluís Roselló, vocal president del consell d’atenció a la dependència de la Unió, Josep Ganduxé, vocal president del consell d’atenció sociosanitària de la Unió i Joan Orrit, vocal presidents del consell d’atenció a la salut mental de la Unió. Es va presentar un informe en la que es detalla una visió transversal dels diferents consells de sector d’atenció a la dependència.

L’actual conjuntura econòmica i social ajuda a fer aquesta reflexió que ha de ser compartida des de tots els àmbits de treball que hi estan implicats. És imprescindible pensar en el canvi per garantir la sostenibilitat d’aquest servei a les persones, per això des de la Unió basant-se en aquests valors compar-tits, es presenten algunes propostes per ajudar a millorar el model.

Durant la sessió, es van debatre aspectes de futur i es va reflexionar al voltant del que és necessari per garantir la continuïtat de serveis. Es va convenir que, donada la conjuntura econòmica i social, cal potenciar els elements que contribueixin a fer del model un sistema modern i sostenible, de qualitat, inno-vador i, sobretot, adequat a les neces-sitats de les persones.

Finalment dir que també hi van intervenir: Valentí Martínez, director general de la Fundació Universitària del Bages; Albert Ledesma metge de família de la Associació Catalana d’entitats de Base Associativa (ACEBA) i de l’EAP de Vic; Iciar Ancizu, responsable d’Investigació i Desenvolupament de SARQuavitae; Josep de Martí, gerent d’Inforesidències; Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Gutt-mann i Anna Riera, directora de parti-cipació associativa que va explicar els detalls del informe. •

Santi Bernades, amb el títol “Contenir o no contenir, that is the question”. Van intervenir 3 ponents; el Dr. Pedro Regalado, geriatre del Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni de Sant Boi de Llobregat, el Sr. Josep Giné supervisor d’infermeria de l’Àrea Sociosanitària de l’Hospital Sagrat cor de Martorell i el Sr. Fermí Aznar gerent de la Residència Canigó d’Abrera. Varen parlar de les conten-cions físiques i farmacològiques en l’àmbit sociosanitari, presentant els documents que han elaborat el col·legi de metges i d’infermeria que han de servir de guia per tal d’assolir una atenció de qualitat que garanteixi la dignitat als pacients atesos als centres sociosanitaris. D’altra banda el Sr. Fermí Aznar va explicar la seva experiència en l’aplicació de mesures per eliminar les contencions a la resi-dència, i el benefici que ha generat als pacients i a l’equip terapèutic.

L a presentació de la jornada va anar a càrrec del Dr. José Antonio Larraz,

director assistencial i educatiu de la Província d’Espanya que va fer una dissertació sobre la visió dels professionals, els aspectes bioètics i les repercussions en la pràctica diària de les contencions en l’àmbit de la salut mental.

A continuació el Sr. David Lorenzo, professor de bioètica al Campus Docent de Sant Joan de Deu, va fer una exposició sobre Ètica, autonomia i contencions en l’assistència sanitària, des d’un punt de vista més reflexiu i no tan assistencial. Va parlar de la importància de fer un bon ús del llenguatge per evitar etiquetar a les persones i que això ens pugui induir a intervencions arbitràries.

La segona part de la jornada va començar amb la taula rodona moderada pel Dr.

TEXT: DR. SANTI BERNADES

El divendres 16 de juny el Comitè d’Ètica Assistencial va organitzar la IX Jornada de Reflexió Bioètica amb el títol “Es possible una assistència sense contencions?”.

Després de les 3 exposicions es va obrir un debat molt participatiu per part dels assistents amb preguntes dirigides als diferents ponents i també reflexions sobre tot el que s’havia parlat.

La jornada va finalitzar amb un documental protagonitzat per la Dra. Urrutia de la Fundación Cuidados Dignos que resumia la seva trajectòria personal i professional i exposava els avantatges d’eliminar les contencions en els pacients de les resi-dències i insistia en la necessitat d’aplicar aquest model en els pacients de salut mental i als hospitals en general.

La clausura va anar a càrrec del Dr. Manel Sanchez, coordinador de l’Àrea Sociosanitària de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, que va repassar els aspectes mes rellevants que s’havien exposat durant la jornada. •

21

entre tots

IX Jornada de Reflexió de Bioètica

entre tots

22

ACTIVIDADESde docencia impartida

Pósters:

Póster: Back to the begin-ning: a heuristic solution for acute psychosis taxonomy Fernando Boatas Simposio Controversias en Psiquiatría Abril 17. Barcelona

Póster: Grupo psicoeduca-tivo “Atención a las fami-lias” y Chill out room. Comunicación oral: Tras-torno del espectro autista, detección precozMaría MoyaXXXIV Congreso Nacional de Enfermería en Salud MentalAbril 17. Murcia

Póster: Análisis de resul-tados de la encuesta HCR-20 en una Unidad de Patología Dual Comunicación: Evalua-ción de la actividad del plenario de tutores en Enfermería especia-lista en SM de CataluñaMaría PlanaXXXIV Congreso Nacional de Enfermería en Salud MentalAbril 17. Murcia

Póster: ¿Qué hacemos con los antidepresivos?VII Europeam Multidisci-plimary Poin Meeting Roger CallaoMayo 17. Menorca

Póster: Auditory verbal hallucinations in psychotic disorders: testing predic-tions from the percep-tual and inner speech theories 70ª Jornada de la SCNPS: Los Labe-rintos de la Memoria Juan José FrancoJunio 17. Barcelona

Póster: Paciente crónico complejo. Mortalidad y optimización de recursos59º Congreso de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología Santiago BernadesJunio 17. La Coruña

Póster: “Los muertos no comen”: Síndrome de Cotard: El delirio de negación

59º Congreso de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología Paul IvanovJunio 17. La Coruña

Póster: Otra etiología de la depresión en un paciente con trastorno bipolar59º Congreso de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología Montserrat PerellóJunio 17. La Coruña

Ponencia: Los CRAE, Retos de FuturoJornada: Los CRAEJoan BeumalaAbril 17. Igualada

Ponencia: Antipsicó-ticos en gente mayor: ¿Solución o problema?Manel SánchezXI Jornada de debate sobre eficacia y seguridad en la utiliza-ción actual de medicamentosMayo 17. Barcelona

Ponencia: Eines per a l’abordatge i contenció del malestar emocional: Resolució de problemes i gestió emocionalNúria JaurrietaSesión Formativa ABS CornellàMayo 17. Barcelona

Ponencia: Eines per a l’abordatge i contenció del malestar emocional: Resolució de problemes i gestió emocionalEsther OllerSesión Formativa ABS CornellàMayo 17. Barcelona

Ponencia: Síndromes preamnésicos en la detec-ción precoz de la enfer-medad de Alzheimer22 Jornadas de Actuali-zación en psicogeriatría Juan Carlos CejudoMayo 17. Barcelona

Ponencia: Las contenciones en el ámbito sociosanitario, la visión de enfermeríaIX Jornada de Reflexión BioéticaJosep GinéJunio 17. Martorell

Comité Organizador y Ponencia: La relación del

paciente experto con los equipos de Salud MentalIX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Mireia GonzálezMayo 17. Martorell

Comité Organizador y Ponencia: La relación del paciente experto con los equipos de Salud MentalIX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Xavier ReigMayo 17. Martorell

Comité Organizador: V Jornadas de Trabajo Social: Compartimos lo que hacemosGloria LópezAbril 17. Barcelona

Comité Organizador:XIII Jornada PAER Mª Luisa GonzálezMayo 17. Barcelona

Comité Organizador:XIII Jornada PAER Carlos MárquezMayo 17. Barcelona

Comité Organizador:XIII Jornada PAER Roberto NarváizMayo 17. Barcelona

Comité Organizador: IX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Meritxell ArgemíMayo 17. Martorell

Comité Organizador y Clausura:XIII Jornada PAER José Mº PeñaMayo 17. Barcelona

Comité Organizador:XIII Jornada PAER Pedro Miguel YscadarMayo 17. Barcelona

Comité Organizador: IX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Rosa RodríguezMayo 17. Martorell

Comité Organizador: IX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Enrique SurribasMayo 17. Martorell

Comité Organizador:IX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Josep TristanyMayo 17. Martorell

Ponencias:

Comité organizador:

entre tots

23

Comité Organizador: IX Jornada de Reflexión BioéticaJosé Carlos FranqueloJunio 17. Martorell

Comité Organizador: IX Jornada de Reflexión BioéticaMiguel RuizJunio 17. Martorell

Comité Organizador:22 Jornadas de Actuali-zación en psicogeriatría Francesca AmoresMayo 17. Barcelona

Comité Organizador:22 Jornadas de Actuali-zación en psicogeriatría Josep GinéMayo 17. Barcelona

Comité Organizador y Modera Mesa: Conse-cuencias en la práctica asistencial y recomen-daciones de gestiónXIII Jornada PAER Manel SánchezMayo 17. Barcelona

Comité Organizador y Modera Mesa: Salud desde la Interculturalidad y Creen-cias. XIII Jornada PAERJosé Luis TrujilloMayo 17. Barcelona

Comité Organizador y modera Mesa: Retos en el diagnóstico y trata-miento en Psicogeriatría22 Jornadas de Actuali-zación en psicogeriatría Manel SánchezMayo 17. Barcelona

Comité Organizador y Modera Mesa: Hacia una nueva manera de hacer y una nueva éticaIX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Ana DonaireMayo 17. Martorell

Comité Organizador y Modera Mesa: Expe-riencias de Empodera-miento y CapacitaciónIX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Xavier FranquesaMayo 17. Martorell

Comité Organizador y Modera Mesa: ¿Contener o no contener?, “That is the question”

IX Jornada de Reflexión BioéticaSanti BernadesJunio 17. Martorell

Comité Organizador y Presentación: 22 Jornadas de Actuali-zación en psicogeriatría José Carlos FranqueloMayo 17. Barcelona

Comité Organizador y Presentación: 22 Jornadas de Actuali-zación en psicogeriatría Mª Luisa GonzálezMayo 17. Barcelona-Santiago Bernades

Comité Organizador y Presentación:IX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental José Carlos FranqueloMayo 17. Martorell

Conductora de Grupo:Seminario Grupos para CEA Mireia GonzálezJunio 17. Vitoria

Conductor de Grupo: Semi-nario Grupos para CEA Xavier ReigJunio 17. Vitoria

Supervisión Profesional:Máster Universitario de Psicología General Sanitaria Ana MartínezMayo 17. Barcelona

Modera Mesa: El Entorno y el Paciente ExpertoIX Jornadas de Rehabili-tación en Salud Mental Olga TortMayo 17. Martorell

Clausura: IX Jornada de Reflexión BioéticaManel SánchezJunio 17. Martorell

En el segon semestre d’aquest any s’han incorporat a la plan-tilla de l’Hospital Sagrat Cor els següents professionals:

Noves incorporacions

Dra. Rosa Maria Arias Barquet Metgessa adjunta

Dra. Claudia Bibiana Avella GarciaMetgessa resident

Sra. Irene Jurado MonteroAuxiliar de clínica

Sra. Alba Magariño LlaveroPsicòloga resident

Sra. Maria Rosa Sánchez Gómez Auxiliar de clínica

Sra. Gemma Torres SantAuxiliar de clínica

Sr. Jorge Torres VallejosDUI resident

Conducción de Grupo:

Libros nuevos segundo trimestre del 2017

Guía per al respecte diversitat creences... CatalunyaGrupo de trabajo 2015

Trastornos obsesivo-convulsivos. Manejo práctico. AA.VV. 2001

Fobia social compendio de casos clínicosJ.R. Domenech /J. de la Torre 2001

Fe y Hospitalidad Testimonio martirial...Felix Lizaso B. 2006

Estudio del abandono de trat. antidepre-sivo en España. Grupo de trabajo 2002

La ansiedad social. Relatos. AA.VV. 2004

Anorexia y bulimia, trastornos alimentarios. Rosa Mª Raich 1996

¡Hola Alegría; bienvenida, libertad! Juan A. Adánez Silván 2015

El ensayo clínico en neurología. Julio Pascual G. 1999

Avances neurocientíficos...Trast. Esqui-zofrénico (II). Tomás Palomo y otros 2000

Avances neurocientíficos... Trastornos Cognitivos (IV). Tomás Palomo y otros 2001

Recopilación de casos clínicos en demencia. AA.VV. 2006

Avances neurocientíficos... Trastornos adictivos (III). Tomás Palomo y otros 2000

Demencias frontales. Secundino López P. 2001

Cómo superar las adiciones...patología dual. Lisa J. Roberts y otros 2001

Biblioteca

Av. Comte Llobregat, 11708760 MartorellTel. 93 775 22 00Fax 93 775 19 94hospital.hsagratcor@hospitalarias.es