Entrevista a Pol Carreras, auxiliar administratiu a l'Àrea de Protecció de la Salut.

1
POL CARRERAS Quin esport practiques? Ets molt social? A tot això, posa-li música... Que t'agrada fer quan no estàs treballant? Sóc un inconformista recalcitrant. Sempre vaig a la contra, fins i tot de mi mateix tot i que sovint penso que en aquest món estem massa estrets, quan fa gaire que estic sol ja trobo a faltar la companyia. El meu punt de vista d’historiador fa que no em fiï de cap personatge conegut, ja que tots solen tenir una vessant obscura que tot sovint obviem. Per tant en diré uns que els conec prou bé, amb tots els seus blancs i els seus negres: els meus pares. Considero que nosaltres ho beguem quasi tot dels nostres pares i gràcies a ells, he descobert algunes de les grans passions de la meva vida. Amb el meu pare compartim la muntanya i la literatura, ell m'ha transmès la seva passió i no em puc deslligar d'això. Amb la meva mare compartim l’interès per la història, les ciències socials i la geografia, que és una part important dels meus interessos intel·lectuals. A casa sempre hem viatjat molt i a tot arreu on anàvem la meva mare es preocupava per conèixer el lloc, conèixer les persones, tot això m'ho ha ensenyat ella. S'ha d'intentar connectar i profunditzar amb el destí escollit . Haig de dir que per part dels meus pares també m'ha sorgit la passió per ensenyar, m'agradaria ser professor algun dia. Per exemple, la meva mare és una mestra amb molt de prestigi a l'escola de Celrà. A vegades, gent que no em coneixia em venia i em deia "ets el fill de l'Antònia, ostres la millor mestra que he tingut a la vida" i això m'ha fet prestigiar la figura del docent. M'agrada l'humor corrosiu i la ironia, és un gran recurs per la meva vida quotidiana. S'ha de riure de les coses tristes, considero que és una manera d'afrontar el món en què vivim. M'agrada molt el reggae. De tota manera escolto una mica de tot també m'agrada molt el rock progressiu de Pink Floyd, per exemple. Però d'ençà que sóc adolescent el reggae és la música que m’ha inspirat més. Quina tasca fas? A Dipsalut faig d'auxiliar administratiu i estic a l'àrea de protecció de la salut. Faig tasques administratives i si em demanen altres coses, doncs també. En general, es pot dir que el meu objectiu és facilitar al màxim la feina dels companys, tot simplificant i fent fluir el procediment administratiu. Quan no estic treballant m'agrada molt gaudir dels espais salvatges i d'ençà que estic aquí a Dipsalut encara més. Passo vuit hores cada dia a l'oficina i com que sóc una persona molt inquieta, quan surto necessito respirar aire pur. Sovint aprofito aquestes sortides per practicar algun esport. Escalada, córrer, bicicleta , esquí, bàsquet, ... una mica de tot, he provat bastantes coses. Actualment jugo a bàsquet en un equip de veterans, participo en alguna cursa de muntanya i en algun campionat d'escalada de tant en tant. Però el que m'agrada més és voltar pel meu compte. Perdre’m per la Garrotxa o el Ripollès i que ningú em trobi durant unes hores. Unes horetes sense mòbil per desconnectar considero que són essencials. Menciona un personatge que admiris Que et fa riure??

Transcript of Entrevista a Pol Carreras, auxiliar administratiu a l'Àrea de Protecció de la Salut.

POL CARRERAS

Q u i n e s p o r t p r a c t i q u e s ?

E t s m o l t s o c i a l ?

A t o t a i x ò , p o s a - l i m ú s i c a . . .

Q u e t ' a g r a d a f e r q u a n n o e s t à s t r e b a l l a n t ?

Sóc un inconformista recalcitrant. Sempre vaig a la contra, fins i tot de mi mateix tot i que sovint penso que en aquest món estem massa estrets, quan fa gaire que estic sol ja trobo a faltar la companyia.

El meu punt de vista d’historiador fa que no em fiï de cap personatge conegut, ja que tots solen tenir una vessant obscura que tot sovint obviem. Per tant en diré uns que els conec prou bé, amb tots els seus blancs i els seus negres: els meus pares. Considero que nosaltres ho beguem quasi tot dels nostres pares i gràcies a ells, he descobert algunes de les grans passions de la meva vida. Amb el meu pare compartim la muntanya i la literatura, ell m'ha transmès la seva passió i no em puc deslligar d'això. Amb la meva mare compartim l’interès per la història, les ciències socials i la geografia, que és una part important dels meus interessos intel·lectuals.

A casa sempre hem viatjat molt i a tot arreu on anàvem la meva mare es preocupava per conèixer el lloc, conèixer les persones, tot això m'ho ha ensenyat ella. S'ha d'intentar connectar i profunditzar amb el destí escollit . Haig de dir que per part dels meus pares també m'ha sorgit la passió per ensenyar, m'agradaria ser professor algun dia. Per exemple, la meva mare és una mestra amb molt de prestigi a l'escola de Celrà. A vegades, gent que no em coneixia em venia i em deia "ets el fill de l'Antònia, ostres la millor mestra que he tingut a la vida" i això m'ha fet prestigiar la figura del docent.

M'agrada l'humor corrosiu i la ironia, és un gran recurs per la meva vida quotidiana. S'ha de riure de les coses tristes, considero que és una manera d'afrontar el món en què vivim.

M'agrada molt el reggae. De tota manera escolto una mica de tot també m'agrada molt el rock progressiu de Pink Floyd, per exemple. Però d'ençà que sóc adolescent el reggae és la música que m’ha inspiratmés.

Q u i n a t a s c a f a s ?A Dipsalut faig d'auxiliar administratiu i estic a l'àrea de protecció de la salut. Faig tasques  administratives i si em demanen altres coses, doncs també. En general, es pot dir que el meu objectiu és facilitar al màxim la feina dels companys, tot simplificant i fent fluir el procediment administratiu.

Quan no estic treballant m'agrada molt gaudir dels espais salvatges i d'ençà que estic aquí a Dipsalut encara més. Passo vuit hores cada dia a l'oficina i com que sóc una persona molt inquieta, quan surto necessito respirar aire pur. Sovint aprofito aquestes sortides per practicar algun esport.

Escalada, córrer, bicicleta , esquí, bàsquet, ... una mica de tot, he provat bastantes coses. Actualment jugo a bàsquet en un equip de veterans,  participo en alguna cursa de muntanya i en algun campionat d'escalada de tant en tant. Però  el que m'agrada més és voltar pel meu compte. Perdre’m per la Garrotxa o el Ripollès i que ningú em trobi durant unes hores. Unes horetes sense mòbil per desconnectar considero que són essencials.

M e n c i o n a u n p e r s o n a t g e q u e a d m i r i s

Q u e e t f a r i u r e ? ?