DIMECRES · 9 de setembre del 2020. Any XLV. Núm. 15477 - AVUI / Any XLII. Núm. 14347 - EL PUNT

1,20€

Entrevista Marta Rovira

“Hem de ser més perser molt més forts”

Planes 4-6

Secretària general d’ERC

“Va existir i ens va permetrearribar a un objectiu comú. Ha deser possible, recuperar la direccióunitària si volem guanyar”

“No la podem saber unahora abans, una remodelacióde govern. No és assumible, anivell de coalició”

“O ens en sortim, a la taulade diàleg del referèndumpactat, o ens carreguem delegitimitat. No som ingenus”

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 18 i 19

Protagonistes Guillermo Bautista Membre de l’Smart Classroom Project

La fusió bancària

Els misteris de la fusióEsteve Vilanova

Plana 16

Bankia-CaixaBankFrancesc Cabana

Torra donaallargues apactar unaresposta a lainhabilitacióNACIONAL. Plana 7

La llei perregular elslloguers,pendent delvot de JuntsNACIONAL. Plana 10

Catalunyapodria tenir100.000vacunes afinals d’anyNACIONAL. Plana 14

El govern no serà a la Diada de l’ANCEl Consell Executiu, ahir, amb els dos nous consellers, i just abans que prengués possessió la consellera de Cultura ■ RUBEN MORENO

NACIONAL. Plana 8

Per la Covid-19, només participarà en l’ofrena a Rafael de Casanova

EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 20202 |

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

ichael Cohenera l’advocat de

Donald Trump i tambéva sortir rebotat. Arapublica Disloyal: a me-moir, on explica que

l’ara comandant en cap va contractarun doble de Barack Obama per tenir elmalvat plaer d’acomiadar-lo com apresident dels Estats Units. Cohenaporta una foto en què es veu l’alesho-res empresari, assegut al seu despatxde Nova York, davant d’un home negreamb un pin de la bandera dels EstatsUnits. De fet, segons expliquen les crò-niques dels corresponsals, no caliaaquesta prova, perquè l’escena es vagravar en vídeo per ser emesa a la con-venció republicana del 2012, tot i quefinalment la idea es va descartar, no sesap si perquè la primera jornada de laconvenció es va suspendre per un tor-nado o, en una versió més versem-blant, perquè a Mitt Romney no li vasemblar adequat. Total, que el vídeo elva acabar publicant Breitbart News, elportal de Steve Bannon. Carles Puig-demont no té res a veure amb Trump,més enllà que un té Narcís per patró il’altre és un narcisista de manual (noho dic jo, ho diu Vicente Caballo, queés un senyor que s’estudia al PIR). Pe-rò llegint M’explico, un exercici inèditen cap altra presidència i un dietari im-prescindible amb els pensaments endirecte de Puigdemont, he entès trescoses. La primera, que, més que tantespaelles, a Puigdemont el farien més fe-liç a l’exili amb un conill a la rabiosa. Lasegona, que hi ha assessors amb moltpoder a qui ningú ha votat. I, last butnot least, que al 130è li hauria vingutmolt de gust demanar als del Polòniaun doble d’alguns dels seus companysde viatge, asseure’l al davant i cridar-li“You’re fired!”

M

Keep calmTian Riba

‘You’re fired!’ L’escrit de la fiscalia anticor-rupció en què demana la im-

putació als exministres María Dolo-res de Cospedal (Defensa) i JorgeFernández Díaz (Interior) d’haver or-questrat una operació parapolicialper tapar la caixa B del Partit Popular,sembla confirmar l’estreta relaciódel PP amb la corrupció i aporta no-ves evidències sobre com de corcatsestan els aparells de l’Estat a Espa-nya. Des del punt de vista polític, elfiscal anticorrupció dona per fet queel partit llavors en el govern espanyolva utilitzar dos ministeris, els fons re-servats, el CNI i la Policia de forma il-lícita i il·legal per protegir els interes-sos inconfessables del seu partit i elsde diversos dels seus integrants, en-

tre ells el famós “M. Rajoy”, amaganto eliminant les proves de la doblecomptabilitat del PP i dels sobresousen negre cobrats sistemàticamentpels seus dirigents. Si es confirmes-sin els indicis i la tesi del fiscal anti-corrupció, la formació que lidera Pa-blo Casado afegiria al seu historialpenal un cas de prevaricació, malver-sació i revelació de secrets, que cal-dria afegir a la condemna penal queja té per corrupció arran de la sen-tència de la primera meitat del casGürtel.

Però l’operació Kitchen, com haestat batejat l’esmentat dispositiu, faalguna cosa més que retratar l’ab-sència de límits legals i morals d’uns

dirigents polítics determinats, dispo-sats al que calgui per enterrar lesproves de les seves corrupteles polí-tiques i d’implicar l’Estat per fer-ho.També assenyala la podridura delmateix Estat i les seves estructures,per exemple, aportant una provamés de l’existència d’una policia polí-tica, o si convé patriòtica, disposadaa actuar servint objectius polítics.Però, per damunt de tot, el que fa ésdelatar fins a quin punt les anomena-des clavegueres de l’Estat estan pre-sents en els seus aparells i normalit-zades en l’imaginari dels represen-tants públics, empastifant la políticad’aquesta Espanya que no donal’abast a tapar les vergonyes demo-cràtiques que genera.

L’Estat de les clavegueresEDITORIAL

La vinyeta. FerLa frase del dia

“Això és una taula denegociació per resoldreun conflicte polític. Sibusca la fi del conflictesí o sí s’haurà d’abordarl’arrel del conflicte ”

MeritxellBudóPORTAVEU DEL GOVERN

uan prendre la decisió sobrequè fer i què no fer, com fer-ho icom podrem encarar la situació

en cas de no fer-ho és cosa de molts iafecta un sector tan gran i amb tantesramificacions com és el de la cultura,prendre la decisió no serà cosa fàcil. Elsector editorial es va trobar amb elspreparatius de la diada de Sant Jordial damunt, i amb bona part de la des-pesa feta, tot just quan encara no ha-víem paït que la pandèmia anava perllarg i ens capgiraria la vida. El 23d’abril d’aquest any va caure del calen-dari. Però s’havia de prendre una altradecisió: què fer o què no fer per inten-tar alleugerir les pèrdues del no-Sant

Q Jordi? Hi van haver moltes veus dis-perses i poc coordinades sobre si cele-brar, el 23 juliol, el Dia del Llibre i dela Rosa, que finalment tampoc no esva acabar duent a terme a bona partdel país. La tercera serà la bona. I avuiarrencarà una nova edició de la Set-mana del Llibre en Català; una edicióexcepcional, que durarà cinc dies (lameitat del que era habitual) i que can-via d’emplaçament (es fa al moll de laFusta de Barcelona) per adaptar-se ales mesures de seguretat per la Co-vid-19. El mateix president de la Set-mana reconeix en una entrevista alsetmanari La República que en els pri-mers moments del confinament van

viure amb molta descoordinació i ambmoltes veus disperses, però que ara,tot i que el de la cultura és un sectorcrític per naturalesa, veuen que hande remar junts per alleugerir un col-lectiu que encara el final de l’any ambunes pèrdues facturació importants.Aquesta edició de la Setmana, el granesdeveniment literari del país, ha deser més que mai un salvavides. I –igualcom tants altres– el sector ha de tenirclar que després de la crisi sanitària vela crisi econòmica, i el consum de lli-bres se n’hauria de ressentir el menyspossible. Vagin al moll de la Fusta,aquests dies. Perquè la cultura és se-gura, però també ha de ser rendible.

De set en set

Carina Filella

La Setmana

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

l president Sánchez aquesta set-mana ha trobat un moment pertrucar al president Quim Torra i

parlar-li de la taula de diàleg. (Se’n re-corden, de quan el president espanyolno agafava el telèfon a Torra –“No s’hiposen? Quins collons!”– i en feia escar-ni dient allò de “si el senyor Torra volparlar, que parli amb la part de la socie-tat catalana que no és independentis-ta? Curiós). Sánchez, que curiós tam-bé, vol reprendre les reunions de la tau-la de diàleg ara que necessita vots peraprovar els pressupostos de l’Estat. I ésaixí que –benvingut sigui–, pràctica-ment a la mateixa hora que a Madrid esfeia l’obertura solemne de l’any judicial(es veu que aquest any el rei emèrit nohi ha pogut anar) i es qualificava d’“ex-emplar” el judici de l’1-O, els presidentses convidaven aquest dilluns a una no-va reunió de la taula de diàleg i comen-çaven les especulacions periodístiques

E “La primerareunió de la taula dediàleg ja s’entén quefos una posada enescena i una foto.Passarà també en lasegona?

sobre quan serà. Que si abans que Torracomparegui al Suprem, que si després,que si després del segon judici al TSJC,que si després... Ves a saber. Posat’s aesperar (han passat set mesos desprésde la primera reunió, i això que haviende ser mensuals!), potser més impor-

tant que la data és precisament l’ordredel dia. De què s’hi parlarà, en aquestareunió? A la primera, al febrer, ja s’en-tén que fos una primera posada en esce-na i una fotografia. Ho serà també la se-gona? Quin ordre del dia pactaran? Esveu que els gabinets dels dos presidentss’encarreguen aquests dies de tancaruna proposta. Les primeres declara-cions dels uns i dels altres ja deixen clarque les reunions dels gabinets presiden-cials seran tant o més interessants quela mateixa trobada. Torra diu que a l’or-dre del dia hi ha de constar el dret al’autodeterminació (això deu ser, ésclar, el referèndum) i l’amnistia, “per-què és en aquestes qüestions on rau elconflicte polític català”. A La Moncloa,dilluns parlaven del seu ordre del dia:reprendre “l’agenda del retrobament”,“la regeneració institucional”, “com mi-llorar la cooperació” i “la lluita contra lapandèmia”. La cosa promet.

L’ordre del diaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat / @xevi_xirgoA la tres.

Colau i la factura del’aiguab M’ha arribat una factura de l’ai-gua amb un afegit ecològic, la taxade recollida de residus municipals ila del seu tractament, un total de 24euros més a part de l’aigua amb to-tes les seves taxes també. És a dir,un 57 per cent més de factura. Ensvan dir que reciclar, cosa que faigcristianament, ens estalviaria di-ners, però el que veig és que empre-ses privades fan calaix amb el meuvidre, paper i envasos. I ara, a més,ve l’Ajuntament de la senyora Colaui m’apuja un 57 per cent la facturade l’aigua amb taxes per reciclar allòde què altres ja treuen diners. Enshem begut l’enteniment? Potser laColau s’ha colao. Prego una explica-ció raonable, contrastada i lògica,cosa que, si té resposta aquestacarta, profetitzo que serà oliosa,ideològica i amb interessos.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Com predicar aldesertb Per molt que ens adverteixind’un perill real, els humans tenim latendència de fer-ne cas omís. Talcom diu la dita, és com predicar aldesert.

Segur que durant aquesta pan-dèmia produïda per la Covid-19 heupogut ser testimonis de molts ca-sos de gent imprudent. Vaig a expli-car-vos-en un de real que he viscutrecentment en primera persona.

Sovint, vaig a comprar a una de-terminada botiga del barri. A la por-ta hi ha un cartell on diu que no es-tan permeses més de tres personesa l’interior. Quan hi vaig, el primerque faig és mirar per veure quantesn’hi ha. Aquell dia concret, només hihavia una clienta comprant. Pertant, tenia llum verda per poder-hientrar. Van passar només un segonsquan una mare i una filla també vanaccedir al local. Ja en sobrava una.Al cap de pocs instants, hi va entrarun client i, poc després, una clientasense mascareta que, en adonar-seque no en portava, es va tapar laboca amb un sobre o alguna cosasemblant. Total sis persones, eldoble de les recomanades pel pro-pietari.

M’agradaria saber què és el quecomenten a casa aquestes perso-nes que no van tenir la més mínimaprecaució, tot i l’advertència, repe-teixo, del cartell enganxat a la portade l’establiment. Potser algunad’elles parlarà d’imprudència... peròquan la cometen els altres.JOAN FERRÉ VERGEAmposta (Montsià)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

SísifJordiSoler

Les cares de la notícia

Albertí ha presentat la seva vuitena i darrera tempo-rada com a director artístic del TNC, que recupera tí-tols que van caure del cartell com a víctimes de lapandèmia. Durant aquests anys ha aconseguit impli-car el TNC amb moltes entitats culturals.

EXMINISTRE D’INTERIOR

Final d’etapa

La fiscalia anticorrupció ha demanat que siguin encau-sats l’exministre d’Interior i la de Defensa (De Cospedal)en el govern Rajoy per prevaricació, revelació de secrets imalversació a propòsit del dispositiu de les clavegueresde l’Estat per enterrar la investigació de la caixa B del PP.

-+=

-+=

Un ‘Brexit’ a la cartaBoris Johnson

La brutícia del PPJorge Fernández Díaz

-+=

Xavier Albertí

El Brexit està acordat, segellat i té uns terminis vigentsde transició cap a la separació del Regne Unit i la UE, pe-rò el primer ministre britànic intenta modificar sobre lamarxa un acord que va costar anys de dures negocia-cions. Una posició interessada, superba i poc seriosa.

PRIMER MINISTRE BRITÀNIC

DIRECTOR ARTÍSTIC DEL TNC

De reüll.Emma Ansola

Empoderament

a secretària general d’ERC, Marta Rovira, presentaaquesta setmana el llibre Tornarem a vèncer, escrit a

quatre mans amb el president del partit republicà, OriolJunqueras. A RAC1 l’entrevisten i em sobta l’ús constantde la paraula “empoderament”. En la mateixa entrevistaevita fer qualsevol referència al contingut dels dosllibres de Carles Puigdemont; no vol fer sang ni portar lacontrària perquè ara és hora de sumar, repeteix. Hoentenc. Tanmateix, al llarg de l’entrevista em sorgeix

sempre el mateix interrogant. Nocomença a ser hora, tres anysdesprés, que el lector, el votant, elque va defensar les urnes l’1-O, elque va sortir al carrer el 3-O i el queva defensar el 27-O sàpiga tota laveritat i què va passar aquells diesd’octubre del 2017? El lector pottreure les seves pròpiesconclusions a partir de lectures

vàries, però la millor eina per empoderar la ciutadaniaés la informació que, per descomptat, i malgrat que nocaldria ni dir-ho, hauria de contenir tota la veritat, i aixòés feina, una vegada per totes, dels protagonistes, d’uncara a cara o d’una anàlisi que permeti a la ciutadaniadisposar de prou informació sobretot amb vista a lapròxima cita electoral. Això sí que empodera el ciutadà ifa pensar en una ciutadania adulta i en un governresponsable que passa comptes amb el votant. ■

L

No hi ha resmillor perempoderarla ciutadaniaque oferir-lila veritat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 20204 |

El Parlamentpodria limitar avuiels preus en esperade si l’Estat hoeleva al TC

Budó avisa que seràel president quidecidirà la possibleresposta a laretirada del càrrec

La respostade Torrasi el Supreml’inhabilita

Aprovacióde la llei decatalana dellloguerNacional

POLÍTICA EXILI INDEPENDENTISTA

a secretària generald’ERC acaba de publicarel manual Tornarem avèncer (I com ho farem),

conjuntament amb el presidentdel partit, Oriol Junqueras. Laprimera pregunta de l’entrevis-ta és òbvia:

Com ho farem?Li podria resumir dues qües-tions principals: primer, sentmolts més dels que som, per sermolt més forts del que som perpoder guanyar. I, segon, estantmolt més ben preparats del queho vam poder estar l’octubre del2017. Amb això creiem que po-dem estar preparats per tornar-hi, i per guanyar.

Al llarg del llibret hi ha unaaposta constant pel diàleg i pereixamplar la base. I diuen: “Enla fase clau del conflicte hemde centrar la força en la recla-mació del referèndum.” Vostècreu de veritat que el governespanyol pactarà mai un refe-rèndum?Qui ha d’assumir la responsabi-litat dels seus actes són ells.Nosaltres no som qui hem d’as-sumir què faran o deixaran defer. El que diem és d’apostaravui per una mesa de negocia-ció del conflicte polític, atès quehi ha un govern que diu que ésel més progressista que hi hahagut a l’Estat espanyol i quevol polititzar el conflicte i no pasjudicialitzar-lo. Doncs posem-los a prova! Generem les condi-cions perquè ens puguin demos-

Ltrar que és així. I si ens en sor-tim, chapeau! Perquè el queanem a buscar és el que avuivol el 80% de la ciutadania deCatalunya.

Aquesta no és una pantalla japassada? Fa temps, abans del’1-O, que el 80% dels catalansaposten per un referèndum i nose’ls fa cas.Nosaltres creiem en l’estratègiade ‘com millor, millor’, com ex-pliquem en el llibret. Hi ha unprecedent important, d’aquestaestratègia, i és la d’aquell go-vern progressista que ens deiaque donaria suport a l’Estatutque sortís del Parlament. Va serun intent federalista d’encaix, iva fracassar. Va decebre les ex-pectatives d’un gran consens, il’independentisme va avançar,molts ciutadans es van adonarque l’Estat espanyol és immobi-lista, irreformable. Estem da-vant del mateix escenari, tot ique és diferent de l’anterior,amb un govern PSOE-UnidesPodem, que diu que vol escoltarles nostres propostes. Doncsfem-ho, anem-hi i maximitzemla nostra posició de força a la

taula de diàleg. Portem-hi elconsens que tenim en la socie-tat catalana.

I què passarà?Que o ens en sortim, del refe-rèndum pactat, o ens carre-guem de legitimitat. I acabemde sumar molta gent al projecteque avui encara no hi és i queveurà que la independència i larepública és l’única via possible.

La primera reunió de la taula dediàleg va venir perquè Sáncheznecessitava la investidura. Aranecessita aprovar els pressu-postos…El moviment independentista, iel govern de Catalunya, a la tau-la hem de voler alçar la banderadel diàleg ben alt. No podem de-cebre aquesta via del diàleg i lanegociació. Som nosaltres, elmoviment radicalment demo-cràtic, i negociarem amb tot-hom, dialogarem amb tothom,mentre ens preparem per siaquesta via no funciona. La ma-joria ciutadana del país ens de-mana que ho intentem, senserenunciar a l’autodeterminaciói l’amnistia.

Aquest hauria de ser l’ordre deldia de la taula? Quins puntssón irrenunciables?La primera reunió de la taula,buida de contingut si voleu, vaser important. Perquè va seruna primera foto que va fer sor-tir el govern espanyol de la sevazona de confort. El govern espa-nyol nega a fora, a la comunitatinternacional, que hi hagi con-flicte. Però aquella foto va mou-re coses a escala internacional.Va ser el reconeixement del go-vern espanyol, per primer cop,de l’existència d’un conflicte po-lític entre Catalunya i Espanya.En una segona reunió ja s’hau-rien d’assumir i prendre com-promisos. No vull parlar en nomde la part catalana, però ERC java dir, al mes d’agost, que si hihavia una altra reunió de la me-sa s’hauria de plantejar sobre lataula la proposta d’amnistia,com una proposta antirepressi-va única i possible per resoldrela causa general. Permetria unasortida per als represaliats, elsqui són a la presó i també per alsexiliats. I per als que estan en elmunt de causes que hi ha ober-tes. Ens agradaria posar da-munt la taula aquesta proposta.Tant de bo ho puguem fer com apart catalana i sense fissures. Siens concentrem en allò que es-tem d’acord, en l’amnistia i l’au-todeterminació, crec que anemen una posició de màxims i deforça a aquesta mesa.

Es pot fixar un calendari pera la reunió i que quan arribi eldia el president Torra ja estiguiinhabilitat. És estranya, lasituació.

Sí, però és una situació que enspermet destacar el presidentdel govern de la Generalitat,també. També pot ser una opor-tunitat, per què no?, per dir quela repressió inhabilita el presi-dent de la Generalitat mentre elgovern destaca el seu lideratgeen el conflicte polític. Si fem ai-xò ens carreguem de raons.

Al llibre parlen en moltes oca-sions de “ser més”. Quants són“més”? Hi ha enquestes que japarlen del 51% d’independen-tistes.Hem de ser més per ser moltmés forts. Aquesta és l’estratè-gia que ha mogut ERC des delsanys vuitanta. Ha estat un tre-ball constant, que l’independen-tisme fos una opció majoritària.I pràcticament ho som. Però en-cara no ho hem demostrat enunes eleccions ordinàries quals-sevol. Ens ho hem de marcarcom un objectiu, això que ens

Marta Rovira Secretària general d’ERC, exiliada a Suïssa

Xevi XirgoGIRONA

QUIM TORRA · “No ho entenc, que hagi estat impossible asseure’ns per acordar què farem JxCat iERC al Parlament si hi ha una inhabilitació” DIRECCIÓ UNITÀRIA · “Va existir i ens va permetrearribar a un objectiu comú. Ha de ser possible, recuperar la direcció unitària si volem guanyar”

“No podem saber unaremodelació del governuna hora abans”

❝ ❝S’ha de plantejar unaproposta d’amnistia.Això permetria unasortida per alsrepresaliats

O ens en sortim, a lataula de diàleg delreferèndum pactat,o ens carreguem delegitimitat

La secretàriageneral d’Esquerra,Marta Rovira, enuna imatge d’arxiu.■ PEDRO BAQUÉS/ERC

EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 2020 | Nacional | 5

Fer políticaamb l’habitatge

L’APUNT s’assignaven en aquells sortejos d’infaust record cele-brats en poliesportius o centres cívics. És clar que ésmillor una llei que no res, però si, de debò, hi ha interèspolític per refredar els preus, no hi ha més opció queequilibrar el mercat. És a dir, construir més habitatgepúblic. I això costa diners. I molts. Fer-se una foto alParlament, per contra, surt bastant més barat.Francesc Espiga

Qui cregui que una llei aprovada en temps de descomp-te farà més digerible el problema del mercat de lloguer,o peca d’Il·lús o no diu tota la veritat. La motxilla quearrosseguem és el resultat d’herències encadenades,d’anys i panys de permetre que el mercat lliure hagivampiritzat el sòl urbanitzable i de construir una quan-titat risible de pisos socials que, a més, eren de venda i

diuen les enquestes. Quan diemque hem de ser molts més, no ésun eslògan. Hem de ser més ales urnes, al carrer, a les zonesmés poblades del país. Perquèl’octubre del 17, el referèndumva tenir alguns buits de partici-pació, i ens va costar molt orga-nitzar-lo en alguns llocs. Hemde ser més presents als ajunta-ments de les grans ciutats delnostre país, hem de ser més enel món empresarial, i hem deser molts més i explicant-nosmolt millor als mitjans de co-municació.

Parlen d’èxit de l’1-O, però tam-bé que no es va consolidar lavictòria.L’1-O vàrem guanyar. L’embatdemocràtic el vam mantenir entermes democràtics: urnes,vots, paperetes, referèndum. Iel govern espanyol no ho va po-der aturar, tot i l’ofensiva queens va caure a sobre. I el 2 d’oc-

tubre ho vam poder mantenir.Però a partir del 3 d’octubre co-mencem a perdre força, a per-dre iniciativa, l’ofensiva de l’Es-tat és duríssima. El discursamenaçant de l’Estat és dan-tesc, és brutal. I al llibret analit-zem aquestes febleses pròpies iinternes, però també aquestesamenaces externes que no ha-víem sabut preveure prou bé.

Al manual diuen que l’1-O va serun èxit, però que vista la bruta-litat policial d’aquell dia, jas’entreveien les dificultats pos-teriors. Tot i això, però, deter-minats líders d’ERC van pres-sionar el president Puigdemontaquell 27-O perquè fes la DUI, ino pas perquè convoqués elec-cions, com de fet havien acor-dat la nit abans.El que diem al llibre és méscomplex. El que diem és que apartir del dia 3 d’octubre no hihavia cap escenari acordat. I

que vam perdre una de les prin-cipals fortaleses que ens van ferguanyar l’1-O. No teníem objec-tiu, després de l’1-O, i això es vanotar. Vam començar a dubtar,no vam saber superar l’ofensivade l’Estat, que va ser en moltstermes una amenaça de caràc-ter econòmic, judicial, polític...El dia 3 es va avalar tot tipusd’intervenció política, judicial irepressiva sobre Catalunya. Idavant d’aquest escenari nosal-tres vam perdre el lideratge.

Vostès parlen de la “direccióúnica” que va fer possible l’1-O.El president Puigdemont, alseu manual ‘Re-unim-nos’ parlade la necessitat d’una “direc-ció aliada”. Estan parlant delmateix?Exactament del mateix. Aques-ta direcció va existir en un mo-ment determinat i va permetremarcar un objectiu comú. Hihavia coordinació única, hi ha-

via objectiu, hi havia complici-tat entre la gent de l’àmbit insti-tucional i polític… I això va do-nar lloc a una victòria, un em-bat democràtic. Però això es vaperdre a partir de l’1-O.

És possible recuperar-la, aques-ta direcció única, on hi havia lesformacions polítiques peròtambé les entitats?Ha de ser possible si volem gua-nyar. Allò que l’octubre del 17identifiquem com a fortaleses,les hem de poder potenciar.Hem d’organitzar-nos a l’entornde l’objectiu comú. I hem deveure com superem les feblesesi les amenaces. Aquí és on ensfem la pregunta: confrontació ono? unilateralitat o no? Tot ésun sí, sempre que hàgim treba-llat per ser més i ens haguempreparat per superar totesaquestes amenaces. Si no, nopodem plantejar un altre embatdemocràtic.

Deia en una entrevista a RAC1,aquest dilluns, que es veu so-vint amb el president Puigde-mont. Estan refent ponts?Hem de refer tots els ponts. Larepressió ens ha fet molt demal. Tot això que ens està pas-sant són els efectes d’una re-pressió molt pensada. Recor-dem les paraules de la vicepresi-denta del govern espanyol quandeia: els decapitarem, no queda-rà ni un líder independentista.Fixem-nos què han atacat lescauses judicials: el que els mit-jans de comunicació en deienl’estat major, la direcció única,els lligams entre nosaltres. Pertant és un objectiu imprescindi-ble: construir, refer ponts, con-fiances, fixar objectiu estratè-gic, unitat estratègica. Tot elque faci falta, però hem d’enfor-tir el moviment independentis-ta.

La president de l’ANC, ElisendaPaluzie, es lamentava aquestasetmana en una entrevista enaquest diari de la retòrica delspartits i dels pocs fets. Fan re-tòrica, les formacions indepen-dentistes en aquest moment?Penso que el debat que tenimentre nosaltres hauria de sermés intern, el tenim molt públici molt obert. A mi m’agradariapoder trobar la fórmula de po-der-ho dir tot, saldar comptes,si m’ho permeteu, i començar adebatre quins són els punts encomú. I com podem fixar un ob-jectiu per avançar.

A les portes d’unes eleccions,això deu ser molt complicat…Les eleccions, quan siguin,han de ser un incentiu per anosaltres. Si el que volem ésque a les eleccions es visualitzique una de les opcions majori-tàries per a la societat catala-na és la independència, hemde fer possible arribar a algun

Passa a la plana següent

❝El debat entrenosaltres hauria deser més intern, ésmassa públic i moltobert

EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 20206 | Nacional |

POLÍTICA EXILI INDEPENDENTISTA

tipus d’acord, de confluènciaestratègia. Hem de rebaixar latensió pública d’aquest debatintern que no ens porta enlloc,i hem de sortir a esperonar lagent i demostrar-nos que sommajoria realment.

La gent està desorientada. Hoentén?Absolutament. I és lògic; venimd’una etapa molt dura, d’unaetapa de repressió i resistènciaque ha consistit a recuperar unsmínims, a recuperar les institu-cions intervingudes pel 155. Larepressió el que busca és aturar-nos i complicar-nos la vida, po-sar-nos en debats interns queno ens aporten res. Però crecque estem sortint de tot aixòtots plegats. I hauríem de donarexemple. I és el que demano:unitat estratègica, consensuarun objectiu i pensar que el quevolem és que guanyi la repúblicacatalana. I treballar per ser mési estar més ben preparats.

En aquesta unitat estratègica odirecció única, hi hauria d’haverels comuns?El primer és que en el món inde-pendentista ens hem d’aclarir;hem de saber on som i què vo-lem; hem de consensuar les di-ferents estratègies que estemexplicant públicament tots ple-gats. Aquesta és la primera as-signatura pendent; després, talcom diem en el llibre, el quehem de fer els independentistesés participar de les lluites com-partides que tenim amb tantís-sima gent del nostre país i queno són forçosament indepen-dentistes, que encara creuenque el nostre conflicte es pot re-soldre d’alguna altra manera.Hi hem de ser, en aquestes llui-tes compartides. I algunes im-pliquen els comuns.

El president Torra hauria deconvocar eleccions, si és inha-bilitat? Vostès reivindiquenque es pacti, el que ha de pas-sar després?Nosaltres reivindiquem un pac-te de tot. El que no podem en-tendre és que un nou cop de larepressió política espanyola,d’un Tribunal Suprem, acabiprenent decisions polítiques.No volem que el Suprem deci-deixi quan comença o quan aca-ba la legislatura; ni qui ha depresidir el nostre país. Reivindi-quem asseure’ns i parlar per su-perar aquest altre moment re-pressiu. D’altra banda, és evi-dent que també hem de poderparlar, com a coalició de govern,amb JxCat, i poder acordar finsi tot remodelacions de govern.No ens en podem assabentaruna hora abans, o deu minuts

abans. No és assumible, com acoalició. Hem de poder parlartambé de si hi haurà eleccions ono, de quina data, amb quin es-cenari… De com motivem el mo-viment independentista… Si elque volem és guanyar, és la re-pública, i no unes eleccions, hohem de poder fer. Ho reivindi-quem en positiu: seiem, parlem,fixem objectius…

No sembla que les relacions en-tre ERC i JxCat passin pel mi-llor moment.Doncs és a les nostres mans re-soldre-ho. Depèn de nosaltres.El que més em sorprèn de totplegat és que per exemple es pu-gui arribar a un ple del Parla-ment quan el president Torra jaté el comunicat d’una primerapart de la inhabilitació, i que du-rant tot el cap de setmana previ

hagi estat impossible asseure’sper acordar què farem al Par-lament de Catalunya JxCat iERC. No ho entenc. Hem de te-nir un escenari acordat, quegeneri fortaleses. Si el que bus-quem són escenaris electora-listes, qui perjudiquem és larepública catalana, i el nostregovern. Si volem guanyar, lanostra responsabilitat és arri-bar a acords, recuperar la uni-tat estratègica, marcar-nosobjectius.

O ara o després, sembla quehauran de continuar governantjunts, JxCat i ERC, no?Jo només imagino una possiblealiança si volem passar a la re-construcció del país. Tenim unpaís amb uns reptes brutals, onla pandèmia ens obre unes cri-sis econòmiques, sanitàries, hu-

manitàries, de primer ordre.Llavors, això també és la nostraresponsabilitat com a governara, i volem que ho sigui des-prés. Jo no visualitzo cap altretipus d’acord de govern. Pertant, és imprescindible comen-çar a parlar, a consensuar, desd’aquest moment.

“L’adversari que s’ha de batre al’àrea metropolitana és el PSC”,diuen en el llibre. I són contun-dents en dir que no hi hauràcap pacte de govern amb els so-cialistes.El moviment independentistano pot fer de crossa del PSC, unpartit clarament unionista, queni tan sols ha acabat abraçantun consens molt majoritari alnostre país, basat en la radicali-tat democràtica, que és apostarper un referèndum. Això és un

consens del 80% al qual el PSCha renunciat. No ens podemplantejar cap acord amb el Par-tit Socialista.

Diu que amb el PSC no es po-den entendre, però en canvi vo-len arribar a acords amb elPSOE. No és contradictori?No. És la mateixa estratègia.Quan nosaltres tenim la possi-bilitat de fer que un governprogressista de l’Estat espa-nyol es comprometi per unasortida dialogada, es compro-meti per fer avançar el nostrepaís, cal fer-ho. No som inge-nus, no creiem que ens en sor-tirem: de moment el governespanyol no demostra assumirla mesa amb l’exigència i laresponsabilitat que necessitael nostre país.

Al llibre parlen de la necessitatd’internacionalitzar més el cascatalà. Hem vist com Puigde-mont viatjava arreu d’Europa iposava en escac l’Estat amb lesdecisions judicials de Bèlgica iAlemanya. Vostè ha sortit pocde Suïssa. És una decisió volun-tària? Diu al manual que Gine-bra és el centre de la diplomà-cia. No li cal sortir?Ginebra és la seu de Drets Hu-mans, de Nacions Unides… Elsprincipals països del món tenenuna missió permanent amb Gi-nebra per participar de les ses-sions de Nacions Unides. I aixòconfegeix aquí un món, un àm-bit internacional, des de faanys, en el qual treballen qua-ranta mil persones. És un feumolt important en les relacionsinternacionals en el qual Cata-lunya ha de ser present, i el mo-viment independentista també.No entra en la meva agenda po-lítica sortir més del país.

ERC ha demanat que es para-litzi l’activitat del Consell perla República fins després deles eleccions. No és contradic-tori, fent com fa una feina d’in-ternacionalització que vostèsdefensen?No demanem que s’aturi l’acti-vitat. Demanem que no es bar-regi el Consell per la Repúblicaenmig d’aquestes properes elec-cions amb temes més politit-zats o partidistes, perquè cre-iem que és un espai importan-tíssim i a preservar.

Han insinuat que el presidentPuigdemont no podria presidirel Consell per la República i almateix temps ser candidat a leseleccions, no?Si es fa un bon ús del Consellper la República, crec que nosal-tres no estem dient això. No vo-lem qüestionar-ho. Però se n’hade fer un bon ús, del Consell perla República.

Ve de la plana anterior

Marta Rovira Secretària general d’ERC, exiliada a Suïssa

Marta Rovira, autora, conjuntament amb Oriol Junqueras, del llibret ‘Tornarem a vèncer’ ■ PEDRO BAQUÉS/ERC

Ens hem d’aclarir, iconsensuar lesdiferents estratègiesque expliquempúblicament

Hem de ser més perser molt més forts.Hem de ser més alcarrer, a les urnes, alsajuntaments...

❝ ❝ ❝No visualitzo capaltre acord que nopassi per JxCat. Noens podem plantejarcap acord amb el PSC

EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 2020 | Nacional | 7

A tot just vuit dies de la vis-ta al Tribunal Suprem so-bre el recurs de cassacióde Quim Torra contra laseva inhabilitació, que finsi tot ell va dir la setmanapassada que no té cap es-perança que prosperi, elpresident continua do-nant allargues a les cridescreixents dels altres grupsindependentistes per bus-car una resposta pactadasi, en les setmanes poste-riors, la justícia acaba rati-ficant-ne la destitució.L’última a afegir-se alpressing Torra va ser ahirla CUP, que va reptar-lo aprocedir a una pseudode-sobediència tot emulant la“via Venturós”, per talque, arribat el cas, no deixide fer de president en totallò en què no sigui neces-sària una signatura oficial.

La consellera de la Pre-sidència, Meritxell Budó,va deixar en mans de Tor-ra la decisió sobre com re-accionar davant de la con-firmació de la inhabilita-ció, i va assegurar que en-cara no s’ha abordat la

qüestió en el govern. “Es-perarem a veure com resolel Suprem, hi ha diferentsescenaris oberts”, va con-cedir. Serà, doncs, el presi-dent i només el presidentqui decidirà en els propersdies quina serà la respos-ta, sense buscar el con-sens d’ERC, tot i la peticióque li havia formulat dis-sabte el número dos delseu govern i coordinadornacional dels republicans,Pere Aragonès, per evitarque tot plegat degeneri enuna nova “baralla” entresocis de coalició. El líderd’ERC, Oriol Junqueras,ha alertat en les últimeshores JxCat que seria una“irresponsabilitat” no pac-tar l’estratègia. “El presi-dent és qui té la potestatper decidir quan es convo-quen eleccions”, va repli-car el portaveu de JxCat alParlament, Eduard Pujol,lacònicament, en ser in-terrogat sobre la via Ven-turós, tot i que encara con-fia que “tocaria que puguicontinuar exercint el càr-rec amb normalitat”.

En tot cas, si fins ara erabàsicament ERC qui insis-tia a seure en una taula per

decidir conjuntament elssegüents passos, incloentel calendari electoral, ahirs’hi va afegir la CUP, que amés es va mullar i va pro-posar actuar d’acord ambuna via que ja ha assajat.En concret, la que va pro-tagonitzar en l’últim man-dat l’alcaldessa de Berga,Montse Venturós, quetambé va ser inhabilitadamig any per haver-se ne-gat a despenjar una estela-

da de l’ajuntament, peròque durant aquest tempsva continuar exercint lesfuncions decisòries i de re-presentativitat, d’acordamb els grups municipalsque li donaven suport i finsi tot les principals entitatscíviques i socials de la vila.

“Si el president és inha-bilitat abans de les elec-cions, en aquest temps detrànsit hauria de seguirexercint les funcions que li

són pròpies, de represen-tació i potestats institu-cionals, pel que fa a agen-da i a tots els efectes”, ex-posava ahir el diputat Car-les Riera, que, això sí, ma-tisava que tot el que teniarelació amb actes “estric-tament administratius”,és a dir, els que requerienuna signatura oficial, Ven-turós legalment no els vapoder assumir, i per analo-gia Torra tampoc “no els

podrà desenvolupar si noes vol paralitzar l’activitatde la Generalitat”. Això sí,tot plegat requereix, se-gons Riera, “un acord uni-tari, ampli, nacional, persostenir un embat demo-cràtic” i que, segons ell,també ha d’incloure “irre-versiblement” la fixaciód’una data electoral con-sensuada, “més d’horaque tard”, ja que creu queel recorregut del govern fatemps que es va esgotar.“És fonamental que la da-ta i la convocatòria es deci-deixi des de les nostresinstitucions, i no el Su-prem, per una qüestió de-mocràtica i de dignitat ins-titucional”, concloïa.

Tot i que evitava valo-rar-la en el fons, el líder re-publicà al Parlament, Ser-gi Sabrià, donava la ben-vinguda al fet que la CUPposi una proposta sobre lataula quan ERC està de-manant negociar la res-posta a una eventual inha-bilitació. Ahir ho tornavaa fer, si bé reclamava queles converses no es facinen públic, sinó en una tau-la on es pugui trobar “unasortida conjunta”. Això sí,Sabrià es mostrava críticamb la manera com finsara Torra ha abordat la si-tuació. “No volem que nin-gú s’aprofiti del governper fer electoralisme iprioritzi estar més benpreparat per guanyarunes eleccions, això ésuna irresponsabilitat”, et-zibava. “En els momentsque venen cal pensar en elpaís i menys en el partit”,cloïa Sabrià, que insistiaque no es pot deixar quel’Estat marqui “els temposi la decisió” sobre qui ha deser president.

Els grups de l’oposicióvan ser més crítics amb laproposta de la CUP. PerDavid Cid, dels comuns,“no té sentit” parlar depresidències o governssimbòlics en un context decrisi. “No és moment desimbolismes sinó de tenirun govern fort”, etzibava.Ferran Pedret, del PSC,ho qualificava d’“ocurrèn-cia”, i instava Torra a con-vocar eleccions i deixar-sed’“invents simbòlics queno porten enlloc més que ala degradació i desprestigide la institució”. Per Na-cho Martín Blanco, de Cs,aquest “és un altre disba-rat del circ dels disbarats”que només respon a “unavoluntat de confrontació”,i troba “forassenyat” que,en plena pandèmia, el pre-sident “intenti atrinxerar-se a la Generalitat”. ■

Òscar Palau / Emili BellaBARCELONA

Torra dona allargues a pactaruna resposta a la inhabilitacióa La CUP proposa la “via Venturós” i que retingui les funcions no administratives, i ERC li insisteix aparlar-ne mentre l’acusa d’electoralista a Budó i JxCat deixen tota decisió en mans del president

El president Quim Torra, ahir, arribant a la reunió del Consell Executiu amb els nous consellers Ramon Tremosa i Miquel Sàmper ■ ACN

“Si abans de la dataacordada d’eleccionses produís unainhabilitació, proposemla ‘via Venturós’”Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

“És Torraqui ha de decidirl’estratègia en casd’inhabilitació”

Meritxell BudóCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

“És bo que apareguinpropostes i hi hagipredisposició de totesles parts a parlar-ne.Ens hem d’asseure”Sergi SabriàPRESIDENT DEL GRUP REPUBLICÀ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La portaveu del govern, Me-ritxell Budó, va advertir ahirLa Moncloa que no accepta-ran que es veti en l’ordre deldia de la pròxima reunió de lataula de negociació l’autode-

terminació ni l’amnistia. “Notindria cap sentit”, va dir, jaque es tracta del nucli de laqüestió a dialogar. De fet, ladelegació catalana ja va treu-re el tema en la trobada ante-

rior. Budó va apel·lar als dosequips negociadors a treba-llar per consensuar la prope-ra reunió, que ha de tenir lloca Barcelona sense els presi-dents Torra i Sánchez.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern no acceptarà vets en l’ordre del dia

EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 20208 | Nacional |

El govern salva només Ra-fael Casanova. Fora del’ofrena floral a l’exconse-ller en cap de Barcelona el1714, no acudirà ni orga-nitzarà a cap altre acte dela diada nacional de demàpassat per precaució da-vant la situació derivadade la pandèmia de corona-virus. Així, per primer copdes del 2012, cap membrede l’executiu no assistiràals actes que proposa l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC). Fonts de l’enti-tat recorden que des del’any passat tampoc no hiestaven convidats.

En qualsevol cas, la con-sellera de la Presidència iportaveu del govern, Me-ritxell Budó, va descartarahir l’assistència dels con-sellers a les concentra-cions i va apel·lar a la res-ponsabilitat dels organit-zadors i assistents perquèno vulnerin les recomana-cions sanitàries de distàn-cia i higiene, entre lesquals hi ha que no es re-

uneixin més de deu perso-nes. Fa dies que el governva deixar clar que les me-sures no afectaven el dreta la manifestació “sempreque s’exerceixi respectantles mesures de distancia-ment, mascareta i higienede mans”.

El secretari de Salut Pú-

blica, Josep Maria Argi-mon, va assegurar fa pocque el dret a la manifesta-ció està garantit per l’On-ze de Setembre però queno considera “oportú” ferconcentracions. Tambéexpressava la mateixa in-conveniència el presidentdel col·legi de metges.

En una entrevista a ElPunt Avui, la presidentade l’ANC, Elisenda Palu-zie, deia dilluns que enténque el govern faci recoma-nacions per mirar de re-duir el risc de contagis almàxim, però que l’entitatha anat adaptant les con-centracions els últims dies

per seguir les mesures “nonomés estrictament, sinómés enllà” del que dema-nen la direcció general deSalut i el Departamentd’Interior. Paluzie recor-dava, a més, que les mesu-res són les que van debatrei valorar en una reunióamb la direcció general de

Protecció Civil en una re-unió. D’aquesta manera,l’ANC ampliarà a dos me-tres la distància precepti-va entre persones d’unmetre i mig, durà a termecontrols d’accés i tancaràla capacitat. L’acte políticcentral de l’entitat tindràlloc entre les cinc i les setde la tarda a la plaça de Le-tamendi de Barcelona,amb una assistència màxi-ma prevista de 200 perso-nes. “No s’hi podrà apun-tar més gent de la que l’es-pai triat garanteix per as-segurar una persona cadaquatre metres quadrats”,remarcava Paluzie. Els ac-tes estan dissenyats perreduir al màxim la mobili-tat.

D’altra banda, a l’ofrenafloral al monument a Ra-fael Casanova tampoc nohi acudirà tot el govern, si-nó només el president,Quim Torra; el vicepresi-dent, Pere Aragonès, i laconsellera de la Presidèn-cia. “No s’assistirà a cap al-tre acte”, va aclarir Budó.

En la mateixa línia,l’Ajuntament de Sant Boide Llobregat ha suspèsl’acte institucional davantla tomba de Rafael Casa-nova, a l’església de SantBaldiri. Amb prou feines hihaurà una ofrena floral delconsistori, sense públic,en nom de la ciutat i l’habi-tual hissada de la banderaa l’exterior del temple. Lesentitats podran fer la sevaofrena de manera indivi-dual al llarg del matí. ■

a L’executiu només farà la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova a Budó apel·la a laresponsabilitat d’organitzadors i assistents a Sant Boi suspèn l’acte institucional davant la tomba

Emili BellaBARCELONA

El govern no acudirà a l’acte dela Diada de l’ANC per la Covid-19

Ofrena floral del govern, l’any passat, al monument a Rafael Casanova ■ ACN

Relleu de secretaris gene-rals en tres conselleries. Elgovern va aprovar ahir elnomenament d’ElisabetAbad a Interior, Marc Ra-mentol a Salut i Jordi Ca-brafiga a Empresa i Conei-xement. Els canvis de mésabast són al departamentque fins ara capitanejavaMiquel Buch. En surt l’ex-

president de la CorporacióCatalana de Mitjans Au-diovisuals Brauli Duart i hientra la fins ara directorade l’Agència Catalana deConsum. Abad va ser sots-directora de l’Escola dePolicia de Catalunya, capde gabinet del Departa-ment de Treball i sotsdi-rectora general de Dret iEntitats Jurídiques deJustícia. En la IX legislatu-ra, va ser diputada al Par-lament per CiU en substi-tució d’Irene Rigau, i entreel gener del 2016 i el maigdel 2018, senadora delPDeCAT designada per lacambra. El nou conseller,

Miquel Sàmper, també harellevat la directora deServeis de la conselleria,Sílvia Quesada, per Ra-quel Sisteré. En canvi,manté en el càrrec el di-rector dels Mossos d’Es-quadra, Pere Ferrer.

A Empresa i Coneixe-ment, Ramon Tremosas’emporta Jordi Cabrafiga,

que ha estat cap de gabi-net de Presidència i de Go-vernació i Relacions Insti-tucionals. Anteriorment,entre el 2011 i el 2017 vaser director de gestió del’alcaldia de Barcelona iconseller municipal deldistricte de l’Eixample.Substitueix l’exalcaldessade Figueres Marta Felip.

I a Salut, Ramentol, ex-director general de la di-recció general de Profes-sionals de la Salut, substi-tueix Laura Pelay. La con-sellera, Alba Vergés, asse-gura que el canvi respon al’objectiu de “reforçar en-cara més” el departamentper als pròxims mesoscontra la Covid-19. ■

E. BellaBARCELONA

a L’exdiputada BetAbad substitueix BrauliDuart com a número 2de Sàmper a Interior

Torra completala remodelacióde l’executiu

La nova consellera de Cultu-ra, Àngels Ponsa, es va com-prometre ahir a treballar perfer de la cultura “un bé essen-cial”, en la seva presa de pos-sessió, a la qual van assistirles seves predecessores Ma-riàngela Vilallonga, feta ces-sar a contracor, i Laura Bor-ràs. En el traspàs de carteres,Ponsa va reivindicar que “lacultura és segura” i va afir-mar que des del dia de la re-presa ha assistit a actes gai-rebé cada dia, en llocs tan-cats i oberts, i Vilallonga varemarcar: “Qui digui que alDepartament de Cultura du-rant aquest any i mig no s’hatreballat falta a la veritat.”“Surto d’aquest equip i fa dosanys i mig que hi treballo”, varecordar Ponsa, fins ahir di-rectora general de Creació.

Àngels Ponsa, durant la presa de possessió, amb Borràs, Aragonès, Torra i Vilallonga ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Àngels Ponsapren possessióa Cultura

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 2020

116701-1232922L

La fiscal ha demanat a latitular del jutjat d’instruc-ció 13 de Barcelona queprorrogui la investigaciósobre els organitzadors del’1-O un any més perquè,segons sosté, té previstpresentar recurs contra laresolució de conclusió desumari, que la magistradahavia de fer aviat per tan-car la instrucció. La fiscales manté ferma en voleracusar una part dels acu-sats del delicte de grup cri-minal, refusat per la jut-gessa i també per l’Audièn-cia de Barcelona per ha-ver-se esgotat el termini.

A finals del 2019 la ma-gistrada Alejandra Gil vadictar el processamentd’una trentena de funcio-naris i empresaris, a divuitdels quals acusa de mal-versació de fons (xifradaen 4,3 milions d’euros, di-ners dipositats per dupli-cat al Tribunal de Comp-tes per la Caixa de Solida-ritat), a més dels delictesde revelació de secrets i

desobediència. El maigpassat, l’Audiència va ar-xivar les acusacions dedesobediència a Josep Ma-soliver, Francesc Sutries,Meritxell Massó, Mercè

Martínez i a Aleix Villato-ro, tot i que per a aquest úl-tim manté la de malversa-ció. I va desestimar l’arxi-vament de la causa contraels directors de TV3 i Cata-lunya Ràdio, acusats dedesobediència per la publi-citat de l’1-O. En l’escrit, lafiscal exposa que si es des-compta el temps de l’estatd’alarma, la pròrroga s’es-gotaria al novembre, i noaquest agost. Amb tot, de-mana més temps i alertaque si no se li admet “es po-dria vulnerar el dret fona-mental a la tutela judicialefectiva, que empara totesles parts”. ■

La fiscal vol el cas 1-Oobert un any mésa Sol·licita a la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelonaque prorrogui la investigació a Hi ha uns trenta processats

Mayte PiulachsBARCELONA

Votació en el referèndum de l’1-O, en una escola deMontcada i Reixac ■ LLUÍS MARTÍNEZ

6.02.17S’inicia la investigació al jut-jat 13 per unes declaracionsdel jutge Vidal que deriva asaber l’organització de l’1-O.S’ha prorrogat dos cops.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

L’audiència de Lleida vaordenar que investiguincinc agents més de la poli-cia espanyola per l’agres-sió a Enric Sirvent, un veíde Lleida que va tenir unatac de cor durant les càr-regues policials per l’1-O alcol·legi electoral de la Ma-riola, segons va avançar eldiari Segre. Segons l’advo-

cada de la família, l’au-diència va rebutjar els re-cursos presentats per lafiscalia i l’Advocacia del’Estat que pretenien evi-tar les declaracions delspolicies i els 5 estan en es-pera que el jutjat d’ins-trucció número 4 de Llei-da els citi a declarar. En to-tal són sis els policies in-vestigats per l’agressió aSirvent, que va morirl’abril del 2020 a causa delcoronavirus. Sirvent vadeclarar el febrer del 2019pels fets de l’1-O i va reco-nèixer dos dels agents queel van agredir. Els advo-cats de la família de la víc-tima acusen els policies delesions i d’omissió del deu-re de socors, ja que, segonsasseguren, “ni van aten-dre ni van permetre aten-dre” Enric Sirvent quan vapatir una aturada cardio-respiratòria. Sirvent va te-nir trencament de coste-lles, contusions i hemato-mes diversos. ■

RedaccióBARCELONA

a El cas se centra enel veí de Lleida que vatenir un atac de cordurant l’1-O

Cinc agentsmés, investigatsper l’1-O a Lleida

Enric Sirvent, sortint dedeclarar al jutjat d’instrucció4 de Lleida el 2019 ■ ACN