EL PUNT | Dimarts, 10 de novembre del 2009 PUNT DE VISTA 15

uè ha fet fins ara la PUC?–«Ens hem preocupat per

fer entendre als professors es-trangers que calia que fessin la docèn-cia en català; hem editat guies reco-llint la realitat sociolingüística de launiversitat; hem promogut un majorús social del català a la universitat ihem vetllat pel compliment del Plad’Acció pel Multilingüisme a la UPF,entre moltes altres coses.»

–Hi ha plataformes com les sevesen altres universitats?

–«Actualment, que es dediquin ex-clusivament a la promoció i proteccióde la llengua, no. Les associacionsd’estudiants tenen, però, com a undels temes centrals la promoció delcatalà. Possiblement som un cas únic,perquè la Pompeu és la universitat onel català està més maltractat.»

–Per què està tan malament la si-tuació del català a la UPF?

–«A la UB i a la UAB la mitjana declasses en català és del 60% i a Giro-na supera el 80%, mentre que a laUPF és del 52,4%. A la Pompeu s’haapostat per la internacionalització, totrenunciant a la llengua catalana. Hi haun Pla d’Acció pel Multilingüisme, elPAM, que hauria de vetllar per lallengua, però a l’hora d’aplicar-lo per-judica el català. No s’exigeix proucompetència lingüística al professo-rat. El català ha perdut terreny en fa-vor del castellà.»

–A què atribueixen aquesta pèr-dua en favor del castellà?

–«És una aposta més aviat política.En primer lloc, perquè no respon a larealitat sociolingüística de la UPF.Aquesta clara aposta pel castellàs’evidencia en la política estratègicade contractació de professorat, quemai no té en compte el coneixementdel català. Això comporta que laPompeu contracti molt professorat es-tranger per fer docència en castellà. Aaquests nous professors no se’ls de-mana fer cap curs de català ni se’ls in-centiva a fer la docència en aquestallengua. A més, el rectorat està apos-tant per duplicar els estudiants provi-nents de l’Estat espanyol.»

–El problema, doncs, és a les duesbandes.

–«Sí. Ara hi ha en vigor fins al2013 el PAM, que és un pla que reco-neix el català com a llengua pròpia dela universitat i que contempla l’ús delcastellà i l’anglès. En principi tothomhauria de tenir un domini dels tresidiomes i això permetria als docentsfer les classes en la llengua que vul-guin i als estudiants expressar-se al’aula també en la llengua que els si-gui més còmoda. El mestre, abansque comenci el curs, ha d’anunciar enquina llengua farà les classes i aques-ta decisió és vinculant, ningú no potdemanar que s’imparteixin les classesen un idioma diferent. A la pràctica,la llengua de docència no sempre ésla que s’anuncia, o es canvien mestresa última hora. A més, la majoria dels

Q professors que vénen de fora no ente-nen el català. Per tant, el que proposael PAM queda en paper mullat.»

–S’han trobat professors reticentsa fer servir el català?

–«No expressen la seva resistènciaexplícitament, és més una qüestió im-plícita, et fan repetir la pregunta di-verses vegades si la fas en català idiuen que no t’entenen. El Pla Bolo-nya ho agreuja perquè s’incrementenels seminaris en grups reduïts impar-tits per professors estrangers ambmancances en competència lingüísti-ca, sobretot en català, però també encastellà.»

–La situació del català a la UPFestà en retrocés?

–« El català a la Pompeu està en unclar retrocés i les xifres ho avalen. Elcatalà no arriba a usar-se ni en un50% a dret, per exemple.»

–Davant d’aquesta situació quèpoden fer els estudiants?

–«Demanar que es compleixi elPAM, i en cas que no es compleixi re-córrer al Serveis d’Intermediació perla Llengua, que és una eina per solu-cionar aquests conflictes. Això i de-manar a la Generalitat que, mitjançantdecret de govern, desplegui l’article6.4 de la Llei d’Universitats de Cata-lunya, que estableix quina ha de ser lacompetència lingüística del professo-rat.»

–Els alumnes recorren al Serveid’Intermediació Lingüística o s’hanresignat?

–«La majoria s’adapta a les imposi-cions lingüístiques del professorat,normalment no favorables al català.Els més conscienciats dels seus drets iactius en la política universitària sónels que reclamen.»

–Els materials també deuen estaren castellà?

–«Els materials majoritàriament es-tan en castellà i anglès, fins i tot enles classes que es fan en català.»

La versió llarga de l’entrevista es potllegir a www.elpunt.cat�

l’entrevista | ANDREU MAS

«El català a la Universitat PompeuFabra està en un clar retrocés»

Roger Melcior PRESIDENT DE LAPLATAFORMAUNIVERSITÀRIA PELCATALÀ (PUC)

Roger Melcior ésmembre de laPlataforma Universitàriapel Català, que es vacrear al 2005 quan ungrup d’estudiantsd’economia iadministraciód’empreses de la UPFconstaten la pobrapresència de l’idioma ala docència. La nostrallengua està molt llunyde ser normal en l’àmbituniversitari. Ho avalenles dades: a lademarcació deBarcelona, un 60% delsmaterialscomplementaris a lesclasses són en castellà

Roger Melcior té 20 anys iestudia ciències polítiques ide l’administració a laUniversitat Pompeu Fabra.Des d’aquest àmbit defensala promoció del català i ho famitjançant la PlataformaUnitària pel Català.

Fot

o:Q

UIM

PU

IG.

a fa mesos que es parla d’una crisieconòmica global. Cada dia en ve-iem mostres en la nostra vida més

quotidiana o als mitjans de comunicació.Una crisi que ha servit també per posar demanifest tota una sèrie de problemàtiquesanteriors, com l’ambiental o la social, queobliguen a repensar el sistema. És enaquest context que més de 130 joves cata-lans/es, valencians/es i de les Illes hemafrontat el repte de reflexionar sobre lescauses, però sobretot de buscar-hi possi-bles solucions. Sota el lema Crisi i canvien el model econòmic actual s’ha dut aterme a Sant Feliu de Guíxols l’onzenatrobada Triangle Jove, amb representantsd’entitats juvenils del Consell Nacionalde la Joventut de Catalunya, del Consellde la Joventut de la Comunitat Valencia-na i del Consell de la Joventut de les IllesBalears.

Som joves i patim molt la crisi, però nonomés ens en lamentem. Som entitatscompromeses amb el nostre entorn i hovolem continuar sent. Volem anar cap auna economia amb responsabilitat sociali ambiental, basada en el cooperativisme i

no en el lucre. Volem transparència polí-tica, democratització de les relacions la-borals. Volem, en definitiva, una societatdel benestar. No cal inventar massa coses.Com sempre, la participació col·lectiva ila implicació en l’entorn són garantia deprogrés i de defensa de drets, l’associa-cionisme és formació i la formació, crei-xement. Per fer possible aquest canvi demodel instem les administracions quepromoguin polítiques laborals que eradi-quin l’economia submergida i la contra-ctació precària; l’afavoriment de nous ja-ciments d’ocupació vinculats a les ener-gies renovables, les noves tecnologies i larecerca; que es fomenti el lloguer i es li-miti el preu de l’habitatge; que es garan-teixi educació i sanitat públiques i de qua-litat. En l’àmbit financer és bàsic el con-trol i democratització del sistema; lacompra pública responsable, la potencia-ció de la banca ètica. A nivell productiuproposem emprar totes les eines governa-mentals per evitar deslocalitzacionsd’empreses i fer més partícips els sindi-cats en la presa de decisions. També callegislar d’una manera més estricta en ma-tèria mediambiental, afavorir els criterisde proximitat i traçabilitat en les rela-cions comercials, fer obligatòria la petja-da ecològica en l’etiquetatge dels pro-ductes. Sabem que canviar de model noés fàcil, però es tracta d’un gir urgent, quecada cop demanen més veus. Nosaltrescontinuarem treballant per la millora deles condicions de vida dels joves dels Pa-ïsos Catalans.

(*) Presidenta del Consell Nacional de la Joven-tut de Catalunya (CNJC)

J

Per un canvi demodel econòmic

plaça majorAGNÈS RUSSIÑOL I AMAT (*)

Cal un gir urgent quecada cop volen més veus