TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS GENER | FEBRER 2015

ENTREVISTA

Jordi Garcia ViñaDirector de Relacions Laborals de la CEOE

OPINIÓ

10 Nova Llei de Mútues

FORMACIÓ

19 Reforma fiscal

Com afecta als gestors administratius?

Més de 100 persones assiteixen a la jornada

Treballant en noves vies de col·laboració

COL·LABORACIÓ

20 Servei Català de Trànsit i el COGAC

SUMARI2 EDITORIAL La reforma fiscal,

una reforma agredolça

3 ENTREVISTA Jordi Garcia Viña. Director de Relacions Laborals de la CEOE

6 OPINIÓ Internacionalització

8 OPINIÓ Creació d’Empreses

10 OPINIÓ Llei de Mútues

12 OPINIÓ MC Mutual

13 SERVEIS

14 DELEGACIONS Activitats de la Delegació de Girona i de Lleida

15 GESTORIES A CATALUNYA

16 ACTUALITAT · Hisenda · Adaptació Nòmina · Jubilació

18 ACTUALITAT COL·LEGIAL · Eleccions Consejo · Possessió càrrec A. Beteta · Curs de Mediació · Curs Reforma Fiscal · Servei Català de Trànsit · ACCID. Premi Ferran Termes · Firma professional · Acord Registradors · Mitjans · Agenda

23 CULTURA · New Year’s Brunch’15

3

8

10

12

19

La reforma fiscal, una reforma agredolça

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU

L’1 de gener passat va començar el nou any i amb aquest l’entrada en vigor de la reforma fiscal. Ara que ja hem tingut l’oportunitat de començar a aplicar-la, la valoració sobre la reforma continua sent que es queda curta si tenim en compte que és difícil ordenar les principals figures del sistema fiscal sense introduir reformes en aquells altres tributs amb els quals tenen relació. També continua cridant l’atenció que la reforma de la fiscalitat faci referència úni-cament als impostos estatals, sense coordinar-se amb l’anunciada reforma sobre el finançament local i autonòmic. Només el temps dirà si una reforma per etapes pot donar bons resultats.

Està previst que aquesta primavera s’aprovi la Llei General Tributà-ria. Potser en aquesta ocasió el Govern mediti més profundament sobre els canvis que vol introduir i accepti propostes de millora. Aquesta reforma hauria de constituir la porta per fer un canvi de model, un model que continua apostant per l’enfrontament i no deixa espai real per a la relació cooperativa.

Més que una reforma, la de l’IRPF és una successió interminable de canvis puntuals i només conté alguna reforma rellevant. Això deixa un gust agredolç, perquè per una banda introdueix bones iniciatives i per l’altra, una sèrie de canvis de dubtosa condició.

A l’impost de societats s’han introduït menys novetats, potser perquè als últims anys ja s’havien produït modificacions rellevants a la seva regulació. Malgrat això, la nova normativa afecta principalment les noves empreses. Les pimes han quedat al marge de la reforma per-què a la llei es redueixen les especialitats aplicables. Prova d’aquesta marginació és que la baixada de tipus no afectarà les pimes, doncs ara ja tributaven una bona part dels seus beneficis al 25%.

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresGabriel Villanueva

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

EDITORIAL

elg

esto

r

32

Jordi Garcia Viña (Barcelona, 1967) va ser nomenat director de Relacions Laborals de la CEOE el mes de gener de l’any passat. És catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social per la Universitat de Barcelona (UB), àrbitre del cos d’àrbitres de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius i conseller del Consejo Económico y Social. En aquesta en-trevista fa un repàs dels temes d’actualitat relacionats amb l’àmbit laboral des de la perspectiva de la seva trajectòria i com a part de l’organització d’empresaris que representa.

Ha fet un any des que va prendre possessió del càrrec de director de Relacions Laborals de la CEOE. A quins reptes ha hagut de fer front en aquest temps?

Des del punt de vista personal ha estat una oportunitat fantàstica per realitzar un canvi respecte a la meva activitat i més, si suposa un desenvolupament professional tan interes-sant com aquest. La direcció del Departament de Relacions Laborals de la CEO comporta molts reptes, però el principal i més rellevant és ajudar les empreses a continuar treballant en una qüestió tan important com les relacions laborals.

ENTREVISTA

JordiGarcia ViñaDirector de Relacions Laborals de la CEOE

Els gestors administratius faciliten a l’empresari totes aquelles gestions que no formen part directa del seu negoci, però que són imprescindibles ”

Ser empresari no és fàcil. Han de treballar cada dia per a la seva supervivència”

“

“Més ràpidament o més lentament, estem sortint de la crisi”

ENTR

EVIS

TA

Quins objectius s’ha marcat per a aquest any?

Després de les eleccions al desembre passat, a la CEOE co-mencem una nova legislatura fent una anàlisi d’objectius per als quatre anys següents. A grans trets, la idea és treballar per continuar amb el nostre paper d’interlocutors socials, tenir més contacte amb les empreses i aportar noves pro-postes d’utilitat per a la societat. Ara mateix estem immer-sos en la negociació del futur acord de treball i negociació col·lectiva i ja estem pensant en propostes per transmetre a tots els partits polítics perquè les tinguin en compte per a les pròximes eleccions electorals.

Al seu llibre “Dret Sindical, Qüestions Actuals a Espa-nya” fa un repàs d’aquest tema fins avui dia. La crisi ha canviat el paper dels sindicats i la seva relació tant amb les empreses com amb els treballadors?

La relació real entre sindicats i empreses és un element molt desconegut, i també criticat, malgrat que als últims trenta anys s’han arribat a acords d’un valor importantíssim que no han estat suficientment valorats. Per exemple, l’últim acord de treball i negociació col·lectiva no s’ha donat a cap altre país de la Unió Europea. Tradicionalment hem estat un país pactista gràcies a l’esforç realitzat per sindicats i patronals. I aquesta bona relació s’ha postat de manifest més que mai a l’última etapa, ja que la situació de crisi així ho requeria.

Aleshores, per què aquestes relacions i els resultats aconseguits són tan desconeguts i poc valorats?

Potser no ho hem sabut explicar-ho bé o els resultats s’han pogut veure entelats per altres assumptes. També hem de tenir en compte que el sistema de convenis col·lectius a Espanya protegeix tots els treballadors de forma automàtica, ja que s’apliquen com una norma. Això fa que el treballador, moltes vegades, no sigui conscient d’aquesta protecció, fruit d’una tasca de col·laboració i acord. En canvi, en altres països d’Europa on, per exemple, els convenis únicament protegeixen els treballadors afiliats a un sindicat, les perso-nes són més conscients d’aquesta protecció perquè no els ve donada de forma automàtica.

Un exemple d’aquesta col·laboració és l’acord signat recentment pel Govern central, els sindicats i la CEOE per impulsar el “Programa Extraordinario de Activación del Empleo”. En què consisteix aquest programa?

Aquest és un programa que té una part continuista i altra innovadora. La part continuista és molt clara: existeix un col·lectiu de gairebé mig milió de persones que estan patint fortes dificultats perquè fa molt de temps que no rebren cap

tipus de retribució laboral. Per això, l’objectiu és atribuir a aquestes persones una prestació d’uns 426 euros per aju-dar-los a tirar endavant fins que la seva situació canviï. La part més innovadora, on la CEOE ha fet molta incidència, es basa en la reflexió següent: aquest programa no serà útil si aquestes persones es limiten a rebre aquesta ajuda i no aconseguim potenciar les seves oportunitats de trobar una feina. Per aconseguir-ho es vol involucrar les agències pri-vades d’ocupació i que aquests subsidis siguin compatibles amb la realització d’un treball remunerat. D’aquesta manera, creiem que serà més fàcil contractar aquestes persones i, per tant, ajudar-los a reincorporar-se al mercat laboral al més aviat possible.

Segons dades recents de la CEOE, les hores de treball perdudes per vagues laborals l’any 2014 han estat un 22% menys que l’any anterior. Quines poden ser les causes?

Aquesta és una evolució normal que es dóna a altres països d’Europa i també a Espanya, fruit del fet que s’està utilitzant l’acord per solucionar conflictes: des dels més estructurats, com els convenis col·lectius, fins a altres més puntuals. Així, únicament s’arriba a la vaga laboral davant situacions extraordinàries on no existeix un altre camí. Això és mostra de la bona sintonia entre els actors implicats a les relacions laborals al nostre país i a un índex de conflictivitat molt baix malgrat la difícil situació econòmica dels últims anys.

Precisament, la mediació de conflictes com a mètode al-ternatiu a la resolució de conflictes s’està generalitzant al nostre país. Creu que també és un sistema vàlid per resoldre problemes entre empreses i treballadors?

La mediació sempre ha estat un mecanisme molt útil i a Catalunya, tenim uns dels sistemes més antics del territori. Personalment aposto fermament per aquest sistema a l’hora de resoldre un conflicte, ja que quan s’arriba als tribunals, la

La mediació sempre ha estat un mecanisme molt útil i a Catalunya, tenim uns dels sistemes més antics del territori ”

elg

esto

r

54

ENTR

EVIS

TA

resolució es converteix en un procés més llarg i més costós. Qualsevol mesura que anticipi la solució, és molt millor.

L’última enquesta de l’EPA (quart trimestre de 2014) va crear molta expectativa. Finalment va reflectir: mig mi-lió menys de desocupats i un augment de l’ocupació del 2,5%, cosa que no succeïa des del 2007. Aquestes dades demostren un canvi de tendència sostenible?

Crec que sí, perquè reflecteixen que, més ràpidament o més lentament, estem sortint de la crisi. A les dades de l’EPA hi ha quatre elements molt importants que val la pena des-tacar. En primer lloc que hi ha creació de treball tangible, cosa que ja apuntaven les dades d’afiliació. En segon lloc, es tracta de creació de feina d’origen privat, sense distorsions de creació de feina pública, així que podem parlar de creixe-ment econòmic real. A més, hi ha una dispersió lògica i molt positiva, tant de sectors com de territoris: creix la indústria, creix la construcció, s’estabilitza el de serveis... per tant no és únicament un sector el que creix. Això mateix succeeix territorialment, amb una evolució positiva en els llocs lògics. Per últim, hi ha un creixement dels contractes indefinits (malgrat que persisteixen els temporals), hi ha una equipara-ció entre el treball a temps complet i a temps parcial i també creix el nombre de treballadors autònoms. Tot això demostra que estem davant un creixement estructural.

El problema d’aquestes xifres, no obstant això, és que el nombre de persones sense ocupació continua sent molt alt (uns 4,5 milions). Per això hem de continuar treballant, per-què aquestes persones trobin feina, i com més aviat millor.

Es diferencia en alguna cosa la situació a Catalunya?

En els últims temps a Catalunya hem perdut dues coses en referència a les relacions laborals. Havíem estat punters pel que fa a la modernitat en aquest tema (tothom ens mirava quan firmaven un acord) i ara ja no ho som. A més, les dades d’ocupació i creació de feina eren tradicionalment millors que la mitjana i ara ja no és així. Això podia ser una situació extraordinària, però la realitat és que ara la situació ha canviat i és més propera a la d’altres territoris.

La CEOE valora positivament les dades d’ocupació de l’any 2014, però apunta que encara seran necessàries més mesures de flexibilitat. Quines proposen?

L’aposta és molt clara. Els generadors de llocs de treball són les empreses, i aquestes no contracten sinó hi ha un marc

econòmic positiu. Per això, hem de fer que les empreses puguin continuar desenvolupant-se, puguin continuar incre-mentant la seva activitat econòmica i per tant, siguin sent generadores de llocs de treball. Davant aquesta situació és important la injecció de diners anunciada pel Banc Central Europeu, sempre que arribi a les empreses; també la millora tècnica del marc regulatori i un grau de flexibilitat encara més gran. És a dir, que les empreses puguin adaptar-se a les necessitats que tenen en cada moment. Quins són els principals reptes dels empresaris avui dia?

Ser empresari és molt difícil. Poden obtenir una recompensa (els beneficis), però els obstacles que se’ls presenten per aconseguir-ho són molts. Per tant, han de treballar cada dia per a la seva supervivència. Per això és tan important la tasca de professionals com són els gestors administratius, ja que faciliten a l’empresari totes aquelles gestions que no formen part directa del seu negoci, però que són imprescin-dibles per tirar-ho endavant. Així, els empresaris es poden centrar en el que realment és la seva activitat. Aquesta tasca d’assessorament és molt rellevant i no es limita únicament a gestionar i solucionar, sinó a proposar alternatives, millores i nous sistemes que ajudin l’empresari a continuar creixent, opcions a les quals no tindria accés si no fos per l’ajuda aquests professionals.

En aquest número de la revista parlarem de la Llei de Mútues, una proposició que ha aixecat crítiques des de diferents sectors. Quina és la seva valoració sobre aquest tema?

Bàsicament, la Llei de Mútues ha canviat en l’aspecte de la incapacitat temporal, però majoritàriament s’ha quedat igual. En aquest tema podem dir que l’autonomia que han guanyat les mútues és quasi nul·la, ja que el que s’ha fet és racionalitzar el procediment entre els diferents organismes administratius. Però en essència, les seves competències són les mateixes.

Pel que fa al règim jurídic de les mútues, hem criticat que s’han fet més públiques. Hem de recordar que són organit-zacions d’empresaris amb més de 100 anys de tradició i que donen un servei de qualitat a la societat, a les empreses i als treballadors. L’índex de conflictivitat de les mútues és molt baix respecte al de l’INNS. Per tant, el servei que donen és molt valuós.

La nostra proposta era que les mútues augmentessin les posibil·litats de gestió separada que tenen, però la llei el que ha fet ha estat fer-les més públiques, més integrades dins del sistema de la Seguretat Social. Això comporta un problema per a les empreses, ja que les mútues es nodreixen de les aportacions mensuals per a cadascun dels seus treballadors. No obstant això, únicament una quantitat molt petita retorna a l’empresa, ja que la gran majoria d’aquesta cotització acaba en el sistema de la Seguretat Social. El més lògic seria que repercutís en la salut laboral de les empreses per a la millora dels riscos laborals.

La supressió de l’administració compartida, que afecta alguns col·lectius professionals com són els gestors admi-nistratius, no estava prevista a les negociacions prèvies, sinó que va ser un canvi introduït en l’últim moment.

La relació real entre sindicats i empreses és un element molt desconegut, i també criticat ”

OPI

NIÓ

OPINIÓ

Aspectes pràctics en la Internacionalització

Independentment de la dimensió de l’empresa, petita, mit-jana o gran, en algun moment i més en l’entorn actual, es fa palesa la voluntat d’exportar.

Recordem les bondats de la Internacionalització dient que l’exportació és actualment una necessitat i està clara-ment demostrat que, més enllà dels beneficis de l’expor-tació, hi ha una relació directa entre la internacionalització i l’increment de les vendes, la producció, l’activitat comercial, l’ocupació i la qualitat i estabilitat de l’ocupació. L’experiència ens diu que a les empreses exportadores no els afecta tant una possible crisi en un mercat, a causa de la diversificació de les seves vendes.

En aquest entorn, la pregunta clau és: per què exportar? Entre d’altres raons, perquè:

• S’han ampliat i diversificat els mercats

• Hi ha menys barreres d’entrada a la majoria de països

• Podem aconseguir Economies d’escala (menys costos)

• Podem accedir a millors recursos i més econòmics

• Competim amb els millors i aprenem (economies d’aprenentatge)

• És un incentiu important per innovar

No obstant això, i si l’Exportació és tan atractiva i necessària, ens plantegem el perquè hi ha encara tantes empreses que no fan el pas.

És clar que exportar no és fàcil, i per fer-ho es necessita INVERSIÓ, PACIÈNCIA, VOLUNTAT i sobretot MÈTODE.

INVERSIÓ econòmica, però també, i molt important, de temps, talent, tecnologia i imatge, així com en bones pràcti-ques (humilitat i honradesa).

Aquí, el control del risc és més important que mai.

PACIÈNCIA. L’exportació és una inversió amb un resultat a mitjà / llarg termini. Si invertim en paciència, tindrem resultats.

VOLUNTAT. En molts àmbits, però especialment en la Interna-cionalització, voler és poder. L’actitud de tot el personal de l’em-presa és clau a l’hora d’iniciar un procés d’internacionalització.

L’empresa ha de tenir molt clar aquests punts abans de prendre la decisió. amec a més, ajuda i assessora i sobretot, transfereix el seu MÈTODE a les empreses, per minimitzar riscos i augmentar l’efectivitat del procés.

I, un cop presa la decisió, com començar? El fet de no saber quin és el primer pas, fa que algunes empreses es plantegin una sèrie de frens que els impedeixen afrontar el repte.

L’experiència acumulada durant 45 anys d’activitat expor-tadora de les empreses associades a amec ens permet identificar i revisar quins són aquests frens a l’Exportació.

És el resultat d’un llarg recorregut compartint colze a colze amb els directius i executius de les empreses amb vocació exportadora.

Podem afirmar que aquests frens són, en molts casos, excu-ses sense validesa. L’opinió generalitzada és que els camins són complexos i de vegades insalvables. Hi ha certs factors recurrents que incideixen, però no són determinants.

En aquest article intentarem revisar aquests frens que es plantegen les empreses i oferir una possible solució a cada un d’aquests, guiats per la nostra experiència.

1. Només poden exportar les grans empreses

Independentment de la dimensió de l’empresa, tota orga-nització empresarial té el seu nínxol de mercat en el mercat internacional. L’important és identificar i trobar aquest nínxol.

Una Autodiagnosi prèvia ens permet conèixer bé qui és el nos-tre client i posar focus en el nínxol abans de prendre una decisió.

A amec, a través del Programa d’Iniciació a l’Exportació (SIEx) considerem aquesta autodiagnosi com el punt de partida.

2. És difícil disposar de tota la Informació

És cert que hi ha molta informació. L’important és saber filtrar i trobar la que ens dóna una major garantia d’èxit.

amec optimitza el temps de les empreses facilitant aquesta informació, dotant-la d’utilitat per a les empreses i aportant aquelles dades més necessàries i útils perquè els expor-

JOAN TRISTANY Director general d’amec

elg

esto

r

76

OPI

NIÓ

tadors puguin realitzar una anàlisi exhaustiva i diagnosticar quines són les eines més apropiades per a la seva situació.

Compartir la informació amb altres empreses a través del networking permet discriminar, conèixer casos d’èxit, com els ha anat a altres empreses ja consolidades en la mateixa situació i en definitiva, prendre finalment la decisió més encertada.

3. No tenim capacitat per a un departament d’Exportació

Es tendeix a pensar que si el personal de l’empresa no té una formació específica en internacionalització, el procés d’exportació no arribarà a bon port.

Evidentment, comptar amb personal format en aquest camp és important, però l’equip es forma.

L’important és la Voluntat i l’Actitud i tots dos factors han d’impregnar totes les empreses des de la direcció general. “Voler és poder”, i tenir voluntat i estar convençut que l’ex-portació és una bona via per créixer, pot obrir moltes portes i facilitar tot el procés.

4. El meu producte no és exportable

Per què no? Un producte sempre és exportable si aporta una solució a un problema i l’important és detectar aquesta necessitat o oportunitat.

El més important és conèixer bé i posicionar els teus punts forts. Saber què, com i on són les principals incògnites que hem de resoldre. L’anàlisi prèvia i el fet de conèixer com fer-ho és clau per garantir l’èxit de l’exportació.

Identificar mercats objectiu i establir una metodologia cor-recta són, sens dubte, les principals condicions.

En què sóc competitiu? Quin és el meu core business? He d’apostar per la qualitat del producte o pel seu preu? Quins canals? Com m’acosto al meu client? Un cop diagnosticada aquesta posició, és molt important mantenir-la de forma coherent i treballar en la línia establerta.

Totes aquestes preguntes són les que el Mètode que trans-fereix amec a les empreses, a través d’eines i experiència, ajuda a respondre.

5. No conec l’idioma

L’idioma sí que és important, preferiblement l’anglès, però no només ens relacionem en els negocis amb l’idioma. Conèixer els requisits culturals és fins i tot més important si volem tenir èxit amb el nostre client internacional.

6. Exportar és car. No ho podem assumir

Exportar pot ser considerat com un cost però realment és una inversió en oportunitat, si ho planifiquem amb mètode.

Això sí, cal tenir en compte que els resultats no són imme-diats. Cal invertir buscant l’eficàcia i, sobretot, l’eficiència.

Una bona anàlisi i mètode, permeten una inversió adequada i justa, així com minimitzar el cost i generar més eficiència.

7. No necessito un Pla Digital adequat per exportar

Avui dia, la presència en línia i en les xarxes socials és bàsica per a la promoció comercial de les empreses exportadores. Un pla digital és la imatge de l’empresa a la xarxa i aquesta ha de ser concorde al que volem mostrar a l’estranger.

És la nostra imatge global i cal tenir-ho en compte per a to-tes les actuacions que es duguin a terme en l’entorn online. Hem de conèixer quin és el nostre objectiu i què pretenem aconseguir per elaborar el nostre pla Digital buscant la major rendibilitat.

8. La logística i gestió de les operacions són molt complexes

És cert que es necessita un bon suport logístic per a les accions a l’exterior, ja sigui en la participació en Fires o el tancament d’una operació comercial, però no estàs sol.

amec treballa i col·labora amb les millors empreses de ser-veis logístics (decoradors, transitaris, asseguradores, etc.) perquè l’empresa es focalitzi en el més important, la venda.

9. No necessito aprendre de ningú

Conèixer casos reals d’èxit i compartir amb els protagonistes aquestes experiències, informar-se sobre les característi-ques de cada mercat o deixar-se assessorar per companyies experimentades en l’àmbit de la internacionalització, mento-ring, és molt enriquidor. El networking permet tenir aquest “plus” que ningú t’explica.

10. I després… què?

L’empresa ha d’elaborar un Pla de Promoció Internacional (PPI) en què s’escullen mercats, responsables i estratègies per accedir de la forma més eficaç als clients objectius, i consolidar-los com a clients fidels.

A partir d’aquí ... quin és el pas següent? Realment pot ser rendible exportar? Milloraré les xifres de negoci de la compa-nyia? Obtindré beneficis? L’esforç serà recompensat?

És important tenir en compte que, en entrar dins del món de la internacionalització, sortir-se’n no pot ser una opció a preveure.

La dinàmica creada millora el dia a dia de l’empresa i els beneficis, encara que a llarg termini, sempre superen les ex-pectatives. Explorar i consolidar nous mercats és l’objectiu a assolir, aconseguint ser forts en algunes zones i descobrint nous mons amb opcions molt interessants.

Fruit de l’acord assolit amb el Col·legi de Gestors Administra-tius de Catalunya posem l’experiència d’amec i de les seves empreses associades al servei dels Gestors col·legiats i dels seus clients. Això permetrà a amec créixer en les seves activi-tats i donar-les a conèixer a les seves empreses, i als Gestors el fet de poder oferir una proposta de valor complementària al servei que ja presten habitualment als seus clients.

Comptar amb personal format en aquest camp és important, però l’equip es forma ”

OPINIÓ

Tenir una idea emprenedora pot semblar fàcil, però portar-la a la pràctica i convertir-la en un negoci viable comporta una sèrie de passos previs a tenir en compte si volem que acabi sent un èxit.

El primer pas és valorar la idea de negoci. Per fer-ho és re-comanable elaborar un pla d’empresa, que és una eina que analitza aspectes importants com són el pressupost, el nom-bre de treballadors, l’entorn o la competència. Aquesta és una eina molt útil que ens ajudarà a madurar la idea i detectar els punts forts i dèbils del nostre futur negoci.

També és molt important estudiar la localització més adequada, ja que avui dia una part important dels negocis fracassen per una ubicació poc apropiada.

En aquest punt cal trobar les opcions de finançament que necessitem, a través de programes d’emprenedors i pimes, així com les subvencions de les quals podem beneficiar-nos.

El segon pas és triar la forma jurídica més adequada segons el projecte, el capital, el nombre de socis i la delimitació de responsabilitat. En aquest punt, el gestor administratiu pot ser de gran ajuda a l’emprenedor, ja que amb la seva experi-ència i els seus coneixements pot ajudar-lo a optimitzar els costos fiscals, laborals, etc.

El tercer pas és fer els tràmits necessaris per posar en marxa l’empresa davant l’administració de l’Agència Tributària, la Seguretat Social, les administracions locals, etc.

Tipus d’empresa, una altra decisió

Una altra decisió a prendre és el tipus d’empresa que volem crear segons el nombre de socis, el capital i la delimitació de responsabilitats. Així, es pot optar per ser un empresari individual o bé per crear una societat, ja sigui una societat civil privada, limitada, anònima, laboral o cooperatives, entre d’altres. En aquest punt també és important el paper del gestor administratiu a l’hora d’assessorar al client sobre la forma jurídica més adient al seu tipus de negoci.

Capitalització de la desocupació

Capitalitzar el subsidi de desocupació és una opció freqüent entre les persones que perden el seu treball i decideixen ini-ciar el seu propi negoci. De gener a setembre de 2014 més de 56.000 persones van optar per aquesta opció que permet l’administració, però de forma molt diferent. El 70% de les persones van capitalitzar una part, el 29% únicament ho va utilitzar per fer front als pagaments de la Seguretat Social i menys de l’1% va capitalitzar el total de prestació.

La capitalització està subjecta a una normativa que varia segons el tipus de beneficiari, entre altres elements. Així, les persones que decideixen fer-se autònoms poden cobrar el 60% de la prestació per finançar el seu negoci, una quantitat que pot arribar fins al 100% per a homes de menys de 30 anys i per a dones de fins a 35 anys.

Per a la creació de societats laborals o cooperatives, els socis poden destinar el 100% de la capitalització com a apor-tacions de capital o al pagament de quotes d’autònoms. A la resta de societats, tan sols es podrà destinar la capitalització al pagament de la quota d’autònoms.

Iniciar un negoci pot ser una opció atractiva avui dia però que necessita d’un assessorament professional que permeti tenir en compte tots els aspectes que poden fer que un negoci sigui un èxit o, al contrari, no arribi a bon port. En aquest sentit, el gestor administratiu pot ser de gran ajuda tant als nous emprenedors com a les empreses que estan en funcionament.

OPI

NIÓ

Com convertir una idea de negoci en una empresaCARMEN ELENA VALERO Membre de la Comissió de Comunicació del Col·legi de Gestors de Catalunya

elg

esto

r

98

OPI

NIÓQuè és el CROwDFUNDING ?

El finançament col·lectiu o en massa, crowdfunding, micromecenatge en català, s’ha erigit com a un nou model que serveix per impulsar projectes de caràcter independent i de manera col·laborativa. Una alternativa o complement al finançament derivat de l’administració pública o de l’empresa privada, reactivant el paper coresponsable de la societat civil. El micromecenatge descriu la cooperació i confiança col·lectiva de persones que constituïxen una xarxa, que inverteixen diners, normalment per Internet, per facilitar el finançament o altres recursos per a projectes iniciats per altra gent o organitzacions. Per tant, és una forma de cooperació entre moltes persones per reunir recursos, normalment una suma de diners, amb la qual donar suport al desenvolupament d’una iniciativa concreta, ja sigui un projecte artístic o una empresa.

Als últims temps s’han multiplicat les plataformes de micromecenatge convertint-se en una mena de revolució del finançament alternatiu.

Com funCiona?

Normalment, presentar un projecte concret en les plataformes de crowdfunding no té un cost inicial. Només cal obrir un compte de re-gistre, descriure el projecte, l’equip que està al darrere i els diners que es necessiten per posar-lo en marxa. En aquest punt, és fonamental fer atractiva i clara la presentació. Serà l’ aparador davant dels potencials inversors particulars o empreses.

Per calcular els diners necessaris, convé tenir present la comissió que solen cobrar les plataformes (un exemple: en Verkami és del 5% del recaptat), al que s’ha de sumar les despeses bancàries. Només cobren aquestes comissions si s’aconsegueix l’objectiu econòmic fixat.

El crowdfunding no és una simple donació, sinó que també pot oferir la participació de beneficis dels projectes, segons els diners aportats, o bé algun tipus de recompensa exclusiva per als que donen suport.

crowdfunding

OPI

NIÓ

Nova Llei de Mútues: com afecta als gestors administratius?

El dia 1 de gener va entrar en vigor la Llei 35/2014, de 26 de desembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb el règim jurídic de les Mútues d’Accident de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social. La normativa neix amb l’objectiu de modernitzar el funcionament i la gestió de les mútues, així com reforçar els nivells de transparència i eficiència del sistema.

Aconseguir una millor gestió de les mútues és un objectiu lloable i que pot repercutir en un benefici global per a tots els actors implicats: empresa, mútues, sistema sanitari i treballadors. El problema radica en el fet que es tracta d’una reforma poc ambiciosa que, malgrat que dota les mútues de més d’autonomia, no és la suficient per assolir els objectius previstos.

Una de les millores és que es regula per llei que les mútues puguin realitzar proves diagnòstiques i tractaments terapèu-tics en casos de malaltia laboral si així es pot accelerar el pro-cés de recuperació del treballador, que ja no haurà d’esperar una Seguretat Social bastant col·lapsada. A més, el control i seguiment dels casos de contingència comuna es faran des del mateix dia de la baixa mèdica i no del catorzè.

Per altra banda, es reconeix el dret de les mútues a propo-sar altes mèdiques quan ho vegi convenient. El problema és que queda en això, en una proposta que ha de validar el metge de la Seguretat Social o de l’INSS que són qui tenen l’última paraula. Per tant, la delegació de noves atribucions com aquesta es queda molt curta per assolir un sistema més àgil i que comporti menys càrrega administrativa. Eficàcia que, sens dubte, s’hauria aconseguit si s’hagués atribuït als metges de les Mútues d’Accidents la facultat de donar les baixes i altes dels treballadors per contingències comunes,

en la mateixa forma que ho fan els facultatius de la Seguretat Social. Doncs ningú pot posar en dubte l’efectivitat i la bona tasca de les Mútues d’Accidents de Treball, en la gestió dels accidents laborals i segur que serien tan eficaços o més que la Seguretat Social en la gestió de la contingència comuna i, a més, la cessió d’aquesta contingència a les mútues con-tribuiria al fet que hi hagués menys col·lapse en els Serveis Públics de Salut.

La supressió de l’abonament de l’administració concertada

Però sens dubte, el canvi que ha generat més malestar entre alguns col·lectius professionals com ara el nostre és la su-pressió de l’administració concertada, per la qual les mútues ja no podran remunerar els serveis administratius delegats a tercers. Aquest és un tema que ens toca de ple com a gestors administratius, ja que molts dels nostres clients són empreses per les que fem aquesta feina de forma habitual i continuada.

Comissió Laboral del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

OPINIÓ

El canvi que ha generat més malestar entre alguns col·lectius professionals com ara el nostre és la supressió de l’administració concertada ”

elg

esto

r

11188

elg

esto

r

116

elg

esto

r

1110

Ara, no únicament haurem de prescindir del 3% de remuneració a càrrec de la Seguretat Social, sinó que a més, des de l’apro-vació del Reial Decret 625/2014, de 18 de juliol, pel qual es regulen certs aspectes tècnics relacionats amb la gestió i el control dels processos d’incapacitat temporal, la càrrega de treball és superior. Per exemple, havent de tramitar per sistema RED també els comunicats mèdics de confirmació d’accidents de treball, gestió que abans no feien les empreses. Resultat: més feina i cap gratificació.

La supressió de l’administració concertada no estava reflectida al primer esborrany del Projecte de llei, sinó que es va afegir mitjançant una esmena justa abans de la seva tramitació al Congrés. Pot ser que la improvisació d’aquesta mesura és la raó per la qual el Ministeri s’ha saltat un dels passos que haurien estat lògics a l’hora d’afrontar un canvi com aquest: preguntar els professionals afectats per tal de valorar la seva feina i conèixer la seva opinió abans de prendre una decisió. Però no ha estat així, sinó que sembla que aquest canvi s’ha basat en una percepció errònia i segurament antiga de les tasques que ha de realitzar l’empresa i, per tant, els professionals que tenen delegades aquestes funcions.

Així, ens trobem en una situació on els gestors administratius hem de continuar donant aquest servei als nostres clients, ja que estan dins de les nostres funcions, però sense rebre cap compensació a canvi. Repercutir aquesta feina a les empreses és inviable en un context de forta constricció de tarifes però hem de mantenir els recursos necessaris (humans i tècnics) per desenvolupar aquesta tasca.

Pròxims passos

Des de la Comissió Laboral del Col·legi de Gestors Adminis-tratius de Catalunya s’està treballant per fer que la nostra veu sigui escoltada i tinguem l’oportunitat d’explicar al legislador quines són les nostres competències. Creiem que aquesta és l’única manera que comprenguin la situació actual, el nivell de responsabilitat i la càrrega de feina que comporta la gestió administrativa entre empreses i mútues de treball. Per això, hem sol·licitat formalment al Consejo de Colegios de Gesto-res Administrativos de España, com a òrgan representatiu del col·lectiu davant l’Administració central, que demani a les au-toritats pertinents una reunió per poder explicar el nostre punt de vista. A més, hem fet arribar una carta de suport al Col·legi de Graduats Socials (un altre dels col·lectius afectats) per anar junts en aquesta reivindicació i tenir una millor posició de força per negociar.

No són poques les vegades en què l’Administració ha demanat la nostra col·laboració per tal d’adaptar-nos a noves normati-ves i sistemes que vol implementar, com el que s’està fent actualment amb el projecte CRETA. Però ara som nosaltres els que demanen que aquests esforços es vegin recompen-sats, almenys, podent-li exposar els nostres arguments.

OPI

NIÓ

S’està treballant per fer que la nostra veu sigui escoltada i tinguem l’oportunitat d’explicar al legislador quines són les nostres competències ”

Els gestors administratius haurem de continuar donant aquest servei als nostres clients, però sense rebre cap compensació a canvi ”

OPI

NIÓ

El recàrrec de prestacions en successions d’empreses

El Tribunal Suprem en la seva Sentència de 28 d’octubre de 2014, que reitera la doctrina de la Sentència de 18 de juliol de 2011, interpreta que la matèria de responsabilitat del re-càrrec de prestacions davant una successió empresarial no es regeix per l’art. 44 ET, sinó per l’art. 127.2 LGSS. L’art. 44 ET disposa que en els supòsits de canvi de titularitat d’una empresa, el nou empresari queda “subrogat en els drets i les obligacions laborals i de Seguretat Social de l’anterior” i així mateix estableix la responsabilitat solidària “durant tres anys de les obligacions laborals nascudes amb anterioritat a la transmissió”. No cal oblidar que tal afirmació es fa expres-sament “sense perjudici d’allò establert en la legislació de la Seguretat Social”, i és precisament en aquest àmbit on l’art. 127.2 LGSS estableix que “en els casos de successió... la per-sona que adquireix respondrà solidàriament amb l’anterior... de les prestacions causades abans d’aquesta successió”. Amb la qual cosa resulta que les prescripcions de tots dos preceptes són independents, encara que complementaris. Així mateix la responsabilitat prestacional es regeix per l’art. 127 LGSS i conforme a tal precepte, la solidaritat únicament afecta les prestacions causades abans de la successió, però no així les posteriors que portin causa en incompliments anteriors (SSTS 28/01/04; 22/11/05; 13/11/06; i 23/01/07).

El recàrrec de prestacions exerceix una innegable faceta prestacional que en certa manera apuntaria a la possible extensió de la seva responsabilitat en els supòsits de suc-cessió d’empresa, tal com proclama l’art. 127.2 LGSS. De totes maneres la seva funció preventiva/punitiva, la deter-minant idea d’ “empresari infractor” que utilitza l’art. 123.2 LGSS (SSTS 14/02/01, i 21/02/02 ), la consegüent afirmació jurisprudencial que “només és atribuïble, en forma exclusi-va, a l’empresa on compleix els seus deures en matèria de seguretat i higiene en el treball” (SSTS 08/04/93, 02/10/00,

14/02/01, 21/02/02, i 03/12/08), l’exclusió de responsabilitat per l’INSS com a successor del Fons de Garantia d’Accidents de Treball i la no assegurabilitat d’aquella (si més no aquest mandat de l’art. 123.2 LGSS sigui actualment qüestionat per causa de les previsions contingudes en els articles 15.5 i 43.2 LPRL -SSTS 02/10/00, 21/02/02,16/05/07,03/12/08- ), porten a concloure que la responsabilitat que comporta el re-càrrec, qualsevol que sigui el moment de la seva declaració és intransferible per la via de la successió d’empresa.

La conclusió es troba també reforçada per un argument sistemàtic, com és el fet que la LGSS regula de forma dife-renciada, si més no en la mateixa secció, relativa al “règim general de les prestacions”, la responsabilitat amb vista a les prestacions (arts. 126 i 127) i amb vista al recàrrec de la pres-tació (art. 123.2 ), la qual cosa no deixa de ser significativa.

Servei de Comunicació de MC MUTUAL

OPINIÓ

El recàrrec de prestacions exerceix una innegable faceta prestacional que en certa manera apuntaria a la possible extensió de la seva responsabilitat en els supòsits de successió d’empresa ”

elg

esto

r

1312

La Internacionalització i el Comerç Exterior, estratègies clau que cerquen moltes empreses per ampliar les seves oportunitats de negoci.

Els GA reconeguts experts en la gestió i en els tràmits telemàtics de vehicles.

Cal afrontar-les amb una planificació acurada i un coneixement en profunditat d’una gran quantitat d’àrees, que necessiteu dominar com a Gestors Administratius.Per tal que us professionalitzeu en aquest complex món, el Col·legi ha creat un Servei Integral que us donarà suport continuat:

• Una Comissió específica, aprovada en la Junta 25-10-2014, crearà tota la informació necessària que se us faci-litarà mitjançant el Servei Info en Línia Internacionalització i Comerç Exterior.

• El conveni signat amb amec us permetrà accedir als seus serveis, especialitzats per aconseguir que les empre-ses siguin competitives en un mercat global, facilitant la seva internacionalització en més de 20 països. Aquests serveis els podreu fer extensius als vostres clients actuals i potencials interessats a internacionalitzar la seva empresa amb avantatges i preus especials:

• Programa Siex: Especial per a empreses que exporten menys del 10% de la facturació i han iniciat la seva exportació com a màxim fa 2 anys.

• Servei d’informació: Relació de contactes internacionals (distribuïdors, fabricants, importadors...)

• Servei de Xarxa Exterior: Projectes personalitzats per a empreses que estiguin en procés d’exportació internacional, que oferiran cerca de representant / agent / distribuïdors, elaboració d’agendes de reunions a mercats de destinació, implantació comercial i productiva, entre molts altres serveis i en una xarxa de més de 20 països.

• Descomptes especials en els cursos d’amec.

• formació específica del CoGaC, amb la col·laboració d’experts d’amec per a tot el col·lectiu.

serveis

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

www.gestors.cat

Suport del Col·legi en la verificació de qualitat en el processos telemàtics.El nou Servei de Consultoria en tràmits telemàtics de vehicles està encaminat a ajudar al Gestor Admi-nistratiu a diagnosticar incidències, propostes de mi-llores de processos concrets i acompanyar-los en la seva implantació.

La seva finalitat és que obtingueu la verificació de qualitat en el processos telemàtics i el més impor-tant, la continuïtat d’encàrrec de gestió per part de Direcció General de Trànsit.

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

Novetats introduïdes per les modificacions previstes en la Llei General TributàriaAl voltant de 50 persones van assistir a la jor-nada tècnica sobre les novetats previstes en la Llei General Tributària el 2 de desembre pas-sat. El ponent va ser el Sr. José Pinto Molina, del Servei d’Inspecció de l’AEAT de Girona i els temes principals que es van tractar van ser l’IRPF, els impostos de la renda dels no resi-dents i l’impost de societats.

“Per fi, la reforma fiscal definitiva”, a debat a GironaEl dijous 18 de desembre i amb una assistèn-cia de 55 persones, va tenir lloc una jornada de temàtica fiscal a la Sala de l’Hotel Ultònia de Girona. Aquesta sessió va ser presentada i moderada pel Sr. Joan Roig, president de la Delegació de Girona i els ponents que la van impartir van ser el Dr. Jordi Altayó Martí i el Dr. Luís M. Alonso González, tots dos de sobrada vàlua i professionals en la matèria.

Es van analitzar les modificacions normatives recents que finalment s’han introduït a la llei de l’IRPF, de l’IVA i de l’impost de societats.

Jornada sobre les declaracions informativesCom cada any a començament de gener, l’Agència Tributària va realitzar una sèrie de conferèn-cies sobre les declaracions informatives. El dia 13 de gener passat va tenir lloc una d’aquestes xerrades per al nostre col·lectiu que es va realitzar a les dependències de la Delegació Provincial de l’AEAT de Girona. Els experts que van impartir aquesta conferència van ser el Sr. Joan Robleda Cabezas, cap d’Informació de l’AEAT a Girona; el Sr. Ricard Tetas Picó i el Sr. Josep M. Rigau, ambdós responsables dels Serveis Telemàtics de l’AEAT a Girona.

2 DE DESEMBRE 18 DE DESEMBRE

13 DE GENER

Sessió informativa Deu professionals van participar a la sessió informativa realitzada a la seu de la Delegació i organitzada per Agrupació. L’objectiu era ana-litzar detalladament els temes següents: demo-grafia, envelliment i dependència; la Llei de la Dependència; els costos i el finançament de la dependència i la fiscalitat de productes amb de-duccions a la renda.

La sessió va estar dirigida pel Dr. Jordi Bertran Llorach, cap del Departament de Desenvolupa-ment Assistencial d’Agrupació i va ser modera-da per la Sra. Mª José Bosch, responsable canal de mediació d’Agrupació a Lleida.

Curs sobre les Novetats Fiscals per al 2015 Juntament amb el Col·legi de Graduats So-cials va tenir lloc un curs de sis hores lecti-ves sobre les Novetats Fiscals per al 2015 al Cercle d’Economia. El Sr. José Manuel Lavín, cap del Servei de la Gestió Tributària de Llei-da i la Sra. Mª José Valdeolivas, cap de la Sec-ció d’IRPF de l’AEAT de Lleida van ser els en-carregats de la sessió. L’acte va ser presidit pels delegats dels dos col·legis, el Sr. Venanci Blanch i la Sra. Montse Cerqueda. la SS i de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social.

Novetats en les Declaracions Informatives per al 2015 Trenta persones van assistir a la Delegació de l’AEAT de Lleida per conèixer les novetats en les Declaracions Informatives per al 2015 (mo-dels 180, 190, 143 i 347), així com també la po-sada en marxa del nou sistema de cita prèvia. La ponència va ser impartida per la Sra. Merit-xel Calvet, cap de la Dependència de la Gestió Tributària a Lleida i dirigida pel Sr. David Bonet, delegat de l’AEAT a Lleida.

DELEGACIÓ DE LLEIDA

20 DE NOVEMBRE

Curs de Reciclatge sobre Estrangeria: tramitació, aspectes jurídics privats Nou hores lectives va durar el “Curs de Reciclat-ge sobre Estrangeria: tramitació, aspectes jurí-dics privats” que es va retransmetre mitjançant videoconferència. Es van tractar, entre d’altres temes, els procediments de documentació a Espanya de ciutadans estrangers, amb indepen-dència del règim jurídic que els sigui aplicable.

9, 16 D’OCTUBRE i 13 DE NOVEMBRE 18 i 25 DE NOVEMBRE

9 DE GENER

elg

esto

r

1514

Gestoria Torres compleix 50 anys d’activitat treballant sota els mateixos criteris: qualitat, compromís, confiança, serietat i professiona-litat. Francisco Torres, com a titular i director del despatx, ha estat un testimoni d’excepció de l’evolució d’una professió que ell conside-ra “de futur” malgrat que ha canviat molt en aquestes cinc dècades. “No sols hi ha hagut un canvi quant als processos, que abans eren molt més manuals, sinó també de concepte. Fa cinquanta anys els gestors érem sobretot uns tramitadors: gestionaven documentació i la portaven a les administracions correspo-nents. En canvi ara som assessors dels nos-

tres clients, uns assessors de confiança”, assegura.

Precisament perquè aquesta tasca d’asses-sorament és el que més valoren els clients, molts dels de la Gestoria Torres són els matei-xos que fa cinquanta anys, o fins i tot, els seus descendents. Segons l’experiència d’aquest gestor, aquest grau de confiança i de fidelitat no es dóna en altres professions, ja que és una feina que el sector ha anant fent al llarg dels anys. “El nostre objectiu és que el client es pugui dedicar a la seva activitat i nosaltres a resoldre els seus problemes” -assegura

Torres- En aquest sentit, sembla que aquesta professió ha fet una bona feina per tal d’ajudar al client a prevenir problemes, i si ja els té, a resoldre’ls”.

Actualment, aquest despatx compte amb un equip de 12 persones especialitzades en els diferents serveis que ofereixen: laboral i Seguretat Social, fiscal, administració de fin-ques, estrangeria o creació d’empreses, entre d’altres.

Francisco Torres és president d’Honor del Col-legi de Gestors Administratius de Catalunya i reconeix la tasca d’aquesta organització, so-bretot en l’àmbit formatiu: “Ara la formació és imprescindible per estar al dia de les novetats que ens afecten. Per això és un sistema que s’ha estès a tots els membres del despatx i no sols per al titular, tal com passava abans”.

tions, però necessitem coneixements per fer-los”. En aquest sentit destaca la importància de formar-se i d’estar al dia dels canvis norma-tius que es van succeint, ja que és l’única forma de continuar donant un bon servei al client final. Per aquest veterà de la professió, el client d’avui dia continua buscant un bon servei, però té molt en compte el preu, un factor que s’ha intensificat d’ençà que va començar la crisi.

Als 81 anys, Ramon Morera atén el seu negoci diàriament, consta com a gestor administratiu en actiu i, malgrat que pensa a jubilar-se, encara no té una data per fer-ho.

L’equip d’aquest despatx està format per una dotzena de persones entre les quals es troben les seves dues filles, Maria Lluïsa Morera i Gemma Morera, cadascuna d’elles especialitzada en una branca d’as-sessorament diferent.

Pot ser el relleu generacional del negoci ha estat l’impulsor que la ges-toria Morera doni especial importància a les noves tecnologies per fer difusió dels seus serveis. Així, tenen un blog corporatiu i perfils actius a les xarxes socials (facebook i twitter).

Per a aquest professional, el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya porta a terme una important tasca per fer visible la figura del gestor en un escenari on les seves activitats professionals se su-perposen amb les d’altres col·lectius com ara els economistes o els graduats socials. La creació d’un màster especialitzat és per a Ramon Morera una de les millors mostres del treball que s’està fent per po-tenciar la professió.

GESTORIES

Gestoria Torres

Morera, Gestoria i Assessoria

Ramon Morera fa cinquanta anys que està al capdavant de la ges-toria que porta el seu nom: Morera, Gestoria i Assessoria. Situada a la ciutat de Manresa, va començar oferint serveis relacionats amb temes de trànsit, però actualment ha diversificat molt el seu catàleg de serveis: assessorament laboral i social, fiscal i comptable, transport i vehicles, administració de finques, oficina tècnica, jurídic i mercantil, new business i corredoria d’assegurances. “El paper del gestor admi-nistratiu ha canviat molt en aquest temps. Abans es prestaven serveis més senzills, però el volum de tràmits per a cadascun era molt més gran. En canvi ara es fa necessari una especialització i diversificació de serveis més àmplia”, assegura el Sr. Morera.

Quan se li pregunta pel fet de com ha canviat la figura del Gestor Administratiu, el responsable de la gestoria Morera recorda una frase que li van dir a Madrid quan tot just va deixar la seva feina a una cor-redoria d’assegurances per engegar el seu propi negoci. “Em van dir que els gestors som uns “recaderos listillos”, perquè fem moltes ges-

C/ Muralla de Sant Domènec, 7Manresa

www.moreragestio.com

Alfonso XIII, 611 BaixosAv. Joan XXIII, 8-10, entl. 1a

Badalonawww.gestoriatorres.com/es

GES

TOR

IES

50 ANYS

50 ANYS

Un informe realitzat per PwC Tax and Legal Services sobre els règims fiscals a 185 països de tot el món ha posat de manifest que les empreses espanyoles dediquen 167 hores l’any a complir amb les obligacions amb Hisenda. Malgrat que és una xifra molt superior a la que es registra en altres països com ara Luxemburg (59 hores), Irlanda (80 hores) o Estònia (85 hores), suposa un 10% menys de dedicació que l’any anterior. També es pot considerar una xifra positiva si la comparem amb països com són Bulgària (454 hores) i la República Txeca (413 hores), molt per sobre de la mitjana mundial.

Les cotitzacions a la Seguretat Social comporten gran part del temps de les empreses per complir amb les seves obligacions amb Hisenda. Concretament, a Espanya inverteixen en això 90 hores, és a dir, el 5,4% del seu temps. En referència als impostos sobre el consum (IVA), el percentatge de dedicació és lleugerament inferior a la mitjana i se situa en el 26%, és a dir, en 44 hores l’any. El nombre mitjà de pagaments que han de fer les companyies són vuit, una taxa en línia amb la d’altres països europeus, on l’ús de sistemes electrònics de presentació i pagament dels principals impostos està generalitzat.

A final de 2014, el Ministeri de Treball va aprovar un nou model de nòmina més homogènia amb el que existeix en altres països europeus. L’empresari té temps fins al mes de maig per adaptar-se al nou model, que es diferencia de l’actual en el fet que ara es veurà exactament el cost total que suposa a una empresa la contractació d’un treballador.

Principals novetats

Fins ara, a la nòmina venien reflectides les cotitzacions del treballador.

Amb el nou model, a la part final de la nòmina hi haurà un apartat sobre “la determinació de les bases de cotitzacions a la Seguretat Social i els conceptes de recaptació conjunta i de la

Per altra banda, el cost total de la càrrega tributària (d’impostos sobre els ingressos) s’ha anat reduint els últims anys a Europa i ha passat d’un 50% l’any 2006 al 42,6% el 2014. La crisi econòmica i l’augment dels incentius fiscals poden ser l’origen d’aquesta reducció. A Espanya, on la càrrega tributària empresarial és d’un 38,7%, les cotitzacions i els impostos laborals són les accions amb més pes.

base subjecta a retenció de l’IRPF i les aportacions de l’empresa”. Aquí vindran indicades les dades de les cotitzacions a càrrec de l’empresari, ja que aquest cotitza pels mateixos conceptes que el treballador, però a més a més, per altres:

• Contingències comunes (23,6%) • Desocupació (5,5% els indefinits i 6,7% els temporals) • Formació professional (0,6%) • Fons de Garantia Salarial (0,2%)

Per exemple, segons dades de l’INE, el salari més freqüent és de 15.500 euros anuals. Si un treballador rep 12 pagues de 1.300 euros mensuals, amb les pagues extres prorratejades, a la seva nova nòmina ara també es reflectirà que

l’empresari abona mensualment 390 euros si és fix (103 euros si és temporal) a més del pagament de la nòmina i d’haver d’ingressar la cotització i retenció que li correspon al treballador.

No utilitzar el model de rebut salarial aplicable, oficial o pactat, se sancionarà d’acord amb les previsions del Reial Decret Legislatiu 5/200, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre “Infraccions i Sanciones en l’Ordre Social”.

Informació nova que inclouran les nòmines a partir d’ara.

Les empreses inverteixen 167 hores a l’any per complir amb Hisenda

El termini per adaptar-se al nou model de nòmina acaba el mes de maig

ACTU

ALI

TAT ACTUALITAT

Espanya

167 horesTemps empleat per les companyies per cumplir amb les seves obligacions fiscals. En hores.

Nombre de pagaments de les companyies per cumplir amb les seves obligacions fiscals.

Cost total de la càrrega tributària sobre els ingresos nets de les companyies.

Font: Pwc

38,7%cost totalcàrrega tributària

8 pagaments

elg

esto

r

17

El 90% dels ciutadans reconeix la necessitat d’estalviar per al futur i de fet, el 67% creu que necessitarà l’estalvi privat per cobrir les seves necessitats de jubilació i únicament el 23% confia en què la pensió pública li serà suficient per cobrir les seves necessitats. Malgrat això, quasi la meitat considera que no arribarà a final de mes amb la seva jubilació. Així ho posa de manifest l’informe guanyador del X Premi Edad&Vida anomenat “El comportament ciutadà en la planificació de la jubilació”, realitzar per ESADE.

Pel que fa als menors de 55 anys, la desconfiança en el sistema públic de pensions ha generat que 1 de cada 5 persones cregui que no arribarà a cobrar la pensió pública. I dels que consideren que sí que la cobraran, 6 de

La meitat dels ciutadans creuen que no arribaran a final de mes amb la seva jubilació

16

ACTUALITAT

ACTU

ALI

TAT

cada 10 estan convençuts que serà una quantitat baixa i insuficient.

més informació

Els ciutadans estan demandant més informació per tal de poder actuar i planificar la seva jubilació tal com reflecteix que el 84% de la població voldria rebre més informació de l’Administració pública. Això suposa un progrés important, ja que únicament el 47% demanava aquesta informació l’any 2009. Així, sols el 22% de la població coneix quina serà la seva pensió pública i el 20% ha realitzat un càlcul de les seves necessitats de jubilació.

L’hàbit d’estalvi és un component molt important, ja que l’informe desvela que el 80% de les persones que estalvien van començar a fer-lo abans dels

40 anys, mentre que menys del 5% comença a estalviar passats els 50. La forma d’estalvi més utilitzada són els plans de pensions (58%) i a continuació altres productes financers com són els dipòsits (42%) i la compra d’habitatge o immobles (24%).

A més edat i proximitat a la jubilació, més alt és el percentatge de la població que estalvia ”

Nov

embr

ede

2014

.Doc

umen

tPub

licita

ri

Creure.Creure en els negocis és donar-los crèdit.

Ens comprometem a respondre Ia teva sol·licitudde crèdit en 7 dies. Ni un dia més.

Hi ha una manera molt simple de dir als negocis que hi confiem:donar-los crèdit. Sí, és molt possible que tots els bancs siguemsemblants a l'hora de prometre-ho, però això no vol dir que siguemiguals a l'hora de concedir-ho. Nosaltres, per exemple, enscomprometem a contestar la teva petició en set dies laborables. Niun dia més. També donem crèdit als nostres clients i als que encarano ho són. A més a més, podràs consultar en quin estat es troba lateva petició en tot moment i amb una transparència total a través del

nostre web. I això, encara que sembli obvi, no passa en tots elsbancs. Deixa'ns dir-te que una bona manera de decidir on volsarribar amb el teu negoci és decidir on vols començar. Per això etconvidem a visitar les nostres oficines i preguntar al teu gestorpersonal la resta d'avantatges que tindràs en demanar-nos uncrèdit, encara que ja t'avancem que ell n'és un. Informa't de lescondicions a sabadellprofessional.com/creure.

SabadellProfessional

El banc de les millors empreses. I el teu.

Reelecció d’Alfonso Lluzar com a vicepresident primer del Consejo General

Antonio Beteta presideix l’acte de possessió de la nova Comissió Executiva del Consejo

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

ACTUALITAT COL·LEGIAL

La nova comissió executiva.

Discurs d’Antonio Beteta durant l’acte.

Alfonso Lluzar López de Briñas, president del Col·legi de Ges-tors Administratius de Catalunya, ha estat reelegit vicepresi-dent primer del Consejo General. Amb aquesta reelecció, ja són tres les convocatòries en les que el Sr. Lluzar ha estat escollit per formar part de l’Executiva. Fernando Jesús Santia-go Ollero, president del Colegio de Gestores Administrativos de Madrid, va ser escollit com a nou president del Consejo. Advocat i gestor administratiu, compta amb el seu propi despatx a Madrid especialitzat en assessoria integral per a empreses.

Per a Alfonso Lluzar, un dels principals avenços dels últims anys ha estat dotar al Consejo d’una estructura professional, introduint la figura del director general, l’advocat intern i un responsable d’imatge. A més, s’ha aconseguit implementar un sistema de major participació de tots els presidents mitjançant la realització d’un ple mensual, amb la qual cosa es facilita l’ac-cés a la informació i s’agilitza la presa de decisions comunes.

“Com a part de la Comissió Executiva continuaré treballant en la mateixa línia amb la qual s’han aconseguit acords molt rellevants per a la nostra professió, com ara convertir les ges-tories en entitats de certificació, posar en marxa el programa europeu NETPRO o estendre el Máster que dóna accés a la professió”, comenta Alfonso Lluzar. L’acord amb l’editorial Tirant Asesores, que permet l’accés il·limitat als col·legiats a la seva base de dades és un altre dels objectius assolits.

Les eleccions per renovar la Junta del Consejo General de Gestores Administrativos de España es van realitzar el 21 de gener passat a Madrid.

També han estat elegits la resta de càrrecs de la Comissió Executiva. Joaquín Antonio Giner Segarra, president del Col-legi de València, serà el vicepresident segon; José Manuel Mariño Romero, secretari; Miguel Ángel Pertejo Andrés, tre-sorer; Raquel Ferrando Bundio, comptadora; José Damián Pérez de las Bacas i Vacas, subsecretari; i Víctor Carpintero Carcedo, subtresorer.

La renovada executiva té diversos reptes per davant, entre altres, continuar i potenciar la relació amb l’Administració pú-blica, així com incrementar la col·laboració amb les diferents institucions per a la signatura de nous acords que redundin en un millor servei al ciutadà. Un altre dels reptes serà contribuir al procés de modernització de la professió en la seva tasca d’intermediació entre les administracions i la societat, aconse-guint l’excel·lència en aquest procés, així com la difusió de la pròpia marca “Gestor Administratiu”.

El Secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha presidit l’acte de possessió de la nova Comissió Executiva del Consejo General de Gestores Administrativos al Palau de Villamejor.

Al seu discurs, Beteta va destacar que els gestors administra-tius són l’exemple perfecte d’adaptació a un entorn canviant, a la globalització, evolucionant amb la societat i a la avantguar-da del desenvolupament de l’Administració”. També va afegir que “l’Administració del futur ha de ser 100% electrònica o no serà. Els procediments del passat no serveixen perquè ja no funcionen en una societat hiperconectada. Sense els gestors administratius d’ahir, d’Administració no seria el que és avui. I si sense els gestors administratius d’avui dia és impossible construir l’Administració exigent i eficaç que demanen i ne-cessiten els ciutadans”.

El Secretari d’Estat va aportar dades sobre l’administració electrònica: el 2014 es van iniciar de forma telemàtica 560 mi-lions de tràmits per part dels ciutadans, un 150% més que en 2013. Aquests resultats situen a Espanya en el lloc número 12 dels 193 països analitzats per l’ONU l’any passat.

elg

esto

r

1918

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

En marxa la primera edició del Curs de Mediació Civil-Mercantil i Mediació del Dret Privat Català

Més de 100 persones assisteixen a la jornada sobre la reforma fiscal

Més de 30 alumnes estan participant en la primera edició del Curs de Mediació Civil-Mercantil i Mediació en Dret Privat Català organitzat pel Col·legi a través de l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya i Thomson Reuters, que facilita la plataforma en línia i l’organització del programa. L’ob-jectiu és aconseguir la capacitació necessària per exercir com a mediador de conflictes privats, “una figura amb un ampli re-corregut per davant i que pot convertir-se en una nova línia de negoci per als gestors”, va afirmar Alfonso Lluzar, president del COGAC, durant la sessió de presentació.

La mediació és una via alternativa de resolució de conflictes sense necessitat d’arribar a la via judicial. “La voluntarietat de las parts i la imparcialitat del mediador són els valors principals d’aquest mètode, amb el qual es pretén que siguin els matei-xos afectats els que arribin a una solució consensuada”, explica Pilar de las Heras, directora del curs. “Malgrat que va començar en l’àmbit familiar, és un procés igual d’útil per a un altre tipus de conflictes, com són problemes amb la comunitat de propie-taris o d’impagament a las pimes”, assegura de las Heras.

El curs es desenvolupa mitjançant una plataforma e-learning i compta amb diverses sessions presencials. Pel que fa a la

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya va organitzar una jorna-da sobre la reforma fiscal recentment aprovada on es van tractar les novetats i modificacions més significatives que introdueix. Més de 100 professionals in-teressats en aquesta matèria van poder escoltar dos experts en el tema. Des-prés de la presentació de la jornada per part de Carme Dalmau, ponent de la Co-

temàtica, aprofundeix tant en la part normativa com en les tèc-niques per portar a terme un procés de mediació. Aquest en-senyament està homologat per la Generalitat de Catalunya per esdevenir mediador registrat del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i també del Registre en l’àmbit estatal.

D’esquerra a dreta: Marc Giménez, ponent de Formació del COGAC; Alfonso Lluzar, president del COGAC; Pilar de las Heras, directora del curs; i Daniel Tejada, director de Formació de Thomson Reuters.

L’impost de societats i l’IRPF van ser els temes centrals de la ponència.

La jornada es va realitzar a Barcelona el 22 de gener.

missió de Comunicació del COGAC, va ser el torn del Dr. Luis Alonso, catedrà-tic de Dret Financer i Tributari de la Uni-versitat de Barcelona i doctor en Dret. Seguidament va prendre la paraula el doctor en Economia Financera i Comp-tabilitat, Jordi Altayó, que també és ges-tor administratiu, advocat, economista, llicenciat ADE, auditor, censor jurat de comptes, MBA i professor d’universitat a la UB, la UPF i la UPC.

La sessió es va dividir en dues parts. Primer es va parlar de les modificacions a la Llei 35/2006 de l’IRPF, per la Llei 26/2014 de 27 de novembre, i després d’una petita pausa es va tractar el tema de la nova Llei 27/2014, de 27 de no-vembre, de l’impost sobre societats.

Al torn obert de preguntes, els assis-tents van poder resoldre dubtes sobre aquesta matèria que se’ls pot plantejar en el seu dia a dia.

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Servei Català de Trànsit i el Col·legi de Gestors de Catalunya han mantingut una reunió per tal de treballar en noves vies de col·laboració. L’objectiu primordial d’aquesta administració és la millora i la innovació en la seguretat viària, raó per la qual porten a terme una intensa tasca pedagògica. Per la seva banda, els gestors administratius són una peça clau en la gestió de tràmits de matriculació,

transferències, sancions i tot el que fa referència a temes de vehicles. En aquest sentit, el vincle d’unió entre les dues entitats pot donar lloc a diferents línies de col·laboració que ajudin a reduir la taxa de sinistralitat viària mitjançant accions de conscienciació i formació.Segons dades del Servei Català de Trànsit, el 30% dels accidents amb víctimes que es produeixen a Catalunya

són in itinere, ja que s’originen en el camí d’anada o tornada al lloc de treball. Aquest serà un dels punts de partida per començar a treballar en accions conjuntes que podran veure la llum a mig termini i on el Col·legi podrà intervenir activament tant per reduir els índexs de sinistralitat com els costos que aquest tipus d’accidents suposen per a les empreses.

El Servei Català de Trànsit i el COGAC treballen en noves vies de col·laboració

A la reunió de treball van assistir, per part del Servei Català de Trànsit: Joan Josep Isern, director; Albert Balanzà, de l’àrea de direcció i Lluïsa Mozota, subdirectora general de serveis. Per part del COGAC: Alfonso Lluzar, president; Marina Rocabruna, gerent i Núria Marin, del servei jurídic.

L’ACCID, conjuntament amb la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya el Consell de Col-legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local de Catalunya i el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya convoquen el Premi ferran Termes per a treballs de recerca i/o divulgació sobre la millora de la transparència i l’eficiència de la gestió que s’atorgarà cada dos anys, amb el suport de RSM Gassó.

Es tracta d’un reconeixement per a treballs de recerca o divul-gació inèdits, ja siguin teòrics o pràctics, basats en experiències reals que promoguin l’eficiència i la bona gestió en organitza-cions públiques i privades. L’obra serà editada per l’ACCID (en format paper i/o digital) i el premi tindrà una dotació econòmica de 5.000 euros.

El dia 16 de gener, va tenir lloc una reunió amb Santiago Balles-ter, director de Drets i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. A la reunió es van tractar dos temes de vital importància per al col·lectiu. D’una banda, el futur Projecte de Llei de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, que actualment es troba en fase de discussió parlamentària. De l’altra, la convocatòria per part del Departament de les proves per accedir al títol de gestor administratiu. Com a representants del COGAC hi van assistir el seu president, Alfonso Lluzar i Núria Marín, del Departament Jurídic.

I Convocatòria del Premi Ferran Termes

Reunió amb el director de Drets i Entitats Jurídiques, Santiago Ballester

elg

esto

r

21

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

20

El Consell General de Gestors Administratius i el Col·legi de Registradors han subscrit un acord marc per facilitar la tramitació electrònica dels expedients objecte d’anotació, modificació, cancel·lació o rectificació davant els diferents registres gestionats pels registradors. En aquest conveni són objecte d’inclusió tots els documents, ja siguin públics o privats, que el gestor administratiu col·legiat presenti telemàticament en nom del seu representat davant els registres de la propietat, mercantils, de béns mobles o qualsevol altre gestionat pels registradors.

Aquest acord va molt més allà de la mera col·laboració entre les dues institucions, ja que representa una aposta fonamental per a les noves tecnologies i l’Administració electrònica que redundarà en una major seguretat, en diferents àmbits, per al ciutadà.

El Consejo General de Gestores Administrativos i el Col·legi de Registradors impulsen l’Administració electrònica

El Consejo General de Colegios de Ges-tores Administrativos de España i Firma-profesional han signat un conveni de col-laboració amb l’objectiu que els Gestors Administratius col·legiats es converteixin en emissors de certificats digitals per facili-tar als seus clients la tramitació on-line amb les Administracions Públiques. A través d’aquest conveni, els col·legiats en exercici

que ho sol·licitin als seus col·legis, es con-vertiran en Autoritat de Registre (AR).

Una Autoritat de Registre (AR) és una persona o entitat segons l’acord subscrit amb l’Autoritat de Certificació, en aquest cas Firmaprofesional, és responsable de la gestió de les sol·licituds i identifi-cació de les persones sol·licitants, així

com dels tràmits necessaris segons la Llei de Signatura Electrònica Espanyola per a l’emissió i lliurament de Certificats Digitals.

Aquest acord habilitarà als Gestors Ad-ministratius com RA i els Col·legis de Gestors Administratius adoptaran un rol actiu en el suport als gestors en tots els serveis necessaris per prestar aquest servei, com els de formació, atenció te-lefònica o custòdia documental. També seran els encarregats d’auditar la correc-ta execució de les tasques de registre. El Consell General cobrirà subsidiàriament les funcions corresponents que algun Col-legi no estigui en disposició d’oferir.

Aquest nou servei s’iniciarà en el primer trimestre de 2015 i permetrà l’emissió d’aquests certificats digitals, de manera fàcil i ràpida, tant a ciutadans com a em-preses, persones físiques o jurídiques. I s’emetran principalment per ser utilitzats de forma limitada per tràmit i per client, en el tràmit administratiu en el qual el gestor administratiu assisteixi al ciutadà o empresa i que finalitzarà pel canal te-lemàtic.

Els GA podran emetre certificats digitals per realitzar tràmits en línia

Alfonso Lluzar, en representació del Consell General de Gestors Administratius, i Gonzalo Aguilera, en representació del Col·legi de Registradors, el dia de la signatura.

Alfonso Lluzar, per part del Consejo i Jordi Masias, de Firmaprofesional, a la signatura del conveni.

Els gestors de Catalunya en el mitjans de comunicació

AGENDA

Per tal de posicionar la figura del gestor administratiu, recent-ment diferents representants del Col·legi de Gestors Adminis-tratius de Catalunya han explicat el seu punt de vista sobre dife-rents temes d’actualitat: les novetats fiscals, la jubilació activa o la notificació de les baixes mèdiques en són alguns.

La Vanguardia, el programa “La Brúixola” d’Onda Cero o Rac 1 són els mitjans on han tingut presència.

Podeu llegir els articles i escoltar les entrevistes a la pàgina web del Col·legi.

ACTU

ALI

TAT

COL·

LEG

IAL

ACTUALITAT COL·LEGIAL

12

20

12

GEn.

GEn.

17

12

fEB.

fEB.

fEB.

07GEn.

03fEB.

15GEn.

Reunió entre Alfonso Lluzar i Santiago Ballester, director de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya.

Firma del conveni entre el Consejo i el Col·legi de Registradors per Alfonso Lluzar.

Reunió de la Comissió de Internacionalització i Comerç Exterior.

Reunió de la Comissió de Comunicació.

Inauguració del I curs en Mediació Civil-Mercantil i Mediació del Dret Privat Català.

Reunió de la Mutualidad de Gestores Administrativos amb la representació de Juan Antonio Santos i Pau Garcia.

Reunió de la Comissió de Trànsit.

Jornada sobre les declaracions informatives i novetats de l’AEAT a Barcelona.

Reunió amb el rector de la Universitat Abat Oliba i, per part del COGAC, Alfonso LLuzar i Marc Giménez.

Jornada sobre la Reforma Fiscal a Lleida.

Reunió de la Comissió de Trànsit.

Reunió de la Comissió de Justícia i Deontològica del COGAC.

Acte de possessió de la nova Comissió Executiva del Consejo General de Gestores Administrativos.

Reunió del Consejo amb la directora de la DGT, Maria Seguí, amb l’assistència d’ Alfonso Lluzar.

Ple del Foro de Asociaciones y Colegios Profesionales Tributarios amb la participació de Carme Dalmau en representació del COGAC.

Jornada sobre el nou sistema de liquidació directa i la implantació del sistema CRET@ a Lleida.

Reunió de la Comissió de Trànsit amb la Subdirecció General d’Ordenació i Inspecció de la Generalitat. 3ª edició del Curs Bàsic de Seguretat Social. Jornada sobre la Plataforma A9 i matriculació amb ITV electrònica (e-ITV) a Lleida. Reunió entre Mª Teresa Gibert, de l’INSS i el COGAC, representat per la gerent, Marina Rocabruna i la ponent de la Comissió de Laboral i Seguretat Social, Aurora Rodés.

Reunió de la Comissió de Comarques.

Sessió plenària del Consejo General de Gestores amb l’assistència d’ Alfonso Lluzar. Reunió de la Comissió Laboral.

Jornada sobre els vehicles elèctrics a Barcelona.

Junta de Govern del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. Ple del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya.

Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial, organitzada per l’ACCID amb la col·laboració del COGAC.

04

06

25

18

19

02

30

23 10

27

Taula tècnica de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.

fEB.

fEB.

fEB.

fEB.

fEB.

fEB.

GEn.

GEn.

Sessió informativa sobre la internaci- onalització organitzada per amec amb la col·laboració del COGAC. Reunió de la Comissió d’Agricultura. Reunió de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària. Reunió de la Comissió de Comunicació. Jornada sobre la Plataforma A9 i matriculació amb ITV electrònica (e-ITV) a Barcelona.

11fEB.

fEB.

GEn.

Jornada sobre la Reforma Fiscal a Barcelona.

Reunió de treball entre Alfonso Lluzar amb el director general del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern.

Reunió de la Comissió Laboral.

Realització del curs de capacitació de transportistes a Girona.

22

16

14

13

08

GEn.

Realització plenària del Consejo General de Gestores amb l’assistència d’ Alfonso Lluzar.

Elecció de la nova Comissió Executiva del Consejo General de Colegio de Gestores.

21GEn.

GEn.

GEn.

GEn.

GEn.

GEn.

Reunió de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària.

Jornada sobre la Plataforma A9 i matriculació amb ITV electrònica (e-ITV) a Girona.

Obligacions fiscals i comptables d’entitats sense ànim de lucre a LLeida.

09fEB.

Junta de Govern del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

elg

esto

r

2322

CULTURA

New Year’s Brunch’15 a la Fundació MiróNEw YEAR’S BRUNCH’15 Sempre apostant per la cultura, el Col-

legi de Gestors es va sumar, per tercer any consecutiu, al brindis anual per l’es-cultura contemporània que organitza l’entitat alemanya sense ànim de lucre, sculpture network.

L’acte, anomenat New Year’s Brunch (nyb’15), va tenir lloc simultàniament a 46 llocs com són estudis d’artistes, ga-leries, museus i institucions culturals de més de 17 països europeus, el diumen-ge 25 de gener.

A Barcelona, un grup de gestors i famili-ars, artistes, galeristes, professors i amics de l’art es van reunir a la Fundació Miró, concretament al Pati Nord, a les 11 h, on a més de brindar van tenir l’oportu-nitat de visitar lliurement l’exposició Barcelona, zona neutral (1914-1918). Posteriorment es va visitar el Jardí d’Es-cultures amb els comentaris d’algun dels artistes sobre les seves interven-cions.

Amb la col·laboració de:

CULT

UR

A

La solució més àgil i completa per a gestionar els teus clients

Campanya

50% Dte*

A informàtica3 estem al costat dels assessors

35 anys al costat de l’assessor

A Informàtica3 ens dediquem des de 1980 a desenvolupar programes de gestió orientats a despatxos professionals amb un objectiu: oferir solucions de treball que agilitzin la seva gestió i la dels seus clients.

T’oferim programes de gestió intuïtius, fàcils d'utilitzar i que cobreixen totes les teves necessitats.

Amb la garantia d’Informàtica335 anys i 16.000 clients ens avalen

Truca’ns i t’informarem

972 600 800

Ens pots visitar a www.Informatica3.catO truca'ns al 972 600 800 o escriu-nos a info3@info3.cat

Programes de Gestió per a Despatxos Professionals

*Oferta vàlida en la compra de programes fins al 30 de gener de 2015

RESPONSABLE D’ADMINISTRACIÓ

ANNA CALVO

Comptabilitat Fiscalitat

Nòmines i Seguretat Social

Gestió

Quotes de manteniment des de només 86€ semestrals per programa