16DIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2013 |Regió7

LA CONVERSA

Va néixer a Pau, a França, a to-car del País Basc, tot i que elsseus pares vivien a Manresa (el seupare, Jacques Jordà, va ser el fun-dador i director durat 40 anys del’Institut Français, al carrer dels Es-quilets). Eren professors tots dosi van agafar les vacances a tempsperquè l'Alain nasqués a casa delsavis materns, però de seguida vantornar. «Nascut a França de paresfrancesos, era oficialment fran-cès pels quatre costats. Vaig tenirla nacionalitat francesa fins queper treballar aquí pràcticamentem van obligar a obtenir l'espa-nyola, perquè si no era complica-díssim. Vaig fer el servei militar aFrança, l'exèrcit espanyol no em vareclamar».

I hi havia diferència?Era més curt: dotze mesos en

lloc dels quinze d'aquí. I la dura-da era controlada, sabies exacta-ment el dia que acabaves; elscompanys d'aquí no sabien si aca-barien un mes abans o després.

Es va convertir en una personaconeguda quan va entrar a l'A-juntament de Manresa com a re-gidor, però què havia fet, abans?

Després de fer el batxillerat vaigestudiar per Enginyer de Teleco-municacions. Vaig tenir diferentsfeines, perquè sempre he estatuna persona inquieta, en l'àmbitde l'enginyeria, l'electrònica, elsoftware; vaig anar progressant i fi-nalment vaig evolucionar cap auna carrera directiva. Al cap de deuanys d'acabar telecos vaig fer unmàster en una escola de negocis ia partir de llavors vaig ser directiuen diverses empreses, d'aquí i so-bretot de Barcelona.

Diuen que telecos és difícil. Liagradava?

De fet dubtava entre carreresbastats diferents; una d'elles, bio-logia. Em vaig decidir per telecosperquè un amic ho estudiava.Després ho vaig suar! Vaig estar apunt de plegar, de fer com moltagent que es passava a enginyeria

tècnica. Fins i tot vaig anar a l'es-cola de Terrassa per informar-me, però el bidell em va enviar auna persona que no sé qui era,però que em va fer un rentat decervell i em va convèncer per con-tinuar.

No deuria ser el primer que hianava.

Suposo que no. Gràcies a ell vaigacabar, i ara n'estic molt content.

I què el va decidir a dedicar-sea la política?

El 1995 vaig estar uns mesossense feina i com que coincidienamb la campanya electoral, vaigdir-me: aniràs a donar un cop dema als socialistes.

Ja tenia relació amb el PSC?Gens ni mica. Seguia la política

com a lector de premsa, m'inte-ressava, però no hi estava implicat.Dedicava el temps a altres coses:la feina, el Club Atlètic Manresa...

I què li va agafar?De fet, jo sempre havia estat

d'esquerres, per tradició familiar.I aquell era un moment horrorós

per als socialistes, en els darrersanys de Felipe González, amb totsels afers de corrupció... Potseraixò em va empènyer. També deu-ria ser curiositat. Em van donaruna feina que em va enganxar: unacampanya de trucades telefòni-ques. Em van servir per parlaramb gent que ho vivia amb mol-ta intensitat, que ens donava moltsànims.

També en deuria trobar deltipus contrari.

Amb prou feines. La gent ésmolt correcta.

El 1999 en Jordi Valls el convi-da a anar a la seva llista. Li va dirper què?

No m'ho va dir. Suposo que nohi havia tanta gent titulada, i ambla meva experiència, a l’abast. Vaigentrar a mig mandat, quan va ple-gar en Teixeiro, i em va nomenarregidor de Presidència. Em va dir:«no pateixis, estaràs al meu costati no et cremaré amb coses com-plicades». Després no va ser així:em van tocar afers com la casa de

Sant Domènec ocupada amb mo-tiu de la guerra d'Iraq, i em va to-car anar a exigir, per exemple,que traguessin una gran foto delregidor Javaloyes que havien pen-jat a la façana (quan aquest regi-dor havia votat contra la guerra).Va ser una situació tensa.

Li van fer cas?En aquell moment, no. Hi havia

un munt d'okupes que no eren deManresa, i que manaven.

El regidor de Presidència és elcap dels llauners?

És el que vulgui ser i el que li dei-xi ser l'alcalde. Era el que anava aactes públics en nom de l'alcalde,però també a desembussar pro-blemes.

Va ser regidor fins al 2010, endiverses carteres.

He portat TIC, gent gran, poli-cia local... quan Valls va anar a laGeneralitat i Camprubí va ser al-calde, vaig assumir les feines d'a-quest: hisenda i promoció eco-nòmica, a més del que ja portava,universitats, tecnologies, innova-

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

R

P

Alain Jordà PampelonneConsultor de desenvolupament local. Aquest manresà nascut a França el 1956, teleco de carrera, ha estat deu anys regidor a l’Ajuntament deManresa, i després del darrer mandat s’ha hagut de reinventar en plena crisi. Aprofitant la seva experiència com a regidor d’Innovació, s’ofereix aracom a assessor independent a ajuntaments espanyols i americans i els recepta plans estratègics, visió dels canvis i un estil de treball cooperatiu

Tothom té el que es mereix?No.Millor qualitat, pitjor defecte?Qualitat, la persistència en allò en

què crec. Defecte, preocupar-memassa del que pensen els altres.

Quina part del seu cos li agradamenys?

La mica de panxa que començaa sortir.

Quants diners són un bon sou?2.000 euros.Quin llibre li hauria agradat es-

criure?Halcón, de Gary Jennings.Una obra d’art?El galata moribund.En què es considera expert?En desenvolupament local.Déu existeix?

Crec que no.Què s’hauria d’inventar?La manera que ningú no passés

gana.Quin personatge històric o de

ficció convidaria a sopar?Oscar Wilde.Un mite eròtic?Julia Roberts.Acabi la frase: la vida és...

Meravellosa, tot i que de vegadesens agradaria saltar-ne alguna part.

La gent, de natural, és bona, do-lenta o regular?

Bona.Tres ingredients d’un paradís?Parella, llibres i natura.Un lema per a la seva vida?Com deia Machado, «se hace

camino al andar».R

R

R

P

R

P

P

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

P

«Les ciutats que funcionen són aquelleson tothom està en línia i en col·laboració»

ELS 4 CANTONS

INSEPARABLES

I DE PAPER, EL QUE TROBA.Jordà no té objectes fetitxe. En aixòés molt pràctic. Intenta, això sí, nosortir mai sense un bolígraf a labutxaca, perquè en el moment mésinesperat sent la necessitat d’escriurealguna cosa. Per a aquests casosagafa el primer paper que troba. Sí,també tovallons o tovalloletes.

PUIGCERDÀ

Xavier Domènech

DIUMENGE

DGViure diumenge

GASTRONOMIALa riquesa de la cuina búlgaraBulgària és un país vertebrat amb diferents minories ètniques que aporten elsseus particulars tocs a una gastronomia en creixement 19

VIURE AMB ESTILLa moda jove, la més frescaEls adolescents mantenen un codi propi de vestimenta basat en la combinacióde peces a baix cost i roba curta i extravagant 18