ENVELLIMENT CIUTAT I DRETS Jornada TRANSJUS Economia ... · Font: IDESCAT: Cens de població i...

Carme Trilla i Bellart Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de

Barcelona

Barcelona, 9 d’abril de 2018

ENVELLIMENT CIUTAT I DRETS

Jornada TRANSJUS

Economia, habitatge i envelliment

“les persones grans veuen la casa com el factor més essencial per a poder desenvolupar-se i viure adequadament”

Clough R et al(2003) Homing in own Housing Lancaster ESR

2

Universitat de Barcelona

Més gent gran, una

quarta part vivint

sola, principalment

dones

Població de 65 anys i més. Àrea metropolitana de Barcelona. 1996, 2006 i 2016.

Font: Idescat, padró continu de població.

3

Població de 65 anys i més que viu sola a Barcelona. 2007-2016

Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Consolidació de la tendència al creixement

de la gent gran.

Per exemple, a l’Àrea metropolitana de

Barcelona la gent gran (65 anys i més) ha

crescut el 14,3% en deu anys i el 31,5% en

vint anys:

al 1996 hi havia 479.696 persones (el 16,4%

de la població),

l’any 2006 ja n’hi havia 552.033 (el 17,5%) i

l’any 2016 s’ha arribat a 630.792 persones

(el 19,5%).

Importància de la gent gran que viu sola,

amb un perfil majoritàriament femení.

Per exemple, a Barcelona l’any 2016 un

25,6% de la gent gran viu sola: 89.007

persones.

I d’aquestes llars, més de tres quartes parts

són de dones: 68.379, el 77%.

I. Les necessitats d’habitatge: persones i llars

En estudi les

tendències de

les condicions

d’habitatge de

la gent gran

3


4

La inèrcia de l’estructura: envelliment i reemplaçament generacional *

“Si l’any 1981 un de cada quatre residents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona:tenia menys de

15 anys i només un de cada 10 era major de 65 anys, tres dècades més tard el pes dels

menors se situava en el 14% i el dels majors augmentava fins el 18%. En tres dècades la

població infantil s’ha reduït en 325 mil persones i la de majors de 65 anys s’ha

incrementat en una mica més d’un quart de milió. “

“La combinació de generacions plenes i migracions explica que actualment els majors efectius

de població, entre 50 i 60 mil persones en cada edat, es localitzin dels 30 als 44 anys. Són les

persones que protagonitzaran la propera gran transformació: la “maduració” de la piràmide

de l’AMB a mig termini”.

“Als propers anys, en un context d’aprofundiment en les millores en la mortalitat, és força

previsible una acceleració en el ritme de creixement de la població major de l’AMB i,

especialment, del col·lectiu dels més grans”.

“L’edat mitjana dels habitants de la ciutat de Barcelona ha passat dels 36,9 als 44,0 anys entre

1981 i 2011, mentre que la dels residents a la resta de l’Àrea metropolitana ha augmentat dels

30,3 als 40,4 anys.”

* Andreu Domingo i Amand Blanes, Centre d’Estudis Demogràfics. Treball per a la revisió del Pla Estratègic Metropolità. 2014


Projecció de la població de Catalunya per trams d’edats. 2015-2050

Font: IDESCAT. Projeccions de població , per escenaris de població I grups d’edat.

5


6

Les projeccions de població a l’horitzó 2031 *

“La gent gran, de 65 i més anys, veurà incrementar els seus efectius en els

propers divuit anys en prop de 147 mil persones segons l’escenari de referència,

passant del 18,7 al 23,3% de la població.

Aquest augment dels efectius de persones majors es veurà acompanyat per una

intensificació en el procés de “sobreenvelliment” de la seva estructura interna.

Així:

la població de 65 a 84 anys tindrà un creixement relatiu del 20% entre

2013 i 2031,

mentre que la població de 85 i més anys augmentarà en un 50%.”



Situació econòmica i tinença de l’habitatge

Una de les conseqüències més alarmants del deteriorament de la situació

econòmica dels darrers anys ha estat el progressiu increment del

nombre de famílies que no poden fer front adequadament al pagament

dels seus préstecs hipotecaris o dels seus lloguers i es troben

finalment davant del desallotjament dels seus habitatges.

Des de l’any 2013 fins al 2017, a Catalunya s’han produït 71.000

llançaments (prop de 200.000 persones)

23.000 d’hipoteques (32%)

48.000 de lloguers (68%)

Font: “Efectos de la crisis en los órganos judiciales”. Consejo General del Poder Judicial. Març 2018.

7


8

Situació econòmica i tinença de l’habitatge

La situació d’Espanya i de Catalunya compta amb un avantatge

relatiu, a l’hora de sospesar l’esforç de les llars per fer front a

l’habitatge.

Molts propietaris dels habitatges, ho van començar a ser fa molt de

temps i això determina que el percentatge de llars amb l’habitatge

totalment pagat sigui dels més elevats de la UE15.

En efecte, Catalunya i Espanya figuren entre els països amb

més propietaris amb l’habitatge totalment pagat: 42% i 46%,

respectivament.

No obstant això, cal tenir present la tendència descendent de la

població amb l’habitatge totalment pagat.


9

Si a aquesta component li afegim la menor proporció relativa

respecte d’Europa de persones que viuen en habitatges de

lloguer, constatem que

Tant Catalunya com Espanya figuren entre els països amb

menor quantitat de llars que paguen pel seu habitatge:

54% i 48,7%, respectivament, cosa que contrasta

fortament amb el 91% dels Països Baixos, o el 85% de

Dinamarca i Suècia.


10

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

Paï

sos

Bai

xos

Din

amar

ca

Suè

cia

Re

gne

Un

it

Fin

làn

dia

Bè

lgic

a

Àu

stri

a

Fran

ça

EU 1

5

Cat

alu

nya

Esp

anya

Po

rtu

gal

Itàl

ia

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Itàl

ia

Po

rtu

gal

Esp

anya

Cat

alu

nya

EU 1

5

Fran

ça

Àu

stri

a

Bè

lgic

a

Fin

làn

dia

Re

gne

Un

it

Suè

cia

Din

amar

ca

Paï

sos

Bai

xos

Població que paga per l’habitatge Percentatge sobre el total de població. 2010

Propietaris amb l’habitatge pagat Percentatge sobre el total de població. 2010

Font: Eurostat 2010, per Espanya i Catalunya, Cens de Població i Habitatge 2011, INE. Per Espanya i Catalunya, els "Propietaris” inclouen “l'Habitatge propi per herència o donació".


Un descens de les

llars que tenen

l’habitatge totalment

pagat

Percentatge de llars que viuen en habitatges en propietat totalment pagats. Per àmbits territorials. 1991-2011

Descens de les llars que tenen el seu

habitatge totalment pagat.

Entre el 1991 i el 2011 ha disminuït el nombre

de llars que tenen l’habitatge totalment pagat:

a Barcelona s’ha passat del 47,7% al

37,6%;

a la resta de l’Àrea metropolitana del 60,2%

al 38,8%;

i a la resta de la demarcació del 54,8% al

33%.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Barcelona AMB sense Barcelona Demarcació sense AMB

1991 2001 2011

Variació en les xifres

i en els tipus

d’habitatges buits

Els habitatges buits del Cens del 2011 es

demostren molt poc exactes a la gran majoria

de municipis que han volgut aprofundir en

aquest tema.

En els darrers anys s’hi han afegit els

habitatges buits en mans d’entitats

financeres i grans tenidors, els quals,

d’acord amb el Registre que en té la

Generalitat, l’any 2016 serien 24.664 a la

Demarcació de Barcelona

En estudi l’evolució de

l’estructura i concentració

de la propietat. Entrada de

nous inversors institucionals

En estudi lles metodologies

d’anàlisi del parc buit i de

les ocupacions d’habitatges

sense títol habilitant

Font: Idescat, Cens de població i habitatges, 1991, 2001 i 2011

.

L’any 2016, a la ciutat de Barcelona,

un 13,6% dels propietaris d’habitatges són

persones jurídiques;

un 81,6 % són persones físiques locals;

i un 2,5%, persones físiques estrangeres

L’estructura de la

propietat

II. Parc d’habitatge

11


II. Parc d’habitatge

Creixement del parc

de lloguer a tots els

àmbits fins a 2011

Evolució del règim de lloguer detallat a l’Àrea metropolitana de Barcelona, 1990-2011 (%població de 16 anys i

més)

Font: IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 1995 i 2000.

Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006 i 2011. INE i

Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016.

Segons els Censos de població i habitatge,

entre els anys 2001 i 2011, el parc

d’habitatges de lloguer ha passat :

A Barcelona, del 28,5% al 30%

A la resta de l’AMB, del 12% al 16%

A la resta de la Demarcació, del 12,5% al

15,3%

A partir de 2011,

tendència a la baixa

de la població de 16

anys i més que viu

de lloguer Després de deu anys d’increment, el parc

de lloguer perd pes en els darrers cinc

anys

Segons l’ECV, la població de 16 anys i més

que viu en règim de lloguer a l’Àrea

metropolitana de Barcelona havia arribat a

un màxim del 28,2% l’any 2011, i s’ha

reduït fins al 19,3% l’any 2016.

El lloguer a curt termini també perd pes

després de dues dècades de creixement.

L’any 1990 tan sols un 2,8% de la població de

l’Àrea metropolitana de Barcelona vivia en un

habitatge en règim de lloguer a termini. L’any

2011 havia arribat a un màxim del 24,7%. I

l’any 2016 ha disminuït fins el 17,4%.

El lloguer indefinit continua la seva

tendència descendent fins a la pràctica

extinció.

De l’any 1990 a l’any 2016 la població que viu

de lloguer a l’Àrea metropolitana de Barcelona

ha caigut del 23,1% a tan sols el 2%.

23,1%

19,3%

11,2%

7,6%

3,5% 2,0% 2,8% 2,7%

4,4%

10,9%

24,7%

17,4%

25,9%

22,0%

15,6%

18,6%

28,2%

19,3%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

1.9

90

1.9

91

1.9

92

1.9

93

1.9

94

1.9

95

1.9

96

1.9

97

1.9

98

1.9

99

2.0

00

2.0

01

2.0

02

2.0

03

2.0

04

2.0

05

2.0

06

2.0

07

2.0

08

2.0

09

2.0

10

2.0

11

2.0

12

2.0

13

2.0

14

2.0

15

2.0

16

Lloguer indefinit* Lloguer a terminis* Total lloguer

12


13

De cara a entendre la situació residencial de les persones grans avui i

en el futur immediat és important veure quin pes té sobre aquestes

llars el pagament de l’habitatge.

Font: IDESCAT: Cens de població i habitatge 2011. Habitatges principals per règim de tinença i

edat mitjana de la llar.

Pagament de l’habitatge segons edat mitjana de les llars


de 45 a 65 anys més de 65 anys Mitjana total

Habitatge totalment pagat 59,3% 78,4% 42,0%

Habitatge amb pagaments pendents 35,6% 17,4% 53,8%

Habitatge de compra amb

pagaments pendents 22,7% 5,5% 34,0%

Habitatge de lloguer 13,0% 11,9% 19,8%

14






Llars de més de 65 anys

Llars entre 45 i 65 anys



15


16

590.000 llars estan formades per persones que tenen una edat mitjana de

més de 65 anys, és a dir, el 20% del total de Catalunya.

489.000 tenen l’habitatge totalment pagat, és a dir el 78,4%. (mitjana de Catalunya: 42%)

127.400 estan pagant pel seu habitatge, és a dir, el 17,4%, (mitjana de Catalunya: 54%)

32.300 estan pagant un habitatge de compra, és a dir el 5,5%, (mitjana de Catalunya: 34%)

PRESENT: Les llars que tenen avui més de 65 anys




17

De la mateixa manera que és avui acceptat el paper amortidor dels

efectes de la crisi que juga l’estructura familiarista del nostre país -és a

dir que el coixí econòmic i de suport afectiu de la família està cobrint en molt

bona mesura les mancances del sector públic per atendre les necessitats i els

drets més bàsics de la població

Així també, el percentatge important de llars amb l’habitatge pagat

contribueix a fer més lleugera la incidència de l’atur, per a les pròpies

llars que hi viuen i per a aquelles, vinculades a elles per llaços de

parentiu, que es troben en situació d’haver de deixar el seu habitatge per

no poder fer front al cost, o bé ja l’han perdut.

Especialment certa ha estat aquesta constatació pel que fa a les llars de

més de 65 anys durant la crisi recent a Catalunya.


Servei de mediació de l’habitatge de Càritas Diocesana de

Barcelona

% Llars ateses segons edat de la persona de referència

18


Càritas Diocesana de Barcelona

% persones ateses segons edat 2013

19


20

EL FUTUR: Les llars que tenen avui entre 45 i 65 anys

674.000 llars de Catalunya són encapçalades per persones d’entre 45 i 65 anys, és a dir, el 23% del total de Catalunya.

400.000 tenen l’habitatge totalment pagat, és a dir el 60%. (mitjana de Catalunya: 42%)

274.000 estan pagant pel seu habitatge, és a dir, el 35,6%. (mitjana de Catalunya: 54%)

150.000 estan pagant un habitatge de compra, és a dir el 23%. (mitjana de Catalunya: 34%)




Previsions de futur en el pagament de l’habitatge de les llars de

persones grans

Entre els anys 2015 i 2030, la població de més de 65 anys serà de 1.780.000 persones i passarà de suposar el 18% al 23,5% del total de Catalunya, amb un augment absolut de 220.000 persones*.

Si no hi haguessin finalitzacions en els pagaments dels préstecs hipotecaris, en els propers 15 anys les llars de més de 65 anys que estarien pagant un habitatge de compra, passarien de 32.000 a 135.000 (un 370% més).

Les llars entre 45 i 65 anys que han patit desnonaments dels seus habitatges arribarien a l’edat de jubilació en condicions residencials precàries.

I, a mesura que vagin acabant els contractes de lloguer regits per les lleis d’arrendaments que asseguraven permanència i control de rendes, els llogaters que arribarien a edats superiors als 65 anys, serien uns 87.000 i es trobarien amb contractes de curta durada i no blindats front a les pujades del preus del mercat immobiliari.

21


22

Taxa de sobreesforç en l’habitatge de lloguer de mercat,

comparada a diversos països europeus. 2016

Font: EU-SÌLC. Taxa de sobreesforç: percentatge de llars que destinen més del

40% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge i dels subministraments (aigua,

llum i gas)


23

Taxa de sobreesforç en l’habitatge per a persones de més

de 65 anys, comparada a diversos països europeus.

2016

Font: EU-SÌLC. Taxa de sobreesforç: percentatge de persones que viuen en llars

que destinen més del 40% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge i dels

subministraments (aigua, llum i gas)


24

Elements prospectius *

“Generacions amb més formació i que han accedit a un major ventall de recursos i serveis

generaran majors relacions socials i demandaran una oferta més gran de lleure i de consum.

Per tant, la planificació urbanística ha d’orientar-se a detectar i satisfer les noves

necessitats que genera aquest “envelliment actiu”: des de la gestió dels espais públics, als

equipaments i infraestructures, a les mesures per garantir la mobilitat de la gent gran, tant en

transport públic com privat.

El sobreenvelliment del col·lectiu de gent gran, degut al major increment relatiu dels

col·lectius de edat més avançada, esdevindrà un dels reptes fonamentals en el propers

anys.

Actuacions encaminades a possibilitar una vellesa activa, cal complementar-les amb

mesures destinades a cobrir les necessitats de prestació de serveis i d’atenció a les

persones quan apareixen ja les situacions de dependència lligades a limitacions per a la

realització d’activitats de la vida diària en les edats més avançades”.



25

Elements prospectius *

“Els nivells d’atur, especialment el de llarga durada, entre la població de 50 a

64 anys han repercutit sobre la seva capacitat d’estalvi i provocaran també una

reducció de la seva pensió de jubilació, a l’interrompre la vida laboral.

L’allargament de la crisi pot tenir en el futur efectes devastadors sobre la

família com a estructura refugi a la crisi econòmica, al temps que les

transformacions en les pròpies formes de convivència derivaran en estructures

familiars més reduïdes i, per tant, en menors xarxes de solidaritat familiar.”



26

Objectius estratègics demogràfics per a un PDU Metropolità *

“La gent gran del demà demandarà, i exigirà, més serveis i un entorn més adequat a les seves

aspiracions i necessitats, al temps que previsiblement desitjaran un major protagonisme en la

presa de decisions i una major participació social.

Per tant, cal formular mecanismes –de tipus participatiu o associatiu- que permetin

detectar i anticipar-se a les noves demandes d’aquest col·lectiu en aspectes

concrets, i molt lligats a la planificació urbanística, com els espais públics o la

mobilitat.

Les polítiques encaminades a afavorir i possibilitar un “envelliment actiu” caldrà

complementar-les, en un context de creixent sobreenvelliment de la població, d’aquelles

de tipus més assistencial i de prestació de serveis, més necessàries si considerem que

en el futur les xarxes familiars seran més reduïdes i febles.

A més, cal monitoritzar l’impacte que tindrà la crisi econòmica sobre el recursos materials

–pensions i estalvis- i les condicions de vida –habitatge- de les generacions que als

propers anys arribaran a les edats de jubilació”.



Propostes de futur

L’augment en el nombre de persones i de llars de més de 65 anys previst per als propers 15 anys demana una anàlisi rigorosa de les previsions residencials en les que es trobaran.

Caldria per això conèixer amb el màxim detall:

El nombre de llars que han estat desnonades, tant d’habitatges de compra com de lloguer i que es trobaran en edats de jubilació en els propers 15 anys.

Les condicions residencials que actualment tenen aquestes llars

El nombre de llars que seguirà amb pagaments de préstecs hipotecaris quan arribi a la jubilació.

El nombre de llars que amb edats superiors als 65 anys estaran en contractes de lloguer no blindats.

Tot això creuat amb els ingressos de què disposaran aquestes llars, per tal de poder determinar l’esforç en el pagament de l’habitatge que hauran de realitzar.

Les condicions físiques dels habitatges de les persones grans.

27


Propostes de futur

L’augment en el nombre de persones i de llars de més de 65 anys previst per als propers 15 anys demana l’articulació de polítiques d’habitatge que donin seguretat en la permanència en la llar mentre la llar hi vulgui seguir vivint

Caldria per això:

Ajustar les polítiques d’ajuts al pagament del lloguer preveient l’important increment que hauran de tenir si es volen evitar desnonaments de llars de persones grans.

Fomentar les polítiques de rehabilitació i adaptació dels habitatges per fer-los eficients energèticament i accessibles, si es vol assegurar la possibilitat de seguir residint sense caure en la pobresa energètica i en la impossibilitat de mobilitat.

Promoure noves promocions públiques o socials d’habitatges de lloguer per a gent gran o mixtes però amb participació de persones grans, en zones urbanes properes als llocs de residència de llars que no poden seguir vivint en els seus habitatges per raons econòmiques o de deficiències estructurals.

Preveure ajuts per al pagament d’hipoteques per als casos de llars compradores que encara tenen pagaments pendents i que veuran minvar els seus ingressos, si es volen evitar desnonaments de llars de persones grans.

28


Propostes de futur

L’augment en el nombre de persones i de llars de més de 65 anys previst per als propers 15 anys demana la activació de línies d’intervenció com les que es duen a terme en països més avançats en aquest camp

Caldria per això:

Desenvolupar programes pilots de suport a l’envelliment actiu i saludable a casa, com els que s’han dut a terme en diversos països europeus.

Promoure i donar suport a entorns age-friendly (AFE).

Col.laborar i participar en xarxes internacionals d’organitzacions que treballen per pressionar sobre l’agenda de la UE per a un envelliment actiu i saludable i per al llançament d’un Conveni EU per al Canvi Demogràfic que tingui com a objectiu crear el necessari marc polític i tècnic que permeti posar d’acord les autoritats locals i regionals – i altres organitzacions– de tota la UE que vulguin trobar solucions intel·ligents i innovadores basades en evidències i facilitar la creació d’un fons UE per donar suport a l’envelliment actiu i saludable i desenvolupar entorns age-friendly.

29


Propostes de futur

L’augment en el nombre de persones i de llars de més de 65 anys previst per als

propers 15 anys demana l’articulació de polítiques d’habitatge que donin

seguretat en la permanència en la llar mentre la llar hi vulgui seguir vivint

Caldria per això:

Demostrar els beneficis que totes aquestes polítiques tenen, no només

per a les persones beneficiàries, sinó també per a les administracions

públiques:

Cases i barris millors tenen un impacte mesurable en la salut i el benestar

(menors demandes de sanitat i de cura social)

Ampliar la independència i l’envelliment actiu té beneficis econòmics directes

(menor despesa pública en prestacions socials)

30

MOLTES GRÀCIES

ENVELLIMENT CIUTAT I DRETS Jornada TRANSJUS Economia ... · Font: IDESCAT: Cens de població i...

Documents

Transcript of ENVELLIMENT CIUTAT I DRETS Jornada TRANSJUS Economia ... · Font: IDESCAT: Cens de població i...