coberta lila 10/3/10 16:54 Pgina 1

Composicin

C M Y CM MY CY CMY K

LESQUERRA INDEPENDENTISTA:DE LEXTRAPARLAMENTARISMEA LHEGEMONIA

XAVIER VENDRELL

Aquesta conferncia va ser pronunciadael 28 de gener de 2010, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, per Xavier Vendrell, diputat dEsquerra al Parlament de Catalunya.

7

PRESENTAcIVicent Partal

Bona vesprada.

Fa molt temps que conec Xavier Vendrell i crec que era una ocasi magnfica de dir algunes coses so-bre ell. Crec que ens coneixem des de fa ms anys dels que voldrem reconixer, tots dos. Si no mequi-voque molt, deu ser de mitjans dels 80, quan tots dos militvem al Moviment de Defensa de la Terra, en un moment en qu lindependentisme ms aviat

8

era una matria de risc, que no tenia moltes coses de fcil i que estava molt lluny de la situaci actual. Com que hi ha altres excompanys de lMDT per ac, recordar una ancdota que alguns de vosaltres su-pose que com jo teniu gravada al cap.

Recorde un comit central o alguna cosa daque-lles tan marxistes que fiem a on es va discutir si, com a lema duna manifestaci, es posava Els ca-talans no som espanyols, i la meitat del comit va dir que aix no sentenia. Per tant, imagineu si hem corregut, duna poca en la qual pensvem que la gent ni ho entendria, a on som avui.

Amb el Xavi, i amb altre gent, ens unia ledat, ens unia el fet de treballar en rees poc favorables a lindependentisme, tots dos, no rem precisament de la Catalunya profunda, i ens unien moltes inquie-tuds no noms poltiques.

9

Durant un anys, quan jo ja vivia a Barcelona i hi ha altres companys per ac que van participar tamb en aquell invent el Xavier Vendrell es va inventar una empresa, ja aleshores, que comercialitzava pro-ductes etiquetats en catal. I com que jo tenia un or-dinador i aleshores tampoc nhi havia tants venia a casa i a les nits, em sembla que una volta al mes o al trimestre, ens passvem tota la nit fent el catleg daquells productes.

Motiu pel qual quan alg em parla de lextraordin-ria capacitat de treball del Xavier Vendrell, i cite per-qu, entre cometes, ho he vist en algun titular de diari, a mi no mestranya gens en absolut. El conec perfectament, i la meua dona, lAssumpci, encara recorda que no hi havia manera de fer-lo fora de casa, fins que la revista no quedava exactament b, com havia de quedar. Amb un perfeccionisme ab-solutament notable, que crec que lha caracteritzat molt durant estos anys.

10

De fet en Vendrell s un home del qual s fcil fer-ne caricatures, i vull dir que a mi me molesten molt la majoria delles. Me molesten molt, perqu pre-senten un personatge que igual t una part de real, per que sempre, sempre, quan el presenten com el presenten, s molt incomplet. El Xavi, des que jo el conec i fa molts anys que el conec, no li conec un altre inters que la independncia daquest pas. I aix hi ha qui ho intenta dissimular, forant la cari-catura per deixar-lo irreconeixible.

Evidentment, s pblic i notori, passats els anys, que no sempre hem estat dacord. Jo s que, de vegades, crtiques meues o actituds que he pres a ell no li han agradat, i viceversa. Per precisament per aix, quan em va demanar: Vols presentar-me aquest acte? Li vaig dir immediatament que s. Perqu, el que vull sobretot jo, hui ac, s retre testimoni damistat i de respecte. Cap a un patriota, del qual puc discrepar en moltes coses, per del qual i aix ell ho sap per-

11

fectament no discrepar mai en all que s fona-mental. I vull fer-ho especialment avui, perqu crec que estem vivint un moment molt, molt, molt impor-tant, molt transcendental per al futur del pas.

Des daquell MDT antic fins avui, all que era un somni est a un pas de convertir-se en realitat. No-saltres ara podem ser independents quan vulguem, perqu per primera vegada noms depenem de no-saltres. I noms depenem, sobretot, de la capacitat de la nostra classe poltica, de gent com el Xavier, per fer possible que aix siga aix. I precisament per aix, la meva obsessi des de fa temps, i magra-daria que fra una obsessi de molta ms gent, s afegir ms gent, sumar ms gent, crixer, fer crixer, fer crixer, fer crixer.

Jo crec que ara no s lhora de revengismes, jo crec que ara no s el moment de recordar que una nit vas fer no-se-qu o que un dia vas dir no-s-quan-

12

tos. Jo crec que aix, avui en dia, amb tota la feina tan transcendental que tenim al davant, simplement s una absurditat. Jo crec que ara s lhora, sobre-tot, de fer pinya.

La independncia, per si alg no ho t clar, no laconseguirem perqu els qui fins avui han gesti-onat lindependentisme fracassen. La independn-cia laconseguirem si als que fins avui han gestionat lindependentisme sels sumen encara molts ms in-dependentistes. I jo crec que, des de la crtica, des de la discrepncia o des de, simplement, el suport i lentusiasme, hem de dir molt clar que el revengis-me no porta enlloc i que aquest s un treball al qual estem convocats tots.

Cadasc des del nostre lloc, cadasc fent el que fem, per sabent que, per damunt de tot, hi ha unes coses que ens uneixen i uns objectius que tots hem de tindre en com. I en eixe marc, s essencial es-

13

coltar, ms que mai. Jo crec que ara s un moment en el qual, sobretot als poltics que ens poden portar a la llibertat els hem descoltar.

I per tant el Xavi no ho sap, jo ja havia decidit vin-dre abans que em convidara, el que passa s que ara tindr una cadira millor que la que tenia previs-ta, crec que s molt important escoltar el Xavier Vendrell. Crec que s molt important perqu ell, en persona, exemplifica aix que diuen aqu: De lex-traparlamentarisme a lhegemonia. Venim de lex-traparlamentarisme i volem arribar a lhegemonia encara no estem a lhegemonia, per volem arribar a lhegemonia.

I crec que hi ha poques persones que tinguen les credencials tan clares en aquest cam. Poques per-sones que hagin viscut tan clarament totes les eta-pes daquest procs i, per tant, poques persones i el Xavier Vendrell torne a dir que s una delles a

14

les quals ens interesse escoltar per vore qu diuen i per vore quines idees tenen.

Espere, per tant, Xavier que durant lestona que es-tiguis parlant ens pugues explicar tot el que tu has fet, perqu eres part daquesta histria viva, per so-bretot com creus que hem de seguir avanant en aquells camins que somivem aviat far trenta anys.

Grcies.

15

cONfERNcIAXavier Vendrell

El 1980, ara fa trenta anys, tenien lloc les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, de la demo-crcia recuperada desprs del franquisme.

Lesquerra independentista hi arrib fragmenta-da com de costum en dues petites candidatu-res: Nacionalistes dEsquerra, encapalats per Jordi Carbonell (44.798 vots, 1,66%) i el Bloc dEsquerra dAlliberament Nacional, liderat per Llus Maria Xiri-nacs (14.077 vots, 0,52%), que la deixaren don no havia sortit mai: lextraparlamentarisme.

16

Trenta anys desprs, lesquerra independentista no noms s una fora parlamentria i de govern, sin que s la fora central de la poltica catalana, en el sentit que condiciona permanentment el debat p-blic a casa nostra introduint constantment nous te-mes a lagenda poltica del pas.

Qui sin ha posat damunt la taula el dret a decidir, el concert econmic, les balances fiscals, el dficit dinfraestructures... s Esquerra qui ha portat Cata-lunya on s. La tensi democrtica amb lEstat cre-ada arrel del debat estatutari condicionat pel primer Govern desquerres ha mogut milers de persones a organitzar ms dun centenar de consultes indepen-dentistes. El fet que lindependentisme hagi fet una persona nascuda a Espanya, president de Catalu-nya, ha perms que aquestes se celebressin en un clima dabsoluta pau social i poltica.

17

Lexitosa estratgia de lesquerra independentista del nostre partit: Esquerra ha tingut en aquests darrers trenta anys tres destacadssims noms propis

ngel Colom, Josep Huguet i Josep-Llus Carod-Rovira. Ells han estat els pares dels tres pilars del nostre discurs. Tres pilars que, junts, donen lnica resposta viable a lactitud dels diferents governs es-panyols, que sempre han intentat sotmetre el nostre pas: la construcci dun Estat propi per a la naci catalana en el si de la Uni Europea.

Ara li correspon a lactual president dEsquerra, Joan Puigcercs, la responsabilitat de construir, damunt daquests tres pilars discursius identitat, economia i integraci, el somni catal. Una naci emprene-dora i creativa, disposada a anar tan lluny com vul-gui i com sigui capa, sense que ning ms, que no siguin les dones i els homes que en formen part, pugui posar-hi lmits.

18

1. Primer pilar: lindependentisme identitari EL CoNCEPTE: EN DEFENSA DE LA LLENGUA, LA CULTURA I LA NACI CATALANES

Lindependentisme fins el 1992 era darrel bsica-ment identitria. Les persones que, al llarg de ms dun segle van incorporar-se a les diferents orga-nitzacions independentistes, ho feien moguts per la voluntat de, tal com deia el propi nom de la Crida a la Solidaritat, defensar la llengua, la cultura i la na-ci catalanes.

En cent anys lindependentisme sha organitzat en multitud dentitats, partits, plataformes: tots, des de la Federaci Democrtica Nacionalista i Estat Ca-tal, de Francesc Maci, passant pel Front Nacional de Catalunya, el Partit Socialista dAlliberament Na-cional, Independentistes dels Pasos Catalans, Na-

19

cionalistes dEsquerra, fins els milers de joves que ens incorporvem als anys 80 al Moviment de De-fensa de la Terra, la Crida, Catalunya Lliure o Es-querra, ho fiem moguts per la convicci que, lni-ca manera de preservar la nostra identitat com a poble, era assolint el reconeixement de la condici dEstat per a la nostra naci.

Tot aquest conjunt dorganitzacions estaven situa-des ideolgicament a lesquerra, abastant des de totes les variants possibles del marxisme fins a la socialdemocrcia. I, majoritriament, tenien com un dels seus eixos discursius la defensa del territori i el patrimoni natural. Per el seu valor afegit enfront dotzenes daltres opcions marxistes i socialdem-crates era lindependentisme.

20

UNS FETS (1975-1992) I UN PERSoNATGE (NGEL CoLoM)

Durant els anys 70 i 80 apareixen una muni dor-ganitzacions independentistes. No noms poltiques i socials, tamb apareixien organitzacions juvenils com Maulets, sindicals com la Coordinadora obrera Sindical, antirepresives com els Comits de Solida-ritat amb els Patriotes Catalans, i fins i tot organitza-cions armades, com el Front dAlliberament Catal o Terra Lliure. Per malgrat el seu creixement i la pro-liferaci dorganitzacions situades en aquest mbit sociopoltic, lesquerra independentista continuava sent extraparlamentria.

Lespai sociopoltic natural de lesquerra indepen-dentista, lesquerra nacional, tenia un referent elec-toral clar: Esquerra Republicana de Catalunya. Per lEsquerra del moment, liderada per Heribert Bar-

21

rera, no era un partit independentista. De fet, no ho havia estat mai des de la seva fundaci.

Esquerra Republicana de Catalunya es cre el 1931 com a confluncia i sntesi dels tres principals cor-rents de lesquerra catalanista. Lindependentisme, representat per Estat Catal, de Francesc Maci, el republicanisme federal, representat pel Partit Repu-blic Catal, de Llus Companys, i la socialdemocr-cia representada per la gent de Lopini subtitulat Setmanari Socialista, de Joan Lluh.

Malgrat el lideratge carismtic dun independentis-ta com Francesc Maci, quan es funda Esquerra no s doctrinalment una fora independentista. Tot i aix, protagonitza els nics dos actes de sobira-nia del nostre pas des de 1714: la proclamaci de la Repblica Catalana, el 14 dabril de 1931, per part de Francesc Maci; i la proclamaci de lEstat

22

Catal, el 6 doctubre de 1934, per part de Llus Companys.

Esquerra ser la fora hegemnica de la Catalunya republicana i conservar aquesta posici a lexili, per a linterior, desprs dhaver patit amb la mxi-ma duresa la repressi franquista, va perdent fora en les noves generacions ms atretes pel marxisme i per lindependentisme.

A principis dels anys 80 Esquerra no passava pels seus millors moments. Desprs dun bon resultat assolint 14 diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, el suport al govern Pujol durant aquella primera legislatura la portaren a una situa-ci marginal, aconseguint noms 5 escons el 1984. Dos anys desprs, el 1986, perdia la representaci a les Corts Espanyoles i Barrera renunciava a conti-nuar liderant el partit.

23

El 1987, per, es produeix un fenomen que gira el rumb de lesquerra independentista. El febrer daquell any, personatges que fins aquells moments eren desconeguts pel gran pblic, per que ja eren referents per la militncia independentista, promo-uen lanomenada Crida Nacional a Esquerra Repu-blicana de Catalunya, un manifest que vol adaptar Esquerra als nous temps i convertir-la en el referent de les noves generacions independentistes.

ngel Colom i Josep-Llus Carod-Rovira lideraven aquella Crida Nacional que va comportar la incor-poraci de milers dindependentistes a Esquerra per tal de rellanar la histrica formaci en un aggior-namento del seu discurs. Al partit de Maci i Com-panys shi incorporava la jove militncia indepen-dentista sorgida del desencs de la Transici.

El desembre de 1987 Joan Puigcercs ja era secre-tari general de les Joventuts dEsquerra Republica-

24

na de Catalunya. I el 1989 ngel Colom guanyava el 16 Congrs Nacional dEsquerra, celebrat a la ciutat de Lleida.

Sota el lideratge dngel Colom lesquerra indepen-dentista viu un procs histric de digesti de la lluita armada i dincorporaci dels seus actius en la lluita pacfica i democrtica per construir una naci lliure i justa. 60 anys desprs de la seva fundaci Esquer-ra aplegava al seu si la immensa majoria de dones i homes desquerres disposats a treballar per acon-seguir un estat propi per a la nostra naci, i sim-plantava arreu dels Pasos Catalans.

I el 15 de mar de 1992, sota el lema Cap a la in-dependncia, Esquerra feia que un partit explcita-ment independentista tingus, per primera vegada, representaci parlamentria, amb 11 diputats.

25

Aquest procs de transformaci sarrodoniria amb el 18 Congrs Nacional celebrat a Vic el 1992, que incorporava als Estatuts la definici dEsquerra com a partit independentista i amb el 19 Congrs Nacional celebrat a Barcelona el 1993, que apro-vava la vigent Declaraci Ideolgica que proclama: lobtenci de la independncia de la Naci Catala-na dins lEuropa Unida constitueix un objectiu irre-nunciable.

ELS LMITS: PER GUANyAR UNA MAJoRIA SoCIAL

Els que vam viure la nit electoral del 1992, vam te-nir una sensaci dun gran triomf. I ho va ser. Per la victria real era encara molt lluny. Lindependen-tisme identitari, basat en la defensa de la llengua, la

26

cultura i la naci, shavia unit, consolidat, i tenia re-presentaci: existem. Per amb 211.000 vots, ens quedava molt per a fer. Per qu encara que fssim capaos de convncer totes aquelles persones que els preocupa la pervivncia de la nostra identitat, restarem molt lluny dassolir una majoria social.

Si b havem viscut una fita histrica en aconseguir que lesquerra independentista fos parlamentria, ben aviat ens vam adonar que amb un discurs fona-mentat nicament en la reivindicaci identitria no assolirem mai una majoria social. Calia cercar nous elements per atraure nous sectors, ja que la inde-pendncia duna naci, podem comprovar-ho fent un reps histric, noms saconsegueix amb les ar-mes o amb les urnes. I el nostre pas ha pres lopci pacfica i democrtica, la de les urnes. Per tant calia trobar una frmula que arrossegus una majoria so-cial. I alg va semblar trobar-la ben aviat.

27

2. Segon pilar: lindependentisme socioeconmic

EL CoNCEPTE: LA INDEPENDNCIAPER VIURE MILLoR

Ho sabem. Per no formava part del nostre discurs quotidi. Potser en algun moment alg utilitzava aquest recurs, per fins el 1992 el discurs era molt ms simple. Volem la independncia per preservar la nostra identitat, i era viscut com un enfrontament amb una altra identitat, lespanyola. No com una llui-ta contra lEstat o el govern espanyols, noms.

Ens sentem agredits per all forani, perqu forma-va part dun conjunt dimposicions. I volem tenir un Estat perqu s, perqu hi tenem dret. Per viem impotents com la majoria de la societat era imper-meable a aquell discurs.

28

Alg, per, feia temps que hi donava voltes, i ja en el vdeo de campanya de les eleccions del 1992 co-menava a traspuar una nova idea. Aquell vdeo re-creava una futura Catalunya independent. En aque-lla nova Catalunya shi reflectien elements de refor de la nostra identitat, per tamb shi podia intuir una millora de la qualitat de vida. Poc a poc, com el most que ens dona el millor vi, sanava macerant el que acabaria esdevenint un altre dels pilars fona-mentals dels discurs independentista: amb la inde-pendncia es viuria millor.

Si els Pasos Catalans tinguessin capacitat per a legislar, recaptar i decidir a qu destinem la totalitat dels nostres recursos, viurem millor. Si tingussim els controls dels fluxos migratoris i la capacitat de gestionar i autoritzar els permisos de residncia i la nacionalitzaci de la ciutadania catalana, fins i tot els nous vinguts viurien millor. Si des daqu pogus-

29

sim prendre les principals decisions estratgiques, a Catalunya shi viuria millor.

UNS FETS (1992-1998) I UN PERSoNATGE (JoSEP HUGUET)

Si ja durant la campanya del mar daquell any Es-querra havia comenat a utilitzar algun element so-cioeconmic en el seu discurs, va ser el desembre de 1992 quan vam presentar en societat la primera campanya socioeconmica.

Des de final daquell any fins el 25 dabril de 1993 Esquerra desplegava un intensa i extensa campanya amb el lema Pel Concert Econmic i el sublema Espanya ens roba. Prop dun miler dactes arreu del territori amb final apotesic al Parc de la Ciutadella, amb el mting ms multitudinari de la histria moder-

30

na dEsquerra, davant de 30.000 persones, amb un concert de Llus Llach i Sangtrat incls (El concert pel Concert).

De la m de Josep Huguet, Esquerra havia elabo-rat el primer lliurament duna srie de captols que van forjar el segon gran pilar dels que avui soste-nim laposta per convertir els Pasos Catalans en un Estat.

En aquesta primera campanya sinformava, de for-ma general, amb voluntat darribar a tota la pobla-ci, amb actes barri a barri, poble a poble, de linjust tracte econmic i fiscal que pateix la naci catalana. Unes dotzenes de dirigents del partit recorrem in-cansablement les comarques per informar del dife-rencial que hi ha entre all que paguem i all que rebem, de la manca dinversions de lEstat en infraes-tructures. A aquella campanya per, amb la creativi-

31

tat inesgotable den Josep Huguet, se li van anar afe-gint daltres sobre la discriminaci que suposen els peatges (no noms els de les autopistes, tamb pel que paguem en salut i educaci privades), sobre les-pai social catal o sobre el cost diferencial de la vida al nostre pas respecte a daltres territoris de lEstat.

El discurs que va anar generant lavui conseller dIn-novaci, Universitats i Empresa, ens va permetre adrear-nos a aquelles persones que, sense estar en contra de la pervivncia de la identitat nacio-nal catalana, no la veuen com a prpia, o no s el seu principal element dadhesi poltica. El resum daquest discurs el trobem en una expressi popular, que vaig sentir el 1997, en una concentraci de ve-ns del Baix Llobregat, de boca duna senyora amb accent andals adreant-se a Josep-Llus Carod-Rovira: El problema es que en Espaa el nico que se arremanga es el pueblo trabajador cataln.

32

Efectivament el nostre discurs havia comenat a quallar i, a poc a poc, anirem constatant que homes i dones que mai se sentiren atrets pel discurs de lindependentisme identitari, comenaven a escoltar i valorar el nostre discurs socioeconmic.

ELS LMITS: LA MAJoRIA ESTIMA ESPANyA

El treball dut a terme per difondre la discriminaci econmica a qu ens sotmet lEstat espanyol i la millora que comportaria disposar dEstat propi, poc a poc, comenava a donar fruits. El posicionament favorable a la independncia augmentava i el suport electoral a Esquerra tamb. A les eleccions de la tar-dor de 1995 ens havem situat amb 305.000 vots i 13 diputats al Parlament de Catalunya. El partit ana-va estructurant-se i creixent territorialment. Comen-vem a veure com sanaven incorporant al projecte

33

persones amb un perfil diferent al de la militncia de sempre de lesquerra independentista. Dones i ho-mes de cultura espanyola comenaven a apropar-se. Per el procs sintua exasperantment lent.

Malgrat la racionalitat que havia pres la nostra pro-posta i levidncia de les xifres, ens vam trobar una nova barrera: lestimaci per Espanya. Avui, agradi ms o menys, la majoria de dones i homes que vi-uen al nostre pas tenen un sentiment didentificaci, destima per Espanya. I no noms entre les perso-nes nascudes all o els seus descendents. Tres-cents anys de vinculaci, que no tothom ha viscut com a ocupaci, han fet que la majoria dels nostres connacionals se sentin vinculats, en major o menor mesura, emocionalment a Espanya. Si a aquests hi afegim tots aquells que se senten marroquins, co-lombians, romanesos o un llarg etctera dadscrip-cions nacionals, resulta que els que tenim un senti-

34

ment de vinculaci nacional, nica i exclusivament a Catalunya, estem en franca minoria. Per tant, si re-clamem la renncia als vincles emocionals que, lliu-rement, t cadasc, per tal que la seva adscripci nacional sigui noms a la del pas dacollida, a Cata-lunya, estem renunciant a ser majoria. Dit duna al-tra manera, els qui aposten per una Catalunya pura, estant renunciant a una Catalunya lliure.

3. Tercer Pilar: lindependentisme integrador

EL CoNCEPTE: PER A SER CATAL No CAL DEIXAR DE SER ESPANyoL

Sempre hem defensat la nostra voluntat de cons-truir una Catalunya lliure, per a homes i dones lliu-res. Per el nacionalisme catal ha generat rebuig perqu en el fons coartava aquesta llibertat. Les

35

mancances i febleses prpies ens portaven a posar tanques, a limitar laccs a la condici de catal. El clssic Boti, boti, boti, espanyol el qui no boti, tan corejat en les manifestacions independentistes, ex-pulsava i expulsa qualsevol que se senti espanyol i que estigui optant per posicionar-se en favor de la independncia. Us imagineu un grup de ciutadans dels Estat Units cridant boti, boti, boti, cub el qui no boti o boti, boti, boti, mexic el qui no boti? Quan un cub, mexic, salvadoreny o colombi arri-ba als EUA, esdev americ, fins hi tot abans que el govern no li reconegui legalment. Si passeges per Manhattan la diversitat s absoluta, per ning et pregunta si et sents americ. Es dna per fet que tothom ns.

s evident que Catalunya no s com els EUA, i que la nostra capacitat per integrar i incorporar sense que es vegi malmesa la cultura dacolliment no s,

36

ni de bon tros, la mateixa. Per no s menys cert que, noms amb seguretat i confiana en nosaltres mateixos, que noms duna forma desacomplexada, aconseguirem illusionar els nouvinguts en el nostre projecte nacional. I noms ho farem donant-los lli-bertat descollir.

Mirem-nos a nosaltres mateixos. Fem un exercici dempatia i posem-nos en la seva pell. Si nosaltres hagussim demigrar o exiliar-nos a laltra banda de loce, com ja van fer els nostres avis, renunciarem a sentir-nos catalans? Per molt b que els acollis-sin a Veneuela, Argentina, Brasil o Uruguai, aquells que van haver de fugir del franquisme, no van renun-ciar a sentir-se catalans i avui nestem orgullosos. Ens sembla absolutament normal i, fins hi tot lloable, que hi fundessin casals catalans, que organitzessin jocs florals, teatre, sardanes, cant coral... Molts dells hi van tenir filles i fills, van acabar sentint-se daque-lla terra, per mai van renunciar a sentir-se catalans.

37

Fins i tot, encara avui, els seus fills i nts conserven un vincle amb la nostra terra per b que, en alguns casos, ni tant sols lhan trepitjada mai.

Si entenem i dhuc lloem aquesta actitud, perqu blasmem la daquells que viuen aqu i se senten ca-talans i espanyols alhora, o catalans i ... el que vul-guin sentir-se?

Catalunya s terra de llibertat, afirmem sovint amb contundncia. Doncs b, demostrem-ho sense pors, sense condicions. Que cadasc sigui el que vulgui, no cal que ning renunci a res per a ser dels nostres.

UNS FETS (1998-2010) I UN PERSoNATGE (JoSEP-LLUS CARoD-RoVIRA)

La primera vegada que vam sentir aquest discurs ens va colpir, desorientar, descollocar. Venem de la

38

tradici del boti, boti, boti... i que de sobte alg, des de lesquerra independentista, ens etzibs all de qu per a ser catal no cal deixar de ser espanyol. Ens va deixar fora de joc. Sem fa difcil de dir, dotze anys desprs, si vaig trigar uns dies, unes setmanes o uns mesos, per el que s segur s que no va ser immediat. s per aix que no ms difcil dacceptar que, encara avui, hi hagi qui no ho ha ents. Qui no ho entn, no ho accepta, no ho admet o no ens ho pot perdonar. Per alguns independentistes de sem-pre hem esdevinguts uns tradors. Personalment es-tic disposat a suportar-ho. Per anem a pams.

Aquell discurs t el seu origen en el parlament de cloenda del 22 Congrs Nacional dEsquerra, que pronunci a Girona el juliol de 1998, laleshores se-cretari general, Josep-Llus Carod-Rovira. Possible-ment es va decidir a llenar el discurs aquell dia pel fet que el dia abans havia enterrat el seu pare, ara-gons de naixement i castellanoparlant tota la vida,

39

i aix el va esperonar anmicament a fer-ho. Per en qualsevol cas, s segur que feia temps que li dona-va moltes voltes en privat a la qesti i aquell dia va iniciar la seva reflexi en pblic. Un discurs que ha anat moldejant, enriquint i completant al llarg duna dcada llarga. Aquest ha estat el debat central del nostre partit durant aquest anys, el que ens ha fet prendre les decisions estratgiques que hem pres.

Amb errors i encerts, amb alegries i desenganys, rebent a voltes suports i daltres crtiques, les deci-sions que Esquerra, sota el lideratge de Carod, ha anat prenent des de 1998 en, ha tingut la volun-tat inequvoca dincorporar, al nostre projecte, dones i homes els vincles emocionals dels quals, no sn, noms, aquells que conformen la identitat nacional catalana. I sota aquest parmetre sha dentendre la decisi de fer Jos Montilla president de Catalunya. Un home que estima Catalunya tant com estima Es-panya. Jos Montilla i el PSC sn el referent poltic

40

de persones que, al Principat de Catalunya, tenen aquest sentiment compartit. Els seus votants, que en ocasions han arribat a 1,8 milions, manifesten sen-tir-se tant catalans com espanyols. Sense, almenys, una bona part de les persones que se senten cata-lanes i espanyoles alhora s impossible assolir una majoria social favorable a la independncia.

Davant daquesta situaci tenim dues opcions, bus-car la manera dincorporar-los o renunciar a la vict-ria. I Esquerra ha apostat per la primera. I el primer pas per aconseguir-ho s que aquests no se sen-tin rebutjats pel nostre projecte. Durant dcades el lerrouxisme havia explotat la idea que, aquells que volem construir una naci catalana potent ho volem fer marginant els catalans que se senten tamb es-panyols. Avui aquesta idea est enterrada. Desprs dhaver fet Montilla president, ning pot pensar que lesquerra independentista s excloent.

41

Els fruits positius daquesta estratgia lhem vista moltes vegades al llarg daquesta legislatura. Ahir mateix vam viure un episodi especialment emotiu en aquest sentit, quan el president Jos Montilla va de-fensar la Llei del cinema que ha de permetre poder veure les pellcules en la nostra llengua, enfrontant-se al portaveu de Ciutadans, Albert Rivera. I aix no t marxa enrere. Qualsevol independentisme que pretengui articular-se en base a un discurs etnicista, est abocat al fracs.

Fixem-nos si no en lanlisi que ens en feia alg que no ve pas de la militncia histrica a lesquerra in-dependentista com s el director del CCCB, Josep Ramoneda, en un article al diari El Pas la setmana passada: Quan en Carod va treure lindependen-tisme de larmari, en la campanya electoral que cul-minaria amb lelecci de Maragall com a President, pocs simaginaven que set anys i dues legislatures

42

de tripartit desprs la independncia shauria con-solidat plenament com a opci poltica i com a ob-jectiu assumit per una part significativa de la pobla-ci. s potser la principal paradoxa que ens ofereix el balan del tripartit. Com que la independncia s la seva bandera, Esquerra s lnica formaci del tripartit que ha collit un xit estratgic. El seu pro-jecte ha envat lescenari poltic. La independncia ha deixat de ser al terreny de lutpic per incorpo-rar-se a la llista de les opcions realment possibles. I ha obligat als altres partits, i en especial a CiU, a fer exercicis de reubicaci poltica en funci de la con-solidaci de lindependentisme.

Esquerra t a linici del segle XXI un projecte que, al Principat de Catalunya, s percebut de forma normalitzada. Pot ser compartit per una part ms o menys gran de la ciutadania, per no espanta al com de la ciutadania. La seva normalitzaci, en tot

43

cas, espanta rivals i enemics. I si avui no t un major grau de recolzament electoral no s per la manca de solidesa discursiva, sin per manca de capacitat comunicativa dEsquerra i per alguns errors come-sos en la gesti governamental, que ha desdibuixat la potncia daquest discurs i daquesta estratgia.

Per que tothom ho tingui clar. Lesquerra indepen-dentista, amb majscules, continua i continuar sent Esquerra. No hi ha hagut ms diputats ni diputades escollits en llistes independentistes en aquest pas que els que han estat escollits amb Esquerra. I en el proper Parlament de Catalunya lnic segur s que lindependentisme continuar tenint pes grcies a Esquerra. Amb ms o menys escons, Esquerra hi ser present. Daltres, encara han de demostrar el seu suport electoral.

44

ELS LMITS: UN PRoJECTE NACIoNALPoC SEDUCToR

De la m de Josep-Llus Carod-Rovira, Esquerra va aconseguir fins a 540.000 vots i 23 diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Un gran resultat, per que ens deixa, encara, lluny dob-tenir la majoria necessria per assolir la indepen-dncia. Per b que hi ha persones favorables a la independncia que voten altres partits, continuem sense ser majoria.

Davant el discurs racional, davant levidncia de les dades econmiques que demostren que, els que vi-vim a la naci catalana, amb un Estat propi tindrem ms recursos, per tant, que amb la independncia viurem millor, pot sorprendre que, malgrat aix, la ma-joria de la ciutadania no la vulgui. La resposta, massa sovint lanem a buscar en els experts demoscpics, analistes o socilegs quan la tenim molt ms a prop.

45

La resposta s evident. Per a molta gent el projec-te dEspanya s ms atractiu. Per aix no ens ha de deixar perplexos el fet que moltes persones del nostre pas que comparteixen la idea que amb la in-dependncia shi viuria millor, no la vulguin. I si no la volen, no s noms perqu estimen Espanya, sin perqu a ms lEspanya davui no s la de fa 50 anys. LEspanya davui s capa de guanyar scars a Hollywood, lEurocopa de futbol o la Copa Davis de tennis.

LEspanya davui, dins les seves limitacions, t pro-jecci internacional, els seus presidents sn rebuts pels dels EUA o Rssia, se la convida al club dels ms poderosos i se la reconeix com una democr-cia consolidada al si de la Uni Europea. Ja no fa vergonya ser espanyol. s ms, molts, sen senten orgullosos. I, davant daix, no hi podem contrapo-sar una Catalunya immobilista i que es mira el melic.

46

No, si volem seduir-los i atraurels en la construcci duna naci potent i dun pas sobir.

Ara ja els hem fet saber que no ens fa res que esti-min Espanya. Ara ens cal aconseguir que senamo-rin duna Catalunya lliure. I aquest projecte nacional ha de ser prou seductor i avui encara no ho s. Si ms no, no ho s prou per competir amb una naci consolidada com Espanya, amb una llengua i una cultura molt potents, que li donen una considerable projecci internacional. No els captivarem si, davant daquesta Espanya, hi contraposem un catalanisme negativista, pessimista, que contnuament sinterro-ga sobre ell mateix i que proclama que la llengua catalana est en extinci.

s a les nostres mans construir un projecte ms atractiu, ms alegre, ms optimista i ms creatiu. Un projecte valent i decidit, desacomplexat. Deixem de fer el ploramiques i comencem a caminar.

47

4. El somni catal

EL CoNCEPTE: UN PASVALENT I EMPRENEDoR

Lesquerra independentista t un projecte per a la totalitat de la naci catalana, tant territorialment, com culturalment, com socialment parlant; que s un projecte que neix del cor i creix amb el cap; que parteix de la voluntat subjectiva, de la illusi de mantenir viva una identitat nacional que no pretn ser millor que cap altra, com a aportaci a un mn divers, a un mosaic de cultures que fan ms ric el nostre planeta; i que es va construint i busca su-ports des duna anlisi objectiva de la realitat, duna anlisi fins i tot cientfica, amb dades que demos-tren que la independncia s un element clau per construir una societat millor.

48

Les dones i els homes que, des de lesquerra in-dependentista, volem un Estat per a la naci cata-lana, la reclamem des de la ms absoluta i sincera convicci que no hi ha altra manera de donar, als Pasos Catalans, a la seva gent, la qualitat de vida que mereixen, dacord amb el seu esfor, la seva creativitat, la seva illusi i la seva empenta individu-al i collectiva. No entenem una altra manera de ser desquerres al nostre pas. No som capaos de des-vincular la justcia social de la llibertat nacional.

Perqu aquesta justcia social sassoleix amb una bona formaci per als nostres infants i joves, amb un bon sistema de salut pblica a labast de tothom, amb una xarxa social capa datendre tothom qui ho necessiti. I tot aix requereix empreses fortes, in-novadores, creatives i internacionalitzades. I que al nostre pas hi hagi empreses potents passa perqu tinguem infraestructures viries modernes, ports i aeroports dinmics i ben connectats, i un sistema

49

financer slid i amb liquiditat. Finalment, perqu tot aix sigui possible, s necessari que pugem rein-vertir els recursos fiscals que genera en crear ms riquesa. I ning ens convencer que hi ha millor ma-nera de fer-ho que no sigui assolint un Estat propi en el si de la Uni Europea.

Aix ho entn cada cop ms gent, com sha posat de manifest amb les recents consultes per la inde-pendncia celebrades el passat 13 de setembre a Arenys de Munt i el 12 i 13 de desembre a 167 al-tres municipis del Principat. Les consultes han mar-cat un punt dinflexi en la llarga marxa de lesquer-ra independentista. Han estat un exercici impecable de maduresa democrtica, de voluntat dintegraci amb la participaci de les persones immigrades i sobretot de desacomplexament i definitiva norma-litzaci de la independncia com a objectiu poltic del nostre pas. Aquest creiem i volem que sigui el nostre horitz ms immediat, en la propera legisla-

50

tura: la celebraci duna consulta sobre el futur de Catalunya. Per una consulta organitzada ja no pas des de la societat civil sin des de les nostres insti-tucions, amb totes les de la llei.

El mn coneix de Catalunya Antoni Gaud, Salvador Dal, el FC Barcelona... I nestem orgullosos. Per creiem que les actuals generacions hem de ser ca-paces de crear quelcom que ens posicioni en el mn per mrits propis. De la mateixa manera que el mn coneix Finlndia per Nokia o Sucia per Ikea. I creiem que aix s possible si superem les barreres mentals de limmobilisme. Si deixem emergir la ca-pacitat emprenedora del nostre pas amb tot el seu talent. Si desfermem la capacitat i la imaginaci al costat de la puntualitat, el rigor, la bona organitzaci i la feina ben feta. Des dels nostres valors morals; la solidaritat, el respecte per la diversitat, la llibertat de pensament i lhonestedat. I avui cal fer incs en lho-nestedat, perqu s un valor que ha quedat qesti-

51

onat pels casos de corrupci, per al que no podem renunciar-hi, perqu unes quantes pomes podrides no poden malmetren el cistell sencer.

Catalunya t prou actius per construir una naci modlica tan socialment com econmicament. I his-tricament ho hem demostrat. Vam ser dels primers pasos dEuropa a fer la revoluci industrial. I ho vam ser sense carb, ni ferro ni cot. Hem estat capaos danar incorporant, onada rere onada, milers de per-sones arribades darreu del mn des de temps im-memorials, enriquint-nos amb les seves aportacions, no pas rebutjant-les.

Ara toca incorporar la gent de la darrera onada. Un mili i mig de persones arribades en poc ms de deu anys. I al mateix temps toca posicionar les nos-tres empreses enmig duna crisi i en un mn globa-litzat. I ho farem, aquesta segona revoluci industrial la farem sense gas, urani ni petroli. Reconvertirem

52

les nostres empreses, per hem de ser capaos de fer les reformes estructurals necessries i fer via sense el llast que representa Espanya, amb un mo-del econmic contraposat al dels Pasos Catalans.

Per per a fer aix, el nostre pas ha de ser valent i decidit. No pot dubtar, ha de prendre un rumb i se-guir-lo fins al final. I el pas noms agafar un rumb clar si t un lideratge clar.

EL NoU LIDERATGE: JoAN PUIGCERCS

Avui, una bona part de la societat catalana se sent desorientada, desillusionada i, finalment, decapita-da. Sense un cap clar, sense direcci.

La majoria de dones i homes del nostre pas aniri-en a dormir ms tranquils si tinguessin la sensaci que hi ha alg que dirigeix i sap on va. Si tinguessin

53

un referent clar, que sap on vol anar, i que tindr la valentia danar-hi. Catalunya necessita un lideratge honest i auster, valent i emprenedor. Un lder que estimi la seva gent, treballador i preparat.

Un lderatge honest i auster

En poltica s molt difcil ser honest si no ets aus-ter. Malgrat el qu algunes persones puguin pensar, la poltica s una feina molt mal pagada. Qualsevol dirigent que en lempresa privada gestiona un pres-supost del tamany del dun departament del Govern, guanya deu vegades ms que el mxim respon-sable daquell departament. Per la qual cosa mol-ta gent tendeix a pensar que la persona que pren aquesta responsabilitat per aquest sou o b s un inepte (que a lempresa privada ning el voldria), o s poc honest (i confia a compensar els ingressos a cop de comissi). Ni una cosa ni laltra, la immensa majoria s gent capa i honesta. En aquest darrer

54

cas prefereixo tenir la garantia que la persona en qesti s duna austeritat infinita. Em costa creure que alg que t la necessitat vital de gaudir i lluir la riquesa, ser capa de no fer servir els ressorts del poder per al lucre personal. Deixeu-me doncs, en aquest terreny, i ara que s un tema dactualitat, ser exigent: vull un dirigent honest i com a garantia, a ms, auster.

Un lder que estimi la gent

Vint-i-cinc anys dimplicaci en la poltica mha per-ms conixer, dins i fora del meu partit, poltics de tota mena. Com en tots els mbits de la vida, hi ha de tot i fora. Si alg em demans com ha de ser un conseller li plantejaria una srie de caractersti-ques; si em preguntessin per un lder de partit lin proposaria unes altres. Per ser president dun pas crec que s imprescindible estimar la gent. Than de preocupar els problemes de la teva gent, no nhi

55

ha prou de fer-ho veure. Than dinteressar de deb. I aix no es pren ni es dna. Es t o no es t. No pot ser que tavorreixi una reuni amb botiguers que texpliquen els seus problemes; no et pot fer mandra anar a la universitat per escoltar quins sn els mal-decaps dels estudiants o dels seus professors. No tha de fer por danar a una assemblea de pagesos o de treballadors duna fbrica per compartir les se-ves preocupacions.

I Catalunya necessita un lder aix, que parli amb la seva gent, que sels escolti, que es faci seus els pro-blemes de la ciutadania i que indiqui al seu equip quines gestions ha de fer per a solucionar-les.

Un lder treballador i preparat

El president no pot ser un expert en tots els m-bits. Fins i tot pot no ser un expert en cap mbit. En tot cas ha de tenir un equip amb gent experta en

56

cada mbit. El que s que s condici necessria per ser un bon dirigent dun pas s tenir criteri en tots els mbits. I aix vol dir tenir una gran capacitat per copsar conceptes i retenir-los. Vol dir estar dispo-sat a dedicar moltes hores a documentar-te sobre cada gran tema que afecti la quotidianitat de la teva gent. Vol dir, en definitiva, estar disposat a renunciar a moltes coses que tagraden i a moltes hores amb la gent que ms testimes, per dedicar-les al pas.

Un lderatge valent i emprenedor

Finalment, per treure aquest pas de latzucac on es troba, cal que qui el dirigeixi no tingui por de perdre. No pot ser un inconscient capa de llenar el pas per camins que el puguin dur al desastre. Per no li ha de fer por la derrota personal. Cal alg disposat a arriscar-se. Cal alg que no prengui les decisions en funci del qu li diuen les enquestes sobre la seva popularitat. Cal un dirigent que no li tremolin

57

les cames per un titular dun diari en contra seva o per un comentari de qualsevol indocumentat en una tertlia radiofnica matinal.

La naci catalana requereix reformes estructurals urgents: en els sistemes de producci; en els usos energtics i en la prpia generaci de lenergia; en les relacions laborals entre treballadors i empresa-ris; en lestructura de la funci pblica; en el siste-ma bancari, en leducatiu o en el sanitari. Cal posar damunt la taula un seguit de qestions que de ben segur aixecaran butllofes. Especialment entre els immobilistes, que en sn molts.

Per qui vulgui tirar endavant haur de ser capa dignorar alguns sindicalistes immobilistes que es neguen a fer una transformaci a fons per por a qu es qestioni el seu paper i haur daliar-se amb els sindicalistes emprenedors conscients que cal fer canvis a fons en les empreses i ells hi tenen un

58

paper clau. Qui vulgui liderar el ressorgiment de Ca-talunya shaur denfrontar amb els empresaris que han preferit pagar comissions a poltics corruptes, enlloc dinnovar i demostrar que sn els millors com han fet daltres empresaris valents i emprenedors.

El somni s possible

Catalunya ha de reaccionar i tamb ha de ser am-biciosa. No pot conformar-se amb ms del mateix, perqu continuar com fins ara, en fase letrgica, noms porta a la submissi nacional i al trenca-ment social. Esquerra ha estat capa de trobar a cada moment histric, el lideratge adequat: Maci, Companys, Irla, Tarradellas, Barrera, Colom, Carod... I ara tamb ho hem sabut fer.

Joan Puigcercs s avui la sntesi dels tres pilars de lesquerra independentista. Sha forjat i ha participat

59

en la construcci de cadascun daquests tres pilars. Des de la seva jove militncia a Independentistes dels Pasos Catalans i la Crida, passant pel liderat-ge de les JERC, fins a esdevenir el mxim dirigent de lindependentisme catal.

En Joan surt a larena en un moment que ell sap que no s fcil ni per al pas, ni tampoc per al nos-tre partit. Inicia aquesta etapa disposat a continu-ar escoltant i parlant amb milers de persones amb les quals est elaborant el full de ruta del qu vo-lem que sigui la nova Catalunya. I ho fem des de la decisi de voler estar al capdavant del nostre pas si podem condicionar-ne lagenda, perqu pensem que s el millor pel pas. Per amb la mateixa con-vicci si no saccepta aquest full de ruta, Esquerra, amb el seu lideratge, restar a loposici durant la propera legislatura.

60

Per estem convenuts que continuarem movent el pas cap endavant i arrosegarem CiU i PSC al dret a decidir.

Catalunya noms ser lliure el dia que ho vulguin, tamb, la majoria de les dones i els homes que, tot i viure al nostre pas, avui encara mantenen lligams sentimentals amb daltres nacions. Esquerra ha fet una proposta, lenta per segura i, fins ara, no nhem sentit cap altra. Esquerra t una persona capacita-da per liderar-la i disposada a fer-ho.

Animo tothom a afegir-shi, perqu no tinc cap dubte que guanyarem.

I si ms no, haver fet junts aquest viatge haur val-gut la pena.

coberta lila 10/3/10 16:54 Pgina 1

Composicin

C M Y CM MY CY CMY K