ere - FEEC · Cova del Toll - Avenc del Bassot - - -- Director: Alfred Montserrat i Nebot ... tarem...

$: ere - FEEC · Cova del Toll - Avenc del Bassot - - -- Director: Alfred Montserrat i Nebot ... tarem les coves del Granit i de Rujaruelo i la grallera d'ordiso. ... fractures. A continuació$
butlletí d'in~orrn8ci~Ó i relació

ere

excursionis? a de catalunya

número 33 marq 1982

d'informació i relació

espeleoleg ere - - Els artlcles proposats són publicats segons -

disponibilitat sota I'exclusiva responsabilitat

de I 'autor.

- E S P E L E ~ L E G , permet l a reproducció dels

seus artlcles sempre que s'hagi sol.licitat previament, tot fent constar l lur procedencia. -

- correspondencia: E. R. E.

ere d.l cec Paradís , l o , pral.

Telbfon 315 23 11

BARCELONA-2

equip de recerques espeleologiques centre excursionista de catalunya Diposit legal 822844 -1967 Grafiques Slm6. S. A . - Urgell, 95 bis - Barcelona-11

EDITORIAL 131

CARSTIFICACIÓ PRETERITA 1 ACTUAL A L.A VALL D'OIXDISO per Josep M5 CervellÓ i Marti Romero

AVENC DES ROSC per Josep L1. Cuevas 145

EL RETROBAMENT DE L'OBRA D'EN CELS GOMIS UN SEGLE DESPWS: L'AVENC DE SANT PERE (OLIETE, TERUEL) per J.Lloret i M. Ubach 146

AVANC DE LES EXPLORACIONS A GAMUETA per Antoni Ingles i Alfred Montserrat

NOTA SOBRF, EL GRALLER DE CASTELLET per Oleguer Escola 164

REFLEXIONANT SOBRE QUELQUES PKOBLRME S DE TOPOGRAPHIE~~ per Albert Martinez 170

AVENC CARLES SELICKE per Antoni Amenós 173

UNIÓ COVA DEL TOLL - AVENC DEL BASSOT per J. Bac i O.Esco1a 176

ACTIVITATS D 'ESTIU 179

INFORMACIÓ GENERAL 181

FULLS DE RIOSPELEOLOGIA 185

TOPOGRAFIES

Cova d 'Ordiso Avenc des Bosc Avenc de Sant Pere Avenc G-1 i G - 2 Avenc G - 3 Avenc G - 5, G - 6, G - 7 i G - 8 Avenc G - 10,G - 11,G - 14,G - 17, G - 18 Avenc G - 12, G - 22 Avenc G - 19, G - 19' i G - 20 Avenc G - 23, G - 24, G - 26 Graller de Castellet Avenc Carles Selicke Cova del Toll - Avenc del Bassot

- - --

Director: Alfred Montserrat i Nebot Comisió de Publicacions: Antoni AmenÓs i Vidal, M5 Amor Olomí Disseny grafic i compaginació: Antoni Ingles i Alcon Bescanvi: Montse Torres

Portada: Dornene cantonsi Español, 1972. Nova especie de coleop- ter (estafilinid) descobert a la cova de Wit-Tandoun, prop d'Aga- dir en l'expedició de 1'ERE al Marroc l'any 1971 i dedicada a Pe- re Cantons i Seguer, ex-membre de 1'ERE. (de ~iscelánea zoológica Español 1972) President E. R. E , : Antoni Ingles i Alcon Fresident C. E. C . : Lluis Puntis i Pujo1 Correct~r : Josep M5 CervellÓ i Torrella A

Durant aquest any s'acompleix el nostre trenta aniversari. Es una llarga historia en la qual hem tingut problemes de tot tipus dintre i fora de 1'~quip; pero malgrat aixÓ hem tingut sempre un lloc dintre de 1'~speleologia del nostrae Pafs. Si es tingués que definir la nostra tasca, podriem fer-hc) amb una sola paraula: Regu- laritat. Sempre entre els primers, per? mai amb ansia per ser els capdavanters. Es per aixó que els atacs que hem sofert, les traves que, ens han posat, no han trencat mai el fil del nostre treball dia - ri doncs sols cauen aquells que volen volar més amunt del que per - meten les seves forces.

A tots aquells que en algún moment hem tingut en contra nostre cal dir-lis que no ha estat per afany de pr~t~agonisme sino per que creiem que era el millor, sempre amb esperit crftic pero mai lluitant contra la corren* de forma aferrissada. A tots, fins i tc~t a aquells membres del nostre grup que ens han difamat de manera oberta sense voler participar en la vida de I'Equip, dediquem aquests fragrnents dels nostres Estatuts.

Art.2.- ~)E.R.E. com a successor del Pare de 1'Espeleologia Catala- na, Mn. Norbert Font i Sagué, que porta a cap les seves activitats en el si del nostre CENTRE, s'imposa la tasca de pendre part i col.laborar arnb tots els organismes la finalitat dels quals sigui afavori i coordinar de manera directa 1'Espeleologia Catalana. S'imposa també el deure de no d e - sentendre's de cap fet o activitat espeleologica que tinguin lloc dins a Catalunya. També dintre d'~ragÓ i de les Balears.

~)E.R.E. no descuida que els qui practiquen 1'Espeleologia son homec i situa en el seu just lloc una part humana que no ha de quedar mai disminuida sinó que ha de presidir totes les activitats dels socis, Tant ia línia d'actuació de 1'E.R.E. com la dels seus socis es distinguir& per llur &ti- ca i moral espeleologiques en la relació arnb els altres grups i en la forma de treball.

1) E. R,E. fntegrament dedicat a 1'Espeleologia i format per espeleolegs, defensara i portara a terme les idees i actuació que constitueixen la seva essencia per sobre de qualsevol motlle prefixat que s'hi pogués interposar. Es caracteritzara pel seu constan% dinamisme, combativitat i recta actuació.

espeleoleg 131 -

carstif icació preterita i actual I d'ordiso (alta val1 del riu ara,

pirineu central ) per Josep Mi CerveilB i Torrella

Martí Romero i Rectoret

De 1972 enqa, a re1 de l'inici de les nostres exploracions al sistema Arañonera, hem anat extenent l'area de les nostres prospeccions per tota la Val1 del riu Ara. Com a resultat d'aquesta tasca s'han explorat algunes cavitats d'un cert interes: entre altres ci- tarem les coves del Granit i de Rujaruelo i la grallera d'ordiso. Encara que no tenen cap relació en el sistema hern considerat important fer-ne treballs d'urL cert detall, intentant establir correla - cions entre elles que ajudessin a aclarir l'evolució de la carstifi cació en aquesta vall pirinenca.

Era l'estiu del 1974 que estavem absorvits en la exploració de la grallera del Turbón (T-1) quan varem ser informats que en una vall sutsidiaria de 1'Ara hi havia una cova inexplorada amb una boca rnnlt gran. 1 practicarnent només amb aquestes dades tres companys lqcalitzen la vall d'ordiso, la remunten fins una cabana, gairebé al fons de la vall, i alla descobreixen que estan totalrnent deso - rientats. Sort d'un pastor al que van poder preguntar "si por aqui cnrria alguna cueva". La resposta queUcorrer, correr, no creo que corra mucho" era ben merescuda pero va indicar on s'obria la boca inferior. Tanmateix tamklk es localitza la boca superior i alguns avencs. Un pare11 de sortides més permeten explorar-la totalrnent, pero no és fins la tardor del 1980 que ens decidim a aixecar la topografia. Posteriorment varn pujar-hi per tal d'encetar l'estudi hi drogeologic de la vall, cosa per a la cual varern prendre dades i 02 servacions de diferents tipus.

La vall d'0rdiso és una vall paral.lela a la vall d'otal, situada al nord d'aquesta i és tarnbé lateral i tributaria per la dreta de la vall del riu Ara. La grallera d'Ordiso es troba a les parts més elevades de la vall, sota els contraforts i cingleres de la "Montaña de Año" i per les seves magnituds 6s prou visible des de la confluencia dels rius Ordiso i Ara, 600 m. més aval1 de desnivell.

La seva situació geologica és prou diferent de la de la se - rra de Tendeñera que trobem irnniediatament al sud, tant pel que fa a l'estratigrafia com pel seu emplaqarnent tectonic i estructural. Les litologies presents són pissarres i calcaries paleozoiques. Els sediments rr~és antics són pissarres negres carbonoses i calca - ries negres del Silúric, escassament representades ja que tenen u- na potencia menor als 30 m. i apareixen pinqades en els plans d'en

cavalcament. Al seu damunt trobem el Dev6nic Inferior amb pissa - rres i "grauwackas" i localment caícaries compactes, ben estratifi - cades i en alguns llocs amb facies d'escullera del Devonic Mig, de gran potencia (uns 300 m.). Les pissarres del Devonic Inferior a 2 tuen com a nivells lubrificants per a les calcaries del ~evonic Mig i es troben associades als plans d'encavalcament.

Estructuralment aquesta zona forma part del mantell de Gavar nie, que esta constituit per escates de material paleozoic que jeu damunt del ~retacic que apareix en el sector de Gavarnie gracies a una finestra tectonica. Els materials devonians en els que s'exca va la val1 dOOrdiso formen, doncs, part de 1'al.locton del mantell de Gavarnie. La seva tectonica 6s complicada pels plegaments i els encavalcaments de vergencia sud, pero a més reduyda escala, si no- més considerem la cota i el riu subterrani d'ordiso, aix; no es tradueix en una complicació d'estructures sin6 que el drenatge sub - terrahi s'orienta a partir d'unes solucions de continuitat basi - ques: plans d'estratificació i fractures de direccions entrecreua- des 95 E i 167 E. La cova esta excavada en les calcaries del Devo- nic Mig i les pissarres impermeables subjacents actuen com a nivel1 de base lqcal. ,

- -

Riu subterrani

SSE

F f

H. Wensink (1962) ampliat i revisat per J.M. Cervell6 (193.1)

Ff FormaciÓ Flysch Eoce

Fg Formació Gallinera ~aleoce

Fs Formació Sa.leroi1~

Ft Formació Tozal Cretacic sup.

Fe Formacid Est.recho

D2 Devbnic mig

D, Devonlc inferior

134

135

136

Retornats sota la cascada seguim ara la direcció de les aigües. Trobem una noira saleta que com l'anterior esta en un encretiament de fractures. A continuació la volta baixa fins a 73-80 cm. del pis, encara que per pocs metres. De nou s'aixeca i ens trobem amb una ga - leria arnb unes característiques generals que esdevindran practica - ment uniformes al llarg d'uns 600 m. L'algada sera important - entre 7 i 10 m. - llevat d'un parell de llocs molt concrets on caldra rernullar-se per seguir avancant. L'amplada e's tam'2é forga regular, normalment de 2 a 3 m,, eixaniplant-se norngs per causes ben localit- zades. La galeria és una mica divagant pero ben adaptada a les estructures. Hi ha alguna desviació, poc imp2rtant. El més destaca- ble són un pare11 de rectificacions del curs del riu suposem que cercant un millor- perfil d'equilibri que encara es lluny d'assolir. Com 4s normal en una cavitat activa d'alta muntanya sóAi nombrosos els tolls, gorgs i ressalts a la galeria. En un lloc penjat varem observar uns pocs "pendants" bastant ben conservats i relacionats arnb materials sedimentaris. Més nombroses eran les empremtes de c g rrent: ben clares fins a 1-1'5 m. del pis, per a difuminar-se més am iln t .

Els darrers 300 m. de la cavitat aquestes característiques can - vien sensiblement. Sense quz oscil.li l'orientació de la galeria, a pxrtir del creuament d'aquesta amb una ben marcada fractura NNE- SSE, les dimensions augmenten bruscament. Les amplades, fins l'exterior, van dels 12 als 2 0 m. i l'alcada de la volta entre els 10 i els 30. El terra esta re3inpIert de codols i blocs mitjanament r g dats, en alguns pocs llocs recoberls, com vora la boca, per mate - rials cl&stics inés angulosos i més recents. Entre aquests materials el riu ha excavat un thalweg encara poc encaixat,cosa normal, ates l'escas desnivell d'aquest trama La valta té formes equilibrades, parabbliques.

Practicament ja a la sortida, un enfonsarnent ha obert una o- bertura vertical a l'exterior de 32 x 11 m., quasi perpendicular a la galeria per on veniem, Aquest tros, de fort pendent, fineix en una boca de 8 m, d'arnple i iIns 25 m. d'alcada. Un xic mes avall r e sorgeix l'aigua que en aquests darrers 50 m, circulava per sota dels blocs.

El desnivell maxim entre boques 6s de 113'07 m, 1 el recorregut real de 1026 "7 r n .

Les coordenades, respecte la boca snperior són;

L'escorrentia - superficial i 1 '"Ibón de Ordiso" -- -------- -

L'aigua que arriba procedent del vussant oriental de la muntanya d'Año s'acuinula en un petit estany (ibo'11) situat a la cota 2330 m., d'alla un curs recull les aigücs d'escorrentia que ciculen damunt les pissarres fins que mes avall, excava les calcaries subja - cents formant uns gran depressió carstica d'un 400 m. de llarg, per on circula fent meandres fins que a l'extrem septentrional, i en el contacte pissarres-cal~aria,~ s'engoll~ix per un polior que forma la boca superior de la cova d'0rdiso.

E l r i u s u b t e r r ~ a n i de - l a cova d ' C t r - d a

A p a r t i r d e l mjment en clut2 l r s a i g ü e s d ' a l ime i i t ac io ' cauen e n c a s c a d a p a r l a boca s u p e ~ ' i o r d e l a cova d ' o r d i s o , s 8 e s t a b l e i x e n e1 s i d e l ~ s c a l c a r i e s d e v a n i a n ~ s una c i ~ c u l a c i ó d e c a r a c t r r l l i u l - e o f l u v i a l a p a r t i r d e l g r a n c o l . lecto-1- que c o n s t i t u e i x l a c o v a , e s - t r u c t u r a d a en bona y a r t g r a c i e s a l e s f t - a c t u r e s d e d i r e c c i o - 1 s e n - t r e c r e u a d e s 095 E i 167 E . A l e s a i g u ~ s d ' i n f i l t i - a c i Ó r a p i d a , a - bocades e n massa , s ' a j u n t e n l e s px,ocedents d e l a i n f i l t i - a c i 6 ,nés l e n t a p r o v i n e n t s d e l s p l a n s d e l damunt d e l a c a v i t a t , d e l s camps d e t a s c l e r , p e t i t e s d o l i n e s i a17encs que acumul(>n neu e n ?1 s e u in t e r i o r . E l r e c o r r e g u t p e r aqucas ta ar t $ r i a d e d r e i i a t g e 6s d ' u ~ s 1 . 0 0 0 m . i e l d e s n i v e l 1 mire boques d e 113 m .

Les d i m e n s i o n s d e l a c a v i t a t i l a s e x a l o c a l i t z a c i 6 a l t i m ; - t i - i c a e n s f a n pclnsar que e s t r a c t a d 'una f'orriia f o t a n t i g a , p e r - t n n y e n t a un e s t a d i , d e c a l - s t i f ' i r a c i r í t lrp,-l irnt d * u n e s a l t r e s con - d i c i o n s c l i l n % t i y u e s m6s liurnides i d e u n r i moi- ro logia e x t e r i o r rnolt d i f e r e n t qiie l i a s s e g u r a v e n i ~ i a Inajor a r p a d 'abso-i-ci6 i li g a r a n - t i e n uns c a b a l s d ' a i g u a 1116s irnpo-t tail t 5 q u ~ e l s a c t i l a l s i en u i a s i t u a c i d h i d r o g e o l o g i c a ben d i f e r e n t , j a q u a ha p a s s a t d ' e s t a r e n 1; zona s a t u r a d a , avb l n a c i r c u l a c i ó g r a v i t a c i o n a l l l i n 3 - e . AvuL s - q u e s t a c a v i t a t podem c o n s i d e r a r clm a forma p a l e o v a r s t i c a m q l t pen - j ada r e s p e c t e e l n i v e l l d e b a s e g e n e r a l i r e a p r o f i t a d a p e r a l d r e - n a t g e d e l e s a i g ü e s d e l e s p a 1 . t ~ a l t e s d e l a v a l l . Aques ta e v o l u - c i i h a e s t a t c o n s e q ü e n c i a d e l ' a p r o f u n d i n e n t d e l a v a l l i d e l e s c a r a c t e r í s t i q u e s l i t o l h g , . l q u e c que han imped i t 1 'apl-ofundiment d e l a x a r x a s u b t e r r a n i a e n t r o b a r - s e a l l o t j a d a en iln n i v e l l c a l c a r i empaqu- ta t e n t r e l e s p i s s a r r e s q u ? li f a n d e n i v e l l s impermeab les . La c a v i t a t h a s o f e r t d i v e r s o s e p i s o d i s d e r eb l imer i t d e t r í t i c i p r e s e n t a t e r r a s s e s d e l l i m s , s o - r e s i c o d o l s e n c r o s t o n a t s a l s o s - t r e ( en una r e l a c i ó g e n e t i z a mol t i n t e r e s s a n t amb e l s " p r n d s n t s " d e l a v o l t a ) i a l e s p a r e t s . Aquest a s p s c t e s e d i - n ~ n t o l 6 g i c e s t a en f a s e d ' e s t u d i donada l a g r a n i m p o r t a n c i a que t é d e c a r a a a b o r - d a r e l s a s p e c t e s e v o l u t i u s d e l a c a v i t a t . En l e s p a r t s f i n a l s i m é s p r n p e r e s a l a boca i n f e r i o r , l a g a l e r i a 6s d e g r a n s d i m e n s i o n s i e l s p r o c e s s o s c l a s t i c , l l i g a t s a l a g e l i f r a c c i ó i a l t r e s f e n o - a e n s a n a l e g s , h a n e s t a t m r > l t i m p o r t a n t s .

La c i r c u l a c i ó s u b t e r r a n i a i superficial d e l f o n s d e l a v a l l d 'Or- d i s o

E l t o r r e n t que s u r t d e l a boca i n f e r i o r d e l a c a v i t a t , o g r a l l e r a d ' O r d i s o , p e r d a l g a d a rap idarnent g r a c i e s a l p r ,111lnciat pen - d e n t d e l s e c t o r . E l s e u c u r s s ' o r i a n t a s e g u i n t l ' e s t r a t i f i c a c i ó que a d q r l i r e i x a q u í un f ~ r t cabussament c a p e l NW. E n a r r i b a r a l f o n s d e l a v a l 1 ( 1 . 8 0 0 m . s . n , i n . ) , v o r a e 1 r e f u g i d e p a s t o r s d'Or - d i s o , s 'a j u r t a amb c i l t r e s a p o r t a c i o r i s p r o v i n e n t s d e 1 ' e s q u e r r a d e l a v a l l , a t r a v e s s a un n i v e l l p i s s a r r ó s i m p o r t a n t i q u a n excava l e s c a l c a r i e s s u b j a c e n t s t o r n a a i n f i l t r a r - s e sob tadament t o t a p r o f i - t a n t u n e s f r a c t u r e s mol t marcades d e d i r - e c c i ó ap rox imada N - S (167"). En G p o q u ~ s d r 1 )a ixa ~ n c 2 r g i a el l l i t e p i g e u q u e d a , a p a r t i r d ' a q u e s t p 1 ~ n i . c(-tmpletarnc~nt s e c , rncaiit,re la c i r c :u lac id d ' a i g ü e s e s r e a l i t z a s o t a t t i r r a . S e g u i n t r l c u i s d e l r i u c a p a v a l 1 e n s ado - nem que l e s a i g u e s t o r n e n a b r o l l a r p e r unes d i a c l a s i s que a t r a v e - s s e n q u a h i o r t n g o n a l m ~ n t e l t a l w e g , am5 l a d i r r c c i 6 N - S que l e s d e le,- p ? r d u e s dn m6s amilnt. A p a r t i r d ' a q u e s t p u n t , i amb a l g u n a

aportació subterrania més, el riu circula en superfície fins a la seva conflu&nzia amb vl riu 4ra, a una cota de 1560 m, s*n.m,

Aquestes dades que donem a continuació no tenen altre preten - si6 que el ser unes observacions puntuals realitzades per tal de caracteritzar la hidroquimica del sistema. Han estat elabnrades per I4anueli Monterde (rilrmbre de 1 ' ~ q u i ~ d 'Hidrogeologia ~ a r s t i c a f o- mat per membres de 1'Espeleo-Club de Sabadell i de 1'E.R.E. del C.E.C.) que també ha fet les analisis de laboratori.

Les dades foren preses durant el -7ovem5re del 1981, en un n o - ment de molt baixa encrgia del sistema després d'un prolongat es - tiatge. Els aforaments foren fets químicame-~t pel metode del "cabal constant", les mesures de condu~tivitat i pH foren preses "in situ" i es prengueren mostres d'aigua quz conservades en nevera fo- r e n baixades al 1abo1:atori~ sent analitzades im-nediatament. Les v a loracions de HCC- Ca++ i M ~ + + es van fer per colorimetria, les de 3 ' ~ a + i K + , per espectrometria d'emissió.

Els punts de recollida de mostres foren tres: A l'engolidor o boca superior de la cova, a la boca inferior i a les ressorgen- cies del fons de la val1 (punts 1,2,3, a l'esquema adjunt).

Vertical : 1 1 20.000 Horitzontal : 1 / 50.000

En g,eneral s'observa que la participació dels recorreguts S* terranis en el quimisme de les aigües 6s mediocre, segons es dedueix de les conductivitats de l'aigua en els diferents pilnts.

Són aigües molt poc mineralitzades amb valors que, per altra part, s6n els usuals de les fonts carstiques de la zona (a les sor - gencies doel sistema Arañonera són sensiblement més altes a conse - qüencia del major recorregut subterrani i de la complexitat de la seva estructura).

L'evolució hidroquímica que presenten de dalt de tot de la vall (punt 1) a les parts més properes a la confluencia amb el riu

. Ara (punt 3) obeeix a la dissolució de la calcaria.

Els elemsnts que augmenten les seves conoentracians al llarg dels trams subterranis són:

Altres elements tenen urts valors molt més petits, quasi a ni- ve11 de traca, que intervenen poc en la mineralització. Els seus valors tenen un caracter menys local, 6s a dir més "regional" o més poc influit pel sistema.

Tots aquest valors ens indiquen que a les parts superiors ens trobem amb una circulació d'aigües en la zona no saturada, cosa ben patent a la cova d'ordiso, que aprofita formes endocarstiques resi- duals i reciclades i una zona saturada poc important en els nivells calcaris inferiors de la vall, on hi ha una activa circulació sota el llit del riu Ordiso, organitzada a l'interior d'un estrat calca- .i. Es en aquest nivel1 o n 3s situa la carstificació actual de la vall d'Or-diso.

CONCLUSIONS

Tst el conjunt es característic del carst d'alta muntanya a on les circulacions actuals aprofiten els modelats paleocarsticS

142 espelebleg

preexistents, avui disfuncionals, que permeten a les aigües una cir culació rapida pels grans col.lectors d'elevat gradient i amb poca capacitat de retenci6 aquifera. La climatica actual i la configura ciÓ morfologica de la vall fan que la dinamica del sistema estigui en funció d'uns cabals més aviat modestos durant la major part de 1 'any .

Només amb ocasió de pluges especialment intenses o en el des glaq primaveral, grans quantitats d'aigua s 'aboquen pel ponor de la boca superior. Aquest cabals, augmentats pels provinents de les d i verses formes d'absorció situades sobre el curs subterrani, sÓn abg cats de nou a l'exterior per la grallera d'ordiso. Més aval1 part de l'air~a s4'infiltrar& de nou en el contacte amb les calcaries del nivel1 més inferior per a ressorgir en el mateix llit del riu vora la tul-va de nivel1 dels 1790 m, Només en aquests moments de carrega l'ai~ua circula lliurement Del riu e ~ i ~ i d'0rdiso. Ben freqüentment tota l'aigua és infiltrada sota terra, sent només funcional tot l'any el tram compres entre el 1.700 m. i l'aiguabarreig arnb el rilu .Ira.

Tot aixó ena fa diferenciar clarament dos episodis de carsti ficacis'. L'actu;%l i bzn visiole, com hem dit, en el fons de la vall i un representat especialment per la cova d'0rdiso. Aquest darrer episodl es evidenmevt anterior a la configuració de l'actual xarxa hidrografica, lo qual ens permet imaginar que podria s(?r

pre-glacial, a-t;esa la seva descorl;.uiÓ amb les grans f

tuals. Malgrat tf3t aquest r s un punt sensa confirmaci6 definitiva i que confiem aclarir en futurs trrballs sobre les inter-relacions carstificació-glaciarism~' a 1 'alta val1 de l'Ara.

AMINOT, A.(13'?h).- "Géochimie drs eaux d0aqGif&res karstiques. 11 Les analyses chimiques en hidrogéologie karstique". Ann. Spgléol. 29, 4 p. 461-'$83. Moulis.

BAKALOWICZ, M. (1979),- "Contribution a la geochimie des eaux a la conaissance de l'aqüfere karstique et de la kars- tificaction". Univ, Paul Sabatier. Toulouse.

3AKALOWICZ, M. , MANGIN, A. (1980). - 'IL'aqüifere karstique. Sa défi- nition, ses caracteristiques et son identificati- on". Mem. H. ser. Soc. ~601. France, no ll,p.71- 79, 9 Fig. Paris.

CERVELL6, J. M. (1981).- "Carstificació a la serra de Tendeñera ( ~ i rinnu Aragones). Estudi del sistema carstic d'Á rañoncra" . Espelehleg no 32, p. 73-107, ERE-CEC- Barcelona.

CFIOKROUNE, P., MATTAUER:M., RIOS, L.M. (1980). - "Estructu?"a de 10s Pirineos". Bol. Geol. y Min. tom 19, fasc. 1, I.G.M.E., p. 213-248. Madrid.

INSTITUTO GEOLOGICO Y MINERO DE ESPAÑA ( 19'11). - Mapa geológico de España, 1: 200.000, hoja 14. Viella 35 pp., 1 map,?~. Madrid.

INSTITUTO GEOLOGICO Y MINERO DE ESPAÑA. (1972). - Mapa geol6gico de España. 1:200.000, hoja 23 Huesca, 54 pp. 1 ma- sa. Madrid.

MANGIN, A. (19~5).- "Contribution a l'etude hydrodinamique des aqül- feres karstiques" . Tesi 3octora1, Ann. ~péléol.,

1 29, 3, p. 283-332; 29, -., p. 495-601; 3'3, 1, p. 21-124. Moulis.

SEGURET, M. (1970).- "Etude tectonique des nappes et series deco - llées de la partie centrale d u versant sud des Pyrknées. SaractGre synsedimentaire, role de la csm-resion et de la gravité". These Fac. Sc. de Montpellier. Montpellier.

SOLER SAMPERE, M. i PUIGDEFABEGAS TOMAS, !;. (19'70) . - "Lineas gene- rales de la geologia del Alto Aragón Occidental" Pirineos no 96, p. 5-20, 2 fig., 1 mapa geol.Jaca.

WENSINK, H. (1962) . - "Paleozoic of the upper Gallego and Ara Valleys Huesca prot~ince, Spanish Pyrénéesl' . Estudios Geol. V. 18, n o 1-2, p. 1-74, 2 mapes. Madrid.

per Josep Lluis Cuevas i Martinez

SITUACIO

Seguint la var17etera d'Escorca a Sa Calobra, en direcció cap a aques'., darrer purii;,hem de deixar-la en el Km. 9'700 per a remun- tar uns petits ressalts situats a m& esquerra en el sentit de la marxa. La cavitat es troba a poca distancia de la carretera, a uns 10 m. per sobre d'aquesta.

AVENC DES BOSC ESCORCA MALLORCA

TOP J L CUEVAS

DI8 OCASCUAL

ABRIL 1980

Coordenades :

Full cartografic 643 - 2 d.el I.G. C. escala 1:25.000

La cavitat presenta dues boques, essent impenetrable la més oriental a causa dels blocs que 1 'obs trueixen parcialment . L'altra boca d6na pas a un pou de petites dimensions comunicat pel seu fons amb la peca principal de la cavitat, un pou en forma de fus d'uns 5 m. de diametre maxim i de dirneLsions forca c?nstants, el fons del qual es troba a - 54 m. ocupat per clastes de petit tamany .

Podria tractar-se d'una cg vitat d'origen invers comunicada a l'exterior per unes fissures de rascler molt desenvolupades. La rnorfologia observable en tota la cavitat 6s la de corrosió emmas- carada quasi totalment per un pro cés t-econLtructiu molt desenvolu- pat i en avancat estat de decal - cificació.

HISTORIA

La cavitat va ésser explorada per primera vegada en Setmana Santa del 1980 durant una excursi6 a la Cova de Sa Campana.

Primera exploració: E.R.E. 4.4.80

d'en ce 'avenc

per Jordi Lloret i Prieto (SIE del CEA) Montserrat Ubach i Tarrés (ERE del' CEC)

RESUM

Localització, descripció, topngrafia i dades diverses sobre la "Sima de San Pedro" (~liete, Teruel). Cavitat de considerables rnagnituds ( - 104 m. de fondaria amb vertical de 91 m, i boca de 70 m. de di-arnetre) i que conté un irnportant llac en el seu fons. Co- neguda d'antic - visitada pels autors en cornpanyia d'en Toni Nubio - la el 1981 - s'esrnenta i resumeix la ressenya d'una exploració re2 litzada per en Cels Gornis el 1880, ara fa un segle, que ~ o ~ s t i t u e i x el primer tre'call pukllicat a 1'Estat espanyol on es descriu, d'una forma seriosa i detallada, una cavitat subterrania.

Cels Gomis i Mestres - Reus 1841 - Barcelona 1915 - folklo- rista, escriptor en catala i castella, rnernbre de 1'AssociaciÓ Ca- talana d'Excursions Cientffiques, predecessora del Centre Excursio nista de Catalunya i que, el 1868, prengué part activa en la Revo- lució de Setemkre i col.labor& als periodics republicans. Autor d'un bon noml-,re de llibres de text per a infants, de treballs de geografia i d'historia, poeaes populars i alguns llibres rernarca- bles . Arnb una abundcsa activitat excursionista, propia d 'ur? esperit dels qui van conformar la nostra Reneixenca, afavorida per la mobilitat constant a que l'obligaven les seves tasques d'enginyer ( J M ~ M , 1975).

Injustament oblidat corn a espelebleg - el seu nom no ha figu- rat normalmeiit, entre els precursors d'aquesta afecció a Catalunya - la seva ressenya s ~ k r e l'avenc de Sant Pere o "Sima de San Pedro de los Griegos", realitzada fa un segle, conté el primer estudi apare- gut al nostre país sobre una cavitat, amb el rigor positivista i cientffic - barrejat amb unes encisadores pinzellades rornantiques i folklbriques - propi d'aquest rnovirnent catalanista i progressista que a l'arnbit de les ciencies havia de permetre el desvetllarnent de la nacionalitat catalana.

Arnb aquestes ratlles pretenern oferir un petit homenatge a la seva memoria contribuint, corn el1 ho va fer fa cent anys, a difondre un xic el coneixement d'aquesta cavitat i, en allo possible, donar a1,gunes dades que puguin ser d'utilitat, de cara a facil-litar al

lector la visita purament esportiva o potser a induir-lo a estudiar més detingudament l'origen d'aquest curiós fenomen.

Des de temps inmemorial, aquest impressionant abisme havia cri dat l'atenció del vilatans. Segons en Cels Gomis "l'avench de ~ a n t - Pere fou sempre considerat corn un lloch tenebrós y fatidich, y ha sl gut no pocas vegad~s la tomba de las víctimas violentament tirades d. dintre, ja per los carlistas durant la guerra dels set anys, ja per alguns dels facinerosos que han tingut aterrorisat aquest pafs ab llurs fetxorías",

Ens c~ntinua dient:

"En lo llibre de defuncións de la parroquia de Oliete, tomo 1 er., c ~ n s t a que ec 26 de desembre de 1633 fou violentament tirada á l'a- vench una jove de Andorra (vila propera a Oliete, 7795 hab, segons el cens de 1960) anomenada Garcia Navarro, quin cadaver hi permanes- que sis dies, passats los quals ne fou tret miraculosarnent, conti - nuant encara dos dias mes sense enterrar y sense que s'corrompés lo mes mínim" . "Sembla que lo primer que bai.xá á l'avench fou un home de Oliete en 1810, lo qual ho feu per fanfarronada, y per cert que estigué & punt de costarli car. Sembla que la juguesca era deixarse baixar lligat ab una corda y péndrer inmediatarnent un bany en l'aygua que hi ha en lo fondo. Mes degué sens dupte impresionarse molt durant la baixada, y lo bany li sentá tan. malament que degué guardar llit rnolt temps".

També es tenen noticies del descens efectuat el 1831 per uns quants joves d'oliete; al 1856 per altres nois d'Ariño i, al 1864, pels "mestres de casatt que restauraven la propera capella de "San Pedro de los Griegos", que dóna nom al forat, dirigits per un tal D. Pedro Gargallo.

El 1879, la cavitat és denunciada com "mina de substancies te- rreo-alcalines", amb la finalitat d'empenQre l'explotaciQ a gran escala del fosfat de calq i colomassa acumulada al seu fons, per adobar les kerres de conreu. Arnb aquest proposit s'instal.l& a la boca un voluminós torn, per a facilitar l'accgs dels treballadors i l'extrac- ci6 dels materials esmentats, del qual encara avuí se'n conserven les runes i gracies al qual, mentre dura el seu funcionament i mitjanqant l'autoritzaci6 de l'ernpresa francesa concessionaria, es pogué satisfer la curiositat d'aquelles persones arriscades que, com en Cels Gomis el 1880, S 'atrevien a devallar l'avenc.

Així es com aquest autor ens explica la seva emocionant aventura:

Hem arribat á la vora de l'torn ahont hi ha enrotllada la corda pera baixar A l'avench. L'inginyer (1) fa una senya y puja l'aparats",

(1) Mr. Lartigue, enginyer i a la vegada director de la companyia fran cesa c~ncessionaria que acompanya a Cels Gomis en la seva explora- ci6.

espeleoleg 147 -

"Quan veig l'empostissat qué forma l'embastida damunt meteix del avench, compost tant sols de vuitenas; quan arriva 6 dalt l'aparato descensor y veig que es una especie de coba de posar fideus ja mitj destartalat, casi m'venen ganas de desistir de visitar lo fondo de l'avench. Pero la por de fer un paper ridícul y, mes que tot, lo desitj de satisfer rna curiositat, me dicideixen á sentarme en una post que hi ha á mitja altura de l'coba, y Mr. Lartigue se senta á l'meu cistat".

"Al principi lo coba passa casi fregant d. la roca, mes 5'1s pochs metros, aquesta s'aparta repentinamcnt, y nos trovem penjats al mitj de un en?rme precipicl, de 114 metres de altura, que axó es 10 que hi ha desde l'ernbarcadero, si se m'permet la expressió, fins al nivel1 de l 'aygua" . "Durant lo descens observo detingudarnent las parets de l'avench, forma das de enormes banchs de roca calissa ab gran munió de ammonites, y no poden menos de cridarme l'atenció los milers de parells de coloms que nian entre llurs anfractuositats. Cada raconada formada per las rocas n'está literalment cuberta".

"Una vegada arrivats al fondo, surtirn de l'coba Mr. Lartigue y jo, que comens,-, per béurer un bon trago de l'aygua que hi ha en lo fondo, fqrmant un estany de uns 60 metros de diámetro per 20 de altura. A mi rn'havían assegurat que aqueixa aygua era corrent, mes la comple- ta quietut de las plornas que n'cubreixen la superficie m'dernostra lo contrari. Lo Únich que noto son algunas filtraci6ns provinentas de l'riu Martin, quin llit es 60 metros mes alt que l'fondo de 1 'avench" . "Per lo dernés aquesta aygua, 6 pesar d'esser estancada, y la molta ~orquería que de los nius diariament hi deu cáurer, té molt bon gust y es rnolt fresca". ( 2 )

"Mr. Lartigue m'fa'ls honors de l'seu domini ab la majsr finura, mog trantme tots y cada un dels seus detalls: los sachs ja plens de colo massa; las capas que d'aquesta han quedat sepultades baix las rocas despresas de la boca, que cada dia s'vá axamplant, Ó de las terras arrossegadas per las ayguas torrencials de l'barranch superior".

"Comensa á tronar de nou. L'inginyer me fa observar que voldria trg varse á Oliete avans qu'esclatés la tempestat y torno á ficarme en lo coba, mes aquesta vegada tot sol, per ser la pujada molt mes pesa da pera los que están 5 I.'torn, que la baixa".

"Durant lo descens, la curiositat per una part y la amable conversa- ci6 de Mrs, Lartigue per altra, me impediren fixarme en certs detalls. ME:S ara que estich tot sol y que, en mitj de l'silenci que m'rodeja, sento cruixir los bímechs de l'coba, no puch menos d'esperimentar certa congoixa que nc> rx'deixa fins 8 l'moment de saltar en terra fer ma. Los sis minuts que ha durat l'assenció m'han semblat sis sigles, y si ara rn'oferisin cent duros pera tornarhi 6 baixar no ho faria, 6

menos de cambiar 10 sistema avuy empleat per un altre de mes sÓlit y menqs perillrís" . (GOMIS, 1880) .

( 2 ) Estern segu1.s que en Cels Gomis no hagués vegut actualment d'a - questa aigua.

Segons en Puig y Larraz, que reprodueix part de les dades fa - cilitades per en Gomis, degut a la fallida de l'empresa francesa a - questa explotaci6 va quedar abandonada aquel1 mateix 1880 (PUIG Y LA RRAZ, 1897).

Mds modernament, el 2 de maig del 1956, membres del GES del CMB de Barcelona (J.M. Anglada, 0. ~ n d r é s , L. ~ u n t á n i J. Comellas) efectuaren la que s'ha considerat primera exploració espeleo16gica a la cavitat publicant, a Cordada, una breu ressenya i croquis topo gr&fic. (AA., 1956).

Sortint d'0liete (~eruel) per carretera, cap a l'est, en direc ci6 a Ariño i poc abans del quilbmetre cinc, co lluny de l'encreua - ment que permet desviar-se vers Alloza, es pren una pista a l'esquerra, clarament vissible, que baixa suaument per "La Dehesa" fins al riu Martín, just a un gual per on es pot atravessar en cotxe sense excessius problemes (segons 1 '&p(,ca de 1 'any) .

Des d'aquest punt i ja un xic abans d'arrivar-hi sÓn vissibles la "Venta" i "Ermita de San Pedro", pare11 d'edificis des d'on es pren una altra pista, antic camí d'AlacÓn a Ariño, que acaba en una "paridera" a poc menys d 'un quilbmetre,

Ací abandonem el vehicle i remuntem un llit sec que drena les aigües procedents del Cuerno de Escoz (895 m. s.n.m.) i Escoz (881 m. s.n.m.), per un cor.ri.01 que discorre paral.lelament al seu marge esquerre i que a uns pocs centenars de metres ens deixara davant la

boca de I'avenc, situada a 250 m. d'alcaria sobre el nivell del mar, aproximadament.

Tal com indiquen en Cels Gomis i en Puig y Larraz, no vam veu re la cavitat practicament fins arribar just a la seva boca. De to tes maneres vam poder comprobar que un cop ja es coneix, 6s possibie localitzar el seu emplacament des d'un o dos quilbmetres abans.

Boca circular de 65 x 75 metres amb un desnivel1 maxim entre el llavi superior i l'inferior de 23 m. Poc de forma troncoc6nica9 dimensions que es veuen eixamplades proporcionalment a la seva f o ~ daria fins assolir, en el fons, 85 x 95 m. Planta irregular, rodo na, envaida en part per un important llac (57 x 70 metres segons el nivell d'aigua el 4 de gener del 1981), parcialment circumscrit per una heterogenia terrassa semicircular de blocs i graves de va- riades dimensions.

A l'extrem mes nord-occidental de la boca, a pocs metres de la mateixa, es bada una estreta fissura penetrable que, després d'un cert recorregut vertical, incideix a la paret del pou als vol - tants dels 50 metres.

El lloc més apropiat per a efectuar l'ancoratge es troba a l'extrem septentrional de la boca, a 17 m. per sota el seu vertex rnés alt i al costat de les restes de l'antic torn, actualment bol- cat i en part estimk~at. Des d'ací s'obra una vertical absoluta de 91 m., dels quals escassament els 10 primers es baixen contra pa - ret i la resta en un absolut buit fins a 21 metres de la paret més propera, per a tocar fons a - 108 metres. En el transcurs de la nostra visita a la cavitat, el nivell de la superficie del Ilac - - punt de referencia per a calcular la fondaria de l'avenc - es t r ~ b a v a a menys d'un metre de la vertical de la corda, mentre que segons es despren per les d a d ~ s facilitades per anteriors visi - tants, aquest nivell pot quedar, ocasi~~nalment, per sobre i, amb molta més freqüencia, per sota de la cota actual, el que ofereix la possibilitat d'assolir profunditats lleugerament superiors (fins a 3 o 4 metres) segons lUepoca de l'any en que es realit-zi l'ex- ploració.

En al16 tocant a la profunditat del llac, una serie de sonde jos efectuats per 1'ERE del CEC el 8/1968, donavan unes cotes de fins 15,5 metres (topografia inedita de Escrich i FLecuero). Aques- tes dades varen ser preses quant les aigües, sembla ser, es troba- ven diversos metres més aval1 del nivell enr..egistrat per nosaltres. Aparentement, no hi ha continuació subaquatica penetrable.

Superficie boca: 3.980 m2

planta fons:

2 Vnlum aproximat: 5 , 6 x 1 0 5 m,

Segons es despren d'una rapida observació de la seva morfolo- gia i tal com tradicionalment s'ha vingut considerant, sembla tractar-se d 'un interessant cas d 'avenc d'enf onsament, f ormat per 1 'en- sorrament de la massa rocosa, previament multipartida i fragmentada per munions de llivanyes i plans d'estratificació, degut al desman- tellament progressiu del substrat, atacat per una hipotetica capa hidrica subterrania de la que l'unic vestigi podria ser el gran llac que ocupa el seu fons.

Aquest pr3cés segueix en l'actualitat, mitjanqant el desplaca ment dels paquets que formen les paréts més consistents, en direcció al buit - originant ~r&viarnent fenomens d'esquerdament - i una gra- dual solifluxió de les parets constituides per materials més febles.

En Cels Gomis, refusant les teories anteriorment existents so bre la genesi de la cavitat, de caire popular i fantastic, dona ja al 1880 una explicació de la mateixa que, avuí, ens sembla tan da - vantera com coherent:

"Les ayguas de l'riu Martin, qu'en altre temps degué ésser molt mes caudalis que avuy, filtranse per entre rnitj de las capas inferiors, acabaren per trovar una sortida subterránea, y la continua erosió de las ayguas acabg per produhir 1 'enfonzament de uria part de las capas superiors. Las ayguas de Ipbarranch, que, corno deixo dit, hi ha en la part alta de l'avench, devian córrer damunt mateix de aquest, y, filtrantse psr las esquerdas produhidas en lo terreno per l'enfonzament mencionat, degueren anar ocasionant poch á poch 10 desprendi8- ment dv novas rocas, anantse engranclint paulatinamerit l'avench fins arribar 6 l'estat en que avuy es troba. Aquesta explicació per mi té la v2ntatja de apoyarse en dos fets que encara actualment tenen lloch: primer, las filtracións de l'riu Martin, qu-i-nas ayguas pene- tran avuy 'neteix en l'avench; segon lo despi-endiment d'l las rocas superiors que s'repeteix 6 cada m~ment".

"No queda wes que la següent objecció: Haventhi ayuesta cavitat sub - terranea baix lo fondo 3e l'avench, ¿c6m es que las ayguas que hi ha en aquest fondo hi permaneixen estancadas?. Pera mí la resposta es la següent: Plena aquesta cavitat per las rocas desprssas de la part superior, s'han omplert los spays que qiledavan entre aquestas per las argilas arrossegadas per las ayguas torrencials exteriors, for- inantse de aqilest modo un fondo impermeable".

MATERIAL NECESSARI --------- 95 metres d? corda, instal.lada en l e s restes de l'antic torn

enderrscat. Con-vé proteg-ir-la al comenqament de la vzrtical i a un metre més avall, pe-r evitar un pare11 de fregaments d'escassa importancia, o be fraccionar un xic abans de finalitzar el tram inicial contra paret. Es aconsellable comprolra.r que la corda no vagi a pa - par al llac, ja que en aquest cas s'haura d'estar atent per a pendo- lar en tocar fons. La il.lurninació, obviament, és innecessaria.

SIM

A DE S

AN

PE

DR

O

TO

PO

GH

AF

IA

7

PL

AN

TA

+

Om

/-2

3m

JOR

Dl

LL

OR

ET

, M

ON

TS

E R

RA

T U

BA

CH

, TW

1 N

UB

IOL

A

GR

4

PL

AN

TA

-9

4m

/--m

E s t r a c t a d'una c a v i t a t s e n s e cap rncna de coinpl icacib t e c n i c a , fa.2ilmen.t. a c c e s s i b l e d e s de B a r c e l o ~ i n , que o f e r e i x p e r l e s s eves i n g s u a l s p ropo rc ions , p e r l ' a t r a c t i u d e l s e u descens en mig d e l b u i t , amb l e s neg re s a i g ü e s d e l l l a c d a 1 fons i pe r l ' e s p s c t a c l e d e l s e s - t o l s de g r a l l e s i coloms que a l capvespre e s de ixen c a u r e a l pou, c e y c a n t e l s n i u s o b o r t s en l e s p a r e t s , un i n t e r d s ben p a r t i c u l a r , t o t i e s s e n t un &enc que amb prou f e i n e s supe ra e l s 100 met res de f o n d a r i a .

A . A . , 1956. - " E s p e l e o l o g i a . E l GES en T e r u e l " . Cordada arcelo lona) , 16: 10 (304) -11(303)

GOMIS,C., 1980 . - "Una e x c u r s i ó a l avench de Sant Pere d e l s Grechs ( ~ e r r n e de O l i e t e , p r o v í n c i a de T e r u e l ) " . B u t i l . As. Ca t . d'Exc. C i e n t . ( B a r c e l o n a ) : 211-215; 23i-237.

JMaM, 1975.- "Gomis i Mes t r$ s , C e l s " . Gran Enc i c loped ia C a t a l a n 3 ( ~ a r - e l o n a ) , 8: 164.

P U I G Y LARRAZ, G . 1896. - !lCavzrnas y simas de España" Bol .Com.Map. Geol . dl? España. ( ~ a d r i d ) , 21,

1. G . C .1935 . - "Muniesa". F u l l a d e l Mapa t o p 3 g r a f i c d'España no 467 a e s c a l a 1: 50.000 ( % a d r i d ) .

Barce lona , f e b r e r 1981-

ons a gamu per Antoni Ingles i Alcon

Alfred Montserrat i Neb3t

Des de f a uns anys les activitats estiuenques de I'ERE pel Pi- riineu Central han passat a ser quelcorn niés que els tipics i tradicio nals campagents d'Arañonera, durant el mes d'Agost.

Des de 1977 nombrosos caps de setrnana de Juny fins a Octubre han estat aprofitats per a realitzar prospeccions i algunes exploracions en d'altres indrets d'aquesta serralada.

Les prospeccions realitzades en 1978, així corn les primeres c a vitats explorades en 1989 rnarcaren els nous carnins a seguir per al rnillor coneixement espeleologic de les valls pirinenques. Un d'aquests sectors ha estat el de Garnileta, situat al N de la ~r-ovíncia d80sca al lírnit arnb la de Navarra.

Les primeres prospeccions en aquesta area l'aj~y 1978, ja deixa- r e j n entreveure la potencial importancia d'aquesta. Pero no fou fins al 1980 en que es cornencaren les primeres exploracions en la zona del Ginebra1 de Garn-~eta donant uns resultats forca interessants malgrat els pocs capa de setmzina dedicats.

Les activitats durant el 1981 s'accentuen d'una manera important, esprcialrnent els caps de setmana, cosa qu^ ens perlnet oferir aquest primer avans dels trebnlls realitzats.

Durant l'estiu de 19'73 es va fer un pare11 de visites durant les quals a part de prospeccionar un sector, es van tixpl3rar i topografiar el G - 1 i G - 2.

L'any següent s'exploraren i top3glqafiaren el G - 3 i la Sima de Linza (no inclosa en aq7Jec t avans: .

A l'estiu de 1980, s'arriba al que podrfem anomenar "el rovell de l'ou" de Garnueta, localitzant-se g.ran quantitat de cavitats. Es devalla el G - 22, gran pou de 140 m.

Aquest darrer any de 1381, malgrat no poder dedicar un campament a la zoila, i durant els rnessos de Juny, Juliol, Setembre, Octubre i N o v e m b r ~ es van efectuar més de 10 sortides de cap de setrnana i ponts, d u ~ a n t les quals vam explorar fins el G - 26.

Sembla ser que durant el mzs d'Agost (precisamt?nt el mes que no vam pujar degut als campam3nts a Arañonera, Pies d'Europa i de l'expe dici6 al ~ e r Ú ) va visitar Gaaueta, marcant algunes cavitats, un grup fran-es (suposem). Algunes cavitats PO--taven les iAicials M.J.C.N. i S . C . Y . i la data del 3 :1'Agost.

SITUACIO GEOGRAFICA

La zona es troba al capdamunt de la Val1 d'AnsÓ, a l'esquerra del naixement del riu Veral, al nord de Zuriza, tot just en el 15 - mit de la p~ovfncia d'Osca amb la de Navarra. Més exactament entre els barrancs de Linza i Gamueta, sent el Petrechema, amb el seus 2374 m. la cota més alta.

Cal destacar que aquesta zona limita al nord-oest amb la zona de la Budoguia.

AVENC G-1 Chinebral de Gamueta

-B Zuriza-Ansó (Osca)

Top. : Toni Ingles i Mane1 Trepat Dib.: Toni Ingles

- I cova G - 2 .

Chinebral de Gamueta Zurlza-Ans6 (Osca)

Top.: Tonl lnglbs I MBnel Ttepat nm Dib.: Toni Ingles

F R E - ~ P c 2 6 - 5 - 7 8

CAVITATS

Avenc G - 1 : Avenc de 12'5 m. Es troba situat a uns 1550 m. d'alcada, sent la cavitat més baixa de la zona.

Cova G - 2 : Situada al pvu del cingle q.ue hi ha a 1'E del "Paso del Oso". Baca dm2 5 x 7 m. Recorregut 26 m.

A N S O - O S C b

T O P A M O N T S E R R A T E R E 5 - 7 9 M- R O M E R O

Avenc G - 3 : 15'6 m. de fondaria i 25 m. de recorregut. Es- tructurat seguint el cabussament dels estrats.

Avenc G - 4 : Petit avenc d'uns 10 m. Manca topqgrafia.

Avenc G - 5 : La boca de 7 m. de diametre es troba excavada en gresos. Posteriorment els gresos don5n püs a la calcaria. Amb els seus 81 m. de fondaria, aquesta cavitat presenta alguns pzoblemes degut a la gran quantitat de neu i glac que hi ha permanenment en el seu interior.

Avenc G - 6 : Situat molt a prop del G - 5 totalment excavat en gresos. Els seus 20'4 m. de fondaria es troben dividits en dos p ~ u s de 4'4 i 16 m.

Avenc G - 7 : Petita cavitat de 10 m, de fondaria que es troba un centenar de metres al NE del G - 5 i G - 6. Té dues boqu3s forqa estretes.

Avenc G - 8 : Avenc d'un sol pou de 18'6 m., dividit a mitja fondaria per un repla.

Avenc G - 9 : No topografiat. Manca descripció.

Avenc G - 10 : Avenc de 45'5 m. de fondaria, compost per dos pous de 14 i 31'5 x . respectivament. Serveix de refugi a les gralles, trobant-se gran quantitat de gua en el repla de - 14 m.

Avenc G - 11 : Esquerda de 23'2 m. de desnivel1 .i. uns 30 m, de recoiregat .

A. Ingles -

J. Borras J.b.Cueves

espeleoleg 161 -

Avenc G - 12 : Aquesta 6s de moment la cavitat més fonda de la zo na ( - 200'2 n . ) . Es troba a p ~ c s metres de la cota- 2093 en el Ginebra1 de Gamueta.

La b ~ c a , típica de rascler, dóna pas a un pou de 59 rn., amb un important repla a - 41'5. Seguidament ens trobem amb u n pou de gran volum i fondaria, el qual am3 els seus 96 m. és el segan dels explorats fins ara. La base, de 9 m. de diametre, recull gran quantitat de degotalls que més aval1 formaran un petit curs d'aigua. Un conducte estret ens porta a un ressalt de 6 m. i qu42 ens permet accedir a una sala plena d'enderrocs. En mig de blocs, la majoria d'ells inestables, s'obre la continuació de la cavitat que 6s un pou estructurat en un pla de falla i dividit per diferents replans. Per aquest pou i formant petites cascades baixa el curs d'aigua abans esmentat i que es perd entre blocs en el fons de la cavitat,

Avenc G - 13 : Situat prop del G - 11 a anca topografia). Avenc "G - 14 : Avenc excavat en gresos ( - 14 '2 m. ) . Avenc G - 15 : No explorat.

Avenc G - 16 : Situat prop del G - 10 a anca topografia). Avenc G - 17 : Petita cavitat de 10 m. de fondaria excavada en gre

7

sos. B a c a estructurada seguint el cabussament dels estrats.

Avznc G - 18 : Avenc de 13 m., amb tres boques situades a diferent alcada.

Avenc G - 19 i G - 19' : Dos avencs (impenetrable u n d'ells degut als blocs) que s 'uneixen en un sol pou a - 29 m. Aquest pou comú baixa fins a - 7 0 m., lloc on trobem una gran quanti'sat de gel. La cavitat finoix a - 76'7 m.

Avenc G - 20 : Situat a una quinzena de metres a l'est del G - 19. Consta d'un sol pou de - 41'7 m.

Avenc G - 21 : En aquesta cavitat una forta rampa ens porta a - i 2 ' 6 m.

Avenc G - 22 : Gran pou 3e prop de 1$3 m. de foudaria, explorat durant l'estiu de 1980. Consta d'un repla a - 55 m. i un p7u de 80 m. T e una via lateral que arriba quasi a la mateixa profunditat.

Avenc G - 23 : Pou de gran diametre i 15'2 m. de fondaria. Restes de neu en el fons.

Avenc G - 24 : Engolidor de redurdes dimensions , penetrable norn6s fins a 9'5 2 . S'han sondejat uns altres 1 5 m.

Avenc G - 25 : Explorat parcialment fins a - 40 m. El tram visitat 6s un Únic pou de 5-5 m. de diametre multipartit per la neu i el g l a ~ .

A. Montserrat M. Torres

24.10 ~ 8 1

Avenc G - 26 : Avenc format per un pou de 2 3 m . , amb r e p l a a l mig, i s e g u i t d e s p r é s d'un pas e s t r e t pe r un r e s s a l t de 3 3 1 . C o t a f i n a l a - 26 '8rn .

ecpeleoleg 163 -

a sobre er de ca Ile

sapeira

p e r Olaguer Esco la

Aquesta c a v i t a t ens p r e s e n t a un i n t e r & s t o t p a r t i c u l a r . V i - s i t a d a p e r JEANNEL i FACOVITLA, Única e s t a c i ó de Speophi lus q u a d r i - c o l l i s J e a n n . , c a v i t a t recor reguda p e r un diminut c u r s d ' a igua , ca- v i t a t de 100 m . de p r o f u n d i t a t , e t c . A rnés a rnés l a seva e x p l o r a - c i ó t ' o t a l l a varn poder f e r f a re la t ivarnent poc ternps, molt de ternps d e s p r é s que e l s p i o n e r s h i f é s s i n l a pr imera v i s i t a .

ExtreZern unes dades sob re l a l l e g e n d a o r i g e n d e l f o r a t , r aco- l l i d e s p e r Joan AMADES, e l 1936:

AMADES, J. 1938. La T e r r a . T r a d i c i o n s i c reences . pags. 30-31.

EL GRALLEF DEL CASTELLET.

" P e l Ribagorca horn dóna e l norn de g r a l l e r a l s avencs i e s c l e q xes n a t u r a l s . Es t r o b a en terme de S a p e i r a . H i h a v i a un p a s t o r molt donat a l joc . Un d i a que guardava i no s a b i a arnb q u i j u g a r , jugava s o l a l g r i n y o l . Se li aparegué e l d i a b l e s o t a forma de eavg l l e r , li proposa de jugar p l e g a t s i li digué que t e n i a una unca d 'o r p e r a j u g a r ; pero e l p a s t o r , com que no t e n i a r e s , e s juga l 'anima. E l p a s t o r p r imer guanya, pero d e s p r é s p e r d i a i terné que en Banyeta li f e i a t rampa; observa l e s jugadas i v e i é que, en e f e c t e , l ' engan- yava. E l p a s t o r , e n f u r i t , t r a c t a d ' a p a l l i s a r - l o p e r Ó e l d i a b l e f u g í i e s d i r i g í cap a l massfs de roca on s 'obre e l g r a l l e r , i quan e l p a s t o r e s c r e i a a t r a p a r - l o i poder- lo a c o r r a l a r a l a r o c a , a q u e s t a s ' s b r i p e l rnig i d e i x a l ' e s b e r l a que enca ra a v u i e s veu, p e r l a q u a l va e n t r a r en r a p i d a c a r r e r a e l d i a b l e i e l p a s t o r . ( 6 0 ) "

( 6 0 ) . - G i l i , F . E l G r a l l e r de C a s t e l l e t . "Graons". Barce lona , v o l . 11, nc 33,

En un a l t r e l l i b r e de 1'AMADES h i hem t r o b a t una a l t r a c i t a sob re l a rnateixa c a v i t a t , on t r a n s c r i u prac t icament e l mateix t e x t : AMADES,J,- E l P i r i n e u . T r a d i c i o n s i l l egendes . Ed ic ions "La Llume- n e r a " . Barce lona , Desernbre 1949. 175 p?igs. X i l o g r a f i e s de E.C. R& c a r t .

P o t s e r v a l l a pena de t r a n s c r i u r e i de donar t o t e s l e s dades de l a r e s senya d e l pr imer exp lo rador de l a c a v i t a t - R . J e a n n e l i E, G. Racov i t za -, cosa i n t e r e s a n t pr imer perque l ' e x p l o r a c i ó e s va poy t a r a terme en una epoca fo;sa a n t i g a p e r a l a n o s t r a e s p e l e o l o g i a , i també ~ e r ~ u k l e s dades de J eanne l i Pacov i t za de l e s "Enurnmérations d e g r o t t e s v i a i t é e s " sembla que són molt poc conegudes ( j a s 'ha c i - t a t que l ' e x p l o r a c i ó de JEANNEL va s e r f e t a e l 1 8 9 0 , i c a l c o r r e g i r

aquests errors, que no pogués'passar com el mal exemple d'un error més greu: la famosa exploració del Pa1.e Joana a 1'Avenc dels Poue- tons que aquest no va pas portar a terme peró que algú es va inven- tar i que s'ha mantingut bibliograficament forces decades.,,).

.JEANNEL, R. RACOVITZA,E.G, (1912). - Enumineratiori des grottes visitées 1909 - 1911, 4 9 série. Archivss de Zoologie Générale, 5 série, t.IX, pags: b3Y - 6387 -

Situat al lloc anomenat Fayada del Castellet (l), sobre el terri tori d'aquest poble, terme municipal d'~sp1uga de Serra, Partit de Tremp, província de Lleida, Espanya,

Altitud: - 1275 m. aproximadament.- Roca: Conglomerats terciaris.

Data: 17 de juny del 1911.

Material: Colehpters, Dipters, Trichpters, Tisanurs, Col.lembols, Miriapodes, ~ran&ids,Opilions, Acars, Oligoquets, Fongs. ~Úmero: 448.

Fa falta mitja hora de camí des de Castellet a la cova que esta situada en el banc inferior blavós dels conglomerats que formen la cadena que va des de la Serra de Lleras a la Noguera Riba - gorcana. Per l'entrada estreta i baixa es penetra en una galeria clara (5 a 6 m.) tancada per un massís estalagmitic que poseeix mal grat tot, entre dues pilastres, un forat que permet el pas d'un home, que dóna sobre un pou molt incrustat i poc fons (2 m.aprox.) al f ~ n s del qual hi ha un petit bassal aqüos alimentat per una escassa f ~ n t , Després vs una galeria irregular i tortuosa, no incrustada, prolongada tant cap amunt com cap aval1 per una falla; l'hem segui- da sense veure'n el final durant uns 80 m. aprox. En aquest recorregut vam trobar un nfnxol incrustat amb una petita bassa d'aigua,

Es probable que el petit riuet hagi excavat primerament la galeria, la forma de la qual 6s ben bé la dels llits dels torrents sud terranis, al llarg d'una falla, després un accident tectonic va pro- vocar l'engrandiment de la fractura i el torrentet va haver de mi - grar cap a llocs inferiors. L'agitació de l'aire hi ds nul.la.

A la galeria del fons: Termometre sec: 7,5" Termometre humit: 7 9 C Barjmetre : 658 mm. Humitat: 92,5 $ (sense correccid

de pressió) Temperatura de 1 'aigua: 6,69 C Temperatura de la font: 6, 5"

La galeria del fons és azoica malgrat que hi hagi excrements de rats-penats dispersos. Pel contrari els animals són molt nombrosos al voltant de la petita hassa aqüifera i en el pou incrustat; s'hi troba per altra banda restes lign(~ses en abundancia.

S eonomus latebricola Jean. i Speophilus quadricollis Jean.(~ol. sil - '-en barrejats al pis.

RESUM DE LES EXPLORACIONS

17 - VI - 1911 Jeannel-Racovitza. Exploraci6 de part de la galeria (cova superior) .

A (1) Fageda del Castellet

espeleoleg 165 -

166

167

168

equipem la gatera amb un tub de plastic (de su.€ic.=5.ent gruix i lon- gitud per a desviar el rierol) pel que fem un petit embassament de terra i pedres que acumula l'aigua i la fa passar tota per dins del tub de plastic (que va costar 90 ptes.). Acabem la desobstrucció del Pou de la Piqueta i per fi arribem a una galeria, una veritable gatera, d'uns 5I? m. de recorregut fins que acaba la cavitat en un minúscul ressalt i un dirninut "sifo" . Arribem a fora a 3/4 d'una de la nit. Encara ens cal arrtbar a Sapeil-a i l'endema recuperar part del material instal-lat a dins del forat.

17, 18 de Maig del l930

Ja fa temps que anem insistint per tornar al Graller de Cas- tellet i acabar-ne la topografia, pero valdria la pena anar-hi forqa gent i fer tres grups de topografia, aleshores la cosa resulta - ria més facil. Per fi el maig d'aquest any (1980) ens trobem 9 espeleolegs al forat. Pero n'hi ha que ni entren, d'altres només fan la cova superior i només ens quedem tres al Pou de la Piqueta; un altre també falla i podem fer la topografia de l'estret pas termi - nal gracies a n'en Joan Rius que decideix que 6s Útil de fer un esforc pel t r o ~ més complicat de l'avenc: l'estret meandre terminal, La gran sortida topografica ha quedat limitada al meandre terminal.

Ara tenim topografiada amb precisió el comencament - la cova superior - i el final - el meandre terminal - pero publiquem aquesta noteta sense esperar més a "acabar la topografia". Com a resultats interessants sembla absolut,amaqt cert que la cavitat supera els 100 m. de profunditat i també cal dir que molts -d(:ls que han fet tot el forat diuen que preferirien fer la topografia de la resta de la cavitat en lloc del malefic rneandre terminal.

1, 2 de Gener del 1 3 9 2

En uila darrera sortida, es torna a topografiar tota la cavitat, excepte la cova superior i el meandre final.

RIBLIOGRAFIA

AMADES, J. 1936.- La Terra. Tradicions i creences. pags. 30-31

AMADES, J. 1949.- El Pirineu. Tradicions i llegendes. Xilogra - fies de E.C. Hicart. 1 7 5 pp. Edicions "La Llu - menera" . Barcelona .

ESCOLA, O. (en prensa).- La población cavernicola pirenaica (CO - leópteros) entre el Llobregat y el Noguera Ri - bagorqana (~ataluña, España). VI1 Congr. Inter. Est. Pirenaicos. Jaca IX 19'74

FOLCH,M., VICTORIA,J.M., FERK0,A. 1967.- El karst de la Sierra de Lieras. - Ezeleosie 1 ~ A g s . 16-21,

GILI, F. El Graller de Castellet, " G r a o n ~ " , vol. I1,nO :3O. Barcelona.

JEANNEL, R. et RACOVITZA, E.G. 1 9 1 . - gnummération des grottes visitées 1999 - 1911 4eme série Arch. Z o o L Expér. Gén., 5 sér. T.IX, pags 637 - 638.

VICTORIA,J.M., IÑIGO,G., ROVIRA,J. 19'74.- Karstificación en los conglomerados del margen derecho de la Conca de Tremp (~érida). Qpeleosie 16 (VII - 74); 71 - 120, (Graller: Espluga de la Fageda de Castellet, pags; 89 - 96)

espele~leg 169

ref lexionant sobre ttquelques problemes de topographie>>

per Albert Martinez i Rius

Respecte al problema plantejat per en Chabert i Watson en el Spelunca no 3 del 1980, sobre qu-in p~incili s'ha d'adoptar per mesurar les cavitats, si el de continuitat, (fig. 1): AB+BC+BE+ED, (fig. 2): AB+EF+FF'+CC'+CD, o bé el de discontinuitat, (£ig. 1): AB+BC+ED, (fig. 2): AB+EF+CD, crec que es podria resoldre decidint el pcrque volem mesurar les cavitats i que volem ootenir de les da des.

Quan una persona fa un viatge amb cotxe, el que li interessa saber 6s quants quilo - metres ha de recorrer i de quin tipus són (revolts, rectes carretera bona o dclenta,. . . j per saber la gasolina que gastara i

1 el temps. Si viatja a peu tam- bé vol saber la distancia en quil&metres per calcular el temps; si puja una muntanya (so bretot alta muntanya) el més important 6s el desnivel1 que fa i a quínes altures es moura, ja que no és el mateix puiar de 0 a 500 m. que de 6000 a 6500 m. Si comprem oli, ens interessa saber quants litres necessitem i ela que ecs donen, per pagar

2 de més. En el cas de comprar na casa ens fixarem en els metres cuadrats, per saber si hi cabrem, etc,

Amb aixo veiem que les mesures tenen una finalitat ben clara (en espeleologia, no), com 6s saber un preu, un temps, un cansanci, etc. per tant: perqxe no preguntar-nos, perque volem mesurar les cavitats i que ens interessa obtenir-ne d'elles? Evidentment tin- dríem diverses respostes:

- TJn hid-rogeoleg, l'interessara mesurar el cabal d'una sorgencia, la pluviometria, l'índex d'escorrentia, la porositat, etc,

- U n geomorfoleg mesurara quin volum de cavit,at S 'ha erosionat, l'orientació de les diaclasis, cabussament dels estrats, etc.

- Un sedimentbleg, quines quantitats de sediments hi ha, i de quin tipus, tamany dels grans i codo!.^, orientació, etc.

- Un bihleg, es fixara amb les temperatures i grau d'humitat, distancia de les especies trobades a la boca, distancies entre ca - vitats d'iguals especies, etc.

- Un arquehleg, mesurara la superfície del jaciment, el nombre de peces, etc.

- Un fothgraf les longituds de les galeries, am21ades, alcades, si són estretes o amples, ?cr saber la llum que necessita, si hi ha moltes o poques concrecions boniques, et-.

- TJn esportista, vol- saber quants metres de poxs hi ha, o quilbmetres a recorrer,. . .

- Un principiant l'interessa saber si els pous són rnassa llargs, o aeris,etc.

- 1 a l'espeleoleg en general, (crec), el que l'interessa, 6s saber si.es trasllada d'un punt de la superficie a un altre de l'interior de la cavitat, els metres que ha recorregut realment, i el desnivel1 que s'ha desplacat. Que si ha de passar xirla gale - ria amt blocs (fig. 3), no tindra m6s remei que passar per l'iti nerari puntejat, sense pensar si aplica el principi de corltinui- tat o discontinnitat. Si va per una galeria i es desplaca a la dreta (fig. l), fara l'itinerari AB+BE+ED+BC, i no fara un salt per no fer EE. Igualment si baixa un pou (fig. 2, i vol agafar la galeria EF, indiscutiblem~nt ha de fer un pendul i fer la dis - tancia ~ ~ ' ( ~ u e per cert seria una mica m6s llarga, doncs es tras taria d'uria c0rx.a).

....' . . . . . . . . ""... ... camí real --. -- - camí ideal

En el cas de la fig. 4 els senyors ChakerZ i Watson es plantegen el problema de si el "cientific" considera c ~ m a dues mesures o una, i 1'"esportiu" com a dues, i - gual que en la fig. 5, on diuen que el "científic" ho considerara com a dues i l8"esportiu" com a ur~a.

Em s e ~ b l a que queda clar que l'espeleoleg en general e1 que vol saber, 6s que en la fig. 4 pot passar per A i tornar per B, com si

4 focsin dues galeries diferents i que en la fig. 5, per a el1 6s evident que es tracta d'una

de sola. Que no es preoccpin pels qui anomenen "cient;ifics", que ja mesuraran el que els interessi, indepenclenlment de si urla cavi tat té un recorregut continu o discontinu, doncs al sedimentbleg en el cac de la fig. 4 rLomés li preccupara saber com són els sedi - ments i d'on venen, i no si aquella galeria S 'ha mesurat una o dues vegades. Igualment al bioleg Li pot interessar molt més una

espelebleg 171 -

coveta on viu una especie estranya que no un corriplexe de quilometres sense fauna.

Resumint, crec que els termes desnivel1 i ~ c o r r e g u t sÓn ' termes que intenten donar una idea aproximada de la dificultad de la cavitat, d'aci venen les llistec de récords de profunditat i de quilometres. Per tant el recorregut ha de ser un valor el més aproximat al recorregut real i normal que efectua una perso- - na per dintre la cavi tat, incloent-hi les verticals. Realment el va1.or que més s'a~roxima a aixó, 6s fer la suma de totes les mesures reals que s'han fet en la poligonal de la cavitat, doncs s'acostuma a fer un itinerari racional, semblant al de la majoria de la gent (que ds el que hem fet fins ara).

avenc car p e r Ant0r.i Amer~Ós i Vida1

En e l terrne ~ u n i c i p a l de Eeg~ ic s , a l NE de l a K o r e l l a a uns 250 m . de d i s t a n c i a i a una 530 m . s . n . m . p e l camf de Campgras a Col1 S o ~ t r e l l , cap a 1'esquerr.a a l ' a l g a d a de l a More l la i a poca d i s t a n c i a d e l s avencs de l 'Encenedor , d e l Giesc i de l a More l la .

HISTORIA DE LES EXPLOMCIONS

- 16 - - 18 de marq de 1963. 1% F;xploraciÓ t o t a l p e r m~rrbr-es d e l SIRE - UEC ( ~ e l e ~ a c j - 6 C o r n c l l a ) amb p a r t i c i p a c i ó de l ' o l e g u e r Es- c o l a , menl-re de 1'ERE.

- 1971. 1% Exp lo rac id de l a v i a l a t e r a l ( ~ i a ERE) p e r mernt.)res de 1 'ERE .

- 1978/79. 2"xploraciÓ de l a v i a l a t e r a l , t o p o g r a f i a i i n t e n t s de d e s o b s t r u c c i ó de l a c a v i t a t p e r nicmbre~ de ~ ' E K E .

P r e s e n t a dues bcrques, s i t u a d e s u r a u r s 3 m . p e r sob re de l ' a l - t r a . S i e r t r em p e r l a boca s u p e r i o r , e r ~ s trobem amtt un pou 11eli - c o i d a l d'uns 8 ni. que dóna d i r e c t a m e n t a un pou d'ur-S 35 m . de fon - d a r i a , de n o t a b l e amplada ( 4 x 4, 5 x 8 ) i on sÓn abundants l e s f o y macions de ti1x.s p a r i e t a l . La base d ' aques t pou l a forma un gran r e p l a ( 5 x 5 ) on s'ol;r.en d i v e r s c . ~ pous. S i entrem p e r l a boca i n f e r i o r , ens trobexr. pr imer amb ura rampa i un p e t i t pou ( 8 m . ) que p o r t a a una s a l a de rn i t j anes p ropo rc ion r c r ~ hi ha abundants r e s t e s p r o v i n e n t s de l ' e x t e r i o r . Per un c o s t a t i a t r a v e s d'uu pas r e l a t i v a - ment e s t r e t , anem a p a r a r a l pou j a an t e r io rmen t c i t a t . Un cop a l g r an r e p l a , podern d a v a l l a r p e r un pou de boca r edu rda ( 7 5 cm) que r e s u l t a s e r e l més gran de l a c a v i t a t amb kns 52 m . de caiguda llis r e . S i en e l r e p l a t r i e m l ' a l t r a k c c a ( 5 x 2 m . ) , an i rem a p a r a r p e r un c o s t a t a un pou c e c , i p e r l ' a l t r e , d e s p r é s de 6 m . de d e s - c e n s , a un p e t i t r e p l a on podern e n t r a r , p e r una f i n e s t r a , a l gran pou ja esmexta t . Des de l a f i n e s t r a que ens p o r t a a l g r an pou, e s pot obse rva r a l ' a l t r e e o s t a t (2 '5 m . en l i n i a r e c t a ) i a uus 4 m . p s r s o t a , una g r a n f i n e s t r e o n S 'hi a r r i b a d e s p r é s d'un c u r t f l a n - q u e i g . Avangant a p a r t i r d ' aqu i , t r o t em un a l t r e f l a n q u e i g descen- d e n t i ur p e t i t pou ( 4 n i . ) que ens p o r t a a uria s a l a on e l t e r r a 6s c o n s t i t u l t p e r bloc^ molt i n e s t a b l e s que f a n p e r i l l o s a , t a n t l ' e x - p l o r a c i 6 d ' aques t a s a l a , com l a d e l pou que en e l l a comenqa. Aquest pou, d 'uns 30 m . no p r e s e n t a fo rmécions l i t o g e n i q u e s , pe ro s i espec- t a c u l a r ~ a r e s t e s de r o c a que donen un p a r t i c u l a r a t r a c t i u a l ' exp lo - r a c i ó d ' aques ta v i a . E l f o n s d ' aques t pou 6s de r e d u i d e s dimensions

espeleoleg 173 -

Avenc Carles Selicke Begues (Garraf)

( 4 x 2 m.) i representa la fi d'aquesta via. Aquert pou resulta molt interessant pel corrent d'aire que en a l g u ~ s moments hem pogut apre- ciar i que ha fet que nombroses vegades intentéssim la desobstrucció d'un pas estret que do'na pas a a13.6 que sembla un nieandre de petites dimensions. Els nostres esforcos han estat inútil5 i no s'ha pogut "for~ar" aquest pas que semklava tant prometedor.

Al fons del gran pou trobem un pouet d'uns 5 m. que ens porta a traves d'una forta rampa-pou a l'inici del cor~junt de petites galeries que donen fi a la cavitat.

~ondaria: - Via normal: - 125 m e t r e ~ - Via ERE : - 101 metres

OBSERVACIONS

C r e i e ~ necessari advertir que aquest avenc 6s de molt difícil topografia deg~it; als nomkrosos i freqüents canvis d'or.ientaci.6 que sofreixen els pous i galeries, i si bé les mides que corresponen a la poligonal les creiem definitives, si que caldria revisar allo que a representacid topografica es refereix, De tota manera, la present topografía assoleix plename~t els objectius fixats a l'in2 ci del nostre treball, que eren, per a resumir-los: una represen- tacii senzilla que faciliti l'exploració, la descripció d'una nova via i la revisid de la cota final de la cavitat.

unió de a cova de bassot pe gemi de moia

per Joan Bac Oleguer Escol&

Per fi el Grup Espeleol~gic Moianes Independent es va c o n ~ e n - cer de la import&nc~d que tindria dedicar esforqos a enllacar la Co- va del Toll amb 1'Avenc del Bassot, del qual sempre s'havia dit ori- ginava les aigües que circulaven per dins del Toll. Una serie de vi - sites i importants desobstruccions acompanyades d'il.lusiÓ i interes en la feina els va portar a assolir el 15 - VI11 - 81 la tant desitjada unió.

- Agost 1975.- Intent per part del GEMI i d'un grup de Manresa de buidar les galeries inundades de 1'~venc del Bassot mitjancant bombes. L'intent s'abandona per coincidir amb una sortida als Pics d 'Europa.

- Agost 1980.- La possibilitat de poder comunicar el Bassot amb el Toll torna a reviure. Aixo ocasiona abans de tot l'aixecament topografic del c)njunt, tant interior com exterior per a situar les entrades. Revisats els treballs hom pot deduir:

a) les anteriors topografies manquen de pr-ecisió excepció feta de la primera, efectuada per en Thomas.

b) la distancia entre l'últim pas accesible del Toll i la boca de l'avenc del Bassot és de 80'5 m.

Animats per la seguretat que tot forma part d'un mateix sistema i amb la idea que "despr6s d'un pas estret en ve un altre d'ample" comencaren les tasques de desobstrucció de l'últim pas del Toll. En un total de 4 penetracions S 'aconsegueix d'aprofundir 7'5 lTi. La tem - porada de les pluges de la tardor inunda el sistema i talla en sec tota possibilitat de continuar la tasca.

- Febrer 1981.- Gracies al soroll d'un corrent d'aigua desconegut es troba un conjunt de galeries que va des de la base de l'avenc en direcció al Toll; el pas queda interromput per un laminador vertical inundat.

- 18 de juny.- S'aconsegueix de superar el laminador, es pot a - vancar uns 50 m. més pero el pas queda 7bstruTt pels sediments dipo- sitats al final d'un laminador de considerable llargada (uns 3 0 m.). Les caracteristiques s6n mclt semblants a les del final de la cova del Toll. La topografia corrobora que només manquen 10 m. per a la unió dels dos conjunts. Es realitzen varies entrades per a desobs - truir i de mica en mica es va avancant, fins que finalment, el 15 d'agost s'aconsegueix la tan desitjada unió en entrar un grup per la c ~ v a del Toll i un altre per l'avenc del Bassot.

- 23-30 agost.- Aconseguida la unió Bassot-Toll I'atenció es con centra en les galeries inundades de la part nord de l'avenc. S'instal.la una bomba de petit cabal (1.200 litres/hora) i s'aconsegueix buidar 75.000 litres: el nivel1 baixa 70 cm. i es logra penetrar 20 m, rnés. per galeries inundades.' Pero la i.lusió que aquest pas 6s un sif8 es desvaneix davant de l'aprofundiment conyinu de l'avenc. Es decideix esperar l'estiu del 82 i seguir la tasca amb una bomba més potent. A

IVI 'estiu

oceño per M + Amor Olomf

Durant aquest any menbres de 1'ERE varen anar a la zona d'Oce- ñ~ (terme municipal de la prov. d'Asturias). ~ 1 1 5 , el mes d'Agost es va fer un carnpament de 9 dies; malgrat el mal temps es va poder prospeccionar una part de l'esmentada zona.

Com a resultat d'aquesta breu visita hem de dir qTle han estat explorades varies cavitats de les quals la més fonda té 95 m. En- cara que la més aspectacular de totes és la anomenada O - 2 , per les seves dimensions, ja que es tracta d'una gran sala (100 x 40 m.) amb un desnivel1 de 60 m.

En total es van localitzar unes 25 cavitats de les que només varen ser incloses en el nostre treball 10 ~ e r q u e les demés no a - ~ r i b a v e n als 7 m. de fondaria.

perü per Alfred Montserrat i Nebot

Un equip format per espeleblegs de.l'Espeleo-Club de Salou i du 1'Equip de Recerques Eapeleol&giques del CEC visitaren diverses znnes carstiques del Perú dupant. part dels mesos de Julio1 i Agost d'aquest estiu.

espeleoleg 179 I-

Una d'aquestes zones fou la de Lagarto (~e~artament de Madre de Dios), en plena ares amazbnica. A causa d 'unes erronies inf 01,- macio~is rebudes pels membres de 1'Espeleo-Club de Salou, i facilitades per gent del país, els treballs de prospecció resultaren in- fructuosos en aquesta area.

Altres zoLles visitades foren les de Cariñahue i Livitaca ( D ~ partament dv Cuzco), on s'exploraren diverses cavitats entre les que destaca la cova de Limbo Ttovco Yorac Ccasa, d'uns 900 m. de re cor~egut. Aquesta csvitat acaba e n un 3if& que es va intentar supe - rar cense exit. Un petit riu recorre la cavitat brollant uns me - tres per sota de la boca d'entrada i donant lloc al riu Cariñahue. Faunfsticam3nt aquesta cavitat resulta molt interlssant per l'exis - tencia de peixos troglobis en el riu així com d'altres especies. Altres cavitats visitades fozen la cueva Grande de Guarari i cueva Chica de Guarari, a Livitaca.

arañonera per Jordi Borras

Com ja va sent un costum a 1'ERE aquest any hem tornat a fer, durant els primers dies d'agost, ur~ campament a Arañonera.

Els principals esforcos han estat esm~rgats en trobar el desit jat enllac arnb S - 1, pero un any més el resultat no ha estat l'es - perat. Malgrat tot els resultats obtinguts han estat bastant satis- factoris, ja que hern pogut superar els 10 km. topografiats al com - plexe T-1 - Sta. Elena, cosa que dóna una considerable importancia al sistema.

El nostre interes estava en seguir la branca descendent del final de la via d 'Escalada, on 3 'any passatvkem haver d 'abandonar per manca de material. Degut a aixo dos equips varen atacar succes- sivament l'esmentada galeria. Un primer eyuip de punta aconsegueix arribar fins a - 295 m. on abandona de nou per manca de material. Va ser el segon equip qui aconsegueix d'arribar al final de la vía, a una fondaria de - 361 m.

També es va explorar i topografiar una via que té el seu inici en el pou de l'Aresta, assolint la cota - 220 m., i varies vies rnés de reeorregut no superior als 100 m.

Cnm el centre de la activitat va estar a T - 1, les prospeccions a l'exterior no varen ser gaire intenses, cosa que també va ser motivada p e l fet que el ternps no va accmpanyar gaire. Amb tot i aixo, es van topografiar els avencs T-7 i T-9.

algeria II Ha estat superat el r5co1.d de profunditat d'Africa a l'avenc

Anou Boussoil on s'ha arribat a - 810 m.

El passat mes de Juily un equip franco-belga arriba a aquesta profunditat impedint la prog:ressiÓ un sifo. S'espcra reemp.r9end.re . les exploracions de nou durant aquest any de 1952.

austria Un nou avenc de - 1000 r n , ha estat explorat després de 25 hs-

res de treballs per espeleolegs marsellesos, a prop de Salzburg.

Batrnan Cave de - 1100 m. ha estat explorada amb tecnica alpi- na sense bivacs i han estat necessaris 120 spits i més de 1200 m. de corda.

La profunditat de Plattenecksystem 6s de 940 m. ( + 3 7 , - 903), després de varis anys de treballs per part dels espeleolegs polacs.

Aquest sistema esta format per la unió de varies cavitats:Pla - . tteneck-EishGhle, Bergerhohle i Biesloch. Dins de poc temps, segu- rament es lograra la unió amb Brunneckerhohle i Jungebaba Schacht.

estat espanyol A l'avenc Budoguia (BU - 56)(~arra-~avarra), on l'any pa -

ssat s'havian explorat fins a - 1195 m., s'ha arribat a - 1300 m. estant l'exploració detinguda per un sifo, pero amb forqa possibilitats de continuació.

En el "Pozo del Xitu" membres del Oxford IJniversity Cave Club han arribat a - 1100 m. 011 s 'acaba la cavitat en iul sif6, a- questa seria la cinquena cavitat de més de 1.000 m. de profunditat situada d:ins de l'estat espanyol (comptarit la Pedra de St. ~ a r t í ) .

Per altra banda un equip compsst per espeleolegs de dife - rents grups han realitzat la tercera travessia absoluta al siste -

espeleoleg 181 -

ma Cueto - Ccvertosa ( 2 % tral-essia de l'e~tat espar~yol). Aques- ta travessia consta de 7 km. de recorregut i 815 m. de deenivell, i la primera vegada que S 'accncegui aquesta fou en niaig de 1979, quan vuit ment~res del Club Alpi Frarices de Grenckle entrarer- per la sima del Cveto i sortiren Fer 3a c u c ~ a de Coventosti.

M S'ha realitzat la segona expedició de la Sidney Speleological S~ciety a Palawan (iilipines). Aquesta expedició estava formada per d ~ s grups d'espeleolegs. La duració total ha estat del 15 de Desem - bre de 1980 fins al 16 de Febrer de 1981.

No estan molt clars els resultats de l'expedició, pero sembla que han avancat en la cqva de Saint Paul, on l'any passat ha- vien explorat 7 km. de galeries, així com el reconeixement de varies cavitats verticals en una zona de més de 1000 m. de potencia calcaria.

M Un equip format per esp3leolegs de varis grups francesos aso liren la cota - 1100 m. a la gouffre Mirolda (massís de Criou-Sa - moens). Nous treballs s'han efectuat a les parts més altes del m g S S ~ S ( 2 3 0 0 m. s.n..n.) expT-orant-se varies cavitats que podrien ésser objecte d'unió amb l'anterior cosa que donaria al conjxnt una pro - funditat de 1500 m, aproximadament.

R En el Trou du Zastor (~rdeche) S 'ha passat un si€& de 610 m. de llarg i 58 m. de p-ofundit,at. ~ i x 6 ha estat realitzat pel Grou

7

pe Lemanique de Plongéc Souterraine. Aquest mateix grup ha supe - rat a la sorgencia de la Bourne el sifo no 3 de 2020 m. de llarg i 48 m. de pr-ofunditat.

hongria M Noves descobertes realitzades a la cova de Pal-Volgyi han do-

nat un recorregut total a aquesta cavitat de 3.2CO m., sense haver estat acabada la seva exploracid.

Sembla possible l'enllac amb la cova Matyas-hegy de 4.200 m. de recorregut. D'assolir-se aquesta unió el sistema tindria prop de 8 km. cosa amb la que seria la segona cavitat en recorregut del país i la més llarga del món dessenvolupada en un carst termal.

Una expedicid francesa patrocinada per la "Cornmission des G r a ~ des Expeditions de la FFS" ha realitzat una estada a Mexic, de forma esglaonada, durant tot l'any. Els resultats han estat: 150 noves ca - vitats explora3es de les que 60 encara es troben en curs d'explora - cid.

Cal destacar 1 'exploracid del "S(3tano Tomasa Kiah-da" amb ulia

vertical absoluta de 330 m. En el "Sumidero de Tzintempa" només es varen.poder explorar 300 m. després de 10 dies de treballs donada la quantitat d'aigua (12 m3/seg.) que hi circulava.

Del 13 de Febrer al 14 d'Agost de 1981 u11 t?quip del GSAB ha es - tat a Mexic. Durant aquesta expedició s'han realitzat visites als classics "Hoya de las Guaguas" ( - 478 m.), "Sotano de las Golondrinas" ( - 333 m.). El tlSotano de San Agustin" ( - 869 m.) ha estat equipat p5r preparar la travessia a Li Nita ( - 1222 m.). Aquesta travessia de 10 km. compta amb un siF6 de 150 m. a - 1024 m.

Es realitza tambe una visita parcial al "Sotano del Rio Igle- sias" ( - 538 m.).

S'explora "Atkpolihuit de San Miguel" en vistes a intentar la unió arnb el sistema de Cuetzalan on s'arriba a .- 500 m.

S'explora el riu subterrani d'"Aguafrial1 a la regió de Cuetza- lan per espai de 1500 m.

noruega El "Groupe de Recherches et d'Activités Spéléos" varen desco-

brir una galeria en la part més baixa de Raggejavre Raige ( - 557 m.) sortint a l'exterior per ur~a cavitat desconeguda fins al moment. Aixj dona un desnivel1 total d'aquesta integral subterrania de 634 m. essent la 56 travessia integral del mÓn després de:

- Sistema Badalona (~scuain-Osca-Estat espariyol) 1.105 m. - Sistema Purificación ( M ~ x ~ c ) 821 m. - Sistema Cueto-Coventosa (~antabria-~stat espanyol) 815 m. - Grotte de la Diau ( ~ r a n ~ a ) 698 m. - Ragge javre Raige ( ~ a ~ o n i a - ~ o r u e ~ a ) 634 m,

romania I La cova de sal mes gran d5l m6n es troba a Romania amb els

seus 12220 m. de llarg i una profunditat de 32 m. S'anomena Peste ra 69 de la Minsalesh (~untii Buzau).

I Durant l'hivzrn de 1979-80 s'arriba a Snieznaja Piesczrera (cova Nevada), cavitat situada 3 Bzyb Range (~aucas), a la profunditat de 1320 m. pkr6 amb les normals reserves sobre aquesta dada ja que havia rstat donada per altímetre. Durant l'estiu del 1980 una nova expudició ataca la cavitat topografiant-la fins al fons do - nant una profunditat total de 1280 m.

Els espeleolegs de la Universitat de Moscú, que sÓn els au - tors d'aquesta expl~ració, també exploraren a la mateixa serralada l'avenc Szachta Mechisnnowo ( - 520 m.).

En el Caucas nord s'expl,>r& Majskaja Cave fiils a un sifh situat a - 505 m. essent el seu recorregut de 2 km. molt interessalit ja que es desenvolupa en esqiltstos clorftics.

espeleoleg 183-

Uria p o ~ t ~i i o i ( > x p ~ i ~ i ~ i Ó ~ X P C O - s o \ ietica en aqu23ta 51-ea ha c ~ x p l i , - ~ a i : I\ - 1 ( - $00 m.) i I< - X ( - 130 ,n.) ainbdues --.ii cui-s d'ez ~ l o i ~ a ( : i ~ ; .

La pot>n-ia de 37yb Haiige 6 s de m&s de 2000 m. CTait-a Cave ha estat explorada fins a - 490 m. situant-se la seva boca a 2350 m. s. n.m. i la possible sorg;ncia a 70 m. s.n.m. Les possibilitats d'a- questa zona són immenses.

el club dels 1009 Relaci3 tancada al gener del 1.982

- Sistema Jean Bernard ( ~ r a n ~ a ) - 1.435 m. - Sima de la Budogia (~avarra-Zstat eepanyol) - 1.338 ~ n . - Pedra de Sant Martí (Fran!;a- I " 1 - 1.322 m. - Swieznaya (URSS) - 1.280 m. - Sistema Huautla ( ~ e x i c ) - 1.250 m. - Gouffre Berger (Franca) - 1.138 m. - Pozo del Xitu (Asturias-Estat espanyol) - 1.180 m. - Schneeloch (~ustria) - 1.111 m. - Sistema Badalona (~sca-Estat espanyol) - 1.105 m. - Gouffre Miro133 ( ~ r a n ~ a ) - 1.100 m. - Batman Cave (Austria) - 1.100 m. - Sima GESM ( ~ a l a ~ a - ~ s t a t espanyol) - l. 098 m. - Lamprechtsofen (Austria) (-10, +1014) 1.024 m. - Hochlecken-Grosshohle (~ustria) (-920, +102) 1.022 m. - Réseau Felix Tronbe (~ran;a) - 1.018 m.

paisos catalans Les darreres descobertes de la SIR, fruit d'un llarg esforc

i molta constancia han conxertit a la cova Cuberes en la cavitat de més recorregut del Principat - 5.438 m. - i en 1-a de major desnivell, 327 m. ( - 12m., + 315 m.). La llarga escalada, amh puntsforsa difi- cultosos ha estat acabada el passat mes de gener, existent el projec- - te de desequipar-la t9talmen-t er, pr?ximes dates. Per acabar d'arro- donir l'exit volem recordar que, a més a niés, aquesta cota es la maxi ma aFsolida en conglomerats.

Aquest passat 30 de gener del 1982 va ésser inaugurat el primer arxiu-museu d'espeleologia de I'Estat Espanyol, aquí a Barcelona. Aquesta llarga tasca de recopilació portada a terme pel nostre amic i consoci Eugeni Marigot es visita obligada per a tot, espele61eg i e s pecialment per aquells interessats en l'aspecte anecdotic i historie. En aquest. Últim aspecte cal senyalar 1 'importanc ia de 1 'arxiu de re- talls de diari i de grabacions. Per a tots els interessats l'adreca es: Museu-Arxíu d8Espeleologia Eugeni Marigct, C / Maurici Serrahima 19, pral arcelo lona).

eopters cavernícoles penedes

p e r Olegucr E s c o l a

D e f a temps que haviem i n t e n t a t de f e r un p e t i t c a t a l e g de ca - v i t a t s d e l Penedes i c o n t o r n s o m i l l o r d i t de l ' a r e a c o l o n i t z a d a p e l s B a t h y s c i i n a e d e l g rup de l ' a n t i c T r o g l o c h a r i n u s -- e s p a ñ o l i Zar . Es a d i r A l t i Baix Penedes i a lgunes c a v i t a t s de l e s comarques ve:- n e s : Conca de Barriera, A l t Camp, Anoia.

F i n s a r a podem d i r que no s 'ha t i n g u t cap e x i t de convencer a ningÚ de l ' i n t e r g s d ' aques t a empresa. Recordem iliz c a s en e l q u a l un c a t a l e g va i n t e r e s s a r l a g e n t : e l Montsec ( t o t i que d e s de l a p r imera s o r k i d a a l a S e r r a f i n s a l a p l ~ b l i c a c i Ó d e l c a t a l e g van pa- s s a r 1 0 a n y s ) . Pero a l l f h i ha c a v i t a t s n o t a b l e s ( ~ o v r a l o t s , Boixa- g u e r , Alqamora, e t c . ) amb l e s s a l e s s u b t e r r a n i e s més g r a n s que e s c g n e i x e n a ::stalunya. Uo ks a q u e s t e l cas d e l penedes on l a g r a n rajo r i a de c a v i t a t s sÓn p e t i t e s o d i m i n u t e s . L ' i n t e r ee d e l Pexedes sub- t e r r a c i reFC9Sa en 6 . 1 camF b i o l o g i c i er? n iol ts a l t r e s a s p e c t e s pe ro r e s u l t a molt d i f i c i l c o m ~ n i c a r a q u e s t i n i e r e s a a l l o que s e 'n pod r i a d i r "1 ' e s p e l e o l e g mig" .

Donen? n cor t . inuac iÓ un r e c u l l d ' a l l o que i n t e c t a a c o s t a r - s e a l a t o t a l i - L a t de l e s l o c a l i t a t s c>neg i ides d e l s -- Tro&char inus ---- d e l "Pe- nedes" er: s e n t i t a r p l i . Només s e c i t a l a d a t a de l a pr imera r e c o l . l e c ciÓ de S a t h y s c i i n a e a cada c a v i t a t i e l ternie m u ~ l j c i p a l on e s t a s i t u a - da a q u e s t a .

T rog locha r inuk~ v a r i a b i l i s ( = T . e s a ñ o l i ZARIQUIEY) . ZARIQUIEY, R. Spe leon , 1 ( 3 - 4 7 : l . h ) . T ipus : Av. Ancosa (La L la - cur-a ) .

R e c o l l i t d u r a n t t o t l ' any 1934 p e r ESPANOL i d e s c r i t e l 1950 p e r ZARIQUIEY: "Nueva e s p e c i e de Tr .og lochar inus" Spe lec ,n , l ( 3 - 4 ) : 191-202.

espeleoleg 185-

Av. Olerdola Av. Dal-trnzr Av. Can Castellví Av. Viladellops

11-51 Español-Lagar 5-v-69/5-IV-'70 i~:sc<ol&

24 -11-73 Bellés 2 5 - ~ / 8 - ~ ~ - 7 5 ~ell6s-Comas

T. variabilis roselli -

Tipua: Av. Foix Av. Fc,ix (~orreles ~ o i x ) 30-XII-51 Lagar-Rosell Cv, Torres (~orrelles ~ o i x ) 2-XI-80 E S C O ~ & Av. Batllevell (Pontons) 25-VII-71 ~chibi-Escola (1 rnascle, 1 fernella) Mines PontonL (Pontons) 11-VI-71 Schibi. Mjna Esperan~a (P ntons) 20-X-79 ~anció-~yrnarni Cv. Pany (~orrelles ~ o i x ) ~ e l 1 6 s VIII-79 (1 resta).

ssp ?

Av. Roca Benet (Querol) 18-11-73 Escola (restes) Av. Guarda (Querol) X-6: F. Rodriguez.

T. Y variabilis abeneai ---

Cv. Can Joan de Solé (Pontons) 11-72 ~uñ é - ~ e l l é s .

Troglocharinus -- (~peo~hi1us)es~añoli

JEANNEL, R. -1930- Bathysciinae nouveaux d '~spagne. Butll. Inst . Cat. - -- Hist. w., 1 0 ( 6 ) : 90-91. Cv. Traga (cabra del carnp) 16-VII-28 Español.

Troglocharinus (~~eo~hi1us)jacasi

LAGAR, A. -1966- Una nueva especie de Speophilus de la provincia de Barcelona (Col. -- Catopidae). A Graellsia, 22: 29-32. Cv. Rondes (=Cv. Poca ~ r a r e ) (La Llacuna) XII-58 Udina-Poy.o. A v . Viurnala, (La Llacuna) IV-66 Molas.

Trnglocharinus ( speophilu~ Y ) schibii

ESPAÑOL, F. -1972- Un nuevo S eo hilus del grupo kiesenwetteri (col. - ~ a t o ~ i d a e ) . Misc. Zool-55-59 Forat; de Cal Cant (=AV. de la Solana, = AV. de les Sllanes)(~a Lla - cuna) 8-VIII-71 Schibi. Av. 4 Forats (~uerol) 6-X-74 Bellés-comas-Escola. Esquerda Olla Ferro (Querol) 25-XI-74 ~ellds-comas. Av. Home Mort (Querol) 25-XI-74 ~ e l l é s

Localitzacionc conegudes fins a l'octubre del 1981: TrogJ~charinus - variabilis : 39

Total loca,litats : b 6 . (4 especies)

espeleoleg 187 -

(CASC DE SEGURETAT~ HON-OLOGAT SUPERLLEUGER

MODERNA

ASSAIGS PER A L10BTENC16 DEL "LABEL U . 1 . A . A "

jugular i voltant del caB de cinta de niló folrada de cuir

aut obloquej ant

$ * A - I QERE WI A I E

ere - FEEC · Cova del Toll - Avenc del Bassot - - -- Director: Alfred Montserrat i Nebot ... tarem...

Documents

Transcript of ere - FEEC · Cova del Toll - Avenc del Bassot - - -- Director: Alfred Montserrat i Nebot ... tarem...