Es SAIGALGAIDA - NUM. 138 - JUNY DE 1992 - PREU: 150 h

El Puig de Son Roig, que podeu veure en aquesta fotografia d'en Manuel Osuna,ha estat l'escollit pels muntanyencs mallorquins per celebrar-hi enguany aixicom cal la festa de Sant Bernat de Menthon, el seu patró. A les pàgines interiorsde la revista, hi trobareu el programa detallat de la celebració, així com tambéuna breu biografia, preparada pen Manuel, del personatge homenatjat.

Es SAIG

DITORIALQ U A N L A L L E N G U A S ' E M B R U T A . . . .

Els darrers dies han sortit als mitjans de comunicació escrits de Ciutat

tota una sèrie de bajanades històrico-linguístiques. Per exemple, un afirmava

que abans de l'arribada de les tropes de Jaume I que expulsaren els àrabs de

les Illes aquí ja es parlava mallorquí (devia ser mallorcàrab); un altre (en

Luis Cerdo, un dels més conspicus gonellistes) defensava que quan diem una cas-

tellanada perquè no sabem la paraula correcta, no l'hem d'aprendre, sinó que

hem de dir una altra cosa. Dit d'una altra manera, que si no sabeu que en lloc

de "acera" es pot dir "vorera" (entre altres coses) heu d'anar per enmig del

carrer.

Tot això no ens hauria de preocupar gaire perquè no deixen de ser opinions

de no ninguns, però també va sortir un article que deia que un grup de lingüis-

tes proposaven d'introduir al diccionari català una sèrie de paraules castella-

nes (més de 700) perquè eren d'ús habitual. No sabem quins criteris hauran se-

guit per confeccionar la llista, però podria ser perillós. Per exemple, fan

comptes d'admetre "corrida", cosa comprensible perquè si els "toros" són espa-

nyols també ho pot ser la paraula que els designa; però també s'havien d'accep-

tar, segons l'article, paraules com "mansana" (sic) per referir-se a una illeta

de cases; això ja no ho comprenem, i vos podem assegurar que, en tot cas, en

lloc de "mansana (o mançana) de cases" direm "poma de cases". I és que quan

la llengua s'embruta o la fas neta o fa pudor.

JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ

JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ

Bolletí de l'übra Cultural Baleard ' Algaida.Revista mensual. D.L.P.M. 495/80Domicili: Rei, 1. Algaida.Imprimeix: Apóstol y Civilizador.Petra.ES SAIG només es responsabilitzade l'editorial.

Dirigeix: Delfí MuletAdministra: Directiv/a Obra CulturalMecanografia: Mireia MuletCol·laboren: Pere Mulet, Joan Trobat,Joan Mulet, Biel Bibiloni, CatalinaMartorell, Biel Sastre, Miquel Piolet,Xesc Oliver, Víctor Andreu, VíctorMulet, Miquel Serra, Antònia MariaMulet.

Es SAIG 3

CALAIX DE SASTRE"Entre Déu i el dimoni no hi ha més que un malentès"

(Beam, Llorenç Villalonga)

El perill era imminent. Prou que les autoritats havien maniobrat per

protegir els seus vassalls contra la bèstia ferotge, però ella ja era aquí.

En una primera fase, ells, les autoritats, havien menyspreat el poder

de la bèstia. Bravejaven, fanfarrons incorregibles, d'haver-la soterrada a

la més lúgubre, fonda i polsosa de les fosses. Però de tant en tant, a les

nits de lluna plena, encara la bèstia deixava sentir el seu xiscle amenaçador.

Són les darreres esperonejades de qui ja és dins la caixa, deien les autoritats

per tranquil·litzar les veus d'alarma; impàvids, no davallaven de la seva pol-

trona .

I de cada vegada més fatxendes; i de cada vegada més xiscles. Fins que

allò ja no admetia discussió: la bèstia era viva, ben viva. La humilitat només

la practiquen els dèbils. ¿Com gosava, animal repugnant, aixecar-se contra

els posseïdors de totes les virtuts humanes i divines? Provaren de clavar-

li una estaca enmig del cor, tal com diuen els tractats, però el remei havia

d'anar acompanyat d'una bona dosi de por i de prudència, i ells no estaven

per aquestes berbes.

La realitat exigia un canvi d'estratègia: del menyspreu i de la burla

passaren a l'exaltació dels poders malèfics de la fera. No es posaren d'acord

sobre les xifres. ¿Vint mil milions? ¿Seixanta mil milions, els litres de

sang humana que l'animal podia xuclar en un sol dia? ¿Quina importància té

la precisió, si només de sentir parlar de tanta sang els vassalls ja tenien

marejos i vòmits?

Celebraren reunions, les autoritats i els vassalls, per pregar tots plegats

contra la presència del maligne. Els sacerdots, braços enlaire, repartiren

invitacions, invocacions i entrepans eucarístics; i desafiaren l'animal amb

l'arrogància i la desimboltura dels toreros més pinxos. I bramulava la plaça.

La televisió repetia una vegada i una altra les consignes per guanyar

la guerra. Portes obertes com a demostració de fe i d'esperança -la caritat,

millor deixar-la per a d'altres ocasions- però amb la creu i el manat d'alls

a un lloc ben visible per protegir-nos de la visita indesitjada.

Tot fou en va. Ella, la bèstia vampírica, la fera ferotge, l'animal re-

pugnant, la vaga, ja era aquí. EN CALAIX DESASTRE

Es SAIG

M'HAN DIT QUE DIUENSuposam que no estranyarà a ningú que tornem a parlar de les síquies i les

obres del clavegueram d'Algaida ja que segueix essent el tema principal de conver-sa, sobretot de les dones que s'estan tot lo sant dia amb la granerà i regadoraa la ma. Però ara ja hem sentit més converses sobre la durada d'aquestes obresque sobre les molèsties que ocasionen. El problema que sembla preocupar més éssi per sant jaume estaran asfaltats els carrers o no, sobretot Sa Plaça i elsseus voltants, i per on han de passar les carreres...

¿ru> han dit que,, a la -fÀ., han. poAat aJi coSLn.ament eJL· neAutà d'a¿gua de. l.'Ajun-tament, de. £a L·ieJ> o quatne, any¿, SupoAom que. hi. haunà. pn.oüleme¿>, ja que. a quatcúfu. pe.gan.an un Hon e¿>c£a£it; He., aquest ca¿ eJ. tendean pnje.vi¿>t, donant £adJHJLat¿de. pagament, .. Li que. no ha dit ningú com. ho £an.an amí- eJ.¿ comptadon¿> que. nohan funci-onat de.¿ de. ¿a, , . ningú -f>ap quanto de. me¿>o¿ o any¿. , . en una pan.aula,deMí un, que. m'ag/iadaùa ¿auesi què. ha pagat l'Ajuntament en concepte, d'ai.guai. quina quantitat ha /ie.captat du/tant e moteur temps,, a uejMie. ¿i. eJU> que. no tenimai.gua de. ¿.'Ajuntament tamSLe. í.'hem pagada, S.'aLgua que. han empleat eJL¿ que. tenenaque.¿t ¿u&misi¿¿tn.ament.

Bé, i, per acabar amb el tema de l'aigua, un que va passar per Son Nicolava veure que el safareig de l'Ajuntament vessava per damunt i, deia aquesta per-sona, segurament no serà la darrera vegada, ja que no es veu massa moviment perposar el transformador de GESA. I funcionant amb una alternadora, que s'ha decarregar de gasoil, i estar atent de si està buit o ple el dipòsit, per moltque es preocupi l'encarregat, és impossible que no hi hagi cap "fallo", tantperquè el'dipòsit quedi buit, com perquè vessi.

Com cada any, pel. me.4 de. mai.g, ¿on molt¿ eJ.¿ algaijdin¿ que. van a CaàteJULL·Lx.a mi.A¿a, eJL·i diume.nge¿> hon.oAoÀx.a. I tamHé. com ¿emp/ie., ¿a gent e¿> demana què pa¿¿aami. eJL /tetauíe. gòLLc, que. tanta £a&ta en¿> /a a£ó que. estàvem aco¿tumat¿ a ve-une.' f.a£J.à. I la gent ~e.¿ demana ¿i. qualque. d¿a el. podríem tonnât a contemplan al ¿eulloc, que., ¿en¿ duíte., ¿ó Ca^teJJtL·Lx., i. no cap mu¿eu de. CÍAítat, ni. tan ¿ol¿> d' Al-gaida: é¿ a La Pau de. Ca^teJjLUbc on eJL·i algaidinà eJ. volem. /t/Jto ¿i., tal comvan le.¿ ge.¿ti.on¿ de. la /ie^taunaci.6, é¿> poAàiJLle. que. ja ¿i.guijn. eJ.¿ no^L·ie^, néta,eJLt> que. li. puguin veusie..

Acaba la lliga de futbol, i ens han dit si també acabarà enguany la vida del'equip de regional. Fa tantes vegades que ho hem sentit a dir, que no ens hoacabam de creure, però tantes vegades... L'any passat ja ho comentàvem, que seriauna llàstima que quan hem aconseguit un camp municipal i uns vestidors (un diao altre els acabaran) desaparegués el futbol de categoria regional d'Algaida,després d'una vintena d'anys de 'vida. Aviat ho sabrem, però el que sí semblaclar és que en el pitjor dels casos, si desapareixia l'equip de regional, elsque s'anomenen de "base", és a dir, els més joves, seguirien endavant, al mancomentre el grup de pares que n'estan al front no es cansin. En tornarem a parlarel mes que ve.

I tampoc hem ¿enti.t a panÂan. deJ. diñan, que. ¿oLia -fLe/i la Coopesiati.ua deJLt> page.-40-Ó, de.veA¿> Sani làiiL·ie., que. ja -fLa temp¿ que. ha pa¿s>at. Si. l'han de. -fLeJi, i. eA.-ò/>oci-¿ diuen que. I'úni.c iejrLe.fA.ci. que. en L·ie.uen é.¿ eJL diñan., L·ioHen que. ¿i. que.l'han de. feM.; hauni.a de. ¿e/i auiat, que. de.¿pn¿¿ ja -fLa ma¿>¿a colon..

Es SAÏG

Altres vegades aquest Sord ha parlat de la necessitat que una institució coml'Ajuntament es faci càrrec del reciclatge de tota una sèrie d'objectes que espodrien tornar a aprofitar. Doncs bé, un dia d'aquests han aparegut per Algaidauns papers que diuen que es posa en pràctica aquesta idea, amb la col·laboracióde la Parròquia i l'Ajuntament. Ho volem dir, perquè després n'hi ha que diuenque ens fixam només amb lo dolent, i no, quan hi ha coses positives, procuramtreure-les a llum. És una iniciativa que esperam tengui la resposta del poble.

UN SORD

FOTO ANTIGA

t„

Aquesta foto té prop de 40 anys i es va fer amb motiu d'una Santa Missióque se celebrà a Algaida. Entre els nins que hi surten hi trobareu: Biel deSon Lluc (que fa de Bon Jesús), Biel janer Manila, Miquel Bibi, Xisco d'es Molíde n'Andreu, Nofre de Can Just, Biel Vicó, Rafel Magallot, Bernat de Sa Cabana,Bernat Bondia, Guillem Fosca, Joan Canals, Nofre Rapinya, Jordi Salem, MiquelPiolet, Joan Selleter (?).

Es SAIG

L'AJUNTAMENT INFORMA

1C JORNADA DE TREBALL PER ALS REGIDORS DELS AJUNTAMENTS DELA MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA.

Al saló d'actes de Modelmón, el proper dia 6 dejuny es celebraran les primeres jornades de treball per alsregidors dels Ajuntaments de la Mancomunitat Pla deMallorca.

A aquestes jornades es tractarà sobre la feinarealitzada per la Mancomunitat i els projectes de futur,mitjançant l'anàlisi d'àrees com la de pressupostos, culturai esports, Acció Social, foment, etc... Per explicar aqueststemes intervindran el President i Vice-Président de laMancomunitat, els senyors Pascual i Ramonell respectivament,així com els baties de Sineu senyor Matas, el de Maria de laSalut, senyor Oliver i el d'Algaida Francesc Antich.

La jornada comptarà també amb intervencions delDirector General d'Economia de la Conselleria d'Economia iHisenda, Andreu Font; del President de la Subcomissió deMancomunitats a la FEMP, i del President del Consell Insularde Mallorca Joan Verger Pocoví.

L'acte es tancarà amb un dinar al RestaurantBinicomprat, i la cloenda serà a càrrec del Batle d'AlgaidaFrancesc Antich i del President del Consell Insular JoanVerger.

CURSET DE NATACIÓCom cada any en coordinació amb la Mancomunitat Pla

de Mallorca, l'Ajuntament d'Algaida organitza el curset denatació.

La durada del curset serà de dos mesos, juliol iagost, de dilluns a divendres, una hora diari.

L'horari (dematí o horabaixa) es decidirà segons lapreferència de la majoria.

El preu de matrícula per persona serà de 3.000.-ptamensuales. El lloc serà a la piscica del Restaurant "Oasis".

Els interessats ja es poden apuntar a l'Ajuntament;es pot triar entre apuntar-se per a un mes o per a tots dos.

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICAEl passat dia 23 de maig, es va dur a terme a

l'Ajuntament d'Algaida un acte amb l'alumnat de l'Escola pertal d'escoltar tot una sèrie d'instruments amb la finalitatque els alumnes es decantin per un o altre instrument. Peraquest acte comptarem amb professors d'altres Escoles, de laBanda Municipal de Palma, etc...

El termini de matrícula de l'escola pel curs queve, acaba el dia 31 de juliol. El lloc de matrícula és al'Ajuntament, el dimecres de 16'30 hores a 20 hores i elsdissabtes de 9 a 18 hores.

Per a més informació us podeu adraçar a en BielTorres (tel. 665084), Francesc Ramis (tel.665475) i JeròniaCañellas.

Els preus són els següents: Solfeig, l.SOOpta. almes. Instrumentació, també l.SOOpta. mensuals.

Es SAIG

L'AJUNTAMENT INFORMA

La Banda de Música d'Algaida va actuar a Campos ala Trobada de Bandes que cada any organitza el ConsellInsular. A aquest acte hi va assistir el Batle d'Algaida.

XARXA D'AIGUA

L'empresa adjudicatària de les obres ha ofertat atots els qui estiguin interessats, la possibilitat derealitzar les obres consistents en deixar instal·lat elcomptador a la façana, realitzant les obres consistents enfer regates, foradar la façana, instal·lació de la porta, elcomptador i els pertinents mecanismes. El preu establert, demoment, és de 23.244.-pta. Els qui no estiguin interessatsen l'oferta de l'empresa se'ls deixarà una comporta damuntla voravia ("acera") amb una clau de pas.

L'Ajuntament anirà passant casa per casa a fi defaci1itar-vos la informació; de totes maneres, en cas detenir algun dubte, passau per les oficines de l'Ajuntamentque vos atendran i aclariran qualsevol pega.

Si fos possible tècnicament, seria interessant queles escomeses d'aigua potable i de sanejament s'empraria pera més d'un immoble, ja que esl mecanismes d'una i d'altrasón totalment suficients per complir amb aquesta missió.

Dins cada porteta del comptador hi caben almenysdos comptadors, per tant, també és possible realitzar un solnínxol per a dues cases, així doncs, també abaratarien elsvostres costos a més de no malmetre tant les façanes delsvostres edificis.

Una vegada realitzades les obres cada interessathaurà de contractar el suministre a l'Ajuntament o organismeencarregat d'explotar el servei d'aigua, però sobre això jaus anirem informant.

De totes formes us pregam que de tenir algun dubteno estigueu gens cohibits en venir a demanar informació, peraixò teniu les oficines de l'Ajuntament, i el Batle cadadimarts i dijous de 18 a 20 hores a la vostra disposició.

XVIII MOSTRA DE CUINA MALLORQUINAAquest mes varen tenir lloc al restaurant

Binicomprat dos actes en relació a la XVIII Mostra de CuinaMallorquina.

A aquests actes hi assistí el Batle d'Algaida,representants de la Conselleria de Turisme, Ajuntament dePalma, Consell Insular, a més del President Senyor Gil ialtres membres de l'Associació de Restauració de Mallorca.Dintre d'aquest acte es va atorgar els diplomes alsdiferents treballadors (cuiners, cambrers, etc..) que ferenpossible que aquesta Mostra fos un èxit. Cal esmentar qued'entre els nostres restauranters, en Manolo Salamanca delRacó de Randa i en Tomeu del Restaurant Ca'n Mateu, formenpart de la Directiva de dita Associació.

És molt important que el nostre poble en latradició que té amb aquesta matèria, empari actes d'aquesttipus i rellevància.

8 Es SAIG

Lf AJUNTAMENT INFORMA

CENS ELECTORALDel dia 1 al 15 de juny a les oficines municipals

hi haurà exposades les lllistes provisionals del censelectoral. Durant aquest termini de temps, tots elsinteressats podran comprovar si les seves dades sóncorrectes; en cas contrari, és el moment d'efectuar lespertinents reclamacions.

SUBVENCIONSAquest mes de maig ens ha arribat a l'Ajuntament

d'Algaida, la concessió d'una subvenció de 2.500.000.-pta.per moblar la Unitat Sanitària de Pina. La subvenció hasigut atorgada per la Conselleria de Sanitat i SeguritatSocial.

EDICIÓ DE LLIBRES

De la Conselleria de Cultura, Educació i Esport,ens ha arribat una subvenció de 150.000.-pta. per tald'editar llibres relacionats amb Algaida, Pina i Randa.

JORNADES LUL·LIANES

El consell Insular té previst organitzar unesjornades lul·lianes a la Muntanya de Randa i concretament enel Monestir de Cura.

A aquest acte, hi col·laboren també els Ajuntamentsi Parròquies d'Algaida, Llucmajor, aontuïri i Porreres.

El programa d'actes prevists, serà més o menys elsegüent :

•Dia 5 de Juny a Algaida i a la Sala de Plens del'Ajuntament, conferència de Pere Fuilana.

Dia 12 de Juny i a Montuïri, conferència de JoanMirailes.

Dia 19 de Juny a Llucmajor, conferència la qualcorrerà a càrrec de Font Obrador.

Dia 26 de Juny a Porreres, la conferència seràofertada per Antoni Oliver i dia 28 del mateix mes de juny,al matí, concentració i cloenda al Santuari de Cura.

CAMPANYA DEIXALLESEl Grup s'Esquella amb la. col·laboració de

l'Ajuntament i la Parròquia d'Algaida ha organitzat perdissabte dia 13 de juny des de les 9, i fins a les 13 horesde l'horabaixa, una recollida de tota mena d'objectesrecicables (paper, vidre, botelles, pots, electrodomèstics,mobles nous i vells, roba, etc.).

Després, i cada dissabte, de les 10 a les 13 horesde l'horebaixa, es farà un dipòsit a l'antic EscorxadorMunicipal, situat al carrer de Palma, on hi podeu dur totaclasse d'objectes recicables.

Es SAIG

NOTICIARI DE L'OBRA CULTURAL"Bon vespre, família!", digué

en Tomeu Salas per presentar l'acteque començava la celebració del Diadel Llibre a Algaida. I és que allocal d'Obra Cultural només éremuna dotzena llarga de persones, lesqui ens hi havíem arreplegat perconèixer el jove escriptor llucmajorerMiquel Bezares i les seves obresmés recents: Crònica del desfici(poemes) i Susanna(narracions). Els quipodeu rectificar en

i l'estrangerhi faltàreupart l'error

llegint-los, els llibres. Seria unallàstima que no entràssiu dins unpalau ple de sirenes -símbol de laimpossibilitat de l'amor- somnis,desijos i obsessions -l'amor i lamort sempre presents. Blai Bonet,reconegut per Bezares com un delsseus mestres, ha escrit que "l'home-pardal sempre es fica endins, mentrel'home-colló roman a la porta i ambla clau a les mans". Idò ja ho sabeu.

L'endemà -diumenge matí, sa Plaça,sol, calor i pols- l'assistènciaja fou més majoritària. Infants,joves i grans tinguérem l'oportunitatde mirar, palpar i, si convenia,comprar llibres. No podem donar^w ercen-tatges estadístics del temps dedicata cada acció, però, i resumint, férem ide tot.

m.

ACTIVITATS PREVISTES

Dissabte dia 13 de juny, a les 21'30 h, hi haurà al nostre local socialuna activitat que vos recomanam vivament. Farem la nostra particular celebració"Quinto Sentenario" -una més, i que no sigui la darrera- escoltant el senyorFroilán Viteri, membre de la Confederación de Naciones Indígenas del AmazonasEcuatorial, que ens parlarà de la problemàtica d'aquells pobles. La conferènciaté un títol eloqüent: 500 anys d'opressió, 500 anys de resitencia, i convéque l'escolteu en directe, no fos cosa que la televisió només en donas unpetit resum.

PUBLICACIONS REBUDES

ACTA, Fundació per a les idees i les arts, ens ha remès el seu llibreLes Illes Oblidades, que recull les conferències realitzades ara fa un anya Barcelona, amb intervenció de destacades personalitats polítiques i culturals,al voltant de les transaccions econòmiques, les interaccions culturals i elsacords constitucionals entre les Balears i Catalunya. Quan llegigueu aquestesretxes, el llibre ja haurà estat presentat a Palma pels senyors: AlexandreForçades, Conseller d'Economia i Hisenda del Govern Balear, i Miquel Roca,Secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.

10 Es SAIG

FESTA DE CASTELLITXEl mes passât vos oferirem els treballs guanyadors dels premis de poesia

i glosât del Certamen Literari de Castellitx d'enguany. Avui vos presentara l'obra

guardonada amb el premi de narració.

Reiteram el nostre agraiment a la Comissió Organitzadora que ens ha permès

publicar aquests treballs.

LA M Q 1 X A

Estic ajaguda sobre la catifa delmenjador. Alguna cosa em molesta al'esquena i pens que un canvi de postu-ra ho pot solucionar. Aleshores, m'as-sec i escolt la remor del vent. No hiha soroll. El veinat està tranquil;la noia del tercer no canta i el llorodel quart deu dormir la sesta. Nomésels vidres que fan paret amb la cuinatremolen; dintre, hi veig reflectidala finestra principal. No hi fa fredaquí dins. El sol entra i em cobreixcom una flassada de llana dolça. M'en-calenteix els muscles i em fa sentirplena de vida. Fins i tot em vénenganes de f-er un estirament ben gros,per desentumir els ossos, deixondirel cervell. De cop, se sent lladrarun ca (no n'he vists molts, però séque són uns éssers peluts, agraits iplens de puces);, m'hauré d'enfilara la taula per veure com és i, mira'l,ja ha fet una gràcia davant l'entradade l'edifici (en sortir de casa, ja liamollen. Això també ho sabia delscans). L'amo mira per tot arreu; sem-bla empegueït, però encara no ha tret(ni treurà) de la butxaca un paperper recollir el regal. Crida el seumillor amic i comença a caminar depressa, com si 1'encalcas la policia.Llavors, un altre dia, a la feina,probablement es queixarà de com estande bruts els carrers i dirà que ellpaga els impostos perquè els facinnets, aquests poques-vergonyes del'Ajuntament. Què hem de fer? El mónés així; i jo el contempi des de lafinestra del menjador, amb silenci,amn humor, amb fàstic de vegades,perquè el món és per riure i per plo-rar al mateix temps.

Vaig a mirar el calendari. M'agradasaber quin dia em trob. Qualque tempo-rada he perdut la noció del temps iha vengut Nadal sense temer-me'n.No és que per a mi siguin molt impor-tants les festes, és que m'estim mésprevenir-me. M'explic. Quan s'acostaaquest temps de llum i joia, ellacerca pels armaris un caramull decapses, capsetes i capsotes i enlles-teix una mena d'arbre del qual pengenunes bolles lluentes. També col·locadamunt 1'aparadora una maqueta dejardí surrealista amb figures està-tiques. Tot això, juntament amb elrenouer que fa la gent que ve percasa, em produeix un efecte d'esvera-ment total. Em pos histèrica i, si noestàs prevenguda i m'amagas allà on noem poden trobar, succeiria el queva passar el primer any de viure aquí:el ventre se'm va descompondre per morde la nerviada i vaig anar cop-piudurant quinze dies horrorosos d'entra-des i sortides, d'udols i xiscladis-ses.

Tanmateix, tot té el seu aspectepositiu. Pari de l'arbre i del jardí.El primer cop que el vaig veure noel vaig reconèixer, perquè jo sé comsón els arbres i allò no s'hi assembla-va gaire. Després vaig sentir quel'anomenaven "Arbre de Nadal" i vaigsaber que érem a Nadal i que allòera un arbre. L'única gràcia que pos-seeix aquest objecte (estèticament ésinsalvable) resideix en les bolleslluentes que hi romanen penjades.Si les toques, es mouen; si les colpe-ges, cauen i es trenquen. També espot fer tombar l'arbre, però ja ésmés difícil. No he arribat a tenir

Es SAIG 11força a bastament. Per ventura enguany,que som més grossa, ho aconseguiré.Quant al jardí, quina meravella! Fados anys vaig amagar una doneta defang sota la tauleta del televisor ila vaig fer tornar boja a ella. L'anypassat simplement vaig estirar latela que servia de base i m'ho vaigcarregar tot. Però em va sortir car;m'aglapiren i em posaren el cul benblau. Paciència. La pròxima vegada hofaré quan no hi hagi ningú i m'a jeu-re un parell d'hores davall el llitpetit, fins que ella se n'oblidi.Crec que, si vull viure molt de tempsben alimentada, he de desenvoluparla capacitat de 1'intel·lecte al mà-xim. Tot està en la idea de fer-licreure que sempre jugara ella i jo, ique l'estim, i que no puc viure senseella, i que, quan no hi és, el mónesdevé trist i fosc, com una nit senselluna.

La claror del dia s'arrossega justpel punt de l'estora on ho sol fera aquestes hores. No estaré molt asentir-la arribar. La porta d'abaix,les petjades a l'escala, rítmiques ifamiliars, la clau, una rodada, unaaltra i, després, per fi, la veu melò-dica, clara i sonora. Bé, d'acord,seré sincera; en realitat, és un alda-rull que desperta l'estómac i el re-conforta, perquè sap que la cridòriaes relaciona directament amb allò queanomenam omplir el gavatx. Hauria .d'ésser més agradable, per ventura,més pilota i acudir a fregar-me perles seves cames, però com que la racióés segura i estic ben calenteta alsol, pas de qualsevol efusió gratui-ta. Ella s'acosta i em demana comva (m'acarona el cap, les orelles,no em desagrada), si he fet qualquedesastre. Doncs sí que n'hi he fetuna de ben grossa, però com que no 'puc parlar, cluc els ulls i faig carade bona nina. No em moc, no contest,només la interroga el meu olfacte(quina olor més rara! Sembla que haguéstrepijat una merda, aquesta) i ellaes dirigeix cap al vestidor (on dei-xarà la roba que duu, la bossa i lessabates que fan tuf de merda i sorti-rà vestideta amb una mena de duespeces buatat, de colors estridents queli està un mal-te-toc-pesta). Ara vequan m'he d'amagar. Si no ho faig,

me'n duré una batculada i no teneganes de rebre. Amb la panxa buida,no; més tard, en haver-me infladade croquetes de salmó, qui sap. Hiha hagut sort; la porta està oberta ivaig cap a les habitacions. Entr dinsla més petita i m'enfii damunt elprestatge on dorm, avorrida per laquietud, una bossa de viatge negra.M'introduesc en el seu si matern.Mai no em trobarà. Si sabés riure,ara seria el moment de fer-ho. Quinacomoditat! Ara escoltaré tot quantpassi amb molt de silenci. No em pucpermetre el luxe de que em descobrei-xi. Li he compixat la moqueta delvestidor. Al racó de darrera la cadira,hi ha una taca més fosca que es desta-ca per la pesta que desprèn (diuenque és tan horrible, però jo necessitsentir la meva pròpia essència persaber que estic viva. Em mareja tantla pudor que fan ells!). Segur que jal'ha vista. Silenci, tensió, ara l'en-suma, s'agenolla i hi fot el nas da-munt. De sobte, un crit, un renec iun "on t'has ficat, punyétera?" Passes,"et trobaré", amenaces, ràbia. Jo faigun badall dins la bossa. Hauria d'a-prendre a tancar cremalleres, peròés molt difícil. Així no sentiriaaquest escàndol, per un no-res, quinaestupidesa. Hauria d'entendre que,quan em trob tota sola, m'agrada es-campar la meva presència per la casai passejar-me sentint-me per tot arreu,destriant les aromes més subtils icercant una altra possible evidènciade la meva espècie. Es com quan m'es-mol les ungles al sofà. Així tothomsap que és meu perquè la flaire l'en-volta i el fa meu, tot ben meu. Bé,

12 Es SAIGno fa res. Ara m'agombol un poc mésaquí dins i quan li fugi l'endimonia-da sortiré a menjar-me les croquetesque fan gust de salmó sintètic, decartró usat, de fàbrica bruta, peròque, segons ella, tenen tantes vita-mines i són tan bones pel pèl, pera les dents i per a la vista, que,en rossegar-les, pens que deu ésserveritat i procur ignorar que s'aferrenals budells i que m'inflen les en-tranyes.

La nit ens ha cobert una vegadamés i la lluna es passeja entre lesllumetes que pinten el cel. Abans,la nit i el silenci es podien rela-cionar, però a ciutat això és forade lloc. Seguit, seguit, passen cotxesi persones que riuen i canten. A laclínica del costat se sent una remord'entrades i sortides que em marejai ell, immobilitzat pels seus somnis,ronca com un vertader seductor (sino fos així, ella no ho aguantaria).

Es curiós que les parelles humaness'ajuntin per a sempre. Em crida l'a-tenció que un home i una dona en laseva plenitud sexual perdin el tempscompartint també tots aquells momentsque no estan al llit. Es tan estúpid!Sobretot, quan aquests moments sóntan mals de passar com en el seu cas.Ella, en arribar, es posa a treballara la cuina i a posar la taula, peròno menja res fins que ell no arriba(això és una altra cosa que no heentès mai). Ell ve mort de fam i decansament demanant què hi ha per di-nar. Després s'asseu a la butaca i escondorm pesadament. Sembla un sac.

No parlen, no es toquen, no riuen;es dediquen a deixar passar l'estonafins que torna a ésser hora de prepa-rar l'àpat del vespre i llavors esposen la tele. De vegades, però, cri-den i s'insulten, es renyen i discu-teixen sense ordre. A ell se li encénel rostre; a ella li surt aigua delsulls i m'acarona el cap i la panxa ambla boca torta i els parpells vermells.Quan ocorren aquestes coses, don grà-

cies per no tenir el privilegi dela paraula. Sé que si jo pogués xerrar,també diria pensaments feréstecs iem penediria després d'haver-ho fet.Tot això em fa pensar que tant l'uncom l'altre viurien millor pel seucostat, sense cap mena de compromísque els Higas a una casa i a un móncomú, al meu estil, tractant de di-vertir-se el màxim tot sol o acompa-nyat, vivint el present i assumintel paper de xigala (les formigues sónavorridíssimes).

Què és aquest renou? Crec que acabad'arribar... Sí, és ell, el meu esti-mat. No passa cap vetlada que no s'a-costi a miolar per aquí abaix. Jo,que estic boja per ell, escolt laseva veu dolça i els seus missatgesenredosos amb delit. Fix el nas ala finestra i el contempi al.lucinada,com si fos l'únic exemplar masculíde la meva raça que hagués vist mai.Bé, de fet, va ésser el primer mascleen el qual vaig reconèixer quin aspec-te tenien els mascles de la meva es-pècie. Era una nit que s'assemblavaa aquesta i jo sols havia complitcinc mesos, però ja notava al puntmés interior del meu cos una sensacióestranya, com un desig d'alçar elsdarreres contínuament. El foc m'ompliaels baixos i jo cridava la meva ànsiaarrossegant-me per terra. Ella m'avi-ciava més sovint i em deia "pobretameva!" Ell es compadia de mi, peròes cansava aviat. Cap dels dos podiaentendre res de res. Només esperavenque m'aturas de fer espants i parlavend'unes píndoles alleugeridores delsmeus mals. Ara ja m'hi he acostumat.Sé que mai no em deixaran sortir d'a-quí i per això fix el nas a la finestrai veig el seu pèl roig, els ulls rodonsi lluents com pedres precioses. Emmira i el mir i després d'una estonas'acaba tot. Encara que en tenguid'altres, és fidel a la visita. Això

Es SAIG 13m'ha de bastar. No puc fer altra cosaque resignar-me i valorar el fet d'es-tar ben mantenida tota la vida, dedormir damunt l'estora al costat delradiador i d'ésser considerada unmembre més de la família. He d'obli-dar l'eterna virginitat i esborrardel cervell els instints de repro-duir-me.

No em trob gaire bé. Hauré d'empas-sar-me un grapat d'herbes del cossiolgroc. Potser hagi abusat del pollas-tre, però era tan bo! (quan em posenun plat de menjar de veres no em pucaturar). I aquestes cuixes que jano són el que eren. Abans estava mésgrasseta aquesta. Ara tot són ossos.Estirada com estic, sempre dormia comuna rabassa; ara, he de trobar la pos-tura. Teñe el ventre com una xeremiai... Ja està; quin gust. De momentdissimularé i sortiré defora. Al patis'està molt bé quan no hi fa fred.Més tard hi tornaré i jugaré amb elscordons de les sabates. Li encanta.

Tanta sort que a entrada de foscano se sent massa xerrameca pels pisos.La del tercer surt a replegar la roba.La del segon renya el seu home en un

to raonable i els nins ja tenen latruita dins la boca i no piulen. Quinafelicitat! Ve el bon temps: fora estu-fes i radiadors, fora estores! Visquenel sol i les nits caloroses! Solsfinestres obertes i aire suau. I lacasa no fa pudor d'aquells cilindretsque es calen foc i que foraden els pul-mons. Es una delícia. He d'admetreque si bé la meva vida és una agonia,existeixen algunes coses bones. A pe-sar de tot, en poder, me n'aniré. Co-menç a estar un poc farta de nutricióperfecta i de benestar inútil i gra-tuït. No sérvese per a res. Ni tan solssom garrida (perquè la gent digui "Oh,quina moixa més plantosa!"). No. Somnegra i petita i no estic gens grassa.Tene el pèl curt i cara de mala llet.Això sí, som ben deixondida. Qualsevolgràcia que em mostrassin l'aprendria,però no vull. Ja està bé d'ésser l'ani-malet de companyia que, a més a mésd'estimar l'amo, l'ha de fer riure.Per aquí no passaré. Abans agafaréel bolic i partiré a veure món. Peròaquesta serà una altra història.

ANTONIA CAPO AMENGUAL

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

f Felip Ballester Amorós.Va morir a Pina dia 7 demaig als 60 anys.

Miquel Llach Mulet.Ens deixà dia 11 de maig itenia 84 anys.

Toni Mulet- Amengual. Vamorir dia 29 de maig als60 anys d'edat.

Catalina Puigserver Canta- Josep Munar Morro MoríVa morir dia 19 dia 16 d'abril a 1 edatllops.

d'abril als 96 anys. de 79 anys.

NAIXEMENTS

Josep Juan Pujol, fill de Vicenç iToia. Va néixer dia 6 de maig.

Joan Xavier Bonet Garau, fill de Josepi Catalina. Vengué al món dia 7 de maig.

Bartomeu Vidal Servera, fill de Fran-cesc i Catalina. Va néixer dia 21de maig.

14 ES SAIG

Els MolinsFariners

d'ALGAIDA

avui: MOLÍ de n'ANDREU

Es troba situada aquesta edifica:-ció al número 57 del carrer d'Es Cava-llers i, si exceptuam el molí d'EnFalconer, és el que es trobava a majoraltària dels emplaçats als aforesdel casc urbà. Per obtenir una visióretrospectiva d'aquest molí i delseu entorn, vos suggerim que repasseua la, col. leccio d'ES SAIG el nfi 133,pàg. 22, on publicàrem una fotografiaantiga, feta des del campanar permestre Pere Mascaró devers l'any 1930,que permet albirar dins la llunyaniael solitari molí de n'Andreu.

La data de la seva construccióno figura escrita a cap de les partsprimitives -que encara resten en peu,després de les grans reformes queha sofert al llarg dels darrers 55anys, en dues etapes. Si no fos perla torre que el delata, seria moltdifícil endevinar .que allà hi haviaun molí fariner.

La configuració bàsica d'aquestmolí constava de quatre naus de bóvedade canó en forma de creu esvàsticaperfecta que envoltaven la torre,a la qual el moliner havia de pujarforçosament per la mateixa escalaexterior que els clients .usaven permuntar a l'envelador. Aquesta escalaarrancava vora el portal forà d'accésa les cases, encarat al frontis princi-pal i esbiaixat respecte a -l'actualalineació del carrer d'Es Cavallers(vegeu-ho als plànols adjunts). Lanau principal, dibuixada a punts, vadesaparèixer per complet durant laprimera reforma que tengué lloc l'any1937. Al seu lloc s'hi bastí un aigua-vés i mig, aprofitant els espais mortsque la nova alineació permetien. L'ai-guavés del nou frontis principal quedà

configurat amb el portal forà, elbatiport i l'arc centrats, amb undormitori a cada banda. Després del'arc entre aiguavessos quedà un dis-tribuidor de forma quasi triangularamb el sòtil mig sostingut per l'antigaparet del molí. D'aquí s'accedeixa la cuina, a la sala d'estar i alsbaixos de la torre, que es convertíen una zona de pas, perquè s'hi obrirendues noves portes: una que comunicavaamb la portassa i l'altra amb la salad'estar, que amb les reformes de facinc anys quedà novament condemnadaper convertir-se en prestatges deco-ratius.

Es SAIG 75

La bóveda de la nau de la salad'estar fou substituida per un forjatpla degut al seu mal estat de conserva-ció. També a la part de la portassas'hi féu la mateixa operació, aixícom a més de mitja nau posterior,d'esquena al passatge. De tal maneraque actualment només queda un trosde bóveda de canó, d'uns quatre metresde llargada, com a testimoni del queforen aquestes naus. Ara fa cinc anysal racó d'aquesta darrera nau, ocupadaper un dormitori, hi construïren unnou quartet de bany que ventila pelpassatge posterior.

Adossat al primitiu molí ja hiexistia una antiga porxada, amb elforn de coure pa i una xemeneia, confi-gurant un patí ajardinat que contéuna escala bastida també l'any 37 isubstituta de la que hi havia al fron-tis principal.

Damunt el terrat d'envelar hi cons-truiren un magatzem-graner, protegitper un porxet que arriba fins al por-tal d'accés a la torre. Aquesta torreté un diàmetre interior de 3'12 metres(una de les més amples que hem trobatfins ara), amb la tradicional escalade caragol que mena primerament alpiset on, a través del tremujó, s'en-sacava la farina mòlta al replà supe-rior, sostingut per les dues clàssi-ques jàceres d'alzina.

Normalment quan els molins farinersdeixaven de molturar desmuntaven elsmecanismes i baixaven les moles perdemostrar que ja no estaven en funcio-nament i estalviar-se renovar la lli-cència fiscal. En el cas del molíde n'Andreu anaren més enllà, perquèllevaren a més del capell tots elsmecanismes del molí inclòs el congrenyinferior -fix a la torre- i rebaixarenprop d'un metre i mig la seva altària,posant la nova teuladeta, a un solvessant, ran de les finestretes deventilació.

El topònim d'aquest molí li vedonat perquè els successius propieta-ris, tots d'aquesta família, tenienaquest nom de pila. El darrer molinerque hi moltura fou l'amo Andreu Garciesque morí l'any 1918 (s'any des grip,

PLANTA ALTAESCALA 1:200

ESTAT PRIMITIU w»»»»REFORMES POST. E== —

PLANTA BAIXAESCALA 1:200

16 Es SAIGmalaltia que, com sabeu, aleshoresera incurable). Aquest el va deixaral seu fill Andreu Garcies que permanca de descendents directes, quanva morir l'any 1973, deixà l'herènciadel molí a la seva dona, amb la volun-

*?

tat expressa que a la seva mort en foshereva la néta del seu germà Gabriel,na Jaumeta Garau Garcies, que és lapropietària actual.

Els mecanismes del molí foren repar-tits entre els parents del darrermoliner. A un li tocaren les veles,a l'altre el rest, o el tafarell,o la roda, etc. Una de les moles anàa parar al seu nebot Gabriel, de SesCase Noves, però els parents joves nose'n recorden del seu destí final.

Quan feia anys que havia deixatde funcionar el molí, l'amo Andreugarcies -fill del darrer moliner- ins-tal·là dins la portassa una premsa defer fideus. Hi anaven les clientes ise'n cuidaven de fer la pasta; l'amonomés manipulava la-maquinària. Na Jau-meta ens contà que hagueren de fer

un forat al mur de la torre, en formade capelleta, per maniobrar milloraquell artefacte mecànic. La fabricacióde fideus es perllongà inclus finsals anys de la guerra civil i l'èpocade fam de la postguerra, quan lesnecessitats obligaven altra vegadaa fer farina i pasterades d'estraper-lo.

Ens despedirem aquest pic amb unacançó recollida de fonts orals fami-liars que fa referència a aqueixadarrera activitat que tenia lloc dinsla portassa del molí de n'Andreu. Diuaixí:

Val més aquest "garbo" teu,que tots es pla de Son Reus;si et véns a ventar fideusserà en es Molí de n'Andreu.

Text, plànols i fotografies:

MIQUEL SASTRE "FIOLET"

Es SAIG 17

NOTICIARIPLUVIOMETRE

Si es vera que per l'abril cada gota val per mil, no ens podem queixar jaque hi ha hagut unes quantes pluges molt beneficioses, unes a principi i lesaltres a finals de mes. El cert és que fins dia 30 havien caigut 81'2 litres,que els sembrats un poc tardans han agrait .

ESCOLA MUNICIPAL DE MOSICA D'ALGAIDA

Vos havíem d'informar d'una sèrie d'activitats de la nostra Escola Municipalde Música, però com que aquesta informació la podeu trobar a les pàgines de l'A-juntament vos hi remetem per no haver-les de repetir.

MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA

El Servei de Promoció Econòmica de la Mancomunitat ens informa d'un curs d'au-xiliar administratiu amb aplicacions informàtiques que es realitza actualmenta Maria de la Salut. El curs consta de tres mòduls: informàtica, comptabilitati laboral.

Les empreses o institucions que estiguin interessades en la contractació d'unalumne del curs en pràctiques (els contractes que es converteixen en definitiusgaudeixen d'una subvenció de 550.000 Ps per part de l'INEM) es poden posar encontacte amb els Serveis de Promoció Econòmica (Hospital, 24. Petra) abans del30 de juny.

FESTA AL CONVENT DE SANT JERONI

La xerradeta d'aquest mes estàdedicada a Sor Teresa amb motiu dels50 anys de vida religiosa. A l'esglé-sia de Sant Jeroni, dins la festaque se li va dedicar, actuaren laCoral de Magisteri dirigida per Balta-sar Bibiloni, l'organista Arnau Reynési en Biel Majoral amb els seus acom-panyants habituals. Aquí teniu unmoment de la seva actuació.

JORNADES LUL·LIANES

Durant el mes de juny s'organitzen unes jornades lul.lístiques que es repar-teixen entre els pobles d'Algaida, Montuiri, Llucmajor i Porreres, amb una con-centració i cloenda final a Cura dia 28. A les pàgines d'informació de l'Ajunta-ment podreu trobar els detalls d'aquestes jornades.

EXPOSICIÓ DE FRANCESC LLAVINA

El nostre bon amic inaugura dia 23 de juny a les 19'30 una exposició de lesseves pintures a la Sala d'exposicions de la Banca March a Ciutat. La presenta-ció serà a càrrec de Llorenç Capellà.

18 Es SAIG

i A N E G A C I Ó O F D E U A M A R X ( l )

Fa uns anys, Marx era un mite! ac-tualment és un marginat. Més allà demitificacions i marginacions, esperemque la història valori justament elpensament d'un home que va lluitar in-cansablement per la causa de l'home.

Aquí no podem tractar el conjuntdel pensament de Marxi ens hem de limi-tar a la seva crítica a la religió.

Per a la comprensió de Marx, és im-portant conèixer la situació en què estrobava la societat del seu temps. Lamisèria, fruit de l'explotació del'home per l'home, estava a l'ordre deldia. Multitud de persones eren explota-des i vivien en condicions infrahuma-nes. Per altra part, la filosofia deHegel constituía un edifici teòrictan esplèndid com sospitós. La filoso-fia hegeliana havia resolt els proble-mes, però només dins l'ordre del pensa-ment. La realitat era crua i dura. Eraurgent una cura. L'església no era prousensible a les grandissimes injustíciessocials. Era urgent donar resposta ala profunda situació d'injustícia enquè es trobava la societat. Marx vaintentar donar una resposta a aquestasituació.

Marx està influii en la seva críti-ca de la religió per Feuerbach. Consi-derava que en el substancial la críti-ca de la religió estava realitzada.Aquesta realització era obra de Feuer-bach. Però s'ha de tenir en compte queMarx, a diferència de Feuerbach, estàeminentment orientat a la praxi i aixòmodifica la crítica de la religió deFeuerbach. Per a Marx, la societat estàformada per una base o infraestructurai una superestructura. La base és l'e-conomia, els mitjans de producció (ei-nes, treball,...) i les relacions deproducció (relació entre el patró i1'obrer,...).

La base condiciona la superestruc-tura que és un reflex de la base o con-dicions materials. A la superestructu-ra pertanyen el dret, la filosofia, lareligió, l'art, la moral... Un canvi ala base produeix un canvi a la super-estructura. Marx reconeix que la super-estructura també influeix dins les con-

dicions materials, però és l'economia,la base, el que fonamentalment produ-eix el procés històric.

Marx considera la religió com unasuperestructura. La religió és unreflex de les condicions materialsexistents a la societat. Ens trobam,per tant, amb la teoria de la projec-ció, però no es tracta, com a Feuer-bach, d'una autoconsciència invertida,sinó d'una consciència del món inverti-da. Aquesta consciència del món estàinvertida perquè el món està invertit.

La religió és el gemec de la criatu-ra oprimida, l'ànima d'un món senseànima, és l'opi del poble, un consolque el poble cerca dins la seva tristasituació.

La teoria de Marx no considerala religió com un producte arbitrari,no és un invent que s'hagi cercat perdominar el poble, sinó més bé un procésnatural necessari. Les idees i, pertant, la ideologia religiosa són ex-pressió de les condicions materials dela vida dominants dins una societat.

Marx no atribueix a la religió unpaper purament negatiu. Certament quela religió és la sanció i la legiti-mació de les condicions reals exis-tents. Però és també una protesta i ungemec de la criatura oprimida. A pesard'això, l'esperança que ofereix la re-ligió és il·lusòria. Aquesta il·lusióha de desaparèixer a fi que 1 'home aga-fi ell mateix les regnes de la his-tòria.

La superació de la religió no signi-fica la superació de totes les aliena-cions. L'alliberament de l'alienacióreligiosa és el pressupòsit de l'huma-nisme de Marx, però es tracta de supe-rar les altres alienacions.

L'abolició de la religió es realit-zarà mitjançant el canvi de les condi-cions materials. Per aquest motiu,Marx pensava que la religió estava des-tinada a desaparèixer, com a conse-qüència del canvi de la base.

ANTONI RIUTORT

Es SAIG 19-

PASSATEMPSl & ô U f t l - S î l O

Horitzontals; 1. Topònim d'Algaida.Mil. 2. Insòlits, singulars. 3. Gran-dalia, jonquill. Interjecció. 4.Cessació, abandó (al revés). Conegut,après. 5. Donaran, lliuraran. Darrere.6. Indoeuropeu. Pronom personal.Arrel, grapa (al revés). 7. Punt car-dinal. Ombra, boscatge. Primera vocal.8. La mateixa vocal. Ablanit, suavit-zat. 9. Embarcació de transport del'edat mitjana (pi.). Iridi (al revés)10. Manifestada, expressada. Prohi-bició, interdicció.

Verticals; 1. Errant, vagabund.Lletra graga (al revés). 2. Educaré,ensinistraré. Americi. 3. Que constade dos elements. Estava (al revés).A. Arc acabat en punta. Callat, sobre-entès. 5. Tenebres, fosca (al revés).Certa parenta. 6. Nom de consonanten plural. Causa, origen. 7. Anive-llar, igualar. Afèresi d'agost. 8.Alumini. Fes bels l'ovella. Primeravocal. 9. Descansar, asseure's. Fi-bra, filament (al revés). 10. Mil.Reiterat, repetit.

Les solucions als mots encreuatsles trobareu a la pàgina ¿f.

T R J U S T E M S M

A M E L L J E I S S

O N M A O M T U E L

L E A A M S A Q M E

L M N L U E T A A M

J U A J M E L O L P

E A A S S A A J L E

S J E R O N I B U S

U D E Q U E N Y A O

S E V E I D R O J J

N O J A C I N T S A

Sopa de lletres

Heu de localitzar 10 noms d'homeque comencen amb la lletra J. Ambles lletres que vos sobrin llegireuuna sentència del "Llibre de tres"de Fra Anselm Turmeda.

T J L L E R A C U C " ) R

AjLjE N T C O M P A

N (S A N A T A S] Y A

Solució a la passada sopa de lle-tres. Una vegada eliminats els deusinònims de "dimoni", es llegeix:"Tres coses fan hom alegre: salut,riquea e plaent companya" (Fra AnselmTurmeda).

20 Es SAIG

f ¿ 3

PRESENTACIÓ

Benvolguts amics de la muntanya, siaii benvinguts un any més

a la celebració de la Festa de Sant Bernat de Menthon, Patró dels

muntanyencs.

Enguany hem volgut sortir de la serra de Tramuntana, per anar

a una modesta altura del Pla de Mallorca: la serra de Galdent,

concretament al puig de Son Roig d'Algaida.

"...Aquí no és troba ni l'altiu paisatge de superbs espadats,

aclaparadores altures o profundes i solitàries escletxes o barrancades;

ni l'harmonia i sorprenent bellesa de colors i de formes aconseguides

amb la tinió del mar i la terra, en les lluminoses cales rivetades de

pins; ni extensos boscs ombrívols; ni esqueixades rompents marines:

tan sols uns suaus i ondulais costers emplomatxats de pinarets, i

diminutes i amagades valls de mansa quietud i sedós silenci, on el

temps sembla haver-se adormit.." (Rutes Amagades de Mallorca

Vol.8).

Aprofitarem aquest dia de germanor, per a fer, en nom de tots

els excursionistes un senzill i emotiu homenatge als veterans D. Jesús

García Pastor i D. Melcior Rosselló Simonet, reconeguts muntanyencs

que han dedicat i dediquen gran part de la seva vida a la muntanya,

donant-nos a conèixer els seus amagats racons.

LA COMISSIÓ ORGANITZADORAG.E.M. - F.B.M.

Sant Bernat nasqué el mes dejuny de l'any 923 al castell deMenthon, situat a les voreres delllac d'Annecy i propietat d'unade les més il·lustres cases de Savoia;de la seva minyonia ençà, mostràun decidit gust i una inclinacióvers les lletres i la virtut.

Malgrat la resistència del seupare, el comte Ricard de Menthon,que el volia casar d'acord ambla seva classe, Bernat es va consagrara l'estat eclesiàstic i, per sostreu-re's a la pressió familiar, esretirà a Aosta, en el Piemonte,sota la direcció de l'Ardiaca Pere,el qual admirà després en el seudeixeble exemples de vertader progrésespiritual. Preparant-se amb exercicisde la més austera devoció, rebéa l'esmentat lloc les sagradesordres. Nomenat Ardiaca d'aquellaesglésia l'any 968, emprengué diversesmissions als pobles veins que forende gran utilitat, principalmenta les muntanyes on encara restavensignes de paganisme. Bernat tinguéla benaurança de veure'ls esvaitsamb la seva predicació evangèlica.

No menys compassiu que il·lustrat,el seu cor s'interessà vivamentper les penalitats que havien depatir els pelegrins alemanys ifrancesos que, camí de Roma ambl'objecte d'oferir llur pietóshomenatge al sepulcre dels SantsApòstols, havien de passar peraquelles escabrositats. Fundà pera ells dues hostatgeries als Alps;una sobre el MONT DE JUPITER, anomenataixí perquè hi havia un templed'aquest déu que el Sant ve ferenderrocar, i una altra sobre laCOLUMNA DE JUPITER, coneguda ambaquest nom per una columna quetambé va fer desaparèixer. Aquestesdues hostatgeries, conegudes araamb els noms de GRAN SANT BERNAT(en el punt més alt del camí dela Vall d'Aosta, al cantó suísde Valais) i PETIT SANT BERNAT(en la muntanya dels Alps Grayos),des que varen ser creades forenservides amb la major generositatpels canonges regulars de Sant

ES SAIG 21

Agustí. També donava socors alsviatgers extraviats per les tempestesi la neu. En la seva humanitàrialabor fou ajudat pels seus famososcans.

Bernat, després d'haver asseguratsocors als religiosos i pelegrinsque el visitaven, anà a dur lallum de la fe a la Lombardia. Convertímoltíssims infidels i després estraslladà a Roma, on aconseguíla confirmació del seu Institut.Els privilegis que el Papa li concedíforen després confirmats per JoanXIII,Eugeni IV i altres Pontífexs.

Tornà després a la Lombardiai conreà amb molta eficàcia elsfruits del cristianisme, la llavordel qual havia escampat, i finalmentmorí a Novara dia 15 d.e juny del'any 1008, als 85 anys. Va serenterrat en el convent de SantLlorenç, però el seu cap és venerata MONTE JOYCE, a la diòcesi d'Aosta.

Les seves eminents virtuts iels molts miracles que obrà elSenyor per intercessió del seuservent Bernat, inclinaren a laSanta Seu a col·locar-lo entre elsSants; va ser canonitzat l'any1681, si bé se'l venia venerantdes del segle XII.

L'any 1923, el Papa Pius XIposà de relleu l'obra i la personali-tat de Sant Bernat, i el declaràper carta apostòlica de 20 d'agost,Patró dels alpinistes, esquiadorsi tots els qui pugen a les muntanyes.

MANEL OSUNA

PROGRAMA

- A les 04:30 h. concentració a Son Roig (Algaida).

- A les 04:45 h. pujada cap al cim.

- A les 06:00 h. sortida del Sol.

- A les 07:30 h. missa celebrada pel Mn. Josep Estelrich.

- A les 09:30 h. a Son Seguí, festa consistent enl'homenatge a D. Jesús García i a D. Melcior Rosselló.

- Lliurament dels premis de la III Marató Fotogràfica deMuntanya.

- Serenada.

- Cloenda a càrrec d'Antoni Nebot i Soler, President delGrup Excursionista de Mallorca i de Josep A. Aguiló iRibas, President de la Federació Balear deMuntanyisme.

RECOMANACIONS

- Convé anar proveïts de roba d'abric i llanterna.- No encendre foc i anar molt en compte amb les llosques.- Respectar l'entorn i no deixar brutor.- Seguir en tot moment les indicacions de l'organització.

AGRAÏMENT

Volem agrair especialment a la propietària de SonRoig i Son Seguí, Dría. Maria Trobat Mas, la cessió deles seves finques per a la realització d'aquests actes.

grupexcursionistade mallorca

OBRACULTURALBALEAR(ALGAIDA)

- FEDERACIÓABALEAR DE

"i. i» MUNTANYISME

22 Es SAIG

PINAEL MOMENT DE L'ANY. La verdor dels camps comença a desaparèixer, l'herba es

uà mustiant i el verd dóna pas al groguenc dels sementers d'ordi i blat, quevan deixant el verd per agafar poc a poc el groc, fins arribar al daurat coloror que tenen abans de segar o cossetxar. Ja es veu qualque rostoll després desegar i embalar la garba -de civada o el vesó. També es veuen els sementers benllaurats i agoretats de melons i tomatigueres a la seca. Les vinyes ja esbrosta-des van agafant esponera i les serments s'allarguen i creixen de cada dia. Eltorrent ja és eixut, ja no raja, quedant qualque bassa on hi compareixen elsaucells per assaciar la set. Els aspersors escupen la boirina d'aigua que dónavida, els horabaixes, per damunt l'alfals i les patateres, formant gotes damuntles fulles com a llàgrimes d'aigua vivificant. Els aucells canten i s'afanyenmés que mai per cercar menjar per surar les seves niarades, i ja es veuen elsvols torpes i costosos dels aucells joves més primerencs que ja han deixat elniu. Caminam pas a pas cap a l'estiu, i ja són d'agrair les ombres dels arbres,sobretot les figueres que pareixen com a murteres, les poques que queden, debones que van. Els picarols de les ovelles se senten de cada pic més dematí iel vespre fins més tard, a fi d'esquivar els raigs més forts i calorosos de leshores del migdia. Alguns ja han començat a fer horeta després de dinar, sanacostum mediterrània, que el cos, castigat per les presses d'aquesta vida d'avui,no fa més que agrair. La gent comença a fer la vida més a l'aire lliure, gaudintdels elements més barats i abundosos que la terra sempre ha posat i posa a l'abastde tots: el sol, l'aigua, l'aire i la natura mateixa; cal, doncs, aprofitar-losi gaudir d'ells fent una vida sana, que el nostre cos i la nostra psique ensagrairan.

VESTUARIS. Ja han començat a bon ritme les obres dels vestuaris del camp defutbol. £s pot dir que el buc ja està fet. És un altre pas per anar dotant aPina de la infraestructura esportiva que ja tenen casi bé tots els pobles del'illa. ÉS un dret de tots els ciutadans poder practicar l'esport amb unes condi-cions dignes. Aquest dret també ha arribat als pineros. I tal vegada també serviràper descarregar les saturades instal·lacions d'Algaida, tenint en compte quesi hi ha dutxes.i enllumenat en un moment determinat els equips d'Algaida podrienfer els entrenaments a Pina, fent que les instal·lacions no estassin sense empleari al mateix temps ajudarien a conservar-les i a que es mantinguessin en bon estat;com sabeu, les coses s'espenyen tant d'emplear-les com a vegades de no emplear-les i estar un poc abandonades.

DEFUNCIÓ. El passat dia 7 de maig va morir en Felip Ballester Amorós als 60anys. En pau descansi.

XESC OLIVER

SAMT COSME I .SANT n  M ï A

Sant Cosme i Sant Damiàara se miren de punta,convocats a tenir juntaperquè volen protestar.Saps què diu Sant Damià?Cosme, tu vols bravejari si no ho arriben a arreglarsa campana t'hagués fuita.

Es SAIG 23

Sant Cosme gira sa truita: •Damià, ara resulta,t'ho die corn a cosa oculta,tens ses massoles de fustaque ja no poden tocar;les volien adobarperò havien de costarquatre quilos d'aigua cuita,te donen tota sa culpaque les has deixat corcar.

Cosme, que ho deixam anar?El senyor mos destinàa damunt es campanari hem de seguir aquesta ruta;som veinats, no hi posis dubte,estam en bona conductai no mos hem de barallar.

TOMEU "SEGUÍ"

PONCELLA. QI1F. ETS DE GARRIDA!

Verge poncella has floridaa redós d'aquest verd pi;la mata i el romaníen tot te han protegida;també l'espessa sivinate ha servit de redósi aquest ullastre tan grosamb molta passió te mira.

El ventet frescor te brindai la rosada el matí,el sol quan ell sol sortirla seva llum ja t'envia.Com que tu n'ets tan garridaa tots crides s'atenció,el perfum del teu olora tota cosa encarinya.

Una nina te vendràtambé a festejar-teperquè dins el seu alèun perfum hi penetrà;sa vista seva escampài el brillo de teva flordigué: en aquest tresorde fet l'he de contemplar.

A tu se dirigirài en veure't tan resplendentserà tot el seu intentque amb tu s'encarinyarà;sa passió li cridaràel teu tronquet tallar-lo,a altre lloc canviar-loi a casa seva el durà.

Dins un pitxeret de plata,dedins se t'hi posarà,de aigua molt fina i claraa ell tot ho omplirà,perquè no et pugui faltarla saba que un temps xupavesque verge te conservavesdins el silvestre pinar.

A pesar que et cuidaranaquelles fines manetes,també ses clares aiguetesque tot moment canviaran,a poc a poc partirana prendre grossa tristorperdent el brillo i colordel tronc se desferraran.

Jo que tant te he cuidadaperquè el meu quarto alegrasi el perfum que escampascosa per mi desitjada,me sent molt angustiada,teu perfum no assaborir,a mon cor molt fas patiren veure't tota esfullada.

CLIMENT GAÄAU

24 Es SAIG

ESPORTSFUTBOL

S'ha acabat la competi-ció oficial pel que faal futbol i l'Algaida de Se-gona Regional ha obtingutel darrer mes aquests resul-tats:La Victòria-Algaida 1-1Algaida-Llubí 2-1Bunyola-Algaida 0-2Algaida-S'Horta 2-2

Els nostres represen-tants han quedat en ?s po-sició a la classificaciófinal.

Ara, com sempre, estracta de cercar solucionsde cara a la propera tempo-rada, a veure si es formadirectiva nova o segueixla mateixa. El problema ésque la falta de costat delpoble a l'activitat futbo-lística és un fet i dissor-tadament de- cada any em-pitjora .

BjLÜ.JnüüiUs.Els més petits continuen

encara, fins dia 6, laparticipació en el-Torneigdel Consell Insular.

S'acabarà més o mancoa la quinzena posició, unaposició que respon a allòque és el nostre equiprespecte als restants com-petidors. Els darrers resul-tats han estat:Porreres-Algaida 2-1Algaida-flanacor 1-1Petra-Algaida 2-0Uillafranca-Algaida 0-1

iP-Ça-ESÇOL^RSEl passat 22 de maig

es va jugar a Campos la fi-nal de Mallorca de futbetbenjamí; el C. P.Pou hi vaparticipar com a campiódel seu grup; es varenfer dos grups de cinc equips

jugant tots contra tots.L'Algaida va obtenir aquestsresultats:P. Pou-Aula Balear 1-0P. Pou-Inca 6-1P. Pou-Manacor 2-2P.Pou - Sóller 1-0

Va quedar campió degrup el nostre representanti va jugar la final contrael guanyador de l'altregrup, el Llucmajor, amb elsegüent resultat:P .Pou-Llucmajor 0-3

El P. Pou ha presentatreclamació per alineacióindeguda del Llucmajor. Arabé, de totes formes, elsnostres nins han estat moltbé.

També dins els jocsescolars hem de donar l'enç-horabona a na Bàrbara Bibi-loni per haver quedat entreles cinc primeres escaquis-tes amb dret a jugar la fi-nal nacional de la modali-

flSÍSS*«-

tat a Las Palmas. Esperamque els resultats siguinfavorables per na Bàrbara.

Dia 8 de maig es ferenles finals de Mallorcabenjamí i aleví. Els alevinsdel P. pou quedaren ennines classificades en se-gon lloc i en nins, elstercers.

Dia 29 de maig hi hales finals infantils l'equipde Ses Escoles quedarenen segon lloc a les sevesfinals.

No cal dir que els alum-nes del nostre col·legihan fet un molt bon paper.

Per altra banda i dinsel món del voliebol hemde dir que n'Andreu Gelabertcom a seleccionador deMallorca participà al cam-peonat de cadets, provadisputada a La Corufia;hi participaren dues ninesd'Algaida: Bàrbara Vila i

Voleibol sèniors. Algaida, 91-92

Es SAIG 25

Margalida Ramis. Aconsegui-ren el quart lloc, unacota que mai havia assolitla representació de lesBalears.

Dins el món del volei,n'Andreu junt amb dos com-panys més desenvolupenel que anomenen "operacióaltura" que tracta de selec-cionar el joves més gransde cara a la competiciódel volei. Concentraciói "stage" a Saragossa onen Joan Oliver Mesquidaha estat seleccionat.

CICLISME

La competició VIII Plade Mallorca on pren partel club "A poc a poc" jaarriba al seu final (faltendues proves) amb la mésque meritòria participaciódels ciclistes algaidins.

L'equip figura en la6§ posició, mentre queindividualment en RafelPerelló "Pistola" és elsetè a la general i quartde 1§ categoria; en TomeuMulet "Gi" és el 15è ala general i 2on. com aveterà A; i en GuillemMiralles "Peret" és el30è de la general i tercerde la categoria de veteransB. Esperam que mantenguini millorin les posicions.Ànim.

Final de temporada pelclub de bàsquet d'Algaida"Pub Ca N'esteve" amb unamés que meritòria partici-pació ja que de vint queda-ren en la 12§ posició.El bo de n'Esteve es vahaver de treure la corretjaper motivar els seus juga-dors.

Per altra banda, elsintegrants del bàsquetalgaidí pensen federar-sea la competició oficial

de cara a la propera tempo-rada. Ganes no en falten,tot depèn de les ajudesi col·laboració que estrobin a l'hora de ferfeina en sèrio.

SANT_JAUME_j32

Per Sant Jaume es faràun torneig de futbet ila inscripció d'equipsestà oberta fins dia 10de juny; la competiciócomençarà la segona quinze-na amb vistes a tenir lesfinals per sant Jaume.Inscripcions: a l'Ajuntament

El club d'escacs d'Al-gaida ha organitzat untorneig d'escacs oberta tot Mallorca, lliurei amb tres premis per acada categoria. Una provasingular que demostra eldinamisme dels aficionatsal tauler, que s'atreveixenpràcticament a tot.

Els interessats es podeninscriure a qualsevol inte-grant del grup. El tornaeigdurarà sis jornades i unahora i mitja per partida.Ànim i a sucar el cervell.

JOAN TROBAT

C. E. Algaida. Temporada 91-92. Equip infantil

26 Es SAIGUNA XERRADETA... (continuació)

Mirau si han canviat les cosesque abans tot l'hivern i tot l'estiudúiem camisa i calces de llana; quanvenien picapedrers, per exemple, perquènomés hi podien entrar homes al conventper fer les feines que se suposavaque no podien fer les dones, ens posà-vem un vel davant la cara i tocàvemuna campaneta davant davant per avisara les monges que es retirassin; hihavia una reixa molt espessa al parla-dor, amb una cortina i una portetamolt petita, com de confessionari,que sols la podíem obrir quan venienpares i germans. Només teníem unahora per estar al parlador...

Jo vaig estar 30 anys sense sortir.La primera vegada que ho vaig fer vaser per anar al metge, record queera el primer dia que ens havien posatel telèfon.

Abans els metges venien aquí; johe vist fer dins el convent fins itot operacions de cataractes.

-7ote¿> í&¿> monger acce.pia/ten aque¿>i¿>canvia?

-Les monges actuals sí que elshan acceptat, les antigues ho vantenir bastant mal d'assumir. Quanhavíem de fer una passa de cara ala reforma era gros, hi havia moltsd'estires-i-amolla i el capellà ho te-nia difícil per convèncer-les.

-i.nc.OAja ¿un.cJ.ona eJi ioïn?-Sí, ves. Si ve. qualcú a dur-nos

coses, les posa al torn i, si vol,llavors passa al parlador que ja n'hiha un que no té reixa i la de l'altreés molt ampla.

-Quina AAÍaci.6 ienieu amH eJt mónejciest¿o/t? DZÍ.A que. e¿>i¿vteu 30 any¿ ¿en-¿e. ¿o/iLirt, pesió vo¿ en de.vÍ£n asuti&astnoH.c-Le.6.

-No, en aquell temps no ens enterà-vem de res, no teníem ni ràdio nidiaris ni res. Més tard el capellàens va deixar la seva TU en blanci negre quan ell se'n va comprar unaen colors.

-Com é¿ un dia de. vida no/imal alconveni?

El que és primordial per nosaltresés el rés de la Litúrgia de les Hores,és l'oració de l'Església, nosaltresresam en nom de l'Església, és lanostra feina principal. Les altres

feines vénen després.Ens aixecam a les 6 i feim la lectu-

ra de la Litúrgia de les Hores (lectu-res de la Sagrada Escriptura i Psalms).LLavors feim tres quarts de meditaciópersonal, mental. Abans de la missa,

• Laudes i a les 8 missa, que és elcentre de tot. En haver acabat, bere-nar i Tercia. Mitja hora per arreglar-nos i fins a les 13 feim feina altaller litúrgic (cosim i brodam casu-lles, camis, estovalles de l'altar...).A les 13 resam Sexta i dinam. Llavorstenim una estoneta lliure, acte seguites toca silenci i anam a descansarcada una a la seva cel.la i a les15'45 resam Nona. A les 16 tornama fer feina al taller litúrgic i ales 18'45 Uespres i tres quarts d'horade meditació; llavors, sopar, unahora de "recreo", a l'hivern el feimassegudes a la camilla i miram eltelediari, a l'estiu prenim la frescaal pati, jugam un poc, feim "labores"..A les 21'30 Completes i a les 22 adormir. Sempre seguim aquest horari,tant a l'hivern com a l'estiu.

-uu¿ -fLe^U) a l¿¿> e¿>tone¿> £&iuste.A?-El que m'agrada més és fer "frivo-

lité", faig "tapetes" per a la famíliai els amics.

-D'on eJLb ve, a ÍZA monges de. Sani¿estoni. ¿'a£i.ci.6 de. ¿est madniJLx.oA?

-És un costum molt antic; es vatrobar un escrit de fa més de 200anys on consta que les monges ja feienmadritxos (pastes a base d'ou, sucrei farina).

-I eJL Ho/to? (A panLuï d'aquí tamie.¿nie/tvé. So/t datia deJ. Con. de. }e¿>ú¿),

-Ja fa 22 anys que el tenim. Ua ve-nir un dia volant i l'agafàrem ambuna senalla, va ser molt divertit en-senyar-li a xerrar: bon dia, anama passejar?, amén, amén, Mare Priora,Sor Maria...

-Com VOA guanyau í,a vida?-Amb el taller litúrgic i també

podem fer front a les despeses i a laconservació de l'edifici gràcies allloguer de la Biblioteca Llabrés i deles pensions que algunes cobram. L'edi-fici ha estat declarat monument artís-tic, suposam que si demanéssim subven-cions tal volta ens les concedirien.

Abans vivíem del dot que entregàvemquan entràvem; el nostre va ser de

Es SAIG 275000 te, i també de llimosnes de gentrica.

Al convent s'hi han hagut dé fermoltes reformes i arreglar tot el queva destruir la bomba que va cauredurant la guerra damunt el que erala sala capitular, la infermeria ila sala de "labor". Tot això no esva poder tornar a aixecar i s'ha con-vertit en jardí. Aquesta bomba vamatar dues monges: una que estavamalalta i la seva infermera.

-Quin futan, ti ve¿¿ at conveni?-Ara, actualment, som 11 monges.

Nosaltres tenim confiança i vivimamb alegria, tranquil·les, i no passampena pel futur.

-Com va ¿est que, e¿> festen mongesaque¿>te¿> at.toteA indÚA?

-Tenim un monjo Jeroni que és del'Índia i a través d'ell en vengueren,ja fa 15 anys, a Sevilla i a altresconvents Jeronis de la Península;i ara ja fa uns anys també en vengue-ren aquí. Són tres. Han après a xerrarel mallorquí i també s'han tret elgraduat escolar.

-cx-pticau-noA una mica ta fiLotó/tiadet fl onestisi de. Sant ¿estoni..

-L'any 1985 celebràrem els 500anys de la seva fundació, però abans,l'any 1312, ja hi havia uns béguinsque havien començat a aixecar l'edifi-ci per la part que és actualment lacuina. L'any 1330 passaren a ocupar-lounes monges franciscanes, que l'habita-ren uns 100 anys, i llavors ja vengué-rem les monges de Sant Jeroni.

-C.orvLau.-no ¿ quatque. anècdota. (Laconta Son. Planyia).

-Miaru si ens enteràvem poc deles coses del món: Havíem sentit adir, perquè no n'havíem vist cap mai,que existien uns cotxes que es deien"aigas". Bé idò, un dia que parlàvemd'un franciscà que en tenia un, SorTeresa amollà: Sí, aquell franciscà queté un "banyat".

Una altra anècdota molt divertida(aquí intervenen les dues) és queens enfilàvem per ses terrades perpoder veure la TU de la casa d'enfrontquan va morir Joan XXIII. Totes mirà-vem i sols vèiem una cosa que es bellu-gava i res més, però estàvem totesmolt emocionades.

-Què. L·ioiàn&u de. ia fe.¿ta deJ^jcinquanta any A?

-Oh, me va agradar molt! Tothomen parla, estic molt contenta. El con-cert i sobretot el recital d'en Bielme van entusiasmar, però no me vansorprendre perquè ja ho sabia. Elque me va emocionar més va ser sentirles xeremies per dins el claustrei el jardí. Les despeses de l'esglésiadel monestir, que està dedicat a SantaElisabet, les pagaren unes monges moltriques que els deien Ses Suredes,i conten que quan posaren la claud'una volta tocaven les xeremies.De llavonces ençà no les devien havertocades pus.

-Quin é¿ eJ. Ae.cstet de. que. VOA con-¿estveu tan &£?

-Gràcies a Déu no he hagut de pren-dre mai medecines. Si un dia estictrista me dic: "beneita, posa't alegre,què vol dir, trista?, de cap manera,posa't alegre". Els dons de l'EsperitSant són pau, alegria, tranquil·litat,satisfacció. Jo no estic sempre conten-ta, però ho procur. Pensau que lavida en comunitat no és gens fàcil, avegades ens resulta difícil enten-dre'ns. La felicitat està en Déu.

Hauríem estat hores i hores xerranta la fresca del claustre, ens sapgreu haver-nos d'allunyar d'aquestlloc de pau i tranquil·litat, peròha arribat el moment de posar punti final. Que Déu vos conservi sempreaquesta alegria que irradiau! Gràcies,tia Teresa.

JOAN A. OLIVERANTÒNIA M. MULETFRANCISCA VERGER-

Soluci-onA aí-A motA encneuat¿>: H.O-nitz-ontatf,: 1. Na Botesta. fl. 2. oni-ginaÍA. 3. menine.A. e¿. 4. agav.Aaiut. 5. dañan, /teste., 6. anú.. em.test. 7, £. oiaga. a. 8. a. amonoAÍt.9. tanidzA. ni. 10. eme.Aa. taiá.

VenticalA: 1. nòmada. ate.. 2.anegaste.. Am. 3. iinanÁ., one.. 4. ogiva.omÍA. 5, tin. neJLoda. 6. ene.A. mane..1. naAon-, go At. 8. Al. ieÂÒA. a. 9.Aeune.. ink, 10. flit, iteratiu.

28 Es SAIG

UNA XERRADETA AMB...

SOR TERESADamiana Oliver, Sor Teresa de Jesús,

monja de clausura del monestir deSant Jeroni, va néixer a Algaida dia31 d'agost de 1917. Entrà al conventel 21 d'octubre de l'any 1940, amb unaaltra algaidina, na Maria Estaca, SorMaria de Cristo Rei, i va professar dia13 de maig de 1942, és a dir, ara hafet 50 anys de vida monàstica, totauna vida! , que va celebrar amb unafesta (missa solemne, concert de lacoral de Magisteri, recital de BielMajoral, el seu nebot, i sopar alsjardins del convent. Molts d'anys,Sor Teresa!

-Quan de,c-uLL·ie-LL ¿£Ji-uo¿ monja, pejiquè. L·iiàsieu Sani JjejionÀ.?

-En aquell temps no era com ara, te-níem molt d'esperit de sacrifici,ens aixecàvem de bon matí i anàvem amissa primera, perquè això suposavaun sacrifici;' i els horabaixos anàvema fer la visita al Santíssim i aixíintensificàvem la vida interior. Vaser llavors quan vaig tenir el desigde fer-me monja, però no sabia ben béde quines.

Un dia, anant a Cura amb una somere-ta, ens confessàrem el secret quedúiem guardat Sor Maria de CristoRei i jo, totes dues volíem ser monges.

La primera idea que tenguérem va seranar a les Tereses, però a la fi entrà-rem aquí, les dues el mateix dia.

Si no hagués entrada aquí, sé certque no hauria estat bé enlloc més,aquí m'hi he trobat sempre molt béi molt contenta. Quan férem el noviciatno vos podeu ni imaginar l'alegriaque teníem. Sols vaig plorar, d'emo-ció però, quan al cap de vuit diesd'haver entrat els meus pares em ven-gueren a visitar. Ells estaven contentsde veure'm a mi tan contenta.

Mai no me n'he penedit ni un soldia d'haver-me fet monja.

-Hi l·iav-La mo¿ie.¿ monge.¿ aí conu&niquan esiisiàJte.u?

-Una vintena. Quan n'he vistesmés hem estat 22. Als temps gloriososn'hi ha arribat a haver 72.

He vist morir les vint que hi haviaquan vaig entrar, més quatre que entra-ren posteriors a jo. Totes estan enter-rades al jardí del claustre; sempre,des dels inicis del monestir, lesmonges han estat enterrades aquí, iencara ara.

-¿Vi 50 any/) de-vejj. havesi L>¿¿¿ m.oíi¿de. canvia aí mone-AÜJi.,

-Sí, molts. Els canvis van venirdesprés del Concili Vaticà II i elsférem a poc a poc.

Abans ens aixecàvem a mitja nitper resar durant una hora i llavors,a les cinc de la matinada, per resarmatines.

Primer estàvem en el cor, llavorsvam llevar les reixes gruixades iespesses, després vam davallar a lacapella on hi havia una reixa ampla,i que estam dins l'església sols fauns quatre anys.

(Segueix a la pàgina 26)