Es presenta el marc estratègic per a la indústria ... · millor estratègia. Així, cal buscar...

Revista d’informació agroeconòmica

Núm. 21 | any IV | abril del 2014 Consulti la versió digital de la revista a: www.laCaixa.es/agrocaixa

Entrevista aXavier PagèsPresident de la Federació Espanyola del Vi

Opinió deSantiago Martínez GabaldónPresident de la Federació de Cooperatives Agràriesde la Regió de Múrcia

Es presenta el marcestratègic per a la indústriaagroalimentària

catalan portada corregida.qxd:La Caixa 22/04/14 9:51 Página 1

El sector agropecuari fa els deures des de famolt de temps per poder continuar sent com-petitiu, tot i el context de dificultats econòmi-ques actual. Es va saber reinventar quan vacomençar la crisi i avui dia se’n cullen els fruits.I és que les nostres cooperatives agràries con-tribueixen a crear i a mantenir milers de llocsde treball, i a fer créixer l’economia murcianai l’espanyola, amb un pes cada vegada mésgran respecte de les exportacions.Cada any aquestes empreses fan una fortainversió en R+D+I, per tal de millorar lesinstal·lacions i implantar els darrers sistemesde gestió de qualitat i seguretat alimentàries.Són flexibles i s’adapten a allò que el mercatdemana, a més d’exportar a nous països iapostar per la formació dels treballadors i laqualitat dels productes. De la mateixa mane-ra, han ampliat els calendaris de producció, fetque repercuteix en més llocs de treball, i hanintroduït noves varietats, tant primerenquescom tardanes, amb l’objectiu que els magat-zems tanquin com menys temps millor i, alho-ra, poder mantenir la re lació comercial i el vin-cle amb els clients.Per poder arribar fins a aquests importantsavenços, durant els darrers anys la Federacióde Cooperatives Agràries de la Regió de Múr-cia (FECOAM) ha posat l’accent sobre elsaspectes vinculats a la qualitat i la seguretatalimentàries, un àmbit que cada vegada guan-ya més pes dins del sector agroalimentari.També s’encarrega de fomentar els temesrelacionats amb el desenvolupament de larecerca i la innovació, per tal que les coopera-tives agràries s’adaptin tant als canvis que esprodueixen en el mercat com a les novesdemandes que exigeix el consumidor. Per

Les cooperativesagràriess’enforteixen

Opinió

aquest motiu, cada any col·labora en diversesactuacions de formació i transferència tecno-lògiques per assajar tècniques de conreunoves i provar altres espècies i varietats quemillorin la qualitat, ampliïn els calendaris d’ex-portació i facin augmentar la quota de mercat.Això no obstant, hi ha diversos temes d’inte-rès als quals caldrà posar una atenció especiali que s’hauran de plantejar a les diferentsadministracions perquè demostrin una actitudferma de suport cap al sector, perquè les polí-tiques d’austeritat i de retallades no són lamillor estratègia. Així, cal buscar solucionsdavant dels preus abusius de la tarifa elèctrica,ja que les hores amb els costos més elevats, lesdel matí, coincideixen amb les de més activitatals centres de manipulació de fruita i verdures.Per aquest motiu, el sector continuarà reivin-dicant una tarifa especial o reduïda.Un altre dels temes per tractar és el despropò-sit del sistema d’assegurances agràries, en elqual serien convenients canvis importants peradaptar-lo a les necessitats reals dels agricul-tors. Per acabar, és imprescindible recordar ladiferència que hi ha entre els diners que pagael consumidor, que són molts, i els que rebenels agricultors i els ramaders, que són pocs.Aquesta realitat és una de les lacres mésimportants del sector primari i una esquerdaque amb el pas dels anys s’ha fet cada vega-da més gran, fins a assolir uns nivells insoste-nibles com a conseqüència de no haver prescap de les mesures adequades.Avui dia som imprescindibles per omplir elrebost i, per tant, s’han de buscar solucionsque garanteixin una renda mínima. Si el sec-tor es desmantella, ens veurem obligats adependre de països extracomunitaris la segu-retat alimentària dels quals no és, ni de bontros, com la nostra. Nosaltres hem de ser elsamos del rebost d’Europa.

Santiago Martínez GabaldónPresident de la Federació de Cooperatives

Agràries de la Regió de Múrcia

EDICIÓ:”la Caixa”Caixabank, SA Av. Diagonal, 621-629 08028 Barcelonawww.laCaixa.es

ADREÇA:Departament de Màrqueting de ”la Caixa”

REALITZACIÓ:Eumedia, SA

IMPRESSIÓ:XXXXXXXXXXXXXXX

Dipòsit legal:B-27.716.2010

© Tots els drets reservats. La informació que recull aquestbutlletí prové de fonts fiables. Això no obstant, els editorsno responen de la certesa ni dels possibles errors derivatsde la utilització d’aquesta informació ni es fan responsablesde les opinions ni les valoracions que conté.

NRI: 919-2014/09681

Sumari

Notícies 3

Es presenta el marc estratègic pera la indústria agroalimentària

Entrevista 10

Xavier Pagès, president de la FederacióEspanyola del Vi (FEV)

Obra Social 17

Projectes que l'Obra Social "la Caixa" duu aterme arreu de la geografia espanyola

Tribuna 15

Jaume Masana Ribalta,director territorial de Catalunya

Producte financer 16

Gestió àgil i eficaç del dia a dia

Mercats 18

Evolució dels preus dels principals mercatsagrícoles i ramaders

002_AGRO21_CAT.qxd:La Caixa 22/04/14 9:49 Página 2

3AgroCaixa

El saldo de la balança comercial agroali-mentària va tancar l’exercici del 2013 ambun resultat net positiu de gairebé 7.900milions d’euros, una xifra que el sectoragroalimentari espanyol va aportar a l’eco-nomia del país durant l’any passat, segonsla Secretaria d’Estat de Comerç del Ministe-ri d’Economia i Competitivitat.El valor de les vendes d’aliments i matèriesprimeres animals i vegetals a l’exterior vaaugmentar fins als 38.352,4 milions, un 4%més que el del 2012, mentre que el valordels productes importats va ser de 30.466milions. La participació del sector agroali-mentari en el conjunt del comerç exteriorespanyol va ser del 16,3%.Un any més, la fruita i les hortalisses fres-ques van liderar l’exportació agroalimentà-

ria, amb vendes d’un valor de 10.682milions (+11%) i 11,8 milions de tones deproducte comercialitzat (+7%), tal com vadestacar la patronal hortofructícola FEPEX. L’alimentació va ser el primer i el principalsector exportador de mercaderies per a siscomunitats autònomes: Andalusia, amb7.307,9 milions (+5,9%) i un 28,1% de lesvendes a l’exterior; la Comunitat Valencia-na, amb 5.306,3 milions (+8,4%) i un22,4% de les exportacions totals; Múrcia,amb 3.764,5 milions (+6,6%) i el 40,5% deles exportacions totals; Castella-la Manxa,amb 1.776 milions (+13,4%) i el 33,4% deltotal; Extremadura, amb 871,7 milions(+3,3%) i el 54% del total exportat, i la Rio-ja, amb 595,8 milions (+3%) i un 39,8% deles vendes totals a l’exterior.

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar l’or-dre per la qual s’estableix el termini perpoder presentar les sol·licituds d’autorit-zació de cessions de quota làctia per alperíode 2014-2015. En aquesta ordres’indica que el termini per demanaraquesta autorització comença l’1 d’abrilde 2014, data que es correspon amb elprimer dia del nou període de taxa làctia,i s’acaba el 28 de febrer de 2015.

Notícies

L’exportació agroalimentària vaaportar 7.900 M€ a l’economiaSaldo de la balança comercialagroalimentària de l’any passat

Termini per demanar lescessions de quota làctia

Més de 50.000 regants, segons els càlculsde FENACORE, es van manifestar el 26 defebrer passat arreu d’Espanya per exigir quees posi en marxa un escenari tarifari elèctricmés just i competitiu per a aquest sector.FENACORE recalca que, durant els sisdarrers anys, els costos fixos de l’electricitat–que s’han de pagar tot l’any, tot i que elservei només es fa servir durant la campa-nya de reg– han augmentat un 1.000% ique els costos energètics per al regadiuespanyol ja superen la mitjana europea enmés d’un 30%.

Els regants demanen unsistema tarifari elèctric just

El sector va exportar per valorde 38.352 M€ i es van importarproductes per 30.466 M€

Un any més, la fruita i les hortalissesfresques van liderar l’exportacióagroalimentària

L’alimentació, primer i principalsector exportador de mercaderiesper a sis comunitats autònomes

003-009_AGRO21_CAT.qxp:La Caixa 22/04/14 17:25 Página 3

4

El Parlament Europeu ha donat llumverda a la directiva que garanteix unescondicions laborals millors als treballa-dors temporers que arriben a la UE ique vénen de països tercers, una nor-mativa que els assegurarà un habitat-ge digne i que n’equipararà el salarimínim, les hores de feina, etc., als delsciutadans europeus.Cada estat membre ha de decidir finsquan pot durar l’estada dels tempo-rers, que s’ha de limitar a un períodeque pot anar des dels cinc fins als noumesos, que garanteixi de debò elcaràcter estacional de la feina. Aixímateix, els estats membres tindran untermini de dos anys per adaptar-se aaquesta directiva des d’un punt de vis-ta legislatiu. Segons la nova normativa, qualsevolpersona que vulgui treballar en un paísde la UE com a temporer haurà de pre-sentar un contracte de treball o unaoferta de feina en ferm. En tots doscasos, el document ha d’especificar elsaspectes essencials de la relació labo-ral, com el salari o les hores de feina.A partir d’una proposta del Parlament

Europeu, l’empresari també haurà dedemostrar que el treballador tindrà unlloc adequat per viure i, si l’allotjamentva a càrrec de l’empresari, l’import dellloguer no podrà ser excessiu ni tam-poc es podrà deduir del salari del tre-ballador de manera automàtica. Les noves normes ajudaran a tramitarels permisos i donaran prioritat als tre-balladors de països tercers que unestat membre hagi admès com a tem-porers en els cinc anys previs a la novasol·licitud.

La directiva es va aprovar per 498 votsa favor, 56 en contra i 68 abstencions,i es converteix en la primera legislaciócomunitària que regula l’entrada delstemporers i les condicions que se’nderiven. La Comissió Europea calculaque cada any entren a la UE uns100.000 temporers per treballar ensectors com ara l’agricultura o el turis-me.

La Junta de Castella i Lleó i l’organitza-ció ASAJA d’aquesta comunitat autòno-ma han recorregut contra el Reial decret4/2014, de 10 de gener, a través delqual s’aprova la norma de qualitat delporc ibèric, ja que consideren queincloure de manera obligatòria el per-centatge de raça ibèrica de l’animal enles noves etiquetes confondrà els consu-midors, i també que les limitacionsimposades per poder fer servir l’etique-ta identificadora pata negra seran per-judicials.

Notícies

La UE regula l’entradai les condicions de treballdels temporers

La norma de qualitat del’ibèric, recorreguda

Un 87% de la superfície de boscosespanyola no té cap pla de gestió i orde-nació, segons va posar de manifest elministre d’Agricultura, Miguel Arias,durant la presentació del Pla d’activaciósocioeconòmica del sector forestal peral període 2014-2020, que planteja 85mesures o accions concretes. Arias cal-cula que el pla, amb el qual es vol millo-rar la coordinació i la cooperació entreadministracions públiques i agents pri-vats, podria mobilitzar entre 2.500 i3.000 milions d’euros en recursos.

Es presenta el pla per activarel sector forestal

El Consell de Ministres va aprovardurant la reunió del 28 de febrer passatel Pla hidrològic de la demarcació hidro-gràfica de l’Ebre, un dels més comple-xos del país, ja que travessa noucomunitats autònomes i, a més, s’ha decoordinar amb Andorra i França. Aquestpla preveu inversions conjuntes de mésde 2.000 milions d’euros, uns 1.000milions dels quals es faran servir percomplir els objectius ambientals previs-tos i 1.100 milions més, per satisfer lesdemandes dels usuaris.

El Govern espanyol aprovael Pla hidrològic de l’Ebre

Es calcula que entrenuns cent mil

temporers a l’any


5AgroCaixa

La superfície mundial de conreus modifi-cats genèticament (OMG) va superar els175,2 milions d’hectàrees l’any passat, un2,7% més que les conreades el 2012,segons l’informe anual que elabora l’asso-ciació internacional ISAAA, en el qual esdestaca que ja hi ha 18 milions d’agricul-tors de 27 països d’arreu del món queaposten pels conreus transgènics.Per cinquè any consecutiu, el Brasil va serel país on va augmentar més la superfíciesembrada d’OMG, ja que va sumar 3,7milions d’hectàrees més, fins als 40,3milions, una xifra que el situa com a segonpaís productor mundial d’aquests conreus,només al darrere dels Estats Units, quecomptabilitza 70,1 milions d’hectàrees.Respecte de la Unió Europea, es va regis-trar un altre rècord de terres sembradesd’OMG –un 15% més que les del 2012–,i ara mateix sumen 148.013 hectàreesentre els cinc països productors (Espanya,Portugal, Txèquia, Eslovàquia i Romania).En aquest sentit, i segons les dades delMinisteri d’Agricultura, Alimentació i MediAmbient, un any més Espanya és el primerestat comunitari productor d’OMG, amb136.962 hectàrees de conreus de blat demoro Bt modificat genèticament, querepresenten el 32% del total d’aquestcereal sembrat al país.

Els conreusd’OMG ja sumen175 milionsd’hectàrees

Més de les tres quartes parts dels ciuta-dans de la UE consideren que la políticaagrària comuna ens beneficia a tots, imés del 90% donen suport a les princi-pals orientacions de la nova PAC, comara que hi hagi uns ajuts més equitatiusi selectius o que es creï un vincle entrel’ajut financer que es concedeix als agri-cultors i el fet que es compleixin pràcti-ques agrícoles beneficioses per al mediambient, segons les conclusions de l’eu-robaròmetre que ha publicat la Comis-sió Europea.

Els ciutadans, favorables ales orientacions de la PAC

Els ministres de medi ambient de la UnióEuropea van donar suport el 3 de marçpassat a reobrir la reforma legislativacomunitària sobre els conreus transgè-nics amb l’objectiu de donar més lliber-tat als estats membres a l’hora de res-tringir o prohibir aquests conreus en elsterritoris corresponents. Tots els països,tret de França i Bèlgica, van considerarque la proposta de compromís que haelaborat la Presidència semestral gregade la UE és una bona base per arribar aun acord polític abans que s’acabi l’any.

Es reobre la reformalegislativa dels OMG

Segons les conclusions de l’informe dela Comissió Europea que es va presen-tar el 6 de març passat al Parlament i alConsell Europeu, el règim de suportcomunitari a les organitzacions de pro-ductors de fruita i hortalisses (OPFH) nonecessita cap reforma, ja que s’ha com-provat que és útil i eficaç en termesgenerals, i només es veu la convenièn-cia d’esmenar algunes deficiències ireforçar el sistema de suport que avuidia s’orienta a finançar els programesoperatius.

No a la reforma del règimde suport a les OPFH

Més de 18 milions d’agricultorsvan sembrar conreus transgènicsdurant el 2013

Espanya es manté com a lídereuropeu, amb 136.962 hectàreessembrades de blat de moro Bt


6

Notícies

El Consell de Ministres va aprovar el mes demarç passat el pla d’ajuts per renovar el parcde tractors, el Pla PIMA Terra 2014, querebrà una dotació màxima de 5 milionsd’euros amb la finalitat de promoure el des-ballestament de tractors antics i la substitu-ció corresponent per d’altres de nous, demés eficiència energètica i menys emissionscontaminants. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del Plaper impulsar el medi ambient, una estratè-gia que va posar en marxa el MAGRAMAper reduir les emissions contaminants,sobretot les partícules i les emissions deCO2.Tal com estableix el nou decret, la primerainscripció en el Registre Oficial de Maquinà-ria Agrícola (ROMA) del tractor que es donide baixa definitivament haurà de ser ante-rior a l’1 de gener de 1999, i aquest vehicles’haurà de portar a un centre de recepció devehicles quan se n’hagi acabat la vida útil,per desballestar-lo.

La quantitat base de l’ajut és de 70 eurosper cavall de vapor (cv) desballestat de lapotència que consta en la inscripció en elROMA, en el cas dels tractors i els motocul-tors. Aquest import base podrà augmentaren funció de l’eficiència energètica deltractor nou.La patronal de la maquinària agrícola,ANSEMAT, va emetre un comunicat en elqual es congratulava de l’aprovació d’aquestpla i mostrava la preocupació del sectorsobre el reconeixement de l’eficiència ener-gètica dels tractors d’acord amb els requisitsque s’estableixen en aquest decret.

Els canvis de titularitat de tractors usats gairebé tripliquen la xifra de novesinscripcions, 25.569 unitats davant de 8.859, respectivament.

Durant l’any passat a Espanya va aug-mentar de manera apreciable la vendade la maquinària nova més representa-tiva del sector agrari, com és el cas delstractors, les inscripcions dels quals en elRegistre Oficial de Maquinària Agrícola(ROMA) van augmentar un 2,8%,davant de la caiguda del 13% que s’ha-via registrat un any abans.D’altra banda, les vendes de màquinesautomotrius van créixer un 4%, desprésde la caiguda del 15% registrada l’any2012, i la inscripció de remolcs va regis-

trar un augment del 16,5%, després deldescens del 16% de l’any anterior.En total, l’any passat es van registrar27.229 unitats, desglossades d’aquestamanera: 8.859 tractors, 1.372 màqui-nes automotrius, 11.216 màquinesarrossegades o suspeses, 5.574 remolcsi 208 unitats de màquines d’altres clas-ses.La suma de l’import d’aquestes màqui-nes inscrites en el ROMA va ser de712,3 milions d’euros, tot i que el Minis-teri d’Agricultura calcula que la inversiótotal en maquinària nova a Espanya vasuperar els 900 milions el 2013.Així mateix, és significatiu el nombreelevat de canvis de titularitat en tractorsusats (25.569 unitats l’any passat), quegairebé tripliquen la xifra de noves ins-cripcions. Aquesta circumstància es vaproduir a totes les comunitats, exceptea les Canàries, on els tractors nous vansuperar els de segona mà.

El Governespanyol aprovael Pla PIMA Terra

Les vendes demaquinàriaagrícola novaes recuperen

La quantitat base del’ajut és de 70 € per cv

desballestat

Es van registrar oficialment un2,8% més de màquines, davantde la caiguda del 13% del 2012

Agricultura calcula que lainversió en maquinària novava superar els 900 M€


7AgroCaixa

“La producció ecològica espanyola és unarealitat productiva, econòmica i empresa-rial puixant que encara té un potencial decreixement elevat”, segons va destacar elministre d’Agricultura, Alimentació i MediAmbient, Miguel Arias, durant la presen-tació, el 6 de març passat, de l’estratègiaper donar suport a la producció ecològi-ca, que es planteja al voltant de 3 objec-tius bàsics, 15 línies estratègiques i 38actuacions.Tal com va subratllar Miguel Arias, elsobjectius d’aquesta estratègia són donarsuport a l’evolució i la consolidació de laproducció ecològica, fomentar-ne el con-sum intern i millorar-ne la comercialitza-ció dels productes, i també reforçar-ne lavertebració sectorial.

Per reforçar aquesta vertebració, el Minis-teri entén que cal fomentar la coordinaciói la cooperació entre administracions i elsector a través d’un reial decret en trami-tació amb el qual s’establirà el registregeneral d’operadors ecològics i es crearàuna mesa de coordinació i un comitè con-sultiu de la producció ecològica.Perquè aquesta estratègia es consolidi calque l’aplicació de la nova política agràriacomuna (PAC) a Espanya “afavoreixiaquestes produccions, exceptuant-les d’e-xigències que ja compleixen, com l’ecolo-gització, i a través d’una mesura específi-ca, diferent dels ajuts agroambientals delsnous programes de desenvolupamentrural”, segons va destacar Miguel Arias.En aquest sentit, amb càrrec a la políticade desenvolupament rural, i independent-ment dels ajuts directes o acoblats alsquals puguin tenir dret, “els productorsd’agricultura ecològica reben un suportde 150 milions d’euros cada any en elperíode de programació anual, i el conti-nuaran percebent durant el períodevinent”, va subratllar el ministre.Avui dia Espanya és el cinquè país delmón i el primer de la UE pel que fa asuperfície d’agricultura ecològica.

En marxa,l’estratègia pera la produccióecològica

Les exportacions espanyoles de vi del2013 van marcar un nou rècord envalor, ja que van assolir els 2.628milions d’euros, 162 milions més que elsque es van facturar el 2012. Segons elque destaca l’Observatori Espanyol delMercat del Vi, els vins amb denomina-ció d’origen envasats continuen estirantde l’exportació nacional, mentre que elsvins a granel cauen per la collita escassadel 2012, tot i que les vendes a l’exte-rior s’han recuperat durant els darrersmesos.

El vi: més de 2.600 M€ envendes a l’exterior

Els 92 establiments de la xarxa deParadors de Turisme han posat enmarxa una iniciativa per fer conèixermés encara els olis d’oliva espanyolsentre els turistes nacionals i internacio-nals, una campanya que durarà tresanys. Per promocionar aquest produc-te, els restaurants d’aquests establi-ments convidaran els clients a acostar-se fins al racó dels olis d’oliva, unainvitació que els permetrà tastar elsolis varietals més importants de casanostra i rebre’n informació.

Els paradors promocionenels olis verge extra

Es tramita un decret quecrearà un comitè consultiu de

la producció ecològica

El Ministeri d’Agricultura creuque hi ha un potencial decreixement en aquest sector

Espanya és el cinquè país delmón i el primer de la UE pel quefa a superfície ecològica


8

Notícies

La Federació Espanyola d’Indústries de l’A-limentació i les Begudes (FIAB), encol·laboració amb el Govern d’Espanya iamb l’impuls del Ministeri d’Agricultura,Alimentació i Medi Ambient, va presentarel 13 de març passat un marc estratègic pera la indústria agroalimentària l’objectiu delqual és contribuir a millorar l’economianacional, amb l’any 2020 com a horitzó.Gràcies a aquesta iniciativa, que neix ambel lema Alimentem el futur, el sector espe-ra mantenir un creixement sostenible d’un4% respecte de les vendes anuals, fins aarribar als 115.000 milions d’euros el 2020,i crear 60.000 llocs de treball durant els sisanys vinents.Els quatre grans reptes que s’ha marcat laindústria de l’alimentació i les begudes peraconseguir aquests objectius són: eficièn-

cia, creació de valor, internacionalització idinamització per guanyar en dimensió.Per poder aconseguir aquests reptes, laFIAB ha identificat sis punts clarament dina-mitzadors: establir una regulació eficient iàgil; dur a terme una comunicació que per-meti realçar un sector líder; potenciar laforma ció i la cerca d’excel·lència i talent;promoure un marc estable d’aliances estra-tègiques de col·laboració; impulsar el de -senvolupament de la innovació, la ciència ila tecnologia de la indústria, i promourefonts de finançament alternatives, sosteni-bles i diverses.Segons va destacar el president de la FIAB,Pedro Astals, la indústria agroalimentàriavol ser la locomotora de l’economia, l’ocu-pació i la imatge d’Espanya, i ser competiti-va en qualsevol mercat global.

La gastronomia és el segon atractiu d’Es-panya, només superat pel clima, gràcies al’alta qualitat i el sabor dels nostres produc-tes, segons l’estudi de mercat Percepciódels productes i les marques agroalimentàriesd’Espanya entre turistes estrangers, que haelaborat el Fòrum de Marques de RenomEspanyoles i la FIAB. Aquesta enquestamostra que els turistes estrangers desta-quen amb nota els olis, els pernils, elsembotits i la fruita i les hortalisses, amb unavaloració superior a la que han rebut elsprincipals competidors de França i Itàlia.

Marc estratègic per liderarel creixement econòmicAposta de la indústria de l’alimentaciói les begudes per als sis anys vinents

La gastronomia, el segonatractiu d’Espanya

Les exportacions de la indústria de l’alimen-tació i les begudes del 2013 van arribar finsals 22.594 milions d’euros, fet que significaun creixement de l’1,5% respecte de l’anyanterior i una xifra rècord per al sector,segons destaca la FIAB. Com a conseqüèn-cia d’aquesta dada, les vendes a l’exteriordels productes d’alimentació i begudes jarepresenten el 10% de les exportacionstotals de béns de l’economia espanyola.

El 10% de les exportacionstotals de l’economia

El sector espera mantenir uncreixement sostenible d’un 4%respecte de les vendes netes anuals

Es tracta d’una iniciativa de la FIAB,en col·laboració amb el Govern i ambl’impuls del MAGRAMA

El president del Govern, MarianoRajoy, va ser l'encarregat depresentar aquest marc estratègic


9AgroCaixa

Calendari per contractarassegurances agràries (març-abril)

Notícies I+R+i

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de l’En-titat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA), ha promogut, en el Con-sell d’Administració d’Agroseguro, que s’estableixi un marc de col·labo-ració amb la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària (SAECA), quepermetrà fraccionar el pagament de les pòlisses de les assegurancesagràries. La mesura aprovada complementa la possibilitat, en vigor desde l’any 2013, de fraccionar el pagament de les pòlisses en les línies deles assegurances pecuàries, inclosa la de retirada i destrucció de cadà-vers. D’aquesta manera, gairebé totes les línies d’assegurances agràrieses beneficiaran d’una opció de pagament ajornat, que els representantsdel sector agrari havien proposat de manera reiterada en el si de laComissió General d’ENESA. D’entrada, es preveu que es puguin acollira aquesta mesura les pòlisses d’assegurança de les línies agrícoles l’im-port de les quals superi els 5.000 euros. El fet de poder fraccionar elpagament és interessant sobretot davant dels moments actuals de difi-cultat per accedir al crèdit, per la qual cosa amb aquesta mesura esdonen més facilitats als agricultors i els ramaders a l’hora de contractaruna assegurança agrària.

Opció d’ajornar el pagament en totesles línies d’assegurances agràries

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació iMedi Ambient, juntament amb la Conse-lleria d’Agricultura, Pesca i Desenvolupa-ment Rural de la Junta d’Andalusia i laInterprofessional de l’Oli d’Oliva, han sig-nat un conveni de col·laboració cientifico-tècnic per coordinar, sota un òrgan comúde gestió, els diversos projectes de recer-ca que avui dia es duen a terme per bus-car una tecnologia que complementi elmètode analític comunitari, denominatpanel test, sobre la qualitat organolèpticadels olis d’oliva verge i verge extra.Segons el Ministeri d’Agricultura, aquestmètode complementari redundarà enbenefici dels resultats que hagin obtingutels tastadors i contribuirà a reduir la pre-ocupació que ha manifestat el sector. Peraconseguir-ho, aportarà mostres d’olis agranel que l’Agència d’Informació i Con-trol Alimentaris haurà agafat dels puntsd’origen de la producció. D’altra banda,la Junta presentarà mostres que hauràobtingut en els controls oficials fetsdurant el període de vigència del convenii la Interprofessional de l’Oli d’Oliva, mos-tres genuïnes d’oli verge extra de diversosgraus de maduració, amb l’objectiu deproveir de materials de referència els dife-

rents grups de recerca.El conveni també preveu que es consti-tueixi una comissió de seguiment ques’encarregarà de revisar-ne els resultats.

Altrament, un projecte que impulsa unconsorci d’empreses i investigadors euro-peus, amb participació espanyola, investi-ga la manera de fer créixer les produc-cions d’oli d’oliva mitjançant descàrre-gues elèctriques a les olives. El projecte, que rep finançament de laUnió Europea i s’anomena Oilpulse, técom a objectiu aconseguir, aplicant elec-tricitat, que es trenquin les cèl·lules del’oliva que contenen l’oli, fet que en sim-plifica l’extracció i n’augmenta la produc-tivitat, segons els responsables del projec-te.Avui dia, una planta pilot de l’empresaespanyola Aceites Malagón analitza, apartir de diverses collites, la rendibilitatd’aquest projecte abans de comercialit-zar-lo.

Coordinació en la investigaciódel control de qualitat delsolis d’oliva verges

Assegurances de cobertures creixents per a: Inici de la subscripció:

Explotacions de multiconreu d’hortalisses 1 de març

Explotacions de cítrics (taronja, mandarina,llimona, llima i aranja) 1 d’abril

Pixat en mandarina 1 d’abril

Explotacions d’hortalisses a les illes Canàries 1 d’abril

Assegurança tarifa general ramadera 1 de març

Assegurança d’aqüicultura marina per al musclo de la comunitat autònoma de Galícia 1 de març

Assegurança d’aqüicultura marina per al musclo del deltade l’Ebre i la clòtxina dels ports de València i Sagunt 1 de març

Descàrregues elèctriques a lesolives per fer-ne augmentar

la producció d’oli


10

Xavier Pagès és, des de l’any passat, presi-dent de la Federació Espanyola del Vi (FEV).

AgroCaixa.- L’exercici del 2013 es vatancar amb un nou rècord pel que fa alvalor de les nostres exportacions vitivi-nícoles, però, sobretot, com a conse-qüència de l’augment dels preus mit-jans de les trameses a granel. Ens enpodem sentir satisfets?

Xavier Pagès.- Cal analitzar cada catego-ria per separat, i no ens en podem sentirsatisfets. El valor de les vendes dels nostresvins a l’exterior ha d’augmentar perquè laqualitat d’aquests vins i el nostre esforçcomercial per posicionar-los es mereixenun retorn des del punt de vista del valor iels marges. Per tant, el fet conjuntural del’augment mitjà del valor de les exporta-cions per la disminució de les vendes de via granel no és una dada positiva en simateixa. I si ho analitzem amb deteniment,veurem que hi ha oportunitats de fer aug-mentar el valor dels nostres vins en algunsmercats.

AgroCaixa.- Som el primer país delmón en superfície de vinya i, en aques-ta última campanya, també ho hemestat en producció i hem ocupat elpodi en exportació. Això no obstant,no liderem ni els preus de venda ni lafacturació a l’exterior. Continuem sentun important país proveïdor de vi agranel a un preu baix en el mercatexterior?

Xavier Pagès.- Efectivament, enguanyhem aconseguit ser el gran productormundial, i això es correspon amb el fet quetenim la superfície de vinya més gran delmón. Cal tornar a diferenciar per catego-

ries i estudiar el comportament de cadavarietat de vi d’una manera més detallada.Espanya sempre ha estat proveïdor de vinsa granel per subministrar-ne a països ambconsums domèstics elevats, la qual cosapassa de manera inestable, segons el dife-rencial de collites dels grans països produc-tors. A més, mai no serem deficitaris pelbaix consum intern. Però a les empreses dela FEV ens interessen, sobretot, els resultatsque puguem aconseguir amb les marquesde vi pròpies, que són molt potents. Dinsd’aquesta categoria, tenim obert un grancamp d’actuació i avui dia les nostresexportacions creixen en volum i en valor.

AgroCaixa.- Tal com es va dir durantel I Fòrum Empresarial Iberoamericàdel Vi, celebrat no fa gaire, aquest pro-ducte agrari és el que té un potenciald’internacionalització més elevat i,això no obstant, no s’ha universalitzat,a causa de les diverses barreres d’en-trada a les quals es veu sotmès perdiferents països. Quina classe de barre-res són i com es poden evitar?

Xavier Pagès.- És veritat. Tenim el pro-ducte agrícola amb l’índex d’internaciona-lització més elevat: gairebé el 40% del vique produïm traspassa les fronteres decasa nostra i es ven o es compra a escalainternacional, i aquesta realitat va en aug-ment. Lamentablement, de moment esreparteix entre pocs jugadors, tot i quecada vegada hi ha més països que consu-meixen vi. Això no obstant, encara no ésun producte universal a causa del seupotent component cultural, la qual cosa faque alguns països ens posin barreres peraccedir-hi fonamentades en aspectes reli-giosos o ideològics que, a vegades però nosempre, són una excusa per poder protegir

Entrevista

“Hi ha oportunitats de feraugmentar el valor dels nostres

vins en alguns mercats”

Xavier PagèsPresident de la FederacióEspanyola del Vi (FEV)Redacció: AgroCaixa

“Ens interessen els resultatsque puguem aconseguir ambles marques de vi pròpies”

010-012_Agro21_CAT.qxd:La Caixa 22/04/14 17:43 Página 10

11AgroCaixa

la indústria local d’altres begudes. Crecque el progrés de la globalització farà quemolts països siguin multiculturals i que, perexemple, la dieta mediterrània o l’estil devida occidental siguin opcions a l’hora d’e-xercir la llibertat individual i no factors con-dicionats per les lleis d’un país.

AgroCaixa.- Com a representant relle-vant del sector industrial del vi i unexpert en màrqueting internacional,ens sap explicar per què Espanya ocu-pa un lloc tan discret en el rànquingmundial de consum intern total de vi?

Xavier Pagès.- Si pugéssim saber exacta-ment què passa, de ben segur que en tin-dríem la solució. S’han exposat alguns delsmotius que es creu que podrien causaraquest comportament en el consum. Engeneral, es consumeix menys vi a favord’altres begudes, ja que el consumidorespanyol continua bevent la mateixa quan-titat de líquid que abans. La cervesa haocupat un espai híbrid entre les begudesalcohòliques i les begudes refrescants, i hadesplaçat clarament el vi, i també altresbegudes. A més, en el cas de la cervesa,com més va més moments propis del viocupa, com ara el darrer brindis de capd’any d’algunes cadenes de televisió. Peròsi em pregunten què fem malament nosal-tres i no què fan bé els altres, he de dir quedins del sector del vi hi ha poca concentra-ció com a conseqüència de la gran frag-mentació i de la falta de dimensió de lesempreses i, per tant, es fa difícil definir unaestratègia sectorial, encara que, d’altrabanda, això signifiqui una garantia i unreflex de diversitat.

AgroCaixa.- La UE negocia l’AcordComercial Transatlàntic amb els EstatsUnits, té a punt el del Canadà i avançatel del Japó, mentre que MERCOSURencara n’espera un. Creu que liberalit-zar el comerç farà que els vins espa-nyols tinguin més presència a l’exte-rior i que aquesta presència sigui demés qualitat?

Xavier Pagès.- Sí. El vi sempre s’ha bene-ficiat dels acords comercials que afavorei-xen el lliure comerç. De vegades, ambacords més específics –en els quals s’in-clouen temes reglamentaris propis del vi–,d’altres, amb acords d’àmbit més general–en els quals s’aconsegueixen reduccionsd’aranzels–, es faciliten els tràmits o esliberalitzen sistemes de distribució. Aixòcomporta una dificultat: la UE, que n’és lanegociadora, té molts interessos industrialso comercials contraposats i el vi no és unaqüestió gaire rellevant en la llista de priori-

“Hi ha poca concentració enel sector com a conseqüènciade la gran fragmentació”

“El vi sempre s’ha beneficiatdels acords comercials queafavoreixen el lliure comerç”


12

Entrevista

tats comunitàries. Però la nostra feina coma organització fa sentit en aquest punt:hem de recordar la immensa importànciadel vi, encara que no se’n derivin xifres ele-vades, als que s’encarreguen de negociar idecidir. En aquest context, hem d’explicarals negociadors que les exportacions de vino es poden comparar amb les grans xifresde l’AVE o les obres públiques ni tampocamb les qüestions energètiques, sinó queel valor de les ampolles es manté damuntla taula durant un dinar, testimoniant elseu origen nacional i, fins i tot, reivindi-cant-lo davant de milions de consumidorsd’arreu del món.

AgroCaixa.- El Ministeri de Comerçxinès va anunciar el 24 de març passatque s’aturaven les investigacions perpossible competència deslleial contravins importats des de la Unió Europea,després d’un acord entre les indústriesvitivinícoles xinesa i comunitària. Quinpaper ha jugat la FEV en aquest con-tenciós?

Xavier Pagès.- La Federació Espanyola delVi, com a membre del Comitè Europeu deles Empreses del Vi (CEEV), ha jugat un pa -per clau, no tan sols informant i assesso-rant en tot moment les empreses espa-nyoles implicades en el procés sinó tambérepresentant la posició dels cellers espa-nyols durant la negociació. En aquest sentit,és un orgull per a la FEV haver contribuït aresoldre el conflicte, i m’agradaria ressaltarel paper del conjunt dels cellers espanyols,que s’hi han abocat. A Espanya, el Ministe-ri d’Economia i Competitivitat i l’ICEX enshan donat suport de manera decidida. ElMinisteri d’Agricultura, per la seva banda,ha col·laborat aportant dades per als qües-tionaris antisubvenció. En general, totes lesadministracions han treballat de maneracoordinada, juntament amb el Ministerid’Assumptes Exteriors.

AgroCaixa.- Consumir vi, sempre ambmesura: “Wine in Moderation – Art deVivre”. Durant els darrers anys la FEVha liderat aquesta campanya a Europa;quins resultats es poden valorar avui?Encara hi ha força reticències a la UEperquè el vi, per cultura i tradició, icom a aliment bàsic de la dieta mediter-rània, tingui un tractament legal dife-renciat de la resta de begudes alcohò-liques?

Xavier Pagès.- Aquest tema és una qües-tió estratègica no tant sols per a la FEV sinótambé per al conjunt del sector, i està moltlligat al problema del consum de vi aEspanya. Només en podrem recuperar el

consum si en reivindiquem la moderació, itambé un model amb pautes de compor-tament que vagi estretament vinculat alsvalors culturals, de tradició, de protecciódel medi ambient, de coneixement, etc. Ésuna llista àmplia de compromisos que vanunits al vi i el seu consum, que comencenper la conducta d’un mateix i l’ètica delscellers. Al món s’han globalitzat els cos-tums i les cultures, però cada individu tél’opció de triar. Nosaltres proposem unmodel de consum concret, que definim enel programa “Wine in Moderation – Art deVivre”, amb una etiqueta internacional iunes arrels fortes en la civilització mediter-rània. No es tracta de begudes d’alta o bai-xa graduació, aquesta distinció és absurdasi se sap beure i si busquem l’ambició decada individu de potenciar el creixementpersonal a través de la virtut de la modera-ció, i premiem aquest actitud.

AgroCaixa.- Com s’entén que la UEsigui l’únic bloc comercial que limiti lesplantacions de vinya dins de les prò-pies fronteres, mentre que, alhora, elsvins de països tercers tinguin entradafranca en aquest mercat i, fins i tot, enel pla intern, permeti l’excés d’oferta

amb pràctiques com la xaptalitzacióamb sucre o sacarosa?

Xavier Pagès.- Són les grans paradoxesd’aquest sector. El problema de les planta-cions ha estat la por. Por de la llibertat per-què aquesta llibertat portava associades laresponsabilitat i l’autoregulació, i por de lacompetència del veí sense adonar-se que lacompetència és internacional i que els paï-sos tercers no tenen aquesta limitació. Aixíque s’ha optat per renovar un sistema con-tingentat, i crec que fins i tot serà més rígidque el de drets de plantació que hi havia finsara. La paradoxa és evident. Pel que fa a laxaptalització, cal recordar que en el projec-te de la comissària Fisher s’havia proposateliminar aquesta pràctica enganyosa. Des-prés, durant la negociació, Espanya vaacceptar donar suport a mantenir-la a canvid’altres compensacions incloses en unpaquet. Més tard, durant la negociació de laPAC, aquest equilibri es va trencar i Espa-nya no ha reclamat que es reobri el debatsobre la xaptalització. En qualsevol cas, elconsumidor cada vegada té més informaciói és més conscient del fet que es tracta deprocessos d’enriquiment del grau artificialsa través de l’addició de sucre exogen.

“Només podrem recuperarel consum de vi si en reivindiquemla moderació”

“S’ha optat per renovar unsistema contingentat, i crec quefins i tot serà més rígid”

El 21 de març passat, la Federació Espanyola del Vi va celebrar l’assemblea ordinària, que vatancar el ministre d’Agricultura, Miguel Arias.


13AgroCaixa

El ministre d’Agricultura, Alimentació i MediAmbient, Miguel Arias, i el president de”la Caixa”, Isidre Fainé, van signar el 5 defebrer passat a la seu del MAGRAMA aMadrid un conveni de col·laboració per pro-moure la competitivitat i el desenvolupa-ment del sector agroalimentari.Amb aquest objectiu, ”la Caixa” facilitaràque puguin tenir accés preferent als instru-ments financers de l’entitat als beneficiarisde l’acord, com ara els socis de les coopera-tives, les organitzacions de productors o elstreballadors autònoms associats als sectorsagroalimentari, forestal i pesquer.Així mateix, ”la Caixa” dissenyarà línies definançament preferents, donarà suport a lainnovació tecnològica i contribuirà a finan-çar les inversions de les comunitats deregants i comuners en el cas de les actua-cions en les quals intervingui la SocietatEstatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA).”la Caixa” es compromet a estudiar i analit-

zar nous productes i serveis que puguincontribuir a diversificar econòmicamentaquests sectors, i a participar en la gestió il’avançament de les ajudes vinculades a lapolítica agrària comuna i la política pesque-ra comuna.En virtut d’aquest acord, ”la Caixa” tambés’ocuparà d’implementar des d’un punt devista financer la llei per millorar el funciona-ment de la cadena alimentària o la llei perfomentar la integració cooperativa i d’altresentitats associatives de caràcter agroalimen-tari. Es donarà suport a les organitzacionsde productors pel que fa a la concentracióde l’oferta, i també a les organitzacionsinterprofessionals.Totes dues parts col·laboraran a fer servircanals de comunicació per divulgar la infor-mació que sigui rellevant per al sector, i esdissenyaran i es duran a terme jornades iactuacions formatives de caràcter agroali-mentari i pesquer.

Notícies

El MAGRAMA i ”la Caixa” signenun conveni de col·laboracióAmb l’objectiu de promoure la competitivitati el desenvolupament del sector agroalimentari

L’objectiu principal d’aquest acord entre elMAGRAMA i ”la Caixa” és analitzar con-juntament les possibilitats de desenvoluparactivitats encaminades a assolir una sèried’objectius comuns, com ara millorar lacompetitivitat del sector agroalimentari,afavorir que hi hagi més productivitat omillorar-ne la producció, la transformació ila comercialització, amb la finalitat d’aug-mentar les vendes amb més valor afegit,tant en els mercats nacionals com interna-cionals. El president de ”la Caixa”, Isidre Fainé, vadestacar que l’entitat financera sempre s’hacaracteritzat per donar un suport constanti decidit al teixit empresarial, i per la volun-tat de satisfer les necessitats específiquesdel sector agrari, “un dels segments relle-vants per a la recuperació de l’economiaespanyola”.“S’arribarà al creixement equilibrat i sostin-gut a llarg termini amb la col·laboracióentre el sector públic i l’empresarial”, vasubratllar Fainé.

Fainé destaca lacol·laboració entre el sectorpúblic i l’empresarial

L’han ratificat el ministreMiguel Arias i el presidentde ”la Caixa” Isidre Fainé

Es vol promoure la innovaciótecnològica en els sectorsagroalimentari, forestal i pesquer

”la Caixa” té més de miloficines especialitzades enel sector agroalimentari

013-015_AGRO21_CAT.qxd:La Caixa 22/04/14 18:02 Página 13

14

Notícies

Com a conseqüència de l’aposta ferma perpotenciar la competitivitat del sector agro-alimentari amb línies de finançament pre-ferents, ”la Caixa” ha intensificat, durantels darrers mesos, les accions per tancarconvenis financers i de col·laboració ambassociacions representatives d’aquest sec-tor.En aquest sentit cal entendre els acordsque no fa gaire s’han assolit amb l’Associa-ció Gallega de Cooperatives Agroalimentà-ries (AGACA) –entitat que aglutina 91 coo-peratives d’aquesta comunitat autònoma,amb 30.820 socis, que facturen 715milions d’euros– i amb la indústria làctiaFeiraco –una important cooperativa galle-ga en la qual avui dia participen 3.468socis a través de 540 ramaderies de llet, ique factura més de 100 milions d’euros.

A l’extrem sud de la península, a Andalusia,”la Caixa” també ha signat no fa gairediversos convenis de col·laboració ambl’Associació Cordovesa d’Indústries Almàs-seres (ACORA) –formada per més de 70indústries que es dediquen a elaborar olid’oliva– i amb el Consell Regulador de laDenominació d’Origen Protegida Jamón deHuelva –amb 38 empreses càrniques inscri-tes–, que podrà accedir tant als productes iels serveis financers genèrics que ofereix”la Caixa” com als que ha creat per al sectoragroalimentari de manera especial.

El president de la Junta de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, i el directorgeneral de ”la Caixa”, Juan Antonio Alcaraz, van signar l’acord a la Casa delCordón, la seu de l’entitat financera en aquesta comunitat.

La Junta i ”la Caixa” signenla renovació de l’acord financerper al 2014

”la Caixa” i la Junta de Castella i Lleóvan signar el 7 de febrer passat unacord per impulsar el crèdit en el sec-tor empresarial d’aquesta comunitatautònoma, amb línies de finançamentque enguany tindran una dotaciótotal de 700 milions d’euros. L’acord el van signar el president de laJunta, Juan Vicente Herrera, i el direc-tor general de l’entitat financera, JuanAntonio Alcaraz, durant un acte en elqual també va assistir el director terri-torial de ”la Caixa” a Castella i Lleó –Astúries, José Manuel Bilbao, i la con-sellera castellanolleonesa d’Hisenda,Pilar del Olmo, i el d’Economia i Ocu-

pació, Tomás Villanueva.Les dues institucions han dissenyataquest acord, en el qual es preveuenlínies específiques per als sectorsindustrial i agrari, amb l’objectiu demaximitzar l’eficiència del teixitempresarial de la comunitat autòno-ma.D’aquesta manera, es posa una aten-ció especial sobre la singularitat del’economia regional, a través de líniesespecífiques de finançament a empre-nedors en l’àmbit rural i les adreçadesa projectes per modernitzar explota-cions agràries, i també sobre el fetd’avançar l’import als beneficiaris dela sol·licitud de drets de pagamentúnic de la política agrària comuna.“L’èxit que aquesta iniciativa va tenirl’any passat, quan vam arribar als 677milions d’euros en crèdits al sectorempresarial, demostra la disposició de”la Caixa” a contribuir a la recupera-ció del teixit empresarial de totaaquesta regió”, segons va destacarJuan Antonio Alcaraz.

Acords entre”la Caixa”i diversesorganitzacionsagroalimentàries

700 M€per impulsarel crèdit aCastella i Lleó

S’habiliten líniesde finançament específiquesa emprenedors rurals

”la Caixa” ratifica una apostai un posicionament propis

dins del sector agroalimentari


15AgroCaixa

Tribuna

El sector agrari sempre ha estat un puntaldel negoci d’aquesta Direcció Territorial.Tenim un territori ampli que, si n’exceptuemles zones urbanes, es dedica sobretot a acti-vitats vinculades al sector primari, la qualcosa ha generat un teixit agroindustrial i deserveis important al voltant dels productors,des de la petita explotació fins a les gransempreses, passant per les cooperatives, ver-tebradores tradicionals d’aquest sector.L’impacte econòmic de la producció agràriai ramadera a Catalunya supera els 4.500milions d’euros, i l’activitat porquina n’és elsubsector més important, amb un valorsuperior als 1.500 milions. Els productorsaposten fermament per productes de qua-litat i de valor afegit, i redoblen els esforçosa l’hora d’exportar. En vins, són ben cone-gudes la DOQ Priorat i les DO Terra Alta,Costers del Segre; en olis, les DOP Les Ga r-rigues o Siurana; en fruita, la DOP Pera deLleida o la IGP Poma de Girona.Avui dia el sector agroalimentari és un delsmotors econòmics del país perquè s’actua-litza i es modernitza constantment. I perpoder incorporar tecnologia dia rere diacalen inversions per a les quals ”la Caixa”ofereix un ampli ventall de solucions. Lainnovació serà clau en l’evolució del sectori volem continuar sent entitat de referènciaa l’hora de finançar aquests projectes.La història i la voluntat d’innovar de l’enti-tat estan estretament lligades amb les delsector. Durant la segona meitat del segleXX, ”la Caixa” va invertir decididament enl’experimentació i la difusió de tècniquesde conreu innovadores, i també en la for-mació i l’assessorament dels agricultors, através de l’Obra Social Agrària, avui extin-gida. L’any 1990 els tècnics i els campsexperimentals es van cedir a l’actual Insti-tut de Recerca i Tecnologia Agrària (IRTA),entitat de reconegut prestigi dins del campde la recerca i el desenvolupament agraris.L’any 1993, fruit del conveni entre laUniversitat de Lleida, l’IRTA i la Fundació”la Caixa”, es va fundar l’estació experi-mental de Lleida, i avui dia continuemcol·laborant des d’un punt de vista econòmicper tal que la transferència de coneixemententre els investigadors i els productors siguiuna realitat.

Cal invertir i innovar

A hores d’ara, des de l’experiència d’havercompartit aquest impuls, continuem creientamb fermesa que cal invertir i innovar perpoder promoure el desenvolupament d’a-quest territori i de la gent que hi viu.18 de les 25 àrees de negoci d’aquestaDirecció Territorial són en indrets geogrà-fics on el sector agrari és determinant per al’activitat comercial que duem a terme. Perpoder satisfer les necessitats d’aquest sec-tor, 203 oficines tenen professionals espe-cialitzats que coneixen amb profunditat elsproductes i els serveis més rellevants.Aquests professionals, coordinats per 15dinamitzadors, sota la coordinació del res-ponsable agrari de la Direcció Territorial,fan palès que hi som pels clients i per alsclients, amb el servei de qualitat que esmereixen: si el sector s’esforça per profes-sionalitzar-se, nosaltres hem d’estar a l’al-tura de les circumstàncies.

La marca AgroCaixa és l’emblema del nos-tre compromís amb més de 48.000 clients:estar al seu costat per cobrir-los les neces-sitats i finançar-los els projectes de futur. Iaquesta proximitat amb el client ens con-verteix en líders de la quota de mercat delsproductes i els serveis més lligats al sector(domiciliació d’ajudes de la PAC, pòlissesd’assegurances agràries, finançament d’in-versions…).Una mostra de l’interès d’estar sempre alcostat del sector és l’adhesió als convenisque permeten finançar la incorporació dejoves agricultors i la modernització d’explo-tacions agràries, com també els diversosconvenis amb distribuïdors i fabricants demaquinària agrícola, als quals oferim finan-çament des dels concessionaris mateixos.També col·laborem de manera activa enfires i certàmens: patrocinem la Fira de SantMiquel (Lleida) i tenim una presència desta-cada a Firagri (Figueres) i a la Fira de SantNarcís (Girona), a més de tenir diversos con-venis de col·laboració amb associacions,cooperatives o escoles professionals, ja quesempre busquem estar al costat del clientagrari.La voluntat de ”la Caixa” és continuar ofe-rint un ampli ventall de solucions financeresi serveis, d’una manera àgil i propera decara al client, perquè ens volem mantenircom a referent del sector agrari. I aquestavoluntat és una de les prioritats de la Direc-ció Territorial de Catalunya.

Invertir enel sector,aposta de futur

Jaume Masana RibaltaDirector territorialde Catalunya

“L’impacte econòmic de laproducció agroramadera aCatalunya supera els 4.500 M€”

“Hi som pels clients i perals clients amb el servei dequalitat que es mereixen”

Jaume Masana Ribalta, director territorial de Catalunya.


16

Producte financer

Gestió àgil i eficaç del dia a dia

A ”la Caixa” pensem que la millor manerad’ajudar-lo a gestionar el dia a dia del nego-ci agrari és fer-ho en persona. Per aquestmotiu, hem creat un nou sistema de fernegocis que canviarà la relació que té ambl’oficina de ”la Caixa”, ja que posem al seuservei un especialista agrari que l’anirà aveure perquè no s’hagi de desplaçar i quel’ajudarà a fer els tràmits que faria a l’ofici-na. I a més, li descobrirà les solucions deprotecció, gestió i finançament que s’adap-tin millor a les seves necessitats i a les del’explotació.

Compte AgroCaixa:ajuda per a les gestions diàriesGestioni el compte, faci operacions decobraments i pagaments, i estalviï’s costos1

per:

– Manteniment i administració d’uncompte o una llibreta

– Dues targetes de dèbit (per al titular i pera un beneficiari)

– Deu transferències estàndard al mes perautoservei i per un import inferior a20.000 euros, a la UE, no urgents, i ambdades completes i correctes

– Ingressos il·limitats de xecs en euros,tant pel caixer com per l’oficina

– Línia Oberta i correspondència on-line(automàtica si contracta Línia Oberta)

– Alertes per SMS (l’alta i la quota dels 6primers mesos)

– Dues targetes Ingressos 24 h

Un finançament específicper a cada necessitatLi oferim una gamma de productes que lipermetran millorar l’explotació i fer-la créi-xer: solucions que s’adapten al que necessi-ti i que li proporcionen tranquil·litat davantdels imprevistos que hi pugui haver. A més,tindrà un servei d’assessorament personalit-zat per poder trobar l’opció d’inversió quemés li convingui.

Préstecs CampanyaA ”la Caixa” ens adaptem al seu negociagrari per oferir-li flexibilitat en els paga-ments o avançar-li els cobraments a travésdel compte de crèdit bonificat o les línies definançament de circulant.

Finançament d’inversionsVolem promoure el seu esperit emprenedori el seu negoci amb assessorament especia-litzat a través del Préstec Bonificat, les LíniesICO, el lísing i el rènting.Tots aquests serveis i molts més perquè lacollita li continuï donant els millors fruits.

1. Hi ha diverses maneres d’accedir a la tarifa gratuïta delCompte AgroCaixa, com per exemple tenir domiciliatel pagament de la Seguretat Social d’autònoms, unmínim de 600 € d’ingressos al mes o 7.200 € a l’any itenir domiciliada la PAC o contractar una assegurançaagrària combinada. Pot consultar altres maneres d’ac-cedir a la bonificació a www.CaixaNegocis.cat o a lesnostres oficines. En cas que no s’hi accedeixi de cap deles maneres que es preveuen, es cobren 19 € el mesque el client incompleixi les condicions.

Assegurances agràries combinades, assegurances deCaja de Seguros Reunidos, Compañía de Seguros yReaseguros, SA (Caser). Caixabank, SA, operador debancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA, inscrit enel Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codiC0611A08663619 i domicili a l’av. Diagonal, 621,08028, Barcelona. NIF A-08663619. Inscrit en el RM deBarcelona, tom 42.657, foli 33, full B-41232, inscripció109a i autoritzat per distribuir assegurances de Caser,en virtut del conveni de distribució entre VidaCaixa iCaser.

A ”la Caixa” posem a la sevadisposició les millors solucionsper al seu negoci

Servei d’assessorament personalitzatper poder trobar l’opció d’inversióque més li convingui


17AgroCaixa

En l’àmbit del Programa d’Espais Naturals iReinserció Social de l’Obra Social ”la Caixa”es planteja un nou projecte per dur a termemillores mediambientals i de conservació aecosistemes de la xarxa d’espais naturals dela província d’Àvila.

En concret, l’objectiu general d’aquest pro-jecte –que es localitzarà sobretot al ParcRegional de la Serra de Gredos, a la Reser-va Natural de la Vall d’Iruelas, al LIC Pinarde Hoyocasero i al LIC Riberas del Alber-che–, és garantir la conservació de la biodi-versitat i la persistència de les espècies defauna i flora amenaçades, amb la millora dela qualitat ambiental a través d’actuacionsconcretes en hàbitats i refugis, i també ambmillores tròfiques.Per poder fer les quatre actuacions que s’hipreveuen es tindran en compte mitjanshumans de zones rurals desafavorides i/oen risc d’exclusió.Les tasques les dirigirà el director i conser-vador dels espais naturals protegits i el tèc-nic de la Fundació Patrimoni Natural deCastella i Lleó.

L’adequació ambiental de la reserva ornitològica de l’embassament de Portajeinclou establir-hi una zona palustre amb vegetació i elements que afavoreixin lareproducció i la tranquil·litat dels ocells.

Conveni entre la Juntaextremenya i l’Obra Social”la Caixa”

L’Obra Social ”la Caixa” i la Conselle-ria d’Agricultura, DesenvolupamentRural, Medi Ambient i Energia delGovern d’Extremadura van signar unconveni de col·laboració amb el quales volen dur a terme cinc actuacionsper un import total de 250.000 euros.Per a aquestes actuacions es compta-rà amb la col·laboració de diversespersones en risc d’exclusió social.Amb la primera actuació es vol ade-quar des d’un punt de vista ambientalla reserva ornitològica de l’embassa-

ment de Portaje, situada als termesmunicipals de Torrejoncillo i Portaje(Càceres), i establir-hi una zona palus-tre amb vegetació i elements queafavoreixin la reproducció i latranquil·litat dels ocells.La segona actuació inclou la millorad’infraestructures del Parc Nacionalde Monfragüe, en concret, dels exte-riors de l’antiga casa dels peons decamins.Com a tercera i quarta actuacions espreveuen l’adequació ambiental deles llacunes de Galisteo, al cor de lacomarca del Valle del Alagón, i la del’àrea degradada de la Zona d’InterèsRegional de l’Embassament d’Orella-na i la Serra de la Pela, a Badajoz. Per acabar, es vol instal·lar un moll enun dels marges del pantà José MaríaOriol, a Talaván, i també condicionar-ne l’entorn.

Obra Social

Projecte perconservarecosistemesde la provínciad’Àvila

Actuacionsambientals aExtremadura

Aquestes cinc actuacions es faranamb el treball de diversespersones en risc d’exclusió social

Es garantirà lapersistència de les

espècies de fauna i floraamenaçades


18

Menys en el preu de venda en origen, tant la pro-ducció com la comercialització d’oli d’oliva truquena la porta per marcar un nou rècord per la campa-nya 2013-2014.Respecte de la producció, la darrera previsió deCooperatives Agroalimentàries d’Espanya és ques’arribarà als 1,7 milions de tones, i es deixarà endar-rere el rècord anterior de gairebé 1,62 milions detones registrat per la campanya 2011-2012, amb unaugment previst que es pot situar en el 175% si lescomparem amb les 617.100 tones de la campanyaanterior, que va ser fluixa.

Pel que fa a la comercialització, es calcula quepodrien sortir al mercat 1,6 milions de tones(+41,8%), 600.000 de les quals (+20,4%) serien pera consum intern i fins a 1.000.000, per a comerçexterior.El preu de venda en origen és l’únic factor que des-entona d’aquestes dades positives, ja que registrauna mitjana de només 1,82 euros/kg, lluny dels cos-tos mínims de producció de 2,4 euros/kg que tantel Ministeri d’Agricultura com la Junta d’Andalusiaconsideren òptims.Això no obstant, el volum elevat d’oli d’oliva comer-cialitzat en origen podria arribar a superar els 3.000milions d’euros en valor, segons han destacat fontsdel sector.

Mercats

Nou rècordd’oli d’oliva

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaBlat pinso Cadis

Blat panificable Salamanca

Blat dur Cadis

Blat força Toledo

Ordi 2 carreres Salamanca

Ordi cavallar Toledo

Ordi pinso Logronyo

Civada rossa Toledo

Civada comuna Granada

Sègol Salamanca

Triticale pinso Cadis

Blat de moro assecador Salamanca

Gira-sol farina integral 28% Barcelona

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaVerge extra Jaén

Oliva verge Jaén

Oliva llampant Jaén

Refinat Jaén

Cru 5º Bas 10 (pinyolada) Jaén

Cru 5º Bas 10 (pinyolada) Còrdova

Refinat i Winter (pinyolada) Jaén

6

6

6

6

5

5

6

2.025,40

1.859,80

1.793,76

1.924,34

82,71

80,74

121,89

183,80

194,20

245,80

233,60

168,00

162,60

159,27

156,40

180,00

160,00

197,80

178,20

170,60

6

5

5

5

6

6

65

6

65

6

6

5

6

Oli d’oliva

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaAmetlla comuna closca Logronyo

Ametlla comuna gra Reus

Avellana negreta gra Reus

Avellana gra corrent Reus

Pinyons de Castella/Andalusia Reus

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaBleda sense especificar Cadis

Bleda groga Navarra

All tendre València

Carxofa verda Màlaga

Api verd Cadis

Bròcoli sense especificar Navarra

Carabassó sense especificar Sevilla

Col de cabdell de fulla arrissada València

Col de cabdell sense especificar Navarra

Cols de Brusel·les Logronyo

Coliflor sense especificar Cadis

Coliflor sense especificar Navarra

Espàrrec verd Còrdova

Espinacs sense especificar Cadis

Espinacs verds Castelló

Pèsol sense especificar Granada

Fava de Mutxamiel Alacant

Enciam blanc d’hivern Navarra

Enciam arrissat (€/dotzena) Logronyo

Pebrot lamuyo vermell Sevilla

Porro sense especificar Navarra

Bleda-rave de taula Cadis

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaAlvocat bacon Granada 0,70

Alvocat hass Granada 1,20

Xirimoia Granada 0,89

Xirimoia extra Granada 1,67

Gerd sense especificar Huelva 7,00

Maduixa sense especificar Huelva 1,32

Poma vermella Navarra 0,50

Poma golden Logronyo 0,41

Codony sense especificar Màlaga 0,80

Pera conferència Navarra 0,55

Pera blanquilla DOP Logronyo 0,58

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaClementina clemenules Com. Valenciana 0,26

Taronja navel Com. Valenciana 0,14

Taronja navel lane late Com. Valenciana 0,19

Taronja blanca salustina Com. Valenciana 0,13

Mandarina nadorcott Com. Valenciana 0,78

Mandarina ortanique Com. Valenciana 0,27

Llimona fina Com. Valenciana 0,28

Llimona fina Màlaga 0,18

€/tona

Cereals €/tona

Fruita seca €/kg

Hortalisses €/kgFruita €/kg

Cítrics €/kg

65

6

6

6

6

5

6

6

6

6

6

6

6

65

6

6

6

65

6

5

6

6

6

6

6

6

6

6

65

5

5

5

6

6

6

6

6

65

6

6

6

6

65

6

5

6

0,29

0,85

1,49

0,76

0,24

0,81

0,68

0,22

0,47

0,53

0,35

0,57

1,25

0,51

1,00

2,07

0,56

1,22

2,93

1,37

0,81

0,54

1,20

6,33

4,39

4,32

44,10

El preu de venda en origen,lluny dels costos mínims


19AgroCaixa

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaSelecte Lleida

Normal Lleida

Gras Lleida

Garrí normal Ebre

Garrí selecte Lleida

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaXai 7-12 kg Talavera

Xai 22-25 kg Ebre

Xai més de 34 kg Talavera

Ovella vida 1a Ebre

Ovella despulla 1a Talavera

Cabrit de llet 7-10 kg Ciudad Real

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaOus XL Ebre

Ous S Ebre

Pollastre blanc viu Reus

Pollastre groc viu Bellpuig

Estruç 90-100 kg Bellpuig

Gall Ebre

Gallina pesada Ebre

Conill viu Ebre

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaVedell 200/240 kg

E. Súper Extra Barcelona

U. Extra Barcelona

R. Primera Barcelona

Vedella 180/220 kg

E. Súper Extra Binèfar

U. Extra Binèfar

R. Primera Binèfar

Vedell 280/300 kg

E. Súper Extra Binèfar

U. Extra Binèfar

R. Primera Binèfar

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaVedell frisó fins a 3 setmanes Silleda

Vedell creuat fins a 3 setmanes Silleda

Anoll del país Talavera

Toro del país Talavera

Producte Mercat Preu mitjà TendènciaGarrí Salamanca

Engreix pinso intensiu Extremadura

Engreix pinso intensiu Extremadura

Engreix de gla Extremadura

Data de tancament: 29 de març. El preu mitjà s’ha calculat a partir dels preus setmanals dels productes seleccionats durant elsdos mesos de vigència d’aquest número. Fonts: principals llotges d’Espanya, diverses fonts públiques i operadors del mercat.

Porcí €/kg

Porcí ibèric €/kg

Vacum De més d’un any. €/kg

Vacum de vida Preu viu. €/kg

Oví €/kg

Avicultura - cunicultura €/kg

6

6

6

6

5

6

5

65

65

5

6

5

5

6

5

65

6

5

5

5

6

5

65

65

65

65

6

6

65

5

65

5

6

65

65

1,22

1,21

1,20

58,44

s/c

4,10

2,92

1,92

0,33

0,43

4,77

1,56

1,04

1,17

1,12

1,95

0,18

0,80

1,77

2,33 (€/lb)

27,92

28,44

20,15

4,34

4,22

3,91

4,74

4,59

4,39

4,30

4,17

3,99

78,48 (€/ud.)

348,50 (€/ud.)

2,16

0,45

Agenda

Les dades del mes de gener d’enguany confirmenque les exportacions espanyoles de vi es recuperen,alhora que continua la tendència de creixement envolum que va començar l’agost del 2013, tot i queamb preus mitjans de comercialització a la baixa.Segons les darreres dades de l’Agència Tributària,que ha analitzat l’Observatori Espanyol del Mercatdel Vi, el valor interanual del gener del 2014 va tor-nar a deixar un rècord en el cas de les vendes de via l’exterior, fins als 2.634 milions d’euros, a un preumitjà d’1,41 euros per litre.

Es confirma la recuperació de lesexportacions espanyoles de vi

El valor final de la producció porquina del 2013 vaarribar al nivell màxim de la història, amb 6.273milions d’euros, una xifra que representa més del39% de la producció final ramadera i el 14,2% dela producció final agrària, segons el MAGRAMA.L’any passat la producció de bestiar porquí es vamantenir en els 3,4 milions de tones i es va poderconstatar un lleuger augment en el cens total d’a-nimals d’un 1,6%, propiciat per l’augment dels ani-mals d’enceball. Pel que fa al comerç exterior, elvalor de les exportacions va tornar a créixer un2,5% l’any passat, i va assolir els 3.327 milionsd’euros. La balança comercial del sector porquí vaser positiva, de gairebé 3.000 milions d’euros.

Més de 6.000 M€, el valor finalde la producció porquina

El GENVCE (Grup per Avaluar Noves Varietatsde Conreus Extensius) organitza les II Jornadessobre transferència en cereals d’hivern els dies23 i 24 d’abril a Jerez.

II Jornades GENVCE

Del 28 al 30 d’abril tindrà lloc a la Sala de Grausde la Universitat de Lleida el curs internacionalsobre Programació de regs.

Curs de programació de regs

La Casa de Colón de Huelva acollirà del 12 al 16de maig el XIII Congrés Nacional de Comunitatsde Regants.

Congrés de regants


Es presenta el marc estratègic per a la indústria ... · millor estratègia. Així, cal buscar...

Documents

Transcript of Es presenta el marc estratègic per a la indústria ... · millor estratègia. Així, cal buscar...