ALGAIDA | 273 | SETEMBRE 2003

es saig

2 | SETEMBRE 2003

es saig

L’incendi forestal de Randa

Edit

oria

l

PORTADAFonollassa blanca o escuradentsFotografia de Llorenç Gil

Bertrand Russell (Assaigs impopulars) escriu: �Les desgràcies dels humans podenesser dividides en dues classes: primerament les que són infligides pel medi no humà, i,en segon lloc, les que són infligides per altres persones. A mesura que la humanitat haprogressat en coneixences i en tècnica, la segona classe ha anat augmentant contínua-ment el percentatge del total� I arriba a la següent conclusió: �...podem donar per segurque la major part dels mals importants que la humanitat haurà de considerar en el futurseran els que els mateixos homes s�infligiran els uns als altres per estupidesa, per malevo-lència, o per ambdues coses alhora�.

Un dels mals que patim els humans són els incendis, concretament els incendis fores-tals. I aquí és evident que la predicció de Bertrand Russell pren cos i es compleix plena-ment, perquè la gran majoria d�aquests focs es produeixen per estupidesa o per malevo-lència, com diu ell; potser podríem afegir-hi �o per malaltia�, perquè hi ha piròmans quesón autèntics malalts. En tot cas, són factors humans els causants d�aquesta plaga.

Al darrer editorial, a començaments de l�estiu, alertàvem sobre aquest perill, atès quela forta calor que hem patit i l�estat dels nostres pinars i garrigues no auguraven res de bo.I, efectivament, hem tengut a Randa un gran incendi. Segurament el més important delsque enguany hi ha hagut a Mallorca. Ara bé, sembla que les investigacions confirmaranque va ser un foc provocat intencionadament, que va comptar amb diferents focus simul-tanis que no podien néixer de causes naturals. Això vol dir que, malgrat les condicionsnaturals adverses, haguríem pogut tenir un estiu tranquil, si no hagués estat per la inter-venció de qualque bergant malànima; o malalt.

És cert que enguany hi ha hagut a la península focs devastadors que han cremat milersi milers d�hectàrees i pareix que majoritàriament han estat intencionats, amb propòsit defer mal. El terreny cremat a Randa (unes dues-centes quarterades) pot semblar ridículcomparat amb altres que han estat notícia aquest estiu. Però pensem que el nostre és unpaís petit i són moltes, massa, les agressions que ha patit i que segueix suportant. L�incen-di de Randa, per tant, és important per les seves dimensions i, a més, en un paratge queper a tots nosaltres és emblemàtic.

En fi, no voldríem haver de tornar a aquest mateix tema, però mentre no s�arregli lasituació, el perill hi serà: si no es netegen les garrigues, es retira la llenya seca i la brutor,es fan tallafocs..., qualsevol persona negligent i qualsevol mà criminal ho tendran massafàcil.

NÚMERO 273 | 3

es saigBolletí de l'Obra

Cultural Balear d'Algaida

D.L. P.M. 495/80Revista mensual

DOMICILIApartat de correusnúm. 5 d’Algaida

TELÈFONS971 125 308 / 971 665 275

FAX971 665 679

ADREÇA ELECTRÒNICAessaig@premsaforana.com

ADMINISTRACIÓJunta Directiva de

l’Obra Cultural d’Algaida

CONSELL DE REDACCIÓJoan MuletPere Mulet

Gabriel SalasGabriel Sastre

Miquel Sastre FioletMiquel Serra

Guillem Vanrell

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAIsabel Busquets

MAQUETACIÓ I DISSENYAbsenta CB

Telèfon 630 409 003

IMPRESSIÓTirrena SA

Telèfon 971 555 212

COL·LABORADORSLaura Ferragut

Jaume Juan ToledoCatalina MartorellAntònia M. MuletM. Antònia Mulet

Joan MuletPere Mulet

Jerònia OliverXesc Oliver

Jerònia PouJoan Reinés

Pere SalesGabriel SastreGuillem Sastre

Joan SeguíMiquel Sastre Fiolet

Miquel SerraJoan Trobat

Ajuntament d’AlgaidaCol·legi Públic Pare Pou

Titoieta Ràdio

ES SAIGnomés es responsabilitza

de l'editorial

Sumari

02 Editorial04 Pluviòmetre05 Calaix de sastre06 M’han dit que diuen07 Moviment demogràfic08 Sabeu on és?09 Fotografies antigues10 Economia12 Una passejada, dues estampes...13 El sant del mes14 Sobre astronomia15 Fa vint anys15 Notícies16 Titoieta Ràdio17 Noticiari de l’Obra Cultural18 Quatre mots sobre...20 L’Ajuntament informa23 L’incendi al puig de Cura24 Xerradetes en cadena26 Pina28 Entrevista30 Recull de premsa36 Una xerradeta amb...

4 | SETEMBRE 2003

es saig

2,5 8,

3 10,7

5,1

13,3

7,3

51,8

18,1

75,4

71,3

20,4

76,5

3,8 8,

9

39,1

1,8

13,6

72,9

103,

2

8,1

202,

8

34,8

74,6

4,8

66,4

93,6

90,5

29,5

26,7

54,5

12,5

85,7

93,6

60,4

107,

8

10,8

51,3

19,8

2,6

12,7

4,2

31,2

43,3

58,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

160

170

180

190

200

210

220

Gen

er

Febr

er

Mar

c

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

l/m2

2000200120022003

Pluv

iòm

etre

Durant el mes de juliol només es va comptabilitzar una ploguda de 12,7 litres. De totesmaneres, hem de tenir en compte que aquesta és, com sempre, la quantitat recollida al�observatori de l�apotecari Gabriel Martorell, però sabem que en altres llocs els litrescaiguts varen variar bastant, com sol passar amb aquestes tempestes d�estiu.

Pel que fa a l�agost, i fins dia 23, han caigut 4�2 litres. Evidentment és una xifraprovisional que pot variar.

El mes pròxim us direm quin haurà estat el total de l�any agrícola.

NÚMERO 273 | 5

es saig

Cala

ix d

e sa

stre

Una setmana gallega

En Calaix i Desastre

Hem trepitjat un racó de la Galícia inte-rior on el marisc, el tòpic marisc ��AGalícia, vas? Menjaràs marisc!��, quedareduït al pop de la fira quinzenal deQuiroga, la capital de la comarca objectiude la nostra visita. O al pop de la fira anualde Rubián: l�església parroquial amb el cor-responent cementeri, una altra església, unagran plaça i una dotzena de cases vorejantla carretera que travessa el poblet; això ésRubián. El pop, sí, un resum, però quin re-sum! Veure els pops gegantins fer glu-gludins la caldera; veure�ls trossejats per lestisores de la madona de la parada, que téun bons braons; menjar-los sota un envelatde circ en el qual han substituït les feres perpersones afamegades com nosaltres... Sónaccions que justifiquen el viatge. Només hidesentona el vi: posant-li el qualificatiu, fals,de «casolà» han trobat l�excusa perfecta perfer-te beure mata-rates.

Des de la casa dels nostres amics D. iA., ens hem endinsat diverses vegades perla Serra do Courel a la recerca d�indrets elstopònims dels quals ja conviden a l�explo-ració. Quin encís no s�ha d�esperar d�un llocanomenat Casa do Vello? I de Pacios daSerra, de Vilarbacú, de Ferreira do Incio,de Ferramulín... I les nostres expectativesmai no han estat defraudades, ben al con-trari. La Lagoa de Lucenza �1400 metresd�altitud, dues llargues i caloroses hores depujada� ens estalvia l�aigua promesa (�Lallacuna, d�origen glacial, conserva l�aiguadurant la major part de l�any. Només enestius molt secs arriba a perdre el seu con-tingut. El seu aïllament i la seva situació laconverteixen en un lloc mític de la serra�,du escrit la nostra guia); no ens regala ai-gua per a la contemplació, la lagoa, però sí

un panorama bellíssim. I em recorda, unavegada més, que allò après a l�escola de«hi ha excepcions que confirmen la regla»és una evidència que, quan te toca de prop,resulta ben emprenyadora.

A part dels nostres amics, hem tengutuns companys sempre fidels de viatge: elscastanyers i l�aigua. Castanyers, que hancontemplat centenars d�esquenes vincladesdavall les seves branques per recollir-ne elsfruits saborosos. Castanyers, que transfor-men els camins en ombrívols passeigs. Ai-gües, impetuoses, transparents, a les partsaltes de la serra. Aigües, més calmades, peròtèrboles per les pedreres de pissarra que hanrevitalitzat econòmicament la zona, a la partbaixa de la vall. Aigües, dòcils com la maren dia de bonança, a Augasmestas �ai-gües mesclades�, allà on els rius Quirogai Lor mesclen el seu contingut amb el delSil. I també companys ocasionals, com elsarbres surers, que mostren sense vergonyala panxa perquè els han llevat el seu vestitde suro. I com els roures. Al municipi deSober, a Cadeiras, una ermita que guaitasobre l�espectacular congost que el Sil hagratat dins la terra, cada any s�hi celebrauna festa popular, segons diuen; quan hianam, els únics festers que hi trobam sónuns roures sensacionals, mai no n�havia vistsde semblants; segur que fa molts d�anys queparticipen de la festa, si no és que són ellsqui l�han inventada...

En aterrar a Son Sant Joan, les dues bensobrades de la matinada, ens informen quela temperatura és de vint-i-vuit graus. Soma ca nostra; ja hem recuperat la dolça, i arasuada, rutina.

6 | SETEMBRE 2003

es saigM

’han

dit

que

diu

enUn tema que ha sortit a totes, i repetim,

a totes les converses d�aquest llarg estiu queestam patint, és la calor: la forta calor i lahumitat que estam suportant des del passatmes d�abril o maig, és a dir, des de fa moltde temps. Només sents queixes de gent queno ha pogut dormir en tota la nit o que hahagut de treure el matalàs al mig de la casao a la terrassa. És un dels estius més pesatsque recordam. Això sí, la piscina munici-pal està sent utilitzada al cent per cent, �atope�.

Si fins ara dèiem que el perill de foc eramolt alt, sobretot des del temporal de no-vembre de 2001, desgraciadament aquestestiu ha arribat el perill: l�incendi del Puigde Randa ha estat un dels més forts que esrecorden, amb unes dues-centes quartera-des cremades, en una zona boscosa preci-osa, amb molts arbres. Al final hem de dirque per sort (sempre hi ha un consol) no hihagué desgràcies personals, i això que ha-gueren d�evacuar la gent de Randa i deCura. Són molts els anys que hauran depassar perquè es recuperi la vegetaciód�aquell indret.

Ara la gent ja no es recorda de les pas-sades festes de Sant Jaume, però durant totel mes de juliol les vàrem gaudir, o supor-tar, o patir, segons qui sigui el que en parli.Pels comentaris sentits, sembla que el pro-grama no va variar gaire d�anys passats, iuna crítica escoltada moltes vegades eral�excessiva durada de les festes: massa dies.Però, com a contrapartida, la gent no esmovia de Plaça fins ben tard, com si vol-gués passar gust de la festa al màxim. Uncomentava que estaven cansats de festes,però com que no podien dormir, entre lacalor i les carreres de motorets,... s�estima-ven més quedar per Plaça, fins que n�hihagués de drets.

Podríem parlar de coses més alegres quela calor. Un tema que surt cada any enaquest temps és la collida d�ametles i lespoques ganes que la gent té d�anar a co-llir-les. Enguany, pel que hem sentit, moltsno tendran aquest problema: no n�hi ha,d�ametles. En canvi, sembla més entretin-

gut i alegre anar a vermar, per això semprehi ha gent disposada ; no sé per què serà,però en parlar de vermar i fer vi, la gents�anima més. I ara, un mes abans de SantMateu, ja hem sentit molta gent que es posaa vermar. Sembla que la producció seràbona, si no per la quantitat, sí per la quali-tat, però en acabar comptarem. El que sen-tírem a uns vinaters novells és que els gor-rions es fotien el raïm i per evitar-ho, encomptes d�una �tronadora� o un �homo debulto� que feien abans, posaren un xoricdavall una figuera per espantar els gorri-ons. Sembla que l�invent anava bé, però unsveïnats es queixaren del seu cant; i això quenomés cantava de dia, que el vespres el fe-ien dormir

Hi ha temes que surten cada mes, i mal-grat el perill de ser repetitius, no tenim mésremei que parlar-ne. L�any passat, per pri-mera vegada, en aquest temps ens digue-ren que uns lladres havien anat a vermar,de nit, un tros d�una vinya; segons sembla,això va ser devers Son Reus. Els �escaldats�ens han dit que qualque vespre van a fervoltes per allà, per si veuen qualque sospi-tós. I sospitosos no sabem si n�hi han vist,però el que sí han vist és que, al llarg de totl�any, han anat desapareixent pedres de lesparets, les pedres de damunt, de l�encade-nat. Es com el que dèiem de robar verema:ja s�aferren a tot.

I és que hi ha �rates� de moltes classes.Ara bé, una plaga ben forta de rates gros-ses, de quatre potes, sí que l�estam patint aAlgaida, tant per fora vila com per dins elpoble. Més d�un parell de vegades la pocagent que està a la fresca ha vist passaranimalots d�aquests que es passejaven pelscarrers. I pels corrals n�hi ha hagut unavertadera plaga, o encara hi és. A les boti-gues que venen mata-rates, se n�han fet unfart de vendre�n; molts diuen que gastenmés en �ratil� que en menjar per a les ga-llines. I darrerament ha aparegut una altraplaga, aquesta més inofensiva, però tambémolesta, i que molts d�anys apareix: són elsgrills, uns animals simpàtics... sempre queno entrin dins ca teva i cantin tota la nit.

NÚMERO 273 | 7

es saig

Un Sord

Mov

imen

t de

mog

ràfic

Defuncions

Francisca Mudoy Trobat

Va morir dia 8 de juliol.

Antònia Cerdà Amengual

Ens deixà dia 21 de juliol.

Francisca Sastre Mulet

Morí dia 2 d�agost

a l�edat de 71 anys.

Antoni Oliver Mulet

Va morir dia 15 d�agost.

Tenia 96 anys.

Maria Monserrat Cañellas Vich

Va morir dia 19 d�agost

Naixements

Alexia Vanesa Gherdan

filla de Vasile Dumitru i Laura Ofelia.

Va néixer dia 11 de juliol.

Maria Garau Garau

filla de Joan i Maria Helena.

Va néixer dia 23 de juliol.

Canviant de tema. A la gent que de tanten tant li agrada anar a Plaça a fer un cafè ouna cervesa , o a berenar, o... a fer el quesigui, es queixen de la poca, o gens, forma-litat dels establiments: obren i tanquen quanels va bé, sense tenir en compte cap tipusde rotació, o simplement, posar-semínimament d�acord. Hi ha qui troba queaixò s�hauria de contemplar com un serveipúblic i que l�Ajuntament hauria d�interve-nir i posar uns �serveis mínims� o cosa si-milar. I és que aquest estiu que passam, quecom hem dit passarà com un dels més calo-rosos, la gent no frissa d�anar-se�n a dor-mir i s�està asseguda a Plaça fins ben tard iqualque vespre hi ha feina per trobar un barobert.

No volem acabar sense una bona notí-cia: fa anys que dèiem que Algaida és undels pobles més �normalitzats�lingüísticament parlant: la majoria d�enti-tats, començant per l�Ajuntament, fan totsels seus escrits i avisos en un català bencorrecte. Hi ha qualque errada, com és ala Unitat Sanitària, i, darrerament, havíemnotat un cert desviament en la Societat deCaçadors: idò l�altre dia un ens va fer no-tar que un avís dels caçadors estava escriten un català ben correcte. Repetirem el quehem dit altres vegades: Si qualcú vol quel�ajudem a fer els escrits en català, totl�equip d�ES SAIG està disposat a ajudar-lo.

I res més, només voldríem dir, per aca-bar, que si en llegir aquestes planes encomptes de calor estam patint pluges i inun-dacions,... serà que el temps ha canviat ique és el que passà a mitjans agost perCatalunya: els bombers acabaven d�apagaruns incendis desastrosos i l�endemà ajuda-ven la gent amb les inundacions. Bon finald�estiu, i fins a la Fira, el dissabte abans deSant Lluc, com cada any.

8 | SETEMBRE 2003

es saigSa

beu

on é

s?

L�ametller és un arbre de la família deles rosàcies (Prunus amygdalus) de fulleslanciolades i dentades, i flors blanques orosades. El fruit, l�ametlló conté una llavor,l�ametlla comestible. S�han de diferenciardues varietats: l�ametller d�ametlles dolcesi l�ametller d�ametlles agres que només s�usaen farmàcia.

Entre les ametlles dolces hi ha moltesvarietats que canvien de nom segons la co-marca: Ametlla de n�Horrac, és mitjancera,rodona, forta i no massa bona. Ametlla d�enPons, és molt bessonera, de punta afuada iclovella gruixada. Ametlla d�en Pou, ésgrosseta de clovella llisa i bessó bo. Amet-lla llorencina, és mitjancera i de dos bes-sons. Ametlla mollar, és la que té la clove-lla més fluixa i s�esclafa amb la pressió delsdits. Ametlla plana, és planera i de gust moltbo.

LlinatgeAmetller: llinatge català, s�escriu també

Ameller (forma arcaica) i Amatller (formadialectal).

Refranyer�De flors d�ametller dins es gener, no

s�omplen paners�

�Ametller no facis via, que gelarà qual-que dia�

Topònims�So N�Ametler�, antiga possessió, avui

urbanitzada, del terme de Ciutat vora SonRullan i a tocar del torrent Gros, que la se-para del terme de Marratxí.

�Can Metler�, casa algaidina situa-da al Quarter III prop del camí Vell i deltorrent de Son Lloret.

Cançó Ametlers, polls i figueres,

aladerns i garrovers,

ullastres, pins i noguers,

romaní, murta i pruneres.

PistaEs troba situat aquest ametller prop del

camí d�una antiga possessió algaidina quefigura al llibre del repartiment i amb vuitjovades d�extensió, va correspondre alscavallers hospitalaris. Actualment es dedi-ca a l�agroturisme. Si observau bé la foto-grafia, hi podreu descobrir una guarda d�in-diots disposats a passar-hi la nit. Segonsells és el millor ametller d�aquell redol.

Solució del mes passatEl banc de pedra protagonista del Saig

anterior, està situat com haureu endevinat aun lateral del camí del cementeri, davantSon Geant.

M. F.

NÚMERO 273 | 9

es saig

Drets, d�esquerra a dreta: Joan Bibiloni Ros, Pep Noguera Ruala i Rafel Garau Bessó.A la part de baix: Joan Ferretjans Canals i Gaspar Gelabert Santet.

Aquesta foto va ser feta devers l�any 1945 a Son Bouet de Pina i els protagonistes xapa-ven albercocs. Hi apareixen, drets i d�esquerra a dreta: Toni de Son Bouet, Petra Quefe,Maria Ferrera, Maria de Son Bouet i la padrina de Son Bouet.A la part de baix: Antònia Coneta, Maria Creus, Inès Corrona i Antònia Creus.

Foto

graf

ies

anti

gues

10 | SETEMBRE 2003

es saigEc

onom

ia

En el següent article m�agradaria tractaralguns aspectes sobre la filosofia en què esbasa l�economia de mercat en la qual ensha tocat viure. Com que la meva intenciósempre és crear un cert espai per a la refle-xió (si bé no sé si ho he aconseguit en al-gun article), ho faré des d�una posició deprovocació i des d�un vessant que segura-ment no es sol exposar en els llibres de textclàssics d�economia.

Començarem dient que no hi ha gaireeconomistes que posin en dubte que el ca-pitalisme ha resultat ser el model econòmicque ha funcionat millor fins a l�actualitat.Sembla ser que la història dóna la raó alsqui defensen aquesta afirmació. Els païsosque actualment tenen major riquesa i rendaper càpita del món es caracteritzen per te-nir establert aquest model econòmic. Per laseva banda, la història recent també indicaque els països que varen optar pel socialis-me o el comunisme han hagut d�anar obrintles portes al lliure mercat.

Per què ha triomfat l�economia capita-lista d�una manera tan clara? La conclusióa què he arribat és perquè el seu funciona-ment s�adapta a la perfecció a la naturalesahumana. La raça humana, per molt civilit-zats que vulguem ser i per molt que ens costiacceptar-ho, és depredadora. La històriatambé ens demostra que el més fort sempreque ha pogut s�ha imposat i ha explotat elsmés dèbils, ben igual del que succeeix enel món animal. Ja fa molts d�anys, enCharles Darwin ho va explicar a la seva te-oria sobre l�evolució de les espècies. L�eco-nomia de mercat, manca dir-ho, no es basaen res més que aquest fet.

Per definició, el capitalisme té dues ca-racterístiques bàsiques sense les quals nopodria existir: el creixement i la competèn-cia. Avui en dia, la globalització en seria laseva màxima expressió.

El capitalisme és un sistema que no potexistir sense créixer. Fa temps em comen-

taren que el capitalisme és com una perso-na que va amb bicicleta: mentre du veloci-tat aguanta perfectament l�equilibri, però enel moment que s�atura, cau. D�aquí la im-portància que els economistes sempre do-nam a l�evolució del Producte Interior Brut(PIB) entès com a mesura d�aquest creixe-ment.

L�altra característica que també és bàsi-ca del capitalisme és la competència. Elscapitalistes competeixen entre ells per po-der obtenir una part dels beneficis (creixe-ment), fet que obliga el capitalisme a serdinàmic. I per aquest mateix motiu s�ha d�in-vertir. Si un capitalista deixa d�invertir, decréixer, deixa de ser competitiu i, per tant,és expulsat de l�economia. Aquesta seriauna de les grans paradoxes del capitalisme:o té massa beneficis i li falten llocs on in-vertir, o en té massa pocs i cerca desespera-dament augmentar-los.

En aquest procés de creixement i d�in-versió, es produeixen absorcions. Les em-preses més competitives absorbeixen (o eli-minen) les que no ho són tant i, per tant,ens trobam que de cada pic hi ha menysempreses a cada sector econòmic. És el quees coneix com oligopolis o monopolis. Unamostra clara d�aquest fet seria l�evolucióque ha sofert el sector turístic de les Bale-ars. Tant la planta hotelera com els TTOOde cada vegada està concentrada en menysmans, però si pensau una mica, segur queen trobareu una infinitat d�exemples.

Però el procés de concentració en el móncapitalista no acaba aquí. Quan un sector jano es pot concentrar més, dins aquesta ne-cessitat de seguir creixent, les empresesdominants passen a intervenir a altres sec-tors i a altres indrets. En aquest moment ésquan apareixen les grans multinacionals queabracen tota casta de sectors econòmicssense cap tipus de relació entre ells.

La seva necessitat d�obtenir beneficis ide créixer és tan gran que el capitalisme

El triomf de l’economia capitalista 1

NÚMERO 273 | 11

es saig

Joan Seguí Pandango

intentarà convertir en negoci tots els aspec-tes de la nostra vida. De fet, durant tota lahistòria el capitalisme no ha fet altra cosa iha convertit gradualment tots els productesi serveis que poden cobrir necessitats odesigs de les persones en mercaderies quees compren i venen. En un principi erenproductes bàsics, però amb la seva neces-sitat de creixement, a poc a poc s�ha anatexpandint a totes les activitats relacionadesamb la vida social. Primer foren els produc-tes primaris (aliments, vestimenta, habitat-ge, etc.) i des de ja fa anys les activitats d�es-barjo, com diversió, turisme, espectacles,esports etc., també es convertiren en nego-ci. Després passaren a altres camps que sem-pre s�havien considerat que eren responsa-bilitat de l�estat (les famoses privatitzaci-ons), com l�educació, la seguretat, sistemade pensions o l�assistència sanitària i soci-al. Avui en dia el negocis ja han entrat deple dins les activitats relacionades amb lamort (empreses funeràries) i el més escan-dalós, també amb la vida, com la reproduc-ció artificial, l�ADN o darrerament amb laclonació humana...

Les grans multinacionals, per tant, ambla seva necessitat de créixer i d�invertir perseguir creixent, juntament amb el seu im-mens poder, intenten i pressionen perquèles polítiques econòmiques que fan els es-tats i organismes internacionals s�ajustin alsseus interessos. Els estats ja no se dediquentant a gestionar els països per potenciar elcapital nacional, sinó que se converteixenen instruments d�aquestes multinacionals.D�aquesta manera han convertit el libera-lisme del segle XIX en el neoliberalismeactual.

La seva estratègia consisteix en el fona-mentalisme de mercat. Els negocis són laforça activa de l�economia i aquests ope-ren amb la màxima eficiència i en condici-ons òptimes, si no existeixen traves a la sevaactuació.

Si els negocis obtenen els beneficis queells desitgen, a través del funcionament delmercat, aquests beneficis s�escampen a laresta de la societat i tots gaudirem de con-dicions òptimes. És a dir, si les empresesguanyen molts de doblers, els invertiran ila competència els forçarà a produir molts

de productes barats que podrem comprar.A la vegada, com que hi haurà molta acti-vitat econòmica, generaran ocupació i totstendrem feina. Els salaris es correspondrana la productivitat de cada persona i quivulgui millorar tan sols haurà d�invertir mésen ell mateix i podrà ascendir de classe so-cial. Els que estan més a dalt és perquè sónmés capaços i més en saben i els que noaprofiten el sistema és perquè són ganduls,beneits o no s�esforcen el suficient. Els em-presaris tan sols obtenen allò que es merei-xen per l�esforç que fan a organitzar-ho tot,mentre que els propietaris del capital, quesovint són els mateixos empresaris, rebenels beneficis per arriscar-lo. I d�aquestamanera tan senzilla funciona la roda, quecreix i tots, de cada vegada som un poc mésrics. Segur que aquest argument l�heu sen-tit a més d�un polític...

Alguns treballadors, perquè han acon-seguit comprar algunes accions, fins i totespecular amb elles, accepten la idea deTatcher del capitalisme popular. Ara tots jasom capitalistes i, a les notícies de la televi-sió, no tan sols ens interessa el futbol i eltemps, sinó també les cotitzacions de bor-sa.

Els efectes que aquesta teoria té sobrel�esgotament del medi ambient, la contami-nació, els residus, el tercer món, els mésdèbils (malalts, ancians, immigrants, l�ex-plotació infantil, els pobres, les dones...),l�angoixa, l�agressivitat, la competitivitat, lasoledat, les injustícies socials, l�endeutamentde les famílies, no arribar a final de mes, laamargura de no aconseguir tot el que ensfan creure que necessitam, l�egoisme i l�in-dividualisme, la desconfiança, la insegure-tat que respiram (en la feina, del que menjami sobretot del futur), l�estrès, la sensació demanca de llibertat i de viure vigilats, o lesguerres... No, cap d�aquests aspectes con-ten.

Ara bé, si algú em demana quina és l�al-ternativa a aquesta teoria neoliberal tan de-predadora, hauré d�acotar el cap i, fluixet,diré que amb aquesta mentalitat occidentalen la qual estam immersos, la desconec.

1Per als qui vulguinaprofundir en aquestalínia de pensament, elsrecoman el llibreGlobalización capitalista.Luchas y resistencias.Miren Etxezarreta i altres.

12 | SETEMBRE 2003

es saigUn

a pa

ssej

ada,

due

s es

tam

pes.

..

Ja tenim la Seu plena d�ous. Més queinsignificant �aquest és el sentit literalde l�expressió popular� la cosa ha es-devingut molesta, irritant: ja tenim lacarretera plena de cotxes. Però no volenreduir els cotxes; volen més carreteresper poder posar-hi més cotxes. I jatendrem l�illa sencera plena d�ous. I aCiutat, embussos, frenades, ensurts, ner-vis. I gent, molta gent. I cues per apar-car. Més nervis. Presses. I calor, moltacalor. Què hi feim, allà? No hi tenim capfeina.

A la plana de Meià, endarrere han que-dat les capamuntes i capavalles deMontuïri, camí de Sant Joan, només hiha bales. Dotzenes de bales de palla queesperen, pacientment, l�ànima caritativaque els donarà un cobro abans de lesprimeres pluges. Bales daurades pel solque s�amaga, lentament, melòdicament,més enllà de la Serra.

Text i fotografies: Miquel Serra

NÚMERO 273 | 13

es saig

El s

ant

del m

es

Sant Jeroni va néixer a Strido (Dalmàcia) cap a l�any340. Era de bona família i aviat passà a Roma per perfecci-onar els seus coneixements de llatí i grec; es traslladà aPalestina, si bé va viatjar per tot l�orient estudiant l�hebreu,l�arameu i quantes llengües i dialectes podien servir-li perentendre millor les Sagrades Escriptures. Betlem era la sevaresidència més habitual, però també va viure llargues tem-porades de vida eremítica amb altres companys. Va ser or-denat prevere a Antioquia; mentrestant havia escrit diver-ses obres a més de mantenir polèmiques combatent heret-gies. Això va fer que el papa Damas, sant Damas, el cridàsa Roma i allà el tengué com a secretari i assessor fins a laseva mort. Tornà a Betlem on s�instal·là fins que morí, enedat avançada, segons alguns autors a la vora dels norantaanys. Durant aquests darrers trenta anys es dedicà intensa-ment a l�estudi, a l�oració i a la penitència. La seva festa secelebra el 30 de setembre.

La seva labor es traduí en una obra extensa i extraordi-nària: comentaris a textos bíblics, un De viris illustribus, lacontinuació de la història eclesiàstica d�Eusebi, una àmpliai interessant correspondència i, sobretot, la Vulgata, la ver-sió llatina de la Bíblia.

La Vulgata, traducció al llatí de la Bíblia, és obra gaire-bé exclusiva de sant Jeroni i fou acceptada com a autènticaper Gregori el Gran, no sense resistència i discussions. (Perexemple, mantingueren una polèmica sobre diversos puntssant Jeroni i sant Agustí). La declaració de la Vulgata coma versió oficial per a l�Església es fixà al Concili de Trentoon es va acordar fer-ne una versió corregida. Hem de teniren compte que la transmissió a base de copistes havia acu-mulat nombrosos errors que calia corregir. L�edició �Cle-mentina� (de Climent VIII) és la que s�ha emprat fins alsnostres dies.

L�orde dels jerònims i de les jerònimes és molt posterioral nostre sant: es fundà el 1373 segons la sol·licitud d�ungrup d�eremites castellans que adoptaren la regla de santAgustí. Hi va haver un intent d�introduir la branca mascu-lina a Mallorca, a la Trinitat de Miramar, que va fracassar.En canvi, arrelaren els convents de jerònimes: el conventde santa Elisabet i sant Jeroni de Ciutat (des de 1485) i elde sant Bartomeu d�Inca (des de 1530) que inicialment esva dir de Santa Magdalena del Puig d�Inca.

Sant Jeroni, doctor de l’església

14 | SETEMBRE 2003

es saigSo

bre

astr

onom

ia

Simulació d’impacted’un asteroide damuntItàlia

GSC

Fa uns segles es pensava que la Terraera el centre de tot el que veim al cel. És adir, el sol, la lluna, els planetes i estrellesgiraven entorn a nosaltres i ens considerà-vem com el centre fix de l�Univers. Amb eltemps es va corregir aquesta errada i es pre-sentà el model de Sistema Solar que conei-xem actualment: Un sol al centre amb elsplanetes girant al seu entorn, en òrbites ro-dones i regulars, sense alterar-se mai.

El problema és que no podem deixar debanda els milions de cossos menors (aste-roides i cometes), que giren també entornal Sol de maneres anormals, amb òrbitesque poden modificar-se fàcilment. La dife-rència entre ells és que els asteroides vénena ser roques gegants sense forma definidaque, com més grossos són, més caracterís-tiques seves són semblants als planetes (po-den presentar terratrèmols a la superfície,erupcions volcàniques,...); mentre que elscometes són roques gelades que, quans�acosten al Sol, el gel es comença a fondrei els apareix la bella cabellera que els ca-racteritza.

Aquests objectes gegants es concentrenen diferents grups: un grup que està tanlluny com Plutó o fins i tot molt més enfora(són els objectes transneptunians: vol dirmés enllà del planeta Neptú), i un de méspròxim, situat entre les òrbites de Mart iJúpiter, encara que també se�n troben al-

guns de solitaris que viatgen sense cap pa-tró. Aquests darrers són els més problemà-tics, ja que han estat els causants de moltesdestruccions en els planetes del SistemaSolar (el nostre inclòs).

De col·lisions d�asteroides i cometescontra la Terra, se n�han produït milers alllarg de la història i seria molt probable quen�hi caiguessin més, ja que d�impactes n�hiha cada dia, encara que només són pols iroques molt petites que no arriben en terra.A la nit se�ls observa com estels fugaços i,per poder arribar en terra, moment en quèja s�anomena �meteorit�, normalment hau-ria de viatjar més ràpid d�uns 100 km/s iser més gran de 20 metres de diàmetre.

Amb el temps, els meteorits han deixatempremtes visibles, com a la nostra lluna,els quals s�observen a simple vista, o tam-bé a altres planetes com Mercuri, Mart,...Però aquest darrer, el planeta vermell, se-gons alguns científics, podria ser un exem-ple de planeta destruït pels impactes, ja queen èpoques passades, podria haver estat unplaneta verd amb oceans i s�està investigantsi fins i tot s�hi trobava vida.

A la Terra també han destruït moltes co-ses, però amb l�erosió les empremtes hananat desapareixent i són molt difícils de tro-bar. Gràcies a les fotografies dels satèl·lits,se n�han trobat de nous, com per exempleel cràter Chichxulub, a la Península deYucatan, amagat en part davall de la mar ique pareix ser causat per la col·lisió d�ungran asteroide d�uns 10 km de diàmetre, fa65 milions d�anys. Va ser el responsable del�extinció de la majoria d�espècies vives,entre elles els dinosaures, al final delCretàcic.

Per acabar, cal dir que aquest tema tandiscutit ha estat bastant conegut en aquestsanys i, fins i tot, segur que heu pogut veurealguna pel·lícula, perquè se n�han fetes mol-tes, on plantegen si podríem sobreviure a unimpacte d�aquests amb la tecnologia que te-nim en l�actualitat. A les pel·lícules la res-posta era que sí, però s�ha de tenir en comp-te que els films eren americans, i en aquests,si algú ha de salvar el món han de ser ells,però a la realitat potser no funciona això.

NÚMERO 273 | 15

es saig

Fa v

int

anys

A la portada del número 33 d�ES SAIG(setembre de 1983), hi trobam el grup es-colar de nines que anaven a ca les mongesl�any 1911; no gosaríem assegurar-ho, peròja no n�hi deu haver cap de viva.

L�editorial demanava la ràpida promul-gació d�una Llei de Normalització Lingüís-tica, d�acord amb el que estava previst al�Estatut d�Autonomia. Entre els articlesd�opinió que recollia aquest número asse-nyalarem: de Miquel Mulet, �Sí, tots en feimde digestió�; d�Andreu Majoral, �Mallorca,de cada vegada menys nostra�, i de ToniGarau, �No basta dir �sí a la vida�, mancadir i fer �sí a viure��.

Trobam una notícia d�arxiu de Pere Mulet�Sa carnisseria�: és un recull de les notíciesmés antigues que tenim sobre aquest serveia Algaida, localització de l�establiment, con-dicions imposades per l�Ajuntament als car-nissers i preu de les carns.

L�any agrícola 82-83 va ser un dels méssecs que hi ha hagut, amb pluges que noarribaren als quatre-cents litres; va ser tam-

bé un estiu de molta calor. Precisament araes recorden les temperatures d�aquells anyscom les més aproximades a les que hempatit �i encara patim� enguany. Hi vahaver molts de problemes d�aigua, ja quemolts recordareu com estava muntat ales-hores aquest servei, amb un sol servidor queen tenia l�exclusiva.

Hi havia les seccions habituals: �Pina�(es queixaven que no s�havien celebrat lesfestes populars i reclamaven que s�acceleràsl�adquisició del camp de futbol); �Esports�(comentava la prometedora pretemporadade l�equip de primera regional); �Un Sord�(festes de Pina i Randa, sopars, NormesSubsidiàries...), etc.

Finalment, la xerradeta la firmava PereMulet i era amb en Biel Mas que havia patitun greu accident quan participava en unacarrera ciclista: va ser baixant del Puig Ma-jor, a la sortida del túnel, dins una corba vaperdre el control i caigué a un fondal debastants metres. Ens explicava aquesta ex-periència, les lesions que es produí i comanava la recuperació. Quan li férem l�en-trevista encara tenia problemes per mourela boca i conversar

En aquesta fotografia hi apa-reixen els tres músics nousque darrerament s�han in-corporat a la Banda de Mú-sica d�Algaida. Ells són: enMiquel, en Salvador i naNúria.

Número 33

Notí

cies

16 | SETEMBRE 2003

es saigTi

toie

ta R

àdio

Titoieta Ràdio atorgael desè Premi Santa Anneta a Voltor

El guardó vol ser un reconeixement a l�Associació Voltorper la feina feta en la promoció i gestió de la recepció a lesBalears d�emissores institucionals de ràdio i televisió enllengua catalana. L�associació va néixer l�any 1985, a partird�una aportació econòmica popular, i ha possibilitat queels ciutadans de les illes puguin veure i escoltar canals detelevisió com TV3, Canal 33, Canal 9 i emissores de ràdiocom Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura i CatalunyaMúsica. A més, aquests darrers anys, ha facilitat la difusiódels canals illencs, M7 i Canal 4.

Ben igual que Voltor, el grup promotor de Titoieta Ràdioés conscient de la importància que tenen els mitjans decomunicació en la nostra llengua per a la normalitzaciócultural i lingüística i entén que la recepció d�aquestesemissores institucionals en català ha fet un gran servei enla difusió, acceptació i cohesió de la llengua catalana.

L�acte de lliurament del premi es va dur a terme el 26 dejuliol, festivitat de Santa Anna, a l�auditori del Casal PereCapellà, dins el marc de les festes de Sant Jaume.

El Premi Santa Anneta consisteix en una obra artísticade Jaume Falconer. En aquesta ocasió, l�artista algaidí harealitzat una sèrie fotogràfica on apareixen cinc mans quemostren el que per a l�artista millor representa l�AssociacióVoltor: TV3 i Canal 9 . Entre aquestes mans destaquen,mitjançant el color, els 4 dits que simbolitzen les 4 barres.

L�encarregat de recollir el premi va ser Ferran Gomila,president de l�associació Voltor. L�acte va ser presentat perna Bel Busquets i en Biel Sastre, membres de l�emissora, iva comptar amb l�actuació musical de Toni Miranda i MiquelFerrà. Per acabar i per celebrar el premi, després de lainterpretació, s�oferí una copa de vi de Can Majoral.

En anteriors edicions han estat premiats amb el SantaAnneta: el filòleg i cantautor Biel Majoral, el periodista ipoeta Miquel Cardell, el setmanari El Temps, l�ACIC(Associació de Cantants i Intèrprets en Català), els Cossiersd�Algaida, la discogràfica BLAU, la pel·lícula El Mard�Agustí Villaronga, el GOB (Grup Balear d�Ornitologia iDefensa de la Naturalesa) i l�Associació Aula Cultural.

L’emissora vol premiarla tasca de l’associacióper haver possibilitatla recepció de TV3 ales Balears.

NÚMERO 273 | 17

es saig

Noti

ciar

i de

l’O

bra

Cult

ural

El passat 6 de juliol, després d�una trevad�uns quants anys (en concret, des de1998), tornàrem a fer una excursió que jaés clàssica dins el nostre repertori: el tor-rent de Pareis. Aquest estiu ha estat, des-graciadament, molt accidentat pel que fa alsexcursionistes (i no tan �excursionistes�)que han visitat el torrent; però la nostra ei-xida va discórrer sense cap novetat desa-gradable i poguérem gaudir del formidablepaisatge sense altres entrebancs que la ca-lor i el cansament. És clar que no tothom téla nostra fortuna de tenir a la seva disposi-ció un guia tan expert com en Manel Osuna:ens digué que aquesta era la 123a vegadaque feia l�excursió! A una de les fotos po-deu veure el grup dels excursionistes algai-dins a Sa Calobra, ben satisfets desprésd�haver finalitzat el recorregut. A l�altra foto,hi surten les dues excursionistes més

�jovenetes�: na Petra �de Liern� i na Fiona;és la primera vegada que la feien i queda-ren tan meravellades que pensen repetir,digueren.

D�altra banda, volem fer menció de l�ex-posició que, dins el marc de les festes deSant Jaume, mostràrem al nostre local. Erasobre plantes comunes d�Algaida, amb fo-tografies i textos de Llorenç Gil i LleonardLlorenç. En record de l�èxit de la mostra,us oferim la fotografia de la portadad�aquesta revista, la qual també ens serveixper anunciar una nova secció, que comen-çarà el proper mes i que inclourà els textosi les imatges de l�esmentada exposició, demanera que cada mes puguem reconèixeruna de les plantes que ornen els nostrescamps.

Activitats del mes de setembreDiumenge, dia 21. Farem una excursió que també s�està convertint en una clàssica:

anirem a les cales verges del terme de Manacor, cala Virgili i cala Magraner. Prèviamentens aturarem al poblat talaiòtic de l�Hospitalet Vell, on podrem veure l�avanç de les exca-vacions que s�hi han duit a terme aquest estiu. La sortida serà a les 9 hores des de la plaçaamb cotxes particulars.

18 | SETEMBRE 2003

es saigQu

atre

mot

s so

bre.

..

Jaume Serra�Telefonaren divendres a migdia dient

que hi havia foc i, tot d�una, els de Protec-ció Civil pujàrem amb la tanqueta de 500litres. Com que el foc afectava dos termes,Algaida i Llucmajor, hi va intervenir elGovern Balear, que és el que ens donà lesdirectrius que havíem de seguir. Es va mun-tar un centre de coordinació i ajudàrem tantels bombers com l�Ibanat. Per ajudar, ven-gué gent de Selva, Lloseta, Son Servera,Artà, Andratx, Calvià, Bunyola, Pollença,Caimari i Algaida; hi havia un total de deupobles de Protecció Civil i cinquanta per-sones col·laborant. De l�Ibanat i dels bom-bers, no en sé la quantitat de gent que hiparticipà. També hi havia dos avionets pe-tits Dromedair, un Canadair de 5�5 tones itres helicòpters.

Segons diuen, el foc començà devers les12.30 h, a dins Son Verd, sota el Morro d�enMoll. Ajudat pel vent, aviat va pujar a daltde Cura i es va estendre cap a les garriguesd�Albenya, en cinc focus diferents. Hi vahaver prop de cinc dies de foc; dos i mig defoc intens i els altres només per apagar lesrevifades. En total es cremaren unes 120quarterades, repartides entre Son Verd deLlucmajor i Albenya d�Algaida, on, per sort,només va llepar l�Alzinar.

Les autoritats feren desallotjar la gent deRanda cap al Poliesportiu de Llucmajordurant unes cinc hores, com a mesura pre-ventiva, però al meu parer un poc exagera-da, i a les nou del vespre del mateix dissab-te ja pogueren tornar a ca seva�

Maria Bel Oliver�Jo, aquell divendres em trobava aquí

mateix, al carrer de la Font i, de cop, sentí-rem passar cotxes de bombers i sirenes i almateix temps ja vérem fum, i clar tot lliga-va, allà on hi ha fum hi ha foc. De tot d�unael vèiem per darrere el puig de Cura, peròno sabíem si era lluny o a prop. Pujàrem aCura, perquè venia gent de Llucmajor quedeia que el foc era darrere el puig, i efecti-vament el vérem enfora. Però al cap de mitjahora ja era damunt el puig i molt a prop.Llavors ja ens aconsellaren que partíssimper mor del fum i prop de les cinc, ja ensobligaren a marxar cap al Poliesportiu deLlucmajor. Quan érem allà es va declararun altre incendi prop de la ronda i això vafer que encara ens posàssim més nervio-sos.

Devers les vuit de l�horabaixa, es dis-cutia si tornàvem a Randa o ens col·locavena altres llocs. Devers les nou la decisió vaser que cadascú tornàs a ca seva, perquèsegons digueren tenien el foc controlat, quehavia canviat la direcció del vent i que es-tiguéssim tranquils. Molt no hi podíem es-tar pensant que els avions s�havien de reti-rar i encara es veien flames.

El foc encara va durar intensament finsdissabte vespre i, més fluixet i controlat,fins devers dimecres.

Encara ara no sabem si va ser provocato accidental, perquè en un cas així es sen-ten opinions de tot color�

NÚMERO 273 | 19

es saig

...e

l foc

a C

ura

Toni Amengual�Aquell divendres érem a Gràcia i de-

vers migdia va telefonar el rector per avisarque hi havia fum, però de tot d�una no enférem gaire cas, perquè no vèiem res. Des-prés va cridar el meu germà, que deia elmateix, guaitàrem al mirador i ja vérem elfoc en direcció a Son Verd.

Al cap d�una estona decidírem pujar alSantuari de Cura, perquè pensàvem si el focgiraria cap a Gràcia, envoltant el Puig. Alpoc temps de ser allà dalt, el foc va pujarràpidament cap amunt, va arribar fins a lacarretera i ens va fer quedar aïllats als quiérem a Cura. Tots estàvem ben espantats.Hi havia una parella de guàrdies civils bennerviosos i un senyor de protecció civil quèens digueren que no ens podríem moure finsque els helicòpters i avions haguessin apa-gat el foc de damunt el puig, cosa que suc-ceí en devers mitja horeta. Després ens fe-ren posar tots els cotxes en fila, vidres tan-cats i baixàrem fins després del primer re-volt, on quedàrem bloquejats perquè hi ha-via un camió de bombers entravessat a lacarretera apagant restes de foc. Varen seruns segons, que es feren eterns, perquè per-tot hi havia fum i una calentor que crema-va.

Llavors ens aturàrem a Sant Honorat,d�on es podia veure que cada dotze minutsl�avió gros carregava a la mar i tornava perapagar el foc que s�acostava a Sant Hono-rat.

Aquell vespre dormírem a Algaida i l�en-demà tornàrem a Gràcia. Encara durant dosdies els avions seguiren tirant aigua i apa-gant els darrers focus�

Guillem Ballester�El foc començà divendres a migdia,

quan dinàvem al parc de bombers, i rebé-rem l�avís com si el foc fos damunt el puigde Cura; però quan ens hi acostàvem ja vè-iem que era just darrere. Intentàrem arribar-hi ajudats per la policia de Llucmajor, peròera impossible i al cap d�una estona ensavisaren que el foc ja era dalt del puig. Hipujàrem ràpidament i ens férem forts ambles mànegues, per evitar que el foc passàs ala part baixa de la carretera. També els heli-còpters, els Dromedair i el Canadair, ja ac-tuaven.

En els primers moments d�un foc aixísempre hi ha confusió. No és el mateix queun incendi tengui una carretera principal adevora que, com en aquest cas, sigui de moltdifícil accés i amb molta pendent. Cadavegada que t�arriba gent nova per ajudar,els has d�indicar on ha d�anar, no coneix elterreny i els has d�acompanyar.

El mateix divendres ja poguérem �migcontrolar� el foc de la part d�Albenya i evi-tar que s�estengués cap a Gràcia per SonGarau, a l�altra part. La gent de Randa japogué tornar a casa seva.

Dissabte hi férem feina tot el dia, ambmés gent de l�Ibanat, Protecció Civil i elsnostres bombers. El diumenge seguírem,sobretot, per controlar focus aïllats, de zo-nes ja cremades a prop del perímetre delfoc i evitar que un descuit o un cop de ventfes que l�incendi tornàs revifar i perdre totala feina feta fins llavors� Miquel Fiolet

20 | SETEMBRE 2003

es saig

Escola Municipal d’InfantsL�Escola Municipal d�Infants iniciarà el

curs escolar 2003/2004 el proper dilluns, 8de setembre. La primera setmana seràd�adaptació i l�assistència a l�escoletas�organitzarà en dos torns, el 1r torn de les8.30 a les 10.30 hores i el segon torn de les11.00 a les 13.00 hores.

A partir del dia 15 i fins al 30 desetembre, l�horari de l�Escola Municipald�Infants serà:

entrada � de 8.00 a 9.00 hores

sortida � de 12.00 a 13.00 hores.

A partir del dia 1 d�octubre es posa enmarxa el servei de menjador i l�horari seràel següent:

entrada � de 8.00 a 9.00 hores

sortida � de 12.00 a 12.30 hores

dinar � a partir de les 12.15 hores.

Entrada horabaixa: de 14.30 a 15.00hores.

Sortida: 16.00 hores (infants senseberenar) i de les 17.00 a les 17.30 (berenats).

Pavimentació del camíde Son Perot

Durant el mes d�agost s�han acabat lesobres de pavimentació del camí de sonPerot, corresponents al tram fins al campde futbol. Aquesta obra ha estat realitzadaper l�empresa Germans Gost Simó SA, amb

un pressupost de 28.439,64 €. Aquesta obraestà inclosa dins el Pla d�Obres i Serveisdel Consell de Mallorca amb unfinançament per part de l�Ajuntament del20%.

Pavimentació dela drecera de Randa

A la sessió celebrada el passat 22 d�agosti a proposta de la mesa de contractació, lacomissió municipal de govern va adjudicarl�obra del projecte Pavimentació de laDrecera de Randa a l�empresaPavimentaciones y Obras Carbonell SA, pelpreu de 48.624,00 €.

De les ofertes presentades, aquesta haestat la més econòmica amb una baixa de6.203,19 € sobre el preu de licitació.

Cal recordar que aquesta obra estàinclosa dins el Pla d�Obres i Serveis delConsell de Mallorca i que l�Ajuntament hiparticipa amb un finançament del 20%.

Mancomunitatdel Pla de Mallorca

El 4 de juliol, a la seu de la Mancomunitaten sessió extraordinària, es va constituir laMancomunitat del Pla de Mallorca. El noupresident de la Mancomunitat per a l�actualmandat, elegit a la mateixa sessió, és enTomàs Campaner Ferragut, batle de Llubí,que substitueix en el càrrec en Joan Font iMassot, batle de Petra.

L’Aju

ntam

ent

info

rma

NÚMERO 273 | 21

es saig

Es creen cinc àrees de gestió i els seusdelegats, anomenats per decret delpresident, són:

Vicepresidència i serveis socials:

Joana Maria Pasqual Sansó, representantde l�Ajuntament d�Ariany.

Cultura:

Tomàs Campaner Ferragut, president dela Mancomunitat

Educació:

Jaume Jaume i Oliver, batle d�Algaida

Medi ambient:

Joan Font i Massot, batle de Petra.

Promoció econòmica:

Joan Matas Gayà, batle de Sant Joan

Tresorer:

Gabriel Matas Adrover, batle deMontuïri.

Consorci d’Aigüesdel Pla de Mallorca

El passat 7 d�agost a Algaida es vaconstituir la Junta General del Consorcid�Aigües del Pla de Mallorca. El noupresident, elegit al mateix acte, és en JoanSastre Barceló, batle de Porreres, quesubstitueix en el càrrec n�Antònia RamisOliver, representant de l�Ajuntamentd�Algaida.

BANEl batle d’Algaida

FA SABER

Que l�Ajuntament ha adquirit taules icadires per als actes festius i públicsen general. Aquestes taules i cadiresestan a disposició de tothom que leshagi de menester per les seves festesi saraus.

Però, ja diuen que el que és de totsno és de ningú. Per això, després demolts d�anys de no fer-ho, ara quanvengueu a demanar taules i cadires ala Casa de la Vila, us demanarem undipòsit: d�1 € per cada cadira i de 5 €per cada taula.

Llavors, quan les torneu, us tornaremla quantitat dipositada. En el cas queen faltin, per cada cadira o taula ques�hagi espanyat o perdut s�haurà desatisfer el seu preu.

Preu de cada cadira: 20 €

Preu de cada taula: 80 €.

D�aquesta manera, serà segur quepodrem reposar el que es perdi orompi i tendrem per molts d�anyscadires i taules per a tothom.

Perquè sigui del vostre coneixement,ho mana i ho signa el vostre batle, aAlgaida a trenta-un de juliol de dosmil tres.

Jaume Jaume i Oliver

22 | SETEMBRE 2003

es saig

Comunicat de l’Ajuntament d’Algaida sobre l’incendi de Randa

Algaida, 12 d�agost de 2003

El passat divendres, 8 d�agost, es va iniciar un incendi a la part del llevant del puigde Cura, un incendi que en poc temps va adquirir unes proporcions molt considerablesi que fins al diumenge a la tarda no va ser controlat. Va cremar unes cent vint-i-sethectàrees de pinar i va afectar als municipis d�Algaida i Llucmajor.

Des d�un primer moment, la lluita contra el foc dels diferents cossos i equips queintervingueren va evitar que l�incendi cremàs una superfície més àmplia o s�acostassinles flames de forma perillosa a les zones habitades.

Així i tot i com a mesura preventiva, es va donar l�ordre d�evacuació dels diferentssantuaris que hi ha en aquesta muntanya, Cura, sant Honorat i Gràcia, i a la poblaciódel nucli urbà de Randa; si bé els veïns d�aquesta població pogueren tornar a casaseva la nit del mateix divendres.

Una vegada extingit aquest incendi, l�Ajuntament d�Algaida vol agrair a tots elsorganismes, cossos i equips que intervingueren en l�extinció: equips aeris i brigadesde l�IBANAT, hidroavió del Ministeri de Medi Ambient, Bombers de Mallorca i dePalma, Guàrdia Civil, Policia Local d�Algaida, Llucmajor i Montuïri, Protecció Civildel Govern de les Illes Balears i a les diferents Agrupacions de Protecció Civil deMallorca, serveis mèdics de l�IB-SALUT, camions cisterna particulars i a tots elsveïns del municipi d�Algaida i en concret als de Randa, que de forma voluntàriaajudaren i donaren suport a les tasques d�extinció, igual que a les botigues i barsque preparen el menjar o l�aigua pel proveïment del personal que lluitava contra elfoc.

També volem donar les gràcies a la comunitat de religiosos del santuari de Cura al�hora de deixar el refugi Ramon Llull com a centre d�avituallament.

Finalment, cal agrair a totes aquelles persones que varen haver de ser evacuadespel seu comportament cívic i la seva col·laboració, la seva disposició i la sevaserenitat en el moment de deixar casa seva. A totes elles el nostre agraïment méssincer.

Ajuntament d’Algaida

L’Aju

ntam

ent

info

rma

NÚMERO 273 | 23

es saig

L’inc

endi

al

puig

de

Cura

Jerònia Pou

24 | SETEMBRE 2003

es saig15. No podries estar un diasense...

Menjar!!!!!

16. Fes un pla per a diumen-ge horabaixa.

Crec que no som gens original,però el millor pla per jo és es-tar en companyia dels amics. Ésel més important, el lloc és se-cundari, tant el cinema, com unsopar,...

17. Una il·lusió.

Sempre m�ha estirat molt ba-llar, formar part d�un grup deballarins, fer un musical.

18. Una queixa.

Entre moltes, moltes altres, lamanca d�igualtat de gènere. Jol�he patida molt amb això delsesports i crec que no n�hi ha, ia Mallorca manco.

19. Tria una de:

rosses/os o morenes/os

Em decant, després de pensar-m�ho una llarga estona i per-què m�hi han obligat, pels ros-sos, però vull que quedi ben clarque m�agraden tant uns com elsaltres, no som gens triada.

vi o aigua

Vi. (això no s�ho va pensartant).

carn o peix

Carn.

dutxa o bany

Dutxa.

platja o muntanya

Muntanya.

esport o bar

Mmmmm... Difícil elecció, tantque no vull triar. Per això crecque em decidiré per dir, de dia,esport i, de nit, bar. Qui diuque no es pot tenir tot!!!

Barça o Madrid

Barça.

1. Nom i malnom (si en tensi vols que t�hi coneguin).

Laura Mindona

2. Edat i signe de l�horòscop.

Tenc 21 anys i som Àries.

3. Darrer llibre que has lle-git?

Ara estic llegint El nombre dela rosa, d�Umberto Eco.

Recomana�n un que t�hagiagradat.

Zapata vive.

4. Darrer CD que has com-prat?

Uffff, és que sincerament... somun poc pirata. No ho he estatmai... d�això de comprar CDs,però el darrer CD que vaigcomprar va ser un de dobled�en Bob Marley. Recomana�nun.

Recomanaria, per exemple, eld�O�Funk�illo i el d�EvaCassidy.

5. Darrera pel·lícula que hasvist?

Em pens que va ser Infiel.

Quina t�ha agradat més?

M�agraden les típiques comBraveheart o American HistoryX. Les que et fan pensar ot�impacten la primera vegadaque les veus.

6. Programa de televisió pre-ferit?

La cosa nostra.

7. Quina era la sèrie de di-buixos animats que t�agrada-va més?

Bola de Drac. N�era una granfan de petita, sempre mirava totsels episodis.

8. Quin tema actual et preo-cupa més?

N�hi ha molts, realment, laguerra, la contaminació,...

9. Quin moment històrict�hauria agradat viure? Perquè?

No ho sé, potser aquella èpocaen què les dones duien aquellsvestits tan elegants, pel fet queho trob molt enigmàtic; tothomanava d�amagat,... O també unaaltra època que m�hauria agra-dat viure és la de les revoluci-ons. Per exemple la de la igual-tat de les dones: m�hauria agra-dat defensar el que realmentm�importa.

10. Persona o personatges queadmiris? Per què?

Ningú en concret. Simplementtota la gent que ha lluitat i queencara lluita per la llibertat.

11. Un animal.

El koala. Des de ben petita sem-pre he volgut tenir-ne un perdins el corral, però mai m�handeixat.

12. Una mania.

Tocar l�orella, els al·lots estanben farts de jo.

13. Un defecte.

La peresa, som molt peresosa.

14. Una virtut.

Crec que som tolerant i, de fet,crec que si tothom ho fos unamica més el món aniria moltmillor.

Xerr

adet

es e

n ca

dena

Baula 1

NÚMERO 273 | 25

es saigalcohol o refresc

Uffffff quina altra! És el ma-teix que abans: alcohol de ves-pre i refresc de dia. Bé idò, al-cohol... amb un refresc!!

circumval·lació o trànsit perdins el poble

Circumval·lació.

20. Travessaries el carrer:

Per topar-me amb...

En Brad Pitt, i no només el tra-vessaria, sinó que m�hi afuaria.

Per no topar-te amb...

N�Aznar ni amb en Busta-mante!!

21. Si fossis:

un home...

En primer lloc, no hauria tenguttantes dificultats a l�hora de ju-gar a volei i, en segon, crec queencara podria �fer més el vago�que ara, així com passa el tempsm�adon que les dones �rapam�més que els homes.

la persona més rica del món...

Crec que depèn si he nascut lapersona més rica del món o siara mateix m�hi tornàs. Primer,trauria de la feina totes quantespersones pogués, i després,faria molts viatges, i moltes fes-tes, macrofestes! A part, ambel costat més humanitari, inten-taria ajudar els que més ho ne-cessiten...

el batle d�Algaida...

Intentar millorar la predisposi-ció i iniciativa dels joves a l�ho-ra de practicar esport i tambéla de la resta del poble, per do-nar suport i participar més enels esdeveniments esportius. Fermés coses per sentir-nos mésPOBLE.

22. Un racó d�Algaida quet�agradi.

El quadrat de la Novella i elcamí de la Pau.

Un racó que no t�agradi.

Cap en concret. Sinó tots aquellscamins amb contenidors envol-tats de fems i brutor que tantagent inconscient va desgraciant;no sé com la gent pot tenir elcoratge de destrossar el mediambient d�aquesta manera.

23. Una raó per:

viure a Algaida...

La gent!

no viure a Algaida...

La xafarderia, els comentaris orumors inventats que han llevatla son a tants d�algaidins i al-gaidines. Però, així i tot, no ésun motiu suficient per abando-nar el millor lloc on se m�ocorreviure ara per ara.

24. La gent d�Algaida és...

Oberta.

25. Fins quan fas comptes viu-re a ca teva?

Fins que em treguin!!

(I sa mare, que s�ha acostat aescoltar aquesta resposta, haafegit que no la traurien mai).

26. Ordena (de més a menysimportant): doblers, salut,feina, amor, poder.

Amor, salut, feina, doblers ipoder.

27. Què et preocupa més (demés a menys): atur, insegu-retat ciutadana, sida, droga,accidents de circulació ?

Accidents de circulació, atur,sida, inseguretat ciutadana idroga.

28. Ens sabries dir què hi haal Carrer de l�Aigua núm.11?

(Després de les pistes per partnostra i per part de sa mare idesprés d�un temps de refle-xionar, na Laura s�atreví acontestar, i encertà la respos-ta. Enhorabona!!).

La farmàcia.

29. Què més t�hauria agra-dat que t�haguéssim dema-nat?

Per exemple, triar entre fred ocalor, hivern o estiu.

(Ben pensat! A la pròxima hodemanarem).

30. De qui t�agradaria saberaquestes coses per entrevistar-lo el següent mes?

D�en Biel de Marina.

(Ei Biel, na Laura diu que noval amenaçar, ni pegar, que tocaa qui toca!!)

Per cert, aprofitam perintroduir un suggeriment,que ens varen fer i és peraconseguir més varietat: usdemanam als entrevistats quea l�hora d�escollir la pròxi-ma VÍCTIMA, penseu en algúdel sexe contrari.

Moltes gràcies, Pere, per laidea

31. Vols afegir qualque cosa?

M�agrada molt la vostra inicia-tiva i esper que aquesta cadenaduri molt temps.

Gràcies Laura! Nosaltrestambé esperam que, amb lacol·laboració de tot el joventi de tota la resta del poble,aquesta cadena pugui comp-tar de moltíssimes baules di-ferents. Gràcies!!

M. Magdalena MolletaGuillem Fiolet

26 | SETEMBRE 2003

es saig

�En la Ciudad de Palma á sis dies delmes de Desembre Añy desde el Naxamentde Nostro Señor mil setcents vuytante y dosdevant de mi el Dr. en Drets BarthomeuMartorell per Reyal Autoridad NotariPublich Visi de dita Ciutad y Testimonis ábaix scrits Comparegué lo Reverent Doc-tor en Sagrada Theologia D. JaumeCarbonell Prevere y Beneficiat en laParrochial Iglesia de la villa de Inca, natu-ral i Visi de la matexa Vila, fill del HonorMatgí Carbonell, y de la Señora ApoloniaRibas Consortes ja difuns, el qual de tot sonbon grat i certa sciencia, libre yespontaneament, mediant jurament quemore Sacerdotali prestá, denuncia tenir ypossehir Una Pessa de Terra ab casas y cor-ral construidas en la matexa dita son Matgidel tenor... (hi ha un buit) ...scituada en lolloch de Pina Districte de la Vila de Algaydetinguda en Alou y directe Domini del No-ble Señor D. Pedro Gual Desnun y del Barcoá merced de lluisme y opresentació de fa-diga dins deu dies, franca de tot cens: con-frontant ab carrer publich del mateix llochde Pina per hont se vá á la Font ab casas dePera Antoni Jaume, en corral de casas deJaume Mut, y ab Pessa de terra dita la Heradel mateix Señor Desnunciant. Mes enVirtud de mateix Jurament denuncia tenir yposseir altra Pessa de terra de tenor de tresquarteradas poch mes ó menos dita la Hera,scituada en dits Terme y lloch de Pina, tin-guda sots el mateix Alou franca de tot cens:confrontant ab cami qui de dit lloch vá á laMola y a les Tanquetas ab Terras de Gui-

llem Fiol, ab Terras de Joan Servera, ab Terrade los hereus de Pere Antoni Jaume, ab Terrade Joan Oliver Mella ab Terra de PereBibiloni y ab corral de casas de la antesadentDenuncia. -Mes en virtud del mateix jura-ment denuncia tenir y possehir altre Pessade Terra dita Can Abram de tenor de quatrequarteradas, situada en dits terme y llochde Pina, tinguda sots el mateix Alou y fran-ca de tot cens: Confrontant ab Terra de JoanBibiloni, ab Terra Garriga del Molt IlustreSeñor D. Jaume Fabregues Inquisidor deMallorca ab Terra de Gregori. Andreu Mo-liner, ab Terra dita la Coma del mateix Señor,Denunciant, y ab Terra de Pere Bibiloni deson Bontemps. -Mes en Virtud del mateixjurament denunciá tenir y posehir altre Pessade Terra dita la Coma de tenor de tres cortonssituada en dits Terme y lloch de Pina, tin-guda sots el mateix Alou y franca de totcens: confrontant ab Terras de CatharinaOliver, ab Terra de Pere Bibiloni, ab terradita Can Abram del mateix Señor Denunci-ant, ab Terra de Gregori Andreu moliner,ab terra de Margarita Oliver alias Reulla,ab Terras del Doctor D. Gabriel Ribas Olimde las matexas pertinencias. -Mes en virtuddel mateix jurament denuncia tenir ypossehir altra Pessa de terra dita nePereyassa de tenor de set quarteradas, situ-ada en dits terme y lloch de Pina tingudasots el mateix Alou; y franca de tot cens.Confrontant ab dos camins Reals que pas-sen per dins dita Terra; un qui Vá á dita Vilade Algayde, y lo altre en esta Ciutad de Pal-ma, ab corral de casas de Geronima

Hem rebut d’en Bernat Coll “Quefe” el document que transcrivim a continuació que fareferència a una sèrie de finques, totes elles situades a Pina. Es tracta d’una capbrevació.Una capbrevació era el reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directeinteressat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmis-sions que haguessin de pagar lluisme. Sembla que en aquest cas el senyor no tenia dret alluisme perquè totes les transmissions s’havien fet als descendents.

Part de la nostra històriaPina

NÚMERO 273 | 27

es saig

Carbonell Vidua de Honorat Ribas, ab cor-ral de casas de Gabriel Oliver y de JaumeOliver Gorreu; ab Terra de Fransesch Oli-ver Gorreu, ab Terra de Jaume Coll, ab Ter-ra del Doctor D. Gabriel Ribas, ab Terra deBarthomeu Aloy, y de Antonina Fiol Viduade Antoni Aloy Való, ab Terra de PereAntoni Jaume fill de Pere, ab Terra deBarthomeu Crespi alias Barca, ab Terra deAntoni Oliver alias Boc, y ab corral de casasde Joan Oliver Melle y de Jaume Coll. -Mesen Virtud del mateix jurament denuncia te-nir y possehir altre Pessa de Terra dita lasTanquetas de tenor de sis quarteradas situ-ada en dits terme y lloch de Pina, tingudasots el mateix Alou y franca de tot cens:confrontant ab Terras del Doctor DonGabriel Ribas, y ab Terras del molt IlustreSeñor D. Jaume Fabregas Prevere e inqui-sidor. Tots los quals himmobles dequé ditSr. Denunciant tenir y possehir com HereuUniversal de la insinuada Apolonia Ribasse mare en son últim Testament que ordenáals set Mars mil setcens treinta y dos enpoder del Discret Joan Cathalá Notari perse mort seguida á dos de Septembre milsetcens corante, la qual Apolonia losmatexos Immobles tenia y possehia no tantsolament com Hereva Universal de JaumeRibas son Pare en son Ultim Testament re-but per el Discret Geronim Rosselló Notaria los vuyt de Juñy mil siscents sexante ysis, per son Obit seguit als nous de losmatexos, si que tambe en Virtud deTransacsió firmada per la matexa, yBarthomeu Ribas son Onclo fill de Llorens,segons Acte rebut per el Discret LlorensJóseph Bassa Notari als Vint y tres Agostmil siscents vuytante nou; qui dit Jaume

Ribas son Pare dins Immobles tenia ypossehia en Virtut de llegat fet a son favorper Llorens Ribas son Pare en son UltimTestament que ordena dia sis de Juñy milsiscents trenta y sis en poder del DiscretAntoni Gual Notari, per se mort seguida diedevuyt Juliol dit añy; y dit Llorens Ribasdits Immobles tenia y possehia en Virtudde Venda subasta fiscali a son favor feta perla curia de censos ab Acte rebut per el Dis-cret Barthomeu Perets Notari scriva deSubastacions de dita curia die setse Agostmil siscents vint y nou. Per lo que dit SeñorDenunciant en Virtud del sobra dit juramentprometé en pena de deu lliures no procla-mar, ni tenir altre per Señor directe y Alouerde dits Immmobles, que al espresat SeñorDñ. Pedro Gual, Desmur y del Barco y queno lo defrauderá en sos Drets Dominicalsni en cosa alguna expectant al dit SeñouAlouer ni á los seus baix la dita pena y sotsobligació de tots sos bens, mobles, immo-bles presents y venidors; y per esto renunciáá son propi for y ferias; submatentse, y totssos bens al for Districte, juy y jurisdiccióde aquell Jutge ó curia per el qual lo VolranConvenir á la observancia de tot lo susdit,en poder del qual Jutge ó curia prometsubirjuy, prorrogant y consentint ensí la suajurisdicció. Axi lo otorgá, jurá, y firmá ditSeñor Denunciant en Palma los sobreditsdie mes y añy essent presents y requiritsper Testimoni lo Señor Dñ. Rafel Gaciasestudiant de lleys y Guillem Darder Criatde casa de Dña. Antonina Asna Gacias yRamis Vidua Visins de la matexa ciutad deque jo el dit Notari don fe - Doctor Dñ.Jaume Carbonell Prevere - Devant mi Dr.Barthomeu Martorell Noto..........�

Segueix la firma del notari, que dóna fe de l’autenticitat de la còpia d’aquesta capbrevacióamb data de tretze de desembre de mil set-cents vuitanta-dos.

28 | SETEMBRE 2003

es saig

Dels onze mil esportistes de tot el món

que han participat en la desena edició dels

Jocs Mundials de Policies i Bombers, cele-

brats l�última setmana de juliol a Barcelona,

n�hi ha hagut un d�algaidí. Es tracta d�En

Pere Vich Sastre, de Can Bondia, que és

policia local de Palma des de fa més de deu

anys.

En Pere ha estat un dels membres de la

delegació de l�Ajuntament de Palma als jocs,

formada per més de 40 policies i més de 20

bombers. �L�experiència ha estat fabulo-sa�, ens explica Pere, satisfet per haver par-

ticipat en un esdeveniment que ha congre-

gat la nata i la flor de la seva professió:

�Hem conegut companys de tot el món.Era fantàstic compartir experiències ambprofessionals de ciutats tan importantscom Nova York, Tokio o Londres�.

En Pere �Bondia� recorda amb orgull la

cerimònia d�inauguració, celebrada a l�Es-

tadi Olímpic �Lluís Companys�: �Aquelldia vaig desfilar junt a la resta d�atletes.Vàrem fer un homenatge als bombers quevaren morir a Nova York en els atemp-tats de l�onze de setembre. La cerimòniava ser espectacular�.

L’experiència d’en Pere Bondia alsJocs Mundials de Policies i BombersL’algaidí participà en bicicleta de muntanya

Entr

evis

ta

NÚMERO 273 | 29

es saig

Mountain-bike

Pere Vich va participar en l�especialitat

de bicicleta de muntanya, en la categoria

Màster-A: �Érem 60 ciclistes que vàremhaver de fer tres voltes a un circuit quediscorria per la Serra de Collserola, propdel Tibidabo. Jo vaig quedar l�onzè�.

El nostre paisà practica la mountain-

bike des de fa molts anys. Entrena per les

muntanyes de Mallorca dos o tres pics per

setmana junt amb quatre companys, que

també han competit en els jocs mundials,

tres policies i un bomber de Palma: �Labicicleta de muntanya és un esport moltcomplet. A més a més d�estar en forma, lamountain-bike et permet conèixer parat-ges inhòspits i fruir de la natura�.

Recepció a Cort

Els policies i bombers de Palma que va-

ren participar en els Jocs Mundials varen

ser rebuts el mes d�agost a Cort per les au-

toritats municipals. El consistori ciutadà els

ha promès sufragar les despeses que els ha

ocasionat la seva estada a Barcelona: �No-saltres hem pagat per avançat, peròl�ajuntament diu que ens subvencionaràl�allotjament, el menjar i el viatge�.

La propera edició dels jocs de policies i

bombers se celebrarà l�any 2005 al Quebec

(Canadà). La il·lusió d�en Pere es poder

participar-hi �Competir al Quebec és unsomni. Però si l�ajuntament ens ajuda,m�agradaria anar-hi�.

Nofre Santmartí

30 | SETEMBRE 2003

es saig

Les classes de religió,molt necessàries

Els darrers resultats de les proves de se-lectivitat i la nova llei de qualitat de l�ense-nyament deixen ben clar que les classes dereligió són del tot necessàries: aviat no ensquedarà res més que resar.

El PP es querella contra el PSOEper culpa de la constitució i lademocràcia

Quan el president de les espanyes JoséMaría Aznar va proposar als seus deixeblesenviar els socialistes que, després dels fetsde l�Assemblea de Madrid, els havien acu-sat de corrupció a un consell de guerra iaquests li digueren que no es podia fer per-què ho prohibia la constitució, el presidentva proposar que la il·legalitzassin. Desprésli digueren que no es podia fer perquè esta-ven en democràcia, cosa que va significarl�acomiadament del seu assessor personal�por no avisarme�. I quan va saber que tam-poc no es podia il·legalitzar la democràcia,molt decebut, i després d�un sentit �ay, siyo hubiera nacido treinta años antes�, vasentenciar: �Bueno, pues les ponemos unaquerella�.

Els turistes aprofiten elsdarrers dies d’ecotaxa

L�endemà de les eleccions els diaris javaren dir que l�afluència de turistes era moltbona. Això, més les declaracions del nouconseller de turisme, Flaquer, segons el qual�només l�anunci de la retirada de l�impostturístic (ecotaxa) ja ha tingut efectes posi-tius sobre el sector�, evidencien que els tu-ristes han vist clar que si no venien aviat noserien a temps de pagar-la. Del que es quei-xen no és de l�euro d�ecotaxa que han depagar, sinó del fet que aquí un euro val centpessetes (el que abans feies amb cent pes-setes, ara ho fas amb un euro).

Ha passat l’estiu. Un altre. Sol passar que la gent, durant aquesta èpocade l’any, “desconnecta”. És per això que us oferim un recull de notíciesbreus que pretenen recordar alguns dels fets que han esdevingut durantaquests calorosos mesos.

Nova teoria políticaRosa Estaràs, vicepresidenta del govern

de les illes, ha formulat una nova teoria se-gons la qual has de fotre bombes a algú i,així, quan deixes de tirar-n�hi (perquè ja tel�has carregat), pots dir que has fet algunacosa en favor de la pau. Això és el que de-via voler dir quan va declarar que haviende tornar la pau social a totes les instituci-ons en les relacions entre el govern baleari el central. És a dir, des del govern centralet declaren la guerra, t�eliminen, is�autoproclamen impulsors de la pau. Miraque bé!

Defensa de les tradicionsJosé María Rodríguez, conseller de Fun-

ció Pública, ha declarat que seria excel·lentque tothom conegués les dues llengües, peròno s�ha de perjudicar ningú pel fet de noparlar el català. No ha de ser un proble-ma. És a dir, que seria excel·lent que tot-hom parlàs català, però per generació es-pontània, i que si no és així no ha de sermai un problema... per al que no el parla.Com ha estat sempre.

Sí, però...Fiol, nou conseller d�educació, ha de-

clarat, respecte de la lliure elecció de cen-tre, que primer s�han d�avaluar les possi-bilitats reals de la Conselleria i veure el quees pot fer. Per tant, tu pots dir on vols enviarels teus fills a escola, però després els hau-ràs de dur on puguis (com fins ara, vaja).

On és Saddam?Bush ofereix una doblerada per a qui li

entregui, viu o mort (de Texas havia de ser),l�expresident iraquià. I ho fa precisamentara que ningú no sap on és. El sentit comúens duu a pensar que potser hauria estatmillor oferir la recompensa abans de fer laguerra, quan tothom sabia on era, i ens hau-ríem estalviat moltes barbaritats.

Recu

ll de

pre

msa

NÚMERO 273 | 31

es saig

Informació de RENFELa companyia RENFE, en el seu afany

de servir el públic, estudia la possibilitat decompletar els seus panells informatius: alcostat dels horaris de sortides i arribades, hiposarien un horari de descarrilaments, ac-cidents i avaries diverses.

L’AVE que no veEls retards i incompliments de terminis

per a la construcció de l�AVE comencen aposar nerviós més d�un, llevat de qui s�hihauria de posar de debò. Per això, quan algúva demanar si arribarien a tenir AVE algundia, el senyor Cascos li va dir: Os puedoasegurar que tendréis AVE; puede que nopase de ave gallinácea, pero tendréis AVE. Iho va dir tan tranquil. I és que el primer ésel primer i, per això, Aznar va preferir adju-dicar les obres, no a una empresa solvent iamb experiència, sinó als seus amicsFlorentino Pérez i Sílvio Berlusconi.

L’ase va dir al porc orellutI parlant de Berlusconi, el primer minis-

tre italià ha encetat el seu semestre de presi-dència de la Unió Europea insultant a tort ia dret altres eurodiputats. El capo mafiósdretà, hereu ideològic de Mussolini, va icompara un eurodiputat alemany demòcra-ta socialista amb els nazis. I l�endemà enca-ra té la barra de dir que és ell, qui està ofès.

El tour de França començamalament

La polèmica esclata abans del comença-ment de la cursa francesa: un acord de ladirecció del tour amb Batasuna per a l�úsde l�euskera excita el govern espanyol, que«obliga» Leblanc a desfer l�acord. Mentres-tant, la Fundación Francisco Franco conti-nua sense il·legalitzar i rebent subvencionsgovernamentals.

Identitat espanyolaAznar vol que a les escoles s�ensenyi la

«identitat espanyola» (abans anomenada«formación del espíritu nacional»). Es plan-teja que, juntament amb la religió, consti-tueixin el dia de demà els eixos centrals dela nova revàlida.

El Barça ha fitxat RonaldinhoSí, el Barça ha fitxat Ronaldinho, però

aquell dia la notícia de portada és que elMadrid no ha fitxat Milito. Un Madrid que,per cert, ha fitxat molt aquest estiu, perquècada dia era notícia per aquest motiu: es veuque ha fitxat Bekcham, Bekcham,Bekcham, Bekcham, Bekcham i Bekcham.

Apagada de llumQuè seria un estiu sense apagada de

llum? Les culpes no són de GESA, aixòsegur, ells que només miren per al nostrebé. En tot cas sembla que, ara sí, el governde Madrid està disposat a fer tot el que cal-gui per dur energia des de la península. Aixòés eficàcia (no per fer les coses bé, sinó perimpedir que els altres les hi facin).

L’espanyol podia guanyar eltour, però el basc va caure

Tornant a la cursa francesa, en un des-graciat revolt el pobre Beloki va passar deser un espanyol amb possibilitats de gua-nyar a ser un basc que va perdre la sevagran oportunitat.

Megabanderes i banderetesLa inauguració dels mundials de nata-

ció de Barcelona va tenir un punt fosc: l�ac-tuació de les forces d�ordre que es varenesplaiar amb uns ciutadans que acudien ala cerimònia amb banderes estelades i pan-cartes. Despullats i humiliats, varen veurecom els eren preses totes aquestes armesde destrucció massiva i alguns eren expul-sats del recinte. L�excusa, que la bandera

32 | SETEMBRE 2003

es saig

estelada és anticonstitucional. Si no vaigequivocat, la constitució es limita a dir qui-nes són les banderes de l�estat i de les co-munitats, no a dir que les altres són anti-constitucionals. Si es tracta per tant d�inter-pretacions, seria convenient demanar queles forces d�ordre fessin servir la mateixarigorositat en tots els casos: si una banderaquatribarrada és anticonstitucional perquèla constitució no diu que hagi de dur capestel, la rojigualda també ho deu ser si duuun bou. Dic jo.

Tropes espanyoles a l’IraqAls soldats espanyols i a les seves famí-

lies no els ha caigut gaire bé això d�anar aocupar l�Iraq. A veure si ara resultarà queper una vegada que Aznar és coherent enels seus actes (i si fas una guerra fas unaguerra), li ho retrauran els seus mateixos,aquells que li perdonen de tot, fins i tot elsmateixos soldats, que ara es veu que novolen fer de soldats (com si un mestre novolgués fer de mestre quan hi ha escola).Perquè ja deuen saber per què són soldats,no? I per al PSOE, resulta que el que elspreocupa és que aquests soldats estiguin alas órdenes de un simpático general polaco.Això sí que seria una mort indigna. Com amínim, sembla que no els hi enviaran ambcap avió ucraïnès d�aquells en què van morir62 militars espanyols i on, per no funcio-nar, no funcionava ni la caixa negra, demanera que no podrem saber què és el queno funcionava.

Tu información es lo primero?Això proclama la propaganda que TVE

fa de l�ens públic, però sembla que no aca-ba de ser així. O això ha dictaminat el tri-bunal, que l�acusa de no donar tota la in-formació de la vaga general del 20 j (quinavaga?). Sembla que només donaren les in-formacions favorables al govern i el dicta-men diu que ara tots els NODOS de TVEhauran de donar també les altres informa-cions, segons les quals resulta que sí hi vahaver vaga, i la va fer una immensa majo-

ria de la població (i això que encara no hihavia hagut xapapotes ni guerres!). Potserl�eslògan de la TVE és incomplet, i en rea-litat falta la segona part: tu información eslo primero, Josemari.

Preneu exemple, argentins.La justícia espanyola pensa demanar

l�extradició d�alguns dels principals mem-bres de la dictadura argentina per tal de jut-jar-los, una cosa que sembla que no pot ferel mateix poble que l�ha patida. És per aixòque cal esperar que la justícia argentinaprengui bon exemple i demani l�extradiciódels responsables de la dictadura espanyo-la.

Premis bilingüesEn la línia de defensa del bilingüisme

que proclama el nou govern balear, es pro-posa fer bilingüe el premi literari Ciutat dePalma, potser l�única cosa a totes les illesque és només en català; si fan el mateix ambtot allò que és només en castellà (mitjansde comunicació, cartelleres de cinema, car-tes de restaurants, publicitat...) tendran unafeinada, però es guanyaran el meu vot.

MarbellaLa tropa de delinqüents que des de fa

anys governen a Marbella han convertitaquesta localitat en una de les més vergo-nyoses mostres d�abús de poder, un poderque han utilitzat per enriquir-se escandalo-sament i sense cap mena de mirament. Iencara els voten.

Foc al puig de CuraEs disposa realment dels mitjans humans

i materials necessaris per combatre el foc?Potser les autoritats competents (?) deuenpensar que, tenint-los aturats la major partde l�any, no és rentable fer-hi la inversió.En qualsevol cas, jo em deman: quants hi-droavions es podrien adquirir amb el queval només un dels avions militars que ad-quireix l�exèrcit i que, per cert, molta feinano fan?

NÚMERO 273 | 33

es saig

Una altra de banderesManifestació al País Basc que acaba amb

la cremada d�una bandera espanyola i critsen favor d�ETA. No compartesc de capmanera aquests crits, que mai no podranapagar, per forts que siguin, els crits de do-lor de les víctimes. Quant a la bandera, quèvoleu que us digui. Segons el ministreAcebes, això és un acte de terrorisme i «unaofensa il·legal a tots els espanyols, a laConstitució i a l�Estat de dret». Conclusi-ons de tot plegat: aviat serà terrorisme novotar PP; hi deu haver ofenses «legals»; ijo no som espanyol, ja que no m�he sentitgens ofès.

Macabra competicióCom si d�això es tractàs, dia sí dia tam-

bé hem de sentir la notícia de la mort d�al-gun soldat americà en mans dels seus teò-rics amics (aquells a qui han alliberat d�undictador) i d�alguna dona en mans dels seusteòrics amics (marits, parelles, com-

panys...). Quants en duim, dels uns i de lesaltres? I quants més en vendran? Soldatamericà i dona, dues professions perilloses.El problema és que la primera es tria; la se-gona, no.

Qui no vulgui pols,que no vagi a l’era

El president Bush té la solució: perquèno es cremin els boscos, el que s�ha de ferés eliminar-los. Lògica absoluta. Com adentista no sé si tendria mols clients; ja mel�imagín dient «res de rentar-se les dents: sino vols que se�t corquin, te les arrabassarétotes».

Els nord-americanstambé es queden sense llum

Els americans ho fan tot en gros, fins itot les apagades de llum. Una vegada des-cartada la possibilitat que fos culpa deGESA, ara s�estudia si podria ser culpa del�ecotaxa.

Víctor Mulet

34 | SETEMBRE 2003

es saigUna xerradeta amb...

Mon pare tot d�una ja em va posar aldavant de la finca; �això és cosa teva�, emva dir, i visquérem a Planici tots quatre du-rant cinc anys, fins que em varen oferir depassar a Son Granada, però l�ocasió la vaaprofitar mon pare, que volia acostar-se aPina i perquè de mutu acord resolguéremque els matrimonis, sobretot quan són jo-ves, han d�estar tot sols. Mon pare morí aSon Granada als 63 anys d�una angina depit.

Quantes quarterades té Planici?

Unes 950 quarterades. Ho feren amidarquan jo ja era per allà i va ser molt mal defer, perquè és molt rost. S�ha de tenir encompte que la partió arriba fins als Puntals,als Teixos i a la Mola de Planici, part da-munt on hi ha els Aljubets.

Què hi féreu per allà?

Era l�amo de tot, �quasi� germà del se-nyor, almanco ell ho deia a qui el volguéssentir. Als vuit dies d�haver pres possessióde la feina, ja fèiem oli i jo, que no conei-xia una tafona, ja vaig haver d�engegar elcap de colla perquè no congeniava amb elsaltres dos tafoners. Perquè us faceu unaidea, en aquell temps hi havia 52 o 53 co-llidores d�oliva, i l�any 1967 la llista de per-sones apuntades era de 72, 42 eren deCiudad Real i 30 de Banyalbufar. Aquestany férem 72.000 quilos d�oli i acabàremla tasca dia 23 d�abril. I ara, si veiéssiu aixícom està Planici, fa pena; des que en vaigfugir, no s�ha tornat ni a llaurar, i les garri-gues envaeixen el conradís.

On vivien les collidores d�oliva?

Teníem tres naus, com de quarter, ambuna tirada de fogons, forn, lloc per rentar,porxo, habitacions... Normalment habitavenallà des de setembre o octubre fins al març,quasi set mesos, però darrerament ja nomésvenien per collir les ametlles i les garroves,que hi ha 200 garrovers sembrats, i a moltss�hi collien quatre o cinc sacs.

Quin bestiar teníeu?

Quan vaig arribar ja no tenien pastor, itambé em vaig haver de cuidar de les ove-lles; els picarols els compràvem a la part deBúger i els collars els feia jo amb escorçade lledoner; però és que també hi havia 30o 40 truges. Els primers cinc anys, quan hihavia els meus pares, fèiem formatge d�ove-lla; quan se n�anaren ja no en férem pus,duia massa feina.

Hi havia bona caça per Planici?

Sí, i jo era molt caçador, dins terres de lapossessió hi havia colls de 50 o 100 tordsdiaris, i tot quan caçaven era per a nosal-tres o per al senyor, que de vegades venia afer qualque vega amb amics o familiars. Entotal hi havia prop de 40 colls, entre els devespre, els de gran dia i els de matí. Però,de bons, bons i segurs, només deu. Un dia,la caçada amb filats a aquests deu colls vapassar de 700 tords, qui en va caçar méspocs en va fer 52, record que en vàrem re-partir a tothom.

També sou caçador d�escopeta?

Vadell, quina llepolia! Quan era per allà,només frisava que arribàs el dissabte o diu-menge per enfilar-me muntanya amunt acercar cabres i cabrits salvatges, tot sol ambl�escopeta. Qualque vegada en matava dos,i ja els baixava a be coll, escorxats i nets,només amb el bessó i la freixura. Els dar-rers anys que habitava allà dalt, els cabritsja arribaven pràcticament al portal de lescases i amb aquesta cusseta de la fotogra-fia, que va morir no fa molt a Pina d�unembaràs, en vaig caçar més de 100, de ca-brits joves. Tenia també una altra cussa quenomia �Tatxa�, era molt grossa i molt bonaper caçar cabres salvatges, les agafava pelcoll i les tombava a terra esperant que hiarribàssim.

NÚMERO 273 | 35

es saig

També fèieu carbó?

Hi havia un home que havia estat 40anys a Massanella, i D. Miquel Balle, queera un oncle dels actuals propietaris dePlanici i qui l�havia comprada, va voler quese�n cuidàs de fer carbó a la possessió;aquest carboner organitzava les ranxades,que eren els trossos d�alzinar que corres-ponien a cada colla de talladors, i anavenper quintars. Primerament treien l�escorçaque, ben mòlta, servia per donar color a lesfàbriques de teixits d�Esporles. Devers l�any1960, quan hi entràrem, hi havia tres collesde carboners, una de Banyalbufar, una deMancor i una de Caimari, tot ho tallavenamb destrals, les serres mecàniques no exis-tien i les garrigues ben netes, tot es crema-va.

Funcionaven els forns de calç?

Sí, encara hi havia calciners fent feina iper això guardàvem una bona quantitat defeixos de llenya. Llavors només funciona-va un forn, però encara ara n�hi ha deverstres en disposició de fer calç. Els calcinerseren uns que els deien �Es Busqueros�d�Esporles, que eren dos germans i un cu-nyat. Feien torns de vuit hores cadascundonant llenya al forn. Quan la calç ja anavamalament, ho combinaven amb fer carbó.Per tapar el forn com si fos una barraca,duien càrritx de dins Son Fortuny amb so-meres; una vegada hi trobàrem 13 ovellesque s�havien esfondrat dins el forn, atretesper la gola de menjar càrritx.

Qualque lloc interessant dins la Mola dePlanici?

Els Aljubets, que eren preciosos. I dic�eren� perquè els mals excursionistes elshan fet malbé. És una pena, perquè fins alsanys 80 s�havien conservat, però comen-çaren per tirar-hi pedres i ho han mig des-

truït tot. N�hi havia un d�aigua potable, quehi entrava filtrada; estava protegit per unabarrera amb un pany de maleta; notengueren altra idea que tirar-hi a dins totl�encadenat de pedra del coll de damunt,per on es podia treure l�aigua. Durant l�es-tiu, l�aigua d�aquest aljub era boníssima,fresca com de gelera...

Teníeu altra gent que us ajudava?

Un missatge que era del Secar de la Real,tenia la meva edat, però ja és mort. Quanvaig tenir la desgràcia de la mort de la mevadona, ell ja patia del cor i l�operaren, peròno pogué fer feina pus. Després m�endu-gueren un de Sóller, que només va duraruna mesada perquè no sabia fer res, i ja novengué ningú pus.

I de salut, com anam?

Malament, perquè m�han hagut d�ope-rar dues vegades i les cames no m�aguan-ten, de cada dia empitjor. Tenc la columnacalcinada i les vèrtebres m�oprimeixen lamedul·la; per això les dues operacions. Laprimera durà 14 hores i, com que no aca-baren, em tornaren a operar al cap de deumesos.

Amb l�amo en Jaume parlàrem tambéd�empelts, que n�ha fet per moltes marja-des de Banyalbufar, i de moltes altres fei-nes del camp que sap fer, perquè coneix ala perfecció les tres vessants del camp aMallorca: la seca, a Son Cervera; lad�hortolà, a Son Vivot, i la de muntanya,a Planici, on ha viscut durant quasi 40anys. Ara en fa cinc que es va jubilar i desde llavors viu a Pina. L�amo en Jaume,moltes gràcies per la vostra amabilitat isalut per al futur.

L’amo en Jaume Munar Fontirroig

Bernat Servera i Miquel Fiolet

36 | SETEMBRE 2003

es saigUn

a xe

rrad

eta

amb.

..

SEGUEIX A LA PÀGINA 30

L’amo en Jaume Munar FontirroigL’amo en Jaume Ximbo o de Planici és el personatge que enguanyhem triat per fer la Xerradeta d’aquest setembre, mes quetradicionalment dedicam a la gent de Pina amb motiu de les festesdels sants Metges. Tots sabem que la història de la nostra pagesias’escriu amb molta suor i, encara més, llàgrimes. L’amo en Jaume ésun pou de saviesa de tot un món que irreversiblement s’acaba,perquè el jovent ja no vol saber res del camp. Amb ell parlàvem uncalorós horabaixa d’agost, la humitat és aferradissa, insuportable,un dia d’aquells en què no et trobes bé enlloc. Parlàrem de tot quansegueix, i més.

Quan i on vàreu néixer?

Fa 70 anys, a Pina, dia 13 de març de1933. Però no sé si va ser aquí, on ara viula meva germana, a Can Ximbó, o a les ca-ses de Can Valentí, suquí darrere, on elsmeus pares varen estar de nou casats.

Quins records d�infància teniu?

Mon pare, quan jo tenia quatre anys, vatornar de la guerra i passàrem a Son Cervera

de mitgers, a la possessióque confronta amb Lloret.

Fins devers els 12 anysjo venia a escola ambun cèrcol i la manetaque el feia córrer, i l�ho-rabaixa me�n tornava

cap a Son Cervera.

Llavors vaig passar a Sant Francesc, a laPorciúncula, però només un any i mig o dos,no em va provar, anava xerec i no vaig tor-nar pus a escola. Això sí, cada hivern, elsvespres, anava a repàs amb D. Martí Filòs,a Lloret, allà on fan coets i rodelles; m�ana-va millor que venir a Pina, perquè era mésa prop i manco costes. Des de llavors lesmeves amistats varen ser lloritanes.

Com us anà per Son Cervera?

Hi habitàrem fins els 21 anys, quan feiael servei. Hi vivíem de mala manera, per-què quan havíem fet comptes de tot, no ensquedava res. Teníem vaques i bous, un horti un centenar d�ovelles; també hi havia lesametlles, però és terra prima i decidírempassar a Son Vivot, de quasi 100 quartera-des, al terme de Bunyola. La terra és moltbona; hi collíem 2.000 quintars de garro-ves i 600 hectolitres d�ametlles. Allà, hiestiguérem sis anys.

I llavors ja passàreu a Planici, aBanyalbufar?

Sí, era l�any 1960, just el mateix any queem vaig casar. Ja tenia 27 anys i acabàremles obres d�aquesta casa el mes de febrer.Els meus pares havien anat a Planici al ge-ner, jo hi vaig entrar el febrer per les obresd�aquí i a l�octubre ens casàrem...