Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit
40
Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit L’ecologia política de l’aigua a Matadepera (Barcelona) Iago Otero Armengol
description
Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit. L’ecologia política de l’aigua a Matadepera (Barcelona). De la classe sobre ecologia política a l'ETSAV el 18 de novembre de 2010
Transcript of Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit
Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit
L’ecologia política de l’aigua a Matadepera (Barcelona)
Iago Otero Armengol
Més gent a les ciutats: Regió Metropolitana de Barcelona
Catalán et al. (2008) Landscape Urban Plan.
Menys aigua: rius ibèrics
Gallart i Llorens (2003) Water Int.
Sequera 2008
31/3/2008
Sequera 2008
• L’escassetat d’aigua s’entén com una condició natural contra la qual els ciutadans de Barcelona han de lluitar per progressar.
• Però la qüestió no és que tinguem ciutats massa grans per la poca aigua que hi ha.
• La qüestió és com, per qui i amb quina finalitat l’aigua és mobilitzada en el procés d’urbanització.
• És una qüestió de justícia i democràcia: es tracta de qui decideix què fem amb la terra i amb l’aigua.
Escassetat?
TerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassaTerrassa
MatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadeperaMatadepera
SabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadellSabadell
BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona
Mediterranean Sea
0 10 km
N
Catalonia
Barcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan Region
0 40 km
N
El municipi de Matadepera
Badia et al. (2010) Boletín AGE
• 25,4 km2
• 61% Parc Natural• 9000 persones• 1000 piscines• Gespa ~ conreus
El municipi de Matadepera
Cedida per J.L. Hernández
2007~1940
El municipi de Matadepera
• Consulta de documentació a l’Arxiu Municipal de Matadepera.
• Recol·lecció de comunicacions formals entre les autoritats municipals de Matadepera i persones o institucions externes (1919-1979).
• Identificació i anàlisi de documents clau sobre aigua, terra i conflictes polítics.
• Entrevistes semi-estructurades a 17 persones (locals) nascudes entre 1913 i 1958. Enregistrament, transcripció i anàlisi de contingut.
• Resultats? Narrativa.
Mètodes
La història: una societat desigual per començar (1886)
• 9 famílies posseeixen el 90% de la terra; 60 famílies el 10% restant (574 habitants).
• Els boscos, les vinyes i la calç no necessiten molta aigua.
• Però a finals de segle les elits urbanes se senten atretes per l’aire pur i sec de la muntanya.
• No hi ha cursos d’aigua superficial, cal capital per extreure aigua subterrània...
• I transformar els conreus de secà en cases d’estiueig.
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
MATADEPERA
CATALUNYA I ESPANYA
1902
Josep Arnau alcalde
1914
Fundació d’Aigües
1919
Dissolució d’Aigües
La història Una família controla l’ajuntament, la urbanització i l’aigua.Conflicte propietaris-pagesos pels contractes d’arrendament.Alternativa republicana: reforma agrària i de l’aigua
1922
Fundació d’Unió de
Rabassaires
1923
Dictadura de Primo de Rivera
1924
Infraestructura d’Aigües retorna a Francesc
Arnau1931
Alcalde republicà
1932
Municipalització del
subministrament d’aigua
1931
2a República Espanyola
1934
Reforma agrària catalana
declarada inconstitucional i
ajuntaments suspesos
Guerra Civil: alternatives per “decidir”.Franco guanya, repressió. Consolidació del control de la terra,
privatització de l’aigua.
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
MATADEPERA
CATALUNYA I ESPANYA
1936
Assassinats a La Barata
1936
Rebel·lió militar de Franco i inici
de la Guerra Civil
1949
Connexió al sistema
Llobregat i refundació d’Aigües
1955-56
Població 730 Sup. urbana 38 ha
1940
Afusellament de republicans
1939
Fi Guerra Civil i inici dictadura de Franco
Informe Ajuntament, s/d.AMMAT, caixa 1075.
La història
“ Matadepera es una población que por sus
condiciones geográficas está llamada a
desempeñar una señalada función como estación
de reposo y veraneo. ”
Plan de Ordenación de Tarrasa y Matadepera (1951)AMMAT, caixa 540
La història: planificació de la urbanització
“ Era de 4 propietaris i s’ho van anar venent per fer-hi torres... I tot eren parcers, no teníem re propi i ens van anar fotent fora de tot arreu. Anava així. ”
Magdalena Font (1933), 26/11/2007
La història: expulsió de la pagesia
“ Sí, sense haver fet re. A casa ens van fotre fora… l’amo [l’alcalde] li va dir al meu pare, diu ‘ja podeu tenir contracte que això no us servirà de re’… ‘les casetes són les casetes’, va dir, així mateix. ”
Mingo Comasòlivas (1930), 26/11/2007
La història: expulsió de la pagesia
AMMAT
“ Es veia prou que aquell noi coneixia bé
aquell món i se l’estimava. Que si ell es
podia quedar allà, seguiria treballant la
terra i aquell amor el transmetria als
seus fills. Calia donar-li una oportunitat. ”
Confessió de l’heroiDe la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font
(Ed. Moll, 2010)
La història: expulsió de la pagesia
“ Hay 2 maneras de enfocar el tema de los payeses: la
republicana, la tierra para quien la trabaja, y la del
Generalísimo, es decir, que no haya quien trabaje la tierra y
que ésta esté en unas pocas manos que la dirijan… Dentro
de 50 años apenas si habrá payeses en esta región…
Demasiada guerra le dieron los rabasaires del demonio… Y
gracias a ello tu tendrás toda la carne de cañón que quieras
para tus telares. ”
Alt funcionari franquista a propietari local De la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font
(Ed. Moll, 2010)
La història: expulsió de la pagesia
La història: mobilitzar aigua per transformar el territori
Comisión traída de aguas a Matadepera, desembre 1947.AMMAT, caixa 854.
“ No sólo podrán verse colmadas las necesidades
actuales de la población, sino también serán atendidas las
que en el futuro puedan presentarse cualesquiera que sea
el desarrollo de la población, ventaja que no han podido
alcanzar otras localidades, que como Matadepera pugnan
por convertirse en verdaderas estaciones de veraneo. ”
President d’Aigües a Ajuntament, 2 de gener de 1951.AMMAT, caixa 854.
La història: mobilitzar aigua per transformar el territori
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
MATADEPERA
CATALUNYA I ESPANYA
La història: urbanització
1966
Acord Barata i Serra
1976
Ajuntament entra al consell
d’administració d’Aigües
1979
Alcalde democràtic
1984-86
Població 3493 Sup. urb. 180 ha
1992
Mina accionista majoritari d’Aigües
2008
Població 8701 Sup. urb. 358 ha
1975
Mort de Franco
1978
Constitució democràtica
2008
Sequera a la Regió
Metropolitana de Barcelona
Barata a alcalde, 29 d’abril de 1971.
AMMAT, caixa 385.
La història: urbanització
Estany et al. (2010) Global Environment
La història: urbanització
0
2000
4000
6000
8000
10000
1920 1940 1960 1980 2000 2020
inh
abit
ants
1956 2008
Ús del sòl ha % ha %
Bosc dens 1845 73 1585 62
Agrícola 228 9 42 2
Roquerar 203 8 168 7
Bosc clar 99 4 29 1
Matollar 91 4 293 12
Urbà 38 1 358 14
Riera 24 1 14 1
Carretera 7 0 7 0
Sòl nu 4 0 17 1
Equipaments 0 0 24 1
Total 2538 100 2538 100
La història: canvis en els usos del sòl
Estany et al. (2010) Global Environment
1956 2004
Privatització de beneficis, socialització de costos
AMMAT
1940-50 2005
Privatització de beneficis, socialització de costos
AMMAT
Privatització de beneficis, socialització de costos
Conclusions del treball
• Matadepera es va convertir en una zona residencial d’elit a través d’un procés de lluites per la terra i l’aigua, i no a través d’un procés espontani o inevitable.
• L’aigua no era escassa en si, sinó per la urbanització de luxe.
• “Escassetat” i “progrés” van ser paraules utilitzades en els discursos de justificació de la via de desenvolupament escollida.
• Diferents persones o grups socials tenen visions diferents del progrés.
• La qüestió cabdal és quina visió del futur es va acabar convertint en realitat i quina visió (i forma de vida) es va acabar esborrant del mapa.
• Els petits pagesos sense terra han estat els més perjudicats per les transformacions socioecològiques, tant per ser pagesos en una metròpoli en expansió com per ser (fills dels) perdedors de la Guerra Civil.
• Les seves veus han estat incorporades i amplificades en la nostra història per refutar narratives progressives.
• Els impactes de l’opció de la urbanització de luxe posen en dubte la consideració de les transformacions com a progrés.
• En mostrar que la urbanització no és inherentment espontània, la recerca enforteix l’acció dels grups ciutadans que lluiten per superar-ne els impactes i per produir socionatures alternatives.
Conclusions del treball
I. Otero, G. Kallis, R. Aguilar, V. Ruiz
Water scarcity, social power and the production of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia
Ecological Economics (2011)
Socionatures alternatives: prevenció d’incendis
Agrupació de Defensa Forestal (2005)
Socionatures alternatives: gestió agrosilvopastoral
Badia et al. (2008) Documents d’Anàlisi Geogràfica
Socionatures alternatives: contra la expansió urbana
Font:
Quim Vancells
Socionatures alternatives: contra la expansió urbana
Avui Terrassa, 20/2/2009
Socionatures alternatives: comunicació
Garcia i Otero (2009) ed. Farell
Socionatures alternatives: divulgació
Socionatures alternatives: educació ambiental
• La transformació socioecològica no és possible o impossible, sinó inevitable.
• La qüestió és donar-li forma, sentit i direcció, d’una manera democràtica i justa.
• Cal un discurs que possibiliti socionatures alternatives: no hi ha una sola via de progrés.
• Escoltar el “llenguatge” d’aquells que parlen de passats i de futurs alternatius.
Reflexions finals
2000 2010 2020 2030 2040 2050 2060 2070 2080 2090 2100
Gràcies!
http://clma.matadeperaentitats.cat
http://icta.uab.cat
