Escola Anselm Clavé · 2019-01-21 · 2 Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament...

1

Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament

Escola Anselm Clavé

Ripollet

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE


2




Ripollet

“ Diversos som els homes i diverses les parles ”

Salvador Espriu

“ Tothom és mestre/a de català. El desenvolupament de les competències bàsiques de llengua catalana i castellana no ha de ser un afer exclusiu de l’àrea de llengua, sinó que és responsabilitat de totes les àrees. Una part important de l’èxit en aquest treball vindrà, a més, donat per la manera de tractar la llengua vehicular i d’aprenentatge. Cal tenir molt en compte, en la pràctica educativa, la llengua familiar de l’alumne/a, en especial la de l’alumne/a d’origen immigrant, cosa que, a més, afavorirà que el català esdevingui llengua comuna i eina de cohesió social ”

Competències bàsiques de llengua catalana i castellana, 2013

3




Ripollet

INDEX

1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT .............................................................................................. p.6

1.1. OBJECTIUS GENERALS ............................................................................................................. p.6

2. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC ..................................................................................................... p.7

2.1 ENTORN .......................................................................................................................................... p.7

2.2 ESCOLA .......................................................................................................................................... p.7

2.2.1. Necessitats Educatives de l’alumnat ................................................................................................ p.8

3. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES ..................................................................................... p.8

3.1. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE.................... p.8

3.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència ........................................................... p.8

3.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana ......................................................... p.9

3.1.2.1. Programa d’immersió lingüística .......................................................................................................... p.9

3.1.2.2. Llengua oral ........................................................................................................................................................ p.9

3.1.2.3. Llengua escrita .................................................................................................................................................. p.9

3.1.2.4. La llengua en les diverses àrees ............................................................................................................ p.10

3.1.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells ................................................................................ p.10

3.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament

inicial de la llengua vehicular ............................................................................................................................... p.10

3.1.2.7. Atenció de la diversitat ................................................................................................................................ p.11

3.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua ............................................................................... p.11

3.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua ....................................................................................... p.12

3.1.2.10. Materials didàctics ........................................................................................................................................ p.12

3.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe ................................................ p.13

3.1.3.1. Informació multimèdia ................................................................................................................................. p.13

3.1.3.2. Usos lingüístics .................................................................................................................................................. p.13

3.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum .................................... p.13

3.2. LA LLENGUA CASTELLANA .................................................................................................... p.13

4




Ripollet

3.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana ..................................................... p.13

3.2.1.1. Introducció de la llengua castellana .................................................................................................... p.13

3.2.1.2. Llengua oral ........................................................................................................................................................ p.14

3.2.1.3. Llengua escrita .................................................................................................................................................. p.14

3.2.1.4. Castellà a les àrees no lingüístiques ................................................................................................... p.14

3.2.1.5. Avaluació del coneixement de la llengua castellana ............................................................... p.14

3.2.1.6. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua castellana .................................. p.14

3.3. ALTRES LLENGÜES ................................................................................................................... p.15

3.3.1. Llengües estrangeres: llengua anglesa .......................................................................................... p.15

3.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa ........................................ p.15

3.3.1.1.1. Desplegament del currículum .............................................................................................................. p.15

3.3.1.1.2. Metodologia ..................................................................................................................................................... p.16

3.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera .............................. p.16

3.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració .................................. p.16

3.4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ....................................................................................................... p.16

3.4.1. Organització dels usos lingüístics ...................................................................................................... p.16

3.4.1.1. Llengua del centre .......................................................................................................................................... p.16

3.4.1.2. Documents de centre .................................................................................................................................. p.17

3.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge .................................................................................................................... p.17

3.4.1.4. Comunicació externa ................................................................................................................................... p.17

3.4.1.5. Llengua de relació amb famílies ........................................................................................................... p.18

3.4.1.6. Educació no formal........................................................................................................................................ p.18

3.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal................................................................................................................ p.18

3.4.1.6.2. Activitats extraescolars ............................................................................................................................ p.18

3.4.2. Alumnat nouvingut ....................................................................................................................................... p.19

3.4.3. Organització dels recursos humans ................................................................................................. p.19

3.4.3.1. El coordinador lingüístic de centre (LIC) ......................................................................................... p.19

3.4.4. Organització de la programació curricular................................................................................. p.19

5




Ripollet

3.4.4.1.Coordinació cicles i nivells .......................................................................................................................... p.19

3.4.4.2 Estructures lingüístiques comunes .................................................................................................... p.20

3.4.5. Sala de lectura .................................................................................................................................................. p.20

3.4.6. Projecció del centre...................................................................................................................................... p.20

3.4.6.1. Blog del centre i entorn virtual .............................................................................................................. p.20

3.4.6.2. Revista ................................................................................................................................................................... p.21

3.4.7. Intercanvis i mobilitat ................................................................................................................................. p.21

3.4.8. Dimensió internacional del centre educatiu ............................................................................. p.21

4. CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE ............................................................................ p.21

4.1. PRINCIPIS GENERALS REFERENTS A TOTS ELS ÀMBITS .............................................. p.21

4.2. PLANTEJAMENT LINGÜÍSTIC DEL CENTRE ...................................................................... p.22

4.2.1. Àmbit pedagògic ............................................................................................................................................. p.22

4.2.1.1. El tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular d’aprenentatge .... p.22

4.2.1.2. El procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana ............................... p.22

4.2.1.3. El procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa .................................... p.23

4.2.2. Àmbit institucional ........................................................................................................................................ p.23

4.2.3. Àmbit humà i de serveis ............................................................................................................................ p.23

4.2.4. Àmbit administratiu i de gestió .......................................................................................................... p.23

6




Ripollet

1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

El nou Projecte Lingüístic de l'Escola Anselm Clavé de Ripollet respon a una necessitat de

revisió i actualització, ja que són documents que cal anar modificant pels canvis que es

produeixen en el centre.

Partim de la base que la normalització lingüística és un objectiu bàsic de la nostra escola i

aquest document ha de ser l'instrument de gestió que faci possible aquest procés de

normalització; el nou PLC ha de ser l'instrument per al desenvolupament coherent i eficaç de

les activitats educatives al centre.

Aquest Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i ha estat elaborat

tenint en compte el marc legal, la diagnosi de la realitat del centre, així com els trets

d'identitat de l'escola. Recull els acords presos en relació a l'ensenyament i aprenentatge de

les llengües i la comunicació al centre, acords que han de conèixer i respectar tots els

membres i estaments de la comunitat educativa.

Tot considerant el plantejament institucional i el fet que és una escola pública, aquesta ha

d'estar oberta a tothom i ser respectuosa amb les diferents formes de pensar que respectin

els drets recollits a les diferents lleis que regulen la nostra societat.

1.1. OBJECTIUS GENERALS

L'objectiu d'aquest projecte és deixar per escrit quina és la situació lingüística actual del

nostre centre i fer conèixer que la llengua vehicular de l'Escola Anselm Clavé és el català, tant

pel que fa a les activitats d'aprenentatge com en les relacions dels diversos estaments de la

comunitat educativa i institucions.

Un altre dels objectius d'aquest projecte lingüístic és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi,

en acabar el període d'escolarització primària, la competència lingüística en català i castellà i a

més en una llengua estrangera, en aquest cas l'anglès.

En aquest Projecte Lingüístic de Centre quedarà definit:

- El tractament de la llengua catalana, com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

- El tractament global de les llengües curriculars (catalana, castellana i anglesa) en els processos

d'ensenyament aprenentatge

- Els aspectes d'organització i gestió que tinguin repercussions lingüístiques

7




Ripollet

Tots els principis expressats en aquest Projecte Lingüístic de Centre es concretaran

anualment en el pla Anual de Centre.

2. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

2.1. ENTORN

L'Escola Anselm Clavé està ubicada al centre de Ripollet, poble del Vallès Occidental que

compta amb una població de 37.648 habitants.

L’escola està situada en una zona amb un percentatge important de població de classe

treballadora, de la qual actualment hi ha un gran nombre que es troba a l'atur. Aquesta zona

disposa dels serveis principals de la ciutat donat que s’hi troba en ple centre.

De la població de la ciutat un 11.38% és de nacionalitat estrangera, un punt per sobre de la

mitjana de la comarca.

Pel que fa al nivell formatiu:

Sense cap titulació acadèmica: 13.56%

Titulació de primer grau: 13.13%

Titulació de segon grau: 61.53%

Titulació universitària: 11.36%

2.2. ESCOLA

El nivell socioeconòmic de les famílies de l'escola és mig-baix: professionals lliberals,

assalariats, persones sense feina i algunes amb greus dificultats econòmiques.

L’índex de famílies immigrades ha anat incrementant al llarg dels cursos a l’escola.

Pel que fa a la llengua de les famílies, només 12 tenen com a llengua materna el català

(2.67%), la majoria de llars de l’escola viuen en un entorn castellanoparlant.

Llengua materna el català: 2.67%

Llengua materna el castellà: 76.33%.

Altres llengües estrangeres: 21% (àrab, xinès, francès, ucraïnès, soninke...).

8




Ripollet

2.2.1. Necessitats educatives del seu alumnat:

L’escola Anselm Clavé compta amb un 23.44% d’alumnes en seguiment de la Comissió

d’Atenció a la Diversitat .

Cal diversitat d’agrupaments per atendre a l’alta heterogeneïtat de capacitats

d’aprenentatge, sortides escolars que permetin conèixer l’entorn proper i amb baix

pressupost per tal que les famílies hi puguin accedir, etc.

3. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

L’objectiu prioritari del centre és que tot l’alumnat finalitzi l’escolaritat amb competència

lingüística en les tres llengües que es treballen: català, castellà i anglès.

Per tal d’aconseguir-ho s’ordenen les estratègies i els ensenyaments atenent a les necessitats

de l’alumnat i adequant-nos a les característiques lingüístiques de l’entorn on es troba el

centre.

3.1. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE

El català és la llengua habitual del Centre i s'utilitza com a llengua vehicular i d'aprenentatge

en tots els seus àmbits, tant a nivell oral com escrit.

El català és la llengua utilitzada en totes les activitats pedagògiques, excepte en les

corresponents a la llengua castellana i llengua estrangera. Malgrat això, alguns membres del

professorat s'adrecen esporàdicament en llengua castellana a determinades famílies d'origen

estranger amb la intenció d'aproximar-se a l'altre.

Es considera prioritari l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en llengua catalana, atès que

és aquesta la que s'utilitzarà, normalment, com a llengua vehicular i d'aprenentatge. Les

estructures comuns es fan en llengua catalana.

3.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

El català és la llengua usada en la gran majoria de les activitats d'ensenyament i

aprenentatge del nostre centre.

El català és l'eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre. Es procura que

l'ús de la llengua catalana en els diferents àmbits, potenciï la igualtat d'oportunitats per a

tothom i la no discriminació per raons de sexe, raça, ideologia i condició.

9




Ripollet

Es promou i potencia la participació de tota la comunitat educativa en activitats que

fomentin l'ús de la llengua i la integració a la cultura catalana. Donat el desconeixement

general de la llengua catalana en les famílies, s’està fent especial incidència en la necessitat

d’expressar-se en català com a llengua de comunicació habitual a l’escola.

Es vetlla perquè l'actitud de l'alumnat vers la llengua catalana sigui positiva i l'utilitzin en

qualsevol situació.

L'objectiu és potenciar l'ús del català en les converses informals entre iguals (estones de

classe, d'esbarjo...).

3.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

3.1.2.1. Programa d’immersió lingüística

Tot i que a la dècada dels 80 o a principis dels 90 el centre es va plantejar com s'havia

d'ensenyar la llengua en una realitat en la qual l'alumnat era majoritàriament

castellanoparlant i que es va fer formació del programa d'immersió lingüística, l'arribada de

molt professional nou i d'alumnat amb molta diversitat lingüística fa que calgui actualitzar el

PLC i adaptar-lo a la nova composició sociolingüística de l'alumnat.

3.1.2.2. Llengua oral

Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i es treballen les diverses modalitats

de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...), en l'àrea de llengua

catalana, aprofitant aquest treball com a estructura comú de llenguatge a les diferents

llengües treballades a l’escola.

No hi ha una consideració específica de la variant del català de la zona ni dels registres de la

llengua.

Donat l’alt índex d’alumnat de cultures nouvingudes en la primera etapa escolar, es prioritza

el treball explícit d’expressió oral, per tal que el més aviat possible els alumnes es trobin

situats i capaços de desenvolupar-se en l’entorn escolar de manera còmoda.

3.1.2.3. Llengua escrita

El desenvolupament de la competència lingüística de l’alumnat en la seva dimensió escrita

es desenvolupa al llarg de totes les àrees escolars. No obstant això, es fa especial èmfasi en

l’aprenentatge de les diferents estructures lingüístiques, tipologies de text i registres en les

àrees lingüístiques explícitament.

10




Ripollet

3.1.2.4. La llengua en les diverses àrees

El professorat vetlla per l'aprenentatge de l'expressió i la comprensió en català des de totes les

àrees del currículum posant especial èmfasi la dimensió plurilingüe.

3.1.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

El centre disposa de documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius. Les

programacions i els criteris d'avaluació, els revisa conjuntament l'equip docent.

Es disposa de protocols per fer el traspàs d'una promoció d'alumnes quan hi ha un canvi

d'ensenyant, quan hi ha un canvi d'etapa i quan hi ha un canvi de cicle.

Hi ha coordinació amb els centres de secundària que reben alumnes del nostre centre.

Aquesta coordinació té com a objectiu final el traspàs d'informació sobre l'alumnat però també

la idea de programar activitats conjuntes.

Les reunions de coordinació de nivell i les reunions de coordinació entre cicles estan

planificades d'una manera sistemàtica, més pel que fa a la temporització que pel que fa a la

temàtica que s'hi tracta.

Per donar resposta a la línia d’escola en referència al tractament de les llengües el curs 2017-

2018 es va iniciar un assessorament i treball explícit per donar continuïtat i coherència al

treball d’aquest àmbit en el canvi d’etapa.

Amb l’assessorament de Carme Sabarich Farràs, exinspectora del Departament d’Educació,

es van concretant decisions per tal d’articular una línia d’escola clara en l’aprenentatge i

l’avaluació de la lectura i escriptura.

Alhora es segueixen les indicacions consolidades en el programa ILEC (Impuls de la lectura)

que el centre va seguir durant els cursos 2013-2016.

3.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular

El curs 2018-2019 el Departament d’Educació ha dotat al centre amb mitja Aula d’Acollida per

tal de poder atendre a tot l’alumnat Nouvingut del centre. Amb aquesta característica es

reconeix als alumnes i famílies que s’incorporen al sistema educatiu català de nou o en un

termini inferior als dos cursos.

És al llarg d’aquest curs i d’acord també amb el nou Projecte de Convivència que s’està

elaborant un Pla d’Acollida per a les famílies i l’alumnat de nova incorporació al centre.

Entenent així no només a les famílies Nouvingudes sinó a totes les que han de conèixer el

funcionament del nostre centre particularment.

11




Ripollet

Les actuacions que recull aquest Pla d’Acollida són diverses però en les famílies Nouvingudes

es posa especial èmfasi en el fet que coneguin la llengua vehicular de l’escola i en generar

situacions que permetin que els alumnes es puguin desenvolupar comunicativament amb

comoditat des de l’inici de la seva escolarització al centre.

El fet que els alumnes de nova incorporació al centre, sobretot els nouvinguts, no coneguin la

llengua catalana no resta al centre d’adreçar-se en la llengua vehicular de l’escola. Es posarà

especial interès en aportar companys que els ajudin a sentir-.se acollits i, si és possible, que

puguin adreçar-s’hi en la seva llengua materna en els primers dies, però els professionals que

hi intervinguin s’hi adreçaran amb la llengua vehicular pròpia de l’escola des de l’inici.

3.1.2.7. Atenció a la diversitat

El centre disposa d'una comissió d'atenció a la diversitat (CAD), formada per la Cap d’estudis

del centre, les mestres d'Educació Especial, i la professional de l'equip d'assessorament i

orientació psicopedagògica (EAP) que intervenen al centre. Puntualment hi intervé la

referent de serveis Socials del municipi.

Actualment es realitza una reunió setmanal de la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD),

espai de reflexió que serveix per adequar els mecanismes d’atenció a la diversitat a la realitat

canviant del centre. Corresponen a aquesta comissió, entre d'altres funcions: la concreció de

criteris i prioritats per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat; l'organització, ajustament i

seguiment dels recursos de què disposa el centre i les mesures adoptades; el seguiment

de l'evolució de l'alumnat amb necessitats educatives especials i específiques.

En el decurs d’aquestes reunions es pot considerar convocar tutors d’alumnes concrets per

tal de millorar les mesures pedagògiques i organitzatives que puguin escaure per millorar la

seva atenció educativa.

3.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

Al llarg del curs es programen diferents activitats dedicades a promoure l’ús i la millora de la

llengua catalana.

A nivell escolar es treballen cançons per la Castanyada, Santa Cecília i Nadal. Es programa la

memorització de petits poemes o textos que formen part de la cultura popular catalana així

com la divulgació de contes tradicionals. En una vessant més creativa es participa en els Jocs

Florals de Sant Jordi.

Pel que fa als treball per cicles:

A Educació Infantil, com s’ha esmentat anteriorment, s’emfatitza el treball oral i l’ús

del català en situacions quotidianes. Iniciant per les situacions d’escola extrapolant-les

12




Ripollet

a la vida diària de l’alumnat.

A Cicle Inicial: es tracta de consolidar les estructures lingüístiques orals en català en

un context de teatre, que els permeti prendre fluïdesa en l’expressió i millorar la

pronunciació.

A Cicle Mitjà: es posa especial interès en la llengua escrita i els diferents tipus de

textos comuns i quotidians als alumnes d’aquesta franja d’edat.

A Cicle Superior; es treballa promovent del gust per la lectura i la literatura i l’ús de la

llengua com a vehicle de comunicació i transmissió de coneixement, aprofundint així

en els diferents registres lingüístics.

3.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua

El centre posa en funcionament un sistema d’avaluació interna i externa pel que fa referència

a l’avaluació del coneixement de la llengua, entre d’altres.

A final de cicle es passa una avaluació interna de final de curs per valorar en quin punt de

competència lingüística acaben els alumnes. Aquesta avaluació s’empra per poder concretar

la programació anual del curs vinent, valorant els punts forts i febles del grup en general. Les

avaluacions personals i individualitzades són altres que es recullen en l’expedient particular

de l’alumne.

Segons les propostes del Departament d’Educació les avaluacions externes es donen en

diferents cursos. Aquests resultats serveixen per aplicar mecanismes d’avaluació comparada i

processar resultats orientats a la millora de l’activitat educativa.

3.1.2.10. Materials didàctics

L’ús de llibres de text és entès al centre com a material de suport didàctic. És per això que en

els darrers cicles de l’escola (Cicle Mitjà i Superior) els alumnes tenen els llibre socialitzats. Al

primer cicle de Primària tenen llibres per Llengua Catalana i Matemàtiques, amb la

perspectiva d’anar retirant aquests materials tancats i generar el material a mida que es vagi

desenvolupant la programació anual. Es consensuen els acords per la tria dels llibres de text,

però no l'adaptació i/o creació de materials per atendre la diversitat de necessitats

d'aprenentatge ni sobre l'ús de materials que es consideren complementaris per als

processos d'aprenentatge (diccionaris, textos reals, recursos audiovisuals...).

Tots els llibres de text de totes les àrees, llevat del de llengua castellana i el de llengua anglesa,

són en llengua catalana.

Tots els materials per treballar amb els i les alumnes, es fan en llengua catalana, menys els de

13




Ripollet

llengua castellana i anglès.

Les biblioteques d'aula disposen de llibres de lectura, majoritàriament en català, tot i que

també n'hi ha en castellà i llengua anglesa.

3.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

3.1.3.1. Informació multimèdia

L'ús de la llengua catalana com a llengua vehicular principal del programari i dels suports

digitals en general que produeix el centre respon a una actuació continuada i planificada.

3.1.3.2. Usos lingüístics

El centre treballa explícitament els usos lingüístics de l'alumnat, ja que la dimensió

plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials

en un context multilingüe com és el de Catalunya. Cal fer una reflexió per veure l’ús habitual

del català per part de l’alumnat doncs, malgrat els esforços i planificacions que s’hi dediquen,

els resultats no són del tot satisfactoris.

3.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

Es valora simbòlicament la diversitat lingüística (amb cartells, exposicions...), però rarament

s'utilitza per fer alguna activitat de desenvolupament del currículum en l’aula ordinària.

Sol ser en els activitats d’aula d’acollida que es fan referències a les llengües d’origen per tal

d’afavorir la rebuda de l’alumnat nouvingut.

3.2. LA LLENGUA CASTELLANA

3.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

3.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

L’aprenentatge de la llengua castellana s’introdueix en l’àmbit formal a partir del primer

trimestre del cicle inicial.

Es té en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat. El propòsit dels ensenyaments

escolars és donar continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que

es fa en castellà: es té clar que l'objectiu final és que l'alumnat tingui el mateix nivell

competencial de llengua catalana que de llengua castellana i pugui utilitzar el castellà

adequadament com a font d’informació i vehicle d’expressió.

14




Ripollet

3.2.1.2. Llengua oral

Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles d’Educació Primària i es treballen les

diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...).

No hi ha una consideració específica de les variants de la llengua castellana.

3.2.1.3. Llengua escrita

El codi escrit es va adquirint en llengua catalana malgrat les interferències idiomàtiques que

es respecten en el procés i és a mida que es va consolidant que s’introdueixen les diferències

estructurals i ortogràfiques.

És per aquesta raó que es fa una progressió estructurada de l’aprenentatge de la llengua

castellana oral en l’àmbit formal cap al codi escrit normatiu propi de la llengua castellana.

3.2.1.4. Castellà a les àrees no lingüístiques

Donat el context castellanoparlant no es potencia l’ús del castellà en àrees no lingüístiques;

s’aprofita l’ús d’aquesta llengua com a vehicle per accedir a les diferents fonts d’informació i

nous coneixements i aprenentatges.

Sovint el treball per projectes vehicula l’ús i l’aprenentatge de la llengua castellana en l’àmbit

formal, oportunitat doncs d’aprenentatge i aprofundiment de l’adquisició de la competència

lingüística en castellà.

3.2.1.5. Avaluació del coneixement de la llengua castellana

L’avaluació de l’adquisició de la competència lingüística en llengua castellana segueix el

mateix mecanisme que el de les altres llengües d’aprenentatge del centre.

A partir de les avaluacions externes i internes s’articulen les decisions per anar reconduint els

ensenyaments per tal de garantir una bona adquisició de la competència lingüística que

s’avalua.

3.2.1.6. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua castellana

Els materials didàctics són els elaborats per l’equip docent encarregat de l’ensenyament de

la llengua estrangera. Es va desenvolupament segons les necessitats educatives de la

programació i del grup.

Existeix material socialitzat que permet ser emprat com a material de consulta o

aprofundiment en els aspectes que es creuen necessaris

15




Ripollet

3.3. ALTRES LLENGÜES

3.3.1. Llengües estrangeres: llengua anglesa

L'Escola Anselm Clavé té com a objectiu la formació escolar i personal de tot l'alumnat, així

com preparar-los per a l'èxit en la seva vida laboral i social. Actualment, per tal d'assolir aquesta

fita és imprescindible formar una ciutadania europea capaç d'accedir a un món laboral cada

vegada més global, exigent i internacionalitzat.

Avui dia, més que mai, creiem vital la competència comunicativa i capacitació del nostre

alumnat en llengües estrangeres, que els permetin la mobilitat laboral i les estratègies

personals per a l'aprenentatge continuat al llarg de tota la seva vida.

La predominança de l'anglès com a llengua d'aprenentatge en la major part de països

d'Europa i del món és un fet, donat que aquesta llengua s'ha convertit en la llengua de la

major part de relacions comercials i socials internacionals.

Aquest motiu, afegit a la constatació d'un nivell insuficient assolit per l'alumnat en les proves

de Competències Bàsiques en llengua anglesa, en acabar l'Educació Primària, ens porta a que

el centre posés en marxa el curs 2017-2018 una proposta per al treball de llengua estrangera

més competencial, coherent i eficaç. Els cursos superiors dominen l’accés a les hores de

formació de llengua estrangera, donat que considerem que les llengües vehiculars també

tenen clares mancances en l’alumnat del centre i per això en prioritzem el treball i

l’aprenentatge. És a partir de 4t de primària que la llengua anglesa és present en l’àrea

d’educació artística visual i plàstica i en el desenvolupament de projectes.

No obstant això, valorem que des de l’educació Infantil tinguin contacte amb la llengua

anglesa, promovent d’aquesta manera el desenvolupament de la dimensió plurilingüe de

l’alumnat.

3.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

L'escola ha constatat, mitjançant els resultats obtinguts en les proves de Competències

Bàsiques dels darrers anys, que el nivell obtingut per l'alumnat en aquesta àrea és insuficient

al finalitzar l'Educació Primària.

Donat que l'origen de les famílies del centre és molt divers i la majoria no poden garantir el

suport per l'aprenentatge d'aquesta llengua estrangera, l'escola ha volgut oferir més temps

de contacte i ús real de la llengua anglesa dins de l'àmbit escolar.

3.3.1.1.1. Desplegament del currículum

El professorat de llengües estrangeres dissenya situacions d'aprenentatge globals en què l'ús

16




Ripollet

motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives donen resposta a les

necessitats que té l'alumnat.

3.3.1.1.2. Metodologia

El fet de no treballar estrictament en àrees lingüístiques permet que es segueixi un

enfocament comunicatiu i funcional de l'ensenyament de segones llengües.

L’àrea d’educació artística visual i plàstica permet que els alumnes es trobin motivats i que

hagin de fer ús d’un context comunicatiu quotidià, fet contrari que ens trobaríem en cas de

treballar-ho des d’una àrea de coneixements més científica o especialitzada.

3.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

Els materials didàctics són els elaborats per l’equip docent encarregat de l’ensenyament de

la llengua estrangera. Es va desenvolupament segons les necessitats educatives de la

programació i del grup.

Existeix material socialitzat que permet ser emprat com a material de consulta o

aprofundiment en els aspectes que es creuen necessaris.

3.3.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració

El centre no ha previst el tractament de les llengües d'origen ni mitjançant la realització de

classes en horari extraescolar ni escolar. No obstant això, sí que en contempla la presència en

les activitats d’acollida per tal d’afavorir la vinculació dels alumnes nouvinguts al centre i

compensar el desarrelament que sovint pateixen pel fet d’haver deixat el seu país, cultura i

llengua d’origen. El treball emocional que permet vincular alguns materials com contes,

murals o rètols en les llengües d’origen permet que els alumnes es sentin valorats i acollits,

alhora que permet que la resta de companys i companyes valorin l’existència de diversitat

lingüística en els seus amics, afavorint així l’adquisició de la dimensió plurilingüe de la

competència lingüística.

3.4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

3.4.1. Organització dels usos lingüístics

3.4.1.1. Llengua del centre

El centre educatiu ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l'ús del català també en

els rètols, els cartells i la decoració general del centre; tots els espais del centre estan retolats

en català (aules, tutories, espais comuns, serveis administratius així com les indicacions del

pla d'evacuació).

17




Ripollet

3.4.1.2. Documents de centre

L’escola Anselm Clavé revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre i fa un

seguiment en les actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions.

El llenguatge utilitzat en l'elaboració i revisió d'aquests documents és el català.

Tota la documentació administrativa del centre està redactada en català: la documentació de

l'alumnat i, els llibres d'escolaritat; les actes d'avaluació oficials; els certificats de tots els

àmbits; la gestió econòmica; les actes de les reunions d'avaluació, les actes de claustre, les

actes de consell escolar, les actes de coordinació pedagògica, les actes de cicles, plans

individualitzats i altres actes derivades dels grups de treball o comissions.

3.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d'utilització d'un

llenguatge integrador. En general, es treballa transversalment a les àrees del currículum.

3.4.1.4. Comunicació externa

Documentació: El centre fa la documentació en català i s'atenen les peticions explícites en

castellà que sol·liciten els serveis externs amb qui es treballi. No es tenen en compte les

llengües de la nova immigració malgrat que el centre posarà a l’abast tots els recursos i

assessoraments externs dels quals pugui disposar per fer arribar la informació comprensible

a l’entitat que així ho reclami.

Correspondència oficial: Tota la correspondència del centre es redacta en català, menys en

els casos en què s'efectua amb altres comunitats de l'estat espanyol.

Informes: Els informes trimestrals també es fan en llengua catalana, tant a educació infantil

com a primària.

Bynapp: des del curs 2017-2018 s’ha obert una nova línia comunicativa amb les famílies a

través del Bynapp.

Comunicacions orals: Sempre que és possible, les comunicacions es fan en llengua catalana,

només en els casos que la impossibilitat de comunicació en català és òbvia, s'utilitza altra

llengua d'expressió: castellà, àrab, xinès, romanès (amb traductor, sovint, a castellà). El centre

posarà a l’abast tots els recursos i assessoraments interns i externs dels quals pugui disposar

per fer-se entendre amb les famílies.

18




Ripollet

3.4.1.5. Llengua de relació amb famílies

Reunions de famílies: les reunions amb les famílies es faran en llengua catalana, oferint a les

famílies que ho requereixin la possibilitat de concertar una entrevista per fer els aclariments

que es creguin convenients per comprendre la totalitat de la informació.

Comunicació oral: La llengua utilitzada pel professorat a l’hora de relacionar-se amb les

famílies ha de ser com a norma general el català. Malgrat això, el professorat pot fer ús

d’altres llengües per garantir una experiència comunicativa efectiva.

Comunicacions escrites dirigides a les famílies: Tots els comunicats escrits (notes, cartes i

informacions) dirigits a les famílies es redacten en català. Actualment, amb la idea de reduir

les despeses de material i els efectes ambientals negatius, aquestes comunicacions són més

habituals a través de les cartelleres i del Bynapp, així com l'ús de l'agenda escolar en

l'alumnat d'educació primària.

PAS: La llengua de relació del personal d'administració i serveis amb el professorat, alumnat i

famílies de l'escola és majoritàriament el català. Tot i que, a vegades, es fa servir el castellà o,

l'idioma que faci falta per tal de millorar la comunicació amb les famílies que els convingui.

Servei de menjador: Tots els comunicats referents al servei de menjador s’han de realitzar en

català així com vehicular totes les activitats amb l’alumnat en aquesta llengua.

Associació de Mares i Pares d’Alumnes: la llengua vehicular de l’AMPA ha de seguir els

mateixos criteris que els del centre escolar. Les comunicacions i activitats adreçades a

l’alumnat i les famílies ha de ser en llengua catalana. Exemples de les activitats poden ser la

Festa de les Flors, la Comparsa de Carnaval, Festa de Sisè, etc. Així com totes les circulars o

retolacions que es pugin emetre.

3.4.1.6. Educació no formal

3.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

En cas que es planifiquin activitats d’educació no formal com Esplai Diari o reforç escolar, es

seguiran els mateixos criteris d’ús lingüístic que el centre escolar en el seu registre

d’educació formal.

3.4.1.6.2. Activitats extraescolars

L'AMPA és qui organitza les activitats extraescolars adreçades a tot l'alumnat del centre

subcontractant una empresa externa.

19




Ripollet

Es responsabilitat de l’AMPA vetllar pel bon funcionament de l’activitat així com del

seguiment dels criteris d’ús lingüístic establerts en el present Projecte Lingüístic de Centre:

així doncs les comunicacions i interrelacions entre l’empresa, les famílies i l’alumnat cal que

es donin en català.

3.4.2. Alumnat nouvingut

Tot el professorat s'adreçarà habitualment en català a l'alumnat nouvingut i també es tindrà

en compte el mètode òptim d'aprenentatge de la llengua i la integració de l'alumnat

nouvingut. Sempre que és possible, dins de les capacitats de l’alumne, s’utilitza el català per

adreçar-se a l’alumnat nouvingut, i en concordança amb el PI que se li elabora quan arriba.

Correspon al responsable de l’Aula d’Acollida dur a terme el pla d’Acollida per tal que

l’alumne es trobi situat a l’escola el més aviat possible.

3.4.3. Organització dels recursos humans

3.4.3.1. Coordinador/a lingüístic/a de centre (LIC).

El centre, a l’inici de cada curs escolar, ha de designar un coordinador/a LIC.

Les principals tasques d’aquest càrrec són:

Vetllar per la correcta implementació del Projecte Lingüístic de Centre.

Vetllar perquè el català sigui la llengua vehicular del centre de tota la comunitat

educativa.

Potenciar el desenvolupament del Pla d’acollida de l’alumnat nouvingut.

Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire lingüístic i intercultural.

Coordinar les activitats que promouen l'ús del català i el respecte a la valoració de la

diversitat lingüística i cultural.

3.4.4. Organització de la programació curricular

3.4.4.1. Coordinació cicles i nivells

La coordinació curricular es realitza a través del grup de Coordinació Pedagògica on són

representats tots els cicles.

A partit d’aquest grup es poden derivar reunions, sessions de treball o formacions referents a

aspectes concrets que requereixin la reflexió i decisió d’elements concrets per a un òptim

desenvolupament curricular de la competència lingüística.

20




Ripollet

Finalment és el Claustre qui aprova els acords que seran registrats en els documents

pertinents i que són d'obligat compliment.

3.4.4.2. Estructures lingüístiques comunes

El centre ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes. L'acord

del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes involucra tot l’equip

docent, tot considerant els principis bàsics de la seva metodologia: evitar repetició de

continguts, evitar l'anticipació d'aprenentatge i atendre l'especificitat dels continguts.

3.4.5. Sala de lectura

El centre disposa d'una sala de lectura que ha entrat en funcionament el curs 2018-2019,

l’espai com a biblioteca d’escola ha desaparegut i s’ha habilitat com a sala d’educació artística.

El fons de la sala de lectura està format per llibres en català, castellà, anglès i altres idiomes que

trobem al centre.

El centre ha designat una comissió de sala de lectura, que vetlla perquè tot el material estigui

ordenat, actualitzat, i per impulsar activitats de foment de la lectura de forma periòdica.

Aquest espai està prioritzat per al desenvolupament d’activitat de foment i gust per la lectura

en grup reduït.

3.4.6. Projecció del centre

3.4.6.1. Blog del centre i entorn virtual

El centre disposa d’una web a través de la qual es gestionen els diferents Blocs de Cicle o

especialitat, així com les informacions d’escola rellevants.

És a partir dels Blocs que el centre pot presentar algunes de les activitats que es fan, amb

imatges i textos elaborats per l’equip docent o els mateixos alumnes.

A través de la resta de la web es presenten les característiques generals del centre així com

les informacions que s’escauen per a un correcte coneixement i funcionament del centre

amb la comunitat educativa completa.

La web podrà acollir espais EVA (Entorn Virtual d’Aprenentatge) per gestionar activitats amb

l’alumnat i les famílies.

En tots el casos, l’entorn virtual emprarà el català com a llengua principal, exceptuant els

espais que vehiculin aprenentatges d’altres llengües específicament o bé que impliquin

enllaços externs.

21




Ripollet

3.4.6.2. Revista

La revista del centre, com la resta d’activitats acadèmiques, es desenvoluparà en les llengües

que l’equip docent consideri a cadascun dels seus apartats i edicions.

3.4.7. Intercanvis i mobilitat

En la programació de cada matèria se solen preparar diverses sortides acadèmiques, que

complementen el currículum de la matèria en el seu vessant més pràctic, però no

necessàriament es relacionen directament amb la millora de la competència lingüística de

l'alumnat.

3.4.8. Dimensió internacional del centre educatiu

El centre no ha participat mai en projectes europeus o internacionals, i no incorpora el

desenvolupament de la dimensió europea en les finalitats del seu projecte educatiu.

4. CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE

A partir dels aspectes sociolingüístics i comunicatius del centre i el seu entorn, així com del

marc legal, dels principis generals referents a tots els àmbits, i del plantejament

plurilingüístic del centre, s'ha planificat la concreció operativa del projecte lingüístic de

l’escola Anselm Clavé.

S’han seguit les pautes donades pel Departament d’educació.

4.1. PRINCIPIS GENERALS REFERENTS A TOTS ELS ÀMBITS

Tenint en compte la concreció del decret 142/2007 de 26 de juny feta en l'ordre EDU/221/2007,

de 29 de juny, s'estableix que:

Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea a fi d'evitar repeticions i

afavorir la transferència d'aprenentatges entre elles.

Es garantirà que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin com

a base per a l'aprenentatge de les dues llengües.

A l’educació infantil, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura es farà en català. La llengua

castellana s'introduirà al primer curs del cicle inicial per arribar, al final de mateix cicle, a

transferir al castellà els aprenentatges assolits.

Les hores de les àrees de llengua es podran distribuir entre els cicles de l'etapa, respectant la

seva assignació horària global (annex 3 del Decret 142/2007 de 26 de juny).

22




Ripollet

4.2. PLANTEJAMENT LINGÜÍSTIC DEL CENTRE

4.2.1. Àmbit pedagògic

Correspon a l’equip docent concretar el seguiment del repartiment horari per tal de

vehicular les millores que es creguin convenients per l’èxit escolar de l’alumnat. En les

reunions de cicle i Juntes d’Avaluació es recolliran les observacions per tal de plantejar-

ho a l’ equip de coordinació i prendre les decisions que s’escaiguin.

Tots els grup de l’etapa d’educació Primària compten amb 30 minuts de lectura diaris

que es vehicularan amb la llengua que l’equip docent del grup valori convenient. No

obstant això, romandrà el criteri de guardar proporció amb la resta d’hores de treball

lingüístic del grup.

4.2.1.1. . El tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d'aprenentatge

El català s'utilitzarà com a llengua vehicular i d'aprenentatge en totes les activitats

pedagògiques excepte en les corresponents a la llengua castellana i llengua

estrangera.

Es vetllarà per desenvolupar la dimensió plurilingüe de l’alumnat i que aquest valori

les formes d’expressió en totes les llengües que es treballen a l’escola i que en valorin

l’adquisició de la seva competència.

La llengua vehicular de l’escola Anselm Clavé és el català. Totes les àrees curriculars

s'impartiran en llengua catalana, a excepció de la llengua castellana, la llengua

anglesa, i la plàstica a 4t, 5è i 6è nivell de Primària.

La iniciació a l’aprenentatge de la lectura i l'escriptura es farà en català. Es considera

prioritari l’aprenentatge de la lectura i l'escriptura en llengua catalana, atès que és

aquesta la que s'utilitzarà, normalment, com a llengua vehicular i d'aprenentatge. Les

estructures comunes es fan en llengua catalana.

4.2.1.2. El procés d'ensenyament-aprenentatge de la llengua castellana

L'alumnat ha de conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui

utilitzar-la adequadament com a font d'informació i vehicle d'expressió de manera

efectiva.

L'aprenentatge del castellà s'introduirà a partir del primer trimestre del cicle inicial, per

arribar al final d'aquest cicle, a transferir al castellà els aprenentatges assolits en llengua.

23




Ripollet

4.2.1.3. El procés d'ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa

Es farà un repartiment de les hores de llengua estrangera curriculars amb caràcter

creixent de dedicació horària. Iniciant una sessió setmanal a cicle inicial i acabant

l’etapa amb el treball en llengua anglesa en l’àrea d’educació artística i amb sessions

d’ensenyament de la llengua anglesa explícitament.

4.2.2. Àmbit institucional

La llengua catalana serà el vehicle d'expressió normal en el centre, tant en les activitats

internes com en les de projecció externa.

La llengua catalana serà el vehicle d'expressió normal en totes les reunions i actes de la

comunitat educativa.

Es vetllarà perquè totes les activitats pedagògiques que es realitzin fora del centre es

duguin a terme en llengua catalana.

4.2.3. Àmbit humà i de serveis

El centre utilitzarà la llengua catalana com a vehicle d'expressió normal en les seves

activitats docents, tant en les internes, com en les externes.

La llengua catalana serà la llengua de comunicació oral i escrita entre el professorat, el

personal no docent i l'alumnat, dins i fora de l'àmbit curricular.

El professorat tindrà cura de la llengua emprada per tal de ser-ne model d'ús per a la

resta de la comunitat educativa.

4.2.4. Àmbit administratiu i de gestió

La llengua catalana serà el vehicle d'expressió normal en les seves activitats

administratives, tant internes com externes; sense perjudici del dret dels ciutadans i

ciutadanes a presentar documentació, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre

notificacions en castellà.

Les actuacions administratives de règim intern del centre, com són actes, comunicats

diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, etc., es redactaran normalment en

llengua catalana. També s'utilitzarà en totes les actuacions administratives: arxius,

qualificacions, informes interns i comunicats.

Els avisos al públic que s'hagin d'inserir als taulers d'anuncis del centre o a la web es

faran en llengua catalana.

Escola Anselm Clavé · 2019-01-21 · 2 Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament...

Documents

Transcript of Escola Anselm Clavé · 2019-01-21 · 2 Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament...