ESCOLA HEROIS DEL BRUC - xtec.cat 2013... · Escola Herois del Bruc Projecte Educatiu de Centre...

Escola Herois del Bruc P rojecte E ducatiu de C entre

ESCOLA HEROIS DEL BRUC

Revisat pel Consell Escolar en sessió ordinària el 26 de febrer de 2013

1

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE


ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ: ANÀLISI DEL CONTEXT I BRU HISTÒRIA1. TIPOLOGIA ESCOLAR

2. SITUACIÓ SÒCIO-ECONÒMICA I CULTURAL DE LA ZONA

3. PRECEPTES LEGALS

4. ESTRUCTURA DEL CENTRE

I. NOTES D'IDENTITAT DEL CENTRE1. PLURALISME, VALORS DEMOCRÀTICS I LAÏCITAT

1.1. Valors generals

1.2. Actituds generals

1.3. Normes generals

1.4. Coeducació

2. LLENGUA D'INSTRUCCIÓ-APRENENTATGE

3. L'EDUCACIÓ COM A PROCÉS INTEGRAL

4. OPCIONS METODOLÒGIQUES

5. MODALITAT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL

II. OBJECTIUS DEL CENTRE1. ÀMBIT PEDAGÒGIC

1.1. Finalitat

1.2. Àmbit de la programació educativa

1.3. Objectius formatius

1.4. Objectius dels cicles

1.5. Objectius de la coordinació de nivell

1.6. Objectius de les tutories

1.7. Objectius de les activitats complementàries

2. ÀMBIT DE GESTIÓ DEL CENTRE

2.1. Objectius relatius a l'organització i gestió internes

2.2. Objectius relatius a la projecció del centre

3. ÀMBIT ADMINISTRATIU

4. ÀMBIT HUMÀ I DE PARTICIPACIÓ

5. CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU

III. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DEL CURRÍCULUM 1. PROGRAMACIÓ MULTINIVELL

1.1.Objectius graduats per tal que tots esl alumnes puguin aconseguir-los en un o altre grau

1.2.Presència explicita de les competències en les unitats de programació

2. METODOLOGIA

2.1.Criteris de suport dins l’àula

2.2.Treball cooperatiu, treball per projectes, treball interdiciplinar

2


2.3.Activitats d’aprenentatge i materials per a un mateix objectiu

2.4.Adaptatcions curriculars no significatives

2.5.Adaptacions curriculars significatives

2.6.Plans individuals

2.7.Atanció a l’alumnat nouvingut

2.8.Metodologia d’Educació Infantil

2.9.Metodologia de primària

2.9.1. Treball de llengua

2.9.2. Les matemàtiques

2.9.3. Coneixement del Medi

2.9.4. Educació Física

2.9.5. La Música

2.9.6. Projecte interdisciplinar

2.10.L’Avaluació

2.10.1. Avaluació del procés d’aprenentatge

2.10.2. Activitats d’avaluació

3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

3.1.Caracteristiques de l’alumnat

3.2.Caracteristiques evolutives

3.3.Organització i gestió del centre

3.4.Organització i gestió de l’aula

3.4.1. Atenció a la diversitat a l’aula d’Educació Infantil

3.4.2. Atenció a la diversitat a l’aula de primària

3.5.Atenció a la diversitat en la programació

3.6.Atenció a la diversitat en la metodologia

3.7.Atenció a la diversitat en els materials utilitzats

4. ACTIVITATS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

4.1.Activitats d’avaluació

4.2.Procediments d’avaluació

5. DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS CURRICULAR

6. DOCUMENTACIÓ

IV. ESTRUCTURA ORDANITZATIVA DEL CENTE

1. ORGANS COL·LEGIATS I CÀRRECS

1.1. organts col·legiats

1.2. Estructura d’organització i gestió

1.3. Organigrama

1.4. Els òrgans unipersonals de gestió

1.5. Els òrgans unipersonals de coordinació

2. NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE

2.1. Mesures correctores i sancionadores

2.2. Conductes contraries a les normes de convivència del centre i mesures correctores

3


2.3. Respecte a l’educació, la integritat física i la dignitat personal

2.4. Aplicaicó de mesures correctores i de sancions

2.5. Gradació de les mesures correctores i de les sancions

2.6. Conductes contraries a les normes de convivència

2.7. Mesures correctores

2.8. Competència per aplicar mesures correctores

2.9. Constancia escrita

2.10. prescripció

2.11. conductes greument perjudicials a la convivència en el centre

V. ALTRES ACORDS

1. LES CLASSES

2. EL TRANSPORT

3. EL MENJADOR

4. CONSERGERIA

5. ADMINISTRACIÓ/SECRETARIA

6. VIGILÀNCIA DE PATIS I RUTES DE TRANSPORT

6.1. Sortida de la tarda

7. ABSENCIA DEL PROFESSORAT

8. RELACIÓ FAMÍLIA ESCOLA

8.1. Pàgina web/blocs

8.2. La revista de l’escola

8.3. L’agenda

8.4. Reunió de classe

8.5. Entrevistes personals

8.6. Les Festes

8.7. Assignació a cicles del personal docent

8.8. Horari de reunions

8.9. Les comissions

8.9.1. Comissió de festes/ambientació

8.9.2. Comissió de material

8.9.3. Comissió de biblioteca/recursos

8.9.4. Comissió de sortides

8.9.5. Comissió d’informàtica - TAC

4


0. INTRODUCCIÓ: ANÀLISI DEL CONTEXT I BREU HISTÒRIA

L’escola Herois del Bruc va néixer a Piera el curs 1970-71 en un edifici al centre del poble, al costat

de l’edifici de l’escola concertada Apiària. El curs 1972-73 amb el tancament de les escoles del

Bedorc i St. Jaume Sesoliveres es consagra com a escola comarcal. Poc a poc l’edifici va quedar petit

per acollir tant alumnat i l’any 1977 es va inaugurar l’aulari de La Plana on van anar els alumnes més

grans, els que en aquell moment eren cicle superior, 6è, 7è i 8è. L’any 1982 es va inaugurar el segon

edifici de La Plana, que va acollir els alumnes de cicle mitjà, des d’aquell moment l’edifici del poble

acollia els alumnes d’infantil i cicle inicial i el de La Plana, els cicles mitjà i superior. L’augment

d’alumnes era tal que el curs 96-97 es va crear un nou centre d’educació infantil i primària al poble,

l’edifici del centre del poble es va convertir en l’Escola Les Flandes, com a escola d’una línia, i els

edificis de La Plana van conservar el nom d’Herois del Bruc, escola de doble línia.

A partir del curs 96-97 l’Escola Herois del Bruc, amb dos edificis, un per a infantil i un altre per a

primària, funciona exclusivament en el barri de La Plana i acull els alumnes d’una part del poble, els

de la banda dreta de la carretera d’Igualada, i els alumnes de 17 de les urbanitzacions del voltant de

Piera, els de Can Canals es van quedar a Les Flandes. El curs 2001-02 els alumnes de Can Canals,

que amb el repartiment d’alumnes anaven a Les Flandes, per problemes de transport (els autocars no

podien entrar al poble) van venir a Herois del Bruc, però aquesta situació va ser temporal, ja que el

curs 2002-03 es va inaugurar una escola al barri de Can Canals, l’escola Creixà, i els 68 dels nostres

alumnes que vivien en aquell barri van poder gaudir d’una escola al costat de casa seva.

Però, la saturació de les aules era patent, el curs 1997-98 es va col·locar al pati el primer mòdul, xalet

per nosaltres; cada any es necessitava un de nou. Vàrem arribar a tenir cinc mòduls; l’arribada

d’alumnes és constant.

El curs 98-99 ja es parlava de l’ampliació del centre. Primer van fer una planificació d’escola de doble

línia, però van començar a triplicar el parvulari i, segons la planificació del Departament, la nostra

escola havia de ser de triple línia, per tant s’havien de modificar plànols i això va fer endarrerir el

començament de les obres. Finalment al maig del 2006 van enderrocar el parvulari i després de dos

anys d’obres, al setembre de 2008 ja tenim l’escola ampliada i reformada, una escola gran i maca

amb totes les infraestructures que necessitem alumnes, mestres i AFA.

El Projecte Educatiu del Centre marca com a fita l’establiment d’una educació integral en la qual tant

la vida estrictament acadèmica com la relació entre els companys, els mestres i tots els membres de

la comunitat educativa, es basi en la llibertat, la tolerància i el respecte mutus.

5


1. TIPOLOGIA ESCOLAR

NOM: ESCOLA HEROIS DEL BRUC

ADREÇA : C/ Pompeu Fabra, 19 Telèfon/Fax: 937760951

08784 PIERA

És un centre de triple línia que acull nens i nenes d'educació Infantil i Primària en un únic edifici.

Actualment hi ha 627 alumnes i l’horari marc és:

PRIMÀRIA: matí de 9.00 a 12.30h. ; SEP de 12.30 a 13.30 ; tarda de 15’00 h. a 16’30 h.

INFANTIL: matí de h. a9.00 12’30h. ; tarda de 15’00 h. a 16’30 h

NÚMERO D’UNITATS: 26-27

NÚM. DE MESTRES: 41, (manca estabilitat) 1 administrativa, 1 TEI, 1 vetlladora, i 1 conserge

ALTRES PROFESSIONALS: 2 cuineres, 14 monitores de menjador i 8 monitores de transport i 5

senyores de neteja.

2. SITUACIÓ SÒCIO-ECONÒMICA I CULTURAL DE LA ZONA

La nostra escola està situada al terme municipal de Piera. Té un total de 57 km quadrats, amb una

població d'uns 15.500 habitants censats. Consta d'un nucli urbà a l'entorn del qual hi ha 19 barris

( urbanitzacions ) que comporten unes característiques molt peculiars en quant a les estructures i

serveis dels vilatans.

El nostre alumnat és majoritàriament dels barris (urbanitzacions):

• Nucli urbà: 30 %

• Barris: 70 %

La tipologia urbana i arquitectònica de les urbanitzacions és variada, trobem cases unifamiliars

aïllades, jardins, piscines, carrers arbrats, molt semblant a una ciutat residencial però també hi ha

cases més petites i sense tantes comoditats. A la zona d’influència que ens correspon del poble

podem trobar edificis plurifamiliars de baixa densitat, cases pareades i unifamiliars.

Les urbanitzacions es van crear gairebé sempre al voltant de masies ja existents i acullen població

bàsicament procedent dels cinturons de Barcelona. Piera en pocs anys ha crescut molt a nivell de

població però no en infraesctructures, no hi ha llocs de treball i la població ha de sortir fora a treballar,

s’ha convertit en ciutat dormitori.

6


Actualment hi ha un índex d’atur molt elevat, el més alt de la comarca, moltes famílies fan ús dels

serveis socials i caritas per a poder cobrir les necessitats bàsiques, també hi ha un gran núm. de

famílies desnonades i amb problemes econòmics.

L'alumnat té unes característiques pròpies, lligades al context social, econòmic i cultural. En general

són fills de classe mitjana i mitjana baixa (sobre tot empresaris de la construcció i fonamentalment del

sector servei funcionaris, professions liberals, tècnics , comerciants…).

Aquesta escola té dues estructures de serveis amb un número d’usuaris molt elevat, una d’elles és el

transport. Requereix una organització molt acurada, un seguiment diari de les incidències que genera

i una coordinació molt important de tots els mestres. Actualment hi ha 3 rutes de transport amb un

total de 208 alumnes transportat, distribuïts entre les diferents parades i barris. Aquest curs el núm.

d’usuatis s’ha reduït a la meitat ja que s’ha establert el co-pagament del transport i les famílies han de

contrubuir amb 1€ diari, euro que es cobra trimestralment.

El menjador és una altra de les estructures de serveis, aquest requereix una organització molt

acurada, un seguiment diari de les incidències que genera i una coordinació molt important de tots els

mestres. El nº de comensals està al voltant de 250 – 270 diaris

3.PRECEPTES LEGALS

La nostra activitat educativa s'inscriu dintre de l'esperit i la normativa que configuren: La Declaració

Universal dels Drets Humans, la Constitució, l'Estatut, la LEC, la LOE, la Llei de Normalització

Lingüística, el decret 102/2010 de 3 d’gost d’Autonomia dels Centres Educatius i la normativa que el

Departament d'Ensenyament estableix cada any.

4.ESTRUCTURA DEL CENTRE

És un centre que acull nens i nenes d'educació Infantil i Primària en un únic edifici:

- A la planta baixa trobem: la consergeria, sala de recursos, les nou classes d’Infantil: 3 de P3, 3

de P4 i 3 de P5; cada classes de P3 té el seu lavabo i una petita banyera i cada dos classes de

P4 i P5 comparteixen lavabo i un quartet per deixar les caixes de la roba de recanvi , les joguines

i material didàctic; també hi ha un menjador per els alumnes de P3, la sala de psicomotricitat

d’infantil, que a les hores de menjador es converteix en sala de descans; la biblioteca amb

entrada directa des de fora i el lavabo adaptat, la tutoria de l’EAP, cinc classes de mig grup: dos

classes d’EE, aula de racons d’infantil i un aula de reforç d’infantil; la tutoria de Cicle Inicial. Un

magatzem on hi ha un remanent de material fungible d’emergència: paquets de folis, colors,

pintura,....paper higiènic, ; un lavabo de mestres amb dutxa. El pati està delimitat només per als

nens d’infantil, i dotat de jocs, amb dues estructures per a què els més petits de l’escola s’ho

passin molt bé. Al costat del pati dels petits hi ha un espai delimitat i amb un aporta que és l’hort

de l’escola, amb la caseta de l'hort que serveix per guardar les eines i altres materials.

- A l’altra banda trobem: els despatxos de direcció, administració i arxiu; davant de direcció hi ha

una gran sala de mestres; les tres tutories de 1r, una sala de reunions, els lavabos de nens i

7


nenes, la cuina i el menjador, i les dues escales de pujada a la primera planta. A banda i banda de

l’escala del fons hi ha dos passadissos, el de la dreta sempre està tancat, que porten al gimnàs,

les dutxes i el despatx de l’AMPA.

- A la primera planta estan les tutories de 2n, 3r, 4t, 5è i 6è, l’aula de plàstica, l’aula de religió, el

magatzem de material fungible de l’escola i dos espais petits que fem servir per fer reforç, 2

lavabos de nens i nenes: uns al mig de la planta pels alumnes de 4t i CS, i els altres al costat de

l’aula de plàstica i de 3r A per als alumnes de 2n i 3r. Un lavabo de mestres al costat del

magatzem.

- A la segona planta es troben l’aula d’audiovisuals, les dues aules d’informàtica, l’aula de música,

l’aula de religió, l’aula d’educació escpecial 3, l’aula d’acollida, les tutories de Cicle Mitjà i Cicle

Superior i un lavabo de mestres.

El pati que comparteixen els tres Cicles de Primària és ampli amb dos camps de futbol i una pista

poliesportiva, arbres, muntanyetes i el Pi al final del pati tocant la Riera Guinovarda.

I. NOTES D'IDENTITAT DEL CENTRE

1. PLURALISME, VALORS DEMOCRÀTICS I LAÏCITAT

El nostre centre accepta la responsabilitat de formar el seu alumnat en el marc del conjunt de valors,

actituds i normes que caracteritzen una societat plural i democràtica, i procura que aquesta formació

abasti totes les dimensions importants d'una educació integral. És per això, que vetllem perquè la vida

de relació en el centre s'orienti cap a la tolerància, la llibertat, la responsabilitat i el diàleg, a la vegada

que treballem perquè aquests valors serveixin de fonament a qualsevol activitat educativa i

s'incorporin a la seva programació.

El nostre centre es defineix com laic i pluralista. És per això que no fem adoctrinament, ni permetem

cap mena d'intransigència o fanatisme que pugui ser discriminatori per a cap alumne/a, la seva

família, els mestres o el personal d'administració i serveis.

D'altra banda, l'Escola pública no pot defugir l'obligació de donar a conèixer les qüestions religioses

als seus alumnes. Ara bé, creiem que l'Escola pública ha de presentar la religió bàsicament com un

fet social, cultural i històric des d'un enfocament pluralista i respectuós amb les opcions ideològiques

en general, i, dins d'aquestes, les conviccions sobre el fet religiós tant de mestres com d’alumnes.

1.1. Valors generals

- Respecte a la diversitat sociocultural, ideològica i de costums de tots els membres de la comunitat

escolar.

- Respecte per la llengua de tots els membres de la comunitat educativa.

- Reconeixement de la igualtat de drets i deures de totes les persones integrants d'aquesta comunitat.

- Rebuig de qualsevol tipus de dogmatisme, comportaments i idees violentes, autoritàries o

prepotents.

- Respecte a l'entorn i als béns, tant privats com col·lectius.

8


- Rebuig de qualsevol tipus d'actuació que entorpeixi el desenvolupament de les activitats educatives

o atempti contra el dret de viure en un ambient saludable.

- Estímul continuat del desenvolupament de la personalitat pròpia i aliena, en totes les seves

capacitats d'enriquiment físic i cultural. Consciència que aquest desenvolupament serveix per a la

seva futura inserció social i professional.

1.2. Actituds generals

1.2.1. Envers les altres persones:- Acceptació de l’alteritat (construcció de la identitat humana, val a dir, del que anomenem

"jo", no pot fer-se tota sola, sense els altres amb els qui he nascut i visc o viure) i la diferència:

respectar i acceptar opinions i situacions que poden ser distintes a les pròpies idees, criteris,

interessos i/o maneres de viure.

- Participació: integrar-se en projectes comuns i col·lectius de forma responsable i activa.

- Solidaritat: responsabilitzar-se activament davant de situacions que, encara que no

personalment, sí afecten a la resta de la col·lectivitat, ja sigui de forma puntual o permanent.

1.2.2. Envers la pròpia persona:- Autonomia: actitud de buscar individualment els recursos necessaris per resoldre situacions

concretes.

- Coneixement de les pròpies possibilitats: prendre consciència de la pròpia situació de

partença i de les possibles vies d'avenç.

- Interès per superar-se: voluntat de millora referida tant a l'àmbit personal com col·lectiu.

- Esperit crític i reflexiu: raonar lògicament i analítica, tot superant prejudicis i preconcepcions

davant de situacions noves o habituals.

- Creativitat: actitud oberta a tot tipus de manifestacions culturals, independentment de les

opcions personals preses.

1.2.3. Envers el treball:- Planificació i constància en el treball.

- Disposició a treballar en equip.

- Autonomia en el procés d'aprenentatge.

- Mètode, criteri i rigor en l'execució de treballs.

- Cura en la presentació de treballs

1.3. Normes generals- Correcció en el tracte amb totes les persones de la comunitat escolar.

- Respecte per l'àmbit d'estudi en qualsevol dependència del centre.

- Assistència a les activitats organitzades pel centre.

- Puntualitat en l'assistència a classe.

– Tenir cura de l'entorn (mobiliari, instal·lacions, material didàctic, etc.).

–

9


1.4. CoeducacióEntenem la coeducació com el procés d'educar per a la igualtat sense cap mena de discriminació per

raó de sexe. És per això que posem especial cura perquè continguts, models i activitats educatives no

siguin discriminatòries, perquè els nois i noies tinguin les mateixes oportunitats d'instrucció i

orientació, i perquè puguin participar a la vida del centre amb el mateix grau d'igualtat i

responsabilitat.

2. LLENGUA D'INSTRUCCIÓ-APRENENTATGE

Atès que el nostre centre és una Institució Educativa depenent de la Generalitat de Catalunya i tenint

en compte el context social i cultural en què es troba, el centre posa i posarà tots els seus mitjans i

recursos per tal que el català sigui la llengua de comunicació tant en l'àmbit de l'ensenyament-

aprenentatge com en l'àmbit de les seves relacions institucionals i administratives.

Simultàniament vetlla i vetllarà perquè tot l'alumnat assoleixi un domini satisfactori de la llengua

castellana.

Donat que la tolerància és un dels valors que orienten les relacions interpersonals en el centre, cap

membre de la comunitat educativa podrà ser discriminat per la seva llengua.

3. L'EDUCACIÓ COM A PROCÉS INTEGRAL

Ens plantegem l'educació com una tasca col·lectiva i d'equip, adreçada al desenvolupament integral

de l'alumnat. Per aquest motiu fem de l'acció tutorial l'eix vertebrador del conjunt d'activitats que

contribueixen a la formació integral del nostre alumnat, des de la dinamització del grup-classe i la

coordinació de l'activitat educativa entre els mestres i les persones responsables de l'alumne/a.

4. OPCIONS METODOLÒGIQUES

Entenem el fet educatiu, i la mateixa institució escolar, des de la perspectiva de la seva complexitat i

incertesa, i com un fet amb profundes implicacions morals. Amb això, volem fer palès que cada

context educatiu és diferent, que no existeixen fórmules ni estratègies de validesa universal i que és

necessari legitimar qualsevol intervenció educativa (finalitats, mètodes, decisions i accions) i adequar-

la a les particularitats dels individus i del grup on s'aplica. És per això que fem del diàleg entre els

membres de la comunitat educativa – equips de mestres, associació de mares i pares de l'alumnat -

un recurs fonamental per resoldre tota mena de conflictes.

Fem de la tasca educativa una crida constant cap una actitud activa de l'alumnat en la seva pròpia

formació, fomentant la capacitat d'iniciativa per tal que pugui arribar a ser i a actuar de manera

autònoma i responsable.

Cerquem mètodes i recursos motivadors i gratificants que dins d'un clima de confiança puguin superar

la dissociació entre el currículum escolar i l'extern.

Propiciem l'opcionalitat, dins dels límits que permeten els nostres recursos, cercant sistemes

motivadors per atendre la diversitat.

1


Orientem la pràctica educativa pels camins de la crítica, l'autonomia personal, la col·laboració i el

respecte a altre, i donem tanta importància a l'adquisició de conceptes bàsics, habilitats i tècniques

d'aprenentatge com a la vida de relació i participació, la comprensió i lliure expressió d'idees i

l'enteniment crític dels problemes i conflictes humans.

5. MODALITAT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL

L'organització del centre en tots els seus vessants -horari, acadèmic, pedagògic i administratiu- està

en funció per una part de les Resolucions anuals que donen “instruccions per a l'organització i el

funcionament dels centres docents públics d'ensenyament de Catalunya” i per altra part dels nostres

objectius educatius i del nostre context social i econòmic.

El Consell Escolar és el màxim òrgan decisori del centre pel que fa a la gestió econòmica i acadèmica

i a l'organització i el funcionament general. El formen els càrrecs unipersonals que recull la normativa

vigent (Direcció, Cap d'Estudis i Secretari - aquest últim amb veu però sense vot-), quatre

representants dels pares d'alumnes, un representant de l'AMPA., cincs representants dels mestres,

un representant del personal d'administració i serveis i un representant de l'Ajuntament.

L’AMPA col·labora de manera molt estreta amb el centre, especialment en l’organització i gestió de

les activitats extraescolars, l’acollida matinal, festes del centre, comissió de reutilització de llibres,....

El Claustre del professorat és el màxim òrgan de decisió en les qüestions referides a la programació

educativa.

Afavorim i fomentem totes aquelles iniciatives (de tot tipus) que poden sorgir per part dels diversos

estaments.

Volem potenciar la relació, el diàleg i l'intercanvi d'informació entre els diferents estaments que

configuren el centre i fer que sigui prou fluïda i flexible com per generar entre les persones que

integren la comunitat educativa actituds de confianç col·laboració mútues.

L'escola també participa en l'àmbit municipal en el Consell Escolar, col·labora amb l’escola de música

municipal i amb les propostes que surten des de la regidoria d’ensenyament.

II. OBJECTIUS DEL CENTRE

1. ÀMBIT PEDAGÒGIC

1.1. Finalitat

És finalitat del nostre centre exercir la tasca educativa, entesa com a formació integral de l'alumnat,

aplicant els compromisos i valors definits a les notes d'identitat del centre d'aquest projecte educatiu.

1.2. Àmbit de la programació educativaa) Elaborar, posar a la pràctica, fer el seguiment i revisar la programació de qualsevol activitat

educativa del centre per mitjà del treball en equip, bé sigui del cicle, bé sigui del conjunt de persones

responsables de tutoria o del professorat.

b) Coordinar les diferents programacions per mitjà de les oportunes reunions de nivell o cicle, amb el

suport de les tutories i coordinacions pedagògiques.

1


c) Donar a conèixer a l'alumnat els continguts i els objectius didàctics, la metodologia a emprar i els

criteris i procés d'avaluació de cada assignatura, per tal que es responsabilitzi del seu procés

d'aprenentatge.

d) Afavorir la programació i execució d'activitats educatives de recerca i experimentació.

1.3. Objectius formatiusa) Aconseguir que l'alumnat assimili de manera crítica els elements bàsics de la cultura del nostre

temps i es prepari per a ser un ciutadà capaç de complir els seus deures i exercir els seus drets en

una societat democràtica.

b) Procurar que cada alumne desenvolupi al màxim la seva maduresa intel·lectual i humana i a mes la

capacitat d'adquirir habilitats i obtingui la preparació per desenvolupar funcions complexes.

c) Mirar que l'alumnat aconsegueixi adquirir les tècniques i els procediments requerits per afrontar

adequadament l'inici d'estudis posteriors.

1.4. Objectius dels ciclesa) Revisar les programacions i planificar el curs.

b) Coordinar i fer el seguiment del desenvolupament de les programacions al llarg del curs.

c) Organitzar activitats complementàries lligades a la matèria.

d) Valorar els resultats de cada avaluació i fer-ne les correccions pertinents.

1.5. Objectius de la coordinació de nivellCoordinar la intervenció pedagògica dels mestres d'un nivell a fi que sigui el màxim de coherent i

organitzada.

1.6. Objectius de les tutoriesa) Revisar la programació d'acció tutorial a l'inici de curs, recollint els resultats dels balanços del curs

anterior.

b) Concretar les activitats de tutoria que caldrà desenvolupar al llarg del curs, coordinar-les,

seqüenciar-les i fer-ne el seguiment i l'avaluació.

c) Revisar els materials de suport a la tutoria.

d) Preparar i coordinar les sessions d'avaluació.

e) Programar i avaluar les sortides relacionades amb la tutoria.

f) Organitzar les reunions amb els pares, mares i/o responsables de l'alumnat.

g) Fer el balanç del pla d'acció tutorial al final del curs.

1.7. Objectius de les activitats complementàriesa) Afavorir i fomentar la participació i integració de l'alumnat en la vida del centre.

b) Promoure, entre l'alumnat, els valors i les actituds que afavoreixin el clima necessari de

convivència dins de la comunitat escolar.

c) La programació, el desenvolupament i l'avaluació de les activitats complementàries és una

responsabilitat compartida pel conjunt dels membres de la comunitat escolar.

1


2. ÀMBIT DE GESTIÓ DEL CENTRE

2.1. Objectius relatius a l'organització i gestió internesa) Afavorir les reunions i la coordinació dels mestres.

b) Assegurar l'aplicació de mecanismes democràtics en la presa de decisions i en la resolució dels

conflictes.

c) Potenciar i perfeccionar els procediments d'informació entre els docents, per a generar actituds de

confiança i de col·laboració.

d) Afavorir les reunions de pares, mares i responsables dels alumnes, i les d'aquests col·lectius amb

els mestres com una de les vies d'intercanvi d'opcions i informacions en la línia de millorar l'acció

educativa del centre.

e) Vetllar perquè la programació educativa dels cicles, l'acció tutorial i qualsevol activitat pedagògica

que realitzi el centre s'orientin segons els principis recollits a les notes d'identitat del centre d'aquest

projecte educatiu.

f) Garantir el dret, que acull totes les persones que integren la comunitat educativa, a treballar en les

condicions materials i ambientals, que els permetin el millor rendiment, sense interferències ni

molèsties externes i amb els recursos adients per assolir els objectius d'aquest projecte educatiu.

2.2. Objectius relatius a la projecció del centreEl projecte educatiu no es pot desplegar al marge de la realitat que l'envolta ni amb els recursos

exclusius del centre. L'entorn educatiu ha de ser un instrument per assolir els objectius del projecte.

Per aquestes raons, ens plantegem com a objectius els següents:

a) Fomentar la participació, l'intercanvi d'idees, la coordinació i la col·laboració del centre amb

l'administració educativa, el govern local, els centres educatius del poble, etc.

b) Incloure a la programació educativa del centre les activitats de l'entorn que siguin accessibles al

centre.

c) Participar en activitats culturals i educatives en general proposades per Institucions (Administració

central i local, Centres de Recursos, etc.) sempre que siguin coherents amb el projecte educatiu i

puguin tenir cabuda en el pla anual del centre.

d) Promoure la participació de l'alumnat en les festes i activitats organitzades per les entitats de

l'entorn.

e) Potenciar un ensenyament actiu i un aprenentatge vivencial on els alumnes puguin experimentar.

En aquest sentit les sortides i colònies formen part de les programacions dotant de context els

projectes i treballs interdisciplinaris que es realitzen en tots els nivells.

f) Fomentar el reciclatge, la reutilització i el consum moderat de les matèries primeres (hort escolar).

3. ÀMBIT ADMINISTRATIUEl personal d'Administració i serveis participa en la tasca educativa del centre, i vetlla per l'aplicació,

en el seu àmbit, dels principis i normes que il·lustren aquest projecte educatiu.

Són objectius específics de la seva tasca:

Administració

a) Confeccionar i custodiar l'arxiu del centre.

b) Canalitzar les relacions del centre amb l'exterior.

1


c) Realitzar les tasques de tipus administratiu relacionades amb l'alumnat: matriculació, títols,

certificats, beques, llibres d'escolaritat, etcètera.

Servei, consergea) Vetllar per la seguretat del centre.

b) Realitzar les tasques de reprografia i petit manteniment.

c) Tenir cura de l'edifici i de tot el material que hi ha, pel que fa a la seva neteja.

d) Canalitzar les relacions del centre amb l'exterior.

4. ÀMBIT HUMÀ I DE PARTICIPACIÓÉs un objectiu del nostre centre aconseguir que els mestres, pares, mares i responsables dels

alumnes, personal no docent i alumnat de l’escola participin en la dinàmica del centre, bé sigui

particularment o a través dels seus organismes i representants. És voluntat compartida per aquests

col·lectius treballar per la correcta i ajustada interpretació del projecte educatiu a cadascun dels

organismes del centre i vetllar perquè sigui aplicat a tots els àmbits.

En aquest sentit, l'associació de famílies d'alumnes es planteja com a objectius:

a) Participar en tots aquells òrgans del centre en què és legalment establerta la seva presència.

b) Promoure la participació dels pares/mares/responsables dels alumnes en les activitats

organitzades des del centre.

c) Divulgar entre les famílies dels alumnes informació sobre les activitats del centre.

d) Canalitzar les inquietuds i iniciatives de les famílies de l'alumnat que, bé sigui individualment o en

grup, poguessin fer arribar a l'associació.

e) Sensibilitzar les famílies de l'alumnat vers la importància del fet educatiu.

f) Millorar la comunicació i la col·laboració entre les famílies de l'alumnat, els mestres i els alumnes.

g) Fomentar els pares/mares delegats de classe com a lligant entre la resta de pares i l’associació.

5. CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIUEl Consell Escolar de l’Escola Herois del Bruc ha elaborat durant el curs 2010-11 la seva carta de

compromís educatiu. Aquest document neix de l’aplicació de la Llei d’educació de Catalunya, on el

defineix com el document que expressa els objectius per assolir un entorn de convivència i respecte

pel desenvolupament de les activitats educatives.

Aquesta carta de compromís educatiu formalitza la corresponsabilitat entre el centre educatiu i les

famílies per dur a terme una acció coherent i coordinada en el desenvolupament personal, acadèmic i

social de l’alumnat.

Carta de compromís educatiuLes persones sotasignades, Carme Álvarez Garceso, directora de l’escola Herois del Bruc, i .………

…..……..……..….........................................(pare mare, tutor, tutora) de l’alumne/a

............................................................................……..............………., reunits a la localitat de Piera,

amb data ……….....................……………., conscients que l’educació d’infants i joves implica l’acció

1


conjunta de la família i de l’escola, signem aquesta carta de compromís educatiu, la qual comporta els

següents:

COMPROMISOS

Per part del centre 1. Facilitar una formació que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de l’alumne o

alumna.

2. Vetllar per fer efectius els drets de l’alumne o alumna en l’àmbit escolar.

3. Respectar les conviccions religioses, morals i ideològiques de la família i de l’alumne o alumna.

4. Informar la família del projecte educatiu i de les normes d’organització i funcionament de l’escola.

5. Informar la família i l’alumne o alumna dels criteris que s’aplicaran per avaluar el rendiment

acadèmic, fer-ne una valoració objectiva i, si escau, explicar a la família els resultats de les

avaluacions.

6. Adoptar les mesures educatives alternatives o complementàries adients per atendre les necessitats

específiques de l’alumne o alumna i mantenir-ne informada la família.

7. Mantenir comunicació regular amb la família: assemblea de classe a començament de curs i al

menys una entrevista personal al llarg del curs escolar; per informar-la de l’evolució acadèmica i

personal de l’alumne o l’alumna.

8. Comunicar a la família les inassistències no justificades de l’alumne o alumna a l’escola, i qualsevol

altra circumstància que sigui rellevant per al seu desenvolupament acadèmic i personal.

9. Atendre en un termini raonable les peticions d’entrevista o de comunicació que formuli la família

(s’ha de facilitar en la mesura possible la conciliació de l’horari laboral de la família amb l’horari de

l’escola).

10. Mantenir una comunicació regular amb l’associació de mares i pares de l’escola.

11. Revisar conjuntament amb la família el compliment d’aquests compromisos i, si escau, el

contingut, al començament de cada cicle.

12. Altres

Per part de les famílies1. Respectar el caràcter propi del centre i reconèixer l’autoritat del professorat i, més específicament,

la de l’equip directiu.

2. Compartir amb l’escola l’educació del fill o filla i desenvolupar i afavorir les complicitats que són

necessàries per aplicar el projecte educatiu del centre.

3. Instar el fill o filla a respectar les normes específiques de funcionament de l’escola i dels serveis

que en fa ús: acollida, transport, menjador, extraescolars; en particular, les que afecten la

convivència escolar i el desenvolupament normal de les classes.

4. Vetllar perquè el fill o filla compleixi el deure bàsic de l’estudi i d’assistència regular i puntual a les

activitats acadèmiques, i també perquè faci les tasques encomanades a casa pel professorat.

1


5. Ajudar el nostre fill o filla a organitzar el temps d’estudi a casa i a preparar el material per a

l’activitat escolar.

6. Adreçar-se directament a l’escola per contrastar les discrepàncies, coincidències o suggeriments

en relació amb l’aplicació del projecte educatiu en la formació del fill o filla.

7. Facilitar a l’escola les informacions del fill o filla que siguin rellevants per al procés d’aprenentatge –

documentació clínica si existeix.

8. Atendre en un termini raonable les peticions d’entrevista o de comunicació que formuli l’escola.

9. Adoptar criteris i mesures que puguin afavorir el rendiment escolar del fill o filla.

10. Informar el fill o filla del contingut d’aquests compromisos.

11.Tenir una actitud oberta, col·laboradora i participativa davant les demandes i activitats proposades

per l’escola i l’AMPA.

12. Revisar conjuntament amb el centre educatiu el compliment dels compromisos de la carta i, si

escau, el contingut, al començament de cada cicle.

Acords concrets amb la família..........................................................................

I, perquè així consti, signem aquesta carta de compromís educatiu.

El centre La família (pare, mare o tutor/a)

Signatura Signatura

Piera, de de 2011

III. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DEL CURRÍCULUM

El currículum constitueix l’element central per dissenyar la resposta a les diferents necessitats dels

alumnes. Un currículum que trasllada el centre d’atenció del procés d’Ensenyament/Aprenentatge des

del contingut al subjecte. D’aquesta manera es potencien sistemes oberts d’educació, en els quals

l’alumne fa el seu propi procés a través dels seus intercanvis amb el medi i a partir de les seves

particulars formes de pensament.

Creiem que el currículum no ha de primar exclusivament els coneixements acadèmics, sinó també

altres aspectes com la socialització, les habilitats socials, l’amistat, etc…

1


Els enfocaments estandaritzats del currículum i de la seva transmissió, han demostrat ser avorrits i

poc interessants per a molts alumnes, ja que normalment no es relaciona amb el món que els envolta.

Com a resultat de les deficiències d’un currículum estandaritzat i tancat, el nostre enfoc ha d’anar cap

una perspectiva holística i constructivista en la que l’alumne és el centre de l’aprenentatge, el qual es

construeix sobre els seus coneixements previs.

1. PROGRAMACIÓ MULTINIVELL.

1.1.Objectius graduats per tal que tots els alumnes puguin aconseguir-los en un o altre grau.

Quan els objectius que els alumnes han d’aconseguir no s’estableixen tenint en compte les seves

habilitats individuals, els alumnes poden adoptar una actitud apàtica davant les tasques escolars.

Donat que alguns alumnes mostren incapacitat per aprendre quan no existeix una connexió entre els

objectius d’aprenentatge i la competència curricular, EVITEM fer servir un únic conjunt d’objectius

estandaritzats, posant en pràctica activitats que tracten les diferents habilitats dels alumnes,

contextualitzades en les tasques del grup/classe (amb la finalitat d’evitar l’aïllament dintre de la

classe).

El disseny d’ OBJECTIUS D’APRENENTATGE FLEXIBLES, es fa necessari davant la diversitat

d’alumnes que trobem en aquest centre. Així, encara que els objectius educatius bàsics per a tots els

alumnes puguin ser els mateixos, els objectius d’aprenentatge curricular específics han de ser

individuals en alguns casos per adequar-se a les necessitats, interessos i habilitats d’alguns alumnes,

amb la intenció d’augmentar la seva motivació.

El disseny d’activitats multinivell és una altra forma d’atendre la diversitat a l'aula perquè possibilita

que cada alumne trobi, respecte al desenvolupament d’un contingut, activitats adequades al seu nivell

de competència curricular.

Exemple : tema auques uns es dediquen a fer rodolins.

els alumnes amb més dificultat per entendre les rimes fan els dibuixos de les vinyetes.

1.2. Presència explícita de les competències en les unitats de programació

La incorporació de competències bàsiques al currículum permet posar l’èmfasi en aquells

aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d´un plantejament integrador i orientat a

l’aplicació dels sabers adquirits. D’aquí el seu caràcter bàsic.

Són aquelles competències que ha d’haver desenvolupat un jove o una jove en finalitzar

l’ensenyament obligatori per poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania

activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un

aprenentatge permanent al llarg de la vida.

1


FINALITATS DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

- Integrar els diferents aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o

matèries, com els informals i no formals.

- Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb

diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els resultin necessaris, en

diferents situacions i contextos.

- Orientar l’ensenyament, en permetre identificar els continguts i els criteris d’avaluació que

tenen caràcter imprescindible i, en general, inspirar les distintes decisions relatives al procés

d´ ensenyament i aprenentatge.

COM LES TREBALLEN A LES NOSTRES AULES.

Amb les àrees i matèries del currículum es pretén que tots els nostres alumnes aconsegueixin els

objectius educatius i que conseqüentment, també adquireixin les competències bàsiques.

Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències, que s’ha de

complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals.

Les competències bàsiques queden recollides en les programacions generals i en les unitats de programació de cada àrea.

Així, és important per portar-les a terme :

- L’organització i el funcionament del centre i l aula.

- La participació de l’alumnat.

- Les normes d’organització i funcionament.

- L’ús de determinades metodologies i recursos didàctics.

- La concepció, organització i funcionament de la biblioteca escolar, entre

altres aspectes.

L’acció tutorial permanent pot contribuir de manera determinant a l’adquisició de competències

relacionades amb la regulació dels aprenentatges, el desenvolupament emocional o les habilitats

socials. També la planificació de les activitats complementàries i extraescolars pot reforçar el

desenvolupament del conjunt de les competències bàsiques.

TIPUS DE COMPETÈNCIES .

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea , s’han identificat vuit competències

bàsiques:

1.- Competència en comunicació lingüística: Utilització del llenguatge com a instrument de

comunicació oral i escrita, de representació, de interpretació i comprensió de la realitat, de construcció

i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la

conducta.

1


2.- Competència matemàtica: Habilitat per utilitzar i relacionar els números, les seves operacions

bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar

distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espaials de la

realitat, així com per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3.- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Habilitat per interactuar amb

el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generals per l’acció humana, de tal manera

que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la

millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les persones i de la resta d´ éssers vius.

Incorpora habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en

àmbits de la vida i del coneixement molt diversos ( salut, consum, ciència, etc) i per interpretar el món,

la qual cosa exigeix l’aplicació dels conceptes i principis bàsics que permeten l’anàlisi dels fenòmens

des dels diferents camps de coneixement científic involucrats.

4.- Tractament de la informació i competència digital: Aquesta competència consisteix a disposar

d’habilitat per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement.

Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió en

distints suports una vegada tractada, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la

comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5.- Competència social i ciutadana: Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social

en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com

comprometre’s a contribuir a la seva millora. En ella estan integrats coneixements diversos i habilitats

complexes que permeten participar, prendre decisions, elegir com comportar-se en determinades

situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6.- Competència cultural i artística: Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i

valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment

i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7.- Competència per aprendre a aprendre: Té dues dimensions fonamentals. D’una banda,

l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats ( intel·lectuals, emocionals, físiques ), del

procés i les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del que es pot fer per un mateix i

de que es pot fer amb ajuda d’altres persones i recursos. D’altra banda, disposar d’un sentiment de

competència personal, que redunda en la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre.

8.- Autonomia i iniciativa personal: Es refereix per una banda, a l’adquisició de la consciència i

aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la

perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control

emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes , així com la capacitat de

demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.

1


2. METODOLOGIA.

Les estratègies metodològiques emprades hauran d'afavorir el procés d'aprenentatge dels alumnes.

Per això aquestes han de ser flexibles i adaptades a les característiques psicopedagògiques de

l’alumnat.

LLENGUA

LLEN

GU

A O

RA

L

- Exercitació en la narració oralo historieteso descripcions d’elements o situacions, persones....o explicacions de vivèncieso expressió de desitjoso comprensió lectora

- Expressió modèlica del mestreo contes i narracions

- Realització de converses interactiveso estructuració d’ideeso correcció fonètica i sintàctica

LEC

TUR

A

- Accés a la informacióo sistematització de diferents tipus de lectures

• en veu alta• silenciosa• individual• en grup

- Lectures expressives per part del mestre- Anticipació de continguts- Treball sistemàtic de:

o l’entonacióo el ritmeo la dicció

- Treball de comprensió lectorao activitats de descodificació i percepció per eixamplar el camp visualo desenvolupar la discriminació i l’agilitat mentalo utilització de textos diversoso treball de sistematització de la informació contextual

- abans de la lectura• objectius• hipòtesis• imatges

- durant la lectura• lèxic• relació entre paràgrafs

- desprès• comprensió inferèncial• comprensió crítica

- Hàbit lectoro biblioteca d’aula

- espai reservat i acondicionat- llibre de lectura i informació- espai d’intercanvi- espai horari per l’intercanvi d’orientació, informació i

“recomanacions”

2


LÈXI

C

- Integrat amb la lecturao facilitar la comprensió pel context

- Sistemàtico treball de diccionario treball de definició

OR

TOG

RA

FIA - Seguiment i valoració continua de les produccions dels alumnes

o expressió escrita• textos lliures i dirigits• activitats i exercicis del llibre

- Seqüenciació correctiva de textoso escriptura – correcció – escriptura – correcció .....

- Exposició de les correccions modèliques

GR

AM

ÀTI

CA

- Exercicis i activitats encaminades al coneixements de les normes que regeixen l’expressió oral i escrita correcta

- Sistematització de l’aplicació de les normes- Valoració i seguiment de l’aplicació de les normes en les produccions orals i

escrites dels alumnes

EXPR

ESIÓ

ESC

RIT

A

- Anàlisis i valoració de produccions modèliques- Realització de produccions diverses en el contingut i en la forma

o Textos lliures, cartes, descripcions, receptes....- Sistematització dels processos d’elaboració

o Contextualització• finalitat• extensió• llenguatge

o Planificació• idees• estructura• recursos

o Textualització• exemples• complementació• organització

o Revisió• idees• coherència• correcció lingüística

2


MATEMÀTIQUES

INTRODUCCIÓ

L’aprenentatge de les Matemàtiques comporta per part de l’alumne :

- simbolitzar- relacionar- abstreure- explicar- adquirir conceptes i procediments - aplicar aquests a contextos diversos

Les estratègies pròpies de l’àrea són :

- Habilitats bàsiques - relacionar - comparar - abstreure- ordenar

- Conceptes interrelacionats- nombres- operacions

- Procediments de base conceptual- treball de mesures - càlcul

Totes elles s’han de treballar mitjançant la manipulació i l’aplicació a situacions de la vida quotidiana.

Les habilitats a desenvolupar son:

- experimentació

- observació

- organització

- planificació

- relació

- classificació

- comparació

- anticipació

- avaluació

- estimació

- deducció

- explicació

Totes aquestes habilitats es desenvolupen amb activitats que s’estructuren en tres grups

2


RA

ON

AM

ENT

- Representació de nombres - suport visual de nombres i relacions numèriques- col·locar nombres en una recta numèrica

- Activitats de càlcul mental- memorització de resultats aplicables a altres situacions- aproximacions i estimacions - agrupament de nombres seguint un criteri- càlcul exacte i aproximat amb temps controlat o no

- Verbalització d’estratègies i processos

RES

OLU

CIÓ

DE

PRO

BLE

MES

- Identificació i interpretació de problemes - formulació de preguntes- sistematització de la informació - representació dels problemes

- Utilització d’estratègies de resolució - replantejament del problema amb altres dades- valorar alternatives

- Verbalització del procés de resolució emprat- Valoració del resultat

PRES

ENTA

CIÓ

I C

OM

UN

ICA

CIÓ

- Creació i ús per part de l’alumne de diferents representacions per - organitzar- recordar- comunicar idees matemàtiques

- Utilització de diferents representacions per comunicar i resoldre problemes - figuratives- simbòliques- verbals

- Ús de representacions i models per interpretar fenòmens del mon físic, social o matemàtic- Organització i consolidació del pensament matemàtic a través de la comunicació

- als companys- al mestre- a altres

- Anàlisi i avaluació del pensament i les estratègies dels altres

En relació amb les activitats a preparar:

• Seleccionar activitats en les que es treballin els continguts més bàsics i prioritaris

especialment per a contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques.

• Proposar activitats on hi hagi interacció i treball conjunt amb companys (projectes, treball

cooperatiu, resolució de problemes, ...), per confrontar els diferents punts de vista i ensenyar-

se coses entre ells. En certs casos d'alumnes que presenten dificultats, es pot preparar una

tasca adequada per ells i entre tots fer el treball conjunt.

• Activitats obertes que permeten diferents nivells de resolució i de complexitat: escriure un text

a partir de consignes prèvies, parlar i proposar referents per fer-los, esquemes a la pissarra,

mapes conceptuals, projectes, ...

• Proposar activitats en les que es puguin realitzar diferents tipus de tasques en el mateix

moment en relació a una proposta marc global.

• Proposar activitats en les que els alumnes, i més concretament aquells que tenen més

dificultats puguin tenir èxit.

2


• Preparar pautes o graelles d'autoavaluació per tal que els mateixos nens/es puguin valorar

què saben i què no saben.

• Moments de conversa mestre-alumne i entre alumnes perquè vegin què fan per aprendre,

què els hi costa més, i que es puguin pactar activitats o materials de suport, de reforç o

d'ampliació. Ajudar a plantejar objectius d'aprenentatge possibles i graduats.

Aspectes a tenir en compte al llarg de l'activitat:

A l'inici de l'activitat

• Activar coneixements previs ( què saben, què recorden, relació de coses fetes anteriorment...)

• Explicar els objectius d'aprenentatge de l'activitat: què en pensen, si els interessa aprendre o

no, quina utilitat tindrà per aprenentatges posteriors i per a la vida en societat, per tal de que

puguin veure el sentit i la funcionalitat del que es fa a la classe.

• Presentar l'activitat amb claredat i explicar els diferents passos a realitzar. Escriure'ls a la

pissarra , respondre tots els dubtes i preguntes sobre el que han entès que els demanem, fer

que algun alumne ho expliqui ( de tant en tant aquells que sabem que tenen problemes

d'atenció o de concentració en les explicacions per fomentar que estiguin atents quan

escolten).

• Proposar i explicar diferents nivells de dificultat i diferents tipus d'ajudes a les que puguin

recórrer per a realitzar l'activitat. Llibres, murals, referents, diccionaris, activitats fetes

anteriorment, models d'exemple, ajuda dels companys i dels mestres....

Durant l'activitat

• Proporcionar ajudes diferents, segons les dificultats que mostren els alumnes mentre realitzen

la tasca: reduir la tasca a determinats alumnes, ajudar-los en determinats moments, proposar-

los-hi que consultin altres materials, que mirin el que fa un company..

• Intentar que tots els alumnes participin i puguin tenir èxit graduant el nivell d'exigència i

dificultat. Cap alumne pot estar sense fer res o al marge del que es fa a la classe.

• Potenciar que estableixin relacions entre el que aprenen a la classe i el que han après, fet o

vist en altres moments o altres llocs (relacions significatives per ells): portar materials de

casa, experiències, idees per a enriquir l'activitat....

• Utilitzar materials de suport: Visuals (vídeos, diapositives,...), manipulatius ( jocs, dòminos,

memoris...),orals ( ràdio, CD,...) i observació in situ ( sortides, experiments...)

• A aquells alumnes que mostrin dificultats els animarem a mostrar més confiança en ells

mateixos i comptarem amb els companys i companyes perquè també donin un cop de mà.

2


• Afavorir que cada alumne avaluï les seves dificultats i aprenentatges, d'aquesta manera ells i

elles s'adonaran de les millores que van fent. El mestre observarà i avaluarà intervenint de

tant en tant.

Després de l'activitat

• Realitzar activitats d'avaluació final per comparar-les amb les d'avaluació inicial: què he

après, en què he millorat, què encara no sé, què hauria de treballar més.... Per tant és

important fer activitats sumatives de suport o de reforç als alumnes amb més dificultats.

• Pactar objectius concrets mínims i possibles i donar un temps per aconseguir-los o revisar-

los.

• Potenciar la reflexió sobre allò que aprenem, allò que no sabem, allò que ens costa i el que

volem saber.

Criteris del suport dins l'aula

Sempre que es pugui, val la pena fer el suport dins l'aula. Disposar de la col·laboració d'un

professor/a de suport o d'educació especial per ajudar més a aquells que ho necessitin i donar-los

l’ajuda necessaria per poder participar en les tasques de l'aula.

• Seria convenient:- Sempre que sigui possible.

- Sempre s'ha de tenir en compte que no hi hagin inconvenients greus per treballar en

equip i es pugui establir una relació positiva de col·laboració i cooperació entre els

dos mestres.

• Caldrà entrar a l'aula:

- Quan s'estan treballant els continguts prioritaris pels alumnes (com són les àrees

instrumentals). Sobretot quan s'estan treballant els procediments de llegir, escriure,

resoldre problemes, fer operacions, calcular mentalment...

- Quan s'estan fent activitats de treball individual o en petit grup després que el mestre

hagi explicat o mostrat allò que han de fer, per afavorir la intervenció adequada i

aprofitada del mestre de suport.

- Quan els alumnes hagin d'estar resolent, produint determinats materials, el mestre de

suport (o el mateix tutor...) pot ajudar-los a planificar allò que es farà, guiar, revisar i

donar estratègies.

- Importantíssim poder planificar les activitats de manera conjunta per preveure

adaptacions dels materials o les consignes a seguir pels diferents alumnes.

• Com ajudar els alumnes dins l'aula:

- Promoure estratègies de treball i autonomia dins l'aula ordinària més que ajuda directa, tals

com:

2


• Que puguin realitzar càrrecs i tasques habituals de l'aula.

• Proporcionar ajuda contingent, la mínima indispensable per seguir les activitats del

grup.

• Aportar ajuda i retirar-la a temps per aconseguir que es faci un esforç que els

possibiliti guanyar autonomia.

• Promoure que escoltin les indicacions de la tutora i no esperar ajuda individualitzada.

• Acostumar-se a buscar materials de consulta.

• Aprendre a demanar ajuda quan es necessiti.

• Aprendre a classificar, ordenar i trobar els seus materials i els de l'aula.

- Fomentar i ajudar per tenir experiències d'èxit dins l'aula.

• Preparar intervencions/treballs perquè puguin exposar/mostrar al grup (amb guia i

ajut dels mestres).

• Potenciar la participació i l'aportació quan sabem que es pot, que s'ha treballat abans

o perquè són continguts en els quals s’és més competent.

• Preparar determinades activitats amb altres ajuts (família, altres mestres...) abans de

realitzar-la a l'aula ( per exemple, preparar a casa un text per llegir a la classe).

• Pensar i preveure en quines activitats es pot tenir èxit i demanar la intervenció en

aquest moment.

- Fomentar i potenciar a l'aula estratègies de treball entre alumnes , sobretot de forma

col·laborativa.

• Aprendre a demanar ajuda als companys.

• Aprendre a proporcionar ajuts pertinents als iguals ( de vegades és important

explicitar en què s'ha d’ajudar i en què s'ha de procurar que determinat/da alumne/a

s'esforci o s'espavili...)

• Fer tasques en parella, en petit grup.

2.2.Treball cooperatiu, treball per projectes, treballs interdisciplinars

Encara que la finalitat de l’educació és la mateixa per a tots els alumnes, cada alumne la pot assolir

de manera diferent. Així, la utilització de les tècniques d’aprenentatge cooperatiu, ajuda al mestre a

adaptar el currículum a les necessitats de tots els alumnes, assolint els objectius de forma diferent

(per exemple incloure en un mateix grup xerraires i moguts amb tranquils i callats; disposar materials

e informació de forma que depenguin dels altres (una única còpia …)

Amb els contextos d’aprenentatge que potencien la COOPERACIÓ entre els alumnes, aquests es

beneficien de totes les oportunitats educatives que s’ofereixen a les aules, i d’aquesta manera evitem

utilitzar el currículum per classificar als alumnes en bons i dolents.

2


L’aprenentatge per projectes motiva als alumnes a aprendre, ja que els hi permet seleccionar temes

que els interessen. Els principals beneficiaris a grans trets es que: augmenten la motivació, connecten

l’aprenentatge a l’escola i la realitat, ofereixen oportunitats de col·laboració per construir coneixement,

augmenten la comunicació, posen en pràctica les seves fortaleses, etc.

També es porten a terme activitats d’ensenyament interdisciplinàries centrades en l’estudiant. A

cada cicle es realitza un projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat

i amb activitats que requereixin l'aplicació de coneixements de diverses àrees. Al final del cicle

s’atorgarà una qualificació global al treball/projecte o projectes interdisciplinaris i se’n deixarà

constància en els documents oficials. Durant el curs 2008-2009, a cicle mitjà per exemple es porta a

terme un treball interdisciplinari sobre el circ.

2.3. Activitats d’aprenentatge i materials variats per un mateix objectiu.

Com sabem que els alumnes són diferents i la seva experiència familiar variada, als centres educatius

ens trobem amb grups classe on la heterogeneïtat està molt present. Aquest fet ens ha portat a

planificar l’activitat educativa tenint en compte la diversitat a nivell d’estratègies, recursos,

organització,...

Les estratègies organitzatives per atendre la diversitat són : grup-classe, agrupacions flexibles,etc. A

més hi ha altres recursos : les aules d’acollida, per a l’alumnat nouvingut; aules d’educació especial,

per alumnes amb necessitats educatives especifiques; etc

Tots aquests recursos poden i deuen participar en les activitats educatives del centre. L’organització

de les mesures d’atenció a la diversitat han de quedar reflectides en el projecte curricular de centre

( PCC ) i la seva planificació s’ha de concretar en la programació general de centre ( PGC ).

Els SE (Serveis Educatius) donen suport al centre en l’atenció a la seva diversitat : Equip

d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), Equip de suport i assessorament en llengua,

interculturalitat i cohesió social (ELIC), Centre de recursos pedagògics (CRP), Centre de recursos

educatius per a deficients auditius, etc.

Amb l’objectiu d’establir un Projecte Curricular que s’ajusti a la realitat del nostre alumnat acordem fer

una valoració de les seves característiques segons els paràmetres següents:

Què cal valorar ?

• Rendiment de l’alumnat en l’etapa anterior.

• Personalitat.

• Aficions i interessos.

• Situació econòmica i cultural de la família.

• Etc.

2


Com es pot obtenir la informació ?

• Informes de tutors anteriors.

• Qüestionari previ a l’alumnat.

• Entrevista individual.

• Qüestionari als pares.

• Entrevista als pares.

• Etc.

D’aquesta manera el centre preveu diferents vies de resposta davant l’ampli ventall de capacitats,

estils d’aprenentatge, motivacions i interessos de l’alumnat.

Considerem que són adaptacions curriculars tots els canvis que es produeixen en el currículum per

tal d’atendre les diferències individuals dels alumnes. L’equip del professorat quan estableixi cada

adaptació, haurà de determinar prèviament tant l’estratègia que seguirà com les característiques de

l’alumne que puguin ajudar o dificultar l’estratègia: quins són els agrupaments en què treballa millor,

quant de temps es manté concentrat, a quins reforços és receptiu, etc.

Dins les adaptacions curriculars diferenciem quatre models de resposta d’acord amb les diferents

situacions amb què ens trobarem:

1.- Adaptacions curriculars no significatives.

2.-Adaptacions curriculars significatives

3.- PI (Plans individualitzats)

4.- Alumnat nouvingut.

2.4. Adaptacions curriculars no significativesEs aconsellable fer-les servir quan les dificultats d’aprenentatge no són gaire importants. Les

característiques fonamentals d’aquest tipus de mesures són les següents :

- No cal una organització gaire diferent de la que és habitual.

- No afecten els components prescriptius del currículum.

Encara que en cada àrea s’aplicaran de manera específica una sèrie de mesures concretes, tenim

una sèrie de pautes o directrius generals per actuar com a marc de referència , i que serveixen per

unificar actuacions.

2.5.Adaptacions curriculars significativesConsisteix en l’adequació dels objectius educatius, en l’eliminació o la inclusió de determinats

continguts essencials i en la modificació conseqüent dels criteris d’avaluació.

2


a) Destinataris.Es duen a terme per oferir un currículum equilibrat i rellevant als alumnes amb necessitats

educatives especials. L’alumnat amb NEE és aquell que requereix al llarg de la seva

escolarització, determinats suports i atencions específiques perquè presenta dificultats per assolir

el currículum ordinari. Es pensa tant en els alumnes que presenten limitacions de naturalesa física,

psíquica o sensorial, els que tenen alteracions greus de la conducta, un trastorn generalitzat del

desenvolupament,, un retard maduratiu i/o l’alumnat amb alteracions/retard greu en l’aprenentatge,

circumstàncies que sovint els impedeixen l’adquisició de nous continguts i, alhora, els provoquen

desmotivació, desinterès i rebuig.

Per als alumnes que presentin dificultats per cursar el currículum ordinari d’una àrea o més es

faran adaptacions curriculars individualitzades ( ACI ) , que són un conjunt de decisions,

precisions i canvis en el projecte curricular i en la programació de cicle que es fan per donar

resposta a les necessitats educatives d’un alumne.

b) Finalitat.Obtenir capacitats generals de l’etapa d’acord amb les possibilitats de l’alumnat. L’objectiu últim

ha de ser proporcionar a cada alumne la resposta que necessita d’acord amb les seves

necessitats i, també, els seus límits; aquesta resposta no s’hauria d’allunyar gaire de les que són

comunes a tots els alumnes.

Els professionals de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica ( EAP ) de cada sector,

elaboren per a l’alumnat amb nee un dictamen d’escolarització, el qual presenta la valoració

psicopedagògica de l’alumne/a, fa la proposta d’ubicació escolar i realitza algunes orientacions per

a escolarització amb una previsió dels suports i les adaptacions que seran necessaris.

c) Avaluació i diagnosi prèvia.El fet que l’adaptació s’allunyi més o menys del currículum bàsic depèn de l’avaluació i la diagnosi

prèvia de cada alumne, que haurà de dur a terme l’EAP amb la col·laboració dels diferents agents

educatius.

2.6.Plans individuals (PI)Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i les mesures de suport previstes

poden resultar insuficients per atendre adequadament l’alumnat que presenta unes necessitats

educatives i personals diferents de les de la resta. En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat

que reculli el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i

contextos escolars. La comissió d’atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de

recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps

determinat, i anar-se adaptant d’acord amb el seu progrés.

El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o tutora, que comptarà amb la col·laboració

d’aquells professionals que després hi treballaran, com poden ser els altres docents i professionals

del centre i dels serveis educatius. També es comptarà amb la participació de pares, mares o

2


representants legals, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen,

escoltant-los durant el procés de presa de decisions i comptant amb el seu acord en les decisions

finals. Si es creu convenient, també hi intervindran professionals d’altres àmbits, com el social o de la

salut. El pla serà aprovat per la directora del centre, amb el vistiplau de la comissió d'atenció a la

diversitat.

Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o tutora, serà el

designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a

la qual es lliurarà còpia del pla.

El pla haurà d’indicar els suports que ha de rebre l'alumne/a per fer efectiva la seva participació en les

activitats del centre. Sempre que sigui possible s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre,

tant materials com de personal, com són els companys i companyes de l'alumne/a, el professorat i

altres persones del centre També, en la mesura de les possibilitats, el pla haurà d’implicar la família,

la qual s’haurà de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col·laborar.

La finalitat d'aquests plans individualitzats ha de ser normalitzar al màxim les activitats escolars de

l'alumnat als quals s'apliquen, facilitar la seva inclusió en la comunitat i promoure, entre tot l’alumnat,

la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte a la diferència.

El pla individualitzat ha d’incloure:

1. la identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits àrees curriculars.

2. els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o

àmbits curriculars.

3. altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i

socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar o en altres àmbits, com el

familiar, de la salut, del lleure, etc.;

4. les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats a

realitzar en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres

activitats generals del centre.

5. una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà

per fixar nous objectius i modificar, si és necessari, el pla.

6. l’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.

2.7.Atenció a l’alumnat nouvingutEs considera nouvingut aquell que s’ha incorporat al sistema educatiu de Catalunya en els darrers

vint-i-quatre mesos. El centre ha de preveure mesures específiques a fi que aquest alumnat pugui

sentir-se ben acollit i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura, i que, com més aviat millor,

pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir autonomia personal dins el àmbit escolar i social.

3


En el nostre centre no disposem d´aula d’acollida, que té com a objectius garantir l’adquisició del codi

escrit en el nostre alfabet i aquells aprenentatges necessaris per incorporar-se al currículum ordinari,

a banda de garantir l’acollida emocional.

Condicions per a una atenció efectiva

La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials i la confecció de les adaptacions

curriculars seran possibles gràcies a les mesures següents articulades al centre:

a) La qualificació del professorat i la importància de l’acció tutorial.

b) La metodologia.

c) Els espais.

d) El temps.

2.8. Metodologia específica d’educació infantil

Mètode Teberosy d’ensenyament de la lecto-escriptura:

Parteix del propi nom dels nens i les nenes; cal partir dels coneixements concrets que els nens i

nenes tenen sobre les lletres i sobre el text escrit.

S’aprèn a llegir i escriure en totes aquelles activitats en les quals és necessari l’ús de la llengua

escrita, com per exemple: passar llista, imitar un recepta mèdica en el racó de l’hospital o mirar un

llibre de contes.

Per tal de saber en quina etapa es troba el nen/a es passen unes proves: l’últim trimestre de P3 i

a P4 i P5 es passen a l’avaluació inicial al 1r, 2n i 3r trimestre. A P5, també es passa durant el 2n

trimestre i a final de curs una prova de lectura. Totes les proves i les indicacions per passar-les es

troben a les carpetes d’activitats d’aula de cada classe.

Racons de treball:

Per tal de fer un ensenyament més funcional i manipulatiu, als tres nivells d’infantil es fan racons

de llengua i matemàtiques una hora setmanal. Durant l’hora de racons hi ha dos mestres a la

classe. El material necessari l’han de consensuar les mestres implicades i serà la mestra de

reforç l’encarregada de confegir-ho

Els racons serviran per ajudar als nens i nenes a pujar els estadis.

També es farà servir el vocabulari dels projecte que es treballen durant el curs.

Racons de joc:

És convenient que els racons de joc es mantinguessin fins a P5, ja que el joc és fonamental per al

nen i el seu desenvolupament.

3


Hi ha una proposta de racons de joc fets al curset de treball cooperatiu del curs 05/06, on es va

especificar i desenvolupar un racó fort a cada classe. A cada classe hi hauria un racó on hi

estaria la mestra i on es treballaria de manera rotativa amb tots el nens i nenes els continguts que

interessa treballar, la resta de nens jugarien a la classe amb altres racons que no necessitin la

supervisió de la mestra.

Actualment a P.3 es fan servir aquestes hores de racons de joc per tal que els nens juguin amb la

resta de companys del nivell i en un altre espai que no sigui la seva classe. Cada classe fa 3

grups, d’aquests un es queda a la classe i els altres dos marxen un a cada classe. Per altra

banda a cada classe hi ha un racó únic que no està a les altres.

Tallers de plàstica:

P5 L’hora de plàstica es fa coincidir a les tres classes del nivell; a cada classe es prepara una

tècnica, els nens fan rotació fins que passen per les tres classes tots els nens/es del nivell i, es

torna a fer la proposta de noves tècniques o treballs.

P3 i P4 fan el mateix a la seva aula.

Es prioritza un mestra de reforç per nivell.

Projectes:

Tot l’aprenentatge de la lecto-escriptura i de descoberta es fa per projectes, el primer sempre és

“el nom de la classe” i, la resta uns projectes predeterminats per nivell: 1 per P3, 3 per P4 i 4 per

P5; aquests projectes porten un llibre d’informació i un llibre de fitxes.

Préstec de llibres i lectura

Pel que fa al préstec de llibres a cicle infantil queda reduït a P.5. A partir de Novembre,els/les

nens i nenes s’emporten cada cap de setmana un conte per llegir a casa de deures. Després han

de fer una fitxa amb el dibuix i escriure alguna cosa del conte. Són col.leccions propietat de

l’escola exclusives per aquest fi i adaptades als diferents nivells d’aprenentatge.

És la mestra qui els hi dona i controla quan el tornen.

Grups flexibles

Grups flexibles on es treballa la lecto-escriptura segons el nivell evolutiu del nen/a.

S’organitzen els nens de P-5 en grups a partir dels nivells d’aprenentatge derivats d’una prova inicial

de llengua escrita(Pre-sil.làbics,sil.làbics,sil.làbics-alfabètics i alfabètics).

TEMPORALITZACIÓ:Un cop per setmana amb els tutors i mestres de reforç.

ESPAIS: Aules de P-5 i de reforç.

3


Aquests grups flexibles potencien l’autonomia dels alumnes i l’atenció és més individualitzada, tenint

en compte les capacitats, necessitats i possibilitats de cada alumne. També faciliten l’ajut entre iguals

amb activitats específiques per l’aprenentatge en cada estadi de lectoescriptura.

-La dinàmica d’aquests agrupaments ha de preveure les condicions d’entrada i sortida dels grups.

Experiències de :

El protagonista a P3: activitat en què cada setmana un dels alumnes porta objectes i fotos

de quan eren petits. Els explica a l’aula fent comparacions amb els propis canvis actuals; creixement i

activitats que feia i fa ara. Es fa un resum amb un petit llibret en acabar la setmana amb fotos i

comentaris.

El meu tesor a P4: activitat setmanal en que un nen/a porta embolicat o dins una capsa un

objecte que per ell és molt important,”el seu tresor”. En rotllana, els altres nens/es fan preguntes per

endevinar què és i qui ho ha portat dona pistes. (així treballem la descripció de l’objecte sense dir el

nom). Quan ho endevinen ho treu i explica perquè és el seu tresor, qui li va regalar, què fa amb ell.. i

els altres poden preguntar el que no saben d’aquest objecte o donar la seva opinió.(sempre positiva).

El recull és un full amb una foto de tot el grup amb el tresor i qui ho ha portat escriu què era.

L’expert a P5: activitat setmanal amb preparació a casa. Les famílies amb el/la nen/a pensen

una acció en què és expert, una cosa que se li doni molt bé fer. Han de preparar l’activitat perquè

després l’alumne/a ha de fer una demostració a la resta del grup. Porten els materials necessaris per

aquesta i una fitxa resum per cada un/a dels/les seus/ves companys/es. El recull és un llibret per cada

nen/a amb les feines de cada expert i la foto de la pròpia demostració.

Aquest treball continuat en tot el cicle potencia: l’expressió oral i l’adquisició d’estructures lingüístiques

així com l’autoestima i la percepció positiva de cada alumne/a tant per ells mateixos com per la resta

de companys/es.

Treball per parelles a P4 i P5: s’introdueix a meitat de P4 i es continua a P5. Cada parella disposa

d’una sola feina en mida din-a3 primer i din-a4 a P5 i un sol llapis i goma. Després de l’explicació de

la feina per part de la mestra, la fan els nens/es junts ajudant-se l’un a l’altre i escrivint una lletra o

paraula cadascú. Aquesta feina es fotocopia després de feta per tenir un recull els dos membres de la

parella al seu àlbum. Les parelles solen ser heterogènies.

Projecte d’apadrinament de la lecto - escriptura

Cada nen/a de 5è apadrina a un nen/a de P5, i aquestes parelles es mantenen al projecte

d’apadrinament de l’any següent.

Una vegada trobats per parelles es redueix el grup a la meitat i compartiran experiències amb dues

mestres en dos espais diferents. Es comencen activitats de reconeixement de sons de grafies, joc

3


amb els contes i personatges, d’altres d’escriptura conjunta, on el nen/a de 5è ajudarà al de p5.

També es contempla fer activitats amb la tipologia textual que estiguin treballant a cicle superior en

aquell moment i així també fer suport als aprenentatges dels de 5è.

Correu intern d’aula: a P5 es fan unes bústies, una per cada alumne i que ells mateixos

guarneixen. Un cop per setmana, o quan acaben feines, escrivim cartes pels nostres companys/es.

Seguim l’estructura de carta i es potencien els missatges positius. Es una activitat totalment

motivadora, tant a l’hora d’escriure-ho amb lletra bonica per tal que ho entenguin, com de llegir-ho a

veure què ens diuen.

2.9.- Primària

2.9.1.Llengues: català i castellà

Expressió oral El treball d’expressió oral es fa extensible a qualsevol moment comunicatiu que es produeix a l’escola,

tot i això, dins l’horari lectiu dediquem una hora setmanal a feines més concretes tals com:

- l’objecte amagat: un/a nen/a escull un objecte i sense que ho vegin els/les altres el fica dins

una capsa. La resta del grup l’endevina partint de les descripcions que fa l’alumne. Qui l’en-

certa amaga un altre objecte.

- Contes d’imatges: Partint d’unes imatges els alumnes han d’anar explicant el conte.

- Titelles: representació d’històries amb titelles.

- Joc de les preguntes: un/a nen/a escull una imatge i els/les altres han de fer preguntes a les

quals només pot contestar sí o no fins que endevinin de què es tracta.

- Jocs del penjat i el veig-veig.

- Fem de periodistes: després d’observar un diari, fem de periodistes explicant una notícia

que hagin vist a un mitjà de comunicació.

- La notícia de la setmana: cada setmana un/a nen/a s’emporta la carpeta de la notícia i a

casa escull una i l’escriu amb l’esquema títol-data-notícia. El dia d’expressió oral l’explica a la

resta de grup.

- Embarbussaments, endevinalles, dites, poemes.

- Explicar un conte en petit grup als demés companys.

- Per parelles, un descriu un « personatge » i l’altre l’ha de dibuixar seguint les ordres i a

l’inrevés.

- Jocs de llengua : frase maleïda, cadena de paraules…

- Explicar el què hem fet en una sortida, el cap de setmana, festes tradicionals…

- Inventar o explicar individualment una història, anècdota… a partir d’unes paraules

proposades i després explicar-la a la resta de la classe.

- Jocs d’empatia en què expliquen què farien ells en determinades situacions.

3


- Explicació de les vivències pròpies de cada alumne, en relació als temes que es tracten a

l’aula.

- Valoració d’activitats grupals, festes i sortides.

- Explicació de continguts i activitats individuals o grupals

- També es llegiran i representaran amb expressivitat els textos elaborats a les classes

d’expressió escrita.

- Explicació de jocs i normes d’Educació Física.

- Buscar exemples de situacions que sorgeixen a classe (activitats d’accents, síl·labes,

vocabulari, ...)

- Seguim els temes proposats pel llibre que fem servir a la classe : temes lliures, debats, fer

anuncis, telenotícies, etc...

- A partir d’un tema proposat els nens creen situacions i les verbalitzem . Per exemple: anem a

comprar al mercat. Els alumnes construeixen un vocabulari de tot el que podem trobar en un

mercat, algunes paraules difícils o particulars les escrivim a la pissarra i creem també un

vocabulari escrit.

- Fem també traducció simultània del castellà al català i a l’inrevés. L’alumne s’adona de la

dificultat de la pronúncia en català.

- Escrivim les paraules “ difícils” a la pissarra i a la llibreta, per ex: lloc-joc, llaç-jaç,...

- Un nen tria un objecte que l´amagarà i l´haurà de definir i la resta del grup l’endevina partint

de les descripcions que fa l’alumne. Qui l’encerta amaga un altre objecte.

- Una vegada a la setmana un nen/ a prepararà una noticia per explicar als seus companys a la

classe.

- Treballar l’entonació a partir d’una frase.

- Escoltar, comprendre i treballar amb el llibre de text la comprensió corresponent a les pistes

d’àudio de l’editorial.

Treballem amb la meitat del grup, i això possibilita la participació de tots/es els/les nens/es, en

estones més llargues de conversa.

L’activitat comença amb un model que dóna el/la mestre/a, i després el paper d’aquesta queda reduït

a moderara la conversa.

A més dels aspectes fonètics i d’estructura de frases, es treballen actituds tal com respectar el torn

de paraula, aixecar el braç per parlar, i valorar les intervencions dels altres tant com les pròpies. Es

potencia un ambient relaxat i de confiança per tal que els nens/es més tímids o insegurs no mostrin

por a l’hora d’expressar-se

Expressió escrita- Una hora setmanal

- Treballen diferents tipologies de text: escriure una nota, escriure un avís, escriure una carta,

redactar una notícia, reescriure un conte popular…

Escriure històries de personatges o d’animals en les quals es treballen les tres parts diferents

d’un conte o història : Introducció (presentació dels personatges), nus (què hi passa?) i

3


desenllaç (Com acaba?). Es fa a partir d’una graella en forma de joc que consisteix en tirar un

dau 6 vegades per tal de poder escollir els personatges, les qualitats que tenen i les accions

que fan. Aquestes “pistes” els serveixen com a guió per inventar una història on hi surtin

escrites. Es fa amb tot el grup classe. Després es parteix el grup en dos i, si els espais de

l’escola ho permeten, es treballa en diferents aules. Si no pot ser, es fa dins la classe de la

mateixa manera.

- Fer les activitats proposades pel llibre de text, amb les quals es treballen diferents tipologies

de text: escriure una nota, escriure un avís, escriure una carta, redactar una notícia,

reescriure un conte popular…

- Escriure històries de personatges o d’animals en les quals es treballen les tres parts diferents

d’un conte o història :

• Introducció (presentació dels personatges)

• nus (què hi passa?)

• desenllaç (Com acaba?)

Es fa a partir d’una graella en forma de joc que consisteix en tirar un dau 6 vegades per tal de

poder escollir els personatges, les qualitats que tenen i les accions que fan. Aquestes “pistes”

els serveixen com a guió per inventar una història on hi surtin escrites. Es fa amb tot el grup

classe. Després es parteix el grup en dos i, si els espais de l’escola ho permeten, es treballa

en diferents aules. Si no pot ser, es fa dins la classe de la mateixa manera.

- A partir de textos de tipologia diversa que el mestre presenta a classe, els alumnes han

d’elaborar el seu text seguint aquest model. Es dóna el temps de classe per elaborar-lo i

després es llegeix i es comenta per poder millorar-lo tant l’alumne que l’ha escrit com també

els altres que el fet d’haver vist els errors dels altres els ajudarà a no cometre’ls. Aquests

textos seran llegits i comentats també a les classes d’expressió oral. S’aprofitaran les

activitats que s’han proposat en els quaderns de competències bàsiques elaborats pel

Departament d'Educació.

- Inventen obres de teatres , diàlegs davant de situacions donades... fem activitats per intentar

que millorin el seu nivell de català parlat i la seva fluïdesa verbal.

- Potenciem l’ortografia, i la creació de temes literaris propis: conte, faula, carta, narració

( fantàstica, reals...).

- Fem dictats preparats, estudiarem el perquè de les normes ortogràfiques ( per què

s’accentua, b / v, hem / em , g / j, ...)

- Cada nen fa una frase, i després es dicten totes en gran grup.

- A partir de grups de tres paraules anar confeccionant frases que s’aniran complicant cada

vegada més a mida que anem afegint connectors.

- Creació del seu llibre i còmic digital mitjançant Internet.

- Elaborar textos a partir de la tècnica del full giratori.

- Tria de diferents personatges per tal d’inventar un conte i anar a explicar-lo a infantil.

- Elaboració d’un conte posant una frase cada nen.

- Triar una notícia real, i després explicar-la de forma oral i per escrit als seus companys.

3


lectura a 1r

Una hora diària una mestra entra en la classe i fa lectura amb els alumnes, es porten un llibre a

casa per llegir-lo acompanyat del pare, mare o germà gran; quan acaba el llibre, 1 o 2 dies, el

retorna a l’escola, posa un gomet en el quadre de doble entrada que hi ha a la classe i es porta

un altre llibre. Aquests llibre queden registrats a la llibreta de la mestra i en un punt de llibre de

l’alumne. Cada alumnes porta el seu ritme de lectura i la finalitat és que agafin el gust per la

lectura a l’hora que fer implicar a la família en el procés lector del seu fill/a.

Lectura col·lectiva

Amb el llibre de lectures que pertany al llibre de text de llengua catalana, a cada unitat didàctica,

es realitzen unes lectures col·lectives, relacionades amb l’unitat, en veu alta i fent participant a

tots els alumnes de la classe de forma que es treballen diferents hàbits, actituds i valors.

A més, els alumnes són els encarregats de llegir els enunciats de les activitats i explicar que s’ha

de fer en aquestes, així es treballa la lectura comprensiva.

Lectura a 2n

Lectures Encadenades: És tracta de cinc lectures una lectura per cada dia de la setmana que van

de menys dificultat a més. Es tracta que el nen s’emporti cada dia el full de lectures i amb l’ajuda

d’un adult llegeixi i practiqui la lectura a casa. La persona que fa d’acompanyament a la lectura

del nen haurà d’omplir una graella amb el nen de la lectura, la data, qui l’ajuda, el temps que triga

i l’autoavaluació.

La mestra a la classe quan té un moment el fa llegir el fragment del dia i revisa i avalua.

Reforç lectura

Aquest reforç està adreçat només als alumnes que presenten dificultats en el ritme de lectura i

que necessiten dedicar un estona diària a aquesta pràctica.

El mestre de reforç controla i dirigeix la pràctica que el nen ha de fer a casa.

Biblioteca Cada nivell té tres llibres obligatoris al curs, un per a cada trimestre.

Cicle Inicial

Dins del servei de préstec de biblioteca d’aula a un/a alumne/a li toca ser el rei/na lector/a.

Aquest/a ha de preparar-se a casa una exposició oral del llibre que ha llegit aquella setmana

a casa. Es posa una corona (optatiu). L’acompanya a classe un familiar que normalment són

els pares o les mares. Durant l’exposició es fan fotos. La resta de nens/es fan una fitxa en la

que han d’escriure el títol del conte, el nom del/la rei/na lector/a, un petit resum del que han

3


escoltat i un dibuix adient. Després li donen al rei/na lector/a i el /la mestre/a fa un petit “llibret”

que s’entrega a la família, en el qual hi ha com portada la fotografia realitzada durant

l’activitat.

Un cop per setmana està dedicat a biblioteca, com el préstec de llibres es fa des de la classe

a l’hora de lectura, aquesta sessió de biblioteca es de dedica a mirar altres tipus de llibres,

saber estar en una biblioteca, consultar llibres per al projecte de la classe,... i l’alumne que li

toca ser el “rei lector”, fa la tria del llibre que prepararà.

2n

Cada setmana escolliran un conte, el préstec serà de 7 dies, si hi ha demora en la devolució

del llibre no podran agafar llibre fins que portin el prestat.

A 2n comencem amb la llibreta de biblioteca, llibreta que l’acompanyarà fins a 6è. En aquesta

llibreta queden registrats tots els llibres que llegeix l’alumne durant la seva escolaritat.

Cicle Mitjà i Superior

Cada classe té una hora dins de l’horari escolar dedicat a la biblioteca on es fa el préstec de llibres

cada setmana.

En la llibreta personal que comencem a 2n es van enregistrant tots els llibres que llegeixen els

alumnes. Els llibres es poden deixar inicialment per una o dues setmanes però si l’extensió del

llibre és molt gran es pot prorrogar alguna setmana més.

No es podrà agafar cap altre llibre de la biblioteca fins que no s’hagi retornat el que s’havia agafat.

També dediquem aquesta hora a fer la lectura del llibre obligatori del trimestre i el quadern de

compressió. A més a més, els nens tenen dues lectures obligatòries, una en català i altra en

castellà.

CSFem una lectura col·lectiva cada dia a les nou del matí, els nens llegeixen una estoneta, 10

minuts. Hi ha un llibre per cada classe que dura un trimestre. Tenim un llibre en castellà i dos en

català. L´ objectiu és agilitzar i millorar la lectura al igual que el to i la vocalització.

Anglès

L’anglès comença a P4 a nivell oral, a P5 fem dues hores una a la clase i l’altre a l’aula de psicomotri-

citat. A cicle Inicial una de les hores d’Educació Física la fem en anglès.

Tots els nivell de primària tenen una hora setmanal en mig grup dedicada a l’anglès oral.

L’objectiu és que l’alumnat sigui capaç de dominar el vocabulari que es proposi, de manera que

juntament amb una estructura gramatical adequada i contextualitzada, sigui capaç de construir petits

3


diàlegs; crear interès per aprendre l’idioma estranger, desenvolupar la capacitat de comunicació oral i

escrita, tractar aspectes de la cultura anglòfona...

Per tal d’aconseguir-ho s’estableixen les següents estratègies:

Establir rutines: és important establir unes rutines de classe, sobretot d’obertura i clausura. La

idea és que si l’alumne pot intuir el desenvolupament de les sessions es troba més còmode

amb l’assignatura. L’oportunitat d’anticipar els permet concentrar-se més amb els continguts

que es desenvolupen.

English!: la llengua vehicular durant les sessions és l’anglès. Puntualment s’utilitza el català

per a fer aclariments.

Total Phisical Response (TPR): aquesta estratègia és especialment recomanable per recordar

les accions, el vocabulari de classe, etc.

Role play: ajuda a que la expressió oral de cada alumne sigui més fluida i interioritzada. Els

ajuda, també, a perdre la vergonya de parlar en públic.

Building up output bits: cada paquet de vocabulari ha d’anar lligat a una estructura gramatical,

per tal de que construint frases vagin agafant confiança, i per tant consciència de que l’anglès

és una llengua que serveix per comunicar-se.

Recursos metodològics:

•Posters

•Flashcards

•Pop-outs

•Story boards

•DVD( games, stories...)

•CD (listenings, songs...)

2.9.2. Matemàtica

Cicle Inicial

• A l’hora dels mecanismes operatius fem racons, ja que hem pogut comprovar que tot

manipulant els alumnes aprenen millor i fan uns aprenentatges contextualitzats. El treball

per RACONS és una proposta metodològica que pretén aconseguir la participació activa

de l’alumne en la construcció dels seus coneixements. S'ofereix una gran varietat de

propostes a les quals els nens poden accedir d’una forma oberta. Organitzem l'aula

en petits grups, cadascun dels quals realitza una tasca diferent. Poden ser de treball o

de joc. Poden realitzar activitats autònomament, amb d’altres companys o amb l’adult. APRENEN A TREBALLAR EN EQUIP potenciant la seva iniciativa i el sentit de

la responsabilitat. El material és manipulable. L’alumnat està molt més motivat i

receptiu.

3


• El Quinzet : Programació seqüenciada de càlcul mental que sistematitza l'evolució de les es-

tratègies per la resolució de problemes mentals d'una sola operació. S'utilitza a partir de 1er

de Primària. Es dedica el primer quart d’hora d’una sessió seguint les indicacions del mètode.

Cicle Mitjà i Superior

• El Quinzet

• Resolució de problemes utilitzant diferents estratègies metodològiques, ex:

o Resolució de problemes en grups.

o Donada una operació, inventar l’enunciat del problema.

o El mestre els hi dona la meitat del problema (falta una dada) i ells l’han de com-

pletar.

o Realitzar activitats de càlcul del “Genmagic” i activitats “Clic” segons els contin-

guts treballats al trimestre.

2.9.3.Coneixement del Medi

CICLE INICIALEs treballa per projectes el Coneixement del medi.

Cal remarcar que no és un treball en grup sinó un treball cooperatiu. Dels treballs de tots en surt un

únic treball. Tots els nens i nenes tenen a l’arxivador el mateix treball fruit de la feina de tots. El mestre fa de guia, orientador i condueix el treball.

CICLE MITJÀ

Combinem el treball del llibre amb projectes i amb experiments. Utilitzem recursos tecnològics,

materials de Jclic, de la pissarra digital,...

CICLE SUPERIOR

o Preparar-se per al pas a l’Educació Secundària. Per això, es desenvolupa el Programa

d’Estudi eficaç, que ajuda a consolidar els coneixements fonamentals i que promou

l’autonomia dels alumnes en el treball escolar.

o Utilitzar el que s’aprèn per entendre el món natural i social. En tot el cicle s’aplica el que es va

aprenent a casos concrets i s’aprofundeix en el coneixement de Catalunya i d’Espanya.

o Aprendre i treballar amb diferents tipus d’informació. A més dels textos expositius, es

presenta informació en diferents formats: cartells, notícies, pàgines de revista, fulletons, etc.

o Aprendre a prendre decisions en situacions quotidianes. Els alumnes tindran l’oportunitat de

debatre i decidir què fer en una situació real a partir dels coneixements adquirits. Així,

s’afavoreix el desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal.

4


o Utilitzar les TIC per la cerca d’informació, el reforç de continguts i l’anàlisi d’informació de

diverses fonts: mapes, gràfiques, climogrames... Per confeccionar les seves pròpies

produccions.

2.9.4.Educació física

A 1r, es fa piscina una tarda a la setmana, la paga l’Ajuntament, bàsicament és la nota d’Ed. Física,

també fem 1h. 15nal en anglès dins del programa Orator que fa l’escola

A 2n, de les dues hores setmanals, una és en anglès i la fa el mestre d’anglès i l’altre l’especialista

d’Ed. Física.

A CM i 5è, es fan dos sessions setmanals d’educació física, les dos realitzades per l’especialista

d’EF.

A 6è, es fa una sessió setmanal d’una hora i mitjà (cada classe una tarda diferent i sencera). I a més

hi ha una sessió quinzenal de cada classe. Una setmana fan EF, i la setmana següent fan classe de

medi.

2,9,5, Música

Des de l’àrea de música s’articulen les diferents festes de l’escola i col·laboracions amb l’escola de

Música Municipal:

o Audició de Santa Cecilia en col·laboració amb l’escola de música

o Festhivern

o Carnaval

o Tocatta, escola de música

o Festa de final de curs

2.9.6.Projecte interdisciplinar

Es fa a tots els nivells i sempre està lligat a una sortida o a les colònies en 4t i 6è

1r En temps de castells – es fa per St. Jordi

2n La tortuga de Hans – tenen el llibre de lectura obligatori i fan una sortida relacionada

3r El Circ – sortida a “tot circ”

4t El mar – relacionat amb les colònies

5è La riera / Catalunya: Població i sectors econòmics – sortida

4


6è Els Parcs naturals – sortida / Colònies al Delta de l’Ebre

2.9. Avaluació

L’avaluació, entesa com a part integrant del procés educatiu, orienta l’aprenentatge i, com a

conseqüència, contribueix a la millora del rendiment educatiu. Per complir amb aquests objectius

l’avaluació ha de ser contínua i tenir en compte l’evolució del procés global de desenvolupament de

l’alumne.

També cal considerar l’actitud i el comportament de l’alumne i la valoració dels seus resultats envers

les activitats encomanades:

- Participació activa a classe.

- Interès per la millora de la competència comunicativa, tant expressiva com comprensiva,

oral i escrita.

- Col·laboració amb els companys i les companyes per dur a terme l’aprenentatge de

manera cooperativa.

- Resolució de les qüestions que es plantegen en les diverses activitats, de manera oral o

escrita.

- Comprovació dels encerts i els errors personals, aprenent a utilitzar-los per a la millora del

seu procés d’aprenentatge.

- Presentació de les produccions escrites amb precisió, claredat, correcció, ordre i polidesa.

- Elaboració del quadern de classe, en què es recullen les activitats i els treballs de

desenvolupament de la unitat didàctica, que poden fer-se tant a classe com a casa.

- Interès pel treball i aplicació en dur-lo a terme, valorant l’estima de l’alumne per la

realització correcta i precisa dels exercicis i les activitats, com també el gust per la

presentació dels treballs de manera clara, ordenada, polida i amb ortografia correcta.

2.10.1.Avaluació del procés d’aprenentatge

L’avaluació del procés d’aprenentatge comprèn elements que es relacionen amb què, com i quan avaluar. Per bé que totes les activitats que duen a terme els alumnes poden proporcionar informació

vàlida per tal d’avaluar-los, és convenient i necessari decidir un conjunt d’activitats i indicadors

específics per a l’avaluació (assoliment dels dominis bàsics, rigor i precisió en el llenguatge,

participació activa a classe, qualitat en l’elaboració del quadern de classe, interès pel treball en equip,

realització de tasques, etc.), assentats en procediments i instruments diversos, que es fan servir per

valorar la consecució o l’assoliment dels objectius o dels criteris d’avaluació, des d’un punt de vista

qualitatiu i formatiu.

L’ús correcte de procediments diferents en l’avaluació inicial o contínua és una variable d’una

importància notable per a la consecució d’un procés docent eficaç i eficient.

4


PROCEDIMENTS i

INSTRUMENTS

OBSERVACIONS i INDICADORS

D’AVALUACIÓ

Observació directa i sistemàtica.

Ens permet observar i valorar en els alumnes: la participació en les activitats quotidianes de l’aula, la interacció i el treball en equip, els hàbits escolars, l’actitud envers la recerca d’informació i el domini dels continguts procedimentals, entre altres aspectes.

Anàlisi de tasques i de la producció dels alumnes.

Es du a terme per mitjà d’un plantejament permanent, amb registre continu de dades sobre la realització de les activitats i els aprenentatges adquirits.

És un procediment clau per identificar la situació individual de cada alumne i les necessitats d’ajuda particulars.

Intercanvis orals i interrogació.

Les preguntes, els diàlegs, el debat, la intervenció en les posades en comú són mitjans bàsics per identificar els coneixements, els continguts actitudinals i les capacitats en general.

Proves específiques.

Les proves orals i les proves escrites (objectives, obertes, quadres sinòptics mutilats, etc.) són molt importants per valorar l’adquisició de les capacitats cognitives i dels continguts procedimentals.

Autoavaluació.

Els alumnes han de tenir capacitat para expressar els seus criteris i opinions sobre les facilitats o dificultats que han trobat en l’aprenentatge dels continguts, sobre els aspectes que els atrauen o, per contra, que no els han agradat. Fins i tot han de manifestar la seva valoració sobre els resultats que assoleixen. L’autoavaluació i la coavaluació són procediments idonis per a l’avaluació d’actituds.

Coavaluació.

Procediment que enfoquem en direcció a la constant retroalimentació que ens facilita el diàleg amb els alumnes sobre les seves necessitats d’ajuda, la seva participació i implicació, l’assistència que els hi prestem, entre altres aspectes.

4


2.10.2.Activitats d'avaluació

Es tindran en compte la realització i l’estimació de les activitats d’avaluació diverses que s’inclouen en

cadascuna de les unitats didàctiques i que s’integren en el desenvolupament del procés educatiu:

Procediments d'avaluació:

- Observació sistemàtica del treball i de la participació i integració de l'alumne a classe.

- Intercanvis orals: preguntes i respostes a estímuls orals a classe, diàlegs senzills,

col·loquis breus i debats.

- Exercicis específics que responen als diversos objectius programats en cada unitat

didàctica.

- Revisió i anàlisi de les activitats i dels treballs realitzats, recollits al quadern de classe i en

exercicis específics.

- Intercanvis orals: preguntes a classe, diàlegs, col·loquis, debats i posades en comú.

- Prova específica d’avaluació de cada unitat didàctica.

- Autoavaluació.

- Coavaluació.

3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, a l'article

18.3. i el Decret 181/2008, de 9 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil, a

l’article 13.2. preveuen que cada centre ha d’establir els principis per a l'atenció a la diversitat de

l'alumnat. Aquests principis s'incorporaran al projecte educatiu del centre.

Segons les instruccions de començament de curs, als centres educatius s’ha de constituir una

comissió d’atenció a la diversitat, comissió que té com a finalitat dissenyar i fer el seguiment de les

mesures i els programes que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de

l’alumnat.

La CAD està constituïda per: la directora o la cap d’estudis, que la presideix, les Mestres d’educació

especial, les coordinadores de cada cicle, la coordinadora LIC, el mestre de l’aula d’acollida i la

psicopedagoga de l’EAP; puntualment poden assistir les mestres tutores que es consideri oportú.

En la comissió d’atenció a la diversitat es recolliran els principis per l’atenció a la diversitat en un

document que formarà part del Projecte Educatiu del Centre.

Aquest pla inclourà totes les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives

específiques de l'alumnat. Correspon a la CAD el determinar els criteris per a l’atenció a la diversitat

de necessitats educatives dels alumnes i les alumnes, els procediments que s’empraran per

determinar aquestes necessitats educatives i per formular les adaptacions que correspongui, així com

els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que, en el context del centre,

es considerin més idonis per a atendre la diversitat de l’alumnat.

4


Hem elaborat un document contextualitzat en el nostre centre, on es parla de les característiques de

l’alumnat i les seves necessitats educatives, l’organització i gestió del centre i de l’aula en els diferents

cicles i l’organització i gestió del currículum. No volem que aquest sigui solament un document

normatiu, el nostre objectiu és crear un document viu, que serveixi als/les mestres i els alumnes per

facilitar la vida de l’aula i l’assoliment de les competències bàsiques.

3.1. Característiques de l’alumnat

Quan parlem de les característiques de l’alumnat hem de tenir en compte la seva diversitat, i fem ús

d’aquest terme quan ens referim a un grup d’alumnes que tenen diferent procedència cultural, diferent

ritme d’aprenentatge, diferents interessos, ... i a la vegada diferents necessitats educatives per a

assolir un mínim de competències per a poder ser ciutadans preparats i socialment participatius.

Els processos educatius, estretament relacionats amb els processos de desenvolupament dels nens,

es veuen mediatitzats pel context d’una cultura determinada i, al seu torn, l’educació escolar procura

que l’alumne conegui el context cultural en què està immers, per això és necessari adaptar-se a les

característiques dels nens i nenes en cada moment de la seva evolució.

Considerem la diversitat (cultural, religiosa, social, econòmica...) com un fet enriquidor per a la totalitat

de la comunitat educativa (alumnes, mestres, pares...).

Ens proposem donar resposta, en la mesura dels nostres mitjans, a les necessitats educatives de tots

els alumnes. Per tant hem de tenir en compte :

• Capacitats

• Estils d’aprenentatge

• Ritmes d’aprenentatge

• Contextos i cultures

• interessos

També hem de tenir en compte l’alumnat amb falta de motivació per l'estudi i en general per allò que

es fa a l’escola, això ens porta a plantejar activitats específiques en funció dels seus interessos per tal

de motivar-los a desenvolupar les tasques de classe.

3.2. Característiques evolutives

La psicologia evolutiva estudia els canvis psicològics que experimenta una persona al llarg de la seva

vida, establint períodes o fases que es caracteritzen per presentar una seqüència de

desenvolupament invariable, però amb diferents ritmes, i per manifestar formes comunes d’interessar-

se, conèixer i assimilar la realitat dels subjectes immersos en el mateix període o fase.

El coneixement de les característiques psicoevolutives es realitzarà a través de l’observació i de

l’estudi del nen des de tots els seus àmbits. Així sabrem:

- En quin moment del desenvolupament es troba.

- Quines necessitats bàsiques han de ser satisfetes.

4


- Optimitzar el desenvolupament mitjançant una estimulació adequada.

- Detectar anomalies o retards tant de caràcter general com específic.

Els processos maduratius que van permetent l’accés a noves possibilitats de desenvolupament són

molt freqüents en els primers mesos de vida, però amb el creixement es van relentitzant. Cada

vegada pren més importància el paper de l’entorn i, en conseqüència, augmenten les diferències

entre uns nens i altres com a resultat d’una creixent sensibilitat a la determinació del medi. Quan això

succeeix, els perfils del desenvolupament comencen a ser diferents d’uns nens a altres i es fa cada

vegada més difícil descriure el desenvolupament en termes d’estadis universals.

Tenint en compte la diversitat que presenta l’alumnat del centre els criteris per atendre-la estarien en

3 nivells:

• organització i gestió del centre

• organització i gestió de l’aula

• organització i gestió del currículum

3.3. Organització i gestió del centreLes mesures organitzatives per atendre la diversitat de les que disposa el centre són:

• Equips docents, format per tot el professorat del centre que vetllarà per l’atenció a la diversitat i la

detecció de les n.e.e.

• Juntes d’avaluacions, que es fan en finalitzar cada trimestre i on s’exposen les característiques de

cada grup i es fa el seguiment dels casos dels alumnes amb dificultats. Es recullen els avenços i

les mesures que s’estan duent a terme i s’intenten millorar les estratègies i ajudes que s’estan

donant. Hi participen tutors, especialistes, mestres de reforç i cap d’estudis.

• CAD, formada per les coordinadores dels diferents cicles, la coordinadora LIC, les mestres d’EE,

el mestre de l’aula d’acollida, la psicòloga del EAP i la cap d’estudis. La CAD dissenyarà i farà el

seguiment de les mesures, els recursos i els programes que es duran a terme per atendre la

diversitat, com els plans individualitzats (PI).

• Coordinació amb l’EAP. La mestra d’EE, direcció i cap d’estudis es reuneixen setmanalment amb

la psicòloga de l’EAP per fer seguiment dels alumnes que presenten n.e.e.

• Coordinació general, reunions setmanals entre les coordinadores del cicle, direcció i cap d’estudis

per tractar aquells temes que siguin de rellevància pel bon funcionament del centre. Aquells temes

o acords es duran a les coordinacions de cicle.

• Coordinació de cicle, reunions setmanals en les que participen els tutors i tots els especialistes del

cicle per fer el traspàs de la informació de la coordinació general i per establir acords de

funcionament del cicle.

• Coordinació de nivell, reunions setmanals en les que participen els 3 tutors d’un mateix nivell i si

s’escau els especialistes del cicle. Es planifica i programa la tasca docent que hauran de realitzar

durant la següent setmana.

4


• Coordinació intercicles, (EI- CI, CI-CM, CM-CS) vàries coordinacions al llarg del curs per establir i

assegurar una continuïtat en els aprenentatges, metodologies i estratègies metodològiques i una

mateixa línia pedagògica

• Coordinació 0-6 i Primària-Secundària, diferents sessions al llarg del curs per tal de garantir una

continuïtat entre les dues etapes a nivell metodològic i estratègies metodològiques.

• Comissió social, es realitzen reunions periòdiques entre la direcció del centre, la treballadora

social i la psicopedagoga de l’EAP i els serveis de l’ajuntament per fer seguiment dels casos de

nens amb necessitats educatives específiques de risc social.

• Claustre, format per tot l’equip docent del centre, on es tracta i acorda diferents aspectes pel bon

funcionament del centre.

L’equip directiu vetllarà pel bon funcionament de totes les mesures organitzatives que es duen a

terme en el centre i per la correcta difusió interna a tota la comunitat educativa. Per aquesta tasca cal

tenir present els següents criteris:

• El professorat ha de tenir les programacions i unitats de programacions de les àrees que

imparteix, la planificació de la matèria al llarg del curs distribuïda durant els 3 trimestres i les

programacions setmanals.

• Les activitats complementàries que es realitzen en el centre (sortides, colònies...) i els serveis

(menjador, transport,..) han de tenir present la diversitat de l’alumnat.

• Es vetllarà per a què tots el alumnes tinguin els llibres i materials escolars necessaris, es realitzen

reunions amb serveis socials per garantir que tots aquells alumnes amb risc social tinguin

cobertes totes les seves necessitats a nivell de llibres de text i en alguns casos concrets gestiona

beques de menjador.

• En l’elaboració dels horaris es facilitarà la coordinació entre els diferents professionals que

intervenen, organitzant reunions de cicle, nivell, etc.

• En l’elaboració dels horaris es distribuirà els recursos humans i materials en funció de les

necessitats de l’alumnat. S’organitzen agrupaments flexibles internivell per racons, tallers al

parvulari i per la resolució de problemes a primària. Es fa desdoblament del grup per treballar la

competència lingüística en català i anglès i per millorar l’expressió escrita. També hi ha sessions

amb dos mestres dins l’aula. Hi ha atenció individual o en petit grup a nens que presenten n.e.e.

El centre té aula d’acollida on reben atenció els nens de CM i CS que provenen d’altres cultures.

• Es recolzarà i reforçarà la tasca dels assessors externs (psicòloga i treballadora social de l’EAP,

ELIC, CRP, Serveis Educatius Específics, Serveis Socials i de Salut...) dels que disposa el centre.

Per tal de millorar l’atenció a la diversitat de tot l’alumnat s’han d’establir criteris de priorització de

les demandes i garantir la coordinació entre tots el professionals que intervenen. Les activitats

que es realitzen en el centre seran respectuoses i valoraran per igual a totes les cultures, evitant

realitzar activitats de caire religiós organitzant-les de forma que totes les cultures hi tinguin

cabuda.

• El centre disposa d’un document d’acollida per tots els alumnes que arriben nous al centre, on es

té en compte l’atenció a la diversitat.

4


• El centre disposa d’un document d’acció tutorial tant per a Educació Infantil com per a Primària on

es treballa de manera sistemàtica per al desenvolupament de l’equilibri personal i relació social de

l’alumnat.

• El centre té establert un pla d’acollida als mestres que s’incorporen al centre. Document

que explica tot el funcionament del centre en quant a organització, metodologies,

avaluació, normativa, etc...

• L’escola incorpora recursos externs i està oberta a la participació de tota la comunitat educativa:

mares delegades de classe i altres mares/pares que acompanyen a sortides, participen en

l’organització de festes, etc.

• El centre té uns criteris de qualificació i la comissió d’avaluació revisant l’expedient decideix amb

l’ajuda de la psicopedagoga de l’EAP la promoció o permanència d’aquells alumnes que

presenten més dificultats.

3.4. Organització i gestió de l’aula

3.4.1. Atenció a la diversitat a l'aula d'Educació Infantil

Partim de que totes les persones tenim diferents capacitats, ritmes, interessos, estils d'aprenentatge,

ens envolten diferents contextos i cada vegada hi conviuen diferents cultures; hem d'aprofitar tots els

recursos: humans, metodològics i materials, dels que disposa l'escola.

• Com ajudar els infants dins l'aula?

Per poder ajudar als infants s'han de preveure les següents situacions a l'hora de planificar

conjuntament. Les següents indicacions s'hauran d'anar revisant durant tot el procés (abans,

durant i després).

- Proporcionar ajuts diferents Segons les dificultats que mostrin els alumnes mentre

realitzen la tasca: reduir-la per determinats alumnes, ajudar-los en determinats moments,

proposar-los que consultin altres materials, que mirin com ho fan els companys...

- Proposar activitats amb facilitat d'èxit sobretot per aquells que tinguin més dificultat

preparant i realitzant amb aquests les activitats amb anterioritat amb l'ajut d'un mestre de

suport.

- Ajudar a tenir experiències d'èxit graduant el nivell d'exigència i dificultat de manera que

tothom pugui participar. Fent activitats similars anteriorment, que comentin allò que ja

saben, coordinació entre la tutora i el mestre de suport...

- Promoure estratègies de treball i autonomia dins l'aula ordinària pels moments que no

estigui el mestre de suport.

4


• El suport indirecte

En relació als alumnes amb nee, caldrà en certs casos preparar materials o fitxes adaptades,

partint del treball realitzat pel gran grup. Adequar el nivell de dificultat o augmentar les ajudes,

els models o les pistes necessàries per poder fer una activitat semblant a la dels companys

però assegurant un èxit de realització i autonomia.

Tot això implica el moment de planificació conjunta tutor/mestre de suport per tal de saber

què es farà a l'aula i així poder adaptar les activitats on es preveu que l'alumne tindrà més

dificultat.

3.4.2 Atenció a la diversitat a l’aula de primàriaLes estratègies organitzatives que fem servir per atendre la diversitat són: distribució a l’aula, grup-

classe, agrupaments flexibles, grups reduïts, atenció individualitzada i contacte permanent amb les

famílies.

a) Distribució a l’aula: cada alumne amb dificultats té com a company de taula un altre del primer

grup. D’aquesta manera s’afavoreix que els alumnes amb més facilitat ajudin els seus companys.

b) Grup-classe: donem les explicacions més generals i amb el nivell que estableix la normativa

respecte a continguts mínims. A mida que fem les explicacions, anem aclarint dubtes i preguntant, de

manera que a cada tipus d’alumne se li preguntarà unes coses més senzilles que no pas als altres.

c) Agrupaments flexibles: aquest tipus d’agrupaments es donen a les àrees de català i

matemàtiques que van els alumnes amb necessitats educatives especials. Adaptacions curriculars no

significatives. No afecten els components prescriptius del currículum.

Activitats : s’han d´ organitzar per categories d’acord amb la finalitat que tinguin. Cal pensar en

activitats de reforç, de consolidació dels aprenentatges , per això el nivell de dificultat de les tasques

proposades ha d’anar d’acord amb la mitjana que caracteritza la informació essencial. Cal dissenyar

també altre tipus d’activitats més diverses que impliquin una complexitat més gran, o bé una ampliació

de la perspectiva del treball.

d) Grups reduïts: es formen en moments molt puntuals per a la realització una activitat determinada

(murals, dramatitzacions... )

e) Atenció individualitzada: es una atenció constant. Potser, el moment on sigui més enriquidor

aquest tipus d’atenció sigui a l’hora de realitzar les activitats, ja que és en aquest moment quan el

mestre pot apropar-se a l’alumnat, un per un, i fer així una tasca de valor incalculable, doncs hi ha

alumnes que no pregunten davant de tota la classe, per timidesa, i en canvi sí que ho fan

individualment al mestre.

f) Contacte amb les famílies : ja que els pares són els primers educadors dels seus fills, les

entrevistes individualitzades amb els pares són una font important per conèixer el grau del progrés de

l’alumnat.

4


3.4.3. Agrupació de l'alumnat dins de l'aula.Diversificat segons l'objectiu que es pretengui i depenent de les característiques de l'alumnat, del cicle

i de l'activitat:

• Forma d'U, grups de 4 ó 5

• parelles, individual o gran grup.

Caldrà fer-ne una valoració sistemàtica per a modificar o mantenir l'agrupament.

3.5. Atenció a la diversitat en la programacióTots els components (objectius, continguts, activitats, metodologia i avaluació) es treballen des de

dues dimensions: l’àmbit bàsic, que reuneix els elements mínims o nuclears del currículum, de

manera que justifiquen les activitats de reforç per als alumnes que no els assoleixen, i l’àmbit

d’ampliació o aprofundiment, que afavoreix un nivell més gran de complexitat, adreçat als alumnes

que resolen de manera satisfactòria els nivells bàsics.

És a dir, la programació es basa en els continguts mínims, que es consideren essencials i han de ser

coneguts pel nombre d'alumnes més gran possible, i en el plantejament del qual s’ha tingut en

consideració la seqüència lògica interna de la disciplina i la dificultat implícita, com també la necessitat

de reforçar per mitjà d’activitats determinades aquests continguts bàsics. Un cop considerats aquests

continguts bàsics, també s’atén la necessitat de facilitar una informació complementària que ofereixi la

possibilitat d’ampliar o aprofundir, a fi i efecte d’abastar la diversitat dels alumnes. Per acomplir

aquesta estratègia de programació, els continguts dels textos d’anglès incorporen uns apartats

específics que contribueixen tant al tractament dels eixos transversals com al reforç o l’ampliació dels

coneixements.

3.6. Atenció a la diversitat en la metodologiaAquest enfocament permet un procés d’individualització i la previsió d’una selecció anticipada i

planificada d’activitats, per donar resposta de manera selectiva a les necessitats de reforç o

d’ampliació dels diferents alumnes.

L’estratègia d’agrupaments flexibles per a l’organització de l’aula atesa la diversitat de l’alumnat, o

d’equips específics de treball, o de grups de suport, classificats per un nivell homogeni de

competència curricular, serà més factible amb l’explotació d’activitats graduades i previstes.

3.7. Atenció a la diversitat en els materials utilitzats

La utilització combinada dels materials fa possible la resposta a la diversitat d’acord amb els objectius

previstos.

Igualment, els aspectes metodològics dels agrupaments d’alumnes (desdoblaments, agrupaments

flexibles, grups de reforç, atenció en gabinet, etc.), de l’organització dels espais i de l’organització dels

5


temps (combinació dels períodes de classe) són factors que cal tenir en compte pel que fa al

tractament de la diversitat.

Activitats de reforç

A cada unitat didàctica es duen a terme les activitats de reforç següents:

Activitats d'ampliació

Finalment, per als alumnes que progressen adequadament en els nivells bàsics se’ls ofereix en cada

unitat didàctica les activitats d’ampliació següents:

EIXOS TRANSVERSALS /projecte interdisciplinari

Els eixos transversals són un aspecte clau de les intencions educatives que s’inclouen en

els currículums oficials, ja que assenyalen un conjunt de necessitats socials enfront de les quals els

centres educatius cal que donin una resposta efectiva. Els eixos transversals fan referència al per a què de l’educació, en la mesura que no només tracten els continguts educatius que es consideren

necessaris, sinó que aborden principalment el sentit i la intenció que es volen assolir per mitjà

d’aquests aprenentatges.

Els eixos transversals faciliten la definició ètica i moral del procés d’ensenyament-aprenentatge, amb

l’aproximació als problemes de la societat, contribueixen a la consecució d’una educació en valors, i

estan presents de manera permanent en el conjunt del procés educatiu, alhora que faciliten la relació

del centre amb l’entorn i ajuden a decidir-ne les senyes d’identitat.

4. ACTIVITATS E INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

L’avaluació no és entesa com una qualificació, sinó com un instrument que permet conèixer la

situació de l’alumne en el procés d’ensenyament/aprenentatge per proporcionar-li l’ajuda necessària

en cada moment.

Alguns criteris que tenim en compte per adaptar-nos a la diversitat són:

•L’avaluació es centra en els diferents tipus de contingut (no únicament els conceptuals) en

relació a les activitats desenvolupades i amb procediments adients als continguts.

•Avaluem no només el producte final, sinó també el procés d’aprenentatge de l’alumne: què va

aprenent i com.

•Es fa una avaluació inicial abans de començar una unitat o bloc de continguts.

•L’avaluació contínua no vol dir controls continus, sinó recollida d’informació a través tant de les

activitats diàries d’ensenyament/ aprenentatge, com d’activitats específiques d’avaluació.

L’avaluació contínua ens permet tenir més consciència del procés d’aprenentage de l’alumne.

5


•Els instruments i procediments per avaluar són variats i adaptats a les diverses situacions

d’aprenentatge portades a terme a l’aula. A part de proves escrites, fem servir procediments i

instruments a l’abast de tothom, com per exemple l’observació, el seguiment de les activitats

diàries, l’entrevista personal, treballs individuals i en petit grup, etc.

•Permetre la participació dels alumnes en el procés d’avaluació.

•Fomentar l’avaluació de funcionament global de la classe per part dels alumnes i conservar les

propostes de millora amb el professorat (activitats pre i post avaluació que figuraran en el PAT).

Tot i que hi ha una varietat d’instruments d’avaluació, pensem que si els prenem de forma aïllada

resulten insuficients per obtenir informació sobre l’aprenentatge de l’alumne, per tant, només la

combinació de diferents instruments ens facilitaran una òptima avaluació, doncs proporcionaran:

validesa, confiabilitat, practicitat i utilitat.

El coneixement explícit per part de l’alumnat dels criteris de correcció de cada instrument, alhora que

facilita l’aprenentatge, dóna eines per a nous aprenentatges.

L’avaluació serveix per conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les

dificultats i errors de l’alumnat (av. formativa), i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se

autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació).

5. DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS CURRICULAR

Educació Infantil

El temps en Educació Infantil està distribuït entre les rutines i el treball per projecte: a partir dels

projectes fem tot el treball de lectoescriptura, els racons i els tallers.

Descoberta d’un mateix i dels altres: Autoconeixement i gestió de les emocions, joc i moviment,

relacions afective i comunicatives, autonomia personal i relacional.

Descoberta de l’entorn: exploració de l’entorn, aprofitament de les sortides, experimentació i

interpretació, raonament i representació

Comunicació i llenguatge: llenguatge oral, llengua escrita, llenguatge matemàtic: lògica i càlcul,

mesura, situació espacial; llenguatge plàstic, llenguatge musical

Llengua estrangera: anglès a nivell oral: jocs i cançons; expressió artistica

Educació primària

El temps curricular està distribuït entre les diferents àrees:

5


Llengua catalana dediquen una mitja de 3’45 a 4 hores sessions distribuïdes en treball d’expressió

oral i escrita, treball de comprensió i expressió, escriptura, grafisme, lectura, gramàtica, ortografia

Llengua castellana: 3 sessions setmanals distribuïdes en comprensió, escriptura i expressió oral i

escrita

Llengua estrangera: 2’5 sessions setmanls compresió, expressió, comunicació

Coneixement del medi natural i social: 4 sessions setmanals a tots els nivell, menys 6è que fa 3

dedicades a desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’observació, adquisició i relació de conceptes

Matemàtiques: 4 sessions setmansls per treballar la resolució de problemes, càlcul, geometria,

mecenismes operatius, mesura

Educació artistica: 2 sessions setmanals capacitat creativa i sensibilitat, hàbits i destreses bàsiques,

taller d’expressió. Llenguatge musical, moviment i dansa, audició, educació de oïda

Educació física: 2 sessions setmanals per tal de desenvolupar les habilitats físiques, esportives i

destreses, hàbits

Educació per la ciutadania: 1 sessió setmanal a 6è

Religió: 1’5 sessions setmanals

SEP: 2 sessions setmanals a tots els nivells, a 4t 1 de les sessions és fora de l’horari lectiu i a cicle

superior les dues són fora d’horari lectiu (de 12’30 a 13’30h.)

6. DOCUMENTACIÓCada trimestre es lliurarà a la família de l'alumne un informe de notes, fem servir el programa de

SAGA per avaluar. Infantil entrega a P3 l’informe d’adaptació a final d’octubre i un informe complert a

final de febrer. P4 i P5 entrega informes a final de gener i final de curs.

Les dates queden fitxades en el calendari general que es prepara a començament de curs i s’aprova

en consell escolar.

IV. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE

1.ÒRGANS COL·LEGIATS I CÀRRECS

1.1Òrgans col·legiats· Consell Escolar.

· Claustre de professors.

· Junta Directiva.

· AFA.

5


Els òrgans col·legiats de l'escola són: El Consell Escolar, el Claustre del professorat, la Junta

Directiva, i la Junta de l'Associació de famílies d’alumnes.

L'estructura d'organització i gestió ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte educatiu:

a. L'autonomia de gestió organitzativa i pedagògica de l’escola i la definició dels seus objectius.

b. L'assoliment dels objectius didàctic pedagògics dels ensenyaments que s'hi imparteixen i la

seva adequació a les necessitats de l'entorn i context sociocultural.

c. La millora del processos d'ensenyament i aprenentatge i d’avaluació dels alumnes.

d. La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.

1.2.L'estructura d'organització i gestió

És formada per :

a. Els òrgans de govern, unipersonals i col·legiats

b. Els òrgans de coordinació

c. Els mestres tutors

d. Els mestres especialistes

e. Les comissions

5


1.3.Organigrama

5

EQUIP DIRECTIU:

Directora

Cap d’Estudis

Serveis Educatius

EAP

CLAUSTRE

PROFESSORS

CONSELL ESCOLARPAS

Psicòleg

Assistenta

Prof. Especialistes

Tutories

E.Especial

E.Física

(2)

E.Musical

(1)

E.Anglès

(2’5)

Religió

(1)

Suport Inf

(3)

E. Infantil

E. Primària

P3 (2)

P4 (3)

P5 (3)

1r CI (3)

2n CI (2)

1r CM (3)

2n CM (3)

1r CS (3)

2n CS (3)

Coordinadors

Informàtica

Riscos Laborals

LIC

Ed. Primària

(3)

Ed. Infantil

R. Mestres

R. Pares

R. Ajuntament

R. AFA

R. PAS


1.4. Els òrgans unipersonals de govern

Són òrgans unipersonals de govern el director, el cap d'estudis i el secretari. En l’exercici de

l’autonomia de centre, aquest defineix, a mes, els següents òrgans unipersonals de

coordinació:

- Coordinador Informàtica

- Coordinadors de Cicle

- Coordinador de Riscos Laborals

- Coordinador Lingüístic

1.5. Els òrgans unipersonals de coordinació

Són òrgans unipersonals de coordinació els coordinadors de cicle, el coordinador d'informàtica,

el coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social; el coordinador d'activitats i serveis, i

el coordinador de prevenció de riscos laborals.

Per exercir la prefectura dels òrgans de coordinació es nomena professorat funcionari de

carrera, en servei actiu i amb destinació al centre. Si cap d'aquests o aquestes no hi opta i se'n

té constància expressa, podrà ser nomenat qualsevol altre professor/a que imparteixi

ensenyaments en el centre durant el curs escolar referit . El director o directora del centre nomena els òrgans unipersonals de coordinació.

El nomenament per exercir les funcions corresponents als òrgans de coordinació es farà des

del dia 1 de setembre fins al 31 d'agost següent.

El director o directora del centre pot acceptar la renúncia motivada o disposar el cessament o la

destitució motivats dels i de les qui exerceixen la prefectura dels òrgans unipersonals de

coordinació abans de la fi del període pel qual han estat nomenats o nomenades, amb

audiència prèvia al professorat interessat .

El director informa el claustre de professors, el consell escolar del centre i òrgan directiu de

l’Àrea territorial del nomenament, cessament i destitució dels òrgans de coordinació.

Les Normes d’Organitzacií i Funcionament del Centre recull totes les funcions del organs

col·legiats, unipersonals de govern i de coordinació.

2.NORMES DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE

2.1. Mesures correctores i sancionadoresD'acord amb la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, les conductes i els actes contraris a la

convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte

escolar o durant la realització d'activitats complementàries i extraescolars o la prestació de

serveis escolars de menjador i transport o d'altres organitzats pel centre. Igualment, comporten

l'adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes

56


que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi

estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat

educativa.

2.2. Conductes contràries a les normes de convivència del centre i mesures correctoresD'acord amb la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació i del Decret 102/2010, de 3 d'agost,

d'autonomia de centres educatius, a les normes d'organització i funcionament del centre el

respecte a les normes de convivència dins del centre docent és un deure bàsic dels alumnes i

s'estén a les obligacions següents :

● Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques,

com també la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els membres de la comunitat

educativa.

● No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe

o per qualsevol altra circumstància personal o social.

● Respectar el projecte educatiu del centre

● Respectar, utilitzar correctament i compartir els béns mobles, el material didàctic i les

instal·lacions del centre.

● Complir els preceptes d'aquest reglament, així com les normes de convivència del

centre.

● Respectar les decisions dels òrgans unipersonals i col·legiats del centre, sens perjudici

que puguin impugnar-les quan considerin que lesionen els seus drets d'acord amb el

següent procediment: presentació de reclamació davant de l'òrgan que havia pres la

decisió en un termini genèric de quinze dies, estudi de la reclamació per part de l'òrgan

i emissió d'una resolució motivada expressa per part de l'òrgan. Contra aquesta

resolució es pot interposar recurs davant la delegació territorial del Departament

d'Ensenyament.

● Participar i col·laborar activament amb la resta de membres de la comunitat educativa,

per tal d'afavorir el millor exercici de l'ensenyament, de la tutoria i orientació i de la

convivència en el centre.

● Propiciar un ambient convivencial i respectar el dret dels altres alumnes a no veure

pertorbada l'activitat normal a les aules.

● Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.

2.3 Respecte a l’educació, la integritat física i la dignitat personal

. L’alumnat no pot ser privat de l’exercici del seu dret a l’educació i del seu dret a l’escolaritat.

. En cap cas no poden imposar-se mesures correctores ni sancions contra la integritat física i la

dignitat personal de l’alumnat.

57


2.4 Aplicació de mesures correctores i de sancions

a) Es poden corregir, d'acord amb el que es disposa en aquestes normes, els actes contraris

a les normes de convivència del centre, així com les conductes greument perjudicials per a

la convivència en el centre realitzades pels alumnes dins del recinte escolar o durant la

realització d'activitats complementàries i extraescolars. Igualment, poden corregir-se les

actuacions de l'alumne, que encara que dutes a terme fora del recinte escolar, siguin

motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin els seus companys o

altres membres de la comunitat educativa.

b) La imposició als alumnes de mesures correctores i de les sancions que preveu aquest

reglament ha de ser proporcionada a la conducta i ha de tenir en compte el nivell escolar

en què es troba i les seves circumstàncies personals, familiars i socials, i contribuir, en la

mesura que això sigui possible, al manteniment i la millora del seu procés educatiu.

2.5 Gradació de les mesures correctores i de les sancions

Als efectes de graduar les mesures correctores i les sancions, s’han de tenir en compte les

següents circumstàncies:

2.5.1 Es consideren circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumnat:

a) El reconeixement espontani per part de l'alumne de la seva conducta incorrecta.

b) No haver comès amb anterioritat faltes ni haver tingut conductes contràries a la convivència

en el centre.

c) La presentació d'excuses en els casos d'injúries, ofenses i alteració del desenvolupament

de les activitats del centre.

d) L’oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.

e) La falta d'intencionalitat.

f) Les disculpes de l'alumne o el compromís de reparació ofert quan no es pugui arribar a un

acord de mediació perquè la persona perjudicada no l’accepti, o quan el compromís de

reparació acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de l'alumne.

2.5.2 Són considerades circumstàncies que poden augmentar la gravetat de l'actuació de

l'alumne:

a) Qualsevol acte que atempti contra el deure de no discriminar cap membre de la comunitat

educativa per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol altra circumstància personal o

social.

b) Causar danys, injúries o ofenses als companys d'edat inferior o als incorporats recentment

al centre.

58


c) La premeditació i la reiteració.

d) La col·lectivitat i/o publicitat manifesta.

2.6 Conductes contràries a les normes de convivència

2.6.1 Es consideren conductes contràries a les normes de convivència del centre:

a) Les faltes injustificades de puntualitat o d'assistència a classe.

b) Els actes d'incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat

educativa.

c) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre.

d) Els actes d'indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comunitat

educativa.

e) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del centre, del material

d'aquest o de la comunitat educativa.

f) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l'activitat escolar, que

no constitueixi falta.

2.6.2 En concret, es consideraran específicament conductes contràries a les normes de

convivència del centre les següents:

a) La manca de respecta als membres de la comunitat educativa i concretament al professorat

b) L’agressió verbal o física als mestres o companys

2.7 Mesures correctores

2.7.1 Les mesures correctores previstes per a les conductes contràries a les normes de

convivència del centre són les següents:

a) Amonestació oral.

b) Compareixença immediata davant del cap d'estudis o del director del centre.

c) Privació del temps d'esbarjo.

d) Amonestació escrita.

e) Realització de tasques educadores per a l'alumne, en horari no lectiu, i/o la reparació

econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d'altres membres de la

comunitat educativa. La realització d'aquestes tasques no es pot prolongar per un període

superior a dues setmanes.

59


f) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre per

un període màxim d'un mes.

g) Canvi de grup de l'alumne per un període màxim de quinze dies.

h) Suspensió del dret d'assistència a determinades classes per un període no superior a cinc

dies lectius. Mentre es fan aquestes classes, l'alumne ha de romandre al centre efectuant

els treballs acadèmics que se li encomanin.

2.7.2 La imposició de les mesures correctores previstes a les lletres e), f), g), i, h) de l'apartat

anterior ha de ser comunicada, de forma que en quedi constància, als pares o representants

legals de l'alumne.

2.8 Competència per aplicar mesures correctores

L'aplicació de les mesures correctores detallades a l'article anterior correspon a:

a) Qualsevol professor del centre, escoltat l'alumne, en el supòsit de les mesures correctores

previstes a les lletres a), b), i, c) de l'article anterior.

b) El professor - tutor, el cap d'estudis o el director del centre, escoltat l'alumne, en el supòsit

de la mesura correctora prevista a la lletra d) de l'article anterior.

c) El director del centre o el cap d'estudis, per delegació d'aquest, escoltat l'alumne, el tutor

del curs i la comissió de convivència, en el supòsit de les mesures correctores previstes a

les lletres e), f), g), i, h) de l'article anterior.

2.9 Constància escrita

2.9.1 De qualsevol mesura correctora que s'apliqui n'ha de quedar constància escrita, amb

excepció de les previstes a les lletres a), b), i, c) de l'article 92.1 d'aquestes normes, i amb

explicació de la conducta de l'alumne que l'ha motivada.

2.9.2 El director, el cap d'estudis o el professor que aplica la mesura correctora és el

responsable del document que en deixa constància escrita. Quan es tracta de la comissió de

convivència, s'atribueix aquesta responsabilitat a qui actuï de secretari de la comissió.

2.9.3 La nota de constància escrita s'ha de registrar a l'arxiu personal de l'alumne.

2.10 Prescripció

Els actes i incorreccions considerades conductes contràries a les normes de convivència

prescriuen pel transcurs del termini d’un mes comptat a partir de la seva comissió. Les mesures

correctores prescriuen en el termini d’un mes des de la seva imposició.

60


2.11 Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre

2.11.1 Es consideren faltes les següents conductes greument perjudicials per a la convivència

en el centre:

a) Els actes greus d'indisciplina, injúries o ofenses contra membres de la comunitat educativa.

b) L'agressió física o les amenaces contra altres membres de la comunitat educativa.

c) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar, particularment

aquelles que tinguin una implicació de gènere, sexual, racial o xenòfoba, o es realitzin

contra l’alumnat més vulnerable per les seves característiques personals, socials i

educatives.

d) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent i la falsificació o sostracció de

documents i material acadèmic.

e) El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependències del centre, del

material d'aquest o dels objectes i les pertinences dels altres membres de la comunitat

educativa.

f) Els actes injustificats que alterin greument el funcionament normal de les activitats del

centre.

g) Les actuacions i les incitacions a actuacions perjudicials per a la salut i la integritat

personal dels membres de la comunitat educativa.

V. ALTRES ACORDS

1.LES CLASSES

Donat que és un centre molt gran, tres línies gairebé complertes, el número d’alumnes està al

voltant dels 600, és important mantenir un ambient de calma i tranquil·litat en el Centre.

Les entrades i sortides són moments en què, donat el nombre d’alumnes, hem de procurar

mantenir les files en silenci i ordenades, acompanyats d’un mestre.

Sempre s’han d’acompanyar els alumnes: quan van al gimnàs, quan hi ha canvi de classe,

quan baixen al pati, quan han d’assistir a la classe d’EE – Reforç, ha de ser el mestre

encarregat que els ha d’anar a buscar a la seva tutoria i mantenir el silenci pels passadissos de

l’escola.

No s’ha de deixar anar els alumnes al lavabo durant les hores de classe a no ser una causa

justificada, i si és així mai han d’anar dos o tres junts, d’un en un i controlant el retorn. A

vegades els alumnes aprofiten el canvi de mestre o el desplaçament cap a les aules dels

61


especialistes. Aquesta no és una mesura capritxosa, ve donada per experiències

desagradables que s’han donat al centre en cursos passats.

Dins de les classes, és el mestre el que ha de donar exemple, el seu modelatge està demostrat

que marca els alumnes: si un mestre és tranquil i pacient, que no crida ni s’enfada, que mai

perd els papers – la seva classe sol ser tranquil·la, hi ha un ambient relaxat i es respira un clima

agradable. Quan el mestre crida, o fa servir un to de veu alt i es posa nerviós amb facilitat, els

alumnes també fan servir un to de veu alt i s’exalten sovint.

2.TRANSPORT ESCOLAR

Aquesta escola té dues estructures de serveis amb un número d’usuaris molt elevat, una d’elles

és el transport. Requereix una organització molt acurada, un seguiment diari de les incidències

que genera i una coordinació molt important de tots els mestres.

El nostre alumnat és majoritàriament dels barris (urbanitzacions):

• Nucli urbà i no usuaris de transport: 65.5 %

• Barris que són usuaris de transport: 34.5 %

Per tal d’organitzar les rutes hem posat un color a cadascuna d’elles, els alumnes porten un

carnet penjat de la motxilla del color de la ruta, el nom de l’escola, el nom del nen i el curs:

RUTA PARADA Nº Alumnes Total ruta

Ruta Verda 224

El Bedorc 15St Jaume 4Can Mata 17Raval 6Ctra del Bedorc 0Bosc de l'Àliga 11Can Aguilera 2Can Martí 15

70

Ruta Lila 223Can Mussarro 4Can Bonastre 37Can Mas 27

68

Ruta Taronga 222Can Bou 12Can Claramunt 53Sant Jordi 5

70

TOTAL 208

Hi ha alumnes que per algun motiu perden el carnet, carnet que és imprescindible per a poder

pujar a l’autocar, i han de demanar una còpia a secretaria previ pagament d’1 €.

Cal dir que és molt important LA PUNTUALITAT A L’HORA DE LA SORTIDA. Cap alumne pot

romandre més estona a les classes acabant la feina o recollint, anar al lavabo o posar-se a

jugar, ja que pot provocar la marxa de l’autocar i que perdi el transport. Hem d’assegurar-nos

62


que tothom està a la fila de la ruta que li correspon, és fàcil si tots porten el carnet penjat de la

motxilla.

Si per algun motiu un alumne perd l’autocar, el mestre que ha estat a la classe a última hora és

el responsable de trucar a la família i donar les explicacions pertinents.

3.EL MENJADOR

El menjador és una altra de les estructures de serveis amb un número d’usuaris molt elevat.

Aquest requereix una organització molt acurada, un seguiment diari de les incidències que

genera i una coordinació molt important de tots els mestres.

En infantil, és important passar llista a primera hora del matí de manera acurada, recollir els

tiquets dels alumnes eventuals i deixar la llista a la porta de la classe per a que el coordinador

de menjador faci el control matinal. A primària es passa llista i els alumnes de tiquets al mati

deixen el tiquet a la bustia que hi ha a l’entrada del menjador o bé a la bossa que hi ha a

l’entrada de cada classe .

4.CONSERGERIA

A la consergeria de l’escola hi ha unes safates per a cada mestre amb el nom i l’ocupació al

centre. En aquestes safates es deixen els documents i informacions que volem que arribin als

mestres o a les famílies, per aquest motiu és important revisar-la diàriament, a ser possible a

primera hora del matí i de la tarda.

El conserge fa les fotocòpies a primera hora del matí, de 2/4 de 8 a 3/4 de 9, per això és

important demanar les fotocòpies d’un dia per l’altre. Les comandes de còpies es deixen a la

safata que a tal motiu té el conserge a consergeria.

Es recomana que els mestres no facin ús de la fotocopiadora per tal de mantenir-la en bon

estat.

A consergeria hi ha la centraleta telefònica, que es pot fer servir sempre que sigui necessari per

parlar amb les famílies. Per altre banda cal vigilar de no excedir-nos en les trucades ja que

l’import del telèfon ho paga l’escola.

També tenim la megafonia general del centre, el conserge la fa servir quan vénen a buscar

algun alumne, cridar els mestres si és necessari,.....

Hi ha l’intèrfon de la porta d’entrada, si en algun moment una persona que no sigui el conserge

obre la porta, cal que s’asseguri de qui entra i on va i revisar que la porta queda tancada.

63


5.ADMINISTRACIÓ / SECRETARIA

L’espai d’administració i secretaria està ocupat per la secretària de l’escola i per

l’administrativa.

Hi ha molts moments en què ens hem d’adreçar a la secretaria o l’administració, i tot i que les

dues persones estan al servei dels mestres, tenen feines diferenciades i hem de saber a qui fer

les nostres demandes.

Administració, és l’encarregada de:

• Proporcionar els llistats de: classe, menjador, transport

• Informació de l’alumnat a requeriment dels mestres

o Llistat d’autorització d’imatge

o Al·lèrgies – intoleràncies alimentícies dels alumnes

o Llista dels germans grans

o Expedients

• Imprimir els informes un cop els mestres han introduït la informació

• Rebuda i enviament de Fax

Secretaria és l’encarregada de:

• Informació sobre pagaments de sortides

• Carregar els ordinadors per a poder fer els informes

6.VILÀNCIA PATIS

La nostra escola té un pati espectacular, molt gran.

A principi de curs a la sala de mestres es posen els torns de vigilància de pati.

Hi ha uns espais específics i concrets que cal vigilar en els diferents patis:

En el pati d’infantil:

Aquest pati està delimitat per la zona cimentada, això vol dir que els alumnes no poden

traspassar aquesta zona.

Els punts a controlar són:

• S’ha de vigilar els alumnes quan entren als lavabos, per evitar aglomeracions, sorra a

les piques, inundacions. És recomanable que vagin al lavabo abans de sortir al pati.

• Controlar el passadís que va a la porta d’entrada. Els alumnes tenen tendència a jugar

en aquest lloc, pugen a la tanca i a vegades corren cap a la banda del carrer.

• Un altre punt a vigilar és el passadís que hi ha entre les aules de P3 i P4, en aquest

passadís hi ha els baguls de joguines.

64


• El joc amb pales i galledes ha de quedar limitat al sorral. S’ha d’evitar que les arquetes

les omplin amb terra, per evitar les inundacions en cas de pluja.

• Vigilar les construccions, que els alumnes pugin amb tranquil·litat i sobre tot que no

empentin el company que va davant.

• Evitar en tot moment que els alumnes d’infantil accedeixin al pati de primària.

En el pati de primària:

Tenim un pati molt gran, és per aquest motiu que hi ha unes zones estratègiques que cal

controlar:

• La zona dels lavabos: evitar aglomeracions, vigilar la font i sobre tot que no llancin

sorra o pedres dins la font.

• Un mestre ha de vigilar la tanca de l’Institut per tal d’evitar que hi hagi contacte entre

els alumnes dels diferents centres i que es provoquin situacions no desitjades.

• Una altra zona és la zona del pi i les pistes, hem de controlar les pilotes i si alguna es

penja, s’ha avisar al conserge.

• Des de la part del menjador es controlarà la zona de construccions i les taules, evitar

que els alumnes hi vagin al pati posterior del gimnàs i no marxin pel passadís, o col·lar-

se dins de l’escola amb l’excusa de buscar alguna cosa a la classe.

• L’altre lloc és la zona del porxo i la porta d’entrada a l’escola. En el porxo estan

prohibides les pilotes, no es pot jugar a pilota ni donar-li puntades i menys xutar contra

la paret o les finestres.

• Els mestres també han de vigilar que els alumnes no pugen a les classes en hores de

pati, i per això cal recordar que tothom agafi l’esmorzar i la jaqueta, si fa fred, abans de

baixar al pati.

6.1- Sortida de la tarda

Com hem comentat abans, cada tarda tenim 3 autocars a la porta de l’escola, autocars on han

de pujar mes de 200 alumnes de les diferents rutes.

Com cal que cada alumnes pugi al autocar que li pertoca, necessitem assegurar l’ordre i

l’organització en les files de rutes. De cada classe s’han de fer 4 files: les tres de les rutes de

transport i la fila dels/les alumnes que no agafen transport.

Per tal de facilitar la feina als/les alumnes i als/les mestres, varem decidir fa ja vuit cursos, i

seguint la dinàmica de parvulari, assignar un color a cada ruta: taronja, lila i verda. Gairebé a

totes les classes hi ha alumnes de totes les rutes més els que no fan servir el transport.

A començament de curs se li dóna a cada nen/a de ruta un carnet plastificat. Aquest carnet és

del color de la ruta que li correspon pel seu domicili. Inclou el nom de l’alumne/a, l’adreça, el

curs i el telèfon. La consigna és: el carnet s’ha de portar sempre penjat de la motxilla, en un lloc

visible; i per tal de facilitar la col·locació porta un forat i una anella per penjar-ho.

A la sortida de la tarda, fem servir les 3 portes de l’escola:

65


- Per la porta d’infantil, surten tots els alumnes d’infantil i els de cicle inicial que no són usuaris

de transport.

- Per la porta “principal”, surten els alumnes de cicle mitjà i cicle superior que no són usuaris de

transport.

- Per la porta del gimnàs surten les rutes de transport.

Quan toca el timbre de sortida, a cada classe els/les alumnes es col·loquen, agrupats segons el

color de la seva ruta, i els/les no usuaris del transport en un grup a part que es col·loquen els

primers de la fila.

Els alumnes d’infantil són els primer en sortir i van pujant directament als autocars

corresponents. Els de P3 amb la TEI i la noia de pràctiques, porten els alumnes de transport i

les tutores es queden a classe amb els no usuaris del transport esperant a que vinguin les

famílies a recollir-los.

Els de P4 i P5 de transport surten amb dos de les mestres de suport, que els porten als

autocars; les tutores es queden a la classe esperant a les famílies dels alumnes no usuarirs de

transport.

Sonen dos timbres amb un interval de tres minuts:

Quan sona el primer timbre surten els alumnes de CI i 3r.

Els/les alumnes de Cicle Inicial que no marxen en transport surten de l’edifici per la porta

d’emergència que hi ha al costat de la classe de P3 A i es dirigeixen a l’exterior de l’edifici, les

famílies esperen al carrer i quan els alumnes veuen la família li diuen al mestre i ja poden sortir.

Quan sona el segon timbre baixen els de 4t, 5è i 6è acompanyat dels mestres, sorten per la

porta principal, els mestres deixen els no usuaris de transport que es dirigeixen a la porta de

sortida i acompanyen als de transport a la porta del gimnàs

7.ABSÈNCIES DEL PROFESSORAT

En cas d’haver de faltar un dia de classe per causa inexcusable, si ho sabem amb antelació, cal

fer la demanda a la direcció del centre i omplir l’autorització. Cal deixar la feina preparada per

els alumnes.

Si algú es troba malalt ha d’avisar a l’escola o la direcció a primera hora del matí per a poder

organitzar les substitucions i portar el justificant mèdic al dia següent.

Dimarts i dijous són els dies en que SSTT fa nomenaments de substituts. S’ha de fer arribar a

l’escola la baixa mèdica el dia abans, dilluns i dimecres abans de les 17’00h. que és l’hora límit

per presentar la sol·licitud.

66


8.RELACIÓ FAMÍLIA ESCOLA

8.1.Pàgina web /blocs

Avui en dia la pàgina web i els blocs són un bon recurs per donar a conèixer a la comunitat

educativa com som i quines activitats fem a l’escola. D’aquesta manera podem mantenir

informades a les famílies i fer-les coneixedores de tot allò que els seus fill fan a l’escola.

És important mantenir actualitzats la pàgina i els blocs: a principi de curs es fa la presentació de

l’equip docent i a partir d’aquí anar penjant activitats.

8.2. La revista de l’escola

El recull d’activitats més significatives del curs es plasma en la revista escolar “ Estàs al lloro?”.

Per tal que la seva elaboració sigui el més normalitzat possible és necessari que cada tutoria i

especialistes facilitin les seves aportacions a la secretaria de l’escola, que és l’encarregada de

confegir la revista, a començament del mes de maig

Aquesta s’envia a cada família juntament a final de curs; igualment es fa arribar a la resta

d’institucions del poble, escoles amigues, personal que ha treballat a l’escola , ..... trobem que

és una bona manera de fer difusió del Centre.

8.4. L’agenda

Donat que un gran nombre d’alumnes vénen en transport i no tenim contacte diari amb les

famílies, des de P3 fem servir l’agenda. Aquesta, s’explica a les famílies, cada dia ha d’anar

dins de la cartera de l’alumne i serà revisada diàriament pels mestres i per les famílies. Quan hi

ha una nota s’ha de signar, tant per part de les famílies com de l’escola. És el mitjà per fer

arribar qualsevol informació que tant la família com l’escola consideri important per al bon

funcionament:

- Informació sobre sortides

- Esdeveniments escolars

- Malalties

- Seguiment de l’activitat escolar / comportament

8.4. Reunió de classe

La prescripció és de fer almenys una reunió de classe durant el curs. Aquesta reunió es fa a

començament de curs, durant el més de setembre o primera setmana d’octubre. Les dades

s’acorden a començament de setembre en reunió de Coordinació General i forma part del

Calendari General del curs (en aquest calendari consten les dates de les reunions, avaluacions

i entrega d’informes).

En aquesta primera reunió amb les famílies, sobretot si és a començament de cicle, és la

primera presa de contacte entre els tutors i les famílies i per aquest motiu és important aprofitar

el moment per crear vincles de col·laboració que, posteriorment al llarg del curs s’aniran

67


enfortint. Es dóna a conèixer a les famílies el programa del curs, quins són els objectius que

tenim marcats per al curs i quina serà la metodologia que seguirem.

8.5.Entrevistes personals

Segons les prescripcions totes les famílies han de tenir l’oportunitat de parlar amb el tutor/a del

seu fill/a almenys un cop durant el curs. Aquestes entrevistes personals poden ser demanades

per les famílies o per el/la tutor/a.

Normalment parlem primer amb les famílies d’alumnes “problemàtics o amb problemes” i

deixem per a final de curs els alumnes que porten un bon curs. Seria convenient que aquestes

famílies també poguessin tenir l’oportunitat de sentir de boca del tutor/a el bé que va el seu fill/a

i no haver d’esperar fins a final de curs.

L’horari per a fer les entrevistes amb les famílies és variat i està en funció de les hores lliures

dels mestres i sempre els divendres al migdia.

Pel que fa als especialistes cal fer sabedores a les famílies que, sempre que vulguin, podran

concertar cita per a una entrevista els divendres a migdia o qualsevol altre horari que el mestre

especialista pugui i tingui disponibilitat horària. A questa informació i concertació de les

entrevistes es farà també mitjançant l’agenda.

8.6. Les festes

Donat que la nostra és una escola transportada, la relació amb les famílies no és la que ens

agradaria. Són poques les vegades que podem tenir contacte amb elles, és per aquest motiu

que aprofitem les FESTES que celebrem al Centre per fomentar aquestes relacions:

Castanyada

Celebrem el dia de la castanyada el 30 o 31 d’octubre a la tarda al pati de l’escola. A

primera hora del matí, hi ha un grup de mares/pares, una per tutoria que ajuden a tallar

les castanyes, castanyes prèviament comprades per l‘escola i que el conserge, en

Miquel, torra durant tot el matí. Aquestes mares/pares són triades segon la disponibilitat

horària de les famílies i són les tutores les que es posen en contacte amb elles o es fa

mitjançant la mare delegada de classe.

Quan tots els alumnes estan a les aules les mares entren a la sala de mestres i amb els

membres de l’equip directiu tallen les castanyes. Quan s’ha acabat de tallar castanyes,

es fa un petit esmorzar amb les mares en agraïment per la seva col·laboració.

Festihivern

La festa d’hivern es prepara amb molta dedicació a l’escola durant tot el primer

trimestre. Es tria un tema general d’escola i, cada cicle, nivell i classe tria un motiu:

ball/cançó/petita representació, que es pugui escenificar fàcilment i amb la col·laboració

68


de l’especialista de música, plàstica i de la Comissió de Festes i Ambientació es porta a

escena.

Per fer els decorats i les disfresses dels alumnes, demanem la col·laboració de les

famílies, mares/pares delegats/des.

Es fa una actuació per cicle en el gimnàs de l’escola els dos últims dies de trimestre,

una al matí i l’altra a la tarda. El primer dia al matí la representació corre a càrrec dels

alumnes d’Infantil i a la tarda els de cicle inicial; el segon dia al matí els alumnes de

Cicle Mitjà a primera hora i de Cicle Superior a última hora del matí.

L’assistència de les famílies, tradicionalment és majoritària i és un altre moment per

establir relacions família / escola.

Les mestres d’Infantil conviden a les famílies a l’aula del seu fill, es recita el

poema de Nadal que han preparat (dos alumnes van a la ràdio local per recitar-

ho), i es donen els àlbums.

Radio Piera dissabte abans de Nadal fa una recitada de poemes i nadales,

demana la col·laboració de les escoles del municipi amb un representant per

classe. De cada tutoria es tria un representant per anar a la radio, és important

posar-se d’acord amb les famílies, ja que són elles les que els hauran de portar

a la radio i a nivell de mestres també cal tenir coordinació per tal de no repetir

poemes.

Carnaval

Donat que la festa d’hivern té tanta tradició al Centre i, que ja fem disfresses i

dediquem temps curricular per treballar la festa, el carnaval es fa de tal manera que no

li dediquem tant de temps: des de plàstica es fan mascares o antifaç i el dia de carnaval

es demana als alumnes que vinguin disfressats de casa; els alumnes que es queden a

menjador porten la disfressa en una bossa marcada i a ¾ de 3 es posen la disfressa.

Als alumnes d’infantil els ajuden a disfressar-se les monitores de menjador i les

mestres.

Si hi ha algun alumne que no porta disfressa de casa, es posa la màscara o antifaç que

ha fet en la classe de plàstica i surt al pati amb la resta d’alumnes.

En les tutories, sobre tot de cicle mitjà i superior, es pot incentivar als alumnes per fer

comparses, on hi hagi un grup d’ells que hi vagin disfressats de la mateixa temàtica, tot

depèn de la iniciativa dels participant i la col·laboració de les famílies des de casa.

També hi mares i pares que venen disfressats.

Els mestres triem una temàtica i anem tots disfressats del mateix tema.

A ¼ de 4 s’obren les portes de l’escola perquè entrin les famílies, surten els alumnes de

les classes, es fa la rua per dins del pati anunciant per megafonia els alumnes que fan

69


la rua, finalment ballem tots una estona al pati i a ¼ de 5 sona el timbre, surten les

famílies i es fan les files de transport.

Sant Jordi

És una festa amb molta tradició a l’escola i que es treballa durant tot el segon trimestre

des de l’àrea de plàstica i tutoria. Es guarneix tota l’escola amb motius de Sant Jordi:

llibres, roses, el cavaller, la princesa i el drac.

Les tutories fan els cartells de preus i decora el paper d’emblar que forra la taula dels

seus treballs.

La comissió de festes i la d’ambientació són les encarregades de fer la resta de cartells:

bar, parades de llibres dels diferents cicles (infantil, inicial, mitjà i superior), d’enganxar

les produccions literàries dels alumnes en paper d’embalar (un per classe) que decoren

el pati.

La diada de Sant Jordi comença a primera hora del matí, cada tutoria ha demanat una

mare que, un cop han entrat els alumnes a les aules, ajuden a tots els mestres

especialistes i sense tutoria a guarnir el pati, muntar les parades de la fira, una per

nivell, el bar, les parades de llibres i la de roses.

Aquestes mares/pares són els encarregats de les parades i els responsables de la

caixa de diners que li entrega un membre de l’equip directiu.

A 2/4 d’11 s’obren les portes perquè entrin totes les famílies, que prèviament han estat

convidades amb la invitació feta per la Comissió de Festes. ¼ abans els alumnes fan

una volta per la Fira amb els seus pares si han vingut o amb el/la mestre/a si no han

pogut venir els pares. Normalment els alumnes compren coses en la Fira, aquest dia

poden portar diners, i tots junts amb el/la tutor/a visiten les parades de llibres on, amb

els diners que dóna l’AFA compren llibres per la biblioteca de classe.

A ¼ de 12 sona el timbre perquè surtin les famílies i els alumnes de cicle superior i

els/les pares/mares col·laboradores ajuden a recollir la Fira. A tots els pares o mares

que han ajudat se’ls regala una rosa.

Fi de curs

La Festa de fi de curs està organitzada entre l’AFA i l’Escola.

És important la col·laboració de tot el professorat en la difusió de la Festa i la

importància de l’assistència; per aquest motiu es preparen diferents actuacions i actes:

partit de futbol entre pares i alumnes, demostració d’extraescolars, graduacció dels

alumnes de P5 i comiat dels alumnes de 6è,.......

Hi ha jocs al pati, música ambiental, balls dels alumnes,.........

70


8.9.Assignacióa cicles del personal docent

Els quatre cicles que hi ha a l’escola, a banda dels mestres tutors, hi ha uns especialistes o

personal de reforç que està adscrit al cicle i que participa en totes i cadascuna de les activitats

que aquest organitza.

A Cicle Infantil, a banda de els/es tutors/es hi ha la coordinadora, dos mestres de reforç, una

d’EE i la Tècnica d’Educació Infantil.

A Cicle Inicial, els/es tutors/es, la coordinadora, l’especialista d’anglès 1, i l’especialista

d’Educació Especial 1.

A Cicle Mitjà, els/es tutors/es, l’especialista de Música, Religió, Aula d’Acollida i d’anglès 2 i

l’especialista d’Educació física 1.

Pertany a Cicle Superior, els/es tutors/es, l’especialista d’anglès 3, Educació Física 2, i

d’Educació Especial 2.

8.10.Horari de reunions

Com que les coses no es fan soles , intentem organitzar la feina de manera profitosa. Durant

les hores d’exclusiva: de 12’30 a 13’30 (tots els dies) a Primària i Infantil

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Comissions

Coordinació General

Treball personal/

Nivell 1r, 3r

Nivell /

Cicle/ Formació

Cicle/

Claustre/ Formació

Treball personal/

Nivell 2n

Pares

Pares

4t, 5è i 6è tenen dies diferents de treball personal i nivell ja que dimarts i dijous a aquesta hora

fan SEP

El nivell és fas en dies diferents, dimarts i dijous, per tal de facilitar l’assistència els

especialistes.

8.11.Les comissions

Les Comissions formen part de l’estructura organitzativa de l’escola. Són els responsables de

les diferents seccions i activitats de l’escola que formen la seva infraestructura.

. Hi ha 5 :

- Comissió de festes/ambientació

71


- Comissió de material

- Comissió de sortides

- Comissió de Biblioteca – recursos

- Comissió d’Informàtica/TAC

Competències:

o Gestionar i coordinar els continguts proposats

o Elaborar i configurar propostes sobre els continguts respectius

o Planificar el funcionament de la comissió.

o Portar a terme la planificació.

o Tenir cura del material ( si n'hi ha) i portar el registre d'existències o la

comptabilitat si s'escau.

o Proposar les millores i renovacions oportunes als òrgans corresponents.

o Conservar els materials elaborats que puguin servir de referent en

posteriors ocasions.

Estan formades per un representant de cada cicle i es reuneixen una vegada a la setmana

( dilluns ) per portar endavant les tasques que tenen encomanades. Dins de cada comissió hi

ha un representant que és el portaveu d’aquesta i també és l’encarregat d’organitzar la

comissió de manera que tots sàpiguen quines són les seves funcions i és el lligam

amb l’equip directiu.

Cada Comissió a començament de curs ha de preparar el seu Pla de Treball, Pla que

prèviament ha d’estar pactat amb l’Equip Directiu.

8.11.1. Comissió de Festes/Ambientació:

- Té un portaveu nomenat entre els seus components, un de cada cicle de Primària i dos d'E-

ducació Infantil.

- Organitza les festes que afecten a tota l'escola i que es programen en el Pla Anual de Cen-

tre.

- La Comissió proposa al claustre i és aquest el que decideix de manera consensuada com

serà la festa, el quan ja està aprovat per el consell escolar.

- Prepara el calendari amb una anticipació d'un mes.

72


- Prepara els dossiers d'informació sobre continguts, justificacions...... Els eixos de la festa

es consensuen entre tots els cicles.

- Organitza les activitats a portar a terme per preparar la festa:

- Assajos, decoració, recull de material confegit,etc.

- Organitza i coordina les activitats del dia de la festa.

- Horaris, espais, música, megafonia.

- Presenta, anima i dirigeix la festa.

- Organitzar i dinamitzar les diferents trobades de mestres: dinars final de trimestre, celebra-

ció de festes

- Decideix quina serà l’ambientació/decoració en cada moment del curs, molt relacionada

amb la festa que s’està treballant

- Distribuir els diferents fweines/espais de l’escola entre els cicles

- Dins del cicle, hi ha un representant de cada cicle, decidir quin serà el treball que s’ha de

fer en cada tutoria

- Fer el muntatge final amb les produccions de les tutories i els cicles i que quedin

exposades al lloc corresponent

8.11.2. Comissió de Material:

a) Té un portaveu nomenat entre els components (un de cada cicle).

b) Recull les comandes de material durant la sessió del seu cicle.

c) Prepara el material de cada cicle segons la comanda.

d) Controla els stocks.

e) Gestiona la reposició de material amb els proveïdors.

f) Revisa les comandes quan arriben i les desa a l’armari.

g) Porta un saldo comptable actualitzat i informa d’ell a la direcció mensualment.

h) Participa en les coordinacions proposades amb l’AMPA pel seguiment de la comptabilitat

( com a mínim una al trimestre).

i) Revisa i actualitza a final de curs el tipus de material fungible que necessiten les tutories

per preparar la primera comanda del curs següent .

j) Confegeix un dossier de les seves activitats i fa un informe per la memòria.

8.11.3. Comissió de Sortides

a. Objectius:1.-Proporcionar informació als cicles sobre sortides i activitats d'interès curricular fora del

recinte escolar.

73


b. Activitats al llarg de tot el curs:o Confegir un dossier amb les propostes que arriben a l’escola i altres que

es puguin aconseguir d'altres entitats.

o Mantenir el dossier actualitzat

o Guardar els originals del material elaborat per cada sortida per tal que

pugui ésser utilitzat si és d'interès en cursos posteriors.

o Fer la proposta de sortides a final de curs per poder ser aprovada pel

consell escolar del centre

2.- Facilitar la tasca de gestió de les sortides i activitats .

c. Activitats per a cada sortida:

1. Confegir el dossier d'informació de cada sortida.

2. Contactar amb l'entitat organitzadora

3. Contactar amb l'empresa de transport

4. Confegir el pressupost , que ha de ser visat per Direcció abans de ser

presentat al cicle.

3.-Coordinar les sortides

d. Activitats per a cada sortida:

1. Coordinar lloc i hora de la recollida i arribada dels alumnes.

2. Confegir la circular informativa per als pares amb la corresponent

autorització perquè el seu fill participi en l'activitat.3. Gestionar el cobrament:

- proporcionar als cursos els fulls de pagament bancari.

- recollir els justificants.

- controlar el nombre d'alumnes assistents

4. Portar un control comptable de la gestió, informant periòdicament els

cicles.

5. Informar dels imports i les dades de pagament a la secretària de

l'escola per tal que es faci la gestió amb l’entitat bancària.

6. Omplir el registre abans de cada sortida i donar-lo a direcció

7. Recollir la valoració del seu Cicle i passar-lo a la graella corresponent

4.- Colònies

A l’escola es faran colònies al finalitzar cada cicle, es a dir a: P5, 2n, 4t i 6è; sempre que s’arribi

al 65% dels alumnes matriculats en el nivell.

És la comissió l’encarregada de:

o Contactar amb la casa de colònies

o Pactar les activitats diàries

74


o Informar als tutors

o Circulars informatives a les famílies

o Lligar el transport amb l’empresa

8.11.4.Comissió de Biblioteca / Recursos

Biblioteca

La Biblioteca de l’escola està en la planta baixa i normalment és freqüentada per tots els

alumnes de l’escola. A l’entrada hi ha un horari, horari que col·loca la cap d’estudis a

començament de curs, amb la distribució d’hores per tutories. És important respectar aquest

horari sempre que sigui possible, si en algun moment del curs, una tutoria necessita l’espai en

horari no adscrit, ha de pactar amb el mestre/a el canvi i justificar la necessitat.

Com les coses no es fan soles i la comissió, al igual que la resta de comissions, solament

disposa d’un dia a la setmana per treballar en la biblioteca, és molt important el treball previ de

tutoria amb els alumnes a nivell de normes de biblioteca, respecte a l’espai i al material.

A la taula de mestre que hi ha a la biblioteca hi ha una safata amb uns nº en gran plastificats,

un parell de cada nº; la finalitat és que quan un alumne agafa un llibre col·loqui un dels nº al lloc

on està el llibre i l’altre se’l quedi, d’aquesta manera se’n recordarà de deixar el llibre en el

mateix lloc on l’ha trobat. Això el mestre encarregat de fer biblioteca amb un grup classe l’ha

d’explicar el primer dia que va a la biblioteca, és una rutina que s’ha de repetir sempre que un

alumnes/a vulgui fer servir un llibre de la biblioteca. És el mestre acompanyant, qui ha de

supervisar que tots els alumnes respecti’m la rutina i la compleixin i abans d’abandonar la

biblioteca vigilar que tot està en ordre, igual que l’han trobada, que els nº queden en la safata

de la taula, els llibres ben col·locats i les cadires al seu lloc

La comissió de biblioteca:

a) Té un portaveu/responsable nomenat entre els components (un de cada cicle).

b) És l’encarregada d’inventariar el material de biblioteca

c) Mantenir la biblioteca ordenada i classificar els llibres per cicles i matèries

d) Establir el préstec de llibres a les classes

Recursos

Els recursos de l’escola estan ubicats en una saleta que hi ha al costat de consergeria, rotulada

com a “RECURSOS”. Hi ha prestatgeries, cinc, una taula de mestra i tres cadires. L’espai no és

massa gran però suficient per a tenir una bona part dels recursos materials dels que disposa el

centre ubicats en el mateix lloc i ordenats per matèries.

És un espai ideal per a fer entrevistes amb les famílies, sobre tot per la seva ubicació, recollit i

agradable.

75


Aquesta comissió està formada per un representant per cicle i té unes funcions clares:

- Establir el material que ha d’estar en la sala de recursos

- Inventariar i classificar tot el material

- Establir un sistema de préstec

- Mantenir la sala sempre ordenada i ben classificada

8.11.5. Comissió d’Informàtica / TAC

- Hi ha un coordinador nomenat per direcció, que serà el responsable de:

o Mantenir les aules d’informàtica en un rendiment òptim

o Notificació de les avaries a l’aplicatiu de GEPSE

o Assistir a la formació

o Donar l’alta del maquinari en GEPSE

- Donar suport formatiu a l’equip docent del centre

- Fomentar l’ús de les TIC en les activitats d’ensenyament – aprenentatge

- Desenvolupar i mantenir actualitzat el bloc de cada cicle

- Constituir la comissió TAC

76

ESCOLA HEROIS DEL BRUC - xtec.cat 2013... · Escola Herois del Bruc Projecte Educatiu de Centre...

Documents

Transcript of ESCOLA HEROIS DEL BRUC - xtec.cat 2013... · Escola Herois del Bruc Projecte Educatiu de Centre...