Escola municipal d’educació especial Can Vila IMSD ...16.1.1. xarxa de serveis de l’institut...

Escola munic ipal d’educació especial Can Vi la

P R O J E C T E E D U C A T I U

S E T E M B R E 2 0 1 9V e r s i ó

01

IMSD

Ajuntament de Mol let del Val lès

1. BREU HISTÒRIA DE L’ESCOLA PAG. 07

2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA, SOCIO - ECONÒMICA, I CULTURAL DE LA ZONA (MUNICIPI- COMARCA)PAG. 08

3. T IPOLOGIA ESCOLAR PAG. 093.1. CARACTERÍSTIQUES SINGULARS COM ESCOLA MUNICIPAL3.2. CARACTERÍSTIQUES I NECESSITATS DE L’ALUMNAT I FAMÍLIES3.3. NIVELLS EDUCATIUS I RECORREGUT CURRICULAR DELS ALUMNES

4. EL NOSTRE PROJECTE LINGÜÍSTIC DINS EL PEC PAG. 164.1. REALITAT LINGÜÍSTICA DEL CENTRE4.2. DOMINI DE LA LLENGUA

4.2.1. CONEIXEMENT I ÚS DE LA LLENGUA PER PART DE L’ALUMNAT

5. MARC LEGAL PAG. 17

6. INDICADORS DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I EL FUNCIONAMENT DEL CENTRE PAG. 206.1. CRITERIS EN RELACIÓ A L’ESTRUCTURA DEL CENTRE6.2. CRITERIS EN RELACIÓ AL PERSONAL

6.2.1. ORGANS DE GOVERN COL·LEGIATS6.2.2. ORGANS DE GOVERN UNIPERSONALS6.2.3. EQUIP PEDAGÒGIC I PERSONAL DE SERVEIS6.2.4. CALENDARI DELS DIFERENTS ÒRGANS I REUNIONS DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA6.2.5. RÈGIM DE PERMANÈNCIES D’ALUMNES I PROFESSORS/ES

7. DOCUMENTACIÓ DE CENTRE7.1. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DE CENTRE (PGAC) PAG. 267.2. MEMÒRIA DE CURS7.3. ALTRES DOCUMENTS I PROTOCOLS

7.3.1. UNITATS DIDÀCTIQUES (UD)7.3.2. PLANS DE SUPORT INDIVIDUALITZAT (PI)

8. PLANS D’ACOLLIDA PAG. 278.1. FAMÍLIES8.2. PROFESSORAT NOU AL CENTRE8.3. ALUMNAT DE PRÀCTIQUES

9. PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ I MATRÍCULA PAG. 29

ÍNDEX

0 5P À G I N A I N T R O D U C C I Ó I D A D E S D E C O N T A C T E

0 6P À G I N A E L C O N T E X T

O N S O M ?

1 9P À G I N A T R E T S D ’ I D E N T I T A T

Q U I S O M ?

2

Projecte educat iu EMEE Can Vi la

10. FINALITATS I OBJECTIUS GENERALS PAG. 3110.1. FINALITATS DEL CENTRE10.2. OBJECTIUS GENERALS10.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS

10.3.1. EQUIP EDUCATIU10.3.2. ALUMNAT10.3.3. FAMÍLIES10.3.4. COMUNITAT EDUCATIVA I TERRITORI

11. MARC CONCEPTUAL COM A ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL PAG. 3511.1. PRINCIPIS PEDAGÒGICS I D’INTERVENCIÓ

11.1.1. PLURALISME IDEOLÒGIC I VALORS DEMOCRÀTICS11.1.2. CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ11.1.3. RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT11.1.4. INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL11.1.5. CONFESSIONALITAT11.1.6. COEDUCACIÓ11.1.7. ENFOCAMENT METODOLÒGIC11.1.8. IDENTITAT CULTURAL11.1.9. RELACIÓ ESCOLA - ENTORN11.1.10. RELACIÓ ESCOLA - FAMÍLIA11.1.11. MODALITAT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL

11.2. CONCEPCIÓ DE LA NOSTRA ACCIÓ EDUCATIVA11.2.1. PAPER DE L’ADULT I DEL PROFESSIONAL11.2.2. LES RELACIONS ENTRE IGUALS. DIVERSITAT I NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES DE L’ALUMNAT11.2.3. CONTEXT EDUCATIU I MARC INCLUSIU

12. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM, UNITATS DIDÀCTIQUES, PLANS DE SUPORT INDIVIDUALITZATS I INDICADORS D’AVALUACIÓ PAG. 42

12.1. PROGRAMACIÓ CURRICULAR12.1.1. UNITATS DIDÀCTIQUES (UD)12.1.2. PLANS DE SUPORT INDIVIDUALITZAT (PI)

12.2. PRINCIPIS D’APRENENTATGE, CRITERIS METODOLÒGICS I RECURSOS EDUCATIUS12.3. CONVIVÈNCIA ESCOLAR12.4. ACCIÓ TUTORIAL12.5. SEGUIMENT I OBSERVACIÓ DELS PROCESSOS DE L’ALUMNAT12.6. MENJADOR12.7. PISCINA

13. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA PAG. 4613.1.DEPARTAMENTS

13.1.1. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ INFANTIL13.1.2. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA13.1.3. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I DE TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA13.1.4. DEPARTAMENT D’HABILITATS BÀSIQUES I D’INTERACCIÓ AMB L’ENTORN13.1.5. DEPARTAMENT D’ATENCIÓ I EDUCACIÓ INTEGRAL13.1.6. UNITAT EXTERNA DEL CENTRE PER ALUMNES AMB MALALTIA MENTAL GREU I TRASTORN DE CONDUCTA, AULA INTEGRAL DE SUPORT (AIS)13.1.7. EQUIP DE TÈCNICS

13.2. COMISSIONS

3 0P À G I N A O B J E C T I U S G E N E R A L S

Q U È P R E T E N E M ?

4 1P À G I N A P R O C E D I M E N T S G E N E R A L S

D E Q U I N A M A N E R A H O F E M ?C O M H O A C O N S E G I M ?

3


14. FORMACIÓ PAG. 5214.1. FORMACIÓ INTERNA DELS EQUIPS DOCENTS14.2. FORMACIÓ EXTERNA: JORNADES I ALTRES ACCIONS EDUCATIVES14.3. CENTRE FORMADOR (PRÀCTIQUES)

15. CONCRECIÓ DELS MITJANS DE RELACIÓ I COMUNICACIÓ AMB FAMÍLIES PAG. 5315.1. CRITERIS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES15.2. PLA DE COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES15.3. ESPAIS FORMALS I INFORMALS DE RELACIÓ FAMÍLIA/ ESCOLA. AMPA

16. TREBALL EN XARXA I COORDINACIÓ AMB DIFERENTS SERVEIS PAG. 5416.1. RELACIONS INSTITUCIONALS

16.1.1. XARXA DE SERVEIS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS ALS DISCAPACITATS (IMSD)16.1.2. EQUIP D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC (EAP)16.1.3. CENTRES D’ATENCIÓ PRIMERENCA (CDIAP) I DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ)16.1.4. CENTRE DE RECURSOS DE L’ONCE DE BCN I CENTRE DE RECURSOS ESPECIALITZAT EN DIS-CAPACITAT AUDITIVA (CREDA)16.1.5. CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS (CRP)

16.2. RELACIONS AMB ALTRES CENTRES I ENTITATS DEL TERRITORI – MUNICIPI I COMARCA-16.2.1. ACTIVITATS COMPARTIDES I PROJECTES16.2.2. SUPORT A L’ESCOLA ORDINÀRIA16.2.3. REUNIONS AMB ALTRES SERVEIS16.2.4. XARXA DE CENTRES MUNICIPALS D’EDUCACIÓ ESPECIAL

17. SERVEIS QUE OFEREIX L’ESCOLA PAG. 57

18. SERVEIS COMPLEMENTARIS: EXTRAESCOLARS PAG. 58

19. INSTRUMENTS I INDICADORS D’AVALUACIÓ UTILITZATS AL CENTRE PAG. 6119.1. MEMÒRIA ANUAL19.2. PLA DE SUPORT INDIVIDUALITZAT I ALTRES INFORMES19.3. COMPETÈNCIES I INDICADORS D’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT19.4. AVALUACIÓ INTERNA I JORNADES

20. ALTRES INSTRUMENTS I MECANISMES PER L’AVALUACIÓ PAG. 63

ELABORACIÓ, APROVACIÓ I REVISIÓ DEL PEC PAG. 64

ANNEXOS

• PROJECTE LINGÜÍSTIC• NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE (NOFC)• PROTOCOL D’ACOLLIDA DE FAMÍLIES• PROTOCOL D’ACOLLIDA D’ALUMNES DE PRÀCTIQUES• MODEL DEL PLA DE SUPORT INDIVIDUALITZAT (PI)• PLA DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE• INFORMACIÓ D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS• GUIA D’INDICADORS

5 9P À G I N A

A V A L U A C I ÓC O M A V A L U E M I Q U È A C O N S E G U I M ?

6 5P À G I N A

A N N E X O S

4


INTRODUCCIÓ

Donada l’antiguitat de l’anterior PEC i l’evolució i canvi de diagnòstic, de noves necessitats educatives especials, dotació i perfil del personal, així com nous recursos i metodologies utilitzades, durant el 2018 des del nostre centre ens vam plantejar l’objectiu de l’actualització i l’elaboració del PEC per tal de recollir aquestes novetats.

Per fer aquesta revisió vam sol.licitar el suport de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona qui va facilitar l’assessorament extern per elaborar el PEC.

DADES DE CONTACTE

EMEE Can VilaCamí de Can Vila, s/n08100- Mollet del Vallès

Telèfon : 93 570 56 20Correu: [email protected]: www.canvila.org

A d r e ç a C o n t a c t e

5


EL CONTEXTOn som?

6


1. BREU HISTÒRIA DE L’ESCOLA

Al setembre de l’any 1969, un any després de l’aprovació dels estatuts del “Patronat municipal pro-subnormals”, es va iniciar la construcció de l’escola Àngel de la Guarda (antic nom de l’escola Can Vila), al carrer Cristóbal Colón de Mollet del Vallès.

Va ser el dia 17 d’abril de 1971 quan, finalment, dos grups de sis nens amb dues mestres van iniciar les classes encara que el reconeixement del Ministeri d’Educació i Ciència no va arribar fins al març de 1976.

Al setembre de 1979, donat l’increment de matrícula del centre i les necessitats dels alumnes, es va canviar la ubicació del centre del carrer Cristóbal Colón a l’actual ubicació a Can Vila.

A l’any 1988 es dissol el “Patronat municipal pro-subnormals” i es crea l’Institut Municipal de Serveis als Discapacitats Psíquics (IMSDP) que posteriorment, al 2004 es transforma en l’actual Institut Municipal de Serveis als Discapacitats (IMSD). La gestió municipal va començar l’any 1988 tot i que també participava de la gestió anterior al Patronat.

L’Escola Can Vila depèn de l’Institut Municipal de Serveis als Discapacitats (IMSD). L’IMSD és un organisme autònom local constituït per l’Ajuntament de Mollet del Vallès que té per objectiu la promoció i prestació de serveis a les persones amb discapacitat, la prevenció de les deficiències psicològiques o anatòmiques, el tractament multidisciplinari de les discapacitats i la integració social i laboral de les persones amb discapacitat psíquica. L’IMSD gestiona el CDIAP, l’ Escola Can Vila, el Centre Ocupacional El Bosc i el Taller Alborada.

Normalment, l’Escola ofereix el seu servei per alumnat segons la sectorització de municipis establerta pel Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

A partir de 2018 l’Escola Can Vila comença a formar part de la Xarxa de centres municipals d’educació especial de la Diputació de Barcelona, xarxa que vol contribuir a millorar la capacitat de resposta per atendre l’alumnat d’educació especial, tot posant en valor la contribució que des del món local es pot fer per avançar en l’educació inclusiva.

7


2. S ITUACIÓ GEOGRÀFICA, SOCIO - ECONÒMICA, I CULTURAL DE LA ZONA (MUNICIPI- COMARCA)

L’escola està situada al Barri de Lourdes, a les afores de Mollet del Vallès, a l’entrada de l’Espai Natural de Gallecs, en els terrenys de Can Vila, al mig de camps de conreus, on hi viuen persones majoritàriament immigrades, de classe treballadora. El barri disposa d’una escola pública amb una pista de bàsquet, dos parcs públics i un camp de futbol. Aquest barri limita amb l’Eixample de Parets del Vallès i els habitatges d’aquesta zona són generalment de planta baixa. Disposa de serveis dels que l’escola també se’n beneficia: la piscina municipal de Parets, la biblioteca, el Centre Cívic,... Donada a la situació geogràfica, per a la utilització de qualsevol altre servei s’ha de disposar de vehicle.

Cal diferenciar que l’Aula Integral de Suport (AIS) que també forma part de l’escola, està al nucli urbà de Mollet, concretament al Passatge Borrell del barri de Plana Lledó (antic parvulari

de l’escola Salvat Papasseit).

L’Escola Can Vila és una de les dues escoles d’educació especial de titularitat municipal de la comarca del Vallès Oriental junt a Granollers. Normalment, els alumnes procedeixen un 31 % del poble de Mollet i un 69 % de fora de Mollet, donant cobertura a un ventall de 24 pobles. Gairebé tot l’alumnat utilitza el transport escolar col·lectiu que gestiona el Consell Comarcal.

El nivell de formació acadèmica i l’extracció social de les famílies és mig.

Normalment, l’Escola ofereix el seu servei per alumnat segons la sectorització de municipis establerta pel Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

8


3. TIPOLOGIA ESCOLAR

3.1. CARACTERÍSTIQUES SINGULARS COM ESCOLA MUNICIPAL

La titularitat del Centre Municipal d’Educació Especial Can Vila correspon a l’Ajuntament de Mollet del Vallès gestionat com s’ha descrit anteriorment per l’ IMSD.

L’Ajuntament de Mollet del Vallès té un conveni per l’escola amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per al finançament del centre.

Som una escola d’educació especial en la que atenem alumnes amb discapacitat intel·lectual (exceptuant els alumnes que estan escolaritzats a l’AIS) amb diferents necessitats educatives

especials associades a altres discapacitats i/o trastorns.

Des del 2013, l’escola oferta un servei diferenciat, UTE (Unitat Terapèutic-Educativa) en un inici i actualment AIS (Aula Integral de Suport). Es tracta d’un recurs d’atenció intensiva i temporal per a alumnat amb trastorn mental (sense presentar discapacitat intel·lectual) amb l’objectiu de dotar d’estabilitat i recursos per tal de retornar a l’entorn educatiu ordinari i s’emmarca en el decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

9


3.2. CARACTERÍSTIQUES I NECESSITATS DE L’ALUMNAT I FAMÍLIES

L’Escola Can Vila escolaritza a infants i joves de 3 a 21 anys. Segons les dades del curs 2018-19, el nombre d’alumnes matriculats és de 160 (10 dels quals estan a l’AIS i 28 amb modalitat d’escolaritat compartida), i el nombre d’alumnes estranger és d’un 20%.

La tipologia de discapacitats dels alumnes predominant a Can Vila és l’autisme (49 % dels alumnes) i els alumnes amb pluridiscapacitat són el 25 % del total.

L’etiologia de la discapacitat és diversa (paràlisi cerebral, encefalopaties, síndromes genètics, trastorns generalitzats del desenvolupament,...), molts d’ells amb discapacitats associades, ja siguin físiques o sensorials. Podem diferenciar:

Necessitats educatives especials associades a discapacitats intel·lectuals, en diferents graus (lleu, moderat, greu i profund). Alguns alumnes presenten trastorns de conducta o mental associada. Les característiques d’aquestes persones s’avaluen segons els dominis conceptual, social i pràctic segons els DSM-V. Així trobem que els nostres alumnes poden presentar:

DI Lleu:• Domini conceptual: hi ha dificultats en

l’aprenentatge d’aptituds acadèmiques (lectura, escriptura, aritmètica, el temps o els diners). En adults hi ha alteració del pensament abstracte, la funció executiva i de la memòria a curt termini, així com de l’ús funcional de les aptituds acadèmiques.

• Domini social: es mostra immaduresa pel que fa a les relacions socials. Presenta dificultats per percebre de forma precisa les senyals socials dels seus iguals. Pel que fa a la comunicació, la conversa i el llenguatge són més immadurs del que s’espera per l’edat. Hi pot haver dificultats de regulació de l’emoció i el comportament

de forma apropiada a l’edat. Hi ha una comprensió limitada del risc en situacions socials; el judici social és immadur per a l’edat i corren el risc de ser manipulat pels altres (ingenuïtat).

• Domini pràctic: pot funcionar de manera apropiada a l’edat en la cura personal. Necessiten certa ajuda amb tasques de la vida quotidiana complexes en comparació amb els seus iguals. A la vida adulta, l’ajuda implica típicament la compra, el transport, l’organització domèstica, de la cura dels fills, la preparació dels aliments, la gestió bancària i dels diners. Les habilitats recreatives són similars a les dels grups de la mateixa edat. Els individus generalment necessiten ajuda per prendre decisions sobre la cura de la salut i per tramitar temes legals.

DI Moderada:• Domini conceptual: Durant tot el

desenvolupament, les habilitats conceptuals d’aquest alumnat estan notablement endarrerides en comparació amb els seus iguals. El llenguatge, el progrés de la lectura, l’escriptura, les matemàtiques i dels diners es produeix lentament al llarg dels anys escolars i està notablement reduït en comparació amb els seus iguals.

• Domini social: presenten notables diferències respecte als seus iguals pel que fa al comportament social i comunicatiu al llarg del desenvolupament. La capacitat de relació està vinculada de forma evident a la família i els amics. Pot tenir amistats satisfactòries al llarg de la vida i, de vegades, relacions sentimentals en la vida adulta. No obstant això, els individus poden no percebre o interpretar amb precisió els senyals socials. El judici social i la capacitat per prendre decisions són limitats.

• Domini pràctic: poden responsabilitzar-se de les seves necessitats personals, com menjar, vestir-se, de les funcions excretores i la higiene com un adult, encara que es necessita un període llarg d’aprenentatge

10


i temps perquè sigui autònom en aquests camps. Pot necessitar persones que li recordin el que ha de fer. De manera similar, es pot participar en totes les tasques domèstiques a la vida adulta, tot i que es necessita un període llarg d’aprenentatge. Es pot assumir un càrrec independent en treballs que requereixin habilitats conceptuals i de comunicació limitades, però es necessita ajuda considerable dels companys, supervisors.

DI Greu:• Domini conceptual: Les habilitats

conceptuals estan reduïdes. Tenen generalment poca comprensió del llenguatge escrit o de conceptes que impliquen nombres, quantitats, temps i diners. Els cuidadors proporcionen un grau notable d’ajuda per a la resolució de problemes durant tota la vida.

• Domini social: El llenguatge parlat està bastant limitat pel que fa a vocabulari i gramàtica. La parla pot consistir en paraules soltes o frases i es pot complementar amb mesures d’augment. La parla i la comunicació se centren en l’aquí i ara dins d’esdeveniments quotidians. Aquest alumnat comprèn la parla senzilla i la comunicació gestual. La relació amb els membres de la família i altres parents són font de plaer i d’ajuda.

• Domini pràctic: necessiten ajuda per a totes les activitats de la vida quotidiana, com menjar, vestir-se, banyar-se i les funcions excretores. Necessita supervisió constant. No pot prendre decisions responsables pel que fa al benestar propi o d’altres persones. A la vida adulta, la participació en tasques domèstiques, d’oci i de treball necessita suport i ajuda constant. En una minoria important, hi ha comportament inadaptat que inclou autolesiocions.

DI profunda:• Domini conceptual: pot utilitzar objectes

dirigits a un objectiu per a la cura de si mateix, el treball i l’oci. Es poden haver adquirit

algunes habilitats visuals- espacials, com la concordança i la classificació basada en característiques físiques. No obstant això, l’existència concurrent d’alteracions motores i sensitives pot impedir un ús funcional dels objectes.

• Domini social: té una comprensió molt limitada de la comunicació simbòlica en la parla i la gestualitat. Pot comprendre algunes instruccions o gestos senzills. Expressa el seu propi desig i les seves emocions principalment mitjançant comunicació no verbal i no simbòlica. Gaudeix de la relació amb membres ben coneguts de la família, cuidadors i altres parents, dóna inici i respon a interaccions socials a través de senyals gestuals i emocionals.

• Domini pràctic: aquest alumnat sense dificultats físiques greus poden ajudar en algunes de les tasques de la vida quotidiana, com portar els plats a taula. Accions senzilles amb objectes poden ser la base de la participació en algunes activitats vocacionals amb alt nivell d’ajuda contínua. Les activitats recreatives poden implicar, per exemple, gaudir escoltant música, sortint a passejar o participant en activitats aquàtiques, tot això amb l’ajuda d’altres.

Necessitats associades a trastorns de l’espectre autista, psicòtic i/o emocionals. Alumnes afectats de trastorns de personalitat d’etiologia, simptomatologia i espectre autista i psicòtica en alguns casos associat a discapacitat intel·lectual. Es caracteritzen genèricament i principalment per alteracions emocionals, desestructuració de la identitat personal, la unitat personal, alteracions en la comunicació, llenguatge i parla, dificultat per a establir i mantenir contactes i relacions interpersonals i socials adequades, bloqueig, fortes inhibicions, pors, fòbies, aïllament, baixa tolerància a la frustració…

Necessitats educatives especials associades a trastorns de conducta, de relació-adaptació i

11


mentals.Alumnes que la confluència i incidència de múltiples factors, endògens, de predisposició i d’altres clarament socio-ambientals-familiars de desestructuració, fan que constitueixin un àmbit etiològic prou significatiu. En general presenten inestabilitat emocional, manca d’autocontrol, baixa tolerància a la frustració, baixa autoestima, ansietat, angoixa, impulsivitat, hiperactivitat...Quan la discapacitat està més associada a trastorns mentals calen recursos específics per aquests alumnes que cal tenir dins o fora de l’escola ordinària o d’educació especial.

Pluridiscapacitats.Presenten una discapacitat intel·lectual dominant en diferents graus, però principalment severs o profunds, i un trastorn associat de tipus física, sensorial, de salut, de conducta…

• Trastorns associats de tipus físic: paràlisis cerebral, en totes les seves manifestacions, tetraplegia, hemiplegia..., espina bífida, hidrocefàlia, alteracions neurològiques i

altres.• Trastorn associat de tipus sensorial:

pèrdues auditives i sordesa, de transmissió i de percepció, pèrdues de visió parcial (ambliopies) fins a pèrdues de visió total (ceguesa).

• Trastorns associats a alteracions funcionals orgàniques: malformacions congènites, cardiopaties, digestives, respiratòries, quadres d’epileptologia greus..., trastorns associats de tipus comportamental: possible associació de trets psicòtics, obsessius, estereotípies, conductes d’autoestimulació, tossuderia…

Malalties degeneratives greus i minoritàries: Aquestes malalties generalment impliquen diversos òrgans i afecten les capacitats físiques, habilitats mentals, i les qualitats sensorials i de comportament de l’alumnat. L’afecció pot ser visible des del naixement o la infantesa. Són malalties greus o molt greus, cròniques i habitualment degeneratives, i tenen una gran repercussió per a tota la família.

12


3.3. NIVELLS EDUCATIUS I RECORREGUT CURRICULAR DELS ALUMNES

Els nivells educatius que s’imparteixen són: Infantil, Primària i Secundària.

Els alumnes poden tenir diferents itineraris curriculars i segons el seu Pla de Suport Individualitzat.

A partir dels 18 anys es poden justificar i oferir pròrrogues, que tindran una durada màxima de dos anys. El límit d’escolarització serà els 21 anys.

Els alumnes estan agrupats en ràtios que oscil·len de 4 a 9 alumnes en funció del grau de disminució, currículum i legislació vigent.

Els grups escolars no els entenem com a nivells acadèmics bàsicament definits per l’edat i pel grau de domini sobre els continguts d’aprenentatge.

Els objectius i continguts que es proposen requereixen intervals de temps amplis i que admetin diferents nivells de complexitat i profunditat en funció dels diferents nivells i possibilitats dels alumnes. Han de ser prou amplis com per admetre ritmes d’aprenentatge lents i possibilitats de progrés diverses.

Per tot això no podem delimitar períodes, degut a que els canvis que s’operen en els alumnes són difícils de predir i no s’observen de manera uniforme.

En funció dels alumnes escolaritzats en el nostre centre, configurem grups que no podem identificar amb curs, nivell o cicle, però que farem en funció del grau de discapacitat, de la proximitat cronològica i el moment evolutiu, les seves possibilitats psicoeducatives, el domini dels aprenentatges i els suports que necessiten en els diferents àmbits de desenvolupament.

Així és possible que coincideixin en un mateix

grup alumnes adscrits a cicles diferents. El grup classe podrà ser el grup de referència dels alumnes al llarg de alguns cicles.

Els cicles i períodes constituiran un referent estable, que estableix les coordenades organitzatives i de distribució seqüencial curricular per a planificar i avaluar el progrés dels alumnes però sense identificació segons l’organització dels grups.

Per tant, en la constitució dels grups tenim en compte juntament amb la naturalesa i grau de discapacitat, altres aspectes com:• Els interessos, el nivell de competències,

característiques i estil d’aprenentatge i les possibilitats i expectatives de progrés.

• El tipus i grau d’ajudes (personals, instrumentals, materials, i espacials) que necessiten que incideixen directament en l’organització de l’espai i del temps educatiu del centre.

• El nombre d’alumnes que configuren el grup i les seves respectives edats cronològiques.

Tot això i el seguiment i observació general dels alumnes es tindrà en compte cada curs alhora de fer la distribució dels grups.

L’agrupació de l’alumnat es fa de la següent manera segons els grups distribuïts pels Departaments:

1. INFANTIL: alumnat a partir de 3 anys que necessiten treballar hàbits i aprenentatges bàsics i que pel seu grau de immaduresa es fa necessari un treball previ. El treball de les capacitats de relació i comunicatives són molt importants.

2. PRIMÀRIA: alumnat a partir de 6 anys

fins els 14 anys, amb possibilitat de seguir el currículum d’infantil i de primària adaptat a les seves capacitats i edat. Les activitats molt significatives i el treball de personalitat i de relació són bàsics.

13


3. SECUNDÀRIA: alumnat a partir dels 12 anys amb possibilitat de seguir el currículum de primària adaptat a les seves capacitats i edat. L’acció tutorial i els tallers van prenent importància.

4. TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA: alumnat a partir de 15 anys amb possibilitats de consolidar els aprenentatges assolits en situacions funcionals i amb formació per la vida adulta. Important l’acció tutorial i els tallers.

La majoria d’aquest alumnat d’infantil, primària, secundària i transició a la vida adulta poden adquirir un llenguatge comunicatiu. Poden aprofitar-se d’una formació laboral i amb la deguda supervisió, atendre la seva pròpia cura personal. En matèries escolars poques vegades progressen més d’un segon de primària. Poden traslladar-se independentment per llocs familiars. Una vegada arribats a l’edat adulta poden acollir-se a treballar en tallers protegits. Com a trastorns associats podem trobar: del llenguatge, epilèpsia, trets psicòtics, dificultats motrius, etc.

5. HABILITATS BÀSIQUES D’INTERACCIÓ AMB L’ENTORN: alumnat a partir dels 12 anys que per les seves dificultats cognitives la formació s’ha de basar en aprenentatges molt funcionals i en tasques pràctiques o tallers. L’atenció al seu benestar emocional engloba molts aspectes importants.

En aquesta línia agrupem alumnes majoritàriament amb una discapacitat intel·lectual greu amb diferents trastorns associats: dèficit visual, epilèpsies, hemiplègies... i greus trastorns de la personalitat. Tenen un llenguatge i habilitats comunicatives pobres o nul·les, molt dependents en l’autonomia personal i com a punt de referència de cara a la relació amb els altres i a la seguretat envers ells mateixos. Si parlem de la motricitat podem dir que gairebé tots han adquirit la marxa tot i que alguns hi tenen dificultat.

Referent a la motricitat fina, cal dir que en general falta precisió i coordinació. També és característica d’aquests alumnes la dispersió per dèficit d’atenció que dificulta qualsevol tasca. Les àrees que més es treballen en aquesta línia són els hàbits d’autonomia, la personalitat, la relació amb els altres i l’afectivitat.

6. ATENCIÓ I EDUCACIÓ INTEGRAL: alumnat a partir dels 11 anys fins els 19, sense possibilitats d’autonomia i amb trastorns greus associats a pluridiscapacitats. Treball basat en l’àmbit sensorio-perceptiu i l’estimulació bassal, a part de l’alimentació, la cura personal i la funció motriu, comunicació i relació. Els alumnes afectats per greus encefalopaties (majoritàriament paràlisi cerebral), són pluridiscapacitats profunds i presenten un dèficit i una desorganització en la motricitat, en la percepció i en la comunicació.

Són alumnes que requereixen una assistència continuada i individualitzada.

En general tenen les característiques següents:

• Alteració de la motricitat: la majoria dels alumnes no poden adquirir la marxa autònoma. Presenten moviments descoordinats, postures anòmales i dificultat en la manipulació d’objectes.

• Retard evolutiu general, tots ells presenten un discapacitat intel·lectual profunda.

• Manca total d’autonomia: els alumnes tenen una dependència elevada de l’adult ja que no poden satisfer les seves necessitats bàsiques d’higiene, alimentació, desplaçament...pel que són totalment assistencials.

• Inexistència de llenguatge: no han adquirit el llenguatge verbal, emeten diferents sons inintel·ligibles i en alguns casos balbuceig.

• Dificultat en expressar emocions i desitjos, comportant conductes passives i d’indiferència a l’entorn.

• Alteracions perceptives i en conseqüència dificultat en el reconeixement i comprensió

14


de les situacions que ofereix l’entorn.• Altres trastorns fisiològics: en molts casos

es presenten altres dificultats associades, com poden ser dèficits sensorials, epilèpsia, problemes cardiorespiratoris, malformacions…

7. UNITAT EXTERNA DEL CENTRE AMB ALUMNES AMB TRASTORN DE CONDUCTA, AIS:Des del curs 2013/14 l’escola Can Vila lidera el projecte de les Aules Integrals de Suport per alumnes amb greus trastorn de conducta que no tenen discapacitat intel·lectual. Aquesta alumnat té necessitats educatives especials associades a trastorns mentals greus (TMG) que necessiten suport integral i intensiu de forma temporal per poder assolir l’equilibri

i el benestar personal suficient i, en la mesura que sigui possible, retornar als contextos escolars ordinaris.

Hi ha una aula de primària i una de secundària. La ràtio per aula és entre 5 o 6 alumnes.

Hem constatat que aquest projecte necessita d’una constant supervisió i suport al personal que atén aquest alumnes. L’escola assumeix aquest repte amb la intenció de donar resposta a alumnes que tenen greus dificultats per seguir o continuar l’escolaritat a l’escola ordinària o a l’institut, però sempre amb l’objectiu del seu retorn al món educatiu ordinari.

15


4. EL NOSTRE PROJECTE L INGÜÍSTIC DINS EL PEC

Durant l’any 2019 es va actualitzar el Projecte Lingüístic del nostre centre. Forma part de l’annex del PEC. Dels seus apartats desenvolupats volem destacar el següent:

4.1. REALITAT LINGÜÍSTICA DEL CENTRE

Les reunions i claustres entre el personal de l’equip docent es realitzen sempre en llenguacatalana.

Les reunions de pares informatives de curs, també es realitzen en llengua catalana. En el cas que hi hagi una necessitat concreta, com és el cas d’uns pares nouvinguts o que fa poc que són aquí, se’ls fa els aclariments necessa-ris en llengua castellana, a partir d’una persona que facilita la comunicació, ja sigui intèrpret o altres famílies.

Les reunions amb l’AMPA, de Junta i de Consell Escolar també es fan en català.

En el cas de les tutories, generalment s’opta per realitzar-les en llengua catalana, excepte en aquells casos que els pares no entenen el català per diverses circumstàncies.

Les comunicacions diàries a les famílies (ja sigui a través de l’agenda) i altres informacions individuals (informes als pares i a altres serveis externs), també es realitzen majoritàriament (excepte en casos molt concret), en llengua catalana, així com les notes informatives dirigides tant a mestres com a pares col·lectives, amb la possibilitat de fer-les en castellà en aquells casos on hi hagi un clar

desconeixement de la llengua vehicular, o si cal, se’n fan aclariments en castellà o altres llengües co-negudes.

Durant l’estona de pati la relació entre l’alumnat majoritàriament és en castellà.

Els cursos de formació de professorat que es realitzen a demanda del centre es realitzen majoritàriament en català excepte en els casos que el/la formador/a sigui de fora.

Totes les actuacions administratives de règim interior: comunicats, actes, horaris, rètols indicatius de dependències, arxius, qualificacions, informes externs i interns, avisos al tauler d’anuncis, notificacions a les administracions... es fan en català.

Les actuacions de projecció externa com les notificacions a les administracions, revista d’escola, la web i bloc, entre d’altres, es rea-litzen en llengua catalana.

4.2. DOMINI DE LA LLENGUA

4.2.1. CONEIXEMENT I ÚS DE LA LLENGUA PER PART DE L’ALUMNAT

Els alumnes de la nostra escola provenen per diferents barris de Mollet i altres

poblacions procedents de la comarca. En general la llengua habitual en les relacions socials i comercials en els barris de Mollet és el castellà.

16


5. MARC LEGAL

L’Escola d’educació especial de Can Vila contempla com a marc legal referent:

• DECRET 150/2017, de 17 d’octubre, sobre l’atenció educativa de l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm 7477, 17.10.2017)

• Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials (DOGC núm. 2528, de 28.11.1997)

• Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009)

• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4.5.2006)

• Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010)

• Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent (DOGC núm. 5753, de 11.11.2010)

• Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent (DOGC núm. 6824 de 5.3.2015)

• Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil (DOGC núm. 5216, de 16.9.2008)

• Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària (DOGC núm. 6900, de 21.6.2015)

• Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 6945, de 28.8.2015)

• Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil (DOGC núm. 5505, de 13.11.2009)

• Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària. (DOGC núm. 7148, de 23.6.2016)

• Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 5155, de 18.6.2008), modificada per l’Ordre ENS/56/2012 , de 8 de març (DOGC núm. 6088, de 15.3.2012)

• RESOLUCIONS I DISPOSICIONS GENERALS vigents sobre matrícula, organització i funcionament segons el curs escolar per centres públics d’educació especial.

• Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC núm. 5641, de 02.06.2010)

• Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat (DOGC núm. 6742 - 4.11.2014)

• CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA (BOE núm. 311, DE 29.12.1978)

• ESTATUT d’AUTONOMIA (DOGC núm. 4680, de 20.07.2006)

17


Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, (Organización de Naciones Unidas (ONU) de Nueva York 2007)

Altres lleis a tenir present com centre públic i depenent de l’administració local:

Respecte protecció de dades:

• REGLAMENTO (UE) 2016/679 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 27 de abril de 2016 relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades).DOUE núm. 119, de 4 de mayo de 2016

• Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales (BOE núm. 294 de 06 de Desembre de 2018)

• Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (DOGC núm. 6780 de 31 de Desembre de 2014)

• Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas y la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público -administració electrònica- (BOE núm. 236 de 02 d’Octubre de 2015)

• Estatuts de l’IMSD, aprovats al 1996 i amb modificació del 31 de maig de 2004.

18


TRETS D’ IDENTITATQui som?

19


6. INDICADORS DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I EL FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Les Normes d’Organització i Funcionament és un document que aplega el conjunt d’acords i decisions d’organització i funcionament que s’adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el PEC i en la PGCA. El document de les NOFC s’ajunta a l’annex.

Alguns dels continguts de les NOFC que volem destacar dins el nostre PEC es desenvolupen en els següents apartats.

6.1. CRITERIS EN RELACIÓ A L’ESTRUCTURA DEL CENTRE

a. Distribució de l’espaiEl complex del centre està constituït per sis edificis, cinc d’una sola planta i un de tres plantes, comunicats entre ells per camins plans i rampes. Cada edifici està destinat a diferents departaments i té una estructura diferent. A més en alguns edificis contemplen la possibilitat d’algun despatx. Dins l’edifici de secundària es troba el despatx de direcció.

Cal diferenciar un edifici fora del mateix recinte de Can Vila, on està l’Aula Integral de Suport.

També volem destacar que dins del recinte de Can Vila hi ha àmplies zones verdes.

b. Capacitat del centre i materialsLa capacitat del centre està regulada pel conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mollet del Vallès i el nombre d’unitats pot variar segons el curs escolar.

Els materials de centre són adquirits segons pressupost del centre per recursos

econòmics de l’IMSD o bé pel Departament d’Educació i AMPA.

c. Ràtio professors/alumnesLa ràtio ve determinada pel diagnòstic dels alumnes del grup. Cada curs el Departament d’Educació publica la normativa preceptiva de plantilles i ràtio (Resolució per la qual es fixen els criteris generals i el procediment per a la confecció de les plantilles de professors de les escoles per al curs i de supressió o transformació dels llocs de treball docents). Actualment en el cas de pluridiscapacitats i trastorn espectre autista, la ràtio és de 4 alumnes per unitat. En el cas de discapacitat intel·lectual és de 6 alumnes per unitat. Cada unitat té una dotació d’un mestre.

d. Solucions organitzatives sobre adscripció d’alumnes i rutines d’aula

El grup/classe es concreta a partir de les característiques dels alumnes. En general els criteris d’agrupament són: l’edat, les capacitats i necessitats personals per assolir els objectius de cada etapa.

La direcció de l’escola és qui adscriu els professionals a cada grup classe, havent escoltat les preferències de cadascú i valorant l’experiència, la capacitat, la formació i la complementarietat i compatibilitat dels equips docents. S’estableix la necessitat de rotació a les tutories per un període aproximat de 3 cursos.

Per a la composició dels grups classe es vetlla per tenir recursos professionals suficients per atendre les necessitats dels alumnes, i s’intenta ajustar-se el suport segons la heterogeneïtat i/o complexitat de les discapacitats.

20


També cal dir que es realitzen les agrupacions flexibles dels grups, per reduir nombre d’alumnes a atendre per professional i la intervenció d’especialistes de música, informàtica, entre d’altres.

e. Altres aspectes organitzatius pel volum d’alumnes i espai

Menjador: es fan dos torns i algun grup ha de dinar a l’aula (per necessitats de recursos materials com cadires, trones, adaptacions….).

Piscina: es fan quatre torns per nombre d’alumnes i per oferir una atenció adequada durant aquesta activitat.

6.2. CRITERIS EN RELACIÓ AL PERSONAL

6.2.1. ORGANS DE GOVERN COL·LEGIATS

• Consell Rector de l’IMSD És l’òrgan de govern de tots els centres de l’IMSD. Està format per representants de l’ajuntament, representants polítics dels diferents grups polítics municipals, representants de les famílies, tècnics administratius i de gestió municipal i directors de centres.

• Consell escolarÉs l’òrgan de govern de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en el govern dels centre. Està format per:

- 5 representants de famílies.- 5 representants del professorat.- 1 representant de l’AMPA.- 1 representant de PAE (Personal d’Atenció Educativa).- 1 representant del sector Serveis.- 1 representant de l’Ajuntament.l’equip directiu

El Consell Escolar es reunirà un cop al trimestre de manera ordinària i de manera extraordinària sempre que faci falta. Segons normativa, cada dos anys, es farà la renovació de la meitat de la representació del sector de pares i mares d’alumnes i també la representació de mestres.

• ClaustreÉs l’òrgan de participació i organització pe-dagògica i funcional del centre. Està composat per tot el personal dels centre (mestres, educadors/es, logopedes, fisioterapeutes, psicopedagogs/gues, treballador/a social).

6.2.2. ORGANS DE GOVERN UNIPERSONALS

• Direcció de Centres de l’IMSDEstà designat pel Consell Rector de l’IMSD. Té les competències de gestió organitzativa, administrativa i de personal dels centres dependents de l’IMSD.

21


• El director/aEstà designat pel Consell Rector de l’IMSD. És el responsable de la direcció, l’organització i el funcionament del centre. És l’encarregat de l’elaboració del projecte educatiu del centre i del lideratge pe-dagògic, d’impulsar les diferents activitats del centre i de garantir el compliment de les normes de convivència. El director també és el president del consell escolar i ha de fomentar la participació de les famílies.

• El/la cap d’estudisEstà designat pel Director/a del centre. És la persona responsable de planificar i gestionar les activitats del centre, com poden ser l’elaboració dels horaris, la planificació dels processos d’acollida i altres activitats del centre i d’atenció als alumnes.• El/la secretari/a

Està designat pel Director/a del centre. És la persona responsable de les tasques relacionades amb la gestió econòmica del centre, de la documentació acadèmica i admi-nistrativa i dels recursos materials. També controla el manteniment i la conservació de les instal·lacions.

• El /la cap de DepartamentEstà designat pel Director/a del centre. És la persona responsable de planificar i gestionar les activitats del departament conjuntament amb el/la cap d’estudis, com poden fer l’elaboració dels horaris, la planificació dels processos d’acollida i altres activitats del centre i d’atenció als alumnes.

Organigrama del centre i Equip educatiu.

22


6.2.3. EQUIP PEDAGÒGIC I PERSONAL DE SERVEISEn general, l’escola compta amb un ampli ventall de professionals interdisciplinaris. Podem diferenciar entre personal docent, d’administració i serveis de manteniment, i altres serveis externs de transport, neteja i cuina.

• Personal docent

a. Psicopedagogs/guesLes seves funcions bàsiques són: Donar atenció individualitzada als alumnes que requereixen una atenció específica. Col·laborar amb el professorat en la preparació de materials i activitats adaptades, per tal que es disposi dels recursos apropiats per a la participació de tots els alumnes en les activitats de l’aula. Valorar les necessitats educatives de l’alumnat en l’àmbit acadèmic i escolar i concreció de propostes d’intervenció educativa.Atenció a les famílies, coordinacions externes i coordinació projectes (per exemple, de suport a alumnes escolaritzats a l’escola ordinària).

b. Mestres (Tutor/a d’aula, mestre/a de suport i de taller)Les seves funcions bàsiques són: Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l’atribució docent.Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes. Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge.Coordinar-se amb professionals externs i entre centres.

c. Educadors/esLes seves funcions bàsiques són:Treballar conjuntament amb mestres tutors i amb els professionals especialistes del

centre en el desenvolupament de tota acció educativa que es dugui a terme. Aquesta col·laboració s’entendrà en tots i cada un dels aspectes que es contempli en els programes educatius: aprenentatges, adquisició d’hàbits d’autonomia personal, de convivència, etc.Intervenir activament en l’elaboració del Projecte Educatiu del Centre, les NOFC, el Projecte Curricular, el Pla anual i la Memòria del centre.

d. LogopedesLes seves funcions bàsiques són:Col·laborar i assessorar al mestre respon¬sable d’aula en l’elaboració del programa de l’àrea de llenguatge del grup/classe, dis¬posant estratègies d’aprenentatge i disse¬nyant material específic.Col·laborar en dur a terme l’avaluació con-tinuada del procés d’aprenentatge dels alumnes en relació a les àrees de lectoescriptura, comunicació i llenguatge propo¬sant quan calgui les oportunes adaptacions d’objectius, continguts i estratègies meto¬dològiques. Assessorar i dotar dels recursos tècnics i tecnològics a aquells alumnes que requereixen un suport a la comunicació i llenguatge (eines i recursos derivats del SAAC).Proporcionar atenció educativa de forma individual, en petits grups, o dins l’au¬la, a tots aquells alumnes que d’acord amb els objectius del seu programa de desenvolupament individual, necessitin rebre una atenció individualitzada.Avaluar, assessorar i intervenir a l’àrea d’alimentació i motricitat orofacial.Col·laborar i coordinar-se amb personal docent, equip de tècnics així com amb professionals i serveis externs.Col·laborar i assessorar conjuntament amb el tutor en l’atenció a les famílies de l’escola.

e. FisioterapeutesLes seves funcions bàsiques són:Valorar el grau de funcionalitat i desenvolupament motriu dels alumnes,

23


elaborant els programes d’intervenció i portant-los a terme.Col·laborar i assessorar a la resta del personal perquè pugui portar a terme dins l’aula el programa d’intervenció.Decidir i dissenyar, quan calgui, el material específic segons les necessitats de l’alumnat.Assessorar als pares en tot allò que estigui relacionat amb l’estat motriu de l’alumnat mantenint contacte amb els diferents tècnics del centre, així com amb altres professionals externs.

f. Monitors/es d’esbarjoLes seves funcions bàsiques són:Treballar conjuntament amb mestres tutors i amb els professionals especialistes del centre en el desenvolupament de tota acció educativa que es dugui a terme.

g. Treballador/a socialLes seves funcions bàsiques són:Seguiment de l’àmbit social dels alumnes.Coordinació amb el tutor i l’equip directiu.Coordinació amb els serveis externs.

• Personal d’administració i serveis

h. Administratiu/va de l’IMSDDepèn organitzativament de la direcció de l’IMSD. No està ubicat físicament a l’escola.

i. Manteniment de l’IMSDDepèn organitzativament de la direcció de l’IMSD.

j. Personal de cuinaEl servei de cuina està subcontractat per l’IMSD.

• Altres serveis

j. Personal de netejaEl servei de neteja està per l’Ajuntament de Mollet.

k. Servei de transportEl servei de transport depèn del Consell

Comarcal.

6.2.4. CALENDARI DELS DIFERENTS ÒRGANS I REUNIONS DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

• Equip directiu i caps de departament

L’equip directiu es reunirà dos cops per setmana, tal i com queda especificat en l’horari. També es farà una reunió quinzenal entre l’equip directiu i la Directora de centres de l’IMSD. L’equip directiu i els caps de departament faran una reunió al mes, per tal d’abordar aspectes de caire escolar i pedagògics, com per exemple, l’abordatge de la lectoescriptura, les matemàtiques, el treball emocional, l’abordatge del trastorns conductuals o els hàbits de forma transversal a cada departament de l’escola.

Equips de departaments segons tipologia d’alumnes.Els equips de departament faran una reunió quinzenal.

• Reunions generals o claustres

El claustre es reunirà un cop al mes i de manera extraordinària sempre que l’equip directiu el convoqui.

• Comissions de treball

A l’inici de cada trimestre s’elaborarà un calendari trimestral de reunions per les comissions dels diferents projectes de centre i segons les necessitats de cada curs.

• Reunions d’aula/ grup classe

Dins l’horari no lectiu estarà previst un horari de coordinació entre els professionals d’intervenció directa a l’aula (tutor, mestres de suport, personal tècnic i educadors/es).

• Reunions d’equip docent i altres professionals

24


Dins l’horari no lectiu estarà previst un horari de coordinació entre els professionals d’intervenció directa i altres serveis. La coordinació d’aquestes reunions la programarà el tutor/a d’aula.

6.2.5. RÈGIM DE PERMANÈNCIES D’ALUMNES I PROFESSORS/ES

• El temps a l’escola

Tant l’alumnat com tot el personal docent i no docent, està en règim de mitja pensió degut a la situació geogràfica de l’escola. Així mateix un cop a la setmana es va a la piscina i un cop a l’any anem tots de colònies.

El claustre i els alumnes participen activament en les festes, sortides i activitats globals que s’organitzin a l’escola.

• Horaris

L’horari dels alumnes està distribuït en dos blocs: escola i AIS. A l’escola l’horari dels alumnes serà de 9’30h a 16’30h de dilluns a dijous, i de 9’30h a 14’30h els divendres. A l’AIS l’horari dels alumnes serà de 10’00h a 16’00h de dilluns a dijous, i de 10’00h a 14’30h els divendres.

L’horari dels professionals al centre serà de 9’30h a 16’30h de dilluns a dijous i de 9’30h a 14’30h els divendres. El dia de claustre setmanal l’horari dels professionals serà de 9’30h a 16’30h. Els horaris dels professionals i els d’aula s’hauran de confeccionar durant la primera quinzena del curs.

En general, les hores no lectives del personal es realitzen de dilluns a dijous, fent un total de 5h no lectives per professional i en aquest espai de temps es compta sempre amb el suport que disposi cada departament.

25


7. DOCUMENTACIÓ DE CENTRE

El centre de Can VIla disposa a més de les Normes d’Organització i Funcionament de Centre i el Pla de Convivència, d’altre documentació:

7.1. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DE CENTRE (PGAC)

La Programació General Anual de Centre reunirà tots els aspectes organitzatius i pe-dagògics del curs i s’elaborarà dins el primer trimestre de curs. L’aprova el claustre i el Consell Escolar.

Les Programacions de les aules dóna informació dels alumnes, del personal que incideix i del què es farà al llarg del curs. Ha de contemplar els punts següents:

• Presentació dels alumnes.• Enumeració del personal que intervé a

l’aula.• Espai i material.• Objectius generals del curs.• Continguts que es treballaran, Unitats

Didàctiques.

Només en el cas que no es facin Plans de Suport Individualitzats dels alumnes de l’aula, s’hauran de descriure objectius que es prioritzen treballar de manera individual amb cada un d’aquests.

7.2. MEMÒRIA DE CURS

La memòria del curs reunirà tots els aspectes d’avaluació del curs i a final de curs. L’aprova el claustre i el Consell Escolar dins el primer

trimestre del següent curs.

A partir de la informació recollida a la memòria, el centre disposa d’una eina d’informació estratègica sobre l’assoliment d’objectius segons els criteris, procediments i indicadors d’avaluació definits en el PEC. Per això aquest document serveix de guia per confirmar o reformular objectius per a la millora de cara al futur de l’escola i per ajustar-se millor de com haurà d’elaborar-se i tenir present en la programació anual del proper curs.

7.3. ALTRES DOCUMENTS I PROTOCOLS

7.3.1. UNITATS DIDÀCTIQUES (UD)Les UD són documents que descriuen la pràctica educativa que duem a terme en cadascun dels àmbits i per classes o departaments. Aquest document ha de ser una guia de les activitats que s’han de dur a terme, per tant s’ha de contemplar tota l’organització per la seva realització, important d’aquest document recollir de manera explícita la descripció d’aquestes activitats, materials, espais, etc..

7.3.2. PLANS DE SUPORT INDIVIDUALITZAT (PI)El PI és el conjunt de mesures i de suports adreçats a l’alumne referents als àmbits que afavoreixen l’assoliment dels indicadors que cada equip hagi programat per treballar durant un curs escolar, els criteris d’avaluació que se li han assignat, i qualsevol altra decisió de l’equip docent quant a la resposta educativa.

26


8. PLANS D’ACOLLIDA

8.1. FAMÍLIES

Les famílies venen derivades al nostre centre des de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de la zona on viuen.

Inicialment es fa una primera visita al centre, per tal de conèixer les nostres instal·lacions, els professionals, tipologia d’alumnes que a-tenem i les metodologies específiques que fem servir.

Una vegada la família accepta que el seu fill sigui matriculat al nostre centre i han signat l’informe de NESE (necessitats educatives de suport educatiu), es formalitza la matrícula a la nostra escola. Es demana tota la documentació necessària, així com els informes mèdics i escolars que ens ajudi a completar el seu expedient.

A inici de curs les famílies faran una reunió individual amb el tutor/ra assignat al seu fill/a, així com amb altres professionals que hagin d’atendre a l’alumne/a o fer intervencions puntuals (fisioterapeutes, logopedes, psicopedagogs/gues, treballador/a social). En aquesta reunió s’acordarà el pla d’acollida de l’infant. També a inici de curs es fa una reunió general de pares del mateix departament, per tal que es coneguin i on s’explica les dinà-miques i temes centrals que es treballaran al llarg del curs.

Posteriorment es faran tantes reunions com calguin, tenint en compte que són alumnes de nova incorporació, però com a mínim 3 al llarg del curs, a més de mantenir la comunicació diària mitjançant l’agenda i el contacte telefònic amb les famílies.

Entre centre i famílies també s’estableix una carta de compromís que es fa signar per les famílies.

A l’annex s’ajunta el protocol elaborat vers les famílies.

8.2. PROFESSORAT NOU AL CENTRE

El personal nou que arriba a l’escola ve contractat per l’IMSD. Una vegada arriba són rebuts per un membre de l’equip directiu. Se li explica coses bàsiques com ara tipologia d’alumnes que tenim, com estan distribuïts a l’escola, horari i on anirà específicament a treballar.

Un cop s’ha fet aquesta primera trobada, es deriva al Cap de Departament d’on anirà a treballar. Aquest serà qui l’explicarà alumnes, agrupacions, metodologies, activitats… serà el seu referent més proper per qualsevol dubte, problema, necessitat que tingui a partir d’aquest moment, així com per l’elaboració dels diferents documents relatius a l’aula (horari, programació, unitats didàctiques, PI…).

A més, l’equip directiu té establert fer un parell de reunions al personal de nova incorporació, una al primer trimestre i una altra al segon. Aquestes reunions són per explicar dinàmiques més generals de l’escola com ara accés a la documentació del centre, reunions amb famílies i/o altres professionals externs, activitats generals d’escola, etc.

8.3. ALUMNES DE PRÀCTIQUES

Hi haurà una primera reunió amb l’alumne de pràctiques per tal de recollir el seu recorregut formatiu i professional, així com les seves expectatives davant de les pràctiques. Se’ls fa una introducció descriptiva de l’escola i es demana discreció, actitud d’observació, respecte i interès per la tasca que es desenvolupa a l’escola. També és pacta l’horari i es formalitza el seu conveni individual amb la

27


gerència abans de començar.La cap d’estudis assigna un tutor/a de pràctiques, un mestre/a en cas de ser alumne/a de magisteri. Si es tracta d’estudis de fisioteràpia o de logopèdia, són els respectius equips del centre qui acullen els alumnes. Si és de psicopedagogia s’assigna a la psicopedagog/a del centre. També hi ha alumnes de cicles formatius.

L’alumnat després d’un temps inicial d’observació i de concretar la seva intervenció,

pot enfocar el seu treball de pràctiques en el seguiment d’un alumne/a en concret, en el desenvolupament d’una unitat de programació o en la realització de diferents proves psicotècniques si es tracta de l’àmbit del màster en psicopatologia.

Dins l’annex es pot consultar el Pla per alumnes de pràctiques de l’escola.

28


9. PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ I MATRÍCULA

El procés de preinscripció i matrícula seguirà en termes generals el que preveu la normativa. El centre recollirà propostes de les zones educatives dels EAP de Bigues i de Montmeló. Excepcionalment l’AIS podrà recollir propostes d’escolarització de l’EAP de Granollers.

El procés de preinscripció seguirà aquestes fases:

1a fase. VALORACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Tenint en compte els criteris, el/la professional de l’EAP del centre de procedència redacta el full de demanda fent constar les possibilitats d’escolarització. Es treballa els casos amb l’equip per acabar de prendre la decisió de la modalitat d’escolarització (CEE total, compartida amb ordinària, o bé, SIEI).

2a fase. PRIORITZACIÓ

En reunió d’equip cada EAP estableix l’ordre de priorització de les diferents demandes a CEE total o compartida.

3a fase. TRAMESA FULL DE DEMANDA D’ESCOLARITZACIÓ AL REFERENT DE L’EAP DEL CEE

Les demandes es fan arribar al/ a la referent de l’EAP de l’escola i a la direcció de l’EAP.

4a fase. REUNIÓ ENTRE EAP - CEE - SERVEIS TERRITORIALS – INSPECCIÓ

L’escola comunica les vacants disponibles

per nivells o etapes educatives del curs següent. Els professionals referents dels EAP (Montmeló i Bigues) realitzaran una primera sessió de treball conjunt amb l’equip directiu de l’escola, Serveis Territorials i Inspecció on s’exposa el conjunt d’informació rellevant dels alumnes (informes mèdics, neurològics, psicològics, socials...) per fer una priorització global.

Establiment de les dates de visita de les famílies en funció de les vacants. La família ha de visitar el centre acompanyada per la referent de l’EAP de la zona de referència.

5a fase. VISITA FAMÍLIA

Durant la visita al centre a la familia se li informa sobre les característiques i funcionament de l’escola, els dies que farà la compartida (si en fa).

6a fase. ELABORACIÓ INFORME NESE/NEE

S’envia l’informe signat per la família a l’escola.

7a fase. RESOLUCIÓ D’ESCOLARITZACIÓ

8a fase. TRAMITACIÓ DE TRANSPORT

La família fa sol·licitud al Consell Comarcal del servei de transport.

9a fase. MATRÍCULA

29


OBJECTIUS GENERALSQuè pretenem?

30


10. F INALITATS I OBJECTIUS GENERALS

En general, per a l’organització del currículum els centres d’educació especial han d’actuar segons el Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle d’educació infantil; el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil; el Decret 119/2015 , de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, del Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

10.1. FINALITATS DEL CENTRE

El nostre principal objectiu ha de ser la felicitat, benestar i autonomia personal, partint de les necessitats, capacitats i interessos de cada alumne/a. L’escola Can Vila és una comunitat educativa en continua transformació i adequació per cada un dels alumnes que tenim. La flexibilitat és una de les nostres principals virtuts. La inquietud per la millora, un objectiu permanent.

10.2. OBJECTIUS GENERALS

Com a objectius generals de centre ens plantegem:

• Afavorir el desenvolupament integral/global dels nostres alumnes.

• Obrir l’escola al nostre entorn, per afavorir la inclusió dels nostres alumnes.

• Atendre la diversitat.• Oferir als pares i familiars els suports i

recursos necessaris per una millor atenció als nostres alumnes, així com afavorir la seva participació en activitats de l’escola.

• Assessorar als centres ordinaris per tal d’afavorir la inclusió de l’alumnat amb NESE.

• Treballar per aconseguir que el personal del centre treballi en condicions òptimes així com aconseguir la seva implicació i

responsabilitat en el treball del dia a dia.

10.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS

• Afavorir la coordinació i participació del CSMIJ de Mollet i Granollers en el nostre centre.

• Continuar amb l’assessorament als professionals del centre sobre qualsevol del tema que es proposi, per millorar l’atenció a l’alumnat i per incorporar informació actualitzada al Projecte Educatiu de Centre.

• Coordinar activitats i escolaritzacions compartides.

• Afavorir la realització d’activitats extraescolars d’esplai i casal d’estiu.

• Potenciar la participació de tot el personal en els projectes de centre.

• Unificar els documents de detecció i avaluació dels alumnes, així com treballar amb els tres documents base (Programació anual d’aula, Unitats didàctiques i PI), la informació dels quals ha de ser complementària.

• Introduir millores en l’horari que fa el professorat per una millor atenció de l’alumnat.

• Donar seguiment al projecte AIS, un cop acabat de perfilar és prioritza que els criteris d’admissió i funcionament es portin a terme.

Tot i així continuem treballant altres objectius que, per la seva dimensió, hem de mantenir en continua revisió:

• Dinamitzar els Departaments i els seus caps com a gestors del centre.

• Continuar amb la millora de la gestió del material pedagògic.

• Mantenir la coordinació amb l’IMSD i l’Ajuntament de Mollet.

• Seguir en coordinació amb l’EAP.• Continuar realitzant activitats amb altres

centres.

31


• Continuar proposant activitats amb AMPA.• Continuar desenvolupant activitats escolars.• Vetllar per l’economia del centre.• Millora del manteniment dels edificis.• Afavorir el futur de l’escola dins la zona.• Oferir orientació laboral i/o assistencial dels

alumnes.

Aquests objectius tenen molta rellevància dins del nostre centre i la consecució dels mateixos els treballarem a partir dels diferents projectes:1. El Projecte d’Educació Compartida.2. Unitat externa del centre amb alumnes amb

trastorn de conducta, AIS.3. Projecte de Formació Prelaboral i de Transició

a la Vida Adulta.4. Projecte d’orientació a pares que els seus fills

estiguin al final de l’escolarització.5. Salut escolar.6. Projecte de Psicomotricitat.7. Revisió del Projecte Educatiu del Centre.8. Escola Verda.9. Projecte d’organització del material

pedagògic.10. Projecte de teràpia de gossos.11. Projecte d’aula multisensorial.12. Projecte de decoració.13. Jornades de bones pràctiques educatives.

10.3.1. EQUIP EDUCATIUEls objectius que ens plantegem aconseguir serien:• Promocionar la participació de tot el

personal en la gestió i organització del centre.

• Potenciar la responsabilitat en la gestió dels recursos (materials, d’espai i recursos humans).

• Afavorir la coordinació dins del propi departament i també amb els altres departaments.

• Potenciar la participació de tot els professionals per actualitzar el PEC i definir la línia de centre (claustre, departaments, comissions, sessions clíniques...).

• Afavorir la formació del professorat per anar adequant-nos a les necessitats de l’escola (PFZ, formació interna, compartir

formacions...).• Entendre la formació del docent i

l’adquisició de competències com un procés continu i que cadascú ha de construir.

• Formació de la pràctica a la reflexió; el que succeeix en la pròpia pràctica es pot utilitzar per a aprofundir en la comprensió de la tasca professional i enriquir-la.

• Crear les comissions adients per donar resposta a les inquietuds del claustre.

• Motivar i incentivar l’exposició de bones pràctiques (en claustre, en jornades...).

• Compartir i tenir el mateix concepte de projecte educatiu de centre.

10.3.2. ALUMNATEntre els objectius específics envers l’alumnat destaquem:

• Oferir una resposta educativa adaptada a l’alumnat segons la diversitat de necessitats educatives especials per tal d’aconseguir el desenvolupament integral com a persones.

• Adquirir competències segons les pròpies capacitats per conèixer entorn i aconseguir la seva integració sociolaboral.

• Afavorir que l’alumnat facin l’acceptació de les pròpies capacitats i limitacions.

• Adquirir hàbits d’autonomia personal, social i de treball i la responsabilitat, per viure en societat i per millorar la qualitat de vida de l’alumnat.

L’escola vetllarà pel desenvolupament de l’alumnat en els següents àmbits:emocional, personal i social, de comunicació i cognitiu. Els tres àmbits primers seran els que condicio-naran i marcaran la línia de treball de l’escola, sense deixar de banda l’àmbit cognitiu que anirà en funció dels àmbits anteriors.

Segons les necessitats dels alumnes podem trobar:

1. Línia basada en l’estimulació basal (AEI - atenció i educació integral-, Infantil, grups de

32


Primària i grups d’Habilitats)Una estimulació que va més enllà d’un mètode d’estimulació multisensorial, fent propostes significatives per l’alumne mitjançant el diàleg basat en la proximitat corporal, l’escolta i, en definitiva, l’intercanvi amb l’altre. Basat en la percepció somàtica, vibratòria i vestibular.

Treballa de manera integral la percepció, la cognició, el moviment, l’experiència corporal, l’afectivitat i l’experiència social de cada alumne/a.

2. Línia basada en un model constructivista (Infantil, Primària, Secundària/Transició i grups d’Habilitats)L’alumnat construeix el seu propi procés d’aprenentatge en relació al seu entorn i ha de ser partícip d’aquest procés.

Partirem de la ZDP (zona de desenvolupament propera) de cada alumne/a i de l’aprenentatge significatiu.

Les propostes han de ser motivadores i funcionals i les metodologies que fem servir són:• Agrupacions flexibles.• Tallers.• Treball per projectes.• Treball per centres d’interès.

10.3.3. FAMÍLIESL’atenció a les famílies és un altre eix de la nostra tasca com a docents, i la creiem tan necessària aquesta atenció com la pròpia que reben els alumnes. Són famílies que han fet moltes rutes en busca d’una solució mèdica i educativa per al seu fill/a i arribar a l’escola d’educació especial no és, d’entrada, grat per a ninguna d’elles. Amb els temps i després de acompanyar-les en tot aquest procés, acaben confiant en nosaltres i agraeixen haver trobat un centre que respongui al que buscaven per al seu fill/a. La seva participació en les activitats del centre és molt important.

Com a objectius envers les famílies ens

plantegem:

• Guanyar la seva confiança i oferir el nostre suport en tot el procés de desenvolupament del seu fill/a.

• Fer participar a les famílies tant com sigui possible per tal de sentir-se actius en aquest procés, en dinàmiques de famílies, xerrades, col·laboracions en festes i participació en activitats relacionades amb el projecte de curs.

• Treballar i exigir la seva responsabilitat en tot allò referent al seu fill/a, benestar i salut, acompanyament, ajut en les feines d’escola, previsions de futur pel que fa al món laboral, dependència, llar..

• Donar suport i acompanyament i treball coordinat durant l’escolaritat i integració vida dels seus fills.

• Ajudar a acceptar i ser conscients de les capacitats i limitacions dels seus fills.

10.3.4. COMUNITAT EDUCATIVA I TERRITORI

Com a escola d’educació especial tenim el compromís d’assessorar als centres de la nostra zona en tot allò que fa referència a l’educació especial, afavorint la inclusió de tot l’alumnat:

• Afavorint escolaritzacions compartides.• Promocionant les activitats compartides

(esports, plàstica, música...).• Coordinant-nos amb els professionals

dels centres on tenim alumnes fent compartida.

• Coordinant-nos amb professionals de l’EAP, CSMIJ, CDIAP i altres serveis.

• Altres objectius que ens podem plantejar envers la comunitat educativa i territori serien:

• Promoure el respecte als drets i les llibertats fonamentals de l’alumnat i els principis bàsics de la convivència i la democràcia.

• Crear actituds solidàries i de tolerància rebutjant discriminacions cap a les persones amb discapacitats o altres trets diferenciadors.

33


• Fomentar el coneixement de les persones amb discapacitat com a membres actius de la societat i com a ciutadans de ple dret, amb les seves capacitats i diferències i amb oportunitats de felicitat.

• Continuar sent centre formador i de pràctiques de futurs professionals de l’educació especial.

• Continuar fent transmissió de bones pràctiques inclusores.

• Continuar treballant per aconseguir finalment una sortida sociolaboral digna per a tot l’alumnat quan acaba l’escolarització a l’escola.

• Continuar participant en les activitats socials i educatives promogudes per les entitats públiques de la ciutat i buscar noves oportunitats d’aprenentatge per l’alumnat en contacte amb l’entorn sociocultural i municipal.

• Consolidar el treball en xarxa amb les diferents entitats amb qui tenim relació

estable o amb d’altres entitats possibles, així com xarxa de centres públics d’educació especial de la Diputació de Barcelona.

34


11. MARC CONCEPTUAL COM A ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL

11.1. PRINCIPIS PEDAGÒGICS I D’INTERVENCIÓ

11.1.1. PLURALISME IDEOLÒGIC I VALORS DEMOCRÀTICS Transmissió i consolidació dels valors propis d’una societat democràtica.

Considerem que l’escola té la responsabilitat de formar els seus alumnes en el marc d’un conjunt d’actituds, valors i normes.

Té l’obligació de formar-los en el respecte als drets i llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància i la solidaritat, tot dins dels principis democràtics de convivència. Això implica:

• El respecte i acceptació de les diferències que puguin donar-se entre les persones, a nivell social, cultural, lingüístic, religiós, ètnic, ideològic, físic, psicològic…

• El respecte a les diverses maneres de pensar.

• El respecte a les diverses concepcions filosòfiques del món i de la vida.

• El respecte a les diverses ideologies polítiques.

Per l’escola les formes d’articular el respecte als altres s’estableixen just a partir de:• la llibertat• la responsabilitat• el diàleg• el respecte• la solidaritat i tolerància • el respecte pels altres• la participació• les actituds de diàleg• l’esforç personal i l’esperit crític

• l’autoestima.• la cooperació• l’autonomia personal

En aquest sentit, l’escola vetllarà pel compliment d’unes normes positives i implícites a la societat democràtica, que es concretaran en una disciplina basada en el respecte a un mateix, als altres i a tot allò que ens envolta, i en l’adquisició i pràctica d’uns hàbits de comportament que facilitin la convivència dins d’aquest marc de valors..

11.1.2. CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ Foment de la pau i respecte dels drets humans.

Durant 2019 es va redissenyar el projecte de convivència amb els objectius de:

• Elaborar un projecte global amb la participació de tota la comunitat educativa per tal de gestionar i orientar les actuacions i els processos.

• Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat.

• Ajudar a cada alumne/a a relacionar-se amb ell mateix, amb els altres i amb el món.

• Promoure la implicació i el compromís de tots els agents educatius en la millora de la convivència en el centre i l’entorn.

• Responsabilitzar-se en la mesura del possible de les pròpies accions.

• Garantir una aplicació ferma i flexible de les normes.

• Fomentar la cultura de mediació com a eina bàsica en la gestió del conflicte.

• Contribuir a una cultura de la pau i la no violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.

35


11.1.3. RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENTL’escola té un projecte d’escola verda bassat en:• Generar consciència mediambiental al

claustre de l’escola i fer-ho extensiu als alumnes amb la implantació quotidiana d’hàbits adients.

• Proposar i portar a terme activitats que potenciïn el respecte al medi ambient i així contribuir a la sostenibilitat del planeta.

• Assolir l’acreditació d’Escola Verda.• Potenciar la recollida selectiva dels

diferents residus de l’escola (piles, paper, plàstic, vidre i orgànic).

11.1.4. INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIALAvançar cap a la inclusió suposa facilitar l’accés als centres educatius, la participació i l’èxit de tot l’alumnat.

L’escola pren en consideració els elements curriculars, metodològics i organitzatius per aconseguir la participació de tots els alumnes en l’entorn escolar. I es fomenta l’adquisició o millora d’habilitats i actituds per poder ser autònom en l’entorn social.

11.1.5. CONFESSIONALITATL’escola es declara aconfessional. Es manifesta pel respecte a totes les confessions dels alumnes i dels professors, pel pluralisme ideològic i per la renúncia a tot tipus d’adoctrinament.

11.1.6. COEDUCACIÓD’acord amb els principis d’igualtat i no discriminació, l’escola opta per un ensenyament igual entre els nois i noies, desenvolupat en un marc de coeducació. Així, la metodologia didàctica mirarà d’evitar conductes que posin l’èmfasi en els papers tradicionals atribuïts a l’home i a la dona, tot intentant proporcionar als alumnes imatges diversificades i no convencionals d’un sexe i l’altre.

11.1.7. ENFOCAMENT METODOLÒGICAdequant-nos a cada alumne, circumstància concreta i moment de desenvolupament.

Adaptacions curriculars ajustades a les necessitats de cada alumne sense la pressió del factor temps.

Respecte en tot moment a l’edat cronològica i als interessos de l’alumnat, cercant actituds i materials educatius adequats.

Els alumnes no disposen de llibres de text. Les fitxes dels seus àlbums o dossiers són elaborades pel personal docent atenent els interessos, capacitats i necessitats de l’alumne o del grup classe.

Busquem la funcionalitat i vivència dels continguts instrumentals i d’autonomia a través de diferents metodologies.

Es creu convenient aplicar les estratègies metodològiques, organitzatives i d’avaluació dissenyades (tallers, agrupaments flexibles, petits grups, racons…) per tal d’atendre l’alumne/a en la seva diversitat, respectant el seu procés d’aprenentatge i poder establir les bases per a l’aprenentatge autònom.

Insistència en continguts essencials (prèvies per a una mínima autonomia –estimulació basal, control del moviment, de la mirada, els esfínters, etc.-), i les habilitats personals, comunicatives i adaptatives (desplaçament autònom, vida a la llar, compra, recursos comunicatius, exercitació social, etc.).

Flexibilitat i adaptabilitat en els mètodes d’ensenyament-aprenentatge, en la proposta d’activitats i en l’agrupament de l’alumnat, mercès a les ràtios més ajustades i a la participació constant dels especialistes. Prioritzant el coneixement global de cada alumne per part dels professionals, així com els seus estils cognitius molt centrats en contexts afavoridors de l’atenció, la vivencialitat-proximitat d’allò a aprendre, les entrades visuals i multisensorials, i la

36


repetició. Per tant es proposa treballar des d’una òptica no homogeneïtzadora.

L’escola està oberta a la ciutat i participa en les diferents activitats que s’organitzen per tal de facilitar la participació com a ciutadansL’escola entén l’educació com un fet que inclou els diferents aspectes que integren la personalitat del nen i posa al seu abast els instruments i les condicions necessàries per aconseguir el millor desenvolupament de les seves capacitats humanes, intel·lectuals, procedimentals, d’actituds i valors.

11.1.8. IDENTITAT CULTURALAcceptant, sense cap discriminació política, religiosa, de raça, de sexe o d’origen, respectant i convivim amb diversitat cultural de les famílies de Mollet i altres municipis.

11.1.9. RELACIÓ ESCOLA - ENTORNPer fomentar el desenvolupament integral de l’alumnat, l’escola és oberta, realitzant activitats i oportunitats d’aprenentatge que proporciona l’entorn immediat i territori. Es fa un treball coordinat interprofessional i en xarxa dins territori proper i província.

11.1.10. RELACIÓ ESCOLA - FAMÍLIACom un dels objectius de treball diari en el centre, i com a treball conjunt vers l’educació de l’alumnat..

11.1.11. MODALITAT DE GESTIÓ INSTITUCIONALL’escola en funcionament com un organisme autònom depenent de l’IMSD de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Es treballa en en coordinació amb el Departament d’Educació i participant en accions conjuntes o en xarxa amb la DIputació de Barcelona.

11.2. CONCEPCIÓ DE LA NOSTRA ACCIÓ EDUCATIVA

La Línia pedagògica de la nostra escola fonamenta el seu treball ens el següent:

1. L’alumne2. La família3. Altres centres/altres professionals

(comunitat educativa i territori)4. Equip de professionals del centre

La línia pedagògica de l’escola té com a objectiu prioritari el treball dels aspectes emocionals i de personalitat dels nostres alumnes, guanyar en habilitats socials i d’autonomia personal. És vital aquest treball previ per aconseguir l’adquisició d’aprenentatges.

Per treballar a l’aula partim dels coneixements que cada alumne/a té, intentem que els aprenentatges siguin funcionals i que vivenciïn tot allò que han d’aprendre. A l’escola no fem servir llibres comercials, adaptem els materials i potenciem molt l’ús de les noves tecnologies.

Els nostres alumnes gaudeixen d’activitats pròpies d’una escola, fem piscina, excursions, activitats esportives, colònies…, i sempre que podem aquestes activitats les fem en companyia d’alumnes de centres ordinaris, per tal d’afavorir les habilitats socials dels nostres alumnes amb els seus iguals. Però també fem les matemàtiques, la llengua, el coneixement del medi, la música, la plàstica, la informàtica, l’esport…, a partir d’una modificació curricular feta pel nostre centre.

A més, oferim serveis molt específics com ara fisioteràpia, logopèdia, atenció psicològica i psiquiàtrica, si l’alumne/a ho necessita.

Com que tenim alumnes d’edats més grans, potenciem l’adquisició d’habilitats per passar al món laboral, pel que fem tallers (jardineria, secretaria, bijuteria, granja, Sant Ponç, marqueteria, ceràmica i escola verda, entre d’altres) i altres per potenciar l’autonomia (habilitats domèstiques i cuina, entre d’altres).

Com a centre d’educació especial partim d’un

37


fet: hem fet un canvi de mirada, no són els alumnes de NEE sinó és el seu entorn que en moltes situacions li posa “barreres” que no poden superar. Nosaltres hem de vetllar per anar traient aquestes barreres...és la manera que aquests nens i nenes, nois i noies puguin aprendre i guanyar en habilitats socials que els permet participar en el seu entorn més proper.

Un cop acaba el període d’escolarització dels alumnes, poden tenir sortides variades: una part pot passar al centre de dia o residència, i altres a centres ocupacionals i centres especials de treball. Darrerament tenim alumnes amb força capacitat cognitiva que podem accedir a fer PFI adaptats o fins i tot, a l’escola d’adults. Aquestes sortides no són fàcils de trobar per la falta d’oferta de places a la nostra zona.

A més recordem el que hem comentat a l’apartat d’objectius envers l’alumnat, que pel desenvolupament dels diferents àmbits de l’alumnat (emocional, personal i social, de comunicació i cognitiu), i segons les necessitats de l’alumnat l’escola, com a línia pedagògica l’equip té present la línia basada en l’estimulació basal i la línia basada en el model constructivista.

11.2.1. PAPER DE L’ADULT I DEL PROFESSIONALEl paper del professional a l’escola estarà basat en:• Conèixer, respectar i integrar les

diferents cultures i ètnies que conviuen a l’escola.

• Elaborar i respectar els programes educatius per tal que l’alumne/a sigui un element actiu dins el procés d’aprenentatge i establir les bases per a l’aprenentatge autònom.

• Atendre la diversitat de nee específiques dins l’aula.

• Potenciar en els alumnes el gust pel treball ben fet, el sentit de la responsabilitat envers el treball individual i col·lectiu i contribuir en el manteniment d’un bon ambient de treball.

• Adquirir un domini progressiu dels coneixements instrumentals bàsics i de les tècniques de treball corresponents a cada nivell i àrea.

• Promoure en els alumnes actituds d’esforç, autocontrol, superació de les dificultats, acceptació de les pròpies limitacions i autodisciplina.

• Adequar els continguts que es volen treballar amb l’alumne/a, tenint en compte el desenvolupament de la personalitat, reforçant l’equilibri personal i treballant per aconseguir autonomia personal.

• Adequar els continguts segons les capacitats de l’alumnat.

• Afavorir i potenciar la relació alumne/a – tutor i entre els alumnes.

• Elaborar i portar a la pràctica unes normes clares de convivència que serveixin per a promoure un clima de treball i relació adequat.

• Promoure hàbits de salut i higiene personal.

• Facilitar i afavorir el desenvolupament intel·lectual i emocional dels alumnes.

• Fomentar el coneixement dels costums i de les característiques del països on procedeixen els alumnes.

• Coeducar amb els mateixos drets i deures.

11.2.2. LES RELACIONS ENTRE IGUALS. DIVERSITAT I NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES DE L’ALUMNAT

Seguint el nostre model educatiu i principis pedagògics desenvolupat anteriorment, dins el desenvolupament de l’alumnat és essencial les relacions amb la resta de companys, amb necessitats educatives especials en moltes ocasions iguals. Aquestes relacions socials diàries faciliten i afavoreixen preparar-se per viure en la societat, millorant la integració i desenvolupament d’habilitats personals, així com compartir les mateixes limitacions i oportunitats d’aprenentatge.

38


A la vegada, per la diversitat de necessitats específiques del centre, durant la relació entre els nostres alumnes, quan tenen distintes necessitats educatives es poden compensar les seves dificultats i potenciar la millora de les seves competències.

Per tant, en el nostre centre l’alumnat aprèn i s’enriqueix tant amb els adults com amb la resta de companys.

11.2.3. CONTEXT EDUCATIU I MARC INCLUSIU

La nostra escola es defineix com a trets diferenciadors per ser:

a. Escola laica: respectuosa cap a totes les confessions i ideologies del professorat i alumnat i famílies.b. Escola plural: sense cap discriminació política, religiosa, de raça, de sexe o d’origen.c. Escola que promou la llengua i tradició catalana.d. Escola amb una metodologia dinàmica i integradora: aporta estructures organitzatives i eines pedagògiques adequades per tal d’aconseguir una educació inclusiva, per fer promoure les competències personals, socials i laborals de l’alumnat.e. Forma part de la xarxa educativa propera i en relació a centres d’educació especial.f. Escola amb uns alumnes amb característiques singulars i diversitat de nee distribuïts en diferents departaments.g. Escola innovadora i amb inquietud per la millora de la qualitat educativa: amb actitud de flexibilitat per adequar-se a les necessitats canviants de la societat, implicant una formació permanentdel personal, continuar sent centre formador de pràctiques, organitzant jornades de bones pràctiques educatives, entre d’altres.h. Escola com a Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos (CEEPSIR), ja que l’escola històricament sempre ha tingut la intenció de fer assessorament a altres serveis o centres escolars.

Des de l’escola de Can Vila volem avançar en l’objectiu de fer possible una educació per a tots en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, des del treball diari que realitzem al centre fins a :• les jornades de bones pràctiques anuals• els nostres principis d’inclusió,

normalització• oferint una escola per a tots• i proporcionant serveis i una atenció

personalitzada.

I tot això, tenint present:• la normativa vigent.• les orientacions dels organismes.• els avenços de la recerca en educació.• i la tradició pedagògica de Catalunya i

les pràctiques de referència de molts professionals i centres educatius ordinaris o /i d’educació especial.

D’aquesta manera volem l’assoliment d’una “igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat, la cohesió social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per a tothom i mantenint uns criteris d’organització pedagògica que han de facilitar l’atenció educativa de tot alumnat”. (Decret 150/2017)

Des de la nostra escola volem aconseguir una “societat inclusiva i accessible que permeti avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats”. (Decret 150/2017)

Tal com hem comentat en apartats anteriors del mateix PEC, les famílies hi tenen un paper fonamental, a través de la col·laboració amb el centre educatiu i la participació activa., però des de Can Vila, es considera important el treball amb la resta de comunitat educativa, i tal com fa referència el decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, cal “el diàleg, la complicitat i la implicació de tots els col·lectius que tenen a les seves mans la possibilitat de millorar la qualitat de l’educació

39


—els docents, els professionals d’atenció educativa, el personal d’administració i serveis i els equips directius, els alumnes, els serveis educatius, els moviments de renovació pe-dagògica, la universitat, les institucions i entitats del sector, etc.—, per avançar des de la corresponsabilitat cap a un repte comú: uns entorns educatius que, tenint en compte la diversitat de les persones i la complexitat social, ofereixin expectatives d’èxit a tots els alumnes en el marc d’un sistema inclusiu.”.

40


PROCEDIMENTS GENERALSDe quina manera ho fem?

Com ho aconseguim?

41


12. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCU-LUM, UNITATS DIDÀCTIQUES, PLANS DE SUPORT IN-DIVIDUALITZATS I INDICADORS D’AVALUACIÓ

12.1. PROGRAMACIÓ CURRICULAR

A partir del currículum de cada etapa educativa establert pel Departament d’Educació de la Generalitat i segons cada departament i realitat de l’alumnat de la nostra escola, les programacions curriculars es concreten en les unitats didàctiques per aules i plans de suport individualitzat de cada alumne/a.

12.1.1. UNITATS DIDÀCTIQUES (UD)Són uns documents que descriuen la pràctica educativa que duem a terme en cada una de les aules i per als diferents àmbits.

Es realitzen tantes UD com cada departament considera oportunes i són el conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament aprenentatge, d’acord amb les finalitats expressades en

el Projecte Educatiu del Centre i en funció de les necessitats educatives de l’alumnat. Algunes poden ser per a tot el curs i d’altres poden ser de durada més curta. El que més valoren d’aquestes unitats són les concrecions de les activitats que es duran a terme per aconseguir els objectius del planificats.

Les parts que han de contemplar:• Aspectes generals, com alumnes que

participen, duració, horari, persones que la desenvolupen, justificació…

• Dins de cada àmbit: capacitats o competències (segons l’edat), Continguts, Criteris d’avaluació i indicadors.

• Activitats, espai que s’ha de desenvolupar més àmpliament.

• Espai, materials, organització, reflexions i avaluació de la mateixa.

Per aconseguir els objectius que pretenem des de l’escola de Can Vila, podem diferenciar diferents àrees i eines de treball que ens ajuden a desenvolupar-los:

ÀREA CURRICULAR: des del currículum de cada etapa i a partir de les unitats didàctiques dissenyades pels diferents departaments, fins individualitzar-ho a partir dels plans de suport per a cada alumne/a i els indicadors d’avaluació.

A partir d’uns PRINCIPIS I METODOLOGIA DE TREBALL: el desenvolupament del currículum parteix d’una sèrie de principis i criteris metodològics comuns com a centre que també es detallen a continuació.

Les accions de TUTORIA, i per a la CONVIVÈNCIA, desenvolupades contínuament i L’AVALUACIÓ en diferents moments i, aplicant-la als alumnes i altres persones, i segons els d’indicadors d’avaluació pels diferents àmbits recollits en el pla de suport individualitzat de cada alumne/a.

Des dels EQUIPS DE TREBALLS I COMISSIONS.

Des de la FORMACIÓ I COM A CENTRE FORMADOR.

Des de les RELACIONS AMB LES FAMÍLIES, ENTRE PROFESSIONALS, XARXES I TERRITORI.

I oferint diferents SERVEIS: menjador, transport, piscina i extraescolars.

42


12.1.2. PLANS DE SUPORT INDIVIDUALITZAT (PI) El PI ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, en el nostre cas un mínim de dos anys . Al llarg del curs el PI s’anirà concretant amb la programació i en les activitats (UD) en què participarà quotidianament i s’anirà avaluant i adaptant d’acord amb el seu progrés personal.

Algunes de les característiques d’aquest document serien:

• Només ha d’aparèixer allò que prioritzem per la durada del PI.

• No ha d’aparèixer tot el currículum.• No s’ha de modificar cada curs, avaluar

els indicadors assolits i continua vigent un curs més.

• Si l’avaluació del PI no és positiva, ens haurem de plantejar si és perquè hem programat per sobre de les possibilitats del nen o altres motius.

• El PI no es pot modificar perquè hi hagi canvi de tutor o d’aula o departament, ha d’haver continuïtat en la feina programada.

• En la mida del possible, el PI ha de contemplar aquelles necessitats que l’alumnat tingui a la seva llar, consensuat amb la família.

A l’annex s’adjunta el model de Pla de suport individualitzat que utilitzem al centre.

12.2. PRINCIPIS D’APRENENTATGE, CRITERIS METODOLÒGICS I RECURSOS EDUCATIUS

L’equip del centre desenvolupa les seves funcions tot compartint una sèrie de principis i criteris metodològics que es caracteritza pel següent:

L’alumnat és el centre de l’aprenentatge, i cal estimular la seva implicació i participació

activa, ajudant a que comprenguin la seva pròpia activitat en tant que persones que aprenen:

Des de l’escola es fomenta la flexibilitat i l’adaptació segons els diferents necessitats educatives especials i característiques de cada persona, oferint plans d’adaptació alumne/a, família i personal de pràctiques.

Per això, com a escola d’educació especial, a més de les necessitats educatives especials es tenen en compte les diferències individuals de l’alumnat, però també els coneixements previs, i les motivacions i interessos de cada persona, sent les emocions i la motivació la base de l’aprenentatge, pel que cal generar sintonia amb les motivacions de l’alumnat i donar importància a les seves emocions. És a partir d’aquests interessos i motivacions de l’alumnat que s’adapten els PI per tal de facilitar l’aprenentatge i desenvolupament de l’alumnat.

Davant les diferents característiques de l’alumnat i els seus ritmes d’aprenentatge, per l’assoliment d’objectius, els professionals hem de trobar la motivació en la possibilitat real d’acompanyar els nostres alumnes en el seu creixement i desenvolupament de les seves capacitats i potencialitats, amb el suport necessari de tota la comunitat educativa.

Per tal de donar seguretat a l’alumnat, cal establir relacions de confiança, per acollir i fer l’acompanyament de l’alumnat i famílies, acceptant la realitat, capacitats i potencialitats. Aquestes relacions són vincles relacionals afectius de l’alumnat i de la família, encara que també es potencien les relacions entre alumnat, alumnat i altres mestres, mestres i famílies, mestres i altres professionals i tots amb entorn i territori.

Des del centre es considera clau l’acompanyament i fer seguiment amb les famílies, com a treball en paral.lel amb alumnes i famílies vers el desenvolupament de l’alumnat.

43


També cal vetllar pel reconeixement i identificació dels alumnes: els alumnes com a persones, amb unes capacitats i acceptació de les pròpies possibilitats, tant per part de l’alumnat com per part de les seves famílies; i identificació de l’alumne/a dins un grup d’alumnes amb característiques diverses. Destaquem la transmissió de coneixement, la identificació dels rols dels docents com a models d’actituds, maneres de fer, aprendre i relacionar-se amb el seu alumnat.

A les relacions cal fomentar el respecte, facilitar la seguretat, la confiança i es reforça perquè considerem que el procés d’aprenentatge és de naturalesa social i per tant, cal fomentar l’aprenentatge col·laboratiu. L’esforç i l’afany de superació i satisfacció de l’alumnat és clau pel desenvolupament integral:

Des de l’escola volem el benestar i satisfacció de l’alumnat i potenciem activitats com a motor del procés d’ensenyament i aprenentatge, que junt la motivació i interessos de l’alumnat i acompanyament del centre i famílies. Aquestes activitats estaran vinculades a diferents àmbits d’aprenentatge i es relacionaran de forma globalitzada pel desenvolupament integral de l’alumnat (dins i fora del centre, amb alumnes i altres agents educatius de l’entorn).

Es treballa perquè l’alumnat adquireixi hàbits de treball pel desenvolupament global, a nivell individual, en grup, entre alumnes, amb professionals i famílies i en xarxes, fomentar hàbits i actituds com l’atenció, la concentració, l’esforç, l’organització i autonomia, i aprendre a prendre decisions en diferents situacions per seguir endavant.

Des del centre es pretén la formació integral de la persona, englobant les competències per a la vida, que contempla diferents aprenentatges de cada persona:

• Aprendre a ser: per a que sorgeixi la

millor pròpia personalitat i s’actui amb les condicions d’anar augmentant la capacitat d’autonomia i de responsabilitat personal. I per fomentar l’educació de les potencialitats i possibilitats de cada individu: memòria, raonament, sentit estètic, capacitats físiques, d’aptitud per a comunicar…

• Aprendre a conèixer: per saber sobre cultura general i coneixements de diferents àrees.

• Aprendre a fer: per donar la capacitat a l’individu per a fer front de diverses situacions i saber treballar en equip i en el marc de distintes experiències socials o de treball.

• Aprendre a conviure: per a desenvolupar la comprensió de l’altre i les relacions entre iguals durant activitats conjuntes i preparar-se per a tractar els conflictes tot i respectant diferents valors.

Aquestes competències formen un tot interconnectat, ja que l’aprenentatge es basa en construir connexions transversals entre àmbits de desenvolupament i activitats, que s’han de promoure tant dins l’escola com en connexió amb la família i amb la resta de la comunitat educativa i de la societat. Aquestes competències es concreten curricularment amb el document d’àmbits dins d’un sistema educatiu inclusiu.

Per últim, des de l’equip del centre considerem que l’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge, sobretot si es desenvolupa a partir d’expectatives clares, estratègies coherents i amb un fort èmfasi en la retroalimentació formativa.

12.3. CONVIVÈNCIA ESCOLAR

Un element imprescindible per la vida diària en el nostre centre de Can Vila és el valor i treball per la convivència entre l’alumnat, junt professionals i famílies, per això dins de l’escola es treballa aspectes relacionals i emocionals.

44


Els nostres alumnes poden presentar alteracions de la conducta segons els seus diagnòstics. En cada un dels casos l’actuació estarà supeditada al pla de treball que el seu tutor/a i el seu departament hagi establert pel moment específic en que es trobi l’alumne.

Durant 2019 s’ha elaborat el Pla de Convivència del centre de Can Vila. A l’annex s’adjunta el document.

12.4. ACCIÓ TUTORIAL

L’acció tutorial integra les funcions tutorials del mestre/a, dels equips educatius i de tots els professionals de l’escola i té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, a la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu i en el seu desenvolupament global.

El tutor ha de ser el referent i la persona de suport, així com el que vetlli per un bon pla d’acollida, seguiment de l’escolaritat i en fer un bon acompanyament en el procés de sortida de l’escola.

L’abordatge de determinades temàtiques com ara els conflictes, la sexualitats i d’altres, es fan a partir de l’atenció individualitzada però també afavorint espais de reflexió conjunta entre els iguals.

12.5. SEGUIMENT I OBSERVACIÓ DELS PROCESSOS DE L’ALUMNAT

El procés de seguiment i observació dels alumnes ve determinat per la pròpia estructura del centre, el tutor és el responsable de fer aquest seguiment així com els especialistes que atenguin a cada alumne/a. Es fa una avaluació sumativa que s’acabarà concretant en l’avaluació del PI de cada un dels alumnes, segons els indicadors d’avaluació.

A l’apartat 6 d’aquest mateix PEC desenvolupem tot el que tenim present en relació a l’avaluació a la nostra escola de Can Vila.

12.6. MENJADOR

El menjador està concebut com una activitat escolar. Tots els alumnes i professionals participen de l’activitat. Al menjador es treballen aspectes d’hàbits d’autonomia i cura personal, alimen-tació, relacions socials .. adequant l’activitat a les capacitats dels alumnes.

12.7. PISCINA

La piscina està concebuda com una activitat escolar. Tots els alumnes i professionals participen de l’activitat. A la piscina es treballa aspectes d’hàbits d’autonomia i cura personal, potenciar i millorar la funció motriu, aprenentatge de la natació, relacions socials ... adequant l’activitat a les capacitats dels alumnes.

45


13. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA

13.1. DEPARTAMENTS

Tal com està recollit a l’apartat 3 d’aquest mateix PEC, es detalla la tipologia escolar i nivells educatius i recorreguts curriculars de l’alumnat. L’escola de Can Vila té diferents departaments que en general tots tenen la mateixa organització del personal.

13.1.1. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ INFANTIL

Els eixos principals del departament són el treball dels hàbits d’autonomia, l’educació emocional i el desenvolupament comunicatiu. L’abordatge de l’alumne es fa a través de una mirada global i empoderadora de l’infant, i a partir de les seves necessitats.

A l’inici de cada curs escolar es proposa una temàtica com a eix transversal; aquesta es realitza a nivell de departament i inclou activitats sensorials i d’experimentació. A més a més, es realitzen altres activitats a nivell d’aula més properes al currículum.

Depenent del nombre d’alumnes i de les possibles agrupacions que es decideixin fer es reparteixen en les diferents aules del departament. Segons el tipus d’activitats es fan agrupacions flexibles per tal de crear grups que es trobin en el mateix moment o, si més no, en un moment similar en el seu desenvolupament.

Podem trobar diferents maneres de treballar: grup-classe, individual i com ja hem dit agrupacions flexibles.

El departament compta amb gran varietat de materials pedagògics de les diferents àmbits, sobretot per a realitzar un treball més manipulatiu vivencial i significatiu.

13.1.2. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

És una etapa determinant en el desenvolupament dels alumnes perquè apareixen els aprenentatges més funcionals que els acompanyaran la resta de la seva

escolarització (lectoescriptura, coneixement matemàtic, llenguatge, socialització..). Aquesta etapa també determina el seu itinerari educatiu.

El treball emocional és molt important i cal dóna’ls-hi recursos i ajudar-los per tal que puguin gestionar i expressar les seves emocions d’una manera adequada. Es continua treballant els hàbits d’autonomia, les relacions interpersonals, a través de la tutoria i de la psicomotricitat, i s’introdueix el treball sexo-afectiu. També s’introdueix el treball a través dels tallers.

S’organitza en dos cicles. S’introdueixen els horaris amb matèries més curriculars (llengua, matemàtiques, música, plàstica…). Majoritàriament fan aprenentatges escolars, amb nivells i moments molt diversos, mitjançant agrupacions flexibles, grup classe o treball individual, compartint les mateixes unitats didàctiques i adaptant-les a les capacitats i necessitats individuals de cada alumne/a.

La majoria presenta retard en l’àmbit de la comunicació i llenguatge i caldrà utilitzar sistemes de comunicació alternativa o augmentativa amb la supervisió i orientació de les logopedes.

13.1.3. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I DE TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA

L’objectiu principal de l’etapa de secundària és dotar als alumnes de la màxima autonomia, doncs som l’últim esglaó abans de passar a recursos de vida adulta.

Per tant, en paral.lel al treball dels continguts de caire més acadèmic, cal acabar de consolidar hàbits de cura personal i sobretot potenciar molt l’àmbit de l’educació emocional, eina fonamental per assolir una gestió pròpia dels seus sentiments, els seus neguits, els seus desitjos… i tanmateix, al finalitzar aquesta etapa esdevinguin com a persona feliç, responsable i harmònica.

46


Tenen la possibilitat de seguir el currículum d’infantil i primària adaptat a les seves capacitats i edat. L’acció tutorial i els tallers van prenent importància.Tanmateix, les agrupacions flexibles són una eina fonamental i això facilita que poguem ajustar l’itinerari de cada alumne a les seves capacitats, interessos i motivacions.

A transició a la vida adulta afavorim consolidar els aprenentatges assolits en situacions funcionals. Cobren molta importància l’acció tutorial i els tallers.

En aquest sentit, la diversitat de tallers (habilitats domèstiques, cuina, hort i jardineria, revista, Sant Ponç, marqueteria, bijuteria, cinema, biodansa, decoració i construcció de jocs de taula) i les quatre agrupacions flexibles que utilitzem per desenvolupar les àrees de caire més curricular (matemàtiques, llengua (catalana i castellana), coneixement del medi i música), fa que cada alumne/a tingui un horari molt adaptat als seus interessos i les seves capacitats.

Malgrat, no ser l’únic, el criteri fonamental per posar els alumnes en una o altra agrupació són les seves habilitats cognitives i d’aquesta manera treballant una mateixa unitat didàctica, el mestre/a pot allargar més o menys el temari, segons la demanda de l’agrupació d’alumnes en qüestió.

Per últim, s’aprofita qualsevol situació quotidiana de la vida escolar per afavorir l’autonomia dels alumnes. Les situacions són moltíssimes, però a tall d’exemple podem esmentar, utilitzar el transport públic a les excursions, ensenyar a preparar receptes senzilles al taller de cuina, parar i desparar taula cada hora de dinar, capacitat per gestionar-se l’hora d’esbarjo, desenvolupar amb responsabilitat els apadrinaments en el departament d’infantil, primària i atenció i educació integral...

13.1.4. DEPARTAMENT D’HABILITATS BÀSIQUES I D’INTERACCIÓ AMB L’ENTORN

Els alumnes del departament, per les seves característiques i necessitats personals, precisen d’una formació basada en els aprenentatges funcionals i significatius, a través de tasques pràctiques o tallers i sempre vetllant pel seu benestar emocional i físic. Els aprenentatges proposats van destinats

fonamentalment a desenvolupar les seves habilitats socials i personals, atenent també a una formació específica per poder abordar després el seu futur quan acabi l’escola.

Hi ha dos línies diferenciades de treball condicionades per les característiques i necessitats dels nois/es que defineixen les agrupacions. Per una banda, hi ha una on es treballa bàsicament a través de l’estimulació basal, i per altre banda, hi ha un altre alumnat que s’organitza pensant en activitats per desenvolupar-se en el seu dia a dia pensant en el seu futur després de l’escola.

La convivència de tot el departament es cohesiona amb propostes que utilitzen tant les agrupacions flexible com la utilització d’altres esdeveniments com festes, sortides, etc, que donen cabuda a la diversitat dels interessos i capacitats dels nois/es. L’estimulació basal ajuda a implantar totes aquestes dinàmiques. El departament segueix, per tant, una línia detreball comuna, sempre respectant els ritmes propis de cada alumne/a i de cada grup.

Els tallers que es proposen van variant en funció de les seves motivacions i interessos, per tal de potenciar el desenvolupament integral de cada un d’ells, i així preparar-los per la següent etapa de la seva vida. A més, els aprenentatges curriculars es tracten de manera transversal en totes les activitats del dia a dia.

En quant al material didàctic que s’utilitza es fan les adaptacions necessàries perquè tot l’alumnat tingui accés als aprenentatges personalitzats. De manera generalitzada, el material que utilitzem és manipulatiu per garantir un aprenentatge vivencial i significatiu.

13.1.5. DEPARTAMENT D’ATENCIÓ I EDUCACIÓ INTEGRAL

Els aprenentatges estan basats principalment en l’estimulació basal en profunditat. Les activitats que els hi proposem tenen a veure amb rebre a través dels sentits, i com allò rebut els hi pot beneficiar per al seu desenvolupament.

A partir de les seves respostes modelem les següents activitats per adaptar-les contínuament a les necessitats actuals, depenent dels interessos i les capacitats dels

47


alumnes.

L’element principal de treball amb aquest alumnat és el propi cos, ja que intel.lectualment hi ha greus afectacions. A partir del contacte corporal entre alumne-a/ adult i entre alumne-a/alumne-a s’aconsegueix arribar als resultats plantejats. Els límits corporals ens proporcionen coneixement, percepció i respecte cap a tots.

Per les característiques dels alumnes una altra part important és la part assistencial. Hi ha una gran dependència de l’adult en aspectes com menjar, control d’esfínters, desplaçament… Per tant, l’adult ha d’intervenir constantment en aquestes activitats, sempre intentant proporcionar la màxima autonomia.

En el cas dels alumnes amb gran dependència motriu els canvis posturals són molt importants, sempre assessorats pels fisioterapeutes de referència.En aquest departament ens organitzem tant en grups-classe com en agrupacions flexibles.

13.1.6. UNITAT EXTERNA DEL CENTRE PER ALUMNES AMB MALALTIA MENTAL GREU I TRASTORN DE CONDUCTA, AULA INTEGRAL DE SUPORT (AIS)

És un espai educatiu i terapèutic singular que té com objectiu proporcionar, de forma temporal, una atenció integral i intensiva. La dotació de personal és dos mestres i dos educadors, també intervé la psicopedagoga de l’escola durant uns dies.

Comptem amb la participació del CSMIJ de Mollet de manera continuada, amb una psicòloga que fa assessorament, coordinació, participa en reunions de pares, intervé amb les famílies al CSMIJ i fa tractament psicològic a alumnes que es valora o que simplement no tenen seguiment a aquest nivell. També fa observacions dins de l’aula.

L’objectiu de l’AIS és donar una atenció integral de suport a les escoles ordinàries davant unes necessitats que presenten alguns dels seus alumnes (trastorn mental amb trastorn greus de conducta) per tal d’ajudar a assolir un retorn complert a l’entorn educatiu ordinari, en període òptim de no més de dos cursos.

Les dinàmiques estan molt dirigides a

potenciar totes aquelles capacitats que els alumnes tenen, així com a aconseguir que canalitzin el seu malestar i fer-los conscients de les seves dificultats amb la posterior interiorització per assolir el canvi de conducta, mitjançant el diàleg, expressió, etc...

Fem servir els materials curriculars adaptats a cada alumne que ens arriben de les diferents escoles, mitjançant una coordinació tutorial setmanal. Ens adaptem al ritme de cada alumne i la metodologia que fem servir és flexible depenent del moment que passen els alumnes i el grup en general.

13.1.7. EQUIP DE TÈCNICS

En general tots els tècnics fan suport a les activitats de centre. Aquest departament està configurat pels següents tècnics: psicopedagog/a, mestre/a d’informàtica, mestre/a de música, mestre/a de plàstica, fisioterapeutes, logopedes i treballador/a social.

El psicopedagog/a té una dinàmica dins del centre força diferenciada, en tant que les seves actuacions estan en funció de les necessitats dels diferents alumnes, professionals i de les famílies.Per tant, tot i tenir un horari d’atenció directa a aules o sessions de psicomotricitat, sovint pot estar fent una observació a l’aula, un assessorament a un mestre/a o fent una reunió amb algun especialista extern o amb alguna familia.

Donada la seva visió més global, pot fer intervencions més àmplies envers qualsevol tema que se li plantegi. Sempre tindrà la intenció de fer reflexionar als diferents professionals que intervenen amb l’alumnat per tal d’afavorir una millor pràctica educativa però que, alhora, sigui real per poder portar a terme.

Les intervencions directes amb alumnes venen determinades per demandes dels propis mestres i afavoreixen el compartir una mirada més complerta cap aquell nen.

És molt important la seva intervenció en totes aquelles activitats més adreçades a pares, germans, etc...tant d’organització com de dinamització. Igualment serà molt valuosa la seva intervenció en determinades comissions de l’escola com ara: psicomotricitat, jornades

48


de final de curs...

En general, els/les mestres d’informàtica, música i plàstica fan un treball interdisciplinari, mantenint una coordinació entre elles i tutors/es i logopedes per potenciar la transversalitat amb la resta d’àrees, així com la coordinació i contactes amb professionals externs per realitzar activitats conjuntes.

Aquests/es mestres organitzen de manera global, fent intervenció de sessions en grups (classe o agrupacions flexibles) i sessions individuals. A nivell d’escola també es potencia l’intercanvi de vivències entre grups classe o bé departaments. La durada de les classes és de ¾ d’hora setmanal. El centre no disposa d’una aula o sala exclusiva per aquestes activitats. Hi ha un espai que és compartit amb altres activitats (psicomotricitat, fisio, música..) o en la mateixa aula del grup. Tant la informàtica, la música i la plàstica es fan a tots els departaments de l’escola junt l’especialista, amb un mestre/a de suport o un educador.

Aquestes àrees estan sempre present en la nostra escola, no només en la franja horària que li correspon, també en les diferents activitats que es realitzen a les aules, ja que qualsevol proposta de treball pot complementar-se amb aquestes àrees. El/a mestre/a d’informàtica fa una intervenció directa amb tot l’alumnat en l’àmbit digital i tecnològic. En aquest àmbit s’intenta afavorir i acompanyar el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació des d’una perspectiva competencial, la qual cosa ha de permetre als/les alumnes créixer integralment com a persones en el món actual. Tant les tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) com les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC) els ajuden a assolir aquesta finalitat, en especial perquè afavoreixen l’experimentació, la relació i la comunicació dels/les alumnes amb altres persones per mitjà de diferents llenguatges. També permeten que siguin els protagonistes dels seus aprenentatges, els permeten fer descobertes, experimentar i manipular, estimulen la curio-sitat i la recerca, posen en joc moltes habilitats cognitives i afavoreixen l’expressió, la comunicació i la creativitat.

Entre les activitats d’informàtica que es rea-litzen estarien: a l’obra de teatre de Nadal fan el tríptic i conte, per Sant Ponç les etiquetes, per les colònies el conte, orles de final de curs i revista escolar digital. També es fa el recull de fotos de tot el personal i de tots els alumnes, així com de les activitats, de les festes i esdeveniments del centre, i per altre costat, està el taller d’informàtica.A nivell d’infraestructura i materials, es disposa d’una sala d’informàtica amb ordinadors i una PDI, un escàner i una impressora. Pel centre hi ha repartits un o dos ordinadors per departaments i PDI. També disposem de tablets (android), ulleres de RV, ordinadors portàtils, roba croma. En relació a la música, alguns dels objectius principals és que l’alumnat pugui expressar-se i comunicar-se i nosaltres a través de l’art l’hem d’ajudar: L’expressió corporal, la llum, el material de psicomotricitat, la plàstica, el moviment… seran elements que col·laboraran per afavorir aquesta descoberta a través dels sentits.

La música té una presència molt important a l’escola i un paper molt destacat en moltes activitats generals: des de que arriben l’alumnat al matí que els rebem amb música que sona als altaveus del pati, fins que els acomiadem a la tarda també amb música. Durant la jornada escolar és present en diferents moments del dia, ja sigui com a suport a diferents activitats o com anticipació d’activitats. Entre les activitats de música que es realitzen estarien: la Setmana de la música, audicions en directe ( externes i dels propis alumnes) i altres músics referents; les cançons i danses per les Festes de castanyada, carnestoltes, Nadal, Sant Jordi, per les colònies i el teatre; sortides relacionades amb la música (Auditori de Barcelona, Palau, associacions i altres) i participació al Dia Internacional de la Dansa amb totes les escoles ordinàries de Mollet del Vallès. Des de la música es fomenten intercanvis que ajuden a que l’alumnat s’expressi, es comuniqui, gaudeixi a través de la música, es vegi reconegut i se senti protagonista. Per a ells és un repte molt important, però a la vegada els omple de satisfacció quan veuen que el que fan té una repercussió en positiu millorant notablement la seva autoestima.

49


A l’escola la música la treballem d’una manera vivencial, lúdica i sensorial. Tots els sentits hi tenen un paper important perquè enriqueixen les vivències i experiències que puguin tenir amb la música. Ens adeqüem a cada alumne/a segons les seves característiques i necessitats. En relació a l’activitat de plàstica, al nostre centre la plàstica és un espai de creació fonamentat en la percepció, exploració i creació que desenvolupa l’alumnat com a grup i com individualitats, amb virtuts i capacitats que requereixen dinàmiques d’adaptació continuada.

L’objectiu primordial és enriquir l’experiència de vida de l’alumnat, ja que la plàstica, a través del seu ventall de propostes, ofereix moltes possibilitats no només d’experimentació i creació, també de descoberta i comunicació, sense oblidar l’experiència de reafirmació personal i lúdica que representa viure i protagonitzar en primera persona la creació, i com aquesta transcendeix amb el reconeixement d’un mateix i dels altres.

És per això que la plàstica al nostre centre també és una activitat que serveix per donar valor als espais comuns enlluernant-los amb les creacions dels nostres “petits i grans artistes”, amb les exposicions individuals, o altres treballs de grup o de tot el col·lectiu.

Així les nostres creacions poden ser reconegudes també pels altres, reafirmant l’esperit creatiu i la vàlua de cadascú. A més s’aconsegueix, amb el treball creatiu, ajudar a mantenir la nostra escola “maca” i per tant, també “agraïda” vers els nostres “petits i grans artistes”.

L’activitat de plàstica vol ser també un espai que transcendeixi i enriqueixi l’activitat escolar diària aportant i desenvolupant cadascú el que va aprenent.

Entre les activitats relacionades amb la plàstica estarien: jornada d’art, el fang com element d’experimentació..; també diferents mestres, fora de l’horari de plàstica, treballen la creació i en activitats específiques de ceràmica i/o de Sant Ponç.

La recerca de materials de tot tipus escolar i inclouent reciclat, així com naturals com les plantes aromàtiques, l’aplicació de diferents

tècniques, propostes amb la participació també d’altres elements no essencialment plàstics com el moviment (d’arrossegament, balanceig...), l’expressió corporal ( massatge, dansa...) o la música i la veu, està també present per intentar sempre adequar-se a aquesta especificitat que presenten el nostre alumnat, cadascú amb la seva individualitat peculiar i també com a grup o col·lectiu.

Cal remarcar també que l’escola disposa d’un forn, d’un torn i de diversos utensilis destinats a desenvolupar l’àrea del modelatge amb fang.

L’equip de fisioterapeutes s’organitza en sessions individualitzades tant al matí com a la tarda. Alhora també participen i assessoren en les activitats de menjador, piscina, excursions, comissions,.. Dissenyen i confeccionen les diferents adaptacions que necessiten l’alumnat de tota l’escola, i també es reuneixen amb els diferents professionals que incideixen en aquest, que atenen en individual. També fan reunions entre el mateix equip i amb les famílies i amb la resta de professionals. Valoren l’alumnat i segons les seves necessitats destinen i prioritzen les sessions individuals i/o grupals que es considerin necessàries.

Els criteris de priorització són: aquells casos en els que hi ha retard psicomotriu greu, sobretot a aquell alumnat que està en processos d’evolució psicomotriu importants com ara adquirir la sedestació autònoma o la marxa, els pluridiscapacitats, i els d’afectacions respiratòries i/o músculo esquelètiques.

Cada fisioterapeuta és el referent d’un departament assignat on intervé i assessora.

L’equip de logopedes incideix en qualsevol dels departaments que sigui necessari, atenent l’alumnat amb dificultats de llenguatge, parla, comunicació i alimentació. Faciliten la interrelació, co¬neixement i la incidència en el seu entorn afa¬vorint el desenvolupament de les habilitats comunicatives. Valoren les necessi¬tats comunicatives de l’alumnat i determinen les sessions d’assessorament i tractament. S’organitzen sessions grupals en diferents de-partaments per tractar àmbits com els pre-requisits comunicatius, habilitats comunicatives, lectoescriptura, disfàgia i motricitat orofacial.

50


Es procura mantenir les logopedes referents de cada alumne/a i per cada departament hi ha un/a logopeda de referència.

El/la treballador/a social dóna atenció a les famílies de l’alumnat, prioritzant aquelles en les que es dóna alguna necessitat social o familiar específica.

Els seus objectius de treball són entre d’altres:Fer seguiment de l’àmbit social de l’alumnat i per extensió de les seves famílies. Sovint aquest seguiment requereix d’un suport en tots els àmbits de la família, recursos, tramitació d’ajuts, documentació, valoracions…., per tal que les famílies i el nostre alumnat tinguin una cobertura social ajustada a les seves necessitats.Fer coordinacions amb el/a tutor/a i l’equip directiu, pel que caldrà que s’estableixin uns canals de comunicació efectius i continuats. Sovint les demandes arriben directament als tutors/es i caldrà canalitzar tota la informació de manera adequada.Afavorir les relacions amb els serveis externs de tot tipus, des de serveis socials, sanitaris, jurídics..., que són prioritaris per tal que els serveis en xarxa ofereixin aquesta cobertura global que es necessita.

Donada la dinàmica i necessitat d’atendre diferents àmbits (familiar i professionals) cal fer una bona calendarització i ajustar les demandes per tal de donar una resposta adequada i responen al plaços i temporalització a que moltes de les seves actuacions estan sotmeses.

13.2. COMISSIONS

Cada curs escolar, l’escola està formada per diferents comissions de treball per a arribar a aconseguir els objectius i la programacions i UD dels departaments i PI que anem dissenyant.

Sempre hi ha unes comissions fixes que serien:

• FESTES TRADICIONALS• CARNESTOLTES• SANTA CECÍLIA• SANT JORDI• NADAL• CASTANYADA

• ACTIVITATS GENERALS• BIBLIOTECA• COLÒNIES• ART PLÀSTIC-CERÀMICA• SANT PONÇ• FI DE CURS• ESPORTS• SORTIDES I EXCURSIONS• TEATRE• SALUT I HIGIENE ESCOLAR• PSICOMOTRICITAT

• PROJECTES • DECORACIÓ• ESCOLA VERDA• JORNADES DE BONES PRÀCTIQUES

EDUCATIVES DE CAN VILA

51


14. FORMACIÓ

14.1. FORMACIÓ INTERNA DELS EQUIPS DOCENTS

El nostre centre accedeix al Pla de Formació de Zona (PFZ) del Centre de Recursos Pedagògics de la nostra zona (CRP). El CRP prioritza la formació interna dels centres, en el nostre cas afavorint l’assessorament d’una persona externa per tal d’aprofundir en alguns dels temes que el claustre tria.

L’equip de l’escola contínuament participa en activitats de formació. La formació de centre anual es decideix a nivell de claustre segons les necessitats. Moltes de les formacions d’anàlisis de casos més que poder aplicar directament a l’aula ens ajuda a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa.

A la memòria anual de centre es recull tota la formació realitzada segons el curs escolar que correspongui.

14.2. FORMACIÓ EXTERNA: JORNADES I ALTRES ACCIONS EDUCATIVES

El Centre de Recursos Psicopedagògics (CRP) també concedeix cursos i tallers i els professionals de l’escola podem accedir a altres formacions del Pla de Formació de Zona (PFZ) però no amb prioritat alta.

Com a escola municipal també participem en formació de la Diputació de Barcelona, adreçada a escoles d’educació especial municipals.

El claustre pot participar en aquelles jornades i congressos que es celebrin i siguin del nostre interès, la programació dels mateixos dependrà de quan es realitzin.

Cal destacar les jornades de bones pràctiques educatives anuals que organitzem i preparem des de la mateixa escola. Cada curs el tema de la jornada depèn de necessitats i objectius treballats pel centre. En aquesta jornada participen professionals del mateix centre i assisteixen professionals de la comunitat educativa i famílies.

14.3. CENTRE FORMADOR (PRÀCTIQUES)

Som centre formador d’alumnes en pràctiques, per aquest motiu hem elaborat un pla d’actuació i acollida per respondre de manera adequada a les necessitats de formació que presentin a l’arribar a la nostra escola. La coordinació de les pràctiques es fa per la Cap d’estudis de l’escola.

52


15. CONCRECIÓ DELS MITJANS DE RELACIÓ I COMUNI-CACIÓ AMB FAMÍLIES

15.1. CRITERIS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES

Les famílies participen a l’organització i presa de decisions a través del Consell Escolar i de l’AMPA del centre i canals previstos.

A més, es promourà la seva participació a nivell de departaments en activitats com ara:

• Setmana del protagonista.• La capsa viatgera/ Conte viatger• Participació en tallers.• Gaudim de la primavera.• Xerrades temàtiques.• Altres…

15.2. PLA DE COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES

Tenim molta cura en l’atenció als canals de comunicació que tenim amb les famílies. Diàriament tenim una llibreta, diari o agenda de comunicació en la que es comunica a la família els detalls de tot allò que ha passat durant el dia.

Paral.lament fem servir el telèfon com a instrument de comunicació bastant habitual.

També fem servir comunicadors de baixa autonomia en aquells casos que volem que

els alumnes tinguin una participació activa en aquest procés de comunicació entre família i centre.

Altres mitjans són els e-mails i l’aplicació Telegram. A més fem servir els mitjans presencials, les reunions, com a format més habitual per podercompartir el procés d’escolarització dels nostres alumnes.

15.3. ESPAIS FORMALS I INFORMALS DE RELACIÓ FAMÍLIA/ ESCOLA. AMPA

Formals:• Visita prèvia a l’escolarització de l’alumne.

Família, EAP i escola.• Primera visita tutor i altres especialistes.• Reunions inici de curs.• Reunions de seguiment escolarització i

signatura del PI.• Reunions d’avaluació.

Informals:• Festes conjuntes, Jornades anuals i/o

esportives, culturals• Teatre, al que assisteixen totes les famílies• Altres de participació, com contes, en

tallers, etc.

53


16. TREBALL EN XARXA I COORDINACIÓ AMB DIFERENTS SERVEIS

Una de les característiques de l’escola de Can Vila és el treball que es realitza amb la comunitat educativa i territori, en coordinació amb diferents professionals de les diferents entitats i/o serveis que puguin estar vinculats amb l’alumnat del centre.

Podem diferenciar diferents relacions de treball: institucionals, amb altres centres d’educació especial, amb altres centres i entitats del territori i amb els serveis que s’ofereixen des del centre.

16.1. RELACIONS INSTITUCIONALS

16.1.1. XARXA DE SERVEIS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS ALS DISCAPACITATS (IMSD)

La principal relació institucional que té l’escola de Can vila és amb la Xarxa dels serveis de l’IMSD. Cal destacar que l’existència d’aquesta xarxa de serveis que afavoreix els diferents recorreguts i sortides que puguin tenir el nostre alumnat.

16.1.2. EQUIP D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC (EAP)

Es mantenen relacions de treball amb EAP del sector territorial de l’alumnat a partir de reunions de seguiment de l’alumnat i es fan visites al centre.

16.1.3. CENTRES D’ATENCIÓ PRIMERENCA (CDIAP) I DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ)

Una altra relació institucional a destacar són amb els CDIAP i CSMIJ pel treball conjunt amb els professionals de forma interdisciplinar i seguiment que es realitza amb el nostre alumnat. També es fan reunions i visites al centre.

16.1.4. CENTRE DE RECURSOS DE L’ONCE DE BCN I CENTRE DE RECURSOS ESPECIALITZAT EN DISCAPACITAT AUDITIVA (CREDA)

Per tal de donar resposta més adaptada i atendre casos d’alumnat amb necessitats educatives especials molt específiques, els nostres professionals tenen el suport de d’establir altres relacions institucionals amb professionals dels centres de recursos de l’ONCE i el CREDA.

16.1.5. CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS (CRP)

Per últim, també ens relacionem amb el CRP del Departament d’Educació per accedir als seus serveis, com altres centres d’educació ordinària de la zona.

16.2. RELACIONS AMB ALTRES CENTRES I ENTITATS DEL TERRITORI – MUNICIPI I COMARCA-

16.2.1. ACTIVITATS COMPARTIDES I PROJECTES

Sempre amb l’objectiu d’afavorir la inclusió del nostre alumnat mirarem de gestionar activitats compartides i projectes on els nostres nois tinguin la possibilitat de relacionar-se i compartir experiències amb alumnes de l’escola ordinaria.

La nostra concepció global de la inclusió, va de l’escola al sistema, que permeti avançar cap a una societat que afavoreix el desenvolupament personal i social de totes les persones al llarg de la vida, i compartir la mirada amb els altres professionals i comunitat escolar.

A l’escola comptem amb experiències d’escolaritat compartida i de col·laboració entre centres, de gran enriquiment educatiu

54


inclusiu i integrador. Els últims cursos hem portat a terme experiències amb alguns del nostre alumnat d’Educació Infantil, de Primària i de Secundària i AIS.

Aquesta escolaritat es adient per alumnat que precisen d’una atenció especialitzada i individualitzada, pròpia del nostre centre, però que poden gaudir dels aspectes relacionals i socialitzadors que suposa l’escola ordinària.

Els mitjans de comunicació utilitzats amb les famílies que els seus fills van també a centres d’educació compartida són: físics ( llibreta viatgera per infant, quan va a cada centre i per casa i digitals (iPAD).

Entre els professionals dels diferents centres s’utilitza via correu, reunions, trucades, així com eines informàtiques compartides com google drive entre d’altres.

16.2.2. SUPORT A L’ESCOLA ORDINÀRIA

Des de l’Escola Can Vila també oferim suport a equips educatius de les escoles ordinàries del territori que es tenen escola-ritzats alumnat amb necessitats educatives especials, per tal de mantenir aquest alumnat els més integrats possible a l’escola i donant una resposta adient. En aquells casos que no és possible, aquest alumnat acaben derivant-se a la nostra escola. El fet de mantenir aquest suport a l’escola ordinària és un gran objectiu que volem seguir mirant i vetllant per la perspectiva de marc inclusiu del sistema educatiu.

16.2.3. REUNIONS AMB ALTRES SERVEIS

Els diferents professionals de l’escola tenen present que cal realitzar les coordinacions amb altres professionals externs. L’eix re-ferent de les coordinacions és el tutor/a qui les centraliza i els tècnics realitzen altres coordinacions específiques del seu àmbit.

Els mestres fan reunions amb: logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs/gues, i sobretot, amb altres professors/es de l’escola ordinària per fer les coordinacions amb escolarització compartides.

El/la psicopedagoga de l’escola fa reunions amb els professionals externs que atenen a l’alumnat de l’escola sempre que es

consideri necessari. Sovint fa de pont entre els professionals del centre i els externs. Sobretot amb els que estan relacionats amb salut, com ara neurolegs/gues, psiquiatres i psicòlegs/gues, ...

Els/les fisioterapeutes fan les coordinacions necessàries amb els professionals de la salut de l’alumnat que atenen en individual per tal de posar en comú el tractament que es realitza al centre i establir un millor programa terapèutic. En aquestes coordinacions directes són necessàries perquè es fan les demandes de material ortopèdic necessari durant les hores que roman al centre i per casa, o demandes de proves (radiològiques,..) per ajustar el tractament, corroborar i/o evitar possibles lesions que sense una imatge radiològica o altres proves no seria possible visualitzar-ho (coordinació directa per l’especificat dels l’alumnes radiografies).

També potencien que vinguin el/les ortopèdies a l’escola durant l’horari escolar, perquè ens facin la presentació de material que hem sol·licitat, o no, també per realitzar ortesis a l’alumnat que ho necessitin, i provar material ortopèdic, (bipedestadors, cadires de passeig, caminadors,...).

Des del treball social tenim molt present que l’alumnat i la seva família són part d’una comunitat formada pels diferents recursos i serveis de la xarxa, així com també, en algunes ocasions la complexitat de les realitats socials i particularitats en les que alumnes i famílies es troben. Per aquest motiu, valorem necessari el poder compartir la mirada a través del treball en xarxa amb els diferents serveis externs per tal de pensar de forma conjunta en una intervenció coherent, transversal i integral, que permeti poder oferir un acompanyament i atenció acurada a les famílies i al nostre alumnat. Així, durant el curs, es mantenen contactes periòdics amb recursos interns i externs com els Serveis Socials, serveis de salut, de salut mental, recursos de lleure, així com amb diferents serveis d’atenció a persones amb discapacitat en el moment de finalització de l’escolarització de l’alumnat. També hi ha relació entre centres, quan es considera necessari per tal de poder oferir una atenció integral a alumnes i famílies.

El/la mestra de música té relació amb

55


professionals en funció amb les activitats del Pla anual del curs escolar.

L’equip de logopedes es relacionen amb els professionals externs que incideixen amb els seus alumnes a més, participen en reunions d’escolaritat compartida, reunions amb professionals externs privats i organismes de la xarxa pública.

16.2.4. XARXA DE CENTRES MUNICIPALS D’EDUCACIÓ ESPECIAL

L’Escola de Can Vila forma part de la Xarxa de centres municipals d’educació especial de la Diputació de Barcelona que vol contribuir a millorar la capacitat de resposta per atendre l’alumnat d’educació especial, tot posant en valor la contribució que des del món local es pot fer per avançar en l’educació inclusiva.

Aquesta relació amb altres escoles de les mateixes característiques fa possible l’intercanvi d’experiències i bones

pràctiques i plans de treball comuns d’acord amb necessitats comunes de territori.

Els objectius d’aquesta xarxa són:

• Posar en valor el paper dels ajuntaments i dels centres municipals en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials i l’acompanyament a les seves famílies.

• Contribuir a la sostenibilitat i millora dels centres municipals d’educació especial.

• Compartir l’estratègia, el coneixement i l’experiència dels ajuntaments i dels centres municipals d’educació especial

• Reforçar la contribució que fan els ajuntaments i els centres municipals d’educació especial a la consecució d’un sistema d’educació inclusiu.

• Formació segons les necessitats detectades als equips dels centres d’educació especial.

56


17. SERVEIS QUE OFEREIX L’ESCOLA

Per desenvolupar el PEC, el personal de l’escola també té coordinació amb personal dels diferents serveis que ofereix el centre i que a l’apartat 2 de Trets d’Identitat d’aquest mateix PEC dins punt 6. està diferenciat quin personal és de serveis.

El servei de transport és un servei gratuït pels

alumnes de fora de Mollet i per tal de tenir accés és necessari que les famílies facin una sol·licitud al Consell Comarcal cada curs per tenir accés al servei.

I respecte el servei de menjador i piscina ho acabem de detallar punt 12 d’aquest mateix apartat de Procediments generals del PEC.

57


18. SERVEIS COMPLEMENTARIS: EXTRAESCOLARS

Per últim, creiem que cal destacar altres serveis complementaris que faciliten el desenvolupament del nostre PEC, que serien els serveis complementaris de les activitats extraescolars que des de l’AMPA del centre les organitza:

• Esplai.• Esplai de fútbol.• Escola d’estiu.• Sortides de cap de setmana.• Esplai de caps de setmana.

Per les característiques del nostre alumnat considerem que les activitats extraescolars ajuden a facilitar l’aprenentatge en el lleure i donar possibilitats d’adquirir o reforçar noves capacitats i habilitats de l’alumnat, segons els seus interessos i motivacions personals.

S’adjunta dins l’annex informació de les activitats extraescolars que pot variar segons el curs escolar.

58


AVALUACIÓCom avaluem i què aconseguim?

59


A l’Escola de Can Vila es realitzen diferents avaluacions:

De funcionament i gestió del centre: en general, des de l’IMSD es supervisa i es fa el seguiment del funcionament de l’escola a partir de reunions de coordinació entre l’equip directiu amb directora de serveis i/o altres referents municipals.

Dels equips educatius i serveis: a nivell de centre, a partir del Programació General Anual de Centre (PGAC), es plantegen uns objectius que s’acaben de valorar i com ha funcionat al final del curs i es descriu en la Memòria anual del curs que correspongui.

Igualment, durant el curs es realitzen diferents reunions de departament i claustres, aquestes són sessions de treball que, moltes vegades, serveixen per avaluar com està funcionant cada departament i els seus equips.

Les reunions de caps de departament, també són espais on es reflexiona i s’avaluen diferents aspectes del dia a dia de l’escola, reajustar les actuacions i a partir d’aquí prendre les mesures pertinents per millorar la pràctica educativa.

Dels alumnes: es parteix de l’informe del dictamen i reconeixement de necessitats educatives especials de l’EAP i el pla de suport individualitzat amb els indicadors d’avaluació de cada alumne/a.

De cada grup classe i posteriorment de cada alumne/a, es parteix de les necessitats, competències i interessos, així com les dificultats d’aprenentatge, i les possibilitats i capacitats que poden arribar a desenvolupar

per la felicitat, benestar i autonomia personal.

A l’aula, dia a dia, durant les activitats realitzades, l’observació, el seguiment de l’evolució i l’avaluació de l’alumnat s’ha de dur a terme de manera contínua i sistemàtica principalment amb el referent de cada alumne/a i amb la valoració d’altres professionals que treballen conjuntament amb l’alumnat. Han de tenir en compte l’evolució funcional de cada alumne/a amb relació al seu pla de suport individualitzat i amb relació als assoliments segons els indicadors.

No es realitzen proves de coneixements. L’avaluació ha de ser integradora de les valoracions de totes les àrees, i amb una visió globalitzadora del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa o departament que estigui l’alumnat.

Es fan sessions presencials de la comissió /juntes d’avaluació i el tutor/a informa per escrit els pares o els tutors legals de l’alumne/a a partir de l’informe anual.

Periòdicament a les reunions de departaments, avaluem com funciona la relació i la comunicació amb les famílies. Segons el moment i el departament es prenen les mesures necessàries i es proposen les dinàmiques més adequades: xerrades, grups de germans, d’avis, protagonista de la setmana..

També està les comissions d’escolarització compartida formada per una persona de l’equip directiu nomenada pel director i el tutor/a de l’alumne/a i que es reuneix per fer seguiment i valoració de l’escolaritat compartida i altres professors o especialistes.

60


19. INSTRUMENTS I INDICADORS D’AVALUACIÓ UTILITZATS AL CENTRE

19.1. MEMÒRIA ANUAL

La memoria anual és l’instrument que tenim per avaluar tot allò que s’ha fet al llarg d’un curs, avaluar els objectius reflectits al Pla Anual i sobretot, fer propostes de millora de cara al proper curs.

Aquest document està elaborat per tot el personal, ja que es reflecteixen les memòries de cadascun dels departaments, aquí apareix la valoració de les seves activitats, agrupacions, suports, espais..., i propostes de millora.

També les comissions fan la seva avaluació, per tant totes les activitats que s’han fet al llarg del curs amb caire més general, festes, activitats esportives, etc. i de la mateixa manera, propostes de millora per a la programació d’aquesta mateixa activitat en altres cursos.

A més, apareix en aquest document aquelles valoracions referents a relacions externes, amb altres centres, altres professionals, altres institucions…

19.2. PLA DE SUPORT INDIVIDUALITZAT I ALTRES INFORMES

El Pla de suport individualitzat (PI) és l’element d’avaluació que tenim per tal de saber allò que hem treballat al llarg del curs amb cada un/a dels /les alumnes i a més, saber quina evolució ha fet. És el document que entregarem a les famílies i ens servirà de connexió entre el nostre centre i el centre ordinari en el cas que l’alumne faci escolaritat compartida.

El centre utilitza un model propi de PI, informe que reflecteix els resultats obtinguts en l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar, les mesures complementàries o de reforç adoptades o previstes, i les orientacions qualitatives que permetin a les famílies i als alumnes trobar, en col·laboració amb els docents, així com

estratègies per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. S’adjunta en l’annex el model de Pla de Suport individualitzat i informe amb els resultats segons els indicadors d’avaluació.

També està contemplat l’elaboració d’altres informes de caire més específic que aniran adreçats a altres institucions per fer CAD o revisió del mateix, per atorgar la dependència o fer revisió del mateix, per accedir a valoració de llars residències, per fer arribar a metges o especialistes com ara ortopedes, etc. Aquests documents serán elaborats pels mestres tutors/es o altres professionals del centre. Sempre hauran d’estar revisats pel/ la treballador/a social del centre o per el/a cap d’estudis i signats per professional que l’ha elaborat i també pel director/a del centre.

A més, al servei de fisioteràpia s’elabora un document al llarg del curs anomenat de Seguiment, on queden registrades totes les incidències, canvis, modificacions, visites mèdiques,..., que són importants i necessàries tenir-les present en la vida escolar de l’alumnat.

19.3. COMPETÈNCIES I INDICADORS D’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

Des de l’Escola de Can Vila l’alumnat no poden obtenir el títol de l’ESO segons els estudis cursats (encara que tinguin els PI) i en el cas dels alumnes de l’AIS, és el centre ordinari on li poden acreditar.

Sobre cada PI es fan reunions, al llarg del curs, per consensuar criteris. Es realitzen sessions presencials d’avaluació de l’alumnat anual de manera presencial i a final de curs. Els diferents professionals que intervenen amb cada alumne/a afegeixen la seva avaluació perquè consti a l’informe. Per tant, l’avaluació és recull a l’informe de cada alumne/a de final de curs, basat en el PI.

No s’avalua les competències bàsiques que estableix el Departament d’Educació, sinó que els equips educatius utilitzen el PI que

61


inclou uns indicadors i s’avalua per àmbits de desenvolupament dels alumnes, segons una Guia d’indicadors:

• DESENVOLUPAMENT PERSONAL I SOCIAL:

• PERCEPCIÓ• CURA PERSONAL: Higiene personal• ALIMENTACIÓ• DOMINI DEL COS• HABILITATS SOCIALS• HÀBITS DE TREBALL

• DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL:

• AUTOCONEIXEMENT I AUTOESTIMA• EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS• GESTIÓ D’EMOCIONS EN DIFERENTS

ENTORNS I SITUACIONS• INTERACCIÓ AMB ELS ALTRES

• DESENVOLUPAMENT COMUNICATIU:

• ESCOLTAR I COMPRENDRE• EXPRESSAR, PARLAR I CONVERSAR• LLEGIR I COMPRENDRE• ESCRIURE• DIMENSIÓ LITERÀRIA

• DESENVOLUPAMENT COGNITIU:

• MATEMÀTIQUES• MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL• ED. ARTÍSTICA (Visual i plàstica)• EDUCACIÓ FÍSICA

• DIGITAL I TECNOLÒGIC:

• SISTEMES INFORMÀTICS. MAQUINARI• SISTEMA OPERATIU• ÚS D’INTERNET• ÚS DE PROGRAMES BÀSICS• ACTITUDS NECESSÀRIES AMB LES TIC.

Aquesta guia d’indicadors és un document viu

i es pot anar transformant i adaptant segons les necessitats.

També a l’annex s’adjunta una mostra d’indicadors per diferents àmbits.

19.4. AVALUACIÓ INTERNA I JORNADES

L’avaluació interna del centre és imprescindible per continuar de consensuar aspectes de dinàmiques i també de gestió dels recursos que disposa l’escola.

L’objectiu d’aquesta avaluació interna és reflexionar al voltant de la pràctica educativa del centre i sempre amb la intenció de introduir millores. Des del centre es vetllarà per a la reflexió i l’esperit crític vers la pràctica educativa.

Arran d’aquesta necessitat del claustre de compartir les bones pràctiques i poder fer-ho també amb altres professionals de centres ordinaris, de Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç, Equips d’Assessorament Psicopedagògics, mestres d’educació especial que treballen a les SIEI (suports intensius per a l’escolarització inclusiva), etc., es fan unes jornades a final de curs com a cloenda de les reflexions, on s’exposa com s’aborda les diferents temàtiques i es demana la participació de professionals d’altres entitats o mestres de l’escola ordinària.

62


20. ALTRES INSTRUMENTS I MECANISMES PER L’AVALUACIÓ

• Pautes d’observació (EAP o altres) i o Instruments /Registres sistemàtics per l’observació dels progressos de l’alumnat o avaluació per un canvi de modalitat d’escolarització.

• Per les característiques de l’alumnat no es fan models de proves per avaluar continguts, ni qüestionaris d’autoavaluació d’alumnes.

• Mecanismes de coordinació entre etapes/ departaments: reunions de traspàs d’informació entre cicles pel canvi de cicle de l’alumnat.

• No es fa Informe trimestral.

• Informe anual a les famílies final de curs, a partir de les Comissions d’avaluació.

• Informe global individualitzat de final d’etapa/ cicle.

• Reunions amb les famílies.

• Enquestes a famílies.

• Reunions amb professionals externs que fan seguiment (EAP…).

• A nivell de departaments o a nivell de claustre, es fan reunions periòdicament per anar valorant com està anant el curs, el funcionament i sobre l’alumnat.

• L’avaluació del funcionament del departament, sovint és fa de manera informal en les diferents reunions de departament.

• De moment es fan valoracions a reunions entre els membres d’un mateix departament. Com és comparteix docència amb grups, contínuament hi ha observació dels companys de departament durant les activitats.

63


ELABORACIÓ, APROVACIÓ I REVISIÓ DEL PEC

El procés d’aprovació, revisió i actualització del PEC de Can Vila estarà recollit a les NOFC. La revisió es farà cada 2 anys segons estableix la normativa i caldrà ⅔ parts del Consell escolar del centre per ser aprovat.

Respecte el contingut, l’aprovació i difusió del PEC se seguirà el que regula el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (article 5 Contingut i article 6 Aprovació i difusió).

64


ANNEXOS1. Projecte lingüístic2. Normes d’organització i funcionament del centre (NOFC)3. Protocol d’acollida de famílies4. Protocol d’acollida d’alumnes de pràctiques5. Model del Pla de suport individualitzat (PI)6. Pla de convivència del centre7. Informació d’activitats extraescolars8. Guia d’indicadors

65


Escola municipal d’educació especial Can Vila IMSD ...16.1.1. xarxa de serveis de l’institut...

Documents

Transcript of Escola municipal d’educació especial Can Vila IMSD ...16.1.1. xarxa de serveis de l’institut...