Escoltes Catalans núm. 6

24
escoltescatalans

description

Revista número 6 d'Escoltes Catalans. Febrer de 2006.

Transcript of Escoltes Catalans núm. 6

Page 1: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans

Una nova etapa

E stem mol t satisfets que tin-

gueu aquesta revista a les

vostres mans Mol t s de vo-

saltres j a eacutereu receptors de la reshy

vista EC que fins ara anava es-

sencialment destinada ais pares i

mares deis infants i joves deis

nostres agrupaments pero hem

reformulat aquella pub l icado i

hem ampliat el puacuteblic abastant

a t o thom interessat en la tasca

d Escoltes Catalans I eacutes per aixoacute

que estem satisfets no nomeacutes

per aquesta nova etapa de la reshy

vista sino sobretot peiacute projecte

que hi ha al darrera un projecte

innovador pero amb molts anys

dhistoacuteria

Amescol tes la Xarxa de Su-

port a Escoltes Catalans neix

amb la voluntat de contr ibuir a

possibilitar la tasca educativa i

associativa de Fescolt isme laic

obert a to thom i de reforcar els

seus projectes i el seu compromiacutes

amb la societat A traveacutes d Ames-

coltes es podraacute canalitzar el sushy

p o n necessari per millorar i es-

tendre la tasca d Escoltes

Catalans per fer possible mes

projectes i en especial per gashy

rantir la seva independencia

Amescoltes eacutes tambeacute un reco-

neixement i una oportunitat Eacutes

un reconeixement a la tasca feta i

a la que duna forma diferent

encara poden fer totes aquelles

persones que han estat membres

dEscoltes Catalans o de les emi shy

taacuteis fundadores I eacutes t ambeacute una

oportuni ta t de renovar el c o m shy

promiacutes de totes aquumlestes persoshy

nes a m b el projecte que van conshy

tribuir a tirar endavant en el seu

m o m e n t aixiacute c o m de canalitzar

el suport de dones i homes que

veuen en Escoltes Catalans una

eina rellevant per formar noves

generacions de ciutadanes i ciu-

tadans compromesos conscishy

ents criacutetics i responsables

Escoltes Catalans sense dei-

xar de ser una associacioacute de j o -

ves assoleix la maduresa sufici-

ent per integrar en el seu entorn

de complici ta t les diferents geneshy

racions que comparteixen el seu

projecte de societat les que van

ser-hi les que hi son i les que

vindran A m b el reconeixement

del valor del passacirct i el compro shy

miacutes del preacutesent Escoltes Catashy

lans es projecta cap al futur

Es tem mol t satisfets que tin-

gueu aquesta revista a les vostres

mans Satisfets perqueacute eacutes una

bona revista pero sobretot peiacute

gran projecte que hi ha per da-

vant Des i tgem que ambdues co shy

ses les sentiu ben vostres

escoltescatalans

M A m b el supor t de

Educant ciutadanes iexcl ciutadans compromesos conscients criacutetics i responsables

N uacute m 6 Tardor 2 0 0 5

Director

Oacutescar Esteban

Conseil d e redaccioacute

Joan Codina Oscar Esteban Aiacutena Fernaacutenshy

dez Elena Jimeacutenez Josep Maria Rodeacutes

Eduard Vallory Joan Vilaplana

I H a n col- laborat e n el n uacute m e r o 6

Jordi Beumala Irene Colell Aina Fershy

naacutendez Clara Foz Xavier Godas Nuria

I Goacutemez Jara Henar Elena Jimeacutenez Guifreacute

Lloses Anna Mateo Josep Maria Rodeacutes

Jordi Soleacute Eduard Vallory Joan Vilaplana

Anton i Zabala Conseil de IAE lEspiga

Fotograf iacutea i I l lustrat ions

Arxiu ЕС Noegrave Fanlo

Disseny i m a q u e t a c i oacute

Faino Comunicacioacute SL

Impressioacute

Offset color

Edita

Fundacioacute Escolta

JOSEP CAROL

С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689111 wwwjosepcarol org comunicaciojosepcarolorg

fbeigrave esco l tes

W^m catalans

С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689110 wwwescoltesorg ecescoltesorg

escoltescatalans

Gracies a tu escoltisme eacutes avui el moviment juvenil

mes nombroacutes i estes arreu del mon Amb

3 8 milions dinfants i joves preacutesents a uns

160 paiumlsos amb una tasca dimplicacioacute en la co-

munitat que eacutes especialment important a Agravefrica

Asia i Ameacuterica central i del Sud lescoltisme eacutes

possiblement el moviment educatiu fora de les-

cola que ha tingut una repercussioacute major en la

formado de ciutadanes i ciutadans responsables

conscients de la pertinenccedila a una comunitat gloshy

bal i compromesos en la construccioacute permanent

de la pau

C o m a moviment global i local alhora perograve

lescoltisme sadapta en cada paiacutes al tarannagrave de la

societat on es troba compartint uns principis

comuns I eacutes aixi que lescoltisme a Catalunya

es va arrelar com a moviment compromegraves amb

el paiacutes i alhora obert al moacuten I eacutes aixiacute tambeacute

que va neacuteixer el projecte descoltisme laie que

representa Escoltes Catalans

A lescoltisme catalagrave el cogravencepte laiumlcitat es va

entendre mes enllagrave de la dualitat religioacute siacute o

no Leix fonamental de lescoltisme laic eacutes edushy

car en la Uiure convivencia de creences i idees

educar en la vivencia de la responsabilitat Com

explica Raul Adtoher laquosentir-se

lliures personalmenr eacutes la clau

del nostre model Ninguacute

no ha de sentir-se opri

mit dins lAssocia-

cioacute Ninguacute no ha

de fer que un

altre pugui sentir-se discriminacirct en el seu carni

personal Ninguacute no ha de sentir-se exclograves per la

seva opcioacute personal Mentre respecti les matei-

xes regles per a totsraquo

Lescoltisme eacutes possiblement el moviment educatiu fora de (escola que ha tingut una repercussioacute mashyjor en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables conscients de la pertinenccedila a una comunitat global i compromesos en la consshytruccioacute permanent de la pau

A la llibertat responsable del nostre model de

laicitat shi suma el compromis des de la gratui-

tat dels caps i les caps els educadors dels agrupa-

ments el veritable fonament de lescoltisme

Sense la seva tasca sense la seva il-lusioacute cada set-

mana sense els seus ideals lescoltisme

no seria possible No hi ha adminis-

tracioacute ni empresa ni fundacioacute que

pugui possibilitar res igual a la

vocacioacute deducar en la ciuta-

dania per a la transformacioacute social que els i les

joves caps duen a terme en el seu temps lliure

Lescoltisme laic eacutes dones un moviment que

educa en la lliure convivencia de creences i dideacuteshy

es en una societat on el mes faacutecil seria tenir pa-

drins daquella ideologiacutea o daquella altra relishy

gioacute I eacutes alhora un moviment que es fa possible

des de la gratuiumltat en una societat que cada cop

es fixa mes en el preu de les coses i soblida del

seu valor En aquest context el suport de totes

les persones que ja formeu part dAmescoltes i el

de les que segut que us hi adherireu eacutes el millor

senyal que lesforccedil val la pena Que el treball pershy

manent silent insistent per transformar el futur

des del joc i la descoberta des del creixement

petsonal i la interaccioacute amb la societat es mante

pie de sentit

Lany passacirct un membre del Conseil Assessor

ens deia que en una societat on loci dels joves es

construeix en base al consum eacutes gairebeacute un

somni lexistegravencia dun moviment educatiu jushy

venil basacirct en el compromis deis i les joves i en la

creacioacute del seu propi projecte Gracies a tu

dones que thas adherit a Amescoltes i ens aju-

des a seguir fent possible el somni

Josep M Rodeacutes i Cama

Preacutesident dEscoltes Catalans

Eduard Vallory i Sub i ra

Preacutesident de la Fundac ioacute Escolta Josep Carol

escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005

Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom

Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport

En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy

lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy

port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa

estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep

Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per

reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy

cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy

ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-

ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes

donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i

retrobar el compromis dantics escoltes El moshy

del de recolzament que proposa aquesta iniciashy

tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya

eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat

Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor

Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de

Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al

desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala

Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics

Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy

tiva i associativa desenvolupada per Escoltes

Catalans

Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona

que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-

guin antics escoltes i guies pares i mares de

membres deis agrupaments o persones amishy

gues del moviment ho pugui fer tot coneixent

el treball que fa avui lescoltisme

Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca

dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments

Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy

jectes que responguin a les necessitats i reptes

dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy

encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el

compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy

coltisme de manera transparent

Donar a coneacuteixer les activitats projectes i

reptes dEscoltes Catalans

Amescoltes vol difondre entre els seus adherits

i a la societat en general lactivitat que fa avui

lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com

tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i

publicacions i possibilitar daquesta manera

un major reconeixement a la tasca que du a

terme avui lescoltisme

dels dirigents escoltes son menors de 30 anys

A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-

CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy

lans i de les associacions obertes i pluralistes que la

van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy

talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres

han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que

continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques

Continuar el compromis de persones que

han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva

feina el que avui eacutes lescoltisme

Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy

parut per a aquelles persones que han passat per

lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-

li suport tot posant-les en contacte i facilitant-

ne la trobada en els casos en que es vulgui

Projectes de suport promoguts per Amescoltes

A partir de les donacions rebudes a Amesshy

coltes cada curs es cofinancen projectes

destinats a resoldre les principals necesshy

sitats que es troben els i les joves dels

agrupaments escoltes Aquests projectes

son establerts per Escoltes Catalans i teshy

ntildeen com a finalitat

Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy

nies i millorar el suport a laccioacute educativa

dels agrupaments

Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy

nes amb mes necessitats eacuteconomiques

Becar la formado reglada dels i les caps

(educadors) dels agrupaments

Reduir el grau de dependencia econoacutemishy

ca respecte de les administracions publishy

ques

gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en

nombre i presencia dagrupaments

Proveir de locals a aquells agrupaments

que no tentildeen un cau estable

Promoure un major reconeixement social

de la tasca educativa i associativa de lesshy

coltisme que reverteixi en una disminu-

cioacute de les dificultats amb que es troba

4

escoltescatalans

lament Ernest Benach

presidir el 22 de febrer lacte de presentado

dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes

Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute

deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie

amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy

te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a

Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones

es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy

sions a la iniciativa entre les quais shi compten

nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy

mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-

nar ladhesioacute a totes les persones assistents

A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la

degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat

de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy

dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-

no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta

dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de

Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy

coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest

acte institucional es suma al conjunt dactivitats

que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005

per tal de celebrar el seu trente aniversari

15 anys de cooperacioacute a EC

Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy

operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que

van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy

vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy

pado de mes membres dEC

Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy

cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza

un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics

amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella

participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i

participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar

Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa

a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-

nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute

dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)

5

catalans I Tardor 2005

100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS

M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual

President del Parlament membre de

la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial

(WSPU)

bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute

Espanyol-La Ciutat deis Artesans

bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c

comissari gral dEC antic president de

la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor

mercanti l

bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy

dent dEC i de la Germanor de Minyons de

Muntanya advocat

bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor

dEsports de l Ajuntament de Barcelona

bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell

Interdepartamental de Recerca i Innovashy

d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)

bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic

comissari general dEC i de Boy Scouts de

Catalunya

bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista

bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la

UdG viacutedua de Joaquim Franch

bull R icard Belis periodista deTVC i Premi

Nacional de Cultura

bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic

president dEC coordinador territorial de

Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt

bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora

dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume

Bofill

bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy

fiacutea de la UB

bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-

ter en gestio dONL

bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i

Professor duniversitat

bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general

de Girl i Boy Scouts de Catalunya

bull Joan B u s q u e t a i R iu president de

l Ateneu Popular de Ponent i professor

dHistoacuteria de la UdL

bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada

professora de Pedagogiacutea de la UB

bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de

Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB

bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-

tat al Congreacutes

bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic

de lEstudi Ramoacuten Folch

bull A l b e r t C a r n eacute economista director

del Gabinet de la Presidencia del Banc

Sabadell

bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan

executiu de la Xarxa duniversitats Institut

Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium

Cultural

bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy

ta i garant internacional de Mounta in

Wilderness

bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de

Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al

Parlament

bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor

de la URL

bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate

draacutetica de Psicologiacutea de la UAB

bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i

director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla

bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb

Balowsky

bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy

ral dEconomia Cooperativa Social i

d Autoocupacioacute de la Generalitat

bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i

director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius

bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy

ral de la Germanor de Noies Guies

bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista

i director del Gabinet de Comunicacioacute

Estrateacutegica de la Generalitat

- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i

professor dHumanitats de la UOC

bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista

bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada

al Parlament presidenta de la Comissioacute

de Control de la CCRTV exconsellera

dEnsenyament

bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de

l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la

UB

bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy

ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies

Guies mestra

bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar

Social de l Ajuntament de Barcelona

exportaveu de la Crida

bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy

sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB

bull I gnas i Fina Regidor de Salut de

l Ajuntament de Barcelona

- J o r d i G u i l l o t senador i president de la

Comissioacute de la Societat de la Informacioacute

del Senat

bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i

professora de la UAB

bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC

bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva

dEC

bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i

professor de la UAB

bull J o a n P e r e Le B i h a n director general

de les escoles catalanes La Bressola (Catashy

lunya Nord)

bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president

dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol

bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies

Socials i director de l lnstitut Persona

Empresa i Societat dESADE

bull M a n e l Lucas periodista

bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de

Barcelona

bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy

ral dEducacioacute de la Generalitat

bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o

regidor de districte de Gracia

bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy

sable de Recerca i Tecnologia de la URL

bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic

dEconomia de la UPF

bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i

pedagoga presidenta del Consell Escolar

de lEstat

bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy

da secretaria dOcupacioacute de la UGT de

Catalunya

bull Francese N a v a r r o empresari

bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de

Teranga agent deducacioacute intercultural

bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy

grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la

Planificacioacute Territorial de la Generalitat

- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i

exvlcepresident del Parlament Europeu

bull Arcadi Oliveres professor dEconomia

Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau

bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de

Filologia de la URV

bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de

Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector

de Poliacutetica Docent de la UB

bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute

Catalana dExpresos Poliacutetics

bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga

presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy

ternacional dAssociacions EscoltesGuies

Pluralistes i Laiques (UIPL)

bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor

bull R ica rd R o d o n antic comissari general

de la Germanor de Minyons de Muntanya

bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy

denta dEC secretaria general de Joventut

de la Generalitat

bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de

la Federado dAssociacions de Pares

dAlumnes (Fapac)

bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor

enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol

bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta

dEC gestora cultural

bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy

neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances

de las Generalitat

bull Francese S a n a h u j a excursionista i

president del Club Excursionista de Gracia

expresident de la FEEC

bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista

- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic

dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB

bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves

bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora

Nord-Sud i responsable del Fograverum Social

Mediterrani

bull M a r i u s Serra escriptor

bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al

Parlament

bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-

bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista

i expresident de Mounta in Wilderness

International

bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum

Europeu de la Joventut

bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut

de l Ajuntament de Barcelona expresishy

dent del CJB

- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de

l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat

bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de

Ciencia Politica de la UAB

- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora

dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i

catedraacutetica de Sociologia de la UAB

bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy

gana de Formado del Professorat de la UB

bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa

i periodista rectora de la Universitaumlt

Oberta de Catalunya

bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i

periodista president de la Fundacioacute Escolshy

ta Josep Carol expresident del CNJC

bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari

bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de

Didaacutectica de la Llengua de la UAB

bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge

psiquiatra expresident del CIEMEN

- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora

del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut

Municipal dEducacioacute de Barcelona)

bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy

missari general dEC antic president de la

Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge

director de Diomira

bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora

i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF

antiga presidenta de Guiatge Caacutetala

bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de

la Universitaumlt de Cambridge deixeble de

Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi

bull G e m m a Xar les coordinadora de

lEscola de Desenvolupament Huma per

a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-

secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta

JosepCarol

bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad

hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes

de la Societat Civil

bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog

i director de Grao vicepresiacutedent de la

Fundacioacute Escolta Josep Carol

escoltescatalans

Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident

I del Parlament (Reus)

m I laquoSincerament cree que des-

B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc

I eacutes ben cert que els anys a

JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-

~ lassa mhan donat una part

de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets

Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo

beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-

llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy

mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per

millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-

re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo

Gemma Triboacute degana de

Formacioacute del Professorat de

la U B (Molins de Rei)

laquoEscoltes Catalans des de la

seva laiacutecitat fa yiure ais nois

i noies valors com la genero-

sitat i la gratuitat en les rela-

cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy

pia identitat i el sentiment de pertinence a una

comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a

viure la diversitat com una riquesa Li hem

dagrair el seu esforccedil despregravesraquo

Josep M Lozano director

de lInstitut Persona Emshy

presa i Societat d ESADE

(Barcelona)

laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre

altres coses sapregraven a valoshy

rar a compartir a ser criacutetic

a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible

gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes

persones han fet vivencialment seves aquumlestes

opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy

nera de correspondre i dagrair miacutenimament

aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo

Albert Agustiacute advocat i

antic president d EC (e

Masnou)

laquoMhe adherit a Amescoltes

sobretot perqueacute cree necesshy

sagraveria lexistegravencia duna inicishy

ativa que a traveacutes de les ad-

hesions i col-laboracions particulars doni un

suport que contribueixi a que sacompleixin els

objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-

me laic caacutetalaraquo

Imma Tubella rectora de la

Universitaumlt Oberta de Catashy

lunya (La Bisbal dEmpordagrave)

laquoLescoltisme ha estat capac

de mantenir uns valors bagrave-

sics compartits que han

marcar un estil de veure i de

viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el

temps i en lespai de generar un projecte comuacute

entenedor i de constituir una organitzacioacute en

xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un

somni necessariraquo

Santi Esteban director gtal

|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i

Social i dAutoocupacioacute

(lHospitalet de Llobregat)

laquoEn els meus temps de rela-

cioacute amb lescoltisme al se-

guit dobjectius que ens pro-

posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa

Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu

general i compartii i en el meu imaginan va queshy

dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus

dempresa al servei de les persones que la composhy

sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant

el meu suport a la tasca social que du a terme

lescoltisme per fer una societat millorraquo

Neus Julia excap Executiva

dEC (Barcelona)

laquoPerqueacute cree que el projecte

dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-

lid ara com anys enrera i per

tant eacutes necessari donar-li sushy

port Si les persones que te-

nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy

taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li

donem suport qui ho faragraveraquo

Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents

i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-

sioacute dones suport puacuteblic al proshy

jecte associatiu i educatiu dEsshy

coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un

acte voluntan de suport i no oblishy

ga a realitzar cap donacioacute

gtgt Fent una aportado econoacutemica

Per reforjar i impulsar el projecte

dEscoltes Catalans pots realitzar

una aportado econoacutemica puntual

o perioacutedica o fins i tot una donacioacute

material Amb la teva aportado aju-

daraacutes a continuar la tasca dEscoltes

Catalans La teva aportacioacute per pe-

tita que et pugui semblar eacutes molt

valuosa perqueacute financaraacute diferents

projectes de suport a lescoltisme

Posant a la disposicioacute dEscolshy

tes Catalans la teva expertesa

Moltes vegades el perfil professhy

sional o els coneixements adqui-

rits poden ser de manera puntual

de molta vagravelua per a una associ-

acioacute portada per joves Explicant

quin eacutes el teu perfil pots possibi-

litar que el que per a tu sigui una

petita gestio esdevingui per a

lescoltisme una gran solucioacute

Ajudant a difondre Amescol-

tes -Xarxa de suport a Escoltes

Catalans Son moltes les persoshy

nes que poden estar interessades

en unir-se a la nostra iniciativa

Una molt bona forma de contri-

buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-

negraveixer a aquelles persones que

creuen en el potencial de la tasshy

ca social i educativa de lescolshy

tisme

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 2: Escoltes Catalans núm. 6

Una nova etapa

E stem mol t satisfets que tin-

gueu aquesta revista a les

vostres mans Mol t s de vo-

saltres j a eacutereu receptors de la reshy

vista EC que fins ara anava es-

sencialment destinada ais pares i

mares deis infants i joves deis

nostres agrupaments pero hem

reformulat aquella pub l icado i

hem ampliat el puacuteblic abastant

a t o thom interessat en la tasca

d Escoltes Catalans I eacutes per aixoacute

que estem satisfets no nomeacutes

per aquesta nova etapa de la reshy

vista sino sobretot peiacute projecte

que hi ha al darrera un projecte

innovador pero amb molts anys

dhistoacuteria

Amescol tes la Xarxa de Su-

port a Escoltes Catalans neix

amb la voluntat de contr ibuir a

possibilitar la tasca educativa i

associativa de Fescolt isme laic

obert a to thom i de reforcar els

seus projectes i el seu compromiacutes

amb la societat A traveacutes d Ames-

coltes es podraacute canalitzar el sushy

p o n necessari per millorar i es-

tendre la tasca d Escoltes

Catalans per fer possible mes

projectes i en especial per gashy

rantir la seva independencia

Amescoltes eacutes tambeacute un reco-

neixement i una oportunitat Eacutes

un reconeixement a la tasca feta i

a la que duna forma diferent

encara poden fer totes aquelles

persones que han estat membres

dEscoltes Catalans o de les emi shy

taacuteis fundadores I eacutes t ambeacute una

oportuni ta t de renovar el c o m shy

promiacutes de totes aquumlestes persoshy

nes a m b el projecte que van conshy

tribuir a tirar endavant en el seu

m o m e n t aixiacute c o m de canalitzar

el suport de dones i homes que

veuen en Escoltes Catalans una

eina rellevant per formar noves

generacions de ciutadanes i ciu-

tadans compromesos conscishy

ents criacutetics i responsables

Escoltes Catalans sense dei-

xar de ser una associacioacute de j o -

ves assoleix la maduresa sufici-

ent per integrar en el seu entorn

de complici ta t les diferents geneshy

racions que comparteixen el seu

projecte de societat les que van

ser-hi les que hi son i les que

vindran A m b el reconeixement

del valor del passacirct i el compro shy

miacutes del preacutesent Escoltes Catashy

lans es projecta cap al futur

Es tem mol t satisfets que tin-

gueu aquesta revista a les vostres

mans Satisfets perqueacute eacutes una

bona revista pero sobretot peiacute

gran projecte que hi ha per da-

vant Des i tgem que ambdues co shy

ses les sentiu ben vostres

escoltescatalans

M A m b el supor t de

Educant ciutadanes iexcl ciutadans compromesos conscients criacutetics i responsables

N uacute m 6 Tardor 2 0 0 5

Director

Oacutescar Esteban

Conseil d e redaccioacute

Joan Codina Oscar Esteban Aiacutena Fernaacutenshy

dez Elena Jimeacutenez Josep Maria Rodeacutes

Eduard Vallory Joan Vilaplana

I H a n col- laborat e n el n uacute m e r o 6

Jordi Beumala Irene Colell Aina Fershy

naacutendez Clara Foz Xavier Godas Nuria

I Goacutemez Jara Henar Elena Jimeacutenez Guifreacute

Lloses Anna Mateo Josep Maria Rodeacutes

Jordi Soleacute Eduard Vallory Joan Vilaplana

Anton i Zabala Conseil de IAE lEspiga

Fotograf iacutea i I l lustrat ions

Arxiu ЕС Noegrave Fanlo

Disseny i m a q u e t a c i oacute

Faino Comunicacioacute SL

Impressioacute

Offset color

Edita

Fundacioacute Escolta

JOSEP CAROL

С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689111 wwwjosepcarol org comunicaciojosepcarolorg

fbeigrave esco l tes

W^m catalans

С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689110 wwwescoltesorg ecescoltesorg

escoltescatalans

Gracies a tu escoltisme eacutes avui el moviment juvenil

mes nombroacutes i estes arreu del mon Amb

3 8 milions dinfants i joves preacutesents a uns

160 paiumlsos amb una tasca dimplicacioacute en la co-

munitat que eacutes especialment important a Agravefrica

Asia i Ameacuterica central i del Sud lescoltisme eacutes

possiblement el moviment educatiu fora de les-

cola que ha tingut una repercussioacute major en la

formado de ciutadanes i ciutadans responsables

conscients de la pertinenccedila a una comunitat gloshy

bal i compromesos en la construccioacute permanent

de la pau

C o m a moviment global i local alhora perograve

lescoltisme sadapta en cada paiacutes al tarannagrave de la

societat on es troba compartint uns principis

comuns I eacutes aixi que lescoltisme a Catalunya

es va arrelar com a moviment compromegraves amb

el paiacutes i alhora obert al moacuten I eacutes aixiacute tambeacute

que va neacuteixer el projecte descoltisme laie que

representa Escoltes Catalans

A lescoltisme catalagrave el cogravencepte laiumlcitat es va

entendre mes enllagrave de la dualitat religioacute siacute o

no Leix fonamental de lescoltisme laic eacutes edushy

car en la Uiure convivencia de creences i idees

educar en la vivencia de la responsabilitat Com

explica Raul Adtoher laquosentir-se

lliures personalmenr eacutes la clau

del nostre model Ninguacute

no ha de sentir-se opri

mit dins lAssocia-

cioacute Ninguacute no ha

de fer que un

altre pugui sentir-se discriminacirct en el seu carni

personal Ninguacute no ha de sentir-se exclograves per la

seva opcioacute personal Mentre respecti les matei-

xes regles per a totsraquo

Lescoltisme eacutes possiblement el moviment educatiu fora de (escola que ha tingut una repercussioacute mashyjor en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables conscients de la pertinenccedila a una comunitat global i compromesos en la consshytruccioacute permanent de la pau

A la llibertat responsable del nostre model de

laicitat shi suma el compromis des de la gratui-

tat dels caps i les caps els educadors dels agrupa-

ments el veritable fonament de lescoltisme

Sense la seva tasca sense la seva il-lusioacute cada set-

mana sense els seus ideals lescoltisme

no seria possible No hi ha adminis-

tracioacute ni empresa ni fundacioacute que

pugui possibilitar res igual a la

vocacioacute deducar en la ciuta-

dania per a la transformacioacute social que els i les

joves caps duen a terme en el seu temps lliure

Lescoltisme laic eacutes dones un moviment que

educa en la lliure convivencia de creences i dideacuteshy

es en una societat on el mes faacutecil seria tenir pa-

drins daquella ideologiacutea o daquella altra relishy

gioacute I eacutes alhora un moviment que es fa possible

des de la gratuiumltat en una societat que cada cop

es fixa mes en el preu de les coses i soblida del

seu valor En aquest context el suport de totes

les persones que ja formeu part dAmescoltes i el

de les que segut que us hi adherireu eacutes el millor

senyal que lesforccedil val la pena Que el treball pershy

manent silent insistent per transformar el futur

des del joc i la descoberta des del creixement

petsonal i la interaccioacute amb la societat es mante

pie de sentit

Lany passacirct un membre del Conseil Assessor

ens deia que en una societat on loci dels joves es

construeix en base al consum eacutes gairebeacute un

somni lexistegravencia dun moviment educatiu jushy

venil basacirct en el compromis deis i les joves i en la

creacioacute del seu propi projecte Gracies a tu

dones que thas adherit a Amescoltes i ens aju-

des a seguir fent possible el somni

Josep M Rodeacutes i Cama

Preacutesident dEscoltes Catalans

Eduard Vallory i Sub i ra

Preacutesident de la Fundac ioacute Escolta Josep Carol

escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005

Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom

Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport

En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy

lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy

port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa

estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep

Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per

reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy

cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy

ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-

ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes

donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i

retrobar el compromis dantics escoltes El moshy

del de recolzament que proposa aquesta iniciashy

tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya

eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat

Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor

Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de

Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al

desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala

Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics

Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy

tiva i associativa desenvolupada per Escoltes

Catalans

Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona

que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-

guin antics escoltes i guies pares i mares de

membres deis agrupaments o persones amishy

gues del moviment ho pugui fer tot coneixent

el treball que fa avui lescoltisme

Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca

dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments

Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy

jectes que responguin a les necessitats i reptes

dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy

encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el

compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy

coltisme de manera transparent

Donar a coneacuteixer les activitats projectes i

reptes dEscoltes Catalans

Amescoltes vol difondre entre els seus adherits

i a la societat en general lactivitat que fa avui

lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com

tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i

publicacions i possibilitar daquesta manera

un major reconeixement a la tasca que du a

terme avui lescoltisme

dels dirigents escoltes son menors de 30 anys

A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-

CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy

lans i de les associacions obertes i pluralistes que la

van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy

talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres

han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que

continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques

Continuar el compromis de persones que

han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva

feina el que avui eacutes lescoltisme

Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy

parut per a aquelles persones que han passat per

lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-

li suport tot posant-les en contacte i facilitant-

ne la trobada en els casos en que es vulgui

Projectes de suport promoguts per Amescoltes

A partir de les donacions rebudes a Amesshy

coltes cada curs es cofinancen projectes

destinats a resoldre les principals necesshy

sitats que es troben els i les joves dels

agrupaments escoltes Aquests projectes

son establerts per Escoltes Catalans i teshy

ntildeen com a finalitat

Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy

nies i millorar el suport a laccioacute educativa

dels agrupaments

Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy

nes amb mes necessitats eacuteconomiques

Becar la formado reglada dels i les caps

(educadors) dels agrupaments

Reduir el grau de dependencia econoacutemishy

ca respecte de les administracions publishy

ques

gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en

nombre i presencia dagrupaments

Proveir de locals a aquells agrupaments

que no tentildeen un cau estable

Promoure un major reconeixement social

de la tasca educativa i associativa de lesshy

coltisme que reverteixi en una disminu-

cioacute de les dificultats amb que es troba

4

escoltescatalans

lament Ernest Benach

presidir el 22 de febrer lacte de presentado

dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes

Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute

deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie

amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy

te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a

Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones

es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy

sions a la iniciativa entre les quais shi compten

nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy

mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-

nar ladhesioacute a totes les persones assistents

A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la

degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat

de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy

dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-

no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta

dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de

Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy

coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest

acte institucional es suma al conjunt dactivitats

que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005

per tal de celebrar el seu trente aniversari

15 anys de cooperacioacute a EC

Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy

operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que

van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy

vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy

pado de mes membres dEC

Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy

cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza

un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics

amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella

participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i

participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar

Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa

a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-

nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute

dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)

5

catalans I Tardor 2005

100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS

M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual

President del Parlament membre de

la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial

(WSPU)

bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute

Espanyol-La Ciutat deis Artesans

bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c

comissari gral dEC antic president de

la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor

mercanti l

bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy

dent dEC i de la Germanor de Minyons de

Muntanya advocat

bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor

dEsports de l Ajuntament de Barcelona

bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell

Interdepartamental de Recerca i Innovashy

d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)

bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic

comissari general dEC i de Boy Scouts de

Catalunya

bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista

bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la

UdG viacutedua de Joaquim Franch

bull R icard Belis periodista deTVC i Premi

Nacional de Cultura

bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic

president dEC coordinador territorial de

Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt

bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora

dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume

Bofill

bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy

fiacutea de la UB

bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-

ter en gestio dONL

bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i

Professor duniversitat

bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general

de Girl i Boy Scouts de Catalunya

bull Joan B u s q u e t a i R iu president de

l Ateneu Popular de Ponent i professor

dHistoacuteria de la UdL

bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada

professora de Pedagogiacutea de la UB

bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de

Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB

bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-

tat al Congreacutes

bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic

de lEstudi Ramoacuten Folch

bull A l b e r t C a r n eacute economista director

del Gabinet de la Presidencia del Banc

Sabadell

bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan

executiu de la Xarxa duniversitats Institut

Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium

Cultural

bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy

ta i garant internacional de Mounta in

Wilderness

bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de

Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al

Parlament

bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor

de la URL

bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate

draacutetica de Psicologiacutea de la UAB

bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i

director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla

bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb

Balowsky

bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy

ral dEconomia Cooperativa Social i

d Autoocupacioacute de la Generalitat

bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i

director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius

bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy

ral de la Germanor de Noies Guies

bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista

i director del Gabinet de Comunicacioacute

Estrateacutegica de la Generalitat

- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i

professor dHumanitats de la UOC

bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista

bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada

al Parlament presidenta de la Comissioacute

de Control de la CCRTV exconsellera

dEnsenyament

bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de

l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la

UB

bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy

ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies

Guies mestra

bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar

Social de l Ajuntament de Barcelona

exportaveu de la Crida

bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy

sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB

bull I gnas i Fina Regidor de Salut de

l Ajuntament de Barcelona

- J o r d i G u i l l o t senador i president de la

Comissioacute de la Societat de la Informacioacute

del Senat

bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i

professora de la UAB

bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC

bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva

dEC

bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i

professor de la UAB

bull J o a n P e r e Le B i h a n director general

de les escoles catalanes La Bressola (Catashy

lunya Nord)

bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president

dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol

bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies

Socials i director de l lnstitut Persona

Empresa i Societat dESADE

bull M a n e l Lucas periodista

bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de

Barcelona

bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy

ral dEducacioacute de la Generalitat

bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o

regidor de districte de Gracia

bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy

sable de Recerca i Tecnologia de la URL

bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic

dEconomia de la UPF

bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i

pedagoga presidenta del Consell Escolar

de lEstat

bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy

da secretaria dOcupacioacute de la UGT de

Catalunya

bull Francese N a v a r r o empresari

bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de

Teranga agent deducacioacute intercultural

bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy

grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la

Planificacioacute Territorial de la Generalitat

- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i

exvlcepresident del Parlament Europeu

bull Arcadi Oliveres professor dEconomia

Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau

bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de

Filologia de la URV

bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de

Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector

de Poliacutetica Docent de la UB

bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute

Catalana dExpresos Poliacutetics

bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga

presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy

ternacional dAssociacions EscoltesGuies

Pluralistes i Laiques (UIPL)

bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor

bull R ica rd R o d o n antic comissari general

de la Germanor de Minyons de Muntanya

bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy

denta dEC secretaria general de Joventut

de la Generalitat

bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de

la Federado dAssociacions de Pares

dAlumnes (Fapac)

bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor

enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol

bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta

dEC gestora cultural

bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy

neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances

de las Generalitat

bull Francese S a n a h u j a excursionista i

president del Club Excursionista de Gracia

expresident de la FEEC

bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista

- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic

dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB

bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves

bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora

Nord-Sud i responsable del Fograverum Social

Mediterrani

bull M a r i u s Serra escriptor

bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al

Parlament

bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-

bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista

i expresident de Mounta in Wilderness

International

bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum

Europeu de la Joventut

bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut

de l Ajuntament de Barcelona expresishy

dent del CJB

- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de

l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat

bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de

Ciencia Politica de la UAB

- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora

dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i

catedraacutetica de Sociologia de la UAB

bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy

gana de Formado del Professorat de la UB

bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa

i periodista rectora de la Universitaumlt

Oberta de Catalunya

bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i

periodista president de la Fundacioacute Escolshy

ta Josep Carol expresident del CNJC

bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari

bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de

Didaacutectica de la Llengua de la UAB

bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge

psiquiatra expresident del CIEMEN

- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora

del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut

Municipal dEducacioacute de Barcelona)

bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy

missari general dEC antic president de la

Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge

director de Diomira

bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora

i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF

antiga presidenta de Guiatge Caacutetala

bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de

la Universitaumlt de Cambridge deixeble de

Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi

bull G e m m a Xar les coordinadora de

lEscola de Desenvolupament Huma per

a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-

secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta

JosepCarol

bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad

hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes

de la Societat Civil

bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog

i director de Grao vicepresiacutedent de la

Fundacioacute Escolta Josep Carol

escoltescatalans

Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident

I del Parlament (Reus)

m I laquoSincerament cree que des-

B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc

I eacutes ben cert que els anys a

JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-

~ lassa mhan donat una part

de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets

Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo

beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-

llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy

mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per

millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-

re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo

Gemma Triboacute degana de

Formacioacute del Professorat de

la U B (Molins de Rei)

laquoEscoltes Catalans des de la

seva laiacutecitat fa yiure ais nois

i noies valors com la genero-

sitat i la gratuitat en les rela-

cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy

pia identitat i el sentiment de pertinence a una

comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a

viure la diversitat com una riquesa Li hem

dagrair el seu esforccedil despregravesraquo

Josep M Lozano director

de lInstitut Persona Emshy

presa i Societat d ESADE

(Barcelona)

laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre

altres coses sapregraven a valoshy

rar a compartir a ser criacutetic

a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible

gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes

persones han fet vivencialment seves aquumlestes

opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy

nera de correspondre i dagrair miacutenimament

aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo

Albert Agustiacute advocat i

antic president d EC (e

Masnou)

laquoMhe adherit a Amescoltes

sobretot perqueacute cree necesshy

sagraveria lexistegravencia duna inicishy

ativa que a traveacutes de les ad-

hesions i col-laboracions particulars doni un

suport que contribueixi a que sacompleixin els

objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-

me laic caacutetalaraquo

Imma Tubella rectora de la

Universitaumlt Oberta de Catashy

lunya (La Bisbal dEmpordagrave)

laquoLescoltisme ha estat capac

de mantenir uns valors bagrave-

sics compartits que han

marcar un estil de veure i de

viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el

temps i en lespai de generar un projecte comuacute

entenedor i de constituir una organitzacioacute en

xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un

somni necessariraquo

Santi Esteban director gtal

|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i

Social i dAutoocupacioacute

(lHospitalet de Llobregat)

laquoEn els meus temps de rela-

cioacute amb lescoltisme al se-

guit dobjectius que ens pro-

posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa

Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu

general i compartii i en el meu imaginan va queshy

dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus

dempresa al servei de les persones que la composhy

sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant

el meu suport a la tasca social que du a terme

lescoltisme per fer una societat millorraquo

Neus Julia excap Executiva

dEC (Barcelona)

laquoPerqueacute cree que el projecte

dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-

lid ara com anys enrera i per

tant eacutes necessari donar-li sushy

port Si les persones que te-

nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy

taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li

donem suport qui ho faragraveraquo

Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents

i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-

sioacute dones suport puacuteblic al proshy

jecte associatiu i educatiu dEsshy

coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un

acte voluntan de suport i no oblishy

ga a realitzar cap donacioacute

gtgt Fent una aportado econoacutemica

Per reforjar i impulsar el projecte

dEscoltes Catalans pots realitzar

una aportado econoacutemica puntual

o perioacutedica o fins i tot una donacioacute

material Amb la teva aportado aju-

daraacutes a continuar la tasca dEscoltes

Catalans La teva aportacioacute per pe-

tita que et pugui semblar eacutes molt

valuosa perqueacute financaraacute diferents

projectes de suport a lescoltisme

Posant a la disposicioacute dEscolshy

tes Catalans la teva expertesa

Moltes vegades el perfil professhy

sional o els coneixements adqui-

rits poden ser de manera puntual

de molta vagravelua per a una associ-

acioacute portada per joves Explicant

quin eacutes el teu perfil pots possibi-

litar que el que per a tu sigui una

petita gestio esdevingui per a

lescoltisme una gran solucioacute

Ajudant a difondre Amescol-

tes -Xarxa de suport a Escoltes

Catalans Son moltes les persoshy

nes que poden estar interessades

en unir-se a la nostra iniciativa

Una molt bona forma de contri-

buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-

negraveixer a aquelles persones que

creuen en el potencial de la tasshy

ca social i educativa de lescolshy

tisme

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 3: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans

Gracies a tu escoltisme eacutes avui el moviment juvenil

mes nombroacutes i estes arreu del mon Amb

3 8 milions dinfants i joves preacutesents a uns

160 paiumlsos amb una tasca dimplicacioacute en la co-

munitat que eacutes especialment important a Agravefrica

Asia i Ameacuterica central i del Sud lescoltisme eacutes

possiblement el moviment educatiu fora de les-

cola que ha tingut una repercussioacute major en la

formado de ciutadanes i ciutadans responsables

conscients de la pertinenccedila a una comunitat gloshy

bal i compromesos en la construccioacute permanent

de la pau

C o m a moviment global i local alhora perograve

lescoltisme sadapta en cada paiacutes al tarannagrave de la

societat on es troba compartint uns principis

comuns I eacutes aixi que lescoltisme a Catalunya

es va arrelar com a moviment compromegraves amb

el paiacutes i alhora obert al moacuten I eacutes aixiacute tambeacute

que va neacuteixer el projecte descoltisme laie que

representa Escoltes Catalans

A lescoltisme catalagrave el cogravencepte laiumlcitat es va

entendre mes enllagrave de la dualitat religioacute siacute o

no Leix fonamental de lescoltisme laic eacutes edushy

car en la Uiure convivencia de creences i idees

educar en la vivencia de la responsabilitat Com

explica Raul Adtoher laquosentir-se

lliures personalmenr eacutes la clau

del nostre model Ninguacute

no ha de sentir-se opri

mit dins lAssocia-

cioacute Ninguacute no ha

de fer que un

altre pugui sentir-se discriminacirct en el seu carni

personal Ninguacute no ha de sentir-se exclograves per la

seva opcioacute personal Mentre respecti les matei-

xes regles per a totsraquo

Lescoltisme eacutes possiblement el moviment educatiu fora de (escola que ha tingut una repercussioacute mashyjor en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables conscients de la pertinenccedila a una comunitat global i compromesos en la consshytruccioacute permanent de la pau

A la llibertat responsable del nostre model de

laicitat shi suma el compromis des de la gratui-

tat dels caps i les caps els educadors dels agrupa-

ments el veritable fonament de lescoltisme

Sense la seva tasca sense la seva il-lusioacute cada set-

mana sense els seus ideals lescoltisme

no seria possible No hi ha adminis-

tracioacute ni empresa ni fundacioacute que

pugui possibilitar res igual a la

vocacioacute deducar en la ciuta-

dania per a la transformacioacute social que els i les

joves caps duen a terme en el seu temps lliure

Lescoltisme laic eacutes dones un moviment que

educa en la lliure convivencia de creences i dideacuteshy

es en una societat on el mes faacutecil seria tenir pa-

drins daquella ideologiacutea o daquella altra relishy

gioacute I eacutes alhora un moviment que es fa possible

des de la gratuiumltat en una societat que cada cop

es fixa mes en el preu de les coses i soblida del

seu valor En aquest context el suport de totes

les persones que ja formeu part dAmescoltes i el

de les que segut que us hi adherireu eacutes el millor

senyal que lesforccedil val la pena Que el treball pershy

manent silent insistent per transformar el futur

des del joc i la descoberta des del creixement

petsonal i la interaccioacute amb la societat es mante

pie de sentit

Lany passacirct un membre del Conseil Assessor

ens deia que en una societat on loci dels joves es

construeix en base al consum eacutes gairebeacute un

somni lexistegravencia dun moviment educatiu jushy

venil basacirct en el compromis deis i les joves i en la

creacioacute del seu propi projecte Gracies a tu

dones que thas adherit a Amescoltes i ens aju-

des a seguir fent possible el somni

Josep M Rodeacutes i Cama

Preacutesident dEscoltes Catalans

Eduard Vallory i Sub i ra

Preacutesident de la Fundac ioacute Escolta Josep Carol

escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005

Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom

Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport

En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy

lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy

port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa

estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep

Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per

reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy

cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy

ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-

ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes

donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i

retrobar el compromis dantics escoltes El moshy

del de recolzament que proposa aquesta iniciashy

tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya

eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat

Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor

Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de

Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al

desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala

Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics

Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy

tiva i associativa desenvolupada per Escoltes

Catalans

Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona

que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-

guin antics escoltes i guies pares i mares de

membres deis agrupaments o persones amishy

gues del moviment ho pugui fer tot coneixent

el treball que fa avui lescoltisme

Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca

dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments

Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy

jectes que responguin a les necessitats i reptes

dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy

encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el

compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy

coltisme de manera transparent

Donar a coneacuteixer les activitats projectes i

reptes dEscoltes Catalans

Amescoltes vol difondre entre els seus adherits

i a la societat en general lactivitat que fa avui

lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com

tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i

publicacions i possibilitar daquesta manera

un major reconeixement a la tasca que du a

terme avui lescoltisme

dels dirigents escoltes son menors de 30 anys

A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-

CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy

lans i de les associacions obertes i pluralistes que la

van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy

talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres

han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que

continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques

Continuar el compromis de persones que

han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva

feina el que avui eacutes lescoltisme

Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy

parut per a aquelles persones que han passat per

lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-

li suport tot posant-les en contacte i facilitant-

ne la trobada en els casos en que es vulgui

Projectes de suport promoguts per Amescoltes

A partir de les donacions rebudes a Amesshy

coltes cada curs es cofinancen projectes

destinats a resoldre les principals necesshy

sitats que es troben els i les joves dels

agrupaments escoltes Aquests projectes

son establerts per Escoltes Catalans i teshy

ntildeen com a finalitat

Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy

nies i millorar el suport a laccioacute educativa

dels agrupaments

Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy

nes amb mes necessitats eacuteconomiques

Becar la formado reglada dels i les caps

(educadors) dels agrupaments

Reduir el grau de dependencia econoacutemishy

ca respecte de les administracions publishy

ques

gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en

nombre i presencia dagrupaments

Proveir de locals a aquells agrupaments

que no tentildeen un cau estable

Promoure un major reconeixement social

de la tasca educativa i associativa de lesshy

coltisme que reverteixi en una disminu-

cioacute de les dificultats amb que es troba

4

escoltescatalans

lament Ernest Benach

presidir el 22 de febrer lacte de presentado

dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes

Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute

deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie

amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy

te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a

Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones

es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy

sions a la iniciativa entre les quais shi compten

nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy

mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-

nar ladhesioacute a totes les persones assistents

A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la

degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat

de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy

dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-

no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta

dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de

Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy

coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest

acte institucional es suma al conjunt dactivitats

que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005

per tal de celebrar el seu trente aniversari

15 anys de cooperacioacute a EC

Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy

operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que

van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy

vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy

pado de mes membres dEC

Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy

cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza

un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics

amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella

participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i

participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar

Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa

a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-

nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute

dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)

5

catalans I Tardor 2005

100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS

M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual

President del Parlament membre de

la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial

(WSPU)

bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute

Espanyol-La Ciutat deis Artesans

bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c

comissari gral dEC antic president de

la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor

mercanti l

bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy

dent dEC i de la Germanor de Minyons de

Muntanya advocat

bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor

dEsports de l Ajuntament de Barcelona

bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell

Interdepartamental de Recerca i Innovashy

d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)

bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic

comissari general dEC i de Boy Scouts de

Catalunya

bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista

bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la

UdG viacutedua de Joaquim Franch

bull R icard Belis periodista deTVC i Premi

Nacional de Cultura

bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic

president dEC coordinador territorial de

Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt

bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora

dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume

Bofill

bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy

fiacutea de la UB

bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-

ter en gestio dONL

bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i

Professor duniversitat

bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general

de Girl i Boy Scouts de Catalunya

bull Joan B u s q u e t a i R iu president de

l Ateneu Popular de Ponent i professor

dHistoacuteria de la UdL

bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada

professora de Pedagogiacutea de la UB

bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de

Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB

bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-

tat al Congreacutes

bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic

de lEstudi Ramoacuten Folch

bull A l b e r t C a r n eacute economista director

del Gabinet de la Presidencia del Banc

Sabadell

bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan

executiu de la Xarxa duniversitats Institut

Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium

Cultural

bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy

ta i garant internacional de Mounta in

Wilderness

bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de

Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al

Parlament

bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor

de la URL

bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate

draacutetica de Psicologiacutea de la UAB

bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i

director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla

bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb

Balowsky

bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy

ral dEconomia Cooperativa Social i

d Autoocupacioacute de la Generalitat

bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i

director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius

bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy

ral de la Germanor de Noies Guies

bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista

i director del Gabinet de Comunicacioacute

Estrateacutegica de la Generalitat

- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i

professor dHumanitats de la UOC

bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista

bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada

al Parlament presidenta de la Comissioacute

de Control de la CCRTV exconsellera

dEnsenyament

bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de

l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la

UB

bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy

ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies

Guies mestra

bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar

Social de l Ajuntament de Barcelona

exportaveu de la Crida

bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy

sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB

bull I gnas i Fina Regidor de Salut de

l Ajuntament de Barcelona

- J o r d i G u i l l o t senador i president de la

Comissioacute de la Societat de la Informacioacute

del Senat

bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i

professora de la UAB

bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC

bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva

dEC

bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i

professor de la UAB

bull J o a n P e r e Le B i h a n director general

de les escoles catalanes La Bressola (Catashy

lunya Nord)

bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president

dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol

bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies

Socials i director de l lnstitut Persona

Empresa i Societat dESADE

bull M a n e l Lucas periodista

bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de

Barcelona

bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy

ral dEducacioacute de la Generalitat

bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o

regidor de districte de Gracia

bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy

sable de Recerca i Tecnologia de la URL

bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic

dEconomia de la UPF

bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i

pedagoga presidenta del Consell Escolar

de lEstat

bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy

da secretaria dOcupacioacute de la UGT de

Catalunya

bull Francese N a v a r r o empresari

bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de

Teranga agent deducacioacute intercultural

bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy

grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la

Planificacioacute Territorial de la Generalitat

- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i

exvlcepresident del Parlament Europeu

bull Arcadi Oliveres professor dEconomia

Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau

bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de

Filologia de la URV

bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de

Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector

de Poliacutetica Docent de la UB

bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute

Catalana dExpresos Poliacutetics

bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga

presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy

ternacional dAssociacions EscoltesGuies

Pluralistes i Laiques (UIPL)

bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor

bull R ica rd R o d o n antic comissari general

de la Germanor de Minyons de Muntanya

bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy

denta dEC secretaria general de Joventut

de la Generalitat

bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de

la Federado dAssociacions de Pares

dAlumnes (Fapac)

bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor

enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol

bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta

dEC gestora cultural

bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy

neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances

de las Generalitat

bull Francese S a n a h u j a excursionista i

president del Club Excursionista de Gracia

expresident de la FEEC

bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista

- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic

dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB

bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves

bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora

Nord-Sud i responsable del Fograverum Social

Mediterrani

bull M a r i u s Serra escriptor

bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al

Parlament

bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-

bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista

i expresident de Mounta in Wilderness

International

bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum

Europeu de la Joventut

bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut

de l Ajuntament de Barcelona expresishy

dent del CJB

- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de

l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat

bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de

Ciencia Politica de la UAB

- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora

dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i

catedraacutetica de Sociologia de la UAB

bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy

gana de Formado del Professorat de la UB

bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa

i periodista rectora de la Universitaumlt

Oberta de Catalunya

bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i

periodista president de la Fundacioacute Escolshy

ta Josep Carol expresident del CNJC

bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari

bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de

Didaacutectica de la Llengua de la UAB

bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge

psiquiatra expresident del CIEMEN

- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora

del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut

Municipal dEducacioacute de Barcelona)

bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy

missari general dEC antic president de la

Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge

director de Diomira

bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora

i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF

antiga presidenta de Guiatge Caacutetala

bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de

la Universitaumlt de Cambridge deixeble de

Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi

bull G e m m a Xar les coordinadora de

lEscola de Desenvolupament Huma per

a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-

secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta

JosepCarol

bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad

hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes

de la Societat Civil

bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog

i director de Grao vicepresiacutedent de la

Fundacioacute Escolta Josep Carol

escoltescatalans

Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident

I del Parlament (Reus)

m I laquoSincerament cree que des-

B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc

I eacutes ben cert que els anys a

JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-

~ lassa mhan donat una part

de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets

Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo

beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-

llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy

mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per

millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-

re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo

Gemma Triboacute degana de

Formacioacute del Professorat de

la U B (Molins de Rei)

laquoEscoltes Catalans des de la

seva laiacutecitat fa yiure ais nois

i noies valors com la genero-

sitat i la gratuitat en les rela-

cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy

pia identitat i el sentiment de pertinence a una

comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a

viure la diversitat com una riquesa Li hem

dagrair el seu esforccedil despregravesraquo

Josep M Lozano director

de lInstitut Persona Emshy

presa i Societat d ESADE

(Barcelona)

laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre

altres coses sapregraven a valoshy

rar a compartir a ser criacutetic

a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible

gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes

persones han fet vivencialment seves aquumlestes

opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy

nera de correspondre i dagrair miacutenimament

aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo

Albert Agustiacute advocat i

antic president d EC (e

Masnou)

laquoMhe adherit a Amescoltes

sobretot perqueacute cree necesshy

sagraveria lexistegravencia duna inicishy

ativa que a traveacutes de les ad-

hesions i col-laboracions particulars doni un

suport que contribueixi a que sacompleixin els

objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-

me laic caacutetalaraquo

Imma Tubella rectora de la

Universitaumlt Oberta de Catashy

lunya (La Bisbal dEmpordagrave)

laquoLescoltisme ha estat capac

de mantenir uns valors bagrave-

sics compartits que han

marcar un estil de veure i de

viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el

temps i en lespai de generar un projecte comuacute

entenedor i de constituir una organitzacioacute en

xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un

somni necessariraquo

Santi Esteban director gtal

|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i

Social i dAutoocupacioacute

(lHospitalet de Llobregat)

laquoEn els meus temps de rela-

cioacute amb lescoltisme al se-

guit dobjectius que ens pro-

posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa

Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu

general i compartii i en el meu imaginan va queshy

dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus

dempresa al servei de les persones que la composhy

sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant

el meu suport a la tasca social que du a terme

lescoltisme per fer una societat millorraquo

Neus Julia excap Executiva

dEC (Barcelona)

laquoPerqueacute cree que el projecte

dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-

lid ara com anys enrera i per

tant eacutes necessari donar-li sushy

port Si les persones que te-

nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy

taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li

donem suport qui ho faragraveraquo

Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents

i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-

sioacute dones suport puacuteblic al proshy

jecte associatiu i educatiu dEsshy

coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un

acte voluntan de suport i no oblishy

ga a realitzar cap donacioacute

gtgt Fent una aportado econoacutemica

Per reforjar i impulsar el projecte

dEscoltes Catalans pots realitzar

una aportado econoacutemica puntual

o perioacutedica o fins i tot una donacioacute

material Amb la teva aportado aju-

daraacutes a continuar la tasca dEscoltes

Catalans La teva aportacioacute per pe-

tita que et pugui semblar eacutes molt

valuosa perqueacute financaraacute diferents

projectes de suport a lescoltisme

Posant a la disposicioacute dEscolshy

tes Catalans la teva expertesa

Moltes vegades el perfil professhy

sional o els coneixements adqui-

rits poden ser de manera puntual

de molta vagravelua per a una associ-

acioacute portada per joves Explicant

quin eacutes el teu perfil pots possibi-

litar que el que per a tu sigui una

petita gestio esdevingui per a

lescoltisme una gran solucioacute

Ajudant a difondre Amescol-

tes -Xarxa de suport a Escoltes

Catalans Son moltes les persoshy

nes que poden estar interessades

en unir-se a la nostra iniciativa

Una molt bona forma de contri-

buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-

negraveixer a aquelles persones que

creuen en el potencial de la tasshy

ca social i educativa de lescolshy

tisme

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 4: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005

Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom

Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport

En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy

lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy

port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa

estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep

Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per

reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy

cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy

ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-

ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes

donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i

retrobar el compromis dantics escoltes El moshy

del de recolzament que proposa aquesta iniciashy

tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya

eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat

Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor

Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de

Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al

desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala

Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics

Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy

tiva i associativa desenvolupada per Escoltes

Catalans

Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona

que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-

guin antics escoltes i guies pares i mares de

membres deis agrupaments o persones amishy

gues del moviment ho pugui fer tot coneixent

el treball que fa avui lescoltisme

Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca

dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments

Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy

jectes que responguin a les necessitats i reptes

dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy

encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el

compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy

coltisme de manera transparent

Donar a coneacuteixer les activitats projectes i

reptes dEscoltes Catalans

Amescoltes vol difondre entre els seus adherits

i a la societat en general lactivitat que fa avui

lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com

tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i

publicacions i possibilitar daquesta manera

un major reconeixement a la tasca que du a

terme avui lescoltisme

dels dirigents escoltes son menors de 30 anys

A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-

CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy

lans i de les associacions obertes i pluralistes que la

van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy

talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres

han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que

continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques

Continuar el compromis de persones que

han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva

feina el que avui eacutes lescoltisme

Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy

parut per a aquelles persones que han passat per

lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-

li suport tot posant-les en contacte i facilitant-

ne la trobada en els casos en que es vulgui

Projectes de suport promoguts per Amescoltes

A partir de les donacions rebudes a Amesshy

coltes cada curs es cofinancen projectes

destinats a resoldre les principals necesshy

sitats que es troben els i les joves dels

agrupaments escoltes Aquests projectes

son establerts per Escoltes Catalans i teshy

ntildeen com a finalitat

Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy

nies i millorar el suport a laccioacute educativa

dels agrupaments

Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy

nes amb mes necessitats eacuteconomiques

Becar la formado reglada dels i les caps

(educadors) dels agrupaments

Reduir el grau de dependencia econoacutemishy

ca respecte de les administracions publishy

ques

gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en

nombre i presencia dagrupaments

Proveir de locals a aquells agrupaments

que no tentildeen un cau estable

Promoure un major reconeixement social

de la tasca educativa i associativa de lesshy

coltisme que reverteixi en una disminu-

cioacute de les dificultats amb que es troba

4

escoltescatalans

lament Ernest Benach

presidir el 22 de febrer lacte de presentado

dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes

Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute

deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie

amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy

te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a

Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones

es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy

sions a la iniciativa entre les quais shi compten

nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy

mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-

nar ladhesioacute a totes les persones assistents

A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la

degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat

de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy

dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-

no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta

dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de

Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy

coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest

acte institucional es suma al conjunt dactivitats

que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005

per tal de celebrar el seu trente aniversari

15 anys de cooperacioacute a EC

Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy

operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que

van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy

vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy

pado de mes membres dEC

Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy

cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza

un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics

amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella

participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i

participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar

Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa

a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-

nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute

dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)

5

catalans I Tardor 2005

100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS

M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual

President del Parlament membre de

la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial

(WSPU)

bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute

Espanyol-La Ciutat deis Artesans

bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c

comissari gral dEC antic president de

la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor

mercanti l

bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy

dent dEC i de la Germanor de Minyons de

Muntanya advocat

bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor

dEsports de l Ajuntament de Barcelona

bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell

Interdepartamental de Recerca i Innovashy

d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)

bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic

comissari general dEC i de Boy Scouts de

Catalunya

bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista

bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la

UdG viacutedua de Joaquim Franch

bull R icard Belis periodista deTVC i Premi

Nacional de Cultura

bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic

president dEC coordinador territorial de

Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt

bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora

dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume

Bofill

bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy

fiacutea de la UB

bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-

ter en gestio dONL

bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i

Professor duniversitat

bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general

de Girl i Boy Scouts de Catalunya

bull Joan B u s q u e t a i R iu president de

l Ateneu Popular de Ponent i professor

dHistoacuteria de la UdL

bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada

professora de Pedagogiacutea de la UB

bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de

Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB

bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-

tat al Congreacutes

bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic

de lEstudi Ramoacuten Folch

bull A l b e r t C a r n eacute economista director

del Gabinet de la Presidencia del Banc

Sabadell

bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan

executiu de la Xarxa duniversitats Institut

Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium

Cultural

bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy

ta i garant internacional de Mounta in

Wilderness

bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de

Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al

Parlament

bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor

de la URL

bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate

draacutetica de Psicologiacutea de la UAB

bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i

director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla

bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb

Balowsky

bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy

ral dEconomia Cooperativa Social i

d Autoocupacioacute de la Generalitat

bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i

director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius

bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy

ral de la Germanor de Noies Guies

bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista

i director del Gabinet de Comunicacioacute

Estrateacutegica de la Generalitat

- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i

professor dHumanitats de la UOC

bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista

bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada

al Parlament presidenta de la Comissioacute

de Control de la CCRTV exconsellera

dEnsenyament

bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de

l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la

UB

bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy

ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies

Guies mestra

bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar

Social de l Ajuntament de Barcelona

exportaveu de la Crida

bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy

sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB

bull I gnas i Fina Regidor de Salut de

l Ajuntament de Barcelona

- J o r d i G u i l l o t senador i president de la

Comissioacute de la Societat de la Informacioacute

del Senat

bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i

professora de la UAB

bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC

bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva

dEC

bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i

professor de la UAB

bull J o a n P e r e Le B i h a n director general

de les escoles catalanes La Bressola (Catashy

lunya Nord)

bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president

dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol

bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies

Socials i director de l lnstitut Persona

Empresa i Societat dESADE

bull M a n e l Lucas periodista

bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de

Barcelona

bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy

ral dEducacioacute de la Generalitat

bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o

regidor de districte de Gracia

bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy

sable de Recerca i Tecnologia de la URL

bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic

dEconomia de la UPF

bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i

pedagoga presidenta del Consell Escolar

de lEstat

bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy

da secretaria dOcupacioacute de la UGT de

Catalunya

bull Francese N a v a r r o empresari

bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de

Teranga agent deducacioacute intercultural

bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy

grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la

Planificacioacute Territorial de la Generalitat

- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i

exvlcepresident del Parlament Europeu

bull Arcadi Oliveres professor dEconomia

Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau

bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de

Filologia de la URV

bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de

Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector

de Poliacutetica Docent de la UB

bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute

Catalana dExpresos Poliacutetics

bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga

presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy

ternacional dAssociacions EscoltesGuies

Pluralistes i Laiques (UIPL)

bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor

bull R ica rd R o d o n antic comissari general

de la Germanor de Minyons de Muntanya

bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy

denta dEC secretaria general de Joventut

de la Generalitat

bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de

la Federado dAssociacions de Pares

dAlumnes (Fapac)

bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor

enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol

bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta

dEC gestora cultural

bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy

neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances

de las Generalitat

bull Francese S a n a h u j a excursionista i

president del Club Excursionista de Gracia

expresident de la FEEC

bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista

- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic

dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB

bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves

bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora

Nord-Sud i responsable del Fograverum Social

Mediterrani

bull M a r i u s Serra escriptor

bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al

Parlament

bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-

bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista

i expresident de Mounta in Wilderness

International

bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum

Europeu de la Joventut

bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut

de l Ajuntament de Barcelona expresishy

dent del CJB

- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de

l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat

bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de

Ciencia Politica de la UAB

- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora

dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i

catedraacutetica de Sociologia de la UAB

bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy

gana de Formado del Professorat de la UB

bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa

i periodista rectora de la Universitaumlt

Oberta de Catalunya

bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i

periodista president de la Fundacioacute Escolshy

ta Josep Carol expresident del CNJC

bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari

bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de

Didaacutectica de la Llengua de la UAB

bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge

psiquiatra expresident del CIEMEN

- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora

del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut

Municipal dEducacioacute de Barcelona)

bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy

missari general dEC antic president de la

Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge

director de Diomira

bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora

i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF

antiga presidenta de Guiatge Caacutetala

bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de

la Universitaumlt de Cambridge deixeble de

Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi

bull G e m m a Xar les coordinadora de

lEscola de Desenvolupament Huma per

a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-

secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta

JosepCarol

bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad

hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes

de la Societat Civil

bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog

i director de Grao vicepresiacutedent de la

Fundacioacute Escolta Josep Carol

escoltescatalans

Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident

I del Parlament (Reus)

m I laquoSincerament cree que des-

B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc

I eacutes ben cert que els anys a

JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-

~ lassa mhan donat una part

de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets

Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo

beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-

llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy

mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per

millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-

re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo

Gemma Triboacute degana de

Formacioacute del Professorat de

la U B (Molins de Rei)

laquoEscoltes Catalans des de la

seva laiacutecitat fa yiure ais nois

i noies valors com la genero-

sitat i la gratuitat en les rela-

cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy

pia identitat i el sentiment de pertinence a una

comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a

viure la diversitat com una riquesa Li hem

dagrair el seu esforccedil despregravesraquo

Josep M Lozano director

de lInstitut Persona Emshy

presa i Societat d ESADE

(Barcelona)

laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre

altres coses sapregraven a valoshy

rar a compartir a ser criacutetic

a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible

gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes

persones han fet vivencialment seves aquumlestes

opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy

nera de correspondre i dagrair miacutenimament

aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo

Albert Agustiacute advocat i

antic president d EC (e

Masnou)

laquoMhe adherit a Amescoltes

sobretot perqueacute cree necesshy

sagraveria lexistegravencia duna inicishy

ativa que a traveacutes de les ad-

hesions i col-laboracions particulars doni un

suport que contribueixi a que sacompleixin els

objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-

me laic caacutetalaraquo

Imma Tubella rectora de la

Universitaumlt Oberta de Catashy

lunya (La Bisbal dEmpordagrave)

laquoLescoltisme ha estat capac

de mantenir uns valors bagrave-

sics compartits que han

marcar un estil de veure i de

viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el

temps i en lespai de generar un projecte comuacute

entenedor i de constituir una organitzacioacute en

xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un

somni necessariraquo

Santi Esteban director gtal

|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i

Social i dAutoocupacioacute

(lHospitalet de Llobregat)

laquoEn els meus temps de rela-

cioacute amb lescoltisme al se-

guit dobjectius que ens pro-

posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa

Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu

general i compartii i en el meu imaginan va queshy

dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus

dempresa al servei de les persones que la composhy

sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant

el meu suport a la tasca social que du a terme

lescoltisme per fer una societat millorraquo

Neus Julia excap Executiva

dEC (Barcelona)

laquoPerqueacute cree que el projecte

dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-

lid ara com anys enrera i per

tant eacutes necessari donar-li sushy

port Si les persones que te-

nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy

taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li

donem suport qui ho faragraveraquo

Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents

i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-

sioacute dones suport puacuteblic al proshy

jecte associatiu i educatiu dEsshy

coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un

acte voluntan de suport i no oblishy

ga a realitzar cap donacioacute

gtgt Fent una aportado econoacutemica

Per reforjar i impulsar el projecte

dEscoltes Catalans pots realitzar

una aportado econoacutemica puntual

o perioacutedica o fins i tot una donacioacute

material Amb la teva aportado aju-

daraacutes a continuar la tasca dEscoltes

Catalans La teva aportacioacute per pe-

tita que et pugui semblar eacutes molt

valuosa perqueacute financaraacute diferents

projectes de suport a lescoltisme

Posant a la disposicioacute dEscolshy

tes Catalans la teva expertesa

Moltes vegades el perfil professhy

sional o els coneixements adqui-

rits poden ser de manera puntual

de molta vagravelua per a una associ-

acioacute portada per joves Explicant

quin eacutes el teu perfil pots possibi-

litar que el que per a tu sigui una

petita gestio esdevingui per a

lescoltisme una gran solucioacute

Ajudant a difondre Amescol-

tes -Xarxa de suport a Escoltes

Catalans Son moltes les persoshy

nes que poden estar interessades

en unir-se a la nostra iniciativa

Una molt bona forma de contri-

buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-

negraveixer a aquelles persones que

creuen en el potencial de la tasshy

ca social i educativa de lescolshy

tisme

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 5: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans

lament Ernest Benach

presidir el 22 de febrer lacte de presentado

dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes

Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute

deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie

amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy

te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a

Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones

es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy

sions a la iniciativa entre les quais shi compten

nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy

mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-

nar ladhesioacute a totes les persones assistents

A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la

degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat

de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy

dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-

no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta

dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de

Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy

coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest

acte institucional es suma al conjunt dactivitats

que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005

per tal de celebrar el seu trente aniversari

15 anys de cooperacioacute a EC

Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy

operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que

van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy

vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy

pado de mes membres dEC

Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy

cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza

un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics

amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella

participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i

participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar

Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa

a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-

nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute

dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)

5

catalans I Tardor 2005

100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS

M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual

President del Parlament membre de

la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial

(WSPU)

bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute

Espanyol-La Ciutat deis Artesans

bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c

comissari gral dEC antic president de

la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor

mercanti l

bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy

dent dEC i de la Germanor de Minyons de

Muntanya advocat

bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor

dEsports de l Ajuntament de Barcelona

bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell

Interdepartamental de Recerca i Innovashy

d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)

bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic

comissari general dEC i de Boy Scouts de

Catalunya

bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista

bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la

UdG viacutedua de Joaquim Franch

bull R icard Belis periodista deTVC i Premi

Nacional de Cultura

bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic

president dEC coordinador territorial de

Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt

bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora

dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume

Bofill

bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy

fiacutea de la UB

bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-

ter en gestio dONL

bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i

Professor duniversitat

bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general

de Girl i Boy Scouts de Catalunya

bull Joan B u s q u e t a i R iu president de

l Ateneu Popular de Ponent i professor

dHistoacuteria de la UdL

bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada

professora de Pedagogiacutea de la UB

bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de

Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB

bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-

tat al Congreacutes

bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic

de lEstudi Ramoacuten Folch

bull A l b e r t C a r n eacute economista director

del Gabinet de la Presidencia del Banc

Sabadell

bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan

executiu de la Xarxa duniversitats Institut

Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium

Cultural

bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy

ta i garant internacional de Mounta in

Wilderness

bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de

Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al

Parlament

bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor

de la URL

bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate

draacutetica de Psicologiacutea de la UAB

bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i

director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla

bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb

Balowsky

bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy

ral dEconomia Cooperativa Social i

d Autoocupacioacute de la Generalitat

bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i

director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius

bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy

ral de la Germanor de Noies Guies

bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista

i director del Gabinet de Comunicacioacute

Estrateacutegica de la Generalitat

- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i

professor dHumanitats de la UOC

bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista

bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada

al Parlament presidenta de la Comissioacute

de Control de la CCRTV exconsellera

dEnsenyament

bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de

l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la

UB

bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy

ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies

Guies mestra

bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar

Social de l Ajuntament de Barcelona

exportaveu de la Crida

bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy

sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB

bull I gnas i Fina Regidor de Salut de

l Ajuntament de Barcelona

- J o r d i G u i l l o t senador i president de la

Comissioacute de la Societat de la Informacioacute

del Senat

bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i

professora de la UAB

bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC

bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva

dEC

bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i

professor de la UAB

bull J o a n P e r e Le B i h a n director general

de les escoles catalanes La Bressola (Catashy

lunya Nord)

bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president

dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol

bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies

Socials i director de l lnstitut Persona

Empresa i Societat dESADE

bull M a n e l Lucas periodista

bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de

Barcelona

bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy

ral dEducacioacute de la Generalitat

bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o

regidor de districte de Gracia

bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy

sable de Recerca i Tecnologia de la URL

bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic

dEconomia de la UPF

bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i

pedagoga presidenta del Consell Escolar

de lEstat

bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy

da secretaria dOcupacioacute de la UGT de

Catalunya

bull Francese N a v a r r o empresari

bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de

Teranga agent deducacioacute intercultural

bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy

grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la

Planificacioacute Territorial de la Generalitat

- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i

exvlcepresident del Parlament Europeu

bull Arcadi Oliveres professor dEconomia

Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau

bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de

Filologia de la URV

bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de

Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector

de Poliacutetica Docent de la UB

bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute

Catalana dExpresos Poliacutetics

bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga

presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy

ternacional dAssociacions EscoltesGuies

Pluralistes i Laiques (UIPL)

bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor

bull R ica rd R o d o n antic comissari general

de la Germanor de Minyons de Muntanya

bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy

denta dEC secretaria general de Joventut

de la Generalitat

bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de

la Federado dAssociacions de Pares

dAlumnes (Fapac)

bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor

enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol

bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta

dEC gestora cultural

bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy

neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances

de las Generalitat

bull Francese S a n a h u j a excursionista i

president del Club Excursionista de Gracia

expresident de la FEEC

bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista

- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic

dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB

bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves

bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora

Nord-Sud i responsable del Fograverum Social

Mediterrani

bull M a r i u s Serra escriptor

bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al

Parlament

bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-

bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista

i expresident de Mounta in Wilderness

International

bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum

Europeu de la Joventut

bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut

de l Ajuntament de Barcelona expresishy

dent del CJB

- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de

l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat

bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de

Ciencia Politica de la UAB

- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora

dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i

catedraacutetica de Sociologia de la UAB

bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy

gana de Formado del Professorat de la UB

bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa

i periodista rectora de la Universitaumlt

Oberta de Catalunya

bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i

periodista president de la Fundacioacute Escolshy

ta Josep Carol expresident del CNJC

bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari

bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de

Didaacutectica de la Llengua de la UAB

bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge

psiquiatra expresident del CIEMEN

- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora

del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut

Municipal dEducacioacute de Barcelona)

bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy

missari general dEC antic president de la

Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge

director de Diomira

bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora

i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF

antiga presidenta de Guiatge Caacutetala

bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de

la Universitaumlt de Cambridge deixeble de

Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi

bull G e m m a Xar les coordinadora de

lEscola de Desenvolupament Huma per

a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-

secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta

JosepCarol

bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad

hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes

de la Societat Civil

bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog

i director de Grao vicepresiacutedent de la

Fundacioacute Escolta Josep Carol

escoltescatalans

Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident

I del Parlament (Reus)

m I laquoSincerament cree que des-

B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc

I eacutes ben cert que els anys a

JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-

~ lassa mhan donat una part

de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets

Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo

beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-

llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy

mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per

millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-

re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo

Gemma Triboacute degana de

Formacioacute del Professorat de

la U B (Molins de Rei)

laquoEscoltes Catalans des de la

seva laiacutecitat fa yiure ais nois

i noies valors com la genero-

sitat i la gratuitat en les rela-

cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy

pia identitat i el sentiment de pertinence a una

comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a

viure la diversitat com una riquesa Li hem

dagrair el seu esforccedil despregravesraquo

Josep M Lozano director

de lInstitut Persona Emshy

presa i Societat d ESADE

(Barcelona)

laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre

altres coses sapregraven a valoshy

rar a compartir a ser criacutetic

a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible

gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes

persones han fet vivencialment seves aquumlestes

opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy

nera de correspondre i dagrair miacutenimament

aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo

Albert Agustiacute advocat i

antic president d EC (e

Masnou)

laquoMhe adherit a Amescoltes

sobretot perqueacute cree necesshy

sagraveria lexistegravencia duna inicishy

ativa que a traveacutes de les ad-

hesions i col-laboracions particulars doni un

suport que contribueixi a que sacompleixin els

objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-

me laic caacutetalaraquo

Imma Tubella rectora de la

Universitaumlt Oberta de Catashy

lunya (La Bisbal dEmpordagrave)

laquoLescoltisme ha estat capac

de mantenir uns valors bagrave-

sics compartits que han

marcar un estil de veure i de

viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el

temps i en lespai de generar un projecte comuacute

entenedor i de constituir una organitzacioacute en

xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un

somni necessariraquo

Santi Esteban director gtal

|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i

Social i dAutoocupacioacute

(lHospitalet de Llobregat)

laquoEn els meus temps de rela-

cioacute amb lescoltisme al se-

guit dobjectius que ens pro-

posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa

Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu

general i compartii i en el meu imaginan va queshy

dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus

dempresa al servei de les persones que la composhy

sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant

el meu suport a la tasca social que du a terme

lescoltisme per fer una societat millorraquo

Neus Julia excap Executiva

dEC (Barcelona)

laquoPerqueacute cree que el projecte

dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-

lid ara com anys enrera i per

tant eacutes necessari donar-li sushy

port Si les persones que te-

nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy

taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li

donem suport qui ho faragraveraquo

Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents

i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-

sioacute dones suport puacuteblic al proshy

jecte associatiu i educatiu dEsshy

coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un

acte voluntan de suport i no oblishy

ga a realitzar cap donacioacute

gtgt Fent una aportado econoacutemica

Per reforjar i impulsar el projecte

dEscoltes Catalans pots realitzar

una aportado econoacutemica puntual

o perioacutedica o fins i tot una donacioacute

material Amb la teva aportado aju-

daraacutes a continuar la tasca dEscoltes

Catalans La teva aportacioacute per pe-

tita que et pugui semblar eacutes molt

valuosa perqueacute financaraacute diferents

projectes de suport a lescoltisme

Posant a la disposicioacute dEscolshy

tes Catalans la teva expertesa

Moltes vegades el perfil professhy

sional o els coneixements adqui-

rits poden ser de manera puntual

de molta vagravelua per a una associ-

acioacute portada per joves Explicant

quin eacutes el teu perfil pots possibi-

litar que el que per a tu sigui una

petita gestio esdevingui per a

lescoltisme una gran solucioacute

Ajudant a difondre Amescol-

tes -Xarxa de suport a Escoltes

Catalans Son moltes les persoshy

nes que poden estar interessades

en unir-se a la nostra iniciativa

Una molt bona forma de contri-

buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-

negraveixer a aquelles persones que

creuen en el potencial de la tasshy

ca social i educativa de lescolshy

tisme

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 6: Escoltes Catalans núm. 6

catalans I Tardor 2005

100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS

M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual

President del Parlament membre de

la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial

(WSPU)

bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute

Espanyol-La Ciutat deis Artesans

bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c

comissari gral dEC antic president de

la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor

mercanti l

bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy

dent dEC i de la Germanor de Minyons de

Muntanya advocat

bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor

dEsports de l Ajuntament de Barcelona

bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell

Interdepartamental de Recerca i Innovashy

d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)

bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic

comissari general dEC i de Boy Scouts de

Catalunya

bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista

bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la

UdG viacutedua de Joaquim Franch

bull R icard Belis periodista deTVC i Premi

Nacional de Cultura

bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic

president dEC coordinador territorial de

Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt

bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora

dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume

Bofill

bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy

fiacutea de la UB

bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-

ter en gestio dONL

bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i

Professor duniversitat

bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general

de Girl i Boy Scouts de Catalunya

bull Joan B u s q u e t a i R iu president de

l Ateneu Popular de Ponent i professor

dHistoacuteria de la UdL

bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada

professora de Pedagogiacutea de la UB

bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de

Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB

bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-

tat al Congreacutes

bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic

de lEstudi Ramoacuten Folch

bull A l b e r t C a r n eacute economista director

del Gabinet de la Presidencia del Banc

Sabadell

bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan

executiu de la Xarxa duniversitats Institut

Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium

Cultural

bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy

ta i garant internacional de Mounta in

Wilderness

bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de

Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al

Parlament

bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor

de la URL

bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate

draacutetica de Psicologiacutea de la UAB

bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i

director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla

bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb

Balowsky

bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy

ral dEconomia Cooperativa Social i

d Autoocupacioacute de la Generalitat

bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i

director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius

bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy

ral de la Germanor de Noies Guies

bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista

i director del Gabinet de Comunicacioacute

Estrateacutegica de la Generalitat

- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i

professor dHumanitats de la UOC

bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista

bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada

al Parlament presidenta de la Comissioacute

de Control de la CCRTV exconsellera

dEnsenyament

bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de

l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la

UB

bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy

ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies

Guies mestra

bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar

Social de l Ajuntament de Barcelona

exportaveu de la Crida

bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy

sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB

bull I gnas i Fina Regidor de Salut de

l Ajuntament de Barcelona

- J o r d i G u i l l o t senador i president de la

Comissioacute de la Societat de la Informacioacute

del Senat

bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i

professora de la UAB

bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC

bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva

dEC

bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i

professor de la UAB

bull J o a n P e r e Le B i h a n director general

de les escoles catalanes La Bressola (Catashy

lunya Nord)

bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president

dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol

bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies

Socials i director de l lnstitut Persona

Empresa i Societat dESADE

bull M a n e l Lucas periodista

bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de

Barcelona

bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy

ral dEducacioacute de la Generalitat

bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o

regidor de districte de Gracia

bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy

sable de Recerca i Tecnologia de la URL

bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic

dEconomia de la UPF

bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i

pedagoga presidenta del Consell Escolar

de lEstat

bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy

da secretaria dOcupacioacute de la UGT de

Catalunya

bull Francese N a v a r r o empresari

bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de

Teranga agent deducacioacute intercultural

bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy

grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la

Planificacioacute Territorial de la Generalitat

- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i

exvlcepresident del Parlament Europeu

bull Arcadi Oliveres professor dEconomia

Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau

bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de

Filologia de la URV

bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de

Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector

de Poliacutetica Docent de la UB

bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute

Catalana dExpresos Poliacutetics

bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga

presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy

ternacional dAssociacions EscoltesGuies

Pluralistes i Laiques (UIPL)

bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor

bull R ica rd R o d o n antic comissari general

de la Germanor de Minyons de Muntanya

bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy

denta dEC secretaria general de Joventut

de la Generalitat

bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de

la Federado dAssociacions de Pares

dAlumnes (Fapac)

bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor

enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol

bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta

dEC gestora cultural

bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy

neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances

de las Generalitat

bull Francese S a n a h u j a excursionista i

president del Club Excursionista de Gracia

expresident de la FEEC

bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista

- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic

dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB

bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves

bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora

Nord-Sud i responsable del Fograverum Social

Mediterrani

bull M a r i u s Serra escriptor

bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al

Parlament

bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-

bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista

i expresident de Mounta in Wilderness

International

bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum

Europeu de la Joventut

bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut

de l Ajuntament de Barcelona expresishy

dent del CJB

- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de

l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat

bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de

Ciencia Politica de la UAB

- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora

dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i

catedraacutetica de Sociologia de la UAB

bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica

de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy

gana de Formado del Professorat de la UB

bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa

i periodista rectora de la Universitaumlt

Oberta de Catalunya

bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i

periodista president de la Fundacioacute Escolshy

ta Josep Carol expresident del CNJC

bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari

bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de

Didaacutectica de la Llengua de la UAB

bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge

psiquiatra expresident del CIEMEN

- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora

del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut

Municipal dEducacioacute de Barcelona)

bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy

missari general dEC antic president de la

Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge

director de Diomira

bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora

i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF

antiga presidenta de Guiatge Caacutetala

bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de

la Universitaumlt de Cambridge deixeble de

Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi

bull G e m m a Xar les coordinadora de

lEscola de Desenvolupament Huma per

a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-

secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta

JosepCarol

bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad

hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes

de la Societat Civil

bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog

i director de Grao vicepresiacutedent de la

Fundacioacute Escolta Josep Carol

escoltescatalans

Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident

I del Parlament (Reus)

m I laquoSincerament cree que des-

B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc

I eacutes ben cert que els anys a

JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-

~ lassa mhan donat una part

de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets

Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo

beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-

llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy

mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per

millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-

re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo

Gemma Triboacute degana de

Formacioacute del Professorat de

la U B (Molins de Rei)

laquoEscoltes Catalans des de la

seva laiacutecitat fa yiure ais nois

i noies valors com la genero-

sitat i la gratuitat en les rela-

cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy

pia identitat i el sentiment de pertinence a una

comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a

viure la diversitat com una riquesa Li hem

dagrair el seu esforccedil despregravesraquo

Josep M Lozano director

de lInstitut Persona Emshy

presa i Societat d ESADE

(Barcelona)

laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre

altres coses sapregraven a valoshy

rar a compartir a ser criacutetic

a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible

gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes

persones han fet vivencialment seves aquumlestes

opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy

nera de correspondre i dagrair miacutenimament

aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo

Albert Agustiacute advocat i

antic president d EC (e

Masnou)

laquoMhe adherit a Amescoltes

sobretot perqueacute cree necesshy

sagraveria lexistegravencia duna inicishy

ativa que a traveacutes de les ad-

hesions i col-laboracions particulars doni un

suport que contribueixi a que sacompleixin els

objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-

me laic caacutetalaraquo

Imma Tubella rectora de la

Universitaumlt Oberta de Catashy

lunya (La Bisbal dEmpordagrave)

laquoLescoltisme ha estat capac

de mantenir uns valors bagrave-

sics compartits que han

marcar un estil de veure i de

viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el

temps i en lespai de generar un projecte comuacute

entenedor i de constituir una organitzacioacute en

xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un

somni necessariraquo

Santi Esteban director gtal

|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i

Social i dAutoocupacioacute

(lHospitalet de Llobregat)

laquoEn els meus temps de rela-

cioacute amb lescoltisme al se-

guit dobjectius que ens pro-

posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa

Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu

general i compartii i en el meu imaginan va queshy

dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus

dempresa al servei de les persones que la composhy

sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant

el meu suport a la tasca social que du a terme

lescoltisme per fer una societat millorraquo

Neus Julia excap Executiva

dEC (Barcelona)

laquoPerqueacute cree que el projecte

dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-

lid ara com anys enrera i per

tant eacutes necessari donar-li sushy

port Si les persones que te-

nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy

taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li

donem suport qui ho faragraveraquo

Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents

i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-

sioacute dones suport puacuteblic al proshy

jecte associatiu i educatiu dEsshy

coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un

acte voluntan de suport i no oblishy

ga a realitzar cap donacioacute

gtgt Fent una aportado econoacutemica

Per reforjar i impulsar el projecte

dEscoltes Catalans pots realitzar

una aportado econoacutemica puntual

o perioacutedica o fins i tot una donacioacute

material Amb la teva aportado aju-

daraacutes a continuar la tasca dEscoltes

Catalans La teva aportacioacute per pe-

tita que et pugui semblar eacutes molt

valuosa perqueacute financaraacute diferents

projectes de suport a lescoltisme

Posant a la disposicioacute dEscolshy

tes Catalans la teva expertesa

Moltes vegades el perfil professhy

sional o els coneixements adqui-

rits poden ser de manera puntual

de molta vagravelua per a una associ-

acioacute portada per joves Explicant

quin eacutes el teu perfil pots possibi-

litar que el que per a tu sigui una

petita gestio esdevingui per a

lescoltisme una gran solucioacute

Ajudant a difondre Amescol-

tes -Xarxa de suport a Escoltes

Catalans Son moltes les persoshy

nes que poden estar interessades

en unir-se a la nostra iniciativa

Una molt bona forma de contri-

buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-

negraveixer a aquelles persones que

creuen en el potencial de la tasshy

ca social i educativa de lescolshy

tisme

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 7: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans

Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident

I del Parlament (Reus)

m I laquoSincerament cree que des-

B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc

I eacutes ben cert que els anys a

JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-

~ lassa mhan donat una part

de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets

Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo

beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-

llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy

mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per

millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-

re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo

Gemma Triboacute degana de

Formacioacute del Professorat de

la U B (Molins de Rei)

laquoEscoltes Catalans des de la

seva laiacutecitat fa yiure ais nois

i noies valors com la genero-

sitat i la gratuitat en les rela-

cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy

pia identitat i el sentiment de pertinence a una

comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a

viure la diversitat com una riquesa Li hem

dagrair el seu esforccedil despregravesraquo

Josep M Lozano director

de lInstitut Persona Emshy

presa i Societat d ESADE

(Barcelona)

laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre

altres coses sapregraven a valoshy

rar a compartir a ser criacutetic

a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible

gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes

persones han fet vivencialment seves aquumlestes

opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy

nera de correspondre i dagrair miacutenimament

aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo

Albert Agustiacute advocat i

antic president d EC (e

Masnou)

laquoMhe adherit a Amescoltes

sobretot perqueacute cree necesshy

sagraveria lexistegravencia duna inicishy

ativa que a traveacutes de les ad-

hesions i col-laboracions particulars doni un

suport que contribueixi a que sacompleixin els

objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-

me laic caacutetalaraquo

Imma Tubella rectora de la

Universitaumlt Oberta de Catashy

lunya (La Bisbal dEmpordagrave)

laquoLescoltisme ha estat capac

de mantenir uns valors bagrave-

sics compartits que han

marcar un estil de veure i de

viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el

temps i en lespai de generar un projecte comuacute

entenedor i de constituir una organitzacioacute en

xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un

somni necessariraquo

Santi Esteban director gtal

|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i

Social i dAutoocupacioacute

(lHospitalet de Llobregat)

laquoEn els meus temps de rela-

cioacute amb lescoltisme al se-

guit dobjectius que ens pro-

posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa

Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu

general i compartii i en el meu imaginan va queshy

dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus

dempresa al servei de les persones que la composhy

sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant

el meu suport a la tasca social que du a terme

lescoltisme per fer una societat millorraquo

Neus Julia excap Executiva

dEC (Barcelona)

laquoPerqueacute cree que el projecte

dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-

lid ara com anys enrera i per

tant eacutes necessari donar-li sushy

port Si les persones que te-

nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy

taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li

donem suport qui ho faragraveraquo

Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents

i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-

sioacute dones suport puacuteblic al proshy

jecte associatiu i educatiu dEsshy

coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un

acte voluntan de suport i no oblishy

ga a realitzar cap donacioacute

gtgt Fent una aportado econoacutemica

Per reforjar i impulsar el projecte

dEscoltes Catalans pots realitzar

una aportado econoacutemica puntual

o perioacutedica o fins i tot una donacioacute

material Amb la teva aportado aju-

daraacutes a continuar la tasca dEscoltes

Catalans La teva aportacioacute per pe-

tita que et pugui semblar eacutes molt

valuosa perqueacute financaraacute diferents

projectes de suport a lescoltisme

Posant a la disposicioacute dEscolshy

tes Catalans la teva expertesa

Moltes vegades el perfil professhy

sional o els coneixements adqui-

rits poden ser de manera puntual

de molta vagravelua per a una associ-

acioacute portada per joves Explicant

quin eacutes el teu perfil pots possibi-

litar que el que per a tu sigui una

petita gestio esdevingui per a

lescoltisme una gran solucioacute

Ajudant a difondre Amescol-

tes -Xarxa de suport a Escoltes

Catalans Son moltes les persoshy

nes que poden estar interessades

en unir-se a la nostra iniciativa

Una molt bona forma de contri-

buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-

negraveixer a aquelles persones que

creuen en el potencial de la tasshy

ca social i educativa de lescolshy

tisme

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 8: Escoltes Catalans núm. 6

escoJtescatalans ITC ardor 2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes

1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute

reforces i reconeixes la tasca educativa i

social que realitza lescoltisme

Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en

lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a

lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les

caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats

recolzats i estimats

2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte

Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un

cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy

nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-

xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible

que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy

tisme avui

3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost

Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-

zar especialment si ho fas per internet a traveacutes

de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible

pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy

gar el magravexim de gent que considera lescoltisme

com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy

fants i joves

4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado

Aixocirc permet posar en contacte a membres del

mateix agrupament impulsar projectes de recushy

perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-

bracions daniversaris dagrupaments

5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui

Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy

dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-

sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-

janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web

6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans

Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de

lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-

gament de quotes Ara igual com es poden fer

aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy

buir a que noves generacions dinfants i joves

gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin

en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-

danes i ciutadans actius positius i feliccedilos

7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent

La independencia associativa garanteix que la

tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps

i que siguin els seus membres els unies i darrers

decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-

ciatiu El suport dels adherits permet suplir la

manca de patronatge institucional deguda a

aquesta independencia

8 Perqueacute la independencia teacute uns costos

Ser lunica associacioacute escolta catalana que no

pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy

bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy

nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy

porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per

desenvolupar les activitats dels caus La transver-

salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb

ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-

vingut dins els principis assodatius

9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la

La Liei de Desgravacions contempla que si fas

una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes

fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-

tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest

motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el

certificat necessari per a desgravar laportacioacute

10 Perquegrave la teva expertesa en diferents

mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria

Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-

lacionades amb els coneixements i habilitats dels

adherits i adherides Daquesta manera si creus

que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que

desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la

8

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 9: Escoltes Catalans núm. 6

Entrevista amb

catalans

Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que

lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar

La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona

Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat

Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels

25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt

9

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 10: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatala PIS Tare

Marta Mata

En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes

Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de

la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut

loportunitat de parlar amb ella sobre educashy

do escola i escoltisme aquest juliol passat

en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-

ciacioacute de Mestres Rosa Senset

Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que

voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents

educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que

no acabi de rutilar

Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan

compartimentada cns costa veure que hi ha un

subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el

nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy

milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins

daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute

pensada per ais nois i noies hem de pensar que

allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que

el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per

tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius

tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi

J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea

que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct

sempre aixi

MM Tant lescola com lescoltisme de principis

del segle X X han nascut separats perocirc la historia

immediatament ens va portar a tenir una relacioacute

En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments

importants el comenccedilament de la Repuacuteblica

quan Artur Martorell des de lAjuntament de

Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy

mado escolta i posteriorment durant el franshy

quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb

mestres joves que havien passat per lescoltisme

J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements

metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme

MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi

que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i

lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy

giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-

tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com

a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-

ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-

des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals

havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-

ment de la persona entre les persones i sobre

com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup

dinfants

Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat

que la intendo potser era una altra es va permetre

parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de

lescola tan sols la instruccio

M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar

leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa

dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-

cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de

contextos educatius i de lescola en diu escola

de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-

tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-

tes i una altra son les institucions i persones

que duna manera o altra estem educant I lespe-

cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy

ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-

dueix dins la roda educativa

A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones

JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de

fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat

per joves i adrecat a joves

M M La resposta estaacute potser condicionada per

una certa angoixa del moment actual Avui en

dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos

cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy

nada de coneixements de valors i de codis a la

qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i

donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el

mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-

va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement

flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una

loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a

dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i

la dificultat es troba en saber com el maneig del

codi eacutes tambeacute el maneig del missatge

Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies

com a eines en leducacioacute Agafar una camera i

filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute

virtual aprendre a dcscriure imaginativament

Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment

lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball

de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta

actitud del nano que ara busca molt per internet

shauria daprofirar i demanar-li que compari

amb el que veu en el llibre amb el que veu a la

realitat que en parli amb els companys Vaja

que la situado actual permet fer savis molt com-

plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i

sensibles a les novetats

AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una

situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per

afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-

rada pels curriacuteculums i les arees

MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy

cola amb els interessos del nano sempre per da-

vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja

sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero

no hi ha dubte que els governs es barallen per si

hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de

educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria

de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia

J M R Quines limitacions trobes a lescola

MM En un moment en queacute lescola ha crescut

tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy

tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos

a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els

podeu tractar com a persones a lensenyament

el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes

igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una

de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute

de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute

els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes

que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la

10

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 11: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescataians

base del mercat estem acostumant-nos a que si

una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy

ta i que per tant a una escola de doble linia

samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets

que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes

lescola rural on la quantitat que importa eacutes la

quantitat de relacioacute humana que els nens neces-

siten

Daltra banda els pares donen la culpa als mes-

tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de

cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa

que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy

nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento

algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit

penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir

[ r i u ] m e x p l i c o

AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-

dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-

gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb

lescoltisme

M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi

ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy

ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-

marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels

nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre

no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy

cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-

ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en

un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola

eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-

teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy

ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten

acostumats a estar en colla

J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt

i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-

gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-

gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors

que imperen a la societat

M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia

exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-

bies sino que es potenciava el treball conjunt Si

podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia

que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de

13 14 anys poden organitzar una excursioacute a

Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy

tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy

ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va

consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-

ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien

la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica

El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots

Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui

conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que

cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer

i no contempla una pedagogia destudi en el senshy

tit meacutes tradicional que estableix que la colla de

nanos estudia millor que el nano aillacirct

AZ Al document que aprovareu en aquesta escola

destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy

ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als

anys 60

M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-

racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy

mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que

a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes

voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que

estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi

coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-

tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual

de queacute parlagravevem El problema de lescola activa

eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu

que no eacutes possible que cal que ens hi posem

tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la

ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental

eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que

poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies

del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-

re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-

cioacute

J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una

proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-

lans en aquest moment

M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica

no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy

queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco

de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-

tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el

saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-

gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de

la qual un en forma part Vivim a un moacuten que

ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-

mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-

tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-

xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute

molt poc ninguacute sho va creure i van continuar

matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-

gioacute de la humanitat

AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-

postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma

mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb

no tractar les religions

M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute

que els nostres nanos haurien de saber queacute va

moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el

catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy

toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les

terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar

i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui

una cosa forta que dona respostes a bona patt de

la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb

queacute ni que sigui oficialment ens hem posat

dacord que son els Drets Humans De fet van

firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos

islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy

tradictoria amb aquests drets No podem parlar

des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-

rents per coneacuteixer queacute compartim

A

11

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 12: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans Tardor 2005

LE S P

El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General

ordinaria celebrada a Reus lAgrupament

Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava

iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta

sorgia dun grup de nois i noies joves que

volien crear una opcioacute dassociacionisme

educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa

millor opcioacute per a canalitzar les segraveves

inquietuds

Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy

sar en funcionament per tal dassegurar que

aquesta nova aventura comenccedilava amb el

magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-

gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga

consolidi la seva proposta educativa i sigui

un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de

Viladecans

De moment amb la tasca deis i les caps de

lAgrupament el suport i recolzament de dishy

versos equips associatius i la bona

acollida per part dels agrupaments

de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M

Vallegraves lagrupament ha tingut un H

molt bon inici corn ens expliquen en bull

el conte que ens han volgut escriure bull

els i les membres del seu Conseil bull

dAgrupament

Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc

viladecanencs emprenedors i plens HJ

dil-lusions que van decidir crear un

agrupament escolta Cercant les diferents bull

opeions de les segraveves contrades van trobar bull

una associacioacute amb la quai shi sentien bull

identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade

Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener

que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres

de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy

cretaria General de Joventut (SGJ) que promou

juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus

compartit dequipaments escolars en horari no

lectiu

Durant els set primers mesos shan let activitats

molt diverses que ens han omplert dil-lusions a

la gent del cau com les sortides i excursions els

tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant

Jordi i evidentment els sempre inoblidables

campaments tant a la primavera com al mes

dagost

les caps volem donar les gragravecies tant a aquests

Agrupaments com sobretot als diferents equips

dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar

endavant el nostre projecte i tambeacute de forma

molt especial als pares i mares dels infants i joves

de lAgrupament per confiar en la nostra tasca

educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-

der comptar amb la seva complicitagrave Seguim

endavant

El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga

Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18

Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i

08840 Viladecans

Contacteaelespigaescoltesorg

wwwaelespigaorg

Despreacutes de reunions projectes presentaci-

ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga

esdevenia una realitat El 6 de novembre del

2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta

a tot el poble per donar a conegraveixer el nou

Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a

aquesta activitat van arribar els primers inshy

fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10

nens ja formava part de AE lEspiga i des

daquell dia el nombre sha quadruplicar ja

que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena

dinfants i joves tant de Viladecans com dal-

gunes poblacions de les rodalies que es fan un

fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu

caps

12

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 13: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans

Escoltes Catalans

o laprenentatge

de la Hibertat

0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-

tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa

massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra

en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de

parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy

cia participativa Vaig exposar un veli tema que

em preocupa insistentment com conjugar parti-

cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-

cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem

militai en lanomenada esquerra alternativa hem

hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-

me com si aquest fos la panacea de la participashy

do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar

en les decisions i en les accions que sen derivin

requereix de procediments clars pels quals la

participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-

breixi les normes son imprescindibles per a la

democracia Si una assemblea prescindeix de

tota regulado procedimental deixa immediata-

ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica

Daixograve parlagraverem

1 va anar molt beacute Les intervencions foren

assenyades en el sentit dacuradament reflexio-

nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el

tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava

menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare

dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy

mocracia interna

He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes

Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme

Pensava que tenia un tali conservador com si

digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu

Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat

de persones ben preparades per reflexionar sobre

el seu entorn per prendre-hi part activa per

aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia

per comprometres a favor del canvi social des

duna perspectiva democragravetica per mantenir

viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb

persones ben disposades a gaudir a fet-ho a

partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil

que mena a una fita i la cooperacioacute

Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes

molt important perqueacute Escoltes frena daquesta

manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que

cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de

lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy

rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les

progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la

propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen

muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la

forccedila que malden per obviar la rica complexitat

de la vida i la capacitat de les persones per decishy

dir sobre el seu propi desti

Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania

plenament republicana com podriem dir una

mica meacutes abstractament requereix descenaris

que crein les condicions per exercir l excellegravencia

ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes

condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i

les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que

la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys

comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la

nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement

Uiure possible i farem tot el que estigui a la

nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i

les relacions que lajudin a exercir la seva

llibertat

Xavier Godas i Peacuterez

Doc to r en Socio log ia i professor a la UB

Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials

M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 14: Escoltes Catalans núm. 6

Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor

El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol

Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable

El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell

14

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 15: Escoltes Catalans núm. 6

escol catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas

Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu

Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado

La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer

La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten

Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 16: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans setem

M- anys 3 dEscoltes

i vend res 6 de maig al vespre a

la seu del carrer Mare de Deacuteu

del Pilar Els responsables del

camp base de Prades veacutenen a reco-

llir el material necessari per co-

menccedilar a muntar i organitzar el

campament Per tal que tocirct surti beacute

i que lendemagrave dissabte quan co-

mencin a arribar els autocars de

follets i llops expedicionaris tocirct

vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se

un dia en la posada a punt La seu

dEscoltes fa la fila propia deis

grans esdeveniments tocirct el passa-

diacutes dentrada i davant de secretaria

esta pie de material dacampada i

menjar sobretot molt menjar Enshy

tre tots fan lhabituai cadena i de

seguida el cotxe de suport queda

pie amb tocirct el material que ha de

transportar

Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila

Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy

dicionaris es dirigeix amb cotxes

propis cap a la Cerdanya Per manshy

ca defectius a uacuteltima hora el camp

base de la Cerdanya hauraacute de fer

canvis iexclmprovisats en la planifica-

cioacute de les ascensions que shavien

de dur a terme Sha decidit que es

fusionaran totes les ascensions en

una sola expedicioacute enllacant quatre

cims seguint carenes i crestes

Al mateix temps i a diversos punts

de la ciutat de Barcelona igual que

a Reus a Lleida i a daltres poblaci-

ons on es troben els agrupaments

dEscoltes Catalans la resta de

membres deis altres camps base

tambeacute es posen en marxa

Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha

estat lactivitat estrella del 30eacute ani-

versari dEscoltes Catalans La co-

Des de sempre Te coltisme ha contem

t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves

missioacute ha estat treballant mes de

mig any per a poder dur a terme

una activitat que ja al primer Con-

sell General del curs anterior quan

es van decidir els actes deis 30eacute ani-

versari es va erigir com lactivitat

mes desitjada Des de sempre les-

coltisme ha contemplat el treball en

el medi natural com un element esshy

sencial en leducacioacute en valors deis

infants i joves A Catalunya la vinshy

culado entre escoltisme i excursio-

nisme ve de molt lluny i sempre ha

estat molt forta En particular a Esshy

coltes Catalans hiexcl ha uns quants

agrupaments que mantenen una

doble associacioacute una a Escoltes Ca-

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 17: Escoltes Catalans núm. 6

catalans

Els 30 cims

talans com a associacioacute educativa i

una altra a centres excursionistes

locaacuteis (com el Club Excursionista

de Gracia el Centre Excursionista

de Rubiacute o el Centre Excursionista

de Vilassar de Mar) en tant que

seccions juvenils i infantils

daquests

Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy

erons han arribat al seu camp base

Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-

tat mes del compte ja que hi han

pujat a peu des de Queralbs

mentre que laccegraves per la resta de

grups ha estat motoritzat Menshy

tre que a Prades el campament

per a follets i llops es muntava en

el tendre camp de gespa de fuacutetbol

del pobleacute a Saldes el terreny in-

hoacutespit i sense cobertura permetia

laiumlllament absolut de tots els ex-

pedicionaris Un campament to-

talment tranquil sense el brogit

deis mobils i a la llum deis fana-

lets Com ais vells temps

Saldes Vallegraves i Prades son els

camps base mes nombrosos amb

quasi 3 0 0 participants a cada camshy

pament En el cas de Vallegraves i Ptades

tots els expedicionaris son dunitats

de Llops i Follets mentre que a la

resta de camps base els expedicioshy

naris son bagravesicament dunitats de

Raiers Pionets i Clan En el cas de

la Cerdanya la majoria dexpedici-

onaris son antics i amics de varis

agrupaments que shan volgut su-

mat a la iniciativa

La tarda esdeveacute relaxada i distesa a

tots els campaments entre activitats

i ambientacions i organitzacioacute del

campament a excepcioacute del camp

base de la Cerdanya La noticia corshy

re com el vent i els expedicionatis

de la Cerdanya impacients inaushy

guren el marcador del

cap de setmana el prishy

nter cim el Perafita eacutes

vencut a mitja tarda

aprofitant les ugraveltimes

llums del dia Lanun-

ci a tots els camps

base provoca un es-

clat dalegria de tot-

hom Superat el

moment dexcita-

cioacute tots els expedishy

cionaris i membres

dels agrupaments repartits arreu

del territori catalagrave sen van a dorshy

mir amb una bona tassa de brou

calent al cos a cagraverrec de lequip

dintendegravencia Abans perograve els en-

carregats de la comunicacioacute de cada

camp senvien missatges de telefoshy

nia mogravebil per posar al corrent a torshy

rioni de lestat dagravenims previ al gran

dia i per desitjar-se molta sort per

lendemagrave La centraleta de dades i

L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK

lencarregada de rebre tota la inforshy

mado esta al campament de Prashy

des ella sera demagrave lencarregada de

rebre tots els missatges des de dalt

de tots els cims i actualitzat minut

rere minut les explicacions a la paacuteshy

gina web

Diumenge a les 7h del matiacute Tots

els campaments es despenen quan

les primeres llums del sol encara no

arriben a les carenes mes elevades

El brou eacutes ara substituiacutet per un bon

esmorzar nutritiu la intendencia

ha hagut de calcular el menjar per a

mes de 1500 persones Cada expeshy

dido a banda dels menjars col-

lectius a cada camp sendura ga-

nyips i xocolatines pet garantir que

les forces no fallin en els moments

mes importants

Els cims es van assolint un rere laltre

Comenccedila el repte de debo

Tots els participants comen-

cen a encarar les primeres

rampes cap ais cims escollits

El dia acompanya i a arreu

del territori el sol primaveral

sembla mes aviat un exigent

sol estiuenc Mica en mica es

va guanyant desnivell i les

vistes comencen a obtir-se

enrera queden ja els fons de

vail on han passacirct la nit A

1 les 945 es corona el primer

I cim de la jornada el Pie de

lInfern a la zona de Nuria

A partir de llavors i fins a les

dues del migdia tots els

cims van caient dun en un

La centraleta de dades es

satura per moshy

ments La vista

I dalt dels cims

I recompensa i els

i les participants

assaboreixen las-

censioacute

A poc a poc tothom

retorna al camp

base amb cansa-

ment i esgotament

pero satisfets per ha-

ver contribua amb

exit al repte coMectiu

Ais patticipants del

camp base de Saldes la

tornada al campament

no els permet assaborir

Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops

El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops

Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops

Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers

Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics

e 2000 a 3000 m

e 1000 a 2000 m

e 0 a 1000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 18: Escoltes Catalans núm. 6

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta Els expedicionaris al Pe-

draforca han tornat amb retard i

sha de desmuntar el campament

ragravepidament per complir amb els

horaris previstos per al retom amb

els autocars Dentre tots els cims

destaca la conquesta de les Agudes

grups de pares i mares de diferents

agrupaments shan unir per contrishy

buir a lassoliment del projecte

Dalt del cim totes les expedicions

shan fet una fotografia amb un

tros de pancarta Posteriorment

ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave

un mural on shi podra llegir sen-

cera una frase especialment pensashy

da pet al moment i que tesumeix

lesforc i la voluntat dun projecte

daquesres caracteacuteristiques la suma

desforccedilos particulars suneix a les-

forccedil col-lectiu per assolir un proshy

jecte tan titanic com aquest El 3 0

anys 3 0 cims ha aconseguit que

tots els membres de tots els agrushy

paments i totes les unitats de las-

sociacio pugin conjuntament 3 0

cims darreu del pais reforccedilant el

valor del treball a la muntanya

despreacutes de molts mesos de treball i

planificaciocirc aconseguint que els

pares i mares de lassociaciocirc sim-

pliquin en el projecte que lassocishy

aciocirc es doni a conegraveixer arreu del

territori i que tots plegats en sor-

tim mes units despreacutes de celebrar

lany del 30egrave aniversari pie dacti-

vitats

Els 30 cims protagonistes

Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy

lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que

mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes

personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-

des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar

Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-

sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora

permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja

que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per

a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al

Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals

i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i

la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on

shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les

excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes

don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la

serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van

fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir

que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp

base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala

pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els

cims i el camp base

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 19: Escoltes Catalans núm. 6

FA ANYS

El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment

Trobada

organitzada per les reacutegions

escolta i guia europees cada

quatre anys entre el 1977 i el

1993 destinada a joves a

partir de 16 anys El primer

Eurofolk es va fer el 1977 a

Turquiacutea i van seguir despreacutes

el 1981 a Alemanya el 1985 a

Catalunya el 1989 a Italia el

1993 a Austria i el 1997 a

Begravelgica Actualment la

RoverWay nha pregraves el relleu

el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia

Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya

H an passat ja vint anys perograve

lagost de 1985 segur que

encara estagrave present a la meshy

moria dun miler i mig descoltes

darreu dEuropa que van viure a

Catalunya lexperiegravencia de lEuro-

folk Es tractaya dun camp intershy

nacional oficial de les regions euro-

pees escofia i guia que aquell estiu

coincidan amb lAny Internacional

de la Joventut va ser organitzat per

la Federado Catalana dEscoltisme i

Guiatge ( F C E G ) en un campament

aTorrebonica (Valles Occidental)

LEurofolk va ser la primera gran

acciograve internacional organitzada per

lescoltisme caacutetala i va significar una

oportunitat de donar a conegraveixer al

moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy

colta catalana era una realitat A mes

tambeacute va suposar una oportunitat

de treball conjunt per a lescoltisme

catogravelic i lescoltisme laic que no es-

taven gaire habituats a fer-ho Tot

just lany abans un cop assumides

les competeacutencies en associacionisme

la Generalitaumlt havia reconegut ofici-

alment la F C E G i li havia concedit

la Creu de Sant Jordi en representashy

do de lescoltisme caacutetala La F C E G

shavia crear el 1977 en unificar-se

lescoltisme i el guiatge catalans en

un sol moviment escolta caacutetala

Durant dotze dies prop de

1800 nois i noies darreu dEuropa

van conviurc plegats aquesta expeshy

riencia intercultural per conegraveixer la

manera de ser de diversos paisos

enfortint lideai duna Europa mes

unida i solidaria - en un moment en

queacute lEstat espanyol encara era a les

portes de la futura Unioacute Cada un

deis set subcamps (Canigoacute Cadi

Montserrat Pedraforca Encantats

Puigmal i Montseny) que es van

organitzar tenia la seva propia idioshy

sincrasia determinada per les dife-

rents cultures que hi convivien

Amb lobjectiu daprendre una

tegravecnica i alhora muntar un espec-

tacle de cloenda cada matiacute tenien

Hoc tallets de maquillatge pantoshy

mima cap grossos i gegants tite-

lles magravescates muacutesica cant coral

castellers escenografia fotografia

i indumentaria Alhora motivades

per les inquietuds deis i les joves al

Uarg deis dies es van succeir divershy

ses taules de discussioacute al voltant de

temaumltiques com leducacioacute per a la

convivencia la Solidaritaumlt la cultushy

ra popular la pau el desenvolupa-

ment la participacioacute o Europa i eis

altres continents

Totes aquumlestes activitats mes la

inaugutacioacute i la cloenda les vetlles

de cada nit la Fira dintercanvis

el Mercat amb el seu caacuterter deis

artesans les danses populars el soshy

par internacional o la vetllada del

teatre van omplir el campament

de lEutofolk 85 de vida A mes a

mes una descoberta de Barcelona

com a primera activitat conjunta de

situacioacute i coneixenca de lentorn i

les descobertes en petits grups de

pobles a diverses comarques so-

vint acollits per agrupaments esshy

coltes van contribuir a fer coneacuteixer

Catalunya i la seva gent

Fa uns anys les regions eushy

ropees escolta i guia van veure la

neacutecessitacirct de modificar el nom i

la forma de lEurofolk entenent

que el seu concepte havia de set

reformulat per donar resposta a

les exigeacutencies de la joventut del

moment Despreacutes de lultima edi-

cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3

a Portugal li va prendre el relleu

la RoverWay que eacutes la seva suc-

cessora

Tot i aixi el nom Eurofolk a

Catalunya quedaraacute sempre lligat

a aquella aventura en queacute lescolshy

tisme caacutetala va demostrar la seva

majoria dedat posant la primera

pedra per al reconeixement intershy

nacional que sha aconseguit dat-

rerament El motor daquell esde-

veniment va ser una jove inquieta

i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol

i encara no sabia que dos anys mes

tard assumiria la presidencia dEs-

coltes Catalans

Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta

Amb gairebeacute 40 milions de

membres i presencia a prop

de 160 paisos deis cinc

continents lescoltisme

permet viure laventura

internacional cada any a

joves darreu del moacuten siguiacute

acollint un grup dun altre

paiacutesfent una ruta fora de

casa duent a terme un

projecte de cooperacioacute al

desenvolupament o particishy

pant a un camp internacioshy

nal

19

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 20: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatala PIS l Ta rdo r2005

Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen

conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 21: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatalans

dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el

ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i

transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la

col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories

socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes

Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar

E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute

Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil

Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute

lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy

meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut

d EC Un total de 23 persones entre antics i

actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct

els encarregats de donar diverses visions entre

les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-

ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy

lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria

general de Joventut i antiga presidenta d EC

Marta Rosagraves

Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes

un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El

que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy

ments que permetin entendre el perqueacute de la

creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com

els diferents moments daquests darrers 30

anys per tal que la reflexioacute sobre les raons

daleshores pugui servir per repensar lavui La

foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy

vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar

dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-

lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva

projeccioacute de futur

Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-

tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy

dir lAssemblea fundacional d EC el desembre

de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A

ell el segueixen en Raiil Adroher primer

comissari general que tracta

dels fonaments ideacuteologies de

la nova associacioacute la Carme

Giralt antiga presidenta explishy

ca laportacioacute que va significar

coeducacioacute en Josep M

Villena antic comissari geneshy

ral desgrana els primers anys

fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert

Agusti antic preacutesident analitza

la crisi dels 80 i la consolidado

associativa Aquumlestes visions

posen de relleu elements noveshy

dosos sobre el com va ser possible la creacio

d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-

cions de les tres associacions fundadores Ger-

manor de Minyons de Muntanya Germanor de

Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya

aixi com dels agrupaments independents provi-

nents de N I N E

El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute

un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-

tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy

lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors

fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy

doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy

mers anys dEC com a resposta al recurrent de-

bat entre els qui volen romandre fidels a la

fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy

tra com es va generar una identitat pedagogravegica

propia i original tant enfront del desenvolupashy

ment de lescola activa com del naixement del

llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic

Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy

ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final

dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa

M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que

ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir

de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy

do oberrura a la societat i internaciona-

litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en

Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy

sables pedagogics i directors de lEscola Forshy

ca que es centren en el treball de la formacioacute

de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es

va dur a terme El desenvolupament dels

serveacuteis i lestructura de suport professional

aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta

Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga

presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez

antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en

Ferran Benach antic confissati de Vegueries i

president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-

ons Exteriors parlant sobre com es va definir la

renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy

torial

El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de

futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy

sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en

Ricard Garcia que juntament amb la presenshy

tado del llibre que signen el president i la

vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-

ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-

periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun

projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de

transformacioacute social

gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem

Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg

21

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 22: Escoltes Catalans núm. 6

escoltescatala PIS -LOR 2005

La interculturalitat lunie demagrave possible

A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy

s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa

un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-

quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat

sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-

ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir

sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions

En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la

convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave

daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la

transformacioacute social

Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy

migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que

la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants

dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres

agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en

el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La

difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials

que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens

queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport

dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors

eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de

totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en

podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols

Jara Henar Anna Mateo

Clara Foz i Nuria Goacutemez

Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC

AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl

Aquest agrupament ja no recorda

quan van entrar al eau els primers

membres dorigen immigracirct io fills

i filles de families immigrades A

Teiagrave lassentament de la poblaciocirc

dorigen africagrave es produi abans que

a dalttes zones de Catalunya a

ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que

les activitats obertes al carrer i el fet

de ser un agrupament proper i im-

plicat en la vida col-lectiva van aju-

dar a que fossin i siguin un agrupashy

ment amb membres dorigens

diversos Ara comproven com tots i

totes son tots iguals i tots diferents

amb les especificitats i originalitats

de cada persona

AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat

Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la

col-laboraciocirc amb el Centre desta-

da limitada Al-Qantara un centre

residencial de MEINAS (menors

estrangers indocumentats no acom-

panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-

negraveixer a aquests joves una opcioacute de

Heure diferent a lhabituai i potenshy

ciar lintetcanvi cultural entte tots

els membtes de la unitat LAE Pere

Rosselloacute va ser limpulsor daquesta

experiencia i dos joves del Centre

es van incorporar a la unitat de Pishy

oners convertint la unitat en un

espai de veacuteritable convivegraveneia inshy

tercultural

Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb

nosaltres el Mohamed i lAhmed

eacutes una experiencia nova i molt inshy

teacuteressant per a l agrupament que

ens ha permeacutes aprendre coses dal-

tres persones que no es troben en

una situado tan favorable corn la

nostra en la ciutat on vivimraquo

Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones

dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)

El fet de treballar en xarxa amb

daltres associacions que treballen

la interculturalitat ens ajuda a

augmentar les eines per assolir el

repte de la interculturalitat a la

nostra associacioacute Aixiacute dones hem

iniciat col laboracions amb associshy

acions educatives juvenils associshy

acions dorigen immigrat io assoshy

ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes

la col-laboracioacute amb Nous Cata-

lans una associacioacute de membres

dorigen llatinoamericaacute per tal de

difondre el projecte educatiu dEsshy

coltes Catalans al col-lectiu llatishy

noamericaacute

Nous Catalans La Asociacioacuten

Nous Catalans estrecha lazos con

Escoltes Catalans La intencioacuten

del convenio es facilitar un espacio

donde los joacutevenes de origen latinoshy

americano puedan divertirse y a la

vez aprender la geografiacutea del paiacutes

donde viven y su cultura

AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari

Amb la finalitagrave de crear una xarxa

comunitagraveria lAgrupament eacutes una

de les entitats impulsotes del Proshy

jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar

conjuntament per pal-liar la desi-

gualtat social del barri especialment

la que es produeix dins del col-lectiu

infantil i juvenil Per aixograve volen

que tota la ciutadania de Sant

Andreu participi en el projecte i

crear espais reals de diagraveleg i activishy

tats educatives obertes a qualsevol

ciutadagrave de Sant Andreu

Meri Such cap dAgrupament

laquoLAE Jaume I en el mare de la

seva acciograve educativa i de la seva

implicacioacute social eacutes un particishy

pant i creador del Projecte SURT

un projecte comunitari de Sant

Andreu que promou la igualtat

doportunitats de totes les persones

del barri a partir del treball socio-

educatiu comunitariraquo

27

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 23: Escoltes Catalans núm. 6

p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1

digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva

w w w i o y e b c n n e t

AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a lescoltisme que impulsa Amescoltes

O Col - laboran t c o m a exper t en

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de

(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )

O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de

O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)

O 60 euro (representa 016 euro diaany)

O 100 euro (representa 027 euro diaany)

O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)

O (una altra quantitat)

Forma de pagament

Un sol eop

O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

O A n u a l m e n t

Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11

Domiciliado bancagraveria

Banc o Caixa

Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte

Signatura

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes

Page 24: Escoltes Catalans núm. 6

a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans

lt laquo r bull i f - Iuml ^

C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a

iuml t - A d h e r e i

S P l

escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave

httpwwwescoltesorg

Fundado Escolta

JOSEP CAROL

httpwwwjosepcarolorg

Com adherir-se a Amescoltes

gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)

gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13

gt per correa postal

Amescoltes-Xarxa de Suport

a Escoltes Catalans

Fundado Escolta Josep Carol

Mare de Deacuteu del Pilar 16-18

08003 Barcelona

B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

Entitat

Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades

NIF o CIF

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i

Data de naixement

adreccedila

Ad reccedila

Poblado

Codi Postal

Telefons

Correu electronic

Professioacute

Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes

pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O

Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes

Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen

Quin eacutes el teu agrupament dorigen

Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911

0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Amb la teva adhesioacute decideixes dona

suport public al projecte associati

1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute

O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes

O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes

El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes