Escoltes Catalans núm. 8
-
Upload
escoltes-catalans -
Category
Documents
-
view
264 -
download
13
description
Transcript of Escoltes Catalans núm. 8
escoltescatalans Educant ciutadanes ¡ ciutadans compromesos, conscients, critics i responsables
Num. 8. Tardor-hivern 2006
Director
Óscar Esteban
Redactara en cap
Laura Castillo
Conseil de redacció Aina Fernández, Elena Jiménez, Josep Maria Rodés, Eduard Vallory, Joan Vilaplana, Laura Castillo, Óscar Esteban.
Han collaborât en el número 8 AE Terranova, AE Vicens vives, Laia Aleober, Ricard Alonso, Silvia Ayala, Joan Codina, Irene Colell, Arnau Cristóbal, Amalia Fernández, Marina Gay, Enric Larreula, Pau Pertegaz, Joan Jordi Rossell i Gerard SegCi.
Disseny i maquetació
Faino Comunicado, SL
Edita
Fundació Escolta JOSEP CAROL
C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 11 www.josepcarol.org [email protected]
cSCOI l<rS catalans
C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org [email protected]
Dipòsit legal
44691 -2005
ISSN 1885-4737 Membre de lAssociació de Publicacions Périodiques en Cátala
En conveni amb
Generalität de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
Amb el suport de
CAIXA CATALUNYA ^ I I L O B R A SOCIAL "=Î)(F
Subscripció anual
6 euros o adhesió a Amescoltes.
escqJtescatalans
100 anys educant en la ciutadania
l moviment d'educació en la ciutadania mes
gran del planeta, que combina des del compro
mis l'arrelament local, el sentiment nacional i
la pertinença global, commemora aquest 2 0 0 7
el seu centenari. Présent activament a cent setanta
països, l 'escoltisme mundial és avui el moviment ju
venil que aplega major diversità! culrural, religiosa i
ètnica de tot el món, amb una vocació d'aprendre a
conviure en la diversitat bastida molt abans que apa-
regués el concepte 'globalització'.
La seva tasca silent i constant, de la qual tanu'ssimes
societats n'han recollit - i en segueixen recoll int- els
fruits, no sempre ha comptât amb el reconeixement
que es mereix. A la ciutat de Barcelona, el novem
bre passât agrupamenrs escoltes i centres d'espiai van
protagonitzar la Manca Educativa, una festa reivindi-
cativa que apiegava els infants i joves d'associacions
éducatives, i també mares i pares, per a mostrar tant el
valor ciutadà de la seva tasca com, alhora, els obstacles
amb qué es troben per a dur-la a terme.
L'enyorada Marta Mata, de qui tant vani aprendre
com a membre del Conseil Assessor d'Escoltes Cata
lans, ens deia que no havíem de deixar d'insistir en la
importancia de tteure l'educació de la lògica del mer-
cat. L'educació no és només transmetre aptituds
i coneixements, també és formar persones. I
com que aquesta tasca educativa és difícil-
ment quantificable, sembla que no s'hagi de
valorar.
Però no és cert. L'estiu vinent, milers de
joves es trabaran al Jamboree escolta
mundial del centenari, que commemo
rata els cent anys d'escoltisme i, també, el
servei que ha fet en favot del compromis,
de la cohesió, de la justicia i de la pau en tantes i tantes
societats al llarg de tots aquests anys. Un contingent
cátala està treballant per a poder ser-hi présent, però a
banda, arreu del planeta es duran a terme "gestos per
la pau", iniciatives d'associacions escoltes per a cele
brar els cent anys tal com ho sabem fer: amb accions
de compromis ciutadà, que en el cas nostre van des
d'un intercanvi internacional de reconstrucció de la
memoria histórica ais Tres Turons de Barcelona fins a
la Trabada de Follets centrada en la cultura de pau.
"Cal que la tasca
deis caps a
l'agrupament
siguí coneguda
reconeguda com
a agent educatiu
que son"
"Els agrupaments
escoltes pateixen
l'agressivitat de
Tespeculació
urbanística i
l'escassetat de
sòl public "
El reconeixement i el suport
que necessita el treball educa
tiu de l'escoltisme és clau per
a una major qualitat en la seva
accio. Cal que la tasca deis caps a
l'agrupament sigui coneguda i re
coneguda com a agent educatiu que
son, igual que a Pescóla els mestres,
dues tasques complementarles des de
logiques dilerents -ded icado no remu
nerada els uns, treball professional els
altres. Aquest reconeixement, a mes, re
força la conscièneia d'educadors deis i de
les caps escoltes, i també la seva dedicació,
esforç, il-lusió i compromis co l lec t iu .
Cal un suport institucional i social mes ampli,
en especial pel que fa ais espais. Els agrupaments
escoltes pateixen l'agressivitat de l'especulació ur
banística i l'escassetat de sòl public per a equipa-
ments, amb locáis poc condicionats a les seves ne-
cessitats o fins i tot sensé local. Però aquest suport
institucional no arribará senso cl suport social. Va
ser emocionant veurc tantes mares i pares manifes-
tant-se en suport de la tasca de Tassociacionisme
educatiu. Aquesta és la fundó que volem que tin-
gui Amescoltes, la xarxa de suport a Escoltes Ca
talans: un espai on mostrar el reconeixement i el
suport a l'escoltisme.
La nova legislatura que ara comença planteja un
horitzó definitiu per a l'aprovació de la Ilei per
al reconeixement i foment de l'associacionisme
educatiu. El moviment escolta hi aposta ferma-
ment, en especial pel que fa a ajudar a garanrir
la qualitat de la tasca educativa deis agrupaments
escoltes. Perqué és cada cap amb la seva actuació
a l'agrupament qui demostra cada dissabte, a cada
excursió, a cada campament, que el eau és un es
pai cabdal de vivencia i de realització personal i
col-lectiva. Ho demostren cent anys de caus, de
campaments i, per damunt de tot, de caps.
Marina Gay i Faura Presidenta d'Escoltes Catalans
Eduard Vallory i Subirà President de la Fundació Escolta Josep Carol
Ara fa més de quinze anys va sorgir l'equip de cooperado a Escoltes Catalans. D'enea aquell moment s'han seguit projectes, reunions, jornades de formació i conferencies internacionals... tot amb un sol objectiu comú, contribuir a mi-llorar la nostra realitat a través de l'educació.
RFWbperació a escoltes catalani En 1990 quatre joves d'Escoltes Ca
talans (EC) van participar amb eis
Scouts et Guides Pluralistes de Bel
gique com a observadors en un pro-
jecte a Niakhar (Senegal). Aquest va
ser el principi de la implicació en
la cooperano pel desenvolupament
per part d 'EC.
Lobjectiu d'aquell projecte era do
tar al pöble d'una estructura sani
tària adient per eradicar les épidé
mies de còlerà que patia la població.
L'experiència va set tan enriquidora
que aviat sorgi l'Equip de Solidari
tät d'Escoltes Catalans, ptedecessor
de l'acrual Àrea de Cooperació.
"H¡ ha més reptes, aquí, a les nostres ciutats; per aixó, Tarea de Cooperado no bada ¡ja ha posat en marxa el seu engranatge"
La creació d'una xarxa de ludo-
teques a La Ciénaga de Zapata
(Cuba); la reforestació a la Repú
blica de Centràfrica; el campament
conjunt de nens i nenes catalans i
de Bosnia i Herzegovina d'orígens
diversos, l'agermanament amb els
escoltes de Senegal i els diferents
projectes de construcció de latrines
a Niakhar; la construcció de centres
educatius a Savi i Cotonou (Benin);
la rehabilitació de pisos a Ciutat
Velia (Catalunya); o la formació de
mestres sahrauis per l'educació en el
Heure son només alguns exemples
deis projectes que han fet madurar
i créixer tant Escoltes Catalans i en
concret l'àrea de Cooperació com a
tots els que hi han participât.
La darrera aventura la van iniciar ara
fa un any, quan el grup de Motiváis i
Motivades iniciaven la seva formació
i feien els preparatius per a desplacar
se al Senegal i col-laborar en la cons
trucció d'un centre social de formació
per dones. Lequip ja ha tornat fa set-
manes, però hi ha més reptes, aquí,
a les nostres ciutats, i a 10.000 qui-
lòmetres de distancia. Per això, l'àrea
de Cooperació no bada i ja ha tornat
a posar en marxa el seu engranatge;
perqué com deia Miquel Martí i Poi,
tot està per fer i tot és possible.
4
catalans
L'AVENTURA INTERNACIONAL
Ngoumsane: formado de futur pel desenvolupament comunitari
El passât mes d'Agost, el grup de Motivats i Motivades d'Escoltes Catalans format per 15 caps de diferents agrupaments i la coordinadora de l'àrea de Cooperado Silvia Ayala, es van embarcar en un nou projecte de cooperado. Desti: Senegal.
El projecte, de gairebé un mes de
durada, ha consistit en la cons-
trucció d'una sala polivalent del
centre de formació de Ngoumsane
(Senegal) conjuntament amb 19
joves deis Eclaireuses et Eclaireurs
du Sénégal (EEdS). Aquest centre
acull principalment a unes 500 do
nes de tres poblats de la regió de
Thiés que participen en les diverses
activitats de formació que prepa
ren les monitores i els voluntaris
d'EEdS i de Jeunessse et Dévelop-
pement ( J E D ) , l 'ONG que s'ocupa
de la part técnica deis projectes deis
Eclaireuses.
A les zones rurals del Senegal, els
infants i sobretot les nenes, han
d'abandonar leseóla per poder
donar un cop de má a casa ja si
guí allihcrant a la mare de tas
ques domestiques o treballanr per
augmentar els ingressos familiars.
Aquesta segona opció pero, resulta
difícil sobretot si no es té cap ti-
pus de formació. Molts de les/els
que decideixen mancar a la ciutat
en busca de feina tornen a casa
amb les mans buides o es veuen
obligáis a conviure amb la pobresa
del carrer. El centre de Ngoumsa
ne ofereix l'accés a una formació de
futur: perruqueria, costura, cuina i
pròximament mecánica i informà
tica. Per altra banda, aquest centre
resulta de vital importancia per a la
comunitat ja que acull l'únic dis
pensari mèdie de la zona.
L'emancipació d e les
dones
Moltes de les dones que s'han for
mat al centre de Ngoumsane han
tingut l'oportunitat d'obrir un ne-
gocipropi, millorareconòmicament
i poder portar els filis a l'escola. Cai
recordar que més del 9 0 % de la po
blado senegalesa és musulmana i
la majoria pracriquen la poligamia
(fet més comú en les zones rurals) i
que, per tant, és necessari més d'un
sou per poder escolaritzar a tots els
filis i filies. A més, aquest pas cap a
l'emancipació de les dones va de la
ma del desenvolupament comuni
tari: són elles qui fan que augmenti
l'activitat econòmica locai amb la
seva empenta.
Pedagogía en acció: el pro
grama d e sensibi l i tzació
El projecte pero, no va consistir tan
sois en la construcció de la sala. A
part de posar totxos, fer ciment, ca
var fosses sèptiques, fer bíceps quan
tocava, anar a buscar aigua al pou i
tapar forats (tôt aixô sota el calorós
sol d'Àfrica), les tardes es van dedi
car a fer dinàmiques, activitats i
xerrades sobre la S IDA i malalties
véneries, sexualitat, drogues, mala
ria i moviments migratoris.
El grup de catalans va preparar al-
gunes activitats per poder treballar
aquests temes i conèixer el punt
de vista deis i les joves senegalesos.
Aqüestes activitats entraven dins
el programa de sensibilització que
els Motivats van definir abans de
marxar al Senegal amb l'objectiu
d'extreure el màxim profit del
viatge per després poder donar a
conèixer la rcalitat scncgalcsa als
agrupaments.
Els projecres de cooperado
d'Escoltes Catalans s'estructuren
en 3 fases: formació, acció en el te-
rreny i sensibilització. La formació
va traduir-se en 3 jornades. La pri
mera per conscienciejar-se de la si
tuado actual del món i veure quines
vies d'actuació existeixen per millo-
rar l'entorn, la segona sobre África
i Senegal i Púltima sobre genere i
desenvolupament, eix sobre el que
gira el programa de sensibilització
de l'equip.
El dia a dia en un c a m p d e
c o o p e r a d o : la intercul tu-
ral i tat
La convivencia 24 hores al dia du
rant un mes amb els senegalesos
va permetre conèixer-los més pro-
fundament i xerrar de molts te
mes, inclosos la situació de la dona
al país. Malgrat les dificultáis idi
omatiques iniciáis, totes es van
acabar resolent a mesura que pas-
saven els dies. Durant les 3 setma-
nes els participants es van organit-
zar les tasques própies d'un
campament per petits grups de ca
talans i senegalesos: camp, aigua,
plats i cuina.
El dia que tocava cuina (altrament
dit "pelar cebes") no podien estar
a l'obra i aprofitaven per conèixer
més a fons les dues cultures. A més,
també es va dedicar un dia sencer a
conèixer la culrura senegalesa i un
altre dia per a la cultura catalana.
Tôt i que no es van poder acom-
panyar les mongetes amb unes
bones botifarres, els senegalesos es
van mostrar molt intéressais per la
identitat catalana, la truita de pa
tates, les sardanes, la política i els
castellers. Un cop els catalans van
conèixer el carácter senegalès, toca-
va veure l'entorn i l'última setmana
els senegalesos els van portar a des
cubrir el país.
Tota l'organització i la programació
de les activitats al llarg del mes es
van decidir entre l'equip coordi
nador senegalès i el cátala. La con-
fiança i la bona entesa que va haver-
hi des d'un inici van permetre que
n o hi hagués cap problema entre els
participants. Es va crear un ambient
moit positiu i molta complicirat en
tre els participants. Aixó es va notar
sobretot el dia en que uns quants
catalans i catalanes (la majoria) i
algún senegalès i senegalesa, van
caure malalts i tot el campament
se'n va ressentir bastant. Els ànims
van decaure un pareil de dies pero
així que es van recuperar tothom va
carregar piles i el camp va funcionar
amb mes ganes que mai.
Si les piles estaven carregades o no, es
notava ais trajectes en furgoneta on
els djembés no paraven de sonar i els
culs s'aixecaven de les cadires sense
deixar de bailar tôt i no tenir gaire
espai. Normalment els senegalesos
tenien mes energía que els catalans
ja que mes d'un es va adormir peí
cansament amb 3 djembés tocant al
seu costat. I és que a part de l'obra,
la calor i els viatges amunt i avall,
quan s'atribava a terra ferma i es po
día descansar, sortien nens i nenes
de sota les pedtes i els catalans, en-
yorats potser del cau, no paraven de
bailar, correr i jugar amb ells.
L'endemà del retorn . . .
El futur del projecte encara esta per
definir pero la voluntat de continuí-
tat es pot respirar tant per la banda
senegalesa com per la catalana. De
moment, a Catalunya, es començarà
a dur a terme el programa de sensi-
bilització i s'estan programant acti
vitats, exposicions, vídeos i xerrades.
Es pretén que la sensibilització arribi
a tots els i les membres d'Escoltes
Catalans i a totes les associacions ju-
venils de Catalunya. Donat que
aquest projecte ha guanyat el Premi
de Cooperació del Conseil Nacional
de Joventut de Catalunya (CNJC) ,
volem aprontar aquest espai per fer
arribar la sensibilització a totes les
sèves entitats membres.
D'on prové la relació entre
EC i E E d S ?
Les relacions bilaterals d'Escoltes
Catalans i els Eclaireuses Eclaireurs
du Sénégal es van intensificar gracies
a la perrinença d'ambdues entitats a
la C O F R A S L (Coopération Fran
cophone des Associations Scouts
Laïques), la xarxa que agrupa les di-
ferents associacions d'escoltisme laie
i francôfones. Malgrat que la nostra
associació no és francófona va entrar
dins la xarxa perqué nés membre
fundadora i per vineles histories
amb associacions africanes laiques.
Es en aquest marc que Escoltes Ca
talans té relacions multilaterals amb
les associacions laiques africanes i
és d'aquestes assemblées, simposis
i reunions d'on sorgeixen els pro-
jectes de cooperació, els seminaris
de formació en educació peí des-
envolupament, etc. En aquesr sen
tii, els escoltes senegalesos (EEDS)
van proposar un primer projecte
concret de cooperació a Escoltes
Catalans l'any 1990. Consistia en
la construcció d'una infrastructura
sanitària de base a la comunità! de
Niakhar, per paMiar les epidèmies
cicliques de còlerà. El projecte el
van realitzar un grup de joves de ca-
dascuna de les entitats.
En ocasió de la darrera assemblea de
la C O F R A S L que tingué Hoc a Por
to Novo (Benin) l'any 2 0 0 4 , E E D S
van fer una proposta a Escoltes
Catalans de dur a terme novament
un projecte de cooperació conjun
tamene Aixi és com va comencar
aquest projecte a Ngoumsane.
Mostra de la continuità! de la re
lació i la bona entesa de les dues
associacions, un grup deis i les
Amescoltes (la Xarxa de Suport a
Escoltes Catalans), que fa 15 anys
van participar en el primer projec
te EC - E E D S , enguany han rea-
litzat la celebració dels 15 anys de
cooperació conjunta a Senegal. Els
Motivats i Motivades han participât
també de la celebració.
Aquests actes de celebració, conjun-
tament amb l'execució del projecte
a Ngoumsane, signifiquen un pas
més cap a la col-laboració a llarg
termini entre ambdues associacions
escoltes.
Grup de Motivats i Motivades 2006
Cara a cara amb els responsables de l'area de Cooperació
1 . Quins han estât
els reptes i objec-
t ius més importants
a l 'Area?
Bàsicament han estât
cinc. El primer sistema
tizar i millorar la sensi
bilització dels projectes
de cooperació. En segon Hoc, capitalitzar els con-
ceptes i els processos perqué quedi constancia
d'aliò que fem i avancem a partir de les fîtes ja
aconseguides. En tercer Hoc, generar debat i
consolidar el diseurs de la cooperació a Escoltes
Catalans perqué sigui un réfèrent. En quart Hoc,
consolidar restructura de funcionament de l'area,
treballant amb els responsables d'equips i coor-
dinant-nos amb la resta de l'àmbit de relacions
exteriors. I cinque, millorar la tasca dels equips i
projectes ja existents i crear-ne de nous.
Quan vaig entornar el carree hi havia dos equips,
l'equip de Cuba i la Murga, aquest darrer estava
a punt de desaparéixer. El repte ha sigut man-
tenir i millorar-los qualitativament, dotant-los
de més contingut pedagogic. L'altre repte as-
solit ha sigut crear un equip i un projecte nou:
els motivats/des amb els seu projecte a Sene-
gal, Ngoumsane 2006.
2. Quin és el record que més t'ha marcat
de tot aquest temps?
Tine una tirallonga de records, imatges, pa-
raules, situacions, espais, persones, sensa-
cions... que em fan difícil escollir un de sol,
pero fent memoria dels tres anys i escaig que
porto coordinant Tarea em centro en l'inici i
dedico el meu record ais responsables de que
estigui aquf. A ells i a ella els agraeixo sincera-
ment que m'embarquessin en aquest viatge!
Era la primavera del 2003, anàvem caminant
a pie sol pel mig del desert del Sahara (cam-
paments de refugiats sahrauis - Projecte Iri-
fi), tot mantenint un intéressant debat sobre
cooperaciô i el Ricard Alonso em va animar a
que coordinés l'àrea.
El juliol del mateix any estava al Marroc pre-
nent un té d'aroma àrab amb el Gerard Segû
(Intercanvi Tanger) i em va engrescar perquè
fos la seguent coordinadora de cooperaciô
d'EC. En el mateix viatge vaig tenir diferents
converses pels carrers de Tanger amb la Ma
rina Gay qui em va proposar fermament ser la
responsable de la cooperaciô al desenvolu-
pament de l'associaciô, formant part del seu
equip de relacions exteriors. D'ells i amb ells
n'he après moltissim!
escoltescatalans
Fa calor, molta calor, a Niakhar
El 1993 l'equip de cooperado d'Escoltes Catalans iniciava a Niakhar el primer projecte al país. Enguany, un grup d'aquells pioners ha retornat a Senegal amb l'objectiu no només de recordar les experiències viscudes, sino de recolzar la tasca actual de l'associació.
Fa calor, molta calor, aquest dia
d'agost a Niakhar. Sort que hem po-
gut passât el migdia en el centte de
formació, construit pels Eclaiteurs
du Sénégal i Escoltes Catalans, que
ofereix ombra i ventilació en mig de
la sabana ardent. Comença a caure
el dia. Ja ha marxar el ministre de
joventut i el seu seguici. Els Moti-
vats i Motivades tomen a treballar
a Ngoumsane. Sembla que refresca
una mica i nosaltres intentem posar
ordre a les emocions que hem vis-
cut els darrers dies i sobretot avui,
a Niakhar.
Feia calor, molta calor, fa 15 anys
a Niakhar quan quatre membres
d'Escoltes Catalans, el primer
Equip de Cooperació, van partici
par com a observadors amb belgues
i senegalesos en la construcció de la-
trines en aquest poblat de la sabana.
Tres anys després es va realitzar el
primer projecte amb la participació
de ¡oves catalans, belgues i senegale
sos. Després vindrien mes projectes
a Niakhar, i a Cuba, i a Sahara, i a
Benin, i a Togo, i eis Companys de
La Murga i...
Les anciens
Onze membres d'Amescoltes, an
tics components de l 'Equip de
Cooperaciô d'Escoltes Catalans i
participants de diferents projectes
a Niakhar, "les anciens" con ens
anomenen els companys senega
lesos, hem vingut al Senegal per
celebrar els 15 anys de cooperaciô
d'Escoltes Catalans junt amb els
equips de joves escoltes que rea-
litzen el projecte d'enguany a
Thies .
Després de l'estada a Dakar i la in
augurado del camp de treball de
Ngoumsane, hem arribat per fi a
Niakhar: alegría, emoció, nostal
gia, satisfacció, fins i tot orgull...
és difícil explicar la barreja de sen-
timents que hem tingut avui en
tornar a caminar per Niakhar, en
visitat els llocs deis diferents pro
jectes, inaugurant el centre de for
mació i sobretot en retrobar el an-
tics companys deis camps de
treball.
Hi ha moments en qué es fa difí
cil contenir l 'emoció, com mentre
mirem l'exposició deis projectes al
centre de formació i alguns joves
senegalesos s'assenyalen a les foto-
grafies de la construcció de les la-
rrines, quan eren infants. Ara son
escoltes de Niakhar i ens pregun
ten pels catalans que van treballar
a casa seva i que li van posar el seu
nom al germá nascut aquell any.
La mateixa presidenta del centre
de formació ens demostra que
a aprés a escriure i ens agraeix la
nostra contribució a la construcció
del centre.
Ara ja és fose, com només pot set
fose enmig de la sabana africana,
sembla que vol fer tempesta aques
ta nit. Els escoltes de Niakhar ens
volen oferir un foc de camp. Pen-
sem en els joves de Ngoumsane i
en que tinguin un bon camp de
treball, en com viuran aquesta ex
periencia. Segur que algún d'ells
tornará per retrobar els antics
companys.
Grup Amescoltes d'antics Coopérants d'Escoltes Catalans.
1 . Quins han estât
els reptes i objec-
tius mes impor
tants a l'Àrea?
Després d'uns anys
de gran activitat i
creixement de la
cooperació a EC, el
repte era mantenir la
qualitat a la que havia arribat l'àrea. De bon
principi es plantejava un objectiu engresca-
don iniciar projectes de cooperació a Benín,
després de força anys actuant a Sénégal.
Sensé oblidar que continuàvem sent actius
a Cuba i Barcelona. Agafar el relleu d'en Ri
card Alonso i les persones que havien portât
a un ait nivell la cooperació d'EC va ser un
piaer i en certa forma, la bona feina feta fins
llavors, amb una darà i potent definició de
la cooperació i el paper d'EC en aquest am
bit, facilitava la feina.
2. Quin és el record que més t'ha marcat
de tot aquest temps?
De moments n'hi ha molts i sobretot van
associats als equips de persones que van
posar il-lusió, esforç i compromis per a tirar
endavant els projectes. Per intensitat, potser
destacaria l'estada a Benin Testiu de 2000,
on vam dur a terme dos projectes a Coto-
nou i Savi simultàniament. Penso que va ser
un moment dolç de la cooperació d'EC, un
pas endavant i, evidentment, un moment
inoblidable personalment.
1 . Els reptes i ob-
jectius més impor
tants?
Els objectius no
cree que hagin can-
viat gaire. De fet en
aquella época vam
crear el document
on s'establia quina
era la línia i perqué EC havia de fer Coope
ració. L'objectiu principal sempre ha estât
Teducació per al desenvolupament i realitzar
projectes de cooperació era una de les ma-
neres, a banda de les millores que el propi
projecte podia comportar ais beneficiaris. La
nostra idea era que joves de Tassociació co-
neguessin i participessin de la vivencia amb
Ü
" PROJEC DECOOPERACIO ¥
CATALUNYA
Barcelona: El projecte'La Murga: Peí ciiot a un habitatge
digne" rehabilito habitatges de Cíutat Vella de persones amb
pocs recursos económics. Es un classíc de cada primavera
dencá 1995 i ha estat premiat per la Fundació Lluís Carulla.
Sedyint amb el projecte, la Fundació Escolta Josep Carol
organitza també un camp de treball internacional perdonar
a coneixer una alna cara de Barcelona.
9kul •
BOSNIA I HERZEGOVINA
Nens i nenes del m ó n : entre 2001-02 aquesta exposidó
interat ti\a i monitorada destinada a nens de 6 a 12anys va
se per tota Catalunya
SAHARA OCCIDENTAL (Camps de refugiats a Tindouf (Algeria)
CUBA
La Habana: creácíó de
ludoteques i rehabilitado deis
centres educatius Protesta de
Baraguá i Vado del Yeso, entre
1997-2000.
Xarxa Ciénaga: con?: ucció
i rehabilitado descoles turáis, creado d'una xarxa de ludoteques a diferents comunitats de la Ciénaga de Zapata ^
asasa 2001; La Ceiba i jp
¡neón 2004: Cocodrilo i
Projecte Rosa del Desert Entre
1994-97 EC va col-laborar en la
construccló del projecte educatiu
deis escoltes sahrauís.
Projecte IRIFI
EC va organitzar jornades defor
mado sobre educado en el Heure
en el marc del CNJC entre 2002-03.
Diversos sahrauís han visitât cam paments d'EC a Catalunya
meja 2005).
• »
•
BURKINA FASO
Promoció de les ac-
tivitats comunitàries
de les dones en
ambients rurals.
A TOT EL MÓN
A mes. shan célébrât reunions, conferen
cies i seminari; a Zimbabwe, Paris, Marsella,
Bangkok. Senegal. Paris. Marrakech, Costa
divori, Dakar Porto Novo, Uganda, Nairobi,
Bénin, Gabon...
Sara jevo i Vali d 'Aran: El 1999. el pio
iecte de dinamització del teixit associa
tili a BiH es va plasmar én un intercanvi
de més de 100 persones entre catalans i
bosnis dórigen serbi, cioat i musulmà.
SENEGAL
Construcció de latrines a Niakhar: diverses
edicions entre 1990 i 1 ° ° o
Construcció d 'un centre pol iva lent a
Niakhar 1998: el local esta obert tant ais es
coltes de Niakhar com a la resta d'associacions
juvenils de la comunitat i es, alhora, un centre
de formado per a la salut.
Projecte Mekhé : entre 1994-99.
Projecte Ngoumsane 2006: és el projec
te d'aquest reportatge. Va ser guardonat la
primavera passada peí Conseil Nacional de la
Joventut de Catalunya (CNJC).
Construcció
del centre sa
nitari del barrí
d'Hedzranawoé
1996 i 97.
BENIN
S a v i : Consti uccio i ampliació de
l'escola pumjria al poblat de Savi
auranlVi-, anys i99i> 2 1 1 0 2 .
Posterioi ment es va crear un joc inte-
rattiu per donar a conèixer la realitat
del pais.
Cotonou: Projecte de formació
professional entre els anys 1993-2002.
L'experiència va quedar recollida a un
CD-Rom amb dmàmiques i activitats.
d'altres pobles del món i poguessin, després,
apor tar la seva exper iencia a la nostra societat
a través del seu agrupament, però també a ni-
vell individuai.
2. Quin és el record que més et va marcar? Molts... alguns de bons i d'altres de no tant...
Però sobretot l'any 1998, quan vaig tornar a
Niakhar -a Senegal- on havíem estat fent un
projecte de latrinització amb els escoltes se-
negalesos durant 6 anys. Anàvem a tancar
aquest projecte i en la cerimònia hi estàvem
els dos représentants d'EC, représentants deis
escoltes senegalesos, els notables del poblé
i les autorítats oficiáis. Llavors, el governador
de la regió va dir que gracies a l'esforç de tots
plegats es podia afirmar que la cólera havia
desaparegut de la regió. Em va emocionar
molt recordar tots els i les joves que amb el
seu petit esforç ho havien fet possible.
1 . Els reptes i objec-tius més importants? Els objectius en aquell
moment van ser con
solidar i ampliar l'equíp,
continuar amb el pro
jecte de Niakhar i posar en marxa noves línies
de cooperació. A l'equip sempre va estar molt
ciar que l'objectiu era canviar les estructures i
idees que perpetúen la desigualtat per mítjá
de l'educació peí desenvolupament. Els pro-
jectes de cooperació son una eina pero no la
solució. Per aixó els participants es compro-
metíen a treballar un any després fent difusió
i sensibilizado dins l'equip. Per mi i els mem-
bres de l'equip d'aquells anys va ser una gran
satisfacció ( i molta feina) que cada any hi ha-
gués més projectes, la Murga i la gran quanti-
tat d'activitats de tot tipus que es van fer.
2. Quin és el record que més et va marcar?
Potser una de les sensacions que més recor-
do és el primer viatge a Niakhar. Vam treballar
molt de temps per preparar el projecte i el
dia de sortida a l'aéroport va venir molta gent
d'EC a acomiadar-nos. Parlem de fa 13 anys i
era el primer cop que EC enviava un grup de
20 joves un mes a un projecte a l'Àfrica. Per a
tots era el primer projecte i el primer cop que
estariem al continent africà. Quan vam entrar
a la zona internacional, de cop vaig ser ple-
nament conscient de que marxava al Sénégal
amb 20 joves ...i que jo era el responsable del
grupl! N0 sé com explicar la sensaciô perô un
cert acolloniment séria el més semblant...
També recordo l'arribada a Dakar. Durant el
viatge vaig parlar una mica amb un senegalès
que seia al davant meu. En aterrar, es va girar
i amb una encaixada de mà em va dir: Ben-
vingut a l'Àfrica (encara se'm posa la pell de
gallina).
8
GENT D'AM ESCOLTES catalans
Entrevista amb:
Raul Adroher "La la'ícitat també es refereix
R a ü l A d r o h e r i M o n s e r r a t
lant de religio. "Però no sóc un "Capelle" de laics!" explica somrient. La seva formado d'economista ha fet que la seva vida hagi estat vinculada al món de la gestio empresarial, tot i que el seu interés humanista l'ha fet
MI M.* LH K S I H LH Í H I I WllllHüm.4llF laïcitat a l'escoltisme a tôt Europa.
Va ser un dels fundadors d'Escoltes Catalans el 1974, al capdavant del procès d'unificaciô de les associa-dons précédents, i en va ser el primer comissari gênerai. També va
lH^Bl l | I I*r^L* [•] ^E* l h HM*] I VT h I I k r- !•([•] ir-1
de la Joventut de Catalunya i vice-president de la Federado Catalana d'Escoltisme i Guiatge. El seu llibret La la'ícitat a l'escoltisme (1997) ha es-devingut un classic. També ha estat un dels editors del llibre Escoltisme laic i transformado social (2006).
y
escoltescatalans i l a r * » - - hivem 06
La D e c l a r a d o d e Pr incipis d 'Escol tes
Cata lans parla d 'educar els nois i
no ies "en una v ivenc ia d e l l ibertat
persona l i col-lectiva',' i és aquesta
idea d e l l ibertat i d e respecte a les
idees pol í t iques i a les creences deis
seus m e m b r e s la q u e f o n a m e n t a la
laicitat de l nost re pro jecte . P e r o a l
bora , l 'escolt isme educa e n el d e s e n -
v o l u p a m e n t espir i tual d e la perso
na, q u e és la recerca d 'un signif ícat
t ranscendenta l d e la v i d a , i t a m b é
e n la c iu tadania responsab le .
La d o b l e v e s s a n t d e la la'icitat, la Mi
g a d a a la d i m e n s i ó esp i r i tua l i a la
re l ig ió i t a m b é la Hígada a la v i d a
c i u t a d a n a i a la po l í t ica , va ser l'eix
d e la conversa q u e v a n m a n t e n i r
a q u e s t a t a rdor e n R a ü l Adroher ,
la La ia A lcober , v i c e p r e s i d e n t a
d 'Esco l tes C a t a l a n s , i l 'Eduard Va-
l lory, p res ident d e la F u n d a d o E s
col ta J o s e p C a r o l .
Eduard: Aquest octubre ha sortit el World
Scouting Report (www.scout.org), on per primer
cop es diferencia el desenvolupament espiritual de
l'educació religiosa i del desenvolupament de la
fe. Diu l'informe que l'escoltisme ha de deixar a
Vesglésia la part de la creença i la fe, i centrarse
en la cerca d'un sentit transcendental a la vida.
Sembla que es recali el que ja deies fa vint anys...
Raül: Es cert. I és una molt bona noticia que
aquesta siguí la línia de l'escoltisme mundial
precisament quan la tendencia neoconserva-
dora és cada cop mes important a la socie-
tat, i no tan sols a America sino també aquí.
L'escoltisme ha de teforçar aquesta visió ober-
ta del desenvolupament espiritual, que és la
propia de la laïcitat d'Escoltes Catalans.
E: Però encara avui, sembla que parlar de laïcitat
siguí negar el desenvolupament espiritual...
R: A les associacions que estan en un entorn
religiös eis és difícil entendre que fora d'aquest
entorn es puguin sostenir propostes etiques i
moráis valides. Quan l'estiu passât vaig fer una
xerrada a la trobada de joves Roverway, a Italia,
un pioner italià em va donar les gracies dient
"menys mal que hi ha algo que està dient el
que necessito sentir sobre l'escoltisme! ". Molta
gent pensa que només des de la fe religiosa es
pot donar una proposta ètica vàlida. Però el
diseurs espiritual no és exclusiu de l'adscripció
religiosa.
Laia: Des d'Escoltes Catalans, veiem que la laìci-
tat és un dels nostres punts forts com a base de la
nostra proposta educativa oberta en una societat
complexa...
R: Hi ha una qiiestió bàsica en tota associa-
ció que treballi amb joves. Amb els infants
l'educació es basa en el respecte. Però amb els
joves és diferent, perqué és una etapa de con
solidado personal, de definido. Pot ser dones
que se sentin mes embolcallats en associacions
que aporten respostes basades en la religió que
no en associacions on ells han de decidir. No-
saltres oferim camins, no solucions, i eduquem
per a conviure amb el dubte, i no a témer-lo. I
això sempre és més complicat per a un jove.
E: La perspectiva laica de l'educació és educar en
la llibertat. Pero avui, la idea de llibertat perd
força davant la demanda de seguretat.
R: Jo porto anys dient que la laïcitat no és no
més quelcom religiós: la laïcitat també es refe-
reix a la política. En realitat, he dedicat molt
de temps a la tolerancia en política. Veiem
diàriament com la gent s'insulta per temes
polítics, i fins i tot, la vinculació que hi ha
últimamenr entre terrorisme i islam és el que
du a plantejar que sacrifiquen"! llibertat per se
guretat. I aixô no és acceptable. La laïcitat és
un marc on ningú no pot ser discriminât per
rao del seu pensament o creença. I aixó afecta'
tant a la religió com a la política.
L: Tothom ha de pensar i poder expressar el seu
pensament lliurement sense sentirse exclbs pero...
com ha de pensar a nivell polític una associació
laica? Molts associais demanen que ens posicio-
nem i aixb crea molta controversia perqué sempre
algú pot sentirse exclbs.
R: És un tema sobre el que he reflexionat molt
perqué és complicat i, a més, la nostra situado
com a país ho enreda. Quan es va crear, nosal-
tres vam concebre l'escoltisme com una forma
de reivindicar i conservar la nostra nacionali-
tat; el que passa és que en aquests moments
tenim unes llibertats individuáis reconegudes
i hi ha gent que opina que ja en tenim prou i
uns altres que diem que no. L'associació fun-
10
escola
ciona perqué entre tots plegáis hem pactat un
marc comú. I tot i que tu i jo podem pensar
una cosa o una altra, seguim en aquest marc
compartit. Llavors el que l'associació no pot
fer, perqué no és la seva missió, és posicionar-
se en totes les coses que son dins del marc.
E: Com ara quines?
R: Tot alió que trenqui el marc. Per exemple,
imagineu-vos que es volgués reinstaurar la
pena de mort. Aixó trencaria el marc i per tant
l'associació tindria tot el dret de posicionar-
se. I pedagógicament seria molt bo que ho fes.
Pero aquesta reflexió feta al País Base és com-
plicadíssima per la situació a qué s'ha arribar
on la violencia está molt arrelada. Si jo formes
part d'una associació laica amb el mateix marc
que E C em pronunciaría obertament en con
tra de la kale borroka. Per qué? Perqué el marc
que ens hem donat exclou la violencia, peí res
pecte que ens hem de teñir els uns pels altres.
L: Davant del referéndum sobre la Constitució
Europea, alguns agrupaments demanaven que
EC es posiciones...
R: S'hauria de dir clarament que hi ha coses
on no podem posicionarnos com a grup. Cal
anar amb molt de compte perqué ningtí dins
l'associació se senti incomode. Una de les co
ses mes fonamentals de l'escoltisme és que és
una acció per a les persones. Volem que siguin
lliures i que vulguin que la resta també ho si
guí.
E: Pero no és el mateix posicionar-se a favor o en
contra de la Constitució europea o l'Estatut, que
son temes moltpoliédrics, que demanarper exem
ple que els poders publics prioritzin les politiques
de joventut o l'educació no formal.
catalans
R: El que esta ciar és que cal molt de seny i
sentit comú i explicar molt bé perqué ens po-
sicionem d'una forma o perqué no ho fern. I
sobretot no perdre de vista que la nostra tasca
és educativa. No ens em de preocupar tant pel
tema concret sino per com el tractem de forma
pedagógica.
L: Cal donar mes pes al procès, dones, fomentar el
debat sense forçar...
R: Sí, sha de promoure el debat dins els agru
paments, parlar sobre temes que preocupen,
argumentar... Aixó és molt mes important
pedagógicament que no pas si l'Associació es
posiciona. Perqué hi haurà temes en qué pren
dre postura és un aspecte mes individual. I si
ja és complicat ara, imagineu-vos durant el
franquisme! Era complicadíssim! Molts grups
politics veien en E C joves amb compromis,
actius, organitzats, i es fregaven les mans per
mirar de controlar-los. Llavors es va haver de
vetar el pas a tots els que ens volíem utilitzar.
1 aquest és un perill constant, malgrat que es
faci amb bona fe. La laïcitat també comporta,
a vegades, ser intolerant amb la manipulado
o Tintent d'utilització. I aixó, ben explicat
de forma pedagógica, pot set extremadament
útil. •
S'ha de promoure el debat ¡ parlar sobre temes que preocupen. Aixó és molt mes
mportantque no pas posicionar-se.
eSCOlteSCatalanS Tarder hivern 06
NOTÍCIES»
Durant poc mes d'un any, la seu d'Escoltes Catalans i la Fundaciô han tingut uns nous inqui-lins: la pois, els paletes i els arquitectes responsables de les reformes de l'edifici. Ara que les obres toquen a la seva fi és hora de fer una radiografia de les noves instaMacions.
La seu canvia de cara Tots aquells que passegin pel carrer Mare de Déu del Pilar s'adonaran que la seu d'Escoltes Catalans i la Fundaciô Escolta Josep Carol ha canviat força. Gracies a l'ad-quisiciô del local adjacent i les reformes de les instal-lacions, el total de superficie Util s'ha ampliat en mes de 150 m2. Un espai que ja s'ha transformat en noves sales per a reunions i cursos, una cuina, un parking de bicicle-tes o un nou centre de recur-sos i documentaciô.
Planta baixa
Un centre de recursos
Un dels elements centrals de les noves instaMacions és el nou centre de recursos, una sala lluminosa de 60m2 que esdevindrà la primera biblioteca especializada en escoltisme i educado en el Heure de la ciutat. El nou centre de recursos I documentado estará habilitada amb ordinadors i accès a Internet, i estará oberta ais agrupaments.
Perô no només s'ha millorat Tespai físic on s'installarà l'antic Centre de Documentado i Recursos (el CRID). Bona part dels sis mil euros recaptat a través d'Amescoltes, la Xarxa de Suport a l'escoltis-me, s'invertlran en mi-llorar el fons documental (llibres, mapes) i teenies (equips multimédia, ordinadors, etc) d'aquest espai didactic i interactiu.
Apostant per un transport sostenible
Els amies de la bicicleta están d'enhorabona, perqué la seu compta des d'ara amb un parking a l'entrada. L'associació també gua-nyarà tres nous espais per a reunions, cadascun d'uns 17 m2 aproximadament, un WC adaptât i un petit magatzem. Amb les reformes, Escoltes Catalans quedará definitivament installât a la ' primera planta de l'edifìci juntament amb els Amies de la Bresso-la i la Federado d'Escoltisme i Guiatge, mentre que la Fundado Escolta Josep Carol s'ubicarà a la segona i tercera.
Per fer possible la transfor-maciô s'han hagut d'ender-rocar gran part de les parets interiors, els envans, els pa-vlments i algun tram de pa-ret mestra. A mes, s'han rénovât totes les instaMacions existents d'electricitat, ai-gua, sanejament i s'han afe-git instaMacions de ventila-ciô i telecomunicacions.
Sabies qué...?
L'edifici de la seu era anti-gament una fábrica d'ai-xetes; i els nous espais, que corresponien al local contigu, eren la botiga deis seus productes.
escoltescatalans
« NOTÍCIES
Recursos per ais centres educatius Coincidint a m b l'inici d e curs, la Fundació Escolta J o s e p Carol ha l lancat una nova oferta
d'activitats éducat ives per ais i les joves i un ampl i ven tad d e servéis.
Ser jove, ser protagonista
La societat canvia i planteja reptes que cal treballar amb els joves. Per aixô, el nou catàleg d'activitats en valors proposa dinàmiques i joes per treballar el maltractament entre iguals o bulling, la participaciô i el compromis, la inter-culturalitat o el deute extern. Totes les activitats estan focalitzades en els joves i dirigides per professionals.
Gestio cívica de centres educatius
L'oferta es complementa amb activitats per a realitzar dins i fora del centre escolar com ara servéis d'extraescolars, d'esports, ser-vei d'acollida, així com casáis, intercanvis, camps de treball o estades a l'estranger.
Per a mes informació, podeu contactar a través del correu electronic [email protected] o bé trucant al teléfon93 268 91 11
La revista escoltescatalans a la web
La revista escoltescatalans aviat també estará disponible a Internet. El nou portal permetrà recuperar números an-tics, descarregar articles i noticies i contactar amb l'equip de redacció. El des-envolupament de la web s'esta fent en collaboració amb l'APPEC, l'Associació de Publicacions Périodiques en Cátala. Es preveu que l ' ap l icac ió estigui enllesti-da durant el primer trimestre del 2007.
www.escoltescatalans.lesrevistes.cat/
Escoltes Catalans col-labora amb els Plans Educatius d'Entorn Per segon any consecutiu, Escoltes Catalans (EC) participara en els Plans Educatius d'Entorn (PEE) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.Un deis objec-tius deis PEE és incrementar la col-laboradó entre l'associaclonisme educatiu I el món escolar, col-laboradó que avui día és encara molt embrionaria a Catalunya.
En aquest sentit, EC té obertes dues línies d'actuació: incrementar la relació deis agru-paments escoltes amb la comunitat educativa de la seva població, ¡ fer néixer agrupa-ments escoltes alla on encara no existeixen, atenent a les caractéristiques de cada terri-
tori. En definitiva, es tracta d'oferir un espai educatiu de participaciô a infants i joves, entenent que el cau és un espai ideal per a la participado d'infants i joves d'origen immigrât, i on la cohesió social és molt mes fácil de treballar.
Aquest és el segon any que EC participa en el projecte. Durant el curs 05/06 tot just es va iniciar els contactes amb diversos Ajunta-ments i centres educatius, i es va acostar el projecte d'EC i de la Fundació Escolta Josep Carol a altres actors socials i a joves. Enguany s'intensificaran els contactes i s'ampliaran a noves poblacions.
En record de Marta Mata Aquest juny ens acomiadàvem de la mestra i pedagoga Marta Mata, una de les figures cabdals de l'educació i del Moviment de Renovado Pedagògica. Però també d'una de les dones que va defensar el valor educatiu de l'escoltisme.
La seva vida va estar Migada a l'educació i la defensa d'un model d'ensenyament progressista i laie. La Marta Mata va donar les primeres classes al poble de Saifores, va col-laborar en la fundació de l'éditorial "La Galera" i també de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, nudi impulsor de la renovado pedagògica a Catalunya. Va ser diputada socialista al Congrès i al Parlament,aixícom
regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Fa dos numéros, aquesta revista s'asseia amb ella per parlar d'escoltisme i educació. La Marta coneixia tots dos móns. Als anys 60 havia estât assessora pedagògica de la Germanor de Noies Guies i formava part del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans i d'Amescoltes des de la seva creació.
L'exemple de la seva vida, dedicada a l'educació i la transformació de l'escola per a aconseguir una societat millor, és el millor llegat que ens podia deixanla il-lusió per un sistema educatiu global i progressista i la constància per fer-lo realitat.
La Marta Mata, en una fotografia de la primavera passada
13
e s c o l t e s c a t a l a n s
AE Terra-Nova
r - hivern 06
C A M P A M K N T S D ' K S T I I J
De descoberta pel País Base
N H 0 Ü S t R l A C O O P E R A R D
Serveis generals d'arts gràfiques: • disseny • f i lmaciô • tecnologia CTP • enquadernac iô • manipulats i acabats de tota mena • t ransport i loglstica arreu d 'Europa
Especialistes en tot tipus d'impressions: llibres revistes catàlegs cartells calendaris
F e m b o n a i m p r e s s i ó ! c / C o r d e r s , 22-28 • 08911 B a d a l o n a
Tel 933 899 460 Fax 933 899 542 c o r r e u electronic: g r a m a g r a f @ g r a m a g r a f . c o m
Andorra, Menorca, Portbou, Andalusia, el Pont de Suert, Cadis, Pisa o Formentera son algunes de les destinacions dels campa-ments d'aquest estiu. En total s'han organitzat 50 campaments amb la participaciô de tots els caus d'arreu de Catalunya. Un any mes, molts agrupaments van optar per situar els campaments de les unitats mes petites (Follets i Llops) als Pirineus i Pre-Pirineus; mentre que les unitats grans (Raîers, Pioners î Clan) es desplaçaven fora dels Països Catalans.
escoll
Dilluns 3 de juliol, 7.03 hores del matf. 16 Pioners i 4 caps esperen a
l'Estaciô de Sants el tren que els ha de portar fins a Pamplona. Morxi-
lles, olles, paelles, farmaciola, càmeres de fer fotos i son, moka son.
S'han trobat a dos quarts de sis de la matinada al eau per no fer tard.
Porten dos mesos préparant la ruta, treballant en comissions, veient
videos tipus "Catalunya des de l'aire" perô d'Euskadi. La Joana, cap
de l'AE Ramon Llull, s'encarrega dels bitllets. "Va ser molt divertit
-ens explica- perquè per no perdre la réserva anàvem trucant cada 72
hores reservant els mateixos bitllets!"
Pamplona, Ochagavia, Roncesvalles, Berbaritz de Elizondo, Rio, Bera
de Bidasoa, Iran, Donostia... A mesura que passen dies i kilomètres,
pero, han de canviar una mica la ruta, sobretot pels pobles de Nava-
rra. "No era massa realista! -comenta la Irène, de ГАЕ Terra-Nova, recordant-ho- A mes, al final va haver gent lesionada i estàvem mes cansats".
A toc de despertador "A les nou sonava el despertador i calia llevar tota la colla. Un drama!" riu la Joana. Després tocava posar-se les piles: esmorzar, recollir i po-sar-se en marxa, autobús o tren, visites, organitzar-se en equips per fer la compra i el menjar, tornar a caminar... no hi havia temps per avorrir-se.
Durant el dia a dia tampoc no es van fer tantes activitats propies dels campaments com de costum, "a vegades cal prioritzar altres coses, com fer una descoberta del poblé on estas o anar a un museu" comenten. Perô malgrat aixô van trobar moments per fer-ne. La mes divertida? Els i les caps del Terra-Nova i del Ramon Llull no s'ho han de pensar gaire: "els vàrem donar la lletra de varies cançons i calia esbrinar quina música feien! Hi va haver un grup de pioners que va acabar a casa un home molt motivât que els va explicar un munt de coses del País Base".
L'estela de moments per recordar no s'acaba: banyar-se a Rio, la canço de Lo tio Pep, el raid a Mutriko, la visita al museu Gernika, el Par-dalet del Ramon Llull cantant cançons sensé parar en tots el idiomes imaginables...
I per amanir... una mica d'aventura! El mes difícil? "Clavar la ruta, coordinar-ho amb els Uocs on comprar menjar, i sobretot trobar llocs gratuits on dormir", confessen des de ГАЕ Terra-Nova. Anar de ruta també implica imaginació, aventura i capacitat de reacció, i aquests campaments no van ser l'excepció. El darrer dia, a Bilbao, els va fallar el contacte per a la nit. "Al final vàrem deixar les motxilles a les taquilles de l'estació i vàrem passar tota la nit desperts a les festes de Santurtzi, al costat de Bilbao". Una bona traca final per a treize dies d'aventura.
Descans durant la ruta
5 ;
La Laia i ГAriadna descansant a Bilbao
15
escoltescatalans CAMPAMKNTS i r K S T I I I
Temps d'aventures AE Vicens-Vives
El Joan no oblidarà el descens del Sella (Asturies) amb canoa, plovent a bots i barrais; el Joaquim pensa en els campements i en l'autobus on va deixar-se la cartera; l'Adela recorda la boira espessa del Нас Enol mentre el Joan recorda la xancleta que hi va perdre a les sèves aiguës. Tots quatre son de l'AE Jaume Vicens-Vives, de Molins de Rei, i juntament amb vuit joves mes van realitzar una ruta per Asturies durant aquest estiu.
El paisatge del nord convida a l'aventura i els deu claners (17 -18 anysi i .
. dosTâps de ГАЕ Jaume Vlcens^ives* n'o Wn'rebuVjar la invitación i ^ r a n T deu dies van baixar en canoa, muntar a cavall, van organitzar Olimpiades a les platges del Cantàbric î, sobretot, van gaudir al màxim de l'entorn i la convivencia amb els companys.
at al massis occidental dels Pics d'Europa, el Нас Enol sorprèn pel seu
verd maragda -mes fose a Festin- i les boires de la matinada. En aquest
paratge de conte de fades el 25 de juliol se celebren les Festes del Bon
Pastor, també conegudes com a "Romería cerca del Cielo".
A 1.070 metres per sobre el nivell del mar, els dotze aventurers de ГАЕ Vicens-Vives van poder escoltar els grups de gaiters, veure les competicio-ns entre pastors i els joes de força i habilitât. El Jordi no té cap dubte al
respecte, "no oblidaré les Festes del Bon Pastor" afirma. I és que part de la
magia dels campaments és la convivencia amb l'entorn, conèixer la gent i
la terra i aprendre a respectar i conèixer la riquesa cultural del planeta'.
~\л Ñuna^rmvrhT Ella té un altre
la pell com un escamarla després d'adorrhir-se a la p
pent'iltim dia. I és que llevar-se d'hora —a quarts de nou
no parar en tot el dia té conseqiiències: el cansament.
L'organització
Per a cap dels claners eren els primers campaments, i van arribar-a Astu
ries amb els deures fets. Durant els darrers mesos van estar organitzant
campanyes per recollir fons i fent reunions per conèixer la ruta i distri-
buir-se les moites tasques que un campament d'aquest estil implica.
Però la m i I lor organització no pot evitar els imprevistos d'ultima hora i els
de ГАЕ Jaume Vicens Vives, igual que els de ГАЕ Terra-Nova, també van
^Êier de fer front a alguna batzegada. Com el dia que un grup de domin
gueros els van avisar que els podien fer fora si dormien una altra nit al Нас i van haver de baixar enmig de boira espessa fins a Covadonga.
OPINIO
H i ha famílies a Catalun
ya amb filles i filis joves
que vivim l'experiència
del seu despertar com a
adults participant a un agrupa-
ment escolta o a un esplai vo
luntan. Com a pare, he viscut
la infantesa dels meus filis fent excursions i vivint la natura
amb eus. Gaudir de com es des
penen els sentits i les mirades
de les nenes i els nens convivint
a la muntanya és quelcom que
passa a formar part de la propia
escorça.
Ja fa mes de dos anys que la Fa-
PaC i Escoltes Catalans mante-
nen un conveni decollaboració,
i aixô ja comença a ser un vin-
cle. Potser és important recor
dar el perqué d'aquest vincle i
la seva relació amb l'obtenció
d'una eina educativa útil per a
la nostra societat, a Catalunya,
al segle X X L
Escoltes Catalans és una asso-
ciació educativa juvenil que
promou l'educació en llibertat
i el creixement personal a tra
vés de l'educació no formai,
l'encontre amb la natura i l'espai
Uiure. Perô també és moites al-
tres coses. Les noies i els nois
escoltes participen en una asso-
ciació educativa que organitza i
mante una estructura informal
d'aprenentatge-servei autoges-
tionada. L'agrupament és una
entitat que genera una educació
de qualitat que acompanya el
desenvolupament emocional i
la identificado dels valors com-
partits amb els iguals. Es una
associació basada en la partici
pado de tothom qui ho vulgui
en els valors del pensament Uiu
re i el respecte de tcitty4£s idees
i creences o formes de viure.
escoltescatalans
1 .t.
Escoltisme, escola ¡ familia: còmplicitats reforçade
i ts una associacioí iy?et aixo tan bé té en conni amb l 'ÀMPA el f<
que l'adquisició de \a condicio c s soci a m b rcsponsab,ihtat compon i
un aprenenratge afe-giri forrrja per sones implicadcs en una activita :
o centre d'interès cçnapartit. Tote
dues están a l'entóin educatiu,
cada una des de les seves funtion;
complementa l'educació formal da
la Primària, l 'ESO i el batxillerat de
la nostra mainada.
El moviment escolta segueix un mo
del d'organització en agrupamekts,
que al seu temps s'organitzen per
unitats. Les unitats estan confpr-
mades per infants o joves del matf ix
tram d'edat, en cicles de tres anys,
de manera que cada any el grup es
diferent perqué en marxen els mes
grans i n'arriben de més petits. Junt^,
comparteixen centres d'interès que
decideixen col-lectivament. Apre-
nen a compartir, aprenen a plani
ficar i aprenen a executar activitats
0 accions en equip. Quan son noies
1 nois, moites d'aquestes activitats
formen part de programes i accions
compartides d'implicació social.
Actualment ja hi ha experiències
a diferents territoris d'utilització
compartida dels centres educatius,
i aqüestes experiències han estât
reveladores, malgrat les dificultats.
Els centres on hi ha un agrupament
presenten un valor afegit i compar
ut al seu projecte educatiu, i aixô és
important perqué suposa interacció
de leseóla amb el seu entorn social.
Els ceîitre^ on
hi ha un
agrupament
presenten un
valor afegit i
compartii al
seu projecte
educatiu J aixô
és important
perqué suposa
interacció de
escola amb el m i
seu entorn'
social.
ï s
1
A m b l 'agrupament, arriben als insti
tuts en hores i dies no lectius infants
i joves que provenen de l'entorn
social del centre i de les diferents escoles de primària de les proximi-
tats, es genera una identificacio de les families a m b el centre i un vin-
cle amb les AMPA per a promoure
l 'educaciô en el Heure dels infants i
nois i noies.
3
La coflaboració entre EC i 1; FA-
PAC ha produit, com a ext mple
recent i concret, dues ttameses de
correu postal a les AMPA ffedera-
des més pröximes als agruparnents
per a que es coneguin i perqué
l'AMPA contribueixi a fer lifusió
de l'agrupament escolta a le; famí
lies de l'escola.
Aquesta i altres idees i accioi s con
juntes només poden con portar
beneficis col-lectius, i contribuir al
desenvolupament local i a la < ohesió
social. Per aixô manifestem un cop
més el nostre ferm compromis amb
la promoció de l'associacipnisme
educatiu.
Joan Jordi Rossell
President de la Federado d'AMPAs
de Catalunya (FaPaC)
i Membre del Conseil Assessor
d'Escoltes Catalans
17
escoltescatala ns
Nova etapa, nous reptes L'Assemblea General d'Escoltes Catalans celebrada el cap de setmana del 18 i 19 de n o v e m b r e v a s u p o s a r C i n i c i d ' u n n o u trienni per a l ' a s s o c i a c i ó .
Un pia de t r e b a l l per a l 2007 - 2010 i la c a n d i d a t u r a de la M a r i n a Gay, com a presidenta, van ser aprovats per una amplia majoria deis i les caps.
Amb ¡Musió, nervis i moites ganes de "donar
se tota", Marina Gay va exposar la proposta de
Pía Triennal 2007 - 2 0 1 0 davant la platea plena
del teatre de La Massa (Vilassar de Dalt). No és
l'unie canvi aprovat durant l'assemblea, l'Edgar
Cristobal (AE Can Baró) va incorporar-se com
a cap Economic en funcions i en Guifré Lloses
(AE Pere Rosselló) va ser elegit com a cap de Rela
cions Exteriors.
Per un dia, el teatre La Massa de Vilassar de Dalt
va aparcar bambolines i comedia per ser escena-
ri d'un procès democratic: l'Assemblea General
d'Escoltes Catalans, el maxim organ de govern
de l'associació format per tots els i les caps (edu-
cadors/es) i tots els membres dels equips generals,
en total mes de 4 0 0 persones.
Durant el cap de setmana es van valorar, discutir
i sotmetre a votació totes les memories i els pro
grames dels diferents ambits, així com algunes
propostes presentades per agrupaments. Aques
ta 32a Assemblea també ha suposat la fi del Pía
Triennal 2 0 0 3 - 0 6 que ha marcat l'aposta per
potenciar la qualitat educativa, la complicitat, la
visibilitat i la implantado de l'associació, eixos
que continúen impregnant, amb un enrocament
diferent, el nou pía triennal.
Nous Amescoltes L'AGO 0 6 també va teñir moments de comiac.
El Josep Maria Rodés, fins ara president, la Laia
Alcober, fins ara vicepresidenta i el Ricard Gar
cía, fins ara cap Económic, van acomiadar-se
de l 'AGO. Deixen la Junta Permanent pero no
l'escoltisme, ja que a part de seguir col-laborant
en projectes associatius, entren en una altra fa
milia, la d'Amescoltes, la Xarxa de Suport a Es
coltes Catalans. Per exemplificar-ho, tots tres van
estampar la seva signatura en una butlleta gegant.
"No hauré canviat el món, pero almenys he fet
que quadri" va bromejar un Ricard molt emo
cional fent referencia a la seva tasca com a cap
económic de l'associació.
Nous agrupaments Fulards enlaire, aplaudiments i crits van do
nar la benvinguda ais membres deis tres nous
Nous carrees agrupamenrs que enguany passen a formar part de l'associació com a aspirante: l'AE Alzinar (a Torre-farrera, Segrià), ГАЕ el Nus (a Sant Poi de Mar, el Maresme) i ГАЕ el Turo (a Montcada i Reixac, al Vallés Occidental). Per la seva banda i desprès de tot
un any dins de l'associació, ГАЕ l'Espiga i ГАЕ Can Barò van rebre la bandera d'EC com a si'mbol del
seu reconeixement com a agrupament constitu'it.
A més a més, ГАЕ Apel-les Mestre, que l'any ante-rior havia decidit aturar la seva activitat durant un temps, torna a obrir les seves portes enguany.
Però no tot van ser bones notfeies, ГАЕ Joan Mara-gali (al barri de Sants, a Barcelona) i ГАЕ Balaqui (a Balaguer) van anunciar que aquest curs tenen pro-blemes per a continuar la seva activitat amb norma-litat, per manca de relleus.
Amb bona musica i fìns l'any que ve Enguany, l'agrupament responsable d'acollir els més
de 400 associats va ser ГАЕ Serra de Marina (Vilassar de Dalt). Aquest és el segon сор que l'agrupament organitza l'assemblea en els seus 15 anys de vida. La festa de la nit de dissabte, celebrada al poliesportiu del poble, va incloure els concerts d'AJoc (folk tra-dicional), The Jau+ (rumba desenfadada) i Capita Hardrock (rock).
La J u n t a Permanent d 'EC la fo rmen set persones electes per l 'Assemblea Genera l . Tres d'elles han estât escoll ides aquest curs
després de defensar les seves candidatures davan t l 'Assemblea:
la Mar ina G a y per a la Presidencia , l 'Edgar Cristóbal com a cap
economic i el Gui fré Lloses com a cap d e relacions exteriors.
Marina Gay ¡ Faura. Barcelona, 1977 Ha estât cap a l'agrupament AE Pere Rosselló, responsable de
Política Local de Joventut, coordinadora de Relacions Escoltes/
Guies i cap de Relacions Exteriors. Va ser représentant al Con-
sell de Joventut de Barcelona, ha estât comissària internacional
de l'associació i de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge,
i ha participât a diversos projectes de cooperació a Senegal i a
Benin. A nivell professional és enginyera de camins, canals i ports i treballa en una con-
sultoria de projectes d'obra pública.
Edgar Cristóbal i Mestres. Barcelona, 1978. Ha estat cap d'agrupament а ГАЕ Can Baró, on va impulsar el
traspás de l'agrupament a l'associació laica de l'escoltisme cátala.
Ha estat responsable pedagogic i territorial. A nivell professional,
és técnic en Prevenció de Riscos Laboráis i Recursos Humans i
actualment treballa com a director de Recursos Humans.
L'acte de cloenda diumenge al migdia, on van assis-
tir diversos membres d'Amescoltes, va comptar amb
la intervenció de Gabriela Serra, una activista defen
sora deis drets humans i el desenvolupament soste-
nible, membre d'Amescoltes i del Conseil Assessor
d'Escoltes Catalans. Serra va parlar de la vessant
més humana i emocional de formar part d'aquest
col-Iectiu de joves que treballen per fer un mon mi-
llor. Les seves paraules, enmig d'un silenci impres-
sionant, van aixecar sentits i llargs aplaudiments.
Guifré Uoses i Fontich. Barcelona, 1979 s n Ha estat cap d'agrupament de l'AE Pere Rosselló i de l'AE Wé-
Ziza i membre de l'equip de muntanya. Ha participât a mol-
I " " - ' » * \ * * E tes activitats internacionals i ha estat Coordinador de l'Area de
• s ^ ^ M Relacions Escoltes/Guies. També ha estat Comissari Interna-
• k ^SQJT ^ B cional i ha representar a l'associació dins. la Federació Catalana
* * d'Escoltisme i Guiatge. Ha estudiat Geografia i treballa de pro
fessor de Coneixement del territori a 1' Escola de Policía de Catalunya. Actualment destina
molts esforços a la creado d'una empresa propia de consultoria territorial i ambiental.
Apostant per la qualitat "Volem apostar encara més per la qualitat educativa deis agrupaments i sobretot deis i les caps,
ells son el pal de palier" Amb aqüestes paraules la presidenta d'Escoltes Catalans, Marina Gay,
exposava el que sera el pilar del pía Triennal que tot just comença ara.
Si durant l'anterior exercici el lema va ser Actuem per multiplicar, durant els propers tres anys
l'associació treballarà per consolidar un projecte educatiu de qualitat. Un dels punts forts dels
programa és l'elaboració del Pla de Qualitat de cadascun dels gairebé 40 agrupaments de
l'associació. D'aquesta manera"podrem conèixer les potencialitats (punts forts) i les nécessitais
(punts febles) de cada agrupament i podrem donar-hi resposta de forma més contundent'.'
19
У.
escolt catalans ardor - hivern 06
INTERNACIONAL E n g u a n y es celebrará arreu del món el centenar i d e l'escoltisme, pero els pre-
parat ius per a l'ocasió ja fa mesos que están en marxa. U n exemple son els
Gifts forpeace, un projecte q u e l 'Organització Mund ia l del M o v i m e n t Escolta
impulsa des del 2004 i al que Escoltes Catalans s'hi ha sumat a m b ¡Musió.
ÍRegalant
"Fidels a la ¡dea que la millor
forma d'educar és a través de
l'accio, els «Gifts for peace»
son projectes de pau que les
diferents associations escoltes
de cada país han desenvolupa
desenvolupen a les seves
respectives societats.
"L'objectiu no és només realitzar
els projectes, sino aconseguir la
major repercussió possible en
els mitjans de comunicado per
donar a conéixer qué aporta
l'escoltisme."
Is regáis son intangibles
L'educació per la pau ha estât sempre un élément fonamental de
I'escoltisme. I per a qui encara ho pogués dubtar, l'Organització
Mundial del Moviment Escolta ( W O S M en angles) ha posât en
marxa el projecte Gifts for peace en el marc de la celebrado del
centenari de I'escoltisme el 2007 .
Fidels a la idea que la millor forma d'educar és a través de l'ácció,
els Gifis for peace son projectes de pau que les diferents associa
cions escoltes de cada país han desenvolupat i desenvolupen a
les seves respectives societats. Les temàtiques son molt àmplies:
la lluita contra l'abús, la reeducado de nens que han estât sol
dats, combatre la violencia al carrer, regular el treball infantil,
establir igualtat d'oportunitats per les persones amb discapaci-
tats, treballar per la inclusió de grups margináis o educar en la
interculturalitat i en la cultura de la pau son alguns exemples.
Els regáis de pau d'Escoltes Catalans
Emmarcades en el projecte de la W O S M , Escoltes Catalans
desenvolupa aquest curs dues grans activitats: un intercanvi in
ternacional a tres bandes i la Folletada ambientada en l'eix de
la pau.
El primer d'aquests projectes reunitá a tres grups, un cátala i dos
de diferents pa'fsos europeus, per col-laborar en Farranjament
de les bateries antiaéries de la guerra civil de Tres Turons (Bar
celona). La recuperado del Turó de la Rovira i les restes de les
defenses antiaéries va iniciar-se aquest estiu amb un.camp de
treball internacional organitzat per la Fundació Escolta Josep
Carol i l'Associació de Veíns. D'aquesta manera, agrupaments
escoltes se sumaran també a aquesta iniciativa.
El segon deis "regáis per la pau" que es proposen des de l'associació
és la Folletada, la trobada de totes les unitats de follets (nens i
nenes d'entre 6 i 8 anys) de l'associació que se celebrará al maig.
Els objectius pedagógics de la trobada i l'ambientació ja s'estan
cuinant a les reunions de caps de la Branca Follets.
Altaveu mundial L'objectiu no és només realitzar els projectes, sino aconseguir la
major repercussió possible en els mitjans de comunicado per
donar a conéixer qué aporta l'escoltisme. Per aixó també, tots
els projectes quedaran enregistrats curosament i es donaran a
conéixer durant el Jamboree Mundial que commemorarà el cen
tenari del moviment entre el 27 de juliol i el 8 d'agost de 2 0 0 7
al Regne Unit, una trobada que reunirà mes de 4 0 . 0 0 0 persones
i a la qual ja s'han inserir una seixantena de persones d'EC.
+ informado: www.scouts.org
20
Quins son els requisits d un
«Gift for peace»?
itats reals de la societat
Han de donar resposta a necessitats que son
importants pels joves .
Han d 'arr ibara coMect iusamb els que l 'escoltisme
no sol estar en contacte, per crear ponts.
Han de basar-se en projectes anteriors.
. Han de tenir una durada minima de 12 mesos.
El Salvador, resolució de conflictes La violencia al carrer i a les escoles per enfron-
taments entre bandes de joves és un problema
greu a El Salvador. L'Associació escolta jun-
tament amb experts en educado van estudiar
les raons que empenyien els joves a unir-se a
una banda i van descobrir que eren gairebé les
mateixes que els motivaven a formar part d'un
agrupament. A partir d'aquí van convidar a
estudiants d'escoles amb bandes rivais a uns
campaments gratuits. Tôt i la reticencia inicial,
els joves van aprendre a cooperar i a divertir-se
plegats. L'experiència es va repetir en 5 ocasions
entre 2001 i 2 0 0 4 .
Hong Kong, treballant a les presons L'Associaciô Escolta de Hong Kong porta setze
anys treballant amb joves que estan a la presô
o en centres correccionals. S han créât agrupa-
ments dins de les presons, amb un programa
que inclou activitats a l'exterior i programes
d'educacio. Fins a data d'avui ja son mes de
2 .000 joves els que han format part d'aquest
projecte
El Regal de Pau deis Éclaireuses et Éclaireurs
de France será la Caravana de la Pau. Dos con-
tingents sortiran alhora de dos punts geográfics
ben diferents: París i Benín. Cada grup realitza-
rá la seva ruta fins arribar al Senegal, on es tra
baran i realitzaran activitats conjuntes. A mes,
tots dos grups estaran formats per nois i noies
escoltes de diverses associacions i pa'isos. Escol
tes Catalans hi participará no només amb gent,
sino també acollint la caravana que arribará de
París en el seu pas per Catalunya.
telf. 9 3 2 6 8 9 1 1 1
WWW.ESCrJLAFORC/k.ORG
30 ANFS D'£NS£N YA AA£N T €N CÁTALA A LA CATALUNYA NORD
La primera classe amb l'Úrsula Ferrer, 1975
Deis mes de 400.000 habitants que té actualment la Catalunya Nord, i segons les estadístiques de l'Estat Francés, gairebé el 40% de la població desitjaria es-colarítzar els seus filis en cátala. Només ho aconse-gueixen 1*1,5%: son els gairebé 600 nens i nenes que avui día estudien a les set escoles que la Bressola manté al sud de l'estat gal.
A p o c a p o c i amb bona lletra. Així és
c o m va c o m e n c a r la Bressola ara fa
trenta anys a Perpinyá, el matí del 16
de setembre de 1 9 7 6 . Llavors, la primera
escola moderna en cátala mes enllá deis Pi-
rineus només tenia c inc alumnes i una mes-
tra , l 'Úrsula Ferrer.
Ara , pero, ja son gairebé 6 0 0 nens i ne
nes els que estudien en un deis set centres
de pre-escolar, primaria i secundaria que
l'escola té repartits entre el Rosselló, el
Conflent i la Cerdanya. I és que la Bressola
no ha deixat de créixer i finanear-se d'encA
el seu naixement .
C O A A L ' A L L - i - o L i
Durant aquests trenta anys, la Bressola ha
ajudat a recuperar el cátala a I 'ensenyament
d'infants i joves a la Catalunya Nord, des
prés que s'hagués in terromput p r à c t k a -
ment fins i tôt la transmissió oral i familiar
de la llengua.
La batalla mes àrdua és ais patis. Per aixô
des de la Bressola s'aposta per un model de
creixement prudent , évitant que un excès de
francofonia posi en perill l 'hegemonia del
cátala a les aules i el pati. Un sistema que
el seu director, J o a n Pere Le Bihan, c o m
para amb la recepta de l'allioli: pr imer es
fa la base i s'hi afegeix oli, de rojea en'mica
per no negar-ho. D'aquesta manera , quan
s'obre una nova escola només c o m e n ç a amb
uns c inc nens i nenes. E n els anys segiients
i de forma esglaonada, es va incorporant un
número major d'alumnes. H • '
Perô no tôt ha estât bufar i fer ampolles. Els
inicis van estar plens de dificultats écono
miques i durant algun temps ¿els sous dels
professors es van haver de pagar amb les
donacions o amb els fons generats pels con
certs que feia en Lluis Llach.
Actualment La Bressola c o m p t a amb el
suport de 1 7 2 ajuntaments i conseils co
marcáis catalans i balears, la D i p u t a d o de
Girona i la General i tat de Cata lunya que
subvencionen el seu funcionament . A mes a
mes, des de 1 9 9 5 el govern francés assumeix
una part del sou dels professors, mentre que
el govern regional del Llenguadoc-Rossel ló
i el Conseil General dels Pirineus Orientais
també ofereixen el seu suport économie .
22
ÇAITANT F R O N T O C S
Coincidint amb el 3 0 è aniversari de
l'ensenyament en cátala a la Cata lunya
Nord, l'Associació els Amies de la Bresso
la ha organitzat una exposició que recorre
tota la historia d'aquest projecte . Alhora,
l'exposició ofereix una mirada general so
bre que és i que representa la Catalunya
Nord, "la mes malaurada -que va dir en
LIuís Llach- un territori tan català c o m la
Catalunya autonómica , pero sovint força
desconegut".
Precisament va ser el cantant de Verges
qui va donar el tret de sort ida a tô t un any
d'activitats i c o m m e m o r a c i ó . Mes de mil
persones van gaudir del concert "Saltem
Fronteres" ais peus del castell de la Bella-
guarda a Portús (Vallespir).
P€R SABER-NE MES www.bressola.cat
www.amicsbressola.cat
Oleguer Presas visita la Bressola
escoltescatalans
Els amies de la Bressola Donar suport moral, material i economie a la Bres
sola i divulgar la seva feina han estât els objectius de
l'Associació Amies de la Bressola. Tot i que els origens
de l'associació es troben en 1 9 7 9 , quan Francese Fe
rrer i Girones va obrir a Girona un compte corrent
per recollir diners per a la Bressola, no va ser fins una
década desprès, el 1 9 8 9 , que es creava FAssociació
Amies de la Bressola. Avui dia, l'associació agrupa
mes de 400 socis.
Per collaborar... Si voleu fer una donació o adherir-vos ais Amies de la Bressola, només cal que accediu a la seva pagina web. http://www.amics-bressola.tk
A l 'Assemblea general de socis que els "Amies" vam dur a
terme ais locáis d ' O m n i u m Cultural de Barcelona el dia 24
de maig de 1989 el llavors secretan de relacions exteriors
d 'Escoltes Catalans, i bon amie meu, Josep López i Puyol, va
entrar en contac te amb en Joan Pere. Josep López estava in
téressât a crear un agrupament escolta al nord coordinat a m b
els que ja hi havia al sud, o a establir contactes estables amb
eis que ja hi haguessin. Alhora va divulgar entre eis agrupa-
ments escoltes sud-catalans la idea de la Bressola.
Les trobades entre nosaltres es van repetir fins que Josep L ó
pez, j a président d 'Escoltes Catalans, va suggerir un ager-
manament entre La Bressola i Escoltes Catalans. Malgrat les
diferencies estructuráis i de funció que separaveh les dues
entitats, d 'una manera o altra compart ien un projecte sem
blant: la coeducació i formació laica del jovent , l 'amor al
nostre país i ais altres, a la natura, la S o l i d a r i t ä t amb aquells
que ho necessiten, e t c . .
Fruit d'aquell agermanament , el dia 22 de setembre de 1994
els Amics de la Bressola ens traslladàvem legalment a la seu
d 'Escoltes Catalans, al carrer Cervantes , de Barcelona.
Enric Larreula Vidal,
President d'Honor dels Amics de la Bressola
Aquest agermanament va pressuposar una gran ajuda per a
Amics de la Bressola, ja que a mes de la cessio del seu lo
cal per a les nostres reunions, alguns destacáis représentants
d'Escoltes Catalans, c o m el mateix Josep López i Puyol, o
d'Eduard Vallory i Subirá, van participar activament en les
décisions de la Junta d'Amics i en el disseny i promoció de
noves accions i campanyes. Fins i tot vam iniciar la publica
d o d'un butlletí per repartir entre els socis i simpatitzants
d'Amics de la Bressola: "El mes petit de tots", amb la idea
que servís d'instrument d'informació de les nostres activitats
i cohesió general. Tanmateix a partir del tercer número es va
abandonar la idea del butlletí d'Amics de la Bressola perqué
vam entendre que els nostres socis estarien mes interessats a
rebre el butlletí que editava la mateixa Bressola, que no pas cl
nostre, i cap a aquí vam encaminar les gestions.
Quan a l'any 1997 Escoltes es v a traslladar al número 18 del
carrer Mare de Déu del Pilar, de Barcelona, nosaltres v a m
anar amb ells. Es p o t dir que per als Amics de la Bressola
hi va haver un abans i un després de l 'agermanament amb
Escoltes Catalans, a l s quais s e m p r e h a u r e m d 'agrair la S o l i d a
rität i ajut que ens van proporcionar.
23
Començaven a treballar molt d'hora. A
dos quarts de vuit els vint-i-quatre joves
ja estaven damunt del Turó de la Rovira.
L'espectacle era impressionant. La ciutat s'estenia
ais seus peus, una munió de carrerons, cases, an-
tenes que s'allarguen per la plana fins el mar. Una
vista en 360° . Precisament per aquesta raó, ara fa
setanta anys, el govern república va construir-hi
les défenses antiaèries de la ciutat de Barcelona.
Han vingut des de Mèxic, Canada, Franca, Iu
goslavia, Anglaterra, Italia... i durant quinze dies
s'han allotjat a FEscola Pirineus. A quarts de vuit
ja es trobaven dalt del cim, picant terra, carre-
tejant la runa fins els contenidors, desbrossant
les bardisses. Els matins els dedicaven a netejar i
desbrossar la zona ajudats per un arqueòleg. A les
dotze el sol els obligava a aturar la feina. "Es una
feina molt dura, però el pitjor és el sol", afìrmava
l'Ekaterina, vinguda de Rùssia.
Descobrir la ciutat, descobrir-se a si mateixos Perô no tot ha de ser desbrossar i treure runa. Els
coopérants van aprofirar les tardes per passejar,
visitar museus, parlar amb els veins. A les nits
sortien a prendre quelcom, explica l'unie català
del grup, el Jordi, perô tornaven "abans de l'hora
limit perquè matinem molt".
Quinze dies per descobrir la ciutat i descobrir-se
a si mateixos. Com li ha passât a l'Ola, ucraïnesa,
que bocaoberta va descobrir el nom del seu bes-
avi en una llista que els va mostrar l'historiador
Josep Contel durant la xerrada de presentado del
camp. El seu besavi havia participât com aviador
durant la Guerra Civil recolzant el govern legitim
de la República.
Afalagats per l'ampli ressô mediàtic que ha tingut
la iniciativa, la majoria dels participants es decla-
raven entusiastes de la cultura mediterrània. Peter
Shacour, palesti de 20 anys, assegurava que admi
ra Barcelona: "sempre he volgut visitar la ciutat",
explica des de dalt del Turó de la Rovira, mirant
la ciutat als seus peus. Peter va decidir participar
en el camp de treball motivât també per la recu
perado de la historia. "No es poden oblidar els
efectes de la guerra", afirmava convençut.
Els veïns han participât de forma
activa durant tôt el camp de treball
L'Associaciô de Veïns de Can Barô ha estât clau
pel bon desenvolupament del camp. Els veïns
han participât de forma activa durant tôt el camp
de treball, ajudant els nois, obrint casa seva per
Durant el camp de treball s'han extret
mes de 60m3 de runa i brossa
a guardar material, realitzant activitats conjuntes
amb ells o apropant-se per compartir els records
de quan les bateries encara eren en funcionament
i els avions bombardejaven la ciutat.
El punt i final a aquesta convivencia es va posar
amb un sopar de germanor, amenitzat amb un
concert de música per part de grups del barri, i
un petita projecció fotográfica dins del refugi.
Superades les prévisions iniciáis El treball realitzat ha superar les prévisions ini
ciáis. Els coopérants, supervisais per personal téc-
nic especialitzat, han buidat l'antiga estanca de
la tropa i han obert un nou accès a l'interior del
complex. En total s'han extret mes de 6 0 m 3 de
runa i brossa.
Aquest pero, només ha estât el primer d'una serie
d'actuacions per rehabilitar la zona. Durant el curs,
serán els veïns els qui prendran el relleu i continua
ran la tasca encetada pels coopérants internacionals
i els propers estius, noves edicions d'aquest camp
continuaran condicionant la zona.
24
RAÚL OJ EDA (Mèxic) > >
"Dubtava entre fer un camp de treball a Madrid o a Barcelona, pero uns amies em van comentar que havia de veure per força aquesta ciutat. Estudio Estudis Internacionals i com que alla estan molt centrais en America, m'agrada venir a Europa i conèixer la cultura d'aquí, fer amies. Espero viure dues setmanes intenses, aprendre del país i fer bons amies."
escoltes
"Jo ja havia participât en altres camps de treball i aquest estiu volia cercar alguna cosa emocionant. Vaig trobar que aquest era el camp mes intéressant de tota la llista. No conec gaire sobre la histôria de la Guerra Civil espanyola, perô espero que aquesta sigui una oportunitat per fer-ho. "
Quan l'estiu és compromis Aquest estiu, al voltant de 4.000 joves catalans I estrangers han participât en la cam-panya d'activitats d'Estiujove. I és que dedicar les vacances a collaborar en un pro-jecte social, conèixer la realitat d'altres pobles o conviure amb joves d'altres Indrets son opeions que cada cop guanyen mes seguidors. Aquests son alguns exemples:
Coopera amb Barcelona
Una quarantena de joves catalans i estrangers van ajudar durant l'agost a restaurar habitatges de persones sense recursos de Ciutat Vella (Barcelona).
Intercanvi a Turquia
Vint catalans van viatjar fins el sud deTiirquia per reflexionar sobre el significat de la interculturali-tat, el racisme, la xenofobla i els moviments migra-toris. Els participants van conviure durant deu dies amb joves turcs, realitzant débats, jocs de roi i ac-tlvitats entorn al futur de la regiô Mediterrània.
Punta de la Mora
La vintena de participants que es van despla^ar a Punta de la Mora (Tarragona), van poderconelxer com es gestlona un espai natural del litoral i com es realitzen els estudis d'aus marines.
"Aquesta és la pr imera v e g a a Europa , i la veritat és q u e te ganes de conéixer Barce lona . H e estudiat e s p a n y o l durant d o s a n y s a la Universität i he l legit a l g u n a cosa sobre la G u e r r a Civ i l i Franco. Per a ixo he v ingu t , p e r q u é m'interessa molt la cultura d'aquí."
es de l'associació de ve
ïns de Can Baró hem
engegat un procès de re
cuperado del turó de la
Rovira a través de 1'impli
c a d o i la participació ciu-
tadana. El cim concentra
diferents patrimonis de la
ciutat; per aixo estem llui-
tant per recuperar l'espai
deis antiaeris i els bún-
quers per acollir un mu-
seu que ho expliqui: el
poblat íber, el castell, la
historia deis masos, les canteres de pedrés, la de
fensa de la ciutat durant la guerra civil, el b a r r a -
quisme i el futur dins del pare deis tres turons...
També volem recuperar aquest espai com a mira
dor i com a espai de Heure per la ciutat.
Per aconseguir-ho estem organitzant diades de
neteja amb entitats del barri i del districte, or-
ganitzem estades de cap de setmana per entitats
d'educació en Heure i realitzem camps de tre
ball. Creiem que d'aquesta manera tôt el procès
és mes vivencia! i participatiu. També realitzem
activitats ( rutes, xerrades, cinefórums...) que
fomenten la recuperació de la memoria históri
ca i el coneixement de la república. Quim Marti
AVV Can Baró
25
_
U na faceta poc coneguda de l'escoltisme és L'altre 5 0 % es destinarà a continuar becant la
la tasca que realitza en cooperació per al formació dels i les caps per tal que puguin millo-
desenvolupament; una feina que va molt rar la seva acciò educativa amb els infants i joves
més enllà d'accions puntuals en diferents dels seus agrupaments.
indrets del món i que inclou tot un treball edu-
catiu a fons sobre la desigualtat, el desenvolupa-
ment i la cooperació.
Baiane de donacions
Fins ara, els diferents equips de cooperació de
l'associació eren els encarregats de buscar finan-
cament per als seus projectes. A partir d'ara,
però, comptaran amb una altra font d'ingressos:
les donacions canalitzades a través d'Amescoltes.
Concretament, el 5 0 % de totes les donacions
realitzades a la Xarxa de suport a l'escoltisme es
destinaran als projectes de cooperació d'Escoltes
Catalans.
El recolzament cap aquests projectes donará més
llibertat als equips i els permetrà centrar la seva
feina en la tasca educativa; alhora que refo^arà el
compromís deis i les adherides a Amescoltes.
Durant el darrer exercici, els gairebé 6 .000 euros
rebuts de donacions van permetre becar la for
mació deis i les caps, i millorar i ampliar el Cen
tre de Recursos.
Amescoltes va néixer amb motiu del 30é aniversa-
ri d'Escoltes Catalans, el 22 de febrer de 2 0 0 5 ,
com un espai comú per a tots aquells que havien
passât per un agrupament escola, els pares i mares
que valoren la tasca educativa que es realitza al cau
i tots aquells que creuen en l'educació en el Heure
i en valors. Podeu trobar més informado a:
www.amescoltes.org
Sabies qué? >>
TA 0
Una petita donació no només ajuda a l'associació
a poder dur a terme els seus projectes amb més
independencia; també pot teñir beneficis fiscals
segons la Uei 49/2002 de 23 de desembre.
Els donatius dineraris i les donacions de béns a
fundacions i associacions declarades d'utilitat pú
blica teñen una deducció del 25% peí que fa a
l'impost sobre la renda, ¡ del 35% per a l'impo
de societats que han de pagar les empreses.
J
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a l'escoltisme que impulsa Amescoltes
O C o l - l a b o r a n t c o m a expe r t en
O Realitzant una aportado material de (exemple: cedint o donant un bé immoble, cedint o donant un tcrcny d'acampada...
F o r m a d e p a g a m e n t
O Un sol cop
<̂> Faré una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O Per domiciIiació bancària (nosaltres car regarem la quant i ta t que senyalis)
O A n u a l m e n t
Només per domic i l i ado bancària. Ens posarem en contac te a m b tu per notrf icar- te quan et carregarem la teva aportació econòmica . S i desitges donar de baixa la donació anual envia un mail a amescol tes(§ iosepcarol.org o truca al 93 268 91 11.
O R e a l i t z a n t u n a a p o r t a c i ó e c o n ó m i c a de
O 30 € (representa 0,08 € d ia /any)
O 60 € ( representa 0,16 € d ia /any)
O 100 € ( representa 0,27 € d ia /any)
O 300 € ( representa 0,82 € d ia /any)
(una altra quant i ta t )
D o m i c i l i a d o b a n c à r i a
Banc o Caixa:
Núm, de compte: J _ L I I I
Ent i ta t Oficina DC Codi de compte
_L_U
Signatura
j& a m e s c o l t e s xarxa de supor t a escoltes catalans
reix-t
Projecte de cooperado d'Escoltes Catalans, Cuba 2005
Com adherir-se a Amescoltes > per internet: www.amescoltes.org
(adhesió en linia) > telèfon: 93 268 9111
fax: 93 268 9112
> per correu postal: Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Catalans Fundado Escolta Josep Carol Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
esco l tes ca ta lans l'associano laica de l'escoltisme català
www.escoltes.org
F u n d a d o Escol ta
JOSEP CAROL www.josepcarol.org
Amb el suport de:
Obra Social Fundació "laCaixa"
But l le ta d'adhesió a Amescoltes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
E n t l t a t *
Si a c t ú e s en nom d'una enti tat , empresa o urganització, introdueix aquí el seu nom compier! i a partir d'aleshores introdueix el formular i amb les seves dades.
NIF o CIF *
Per la teva d e s g r a v a d o fiscal necessi tem el NIF o CIF i l 'adreça
Data de naixement
Adre;a
Poblado
Codi Postal
Telefons
Telefon
Correu electronic
Professió
Podem posar el teu nom en el llistat de membres d'Amescoltes
publicat en la plana web? s | Q N 0 0>
Si has estat mal escolta o guia omple les següent preguntes:
Quina és la teva associació escolta d'oriqen?
Quin és el teu agrupament d'origen?
O Vull rebre la revista escoltes catalans
Les teves dades s'incorporaran a un
fitxer automatitzat ¡ confidencial
d'Amescoltes. Quan ho desltgis,
podrás accedir-h¡, rectif icar-Íes o
cancel-lar- les trucant al 932689111 0 per correu ordinari al C/Mare de
Deu del Pilar, 16-18, 08003, Barcelona.
Amb la teva adhesió decideixes donar
suport públic al projecte associatiu
1 educatiu d'Escoltes Catalans.
L'adhesió és un acte voluntan de
suport ¡ no obliga a realitzar cap
donació.
La revista eseoltes catalans s'edita dos cops a l'any i recull in formacions i ar t ic les d'opinió sobre les principals act iv i ta ts i projectes d'Escoltes Cata lans i Amesco l tes
o Vull rebrc el butllcti electronic d'Amescoltes * El butlleti electronic t'informa bimensualment sobre els principals projectes d'Amescoltes