Les escriptures gòtiques

• La societat cristiana una vegada afirmada en l'Alta Edat Mitjana havia de buscar una reflexió filosòfica sobre el contingut de les seves creences. La Patrística de Sant Agustí, Sant Ambrosi, etc. en l'Edat Antiga havia estat un ferment de vida religiosa en contínua evolució. L'Escolàstica de la Plena Edat Mitjana faria un grandiós esforç per organitzar en un sistema totes les fórmules conquerides.

• Poques van ser les restes del pensament grec, rescatades del naufragi del pensament antic causat per les invasions bàrbares, sobre les quals es va tractar de fer aixecar el sistema. Fins que es van redescobrir les fonts originals gregues, només el Neoplatonisme va ser el que va fer els llums indispensables.

• El concepte d'espai com a superació de tot límit, que es va anunciar en l'època alexandrina, i el procés del qual va ser interromput, va trobar de nou les condicions més favorables per al seu desenvolupament.

Introducció

• Aquest és el pensament de la Plena Edat Mitja: – Intuïció de l'espai com a extensió pura i infinita.– La Natura és també absorbida en l'infinit. La Natura no era un concepte amb

valor en si, un valor per si, sinó un símbol de Déu. – El món tot just es destaca de Déu, és una derivació de l'ésser diví que com va

sortir ràpidament torna cap a ell. – Diògenes el segle III va dir: Les coses no tenen una bellesa pròpia, però són

belles si recondueixen al Tot. – Duns Scoto: El ser de la naturalesa deriva de l'ésser diví.

• També té importància en aquesta època el Nominalisme:– Las coses tenen una realitat pròpia en la mesura que serveixen per a l'ús diari, però

per explicar la seva realitat i essència cal fer-ho fora d'ella. – Las coses són simples símbols de qualsevol cosa que està per sobre d'ella. Tot porta

Déu. De símbol a símbol s'arriba a Déu. Es va escriure : Res naturae possunt considerari ut res vel ut signa o les coses de la naturalesa poden ser considerades com a coses o com a símbols.

– Visió compacta del món que abraça naturalesa i història en un ordre subordinat al Creador.

– Esta rígida jerarquia no explica l'afecció a la forma, la qual no té valor per si, sinó perquè recorda l'ordre donat a les coses que apropa a Déu.

– Per aquesta raó no només en el color dels vestits, sinó també en una simple lletra, l'home medieval no descuida fer un cerimonial.

• El pensament ha reconegut en les idees una realitat independent. Per això trenca tot sentit de clausura i tancament per fer l'espai un i ininterromput, amb els menys límits possibles:– Las línies horitzontals, paral·leles a la superfície terrestre, sempre troben algun

obstacle que la interrompen. Són substituïdes per les verticals.– Aquestes són el símbol de l'infinit. La supressió d'un pla únic de referència i la

verticalitat facilita:• La intuïció de plànols infinits existents en l'Univers.• Que l'enteniment descompongui analíticament l'espai.• Qualsevol judici de quantitat i mesura es fa impossible.• Subratlla la grandiositat

– En qualsevol forma sensible:• Les línies verticals substitueixen a les horitzontals• Es produeix una refracció o ruptura de la llum. Una cosa sensible és l'escriptura que també es trenca

com un cristall.

• A l'escultura i la pintura vibra la tensió espiritual dels personatges:– Apòstols, sants i profetes es

recullen al voltant de Crist als timpans de l'Església en figures primes, fràgils, consumides de l'ardor de la fe i s'omplen de vida a força de contemplar.

– Les miniatures reflecteixen l'ascesi dels monjos, sense pes de sang, alegria de consol, més impuls que disseny, més al·legoria que gesto.

– Els elements conceptuals i no sensorials de tota representació artística suplanten als elements sensibles. L'art no és imitador sinó antagonista de la naturalesa.

– No es descuida la part didàctica expressant-la en delicada figuració.

• En l'arquitectura la nova concepció estètica cerca formes que revelen una multiplicitat de plans El tipus és la catedral:– Estimada i construïda amb fervor pel

poble.– Las formes arquitectòniques revelen una

sublimació de la matèria que del sòlid passa sense intermedi al gasós Des de les bases polistiles de les pilastres s'arriba a les vertiginoses agulles que afilant-se espiritualitzen la matèria, converteixen l'humà en eteri.

– Finestrals longitudinals – Arcs rampants– Contraforts, columnes,

pilastres es llancen cap a dalt.

• La llum circula lliurement de fora endins a través de les vidrieres que policromen l'ambient i que representen la llum celestial.

• Aquestes escriptures van rebre el nom de litterae modernae, littera textuales i el segle XIV i XV els humanistes per menyspreu les van denominar gòtiques. Per a ells era una escriptura de bàrbars o gots, causants de la destrucció de la civilització romana. La seva estimació, en aquells segles XIV i XV estava a la llitera antiqua o romana que van identificar erròniament amb l'escriptura carolina.

• En els segles XII i XIII es produeix una cultura diferent a què es donava amb l'escriptura carolina, perquè és també gestionada per laics, lligada a la vida urbana i a institucions religioses antigues transformades en Universitats. El segle XII l'Estudi de Bolonya i en el XIII les universitats de Paris, Oxford, Salerno, Montpellier, Salamanca i Palència. Les escriptures gòtiques són les escriptures de l'Escolàstica i de les grans Universitats.

• Dels anys 1000 a 1400 Europa viu una intensíssima vida espiritual. Refloreixen els estudis perquè es fa una relectura d'Aristòtil i del Dret Romà (unum jus, unum imperium) .

Escriptures gòtiques

El fenomen formal• En el segle XI a Bèlgica, Nord de

França i Sud de principal es manifesten canvis fonamentals en l'estil de l'escriptura minúscula carolina.– Els traços i trets corbs es fan rígids,

es fracturen formant angles i descomponent-se en molts traços breus.

• Els trets d'atac fins formen angle agut amb el traç principal. Es produeix un gran contrast o clarobscur entre traços i trets, entre gruixuts i fins. – Les astes i caiguts s'escurcen.– Els seus ulls s'estrenyen i allarguen cap a dalt.– La s i la f no tenen caiguts.– Els espais interlínies i intervocables s'empetiteixen.

L'escriptura es fa menys airosa.

• CARACTERÍSTIQUES:– Es fan més anguloses. – Es trenca la continuïtat de les formes en traços filiformes que s'alternen

amb altres molt gruixuts. – S’anul·la tot valor perimetral, per facilitar el contacte immediat entre

l'interior i l'exterior de la lletra i fer un l'espai.– Se enriqueixen amb traços accessoris (cabotejats, peus...) i enllaços. – Los signes d'abreviatura floreixen en gargots fantàstics. – Tot assumeix l'aspecte d'un recamat que tot contribueix a donar relleu i

profunditat, lleugeresa i moviment en les variacions infinites del traçat. – Las paraules abreujades es converteixen a esquelets en els quals les

masses es buiden, els suports es redueixen i les construccions gegantines s’alcen al cel gairebé fetes de buit.

• Neixen, com va ocórrer amb la carolina, en un moment d'ardor de la vida europea que va significar el pas de la societat agrària a la mercantil:– La vida tancada s'allarga i amplia. – Els canvis s'activen. – Les arts floreixen. – La vida ciutadana comença a prevaler sobre la rural. – La cultura troba una sistematització amb l'Escolàstica.

• S'atribueixen aquests canvis a un factor tècnic: La punta de la ploma animal es va tallar obliquament a l'esquerra de manera que els traços horitzontals i verticals eren espessos de tinta i els oblics fins i tènues.

La textura gòtica• La paraula textura ve de text i text prové de teixit. La

textura gòtica o la seva estètica es caracteritza per fer l'escriptura el més compacta possible. La tendència a l'esveltesa vertical, la ruptura de les corbes en angles, el sentit manierista i decoratiu dels més significatius còdexs en escriptura gòtica van induir el segle XIX a relacionar l'estil gràfic amb l'estil arquitectònic gòtic coetani. No obstant això l'escriptura gòtica no té la tendència a la verticalitat que té l'arquitectura gòtica.

• La textura gòtica en la seva contemplació és pictòricament l'escriptura més perfecta, la més decorativa, la més dissenyada i la més rebuscada.

• Una gran línia de demarcació s'estableix entre les escriptures de l'Europa septentrional i la meridional, com succeeix en la Història de l'Art.

Al nord: lletres més dures, més anguloses, més verticals

Al sud: caràcters més arrodonits, traç més dolç i menys desenvolupat en altura.

Els elements tècnics de les escriptures gòtiques

• Estem davant d'un nou gust estètic, diferent al que vèiem en la carolina, i les lletres han d'adequar-se. Per a això afinen la seva tècnica a la ploma. El fascinador joc de traços gruixuts, plens de tinta, que es trenquen i converteixen en fins i subtils, repeteix l'altre joc aeri de les agulles i merlets marmoris, que l'escriba contemplava diàriament quan elevava la vista a les catedrals de París, Oxford, Lleó...

• Tot depenia de la ploma tallada o ploma amb la punta quadrada:– Permet inflar els traços descendents.– S'adapta malament a fer corbes.– Les corbes se substitueixen per fins perfils en els traços

laterals, segons l'angle desitjat.– Permet un signe subtil que podria servir per lligar una lletra

a una altra sense aixecar la ploma del foli de manera natural i espontània

– Ofereix una angulositat accentuada a l'ull.

– També un potent impuls a lligar les lletres entre si des de baix, perquè el brusc canvi lateral de la ploma pot ser executat àgilment només des d'un moviment descendent de dalt a baix. El moviment contrari de baix cap a dalt acabaria per enfilar-se o embrutar la carta. Aquest potent impuls és una invitació que l'ull s'habituï a un nou sentit giratori de l'escriptura, el de la lligadura verdadera i tècnica.

– Només és impuls perquè no es compleix totalment l'efectiva capacitat de passar de lletra a lletra sense ruptura de ritme perquè una vegada realitzat el perfil oblic al final d'un traç descendent, la punta tallada per fer un nou traç descendent s'ha d'aixecar sobre el foli per buscar el punt més alt de la caixa de la línia.

• Meyer va simplificar la textura gòtica en tres aspectes:– Les corbes de dues lletres col·locades una davant una

altra (be,oc,po) s'apropen i recobreixen mútuament.– Per evitar la trobada o tangència entre corba i recta la

"r" en arc adopta forma de "2": orum, br, dr, Ur.– La "d" pren forma uncial amb asta incurvada cap a

l'esquerra davant de lletres rodones com l'a, o, i i r en forma de 2.

• L'alfabet majúscul deriva dels alfabets romà uncial i capital, mitjançant el redoblegament i engruiximent dels traços.

• Les gòtiques poden ser textuals o notulars. La textual és l'escriptura formal i cuidada i la notular equival a la cursiva o corrent. En aquesta època s'escriuen llibres.

Escriptures gòtiques i llibres

• Aquestes escriptures són coetànies a noves formes del llibre, noves formes de producció librària, noves maneres del Poder per organitzar el territori i noves maneres de llegir i estudiar.

Noves formes del llibre• Es fan divisions clares del text per facilitar la

lectura. La foliació i paginació són assenyalades i les columnes es numeren per facilitar cites i taules de matèries.

• Les ratlles molt uniformes s'encaixen en una rígida caixa de línia. Les ratlles van ajustades sense espai anterior ni posterior. La pàgina resulta atapeïda poc airosa, a diferència de l'amplitud d'espais que observem als còdexs carolins.

Noves formes de producció del llibre• Als monestirs i capítols catedralicis s'afegeixen nous

productors de llibres, a causa de l'activitat científica de les Universitats, al desenvolupament de la predicació a les ciutats, a la major profunditat i coneixements de la vida religiosa mitjançant la mística, principalment en les ordres femenines, a la difusió de la cultura entre els laics, aficionats a la literatura que s'escriu a llengua vernacla o romanç. I per això a les ciutats apareguin productors laics de llibres.

• La introducció del paper en la fabricació de llibres els vulgaritza i fa més accessibles.

• Una Biblioteca de l'any 1100 estava constituïda per la Bíblia, la Patrologia Llatina amb glosses de l'edat carolíngia, les obres de Boecio, Històries Locals i algun clàssic llatí cobert de pols.

• L'any 1200 estaven totes les obres anteriors, però a més el Corpus Iuris Civilis de Justinià, més clàssics, les col·leccions de Dret Canònic de Gracià i els últims papes, la Teologia de San Anselm i de Pere Lobardo, les obres místiques de San Bernat, llibres d'Història, poesia, filosofia, matemàtiques, astronomia, èpica francesa i castellana i lírica provençal i d'amor cortès.

Noves maneres del Poder per organitzar el territori

• L'escriptura en aquests segles es converteix en una eina diària i habitual per a l‘administració de regnes i territoris. El rei es dóna a conèixer pels documents i a través d'ells és estimat, obeït i temut. Els comerciants i artesans empren l'escriptura per al tràfic, la comunicació i la comptabilitat. Els llibres de l'Ars Dictaminis o art del dictat de documents es converteixen en manuals ordinaris en els estudis i a les escoles i universitats.

• El Studium o universitats, fundats amb autorització pontifícia i reial, s'estableix a la ciutat i s'obren als laics.

• Allà s'estudiava el Dret Romà, sistematitzat didàcticament. Es comentaven les obres completes d'Aristòtil i els escrits de medicina grecs, àrabs i jueus. També es comentaven les sentències de Pere Lobardo. Mitjançant la institució de la Pecia, l'estacionari i l'exemplar les universitats garantien l'autenticitat de les seves obres.

Nova manera de llegir i estudiar• En l'escriptura gòtica les paraules se separen en el

text mitjançant espais en blanc. Per fer més expeditiva la lectura s'utilitzen abreviatures, es dóna la mateixa orientació a les astes encorbades cap a la dreta, s‘utilitzen paràgrafs lògics, segons les divisions del discurs, amb ús d'inicials i majúscules, roges i blava turquesa. El text principal s'envolta de glosses o comentaris.

La nova cursiva gòtica• En els segles X a XII l'escriptura carolina va

suplantar a la cursives clàssiques romanes. Es va renunciar pràcticament a la cursivitat. La ploma tallada cap a l'esquerra feia difícils les lligadures. Però en les stationes de les universitats i en les cancelleries aviat van fer ús de les lligadures entre una lletra i la següent.

• En aquells segles l'escriptura diplomàtica o de documents és pràcticament la mateixa carolina que la dels còdexs.

• En els segles XII i XIII es produeix la difusió del Notariat a totes les nacions europees. També apareix un ús abundant de l'escriptura en els nivells privats de la societat sobretot entre mercaders i artesans. També es produeix una gran concentració intel·lectual entorn de les ciutats universitàries. I, finalment, en aquests segles hi ha produccions libràries, poètiques i narratives a llengua vulgar. Notariat, mercaders, artesans, universitaris i literats són els factors de la formació de la nova gòtica cursiva o notular.

• És una escriptura escrita i entesa per tots aquests sectors.

• Aquesta cursiva és una escriptura europea, caracteritzada amb les quatre següents circumstàncies:1. És un sistema gràfic substancialment uniforme,

amb models gràfics anàlegs en escoles, ús privat, documents i llibres.

2. El seu ensenyament a les escoles elementals i infantils és uniforme.

3. En aquesta escriptura cursiva la ploma no es talla en obliquo, sinó centralment. És una ploma més tova en el traç. La blanor produeix traços que en lliguen fàcilment uns amb d'altres i fan ponts de conjunció entre lletra i lletra.

4. Aquesta escriptura va trobar un sistema nou de lligadures mitjançant el moviment en espiral antihorari o sinistrogir i l'horari o dextrogir. El resultat és un clarobscur poc accentuat, moltes lligadures, moltes prolongacions de lletres, molts colzaments, moltes llaçades i molts rodonaments de les lletres.

• Les escriptures d'ús diari, i en certes circumstàncies algunes cancelleresques, en les que s'intenta només comunicar i no en cas d'escriure bé, no havien abandonat mai l'antic expedient de la lligadura, fins i tot elevant-lo a símbol d'identificació en determinats tipus documentals, sense preocupació per imperatius estètics com feien les libràries i les mateixes cancelleresques.

• En aquestes cursives difícilment no es pot notar l'ús de la ploma tallada. Però sí que s'observa que acull la novetat de lligar les lletres i els traços des de baix, d'invertir el sentit giratori des del dextrogir cap al sinistrogir, més natural i funcional per al que escriu amb la mà dreta.

• Acabava així la pausa històrica de la lligadura que va imposar la lletra carolina i s'afirmava un nou moviment giratori de l'escriptura que usem avui dia.

• En aquesta època cal tenir present les grafies característiques de grups i rangs. Es parla de l'escriptura mercantil, de l'escriptura notarial amb totes les seves característiques:– S'han marcat tipus.– S’han establert procedències.– S’han definit els seus límits temporals.

• Com es mou la cursiva en general?– Accepta suggeriments de l'estètica de la librària.– Normalment no es fa ús de la ploma tallada.– Instaura un eficient sistema de lligadura que respon a

instàncies naturals, anatòmiques i psicològiques de l'ésser humà.

– En un mateix text es troba una alternança de moviments dextrogirs (antiga cursiva romana) i sinistrogirs (gòtiques), amb contínues inversions del sentit.

– No es noten aparents canvis de pressió a l'instrument d'escriure. La pressió és una rèmora que la cursiva tracta d'evitar.

Les Gotiques versus les Romanes• S'han oposat: medievalisme contra modernitat,

protestantisme contra catolicisme, fervor luterà contra humanisme italià, romanticisme alemany contra il·lustració francesa, autoritat de l'estat contra la llibertat personal i sobirania popular, nacionalisme contra cosmopolitisme, misticisme contra racionalitat.

• Alemanya es va adherir des del segle XVI als tipus d'impremta SCHWABACHER, la lletra de la bíblia luterana, la lletra més popular d'Alemanya.

• El 1928 a Alemanya l'ús de tipus gòtics en llibres era de prop del 57% i a les revistes el 60%.

• El Partit Nacional Socialista Obrer Alemany va relegar el 1941 al tipus gòtic en denominar-lo lletres jueves swabacher. Para depreciar-la van crear la lletra de la gòtica de botes militars.

• Avui dia els alemanys la conserven en el folklore, la publicitat de la cervesa, la gastronomia, els titulars de diaris i àrees que tinguin caràcter conservador.