Escultura gòtica

56
E E scultura scultura gòtica gòtica

description

 

Transcript of Escultura gòtica

Page 1: Escultura gòtica

EEscultura scultura gòtica gòtica

Page 2: Escultura gòtica

Catedral de BurgosPortalada del Sarmental

EsculturaEscultura gòticagòtica

Toledo

Page 3: Escultura gòtica

ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA

Page 4: Escultura gòtica

CaracterístiCaracterístiquequess• Funció essencialment decorativa, sense

abandonar la d’instrucció dels fidels.

• Temàtica religiosa: Crist a la creu, la Verge, la Pietat(nou), sepulcres,…

Page 5: Escultura gòtica

• Llocs: Portalades, capitells claustres, gàrgoles (arquitectura) sepulcres, retaules; talles exemptes (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement).

• Materials: mateixa pedra parament,

marbre, alabastre;

materials més cars

en talles petites.

• Realista (Sant Francesc, representar

a Déu i el món tal com és),

naturalista (paisatge

obra de Déu): roba, rostres, etc.

• Caràcter més humà: proporció, expressió de sentiments, bellesa serena.

CaracterístiquesCaracterístiques

Page 6: Escultura gòtica

CaracterístiCaracterístiquequess

• Volum: amb el tractament de la roba evoluciona (tractament més clàssic).

• Moviment: cerca el moviment en les representacions.

Page 7: Escultura gòtica

L’àngel del somriure, de Reims (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana.

Page 8: Escultura gòtica

• Es substitueix l’irrealisme romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la realitat, més propi d’una cultura urbana.

Escultura Escultura gòticagòtica

Page 9: Escultura gòtica

Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

Page 10: Escultura gòtica

Nous llocsNous llocs• FAÇANES• CRESTERIES • TORRES “XAPITELLS”• ARCBOTANTS • PINACLES • CIMBORIS…

EXTERIORSEXTERIORS

INTERIORSINTERIORS

• Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i l’escultura es trasllada a:

– RETAULES

– CADIRAM DEL COR

– SEPULCRES

– TRONES (PÚLPITOS)

Page 11: Escultura gòtica
Page 12: Escultura gòtica

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:- Espai més abundant: es generalitzen les tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports (brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte.- Figures de les arquivoltes disposades en direcció a l’arc, seguint la corba.- Timpans organitzats en registres horitzontals (escenes més versemblanç), ja no una única escena.- Sovint columnes dels brancals són substituïdes per estàtues, més naturals i aquestes i protegides per dosserets.- Imatges es combinen amb elements arquitectònics: dossers i peanyes (pedestals).

Page 13: Escultura gòtica

Pòrtic gòtic iPòrtic gòtic i

el gabletel gablet::Element decoratiu, frontó calat i acabat en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana.

Page 14: Escultura gòtica

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).

Page 15: Escultura gòtica

Dosseret:Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret.

Peanya o pedestal:

Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.

Page 16: Escultura gòtica

Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (àngel, lleó, bou alat, àguila).

Tot i que el tema del pantocràtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.

Page 17: Escultura gòtica

Catedral de Burgos

Alfons X el Savi i Violant d’Aragó

Page 18: Escultura gòtica

Catedral de Burgos

Page 19: Escultura gòtica

Catedral de Burgos

L’Adoració dels Mags

Page 20: Escultura gòtica

Nous llocsNous llocs• FAÇANES• CRESTERIES • TORRES “XAPITELLS”• ARCBOTANTS • PINACLES • CIMBORIS…

EXTERIORSEXTERIORS

INTERIORSINTERIORS

• Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures, i l’escultura es trasllada a:

– RETAULES

– CADIRAM DEL COR

– SEPULCRES

– TRONES (PÚLPITOS)

Page 21: Escultura gòtica

Retaules

Page 22: Escultura gòtica

RETAULES

• La zona baixa més propera al terra: «bancal» o «predel·la»;

• «Pisos»o cossos, parts en què es divideixen horitzontalment els carrers (el central més ample).

– El cos central: tema principal de l’obra.• Les zones verticals:

«carrers», que es subdivideizen:"cases” o “encassetament” compartiments “caixeta”, on estan els relleus.

– Escenas separades per «entrecarrers».

• Posera o guardapols (“Àtico”): part superior, mena de dosseret).

Page 23: Escultura gòtica

•La zona baja: «banco» o «predela»; “Ático”: parte superior (polsera o guardapolvo).

• El cuerpo central: tema principal de la obra.

• Las zonas verticales: «calles», que se subdividen en:"casas” o “encasamientos” o “encajamientos”.

• Escenas separadas por «entrecalles».

• «Pisos»o cuerpos, partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central más ancho.).

Page 24: Escultura gòtica
Page 25: Escultura gòtica

•Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de níxols o bé exempts, amb estàtues jacents o orants; aïllats quan es tracta de reis o adossats al mur d’esglésies sota un arcsoli i, de vegades, amb altres figures com acompanyants.• Gran naturalisme: retrats.

Gil de Siloé: Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.

Page 26: Escultura gòtica

TemTemees preferis preferittss

Page 27: Escultura gòtica

NOU SENTIT DE LA MORT:

- Passió i mort de Crist.- Representació del difunt damunt del llit.- Individualisme: l’home enfrentant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.- Seguici de monjos portant el sarcòfag.

Page 28: Escultura gòtica

Giovanni Pisano: Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. 5 relleus cicle Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.

Page 29: Escultura gòtica

IconografiaIconografia•S’imita la naturalesa: MÓN SENSIBLE

• Apareixen

• EL RETRAT I EL PAISATGE

• AMPLIACIÓ DE TEMAS

• FONTS ICONOGRÀFIQUES

Page 30: Escultura gòtica

AMPLIACIÓ AMPLIACIÓ DE TEMESDE TEMES

• TEMES PROFANS

• BESTIARIS (gàrgoles)

• ESCENES DE GÈNERE

• PAISATGES

• RETRATS

Alfons X el Savi i Violant d’Aragó

Catedral de Burgos

Page 31: Escultura gòtica

– CRIST-JUTGE

– INTERCESSORS

– LA VERGE

– PIETÀ

AMPLIACIÓ DE AMPLIACIÓ DE TEMESTEMES

•TEMES RELIGIOSOS

Page 32: Escultura gòtica

HUMANITZACIÓ HUMANITZACIÓ DELS TEMESDELS TEMES• LA VERGE• EL CRUCIFICAT• SANTS (Hagiografies)

Toledo (XVI)Lleó

Page 33: Escultura gòtica

TemTemees preferis preferittss

3 claus

Els Crists gòtics pateixen, mouen a la

compassió.

Page 34: Escultura gòtica

En lloc de la Sedes Christi bizantina,

apareix amb sentiment humà, la Verge es

comunica amb el Nin.

Page 35: Escultura gòtica

Catedral de Lleó. Situada al trencallums de la portalada central.

Maria, com a figura amable i pròxima, ha substituït el

pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb

un fort naturalisme.

Page 36: Escultura gòtica

FONTS FONTS ICONOGRÀFIQUESICONOGRÀFIQUES

• HAGIOGRAFIES.

• EVANGELIS APÒCRIFS.

• La LLEGENDA DAURADA de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII).

•TEATRE LITÚRGIC (finals del segle XV).

•BÍBLIA PAUPERUM.

Page 37: Escultura gòtica

EVOLUCIÓ DE L’ESTILEVOLUCIÓ DE L’ESTIL•1ª ETAPA: SEGLE XIII "GÒTICO CLÀSSIC“

•2ª ETAPA: SEGLE XIV: "MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL

•3ª ETAPA: CLAUS SLUTER

Page 38: Escultura gòtica

1ª ETAPA, 1ª ETAPA, SEGLE XIII:SEGLE XIII:

• Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES– CHARTRES– PARÍS– AMIENS

• En ESPANYA s’esculpeixen les portadas de Lleó i Burgos

"GÒTIC CLÀSSIC"

Page 39: Escultura gòtica

PORTADES PORTADES FRANCESESFRANCESES

• CHARTRES

• PARÍS

• AMIENS

• REIMS

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).

Page 40: Escultura gòtica

ESPANYESPANYAA

LLEÓ

BURGOS

Page 41: Escultura gòtica

• Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat deutora i emparentada amb Chartes i Amiens.

PORTA DEL SARMENTAL

1240, talla, pedra, autor desconegut

d’origen francès, probablement.

Page 42: Escultura gòtica

Crist acompanyat de Tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (àngel, lleó, bou alat, àguila), i als vèrtex del timpà els 4 evangelistes escrivans.

Tot i que el tema del pantocràtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.

Page 43: Escultura gòtica

• Majestas Domini en un setial, mà dreta beneint i esquerra amb el llibre.

• Símbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escritoris, vestits amb hàbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis.

• A les arquivoltes, disposats en la direcció de l’arc, 24 ancians de l’Apocalisi (només n’hi apareixen vint-i-tres i un àngel) i els cors celestials.

• A la llinda, en una disposició poc habitual, els Apòstols.

• La identificació de la figura del trencallums molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar el nom del bisbe (Maurici?).

• Les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX).

Page 44: Escultura gòtica

La iconografia del TIMPÀ sembla una mica arcaïtzant, i relacionada amb models romànics del Pòrtic Reial de Chartres, excepte les figures dels evangelistes com escrivans dels Evangelis, que han rebut un tractament més realista que la resta d’imatges.

Page 45: Escultura gòtica

Catedral de Burgos

Alfons X el Savi i Violant d’Aragó

Page 46: Escultura gòtica

Catedral de Burgos

Page 47: Escultura gòtica

Catedral de Burgos

L’Adoració dels Mags

Page 48: Escultura gòtica
Page 50: Escultura gòtica

• L’estil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels Àpostols de la llinda i dels Evangelistes.

• És possible que alguns dels mestres de la Porta del Sarmental de Burgos es formés en el taller de la Catedral d’Amiens perquè guarda una certa relació.

Page 51: Escultura gòtica

La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES, amb una MAJOR LLIBERTAT llibertat envers el cànon i GRAN SENTIT NARRATIU.

Page 52: Escultura gòtica

2ª ETAPA (S. XIV):2ª ETAPA (S. XIV):"MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL

• L’escultura arquitectònica perd protagonisme i s’inicia la gran època de l’escultura exempta amb imatges de la Verge, els sants i retrats de donants.

• La bellesa idealitzada i abstracta del període anterior es substitueix per una bellesa "real": Apareix el RETRAT.

• Es multipliquen els plegats.

• S’allarguen i s’encorben les figures.

Page 53: Escultura gòtica

3ª ETAPA3ª ETAPA• Es desenvolupen el SEPULCRE monumental (esdevindrà el gènere escultòric principal: major sensibilitat per la mort) i els RETAULES.

• CLAUS SLUTER, influirà en tot l’Occident durant el segle XV (en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant Pau –Porta Mirador-, i l’Àngel Custodi –La Llotja-).

• Obra: Sepulcre de “Felipe el atrevido”, sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de marbre blanc, són un autèntic retrat.

Page 54: Escultura gòtica

Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

Page 55: Escultura gòtica
Page 56: Escultura gòtica

ESPANYAESPANYA• JANIN LOMBE fou l’ introductor de l’estil

• Tres focus

• Burgos:

– GIL DE SILOÉ: Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.

• Toledo:

– EGAS CUEMAN

– RODRIGO ALEMAN

– SEBASTIAN ALMONACID

• Sevilla:

– LORENZO MERCADANTE